Tag 56

Page 1

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

1r trimestre 2010 Any XV núm 56

Estadística sobre l’habitatge nou Automatització: domòtica i immòtica Els àmbits de l’arquitecte tècnic El ferro forjat a Poblet


SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona

Serveis del COAATT

Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau Secretaria Míriam Ferrer i Dora Fernández Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h Oficina del Vendrell Òscar Franch C. Narcís Monturiol, 2 - 4 (cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 643 delegacio_vendrell@apatgn.org Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents) Tancat el mes d’agost

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

SERVEIS EXTERNS Assegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i BIBLIOTECA Alexandra Fortuny biblioteca@apatgn.org http://biblioteca.apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic) gabtec@apatgn.org Joan Sáenz (Dinamització) formacio@apatgn.org Borsa de treball: Gabinet Tècnic Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídica: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Jesús Moreno (Vocal Junta), Pablo Fernández de Caleya, Alexandra Fortuny, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Producció revista Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT Tel. 977 212 799 Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretària Montserrat Muñoz Madueño Tresorer Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Josep Marsal Sans José Luis Hernández Osma Jesús Moreno Martos Francesc Xavier Llorens Gual


Tag

Editorial

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Diverses promocions d’habitatges de protecció oficial a Torreforta. Foto: Rafael del Real

n GABINET TÈCNIC

Dades de síntesi del sector Pàgs. 4-10

n SOSTENIBILITAT Proyecto Gaia (5) Pàgs. 12-14

n ENGINYERIA

Domótica e inmótica, una apuesta de presente Pàg. 16

n NORMATIVA

Principales novedades del nuevo reglamento técnico de gas Pàgs. 18-19

n ACTIVITAT COL·LEGIAL Mostra fotogràfica Pàgs. 20-21

n LA PROFESSIÓ

Per què el seu tècnic de capçalera? Pàg. 22

n ESPAI AL TEMPS Nissagues marineres setcentistes (i IV) Pàg. 24-25 n PATRIMONI Vauban i els margeters bisbalencs. Arquitectura modernista a Tarragona (7). El ferro forjat de Poblet (I) Pàgs. 26-33

n ASSESSORIA JURÍDICA Malus Pàg. 34

Desitjos per al 2010

2

009 ha estat un any de reajustaments. La valoració no pot ser bona, pel que fa a estadística purament econòmica o sectorial. La veritat és interpretable, però no podem amagar-la. L’avantatge sobre 2008 és que ja ens ho esperàvem. Sabíem que seria intensa. Ara bé, quan prenem consciència de la realitat també podem tancar el que ja no funcionava, millorar el que anava bé i preparar-nos per al futur. Al nostre Col·legi treballem i de fa anys l’àmbit de la formació. La nostra professió està relacionada directament amb la construcció i aquesta amb molts altres sectors professionals. Així, hem d’estar al dia en la pràctica i en els coneixements. Ara cal un replantejament de les nostres funcions i en el que podem ser útils i creatius. Costarà recuperar-nos, però ho farem. A Catalunya diem: “de mica en mica, s’omple la pica”. Altres parlen dels “brots verds”. Esperem que així sigui i que els avenços ens agafin treballant. Ni la inspiració ni els èxits venen sols. Desitjos per al proper any: Que la gent pugui treballar (en les millors condicions possibles), que la crisi no porti violència, que ningú quedi enrere —independentment de la seva professió, salut, família o origen. I per a això, dues paraules amb la lletra “s”: sensatesa i solidaritat.

LA JUNTA DEL COAATT


Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI DEL SECTOR. Habitatge nou i àmbit professional de l’arquitecte tècnic L’HABITATGE DE NOVA PLANTA A nivell nacional, el descens de nous projectes d’obra nova residencial presenten una component de dispersió geogràfica molt important. Les zones que més ho acusen són la costa mediterrània i Balears, totes dues amb uns criteris d’oferta condicionada, i la zona centre, especialment les províncies a l’entorn d’influència de Madrid. Cal destacar que Tarragona lidera la caiguda en nombre

d’habitatges residencials iniciats a tot Espanya amb un 77%, similar al comportament d’Alacant, Almeria o la Palma. Tot i les diferents particularitats territorials, l’increment en el nombre de projectes de 2005 i 2006 i la desaparició de la demanda presenta un comportament similar a les diferents províncies. Un efecte, el reajustament de l’oferta, que no imita en moltes ocasions l’increment de la demanda d’anys anteriors.

2001-2000

Variació respecte any anterior · Habitatges de nova planta

2002-2001

Variació respecte any anterior · Habitatges de nova planta

Tag

1r trimestre 2010 [ 4 ]


Gabinet Tècnic

2003-2002

Variació respecte any anterior · Habitatges de nova planta

2004-2003

Variació respecte any anterior · Habitatges de nova planta

2005-2004

Variació respecte any anterior · Habitatges de nova planta

Tag

1r trimestre 2010 [ 5 ]


Gabinet Tècnic

2006-2005

Variació respecte any anterior · Habitatges de nova planta

2007-2006

Variació respecte any anterior · Habitatges de nova planta

2008-2007

Variació respecte any anterior · Habitatges de nova planta

Tag

1r trimestre 2010 [ 6 ]


Gabinet Tècnic L’HABITATGE DE NOVA PLANTA A CATALUNYA Habitatge residencial iniciat

Habitatge residencial finalitzat

Les dades sobre construcció d’habitatge nou residencial a Catalunya els dos primers trimestres de 2009 registren una lleugera recuperació respecte a les dades de 2008, que avancen els primers símptomes d’estabilització de la demanda i l’ajust del mercat, un punt d’inflexió en el procés iniciat el 2007 de reordenació del sector que fa pensar en un 2010 amb baixades al voltant de 15% o 20%.

L’habitatge residencial finalitzat als dos primers trimestres de l’any manté encara la tendència a la baixa tot i les pujades de Terres, Barcelona i Tarragona. Una tendència que les previsions estimen que han de continuar fins el segon trimestre de 2010, quan les obres que encara són en marxa es finalitzaran o es paralitzaran. Habitatge nou acabat

Habitatge nou iniciat

2007

2008

2006

2007

2008

Barcelona

7,33%

5,43%

-4,87%

Barcelona

18,18%

-33,12%

-67,19%

Girona

15,46%

-5,79%

-17,86%

Girona

22,74%

-34,56%

-58,80%

Lleida

-1,30%

17,39%

-13,72%

Lleida

26,04%

-28,75%

-66,22%

Tarragona

-8,00%

0,02%

-16,88%

9,29%

-32,26%

-77,96%

TOTAL

3,48%

2,94%

-10,77%

17,88%

-32,73%

-67,76%

Tarragona TOTAL

Habitatge nou iniciat 2009 1r Trimestre

%

2n Trimestre

1.277

1.549

21,30%

Girona

593

587

-1,01%

Lleida

176

193

9,66%

Tarragona

460

636

38,26%

Catalunya

2.506

2.965

18,32%

Barcelona

Per províncies, i gràcies als resultats obtinguts el mes d’agost, la tendència a Terres de l’Ebre, Barcelona i Tarragona és d’una lleugera pujada, mentre que a Lleida i Girona es mantenen.

S’ha de considerar que l’oferta s’ajusta al canvi de cicle amb major lentitud que la demanada –obra iniciada. D’aquesta manera, el descens en l’obra iniciada d’habitatge des de 2007 comença ara a traduïr-se en el nombre d’habitatges finalitzats. Habitatge nou finalitzat 2009 1r Trimestre

2n Trimestre

Barcelona

7.188

7.749

7,80%

Girona

1.507

2.077

37,82%

Lleida

1.089

799

-26,63%

Tarragona

1.623

1.301

-19,84%

Catalunya

11.407

11.926

4,55%

Habitatge nou finalitzat 2009

1.800

9.000

1.600

8.000

1.400

7.000

1.200

6.000 Barcelona

1.000

400

9.000 200 0 8.000

7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000

1.000 2n Trimestre

Barcelon

Habitatge nou Girona finalitzat 2009 5.000

800 600

%

Habitatge nou finalitzat 2009

Habitatge nou iniciat 2009

1r Trimestre

2006

9.000

Habitatge nou finalitzat 2009

2.000

7.000

1.000

6.000 5.000

2n Trimestre

1r Trimestre

Girona Lleida

4.000 Girona

Tarragona

3.000 Tarragona

1.000

2n Trimestre

0

2n Trimestre Barcelona

Girona

Lleida

2.000

Tarragon

0

Barcelona

Barcelona

Lleida

3.000

8.000

1r Trimestre

Girona

Lleida 4.000 Tarragona

Barcelona

Lleida

Girona

Tarragona

Lleida Tarragona

Tag

1r trimestre 2010 [ 7 ]


Gabinet Tècnic L’HABITATGE DE NOVA PLANTA A TARRAGONA Habitatge residencial iniciat

Habitatge residencial finalitzat

Tarragona va encapçalar, com es pot veure al comparatiu nacional, la caiguda en nombre de projectes d’habitatge residencial a tot Espanya el 2008 amb un 77%.

L’habitatge residencial finalitzat presenta un desfasament d’uns 18 mesos aproximadament amb l’inici de nous projectes i és ara quan presenta uns major índex de caiguda. A aquestes dades s’han de sumar també molts projectes iniciats i paralitzats temporalment o definitivament.

Habitatge nou iniciat 2006

2007

2008

2009

1r Trimestre

3.461

3.864

922

266

2n Trimestre

4.601

3.239

631

500

3r Trimestre

5.069

2.598

543

293

4t Trimestre

3.217

1.377

415

Un procés de reajustament iniciat el 2007 i que les dades de 2009 semblen insinuar que comença a estabilitzar-se. 2009 s’encetà amb els mateixos resultats amb els que es va tancar 2008, una caiguda d’un 70% sobre uns resultats ja prou dolents el 2007. El segon i tercer trimestres però, en els quals no hem de considerar els resultats anòmals del mes d’agost, que són el producte de circumstàncies particulars, es pot observar una certa recuperació de les dades.

Habitatge nou finalitzat 2006

2007

2008

2009

1r Trimestre

3.798

4.416

2.341

1.508

2n Trimestre

4.332

4.857

2.522

1.029

3r Trimestre

2.511

2.691

1.141

554

4t Trimestre

3.886

3.691

1.895

Habitatge finalitzat Habitatge nounou finalitzat 6.000 5.000 4.000 1r Trimestre

Habitatge nou finalitzat 3.000

Habitatge nou iniciat 2006

6.000

2009

11,63%

-76,14%

-71,14%

2n Trimestre

6,42% 4.000 -29,59%

-80,52%

-20,76%

3r Trimestre

44,52% 3.000 -48,75%

-79,10%

-46,04%

4t Trimestre

-16,09%

-69,83%

-15,42%

-57,20%

2.000

4t Trimestre

1.000 0 2005

1r Trimestre 2n Trimestre

Habitatge nou finalitzat 2006

2007

2008

2009

2008 30,11%

2009 16,27%

-46,99%

-35,58%

19,97%

12,12%

-48,07%

-59,20%

3r Trimestre

-11,93%

7,17%

-57,60%

-51,45%

4t Trimestre

37,31%

-5,02%

-48,66%

6.000

0 2006

4.000

2007 1r Trimestre 1r Trimestre

2n 2nTrimestre Trimestre

3.000

3r Trimestre 4t Trimestre

2.000 1.000 0 2005

2006

2007

2008

2009

Molt probablement fins a finals de 2010 o començament de 2011, l’habitatge finalitzat no aconsegueixin assolir l’equilibri trencat el 2006, reduint de manera considerable l’oferta d’habitatge de nova planta que entra al mercat.

1r Trimestre 2n Trimestre 3r Trimestre 4t Trimestre

Tag 2009

2009

2008

4t Trimestre

1.000

2005

2007

2006

3r Trimestre

Habitatge nou iniciat Habitatge nou iniciat

5.000

3r Trimestre

2.000

2008

1r Trimestre

2007 5.000

2n Trimestre

1r trimestre 2010 [ 8 ]


Gabinet Tècnic Habitatge nou iniciat/finalitzat. Habitatge nou iniciat/finalitzat Gener/setembre Gener/Setembre 14.000

14.000

2005

Habitatge nou iniciat/finalitzat Gener/Setembre

10.000

Finalitzat

Iniciat

Finalitzat

12.000

2006

2008

2009

9.701

2.096

1.059

9.381 10.641 11.964

6.004

3.09

11.923 13.131

Iniciat

8.000

2007

6.000 4.000

10.000 2.000

8.000

Iniciat

0 2005

2007

2006

2008

Finalitzat

2009

6.000 4.000 2.000 0

ÀMBIT PROFESSIONAL DE L’ARQUITECTE TÈCNIC La direcció d’execució d’obra nova, juntament amb el conde qualitat en edificació d’habitatge residencial,2009 ha estat 2007 2008 2006 amb una gran diferència el camp professional habitual de l’arquitecte tècnic. Sis de cada deu professionals, aproximadament entre 2004 i mitjans del 2006, s’han dedicat de manera exclusiva al control d’obra nova. L’efecte donat al reajustament dels canvis del mercat i la desaparició de la demanda d’obra nova ha produït una profunda reordenació. Diversificació i especialització semblen les claus del nou àmbit professional de l’arquitecte tècnic. La seguretat i salut o el control de qualitat reflecteixen la desaparició de l’obra nova però no arriben a assolir els nivells de la direcció d’execució. La diversificació en sectors com l’obra civil o els usos industrials i la implantació cada vegada més important en les petites rehabilitacions han suavitzat la caiguda, tot i així molt important.

trol 2005

Amb major o menor mesura l’obra nova sempre ha superat les obres de reforma o restauració. La redacció de projectes de reforma de poca entitat i la direcció de les obres s’han multiplicat per dos gairebé entre 2002 i 2008. El 2009, i per primer cop en l’àmbit professional de l’arquitecte tècnic, podem veure com les obres de reformen superen les intervencions en obra nova, les causants de la davallada del sector. Visats agrupats per tipus d’obra 2009 Visats agrupats per tipus d’obra 2009

500 450 400 350

Visats agrupats per tipus d’obra

10.000

250

9.000

200

8.000

150 Obra nova

7.000

Ampliació Visats agrupats per tipus d’obra 2009

6.000 5.000

Visats agrupats per tipus d’obra 4.000 3.000

500

Llicència activitat 50 Reforç i consolidació 0 Conservació i manteniment 1r Trimestre Urbanització

450

350

1.000 0 2002

2003

300

2004

250

2005

100 Reforma o restauració

400

2.000

2004

Obra nova Ampliació Reforma o Llicència a Reforç i co Conservac Urbanitza Instal·lacio Enderrocs

300

Visats agrupats per tipus d’obra

s d’obra

3

Habitatge nou iniciat/finalitzat. Gener/setembre

12.000

Obra nova 200 Ampliació Reforma o restauració 150 Llicència activitat Reforç i consolidació 100 Conservació i manteniment 50 Urbanització 2006 2007 2008 Instal·lacions 0 Enderrocs

Obra nova Ampliació Reforma o restauració 2005 2006 2007 2008 Llicència activitat Reforç i consolidació Conservació i manteniment Urbanització Instal·lacions Enderrocs

1r Trimestre

Tag

Instal·lacions Enderrocs

1r trimestre 2010 [ 9 ]

2n Trimestre

3r Trimestre

2n Trimestre

3r Trimestre

Obra nova Ampliació Reforma o restauració Llicència activitat Reforç i consolidació Conservació i manteniment Urbanització Instal·lacions Enderrocs


Gabinet Tècnic Obres de reforma, urbanització, enderrocs, els expedients d’activitat; direccions i redacció de projectes són un nínxol molt estable professionalment i els tècnics que habitualment s’hi han dedicat, conserven el seu mercat amb expectatives de creixement entre el 2% o 3% anual.

Evolució intervencions professionals Evolució intervencions professionals

6.000 Seguretat i salut Obres Estudis tècnics Estudis urbanístics Control de qualitat Informes, certificats i valoracions Assessorament Estudis econòmics Amidaments Altres

5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

La redacció d’informes, l’assessorament tècnic, els certificats o els estudis econòmics són altres de les intervencions professionals que cada vegada més atreuent un major nombre de professionals.

Evolució intervencions professionals 2009 Evolució intervencions professionals 2009

1.200

1.000 Seguretat i salut Obres Estudis tècnics Estudis urbanístics Control de qualitat Informes, certificats i valoracions Assessorament Estudis econòmics Amidaments Altres

Se O Es Es Co Inf As Es Am

800

600

400

200

Al

0 1r Trimestre

Tag

1r trimestre 2010 [ 10 ]

2n Trimestre

3r Trimestre


Gabinet Tècnic

Tag

1r trimestre 2010 [ 11 ]


Sostenibilitat PROYECTO GAIA (V)

Las 7 viviendas más avanzadas de España GAIA 5

Javea, Alicante 438’90 m2 475.500 euros Objetivos más importantes • Realizar nuevas propuestas formales, a base de composiciones dinámicas de muros de carga de alta inercia térmica. • Con nuevos sistemas arquitectónicos de refresco de aire, utilizando una estructura arquitectónica a base de un espacio central de tres alturas, y dos alas laterales de una sola altura. • Realizar una vivienda energéticamente autosuficiente y con alta capacidad de almacenamiento y reutilización de agua. • Realizar una vivienda con diseño singular, de elevado presupuesto y con un alto nivel sostenible. • Realizar una vivienda con alto nivel de industrialización, a pesar de su singularidad formal. Solución arquitectónica La vivienda está compuesta por tres cuerpos maclados con estructura irregular. La parte central es un patio cubierto de tres alturas que se comporta en invierno como un invernadero —que calienta a la vivienda—, y en verano como un sistema de generación de aire fresco. La vivienda se comporta de modo completamente diferente en invierno o en verano y puede reconfigurarse con facilidad, para pasar de un estado a otro. En invierno la vivienda se convierte en un gran invernadero, obteniendo la máxima radiación solar del sur. En cambio, en verano se cierran completamente las ventanas del sur y la vivienda se ilumina por medio de la radiación solar indirecta del norte, y cenital del patio cubierto central.

Análisis sostenible

1. Optimización de recursos 1.1. Recursos naturales

Se aprovechan al máximo recursos tales como el sol (para calentar la vivienda), la brisa, el agua y la tierra (para refrescar la vivienda), el agua de lluvia (para riego del jardín y las cisternas de los baños)... Por otro lado, se han instalado dispositivos economizadores de agua en los grifos, duchas y cisternas de los inodoros.

1.2. Recursos fabricados

Los materiales empleados se aprovechan al máximo, evitando posibles residuos, mediante un correcto proyecto y una gestión eficaz (hormigón, bloques de hormigón-madera, carpintería de madera, contrachapado de madera, pintura…). Por otro lado, el correcto diseño de la vivienda, a base de muros de carga, permite que se construya sin apenas recursos auxiliares (tales como andamios, grúas, etc…).

1.3. Recursos recuperados, reutilizados y reciclados.

La gran mayoría de los materiales de la vivienda pueden ser recuperables

Tag

1r trimestre 2010 [ 12 ]

(cubierta, carpinterías, vidrios, vigas de madera, vigas metálicas, pasarelas, escalera, armarios, recubrimientos de madera, protecciones solares, sanitarios…). Por otro lado, se ha potenciado la utilización de materiales reciclados y reciclables, tales como: tuberías de agua de polipropileno, tuberías de desagüe de polietileno, tableros de madera aglomerada OSB para puertas interiores, tableros de madera contrachapada para recubrimientos, vidrios reciclados para encimeras de la cocina, suelos, peldaños, ventanas, etc… Por último, se ha hecho una amplia utilización de materiales recuperados (residuos) y materiales reutilizados, como vigas de madera, mobiliario, solados y complementos.

2. Disminución del consumo energético 2.1. Construcción

La vivienda se ha construido con un consumo energético mínimo. La gran mayoría de los materiales utilizados se han fabricando utilizando una cantidad mínima de energía. Por otro lado, la vivienda se ha construido sin apenas recursos auxiliares y con muy poca mano de obra.


Sostenibilitat 2.2. Uso

Debido a sus características bioclimáticas, la vivienda tiene un consumo energético convencional muy bajo. La vivienda se calienta por efecto invernadero y una chimenea de biomasa. El agua caliente se genera por medio de dos captores solares térmicos. La vivienda se refresca mediante sistemas arquitectónicos geotérmicos y pulverizando agua, y no necesita sistemas mecánicos de acondicionamiento, por lo que no consume energía para refrescarse.

2.3. Desmontaje

La gran mayoría de los materiales utilizados pueden recuperarse con facilidad. Por otro lado, la vivienda se ha proyectado para que tenga una durabilidad altísima, ya que todos los componentes de la vivienda son fácilmente reparables.

3. Utilización de fuentes energéticas alternativas

La energía utilizada es de dos tipos: solar térmica (dos captores solares para el a.c.s. y evaporación de agua para refresco de aire) y geotérmica (sistema de refresco del aire aprovechando las bajas temperaturas existentes bajo tierra, en las galerías inferiores al forjado sanitario de la vivienda).

4. Disminución de residuos y emisiones

La vivienda no genera ningún tipo de emisiones y tampoco genera ningún tipo de residuos, excepto orgánicos. Parte de estos residuos domésticos se utilizan de nuevo tratándolos convenientemente (aguas grises para el riego del jardín). Por otro lado, durante la construcción de la vivienda apenas se han generado residuos.

5. Mejora de la salud y el bienestar humanos

Todos los materiales empleados son ecológicos y saludables, y no desprenden ningún tipo de emisiones que puedan afectar la salud humana. Del mismo modo, la vivienda se ventila de forma natural y aprovecha al máximo la iluminación natural (no puede utilizarse iluminación artificial mientras exista iluminación natural); lo que crea un ambiente saludable y proporciona la mejor calidad de vida posible a los ocupantes del edificio.

6. Disminución del precio del edificio y su mantenimiento La vivienda ha sido proyectada de forma racional, y la mayoría de sus componentes es industrial, eliminando partidas superfluas, innecesarias o gratuitas, lo cual permite su construcción a un precio muy reducido, a pesar del equipamiento ecológico que incorpora. Del mismo modo, la vivienda apenas necesita mantenimiento: limpieza habitual, y tratamiento bianual de la madera a base de aceites vegetales. Características bioclimáticas

1. Sistemas de generación de calor

La vivienda se calienta por sí misma de dos modos: 1. Evitando enfriarse: debido a su alto aislamiento térmico y la correcta disposición de las superficies vidriadas. 2. Debido a su cuidadoso y especial diseño bioclimático y a su perfecta orientación N-S la vivienda se calienta por efecto invernadero, radiación solar directa y calefacción por suelo radiante solar; y permanece caliente durante mucho tiempo, debido a su alta inercia térmica.

2. Sistemas de generación de fresco

La vivienda se refresca por sí misma, de tres modos: 1. Evitando calentarse: disponiendo la mayor parte de la superficie vidriada al sur (disponiendo de protecciones solares para la radiación

Tag

1r trimestre 2010 [ 13 ]

solar directa e indirecta) y disponiendo un aislamiento adecuado. 2. Refrescándose mediante un sistema de enfriamiento arquitectónico de aire por medio de galerías subterráneas. Por otro lado, debido a la alta inercia térmica del edificio, el fresco acumulado durante la noche se mantiene durante la práctica totalidad del día siguiente. El hecho de que la vivienda esté parcialmente enterrada posibilita que tienda a mantenerse fresca y con temperatura homogénea a lo largo del año. 3. Evacuando el aire caliente al exterior de la vivienda, a través de las ventanas superiores del patio cubierto central. La forma inclinada de la cubierta potencia la convección natural y proporciona un efectivo efecto chimenea para extraer el aire caliente del interior de la vivienda.

3. Sistemas de acumulación (calor o fresco)

El calor generado durante el día en invierno se acumula en los forjados y en los muros de carga, manteniendo caliente la vivienda durante la noche. Del mismo modo, el fresco generado durante la noche en verano se acumula en los forjados y en los muros de carga, manteniendo fresca la vivienda durante el día. La cubierta ajardinada de alta inercia térmica, refuerza este proceso.

4. Sistemas de transferencia (calor o fresco)

El calor generado por efecto invernade-


Sostenibilitat ro y radiación natural se reparte en forma de aire caliente por todo el edificio desde el invernadero central. Del mismo modo, el sistema de calefacción por suelo radiante se extiende por toda la vivienda. El calor acumulado en los muros de carga se transmite a las estancias laterales por radiación. El aire fresco generado en las galerías subterráneas se reparte por la vivienda por medio de un conjunto de rejillas repartidas en el forjado de la vivienda. Por otro lado, el aire fresco asciende por el patio central y recorre todas las estancias atravesando las rejillas de las puertas de paso interiores.

5. Ventilación natural

La ventilación del edificio se hace de forma continuada y natural a través de los propios muros envolventes, lo que permite una ventilación adecuada, sin pérdidas energéticas. Este tipo de ventilación es posible ya que todos los materiales utilizados son transpirables (cerámica, mortero de cal-cemento, pintura a los silicatos), aunque el conjunto tenga un comportamiento completamente hidrófugo. Materiales ecológicos

1. Cimentación y estructura

Muros de dos hojas y aislamiento. La hoja interior constituye el muro de carga a base de bloques de madera-cemento (Durisol) de 20 cm. de grosor, y de gran formato. Estos bloques se rellenan de arena, o de aislamiento, dependiendo de su situación en la vivienda. La hoja exterior se ha construido a base de paneles de hormigón armado aligerado de 7 cm. En el interior de la doble hoja existe una capa de aislamiento de cáñamo de 6 cm. y una cámara de aire ventilada de 3 cm. El forjado se ha realizado a base de placas de hormigón armado prefabricado.

2. Acabados exteriores

Pintura a los silicatos. Tablas machihembradas y rastreladas, de madera Ipe, termotratadas y tintadas con aceites vegetales.

3. Acabados interiores

Pinturas vegetales. Solados de losetas de gres porcelánico. Puertas de tablero doble de madera aglomerada, chapado de madera de haya, y tratado con aceites vegetales.

4. Cubierta

Cubierta ajardinada, con un espesor medio de 30 cm de tierra. Cubierta inclinada a base de tablero sándwich compuesto por: tablero superior de Viroc (virutas de madera y cemento) de 13 mm, tablero inferior de contrachapado de abedul de 13 mm y aislamiento interno de fibra de cáñamo de 10 cm de espesor. Recubrimiento a base de una lamina de caucho y una de zinc.

5. Otros

Tuberías de agua de polipropileno. Tuberías de desagüe de polietileno. Electrodomésticos de alta eficiencia energética. Encimeras de cocina de Silestone antibacterias. Tabiques y suelos de vidrio de altas prestaciones (anti-scratch, antideslizante, fácil limpieza, serigrafía especial…). Carpintería de madera de iroko tratada con aceites vegetales. Toldos de lona de algodón. Protecciones solares de madera maciza de ipé, tratada con aceites vegetales. Todas las maderas utilizadas tienen un certificado de procedencia con tala selectiva y tratamiento ecológico (FSC).

Innovaciones más destacadas • Sistema de refresco arquitectónico, utilizando un pequeño espacio central de tres alturas. El aire fresco generado y mantenido en el sótano recorre las alas laterales del edificio, y asciende de nuevo a través de las alas laterales (de forma inversa),

Tag

1r trimestre 2010 [ 14 ]

para salir por la parte superior de la zona central (extrayéndose por efecto chimenea). • Sistema de deshumectación por efecto Peltier, de muy bajo consumo energético. La vivienda tiene un perfecto comportamiento bioclimático y en verano es capaz de ofrecer, mediante el sistema arquitectónico descrito, temperaturas alrededor de 24 °C. No obstante, como la humedad ambiental es elevada, es posible bajar el nivel de humedad en el interior de la vivienda mediante un sencillo sistema mecánico y de muy bajo consumo energético. De este modo se mejora el nivel de confort de los ocupantes, sin necesidad de utilizar sistemas mecánicos de aire acondicionado.

Luis

de

Garrido

Doctor arquitecto, doctor informático, máster en Urbanismo. Profesor invitado en el Massachussets Institute of Technology (MIT). USA. Presidente de la Asociación Nacional para la Arquitectura Sostenible (ANAS).Director del Máster en Arquitectura Sostenible (MAS) degarrido@ono.com


Sostenibilitat

Tag

1r trimestre 2010 [ 15 ]


Enginyeria Domótica e Inmótica, una apuesta de presente Que es la domótica? La automatización de la vivienda, del hogar, esté en una casa aislada o en un piso de un inmueble. Dicha automatización, sea cual sea su grado y las tecnologías empleadas, se conoce como domótica. La automatización de edificios no destinados a vivienda, es decir oficinas, despachos, hospitales, hoteles, laboratorios, salas de congresos y reuniones, palacios feriales, escuelas, locales comerciales, ayuntamientos, pequeño terciario y servicios en general, se denomina inmótica. Para E2enginyeria, el término domótica intenta dar significado al conjunto de soluciones que mediante el uso de las técnicas y tecnologías disponibles (electricidad, electrónica, informática, robótica, telecomunicaciones…), logra una mejor utilización, gestión y control de todos los aspectos relacionados con la vivienda (confort, seguridad, ahorro de consumo de energía, comunicaciones, informática, televisión, cine en casa...). Para la integración de todos estos elementos la mejor tecnología a usar es EIB/ KONNEX (a partir de ahora la denominaremos KNX), que nos asegura una gran infraestructura de desarrollo en cualquier área y tamaño. Este sistema reúne cinco premisas destacables: confort, seguridad, eficiencia energética, comunicación y flexibilidad. KNX está integrada por más de 150 de los principales fabricantes de material eléctrico (ABB, Schneider, Jung, Gira, Siemens, Berker, Siedle...). Dichas empresas representan más de 85% del mercado europeo de las instalaciones y los electrodomésticos. Entre todos los sistemas domóticos, KNX es el sistema más fiable y el más veloz en transmisión de datos (9.600 bits por segundo). La tecnología KNX se ha convertido a nivel mundial en el primer estándar abierto libre de royalties e independiente de la plataforma hardware para Sistemas de Control de Viviendas y Edificios. El sistema domótico KNX se liga a los aspectos electrotécnicos, a sus normas, reglamentos y usos:

Encender / apagar, abrir / cerrar, regular, detectar, posicionar… Persianas, toldos, puertas, ventanas, iluminación, climatización, riego, electrodomésticos. Simulación de presencia, creación de escenas de iluminación. Gestión remota, programación horaria, gestión de la energía… Sistemas de seguridad técnica (humo, agua, gas, fallo suministro eléctrico, fallo línea telefónica, detección de presencia...). Sistema de seguridad no conectados a una central receptora de alarmas (intrusión, detección de presencia, aperturas de puertas y ventanas, etc.). Seguridad personal (servicios SOS, tercera edad, conexión con hospitales…).

Al usuario

¿Qué aporta la domótica knx?

3. Un hogar mejor comunicado (comunicación) • Recibir avisos de anomalías. • Recibir información del funcionamiento de equipos e instalaciones. • Control remoto de equipos e instalaciones. • Teleasistencia… • Evitar el aislamiento de personas.

La domótica KNX aporta a la vivienda tradicional la posibilidad de controlar y gestionar de forma eficiente los sistemas existentes y equipos ya instalados (sistemas de alarma, TV, teléfono, agua, cocina, refrigerador, eléctrico…), mediante un sistema de gestión técnica inteligente, con el objetivo de permitir una mejor calidad de vida al usuario de dicha vivienda. Las principales áreas socio-técnicas y sus funciones que incluyen la domótica son: Automatización y control: abrir, cerrar, apagar, encender, regular… Dispositivos y actividades domésticas (iluminación, climatización, persianas, toldos, puertas, ventanas, cerraduras, riego, electrodomésticos, suministro de agua, gas, electricidad….). Gestión energética: conexión de dispositivos de calefacción y aire acondicionado según criterios de ahorro y confort, complemento de control de toldos y persianas para aprovechamiento de las energías naturales, control de alumbrados, racionalización de cargas eléctricas... Seguridad: vigilancia automática de personas, bienes e incidencias y averías, alarmas de intrusión y cámaras de vigilancia, alarmas personales, alarmas técnicas de incendio, humo, agua, gas, fallo de suministro eléctrico…

Experts en domòtica Fem l’assessorament, el disseny, el projecte, l’instal·lació i programació Tel. 630 773 071 - 610 452 574 Email: info@e2enginyeria.com Tag 1r trimestre 2010 [ 16 ]

1. Un hogar más seguro (seguridad) • Control de intrusión. • Alarmas técnicas: detección de incendios, fugas de gas, inundación. • Control de enchufes. • Simulación de presencia. • Teleasistencia. 2. Un hogar más confortable (confort) • Control de clima. • Control de electrodomésticos. • Control de la luz natural y artificial. • Persianas motorizadas. • Programación de riego. • Control remoto de equipos e instalaciones. • Toldos automatizados.

4. Un hogar más sostenible (eficiencia energética) • Aprovechar al máximo la energía, luz solar… • Evitar gastos inútiles de luz, agua… • Control de consumo, implantar un sistema tarifario. • Revalorización de la vivienda. • Hogar menos contaminante.

Al promotor inmobiliario/constructor • Presentar viviendas con más y nuevas prestaciones. • Racionalización de aplicaciones destinadas a zonas e instalaciones comunes. • Revalorización de la vivienda. • Diferenciación frente a la competencia. • La sostenibilidad del edificio y ahorro energético.


Sostenibilitat

Tag

1r trimestre 2010 [ 17 ]


Normativa PRINCIPALES NOVEDADES DEL NUEVO REGLAMENTO TÉCNICO DE GAS El pasado 15 de octubre GAS NATURAL presentó en una sesión técnica en el Salón de Actos del Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Tarragona (COAATT) las principales novedades del nuevo Reglamento Técnico de Gas (RTDUCG) en el diseño, cálculo y construcción de instalaciones de gas en edificios.

E

n septiembre de 2006 se publicó el nuevo Reglamento Técnico de Distribución y Utilización de Combustibles Gaseosos (RTDUCG), que ha servido para unificar y actualizar una reglamentación antigua y dispersa. El nuevo reglamento regula, además, aspectos hasta la fecha no contemplados, como son las instalaciones para abastecimiento de combustibles gaseosos a vehículos y las plantas satélite de gas natural licuado. La característica principal del reglamento es que su cuerpo legislativo, relativo a las características técnicas que se deben cumplir, hace referencia continua a normas UNE. De este modo, dichas normas se convierten en documentos de obligado cumplimiento que, a su vez, permitirán en el futuro una fácil adecuación a las novedades tecnológicas, simplemente modificando estas normas UNE. Respecto a las instalaciones receptoras en edificios, si la presión máxima de operación es menor de 5 bar, se diseñarán y realizarán según la UNE 60.670/2005, convirtiéndose la norma en el documento base para el sector. Adicionalmente, si la instalación abastece a calderas destinadas a suministrar calefacción y/o agua caliente sanitaria de edificios, deberá cumplir la norma UNE 60.601/2006. Estas son las principales novedades que afectan a las instalaciones de gas en edificios de nueva construcción.

tímetros por debajo de la cota del terreno que lo rodea en todo su perímetro. Esto tiene gran importancia en construcciones realizadas en terrenos inclinados, en los que es la cota más baja del terreno la que define cuál es el nivel de primer sótano en esa construcción. Las tuberías de las instalaciones de gas podrán realizarse en polietileno (sólo para tuberías enterradas), cobre, acero al carbono y acero inoxidable. Éstas podrán ser unidas mediante soldadura o uniones roscadas, estableciéndose así las características de cada una de ellas y determinando también cuándo podrán ser empleadas. Un elemento a tener en cuenta son las vainas y conductos precisos. Si la vaina se necesita para protección mecánica de las tuberías, debe realizarse con tubo de acero de al menos 1,5 mm de espesor; si se trata de conducto, también podrá realizarse de obra. Las vainas y conductos de ventilación en sótanos deberán ser metálicos, pero si no se trata de un sótano, las vainas pueden realizarse con plásticos rígidos y los conductos de obra. Los contadores deben centralizarse bien en armarios o locales técnicos que podrán ubicarse, adecuadamente ventilados, en el primer sótano, planta baja o superior y en cubierta, o en conducto técnico, centralizando por cada planta. Esta solución es de gran interés en edificaciones con un gran número de plantas, para evitar así manojos de gran número de tuberías en vertical.

Tuberías y accesorios En primer lugar, cabe destacar que las instalaciones de gas nunca podrán discurrir por debajo del nivel de primer sótano, entendiendo éste como el nivel cuya cota de suelo se encuentra 60 cen-

Instalación de aparatos Los aparatos con salida de gases conducida no precisan estar ubicados en un local con un tamaño específico, mientras que los aparatos sin ese conducto, como son las cocinas a gas (hasta 16

Tag

1r trimestre 2010 [ 18 ]

kW de potencia total), precisan un volumen mínimo de 8 m3. La conexión de los aparatos a las instalaciones podrá realizarse mediante conexiones rígidas o flexibles, siguiendo normas UNE. De acuerdo con el nuevo Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios y por consideraciones de eficiencia energética, en el ámbito de las calderas que utilicen gases combustibles y tengan una potencia nominal menor de 70 kW, a partir del 1 de enero de 2010, queda prohibida la instalación de las calderas de tipo atmosférico. Asimismo, las calderas instaladas deberán tener un marcado de prestación energética de al menos dos estrellas y a partir del 1 de enero de 2012 deberán tener al menos tres estrellas La evacuación de productos de la combustión (PdC) deberá realizarse preferentemente a cubierta, aunque de acuerdo con el RTDUCG, si se cumplen unas características perfectamente definidas, las calderas estancas y los calentadores de potencia máxima 24,4 kW podrían evacuar directamente a fachada. Hoy en día, el nuevo RITE publicado en agosto de 2007 exige que, en nuevas edificaciones, las evacuaciones de PdC se realicen a cubierta, salvo en viviendas unifamiliares, que podrán evacuar a fachada. No obstante, este aspecto ha sido recurrido, ya que no existen razones de tipo técnico, de seguridad o de eficiencia energética que avalen esta exigencia. Este recurso se encuentra actualmente en trámite y por tanto puede variar a corto plazo. Legalización y puesta en marcha Para legalizar las instalaciones de gas deberán cumplimentarse los correspon-


Normativa dientes certificados de instalador, tanto de la instalación común como de la individual. Asimismo, será necesario un proyecto de instalación por parte de un técnico titulado si la instalación común tiene una potencia total simultánea mayor de 2.000 kW, o si la instalación individual tiene una potencia nominal superior a 70 kW. Para la puesta en marcha de las instalaciones y aparatos se deberán realizar inicialmente las pruebas de presión por parte del instalador, verificando el cumplimiento de la normativa, emitiendo los certificados de instalador correspondientes y remitiéndolos a la compañía suministradora. Ésta, a su vez, deberá realizar las pruebas de comprobación correspondientes y la solicitud de suministro a la compañía distribuidora. Cabe recordar que desde el 1 de julio de 2008 el sector gasista está completamente liberalizado y existen dos actores diferenciados: el distribuidor, que asegura la calidad del suministro, y el suministrador, que aporta la energía, es

decir, el gas natural y con quien el cliente final realiza el contrato de suministro. Finalmente, una vez disponible el gas, los aparatos deben ser puestos en marcha por operarios debidamente cualificados, que emitirán los correspondientes certificados de puesta en marcha. La aportación de GAS NATURAL Estos aspectos forman parte del conjunto de cambios normativos que se han desarrollado en los últimos años y que continuarán en los próximos con el fin de obtener una mayor seguridad en el uso y una mayor eficiencia energética. En este ámbito, GAS NATURAL mantiene una importante actividad de asesoramiento y formación de diseñadores y constructores de edificios, no sólo por lo que se refiere a las instalaciones de gas, sino también a las instalaciones térmicas y la eficiencia energética. Esta labor se lleva a cabo mediante jornadas técnicas de difusión a colectivos y colegios profesionales, asesoramientos

Tag

1r trimestre 2010 [ 19 ]

personalizados e incluso desarrollando herramientas de ayuda al sector, como aplicaciones para realizar comparativos de soluciones energéticas, como el CSTG, aplicaciones para el cálculo de instalaciones solares térmicas, como el HsolGas, y colaborando en nuevas herramientas que faciliten la certificación energética de edificios y que se publicarán próximamente. Enrique García José M. Domínguez Asistencia y promoción técnica Gas Natural Comercial SDG


Activitat col·legial MOSTRA FOTOGRÀFICA Detalls modernistes: Casa Navàs i Institut Pere Mata de Reus

E

l COAATT recupera del seu fons la col·lecció de fotografia de Josep Maria Ribas i Prous per mostrar-la de nou, omplint les parets de la seu col·legial amb la significació dels detalls en l’arquitectura modernista, encara més destacable si és l’ull de l’artista qui modela la llum, el color i l’enfocament. Sala d’Actes: Casa Navàs 29 fotografies b/n Sala Polivalent: Institut Pere Mata 20 fotografies b/n 14 fotografies color

JOSEP MARIA RIBAS I PROUS (Barcelona, 1940) Fotògraf creatiu Cursà estudis de formació artística a l’Escola del Treball, impartits per Modest Gené, i que posteriorment amplià a l’Escola d’Art del Centre de Lectura. Ha obtingut més de mil premis de primera importància en l’àmbit estatal, més de cent medalles d’or en salons internacionals. Existeix obra seva en més de 62 museus i col·leccions internacionals. Ha estat a la ciutat de Reus on ha realitzat un dels treballs més importants que s’han dut a terme mai al nostre pais sobre la recuperació de la imatge d’una ciutat, sabent compaginar-lo amb l’ensenyament, l’activitat concursística —com a participant o jurat—, la investigació, la direcció de l’Agrupació Fotogràfica de Reus, etc.

Tag

1r trimestre 2010 [ 20 ]


La història de les fotos Per Josep M. Ribas i Prous Ja fa molt anys, a la dècada dels seixanta (del segle passat), ja veieu com passa el temps... vaig estar immers en un projecte de divulgació i estudi entorn de la imatge fotogràfica al si d’un modest col·lectiu d’amateurs i artistes de la fotografia a la veïna ciutat de Reus (grup del que encara formo part), i que va ser testimoni al seu temps de la col·laboració generosa amb altres sectors de la imatge de l’entorn… La trajectòria dominant, a la pràctica totalitat d’associacions existents a l’Estat, generalment sempre havia estat només dirigida cap a la creació d’imatges sota uns conceptes de valors de bellesa plàstica (malgrat que hi existien també autors que, encertadament, captaven instantànies testimoni del seu temps). Varen passar molts anys i el nostre equip, cada vegada amb visió més adulta, va impulsar una nova línia d’inquietuds en favor de la necessitat de recuperar i inventariar el patrimoni documental de tanta obra dispersa, separant el gra de la palla. Va ser una tasca difícil, costosa i, certament, dura i incompresa, entre propis i estranys. Vàrem impulsar la necessitat de procedir a la realització de reportatges per preservar la imatge dels espais contemporanis en perill de progressiva agressió o desaparició. El nostre petit equip, els caps de setmana, es mobilitzava per treballar entorn de temàtiques tals com les antigues botigues de comerços que temíem que tancarien en poc temps, o bé que es transformarien, molt sovint amb la por que una línia de freda rehabilitació les fes perdre l’encant que denotava una època passada… I així vàrem tractar temàtiques com les masies, les ermites, els vells monestirs i, molt especialment,

Tag

vàrem descobrir, també, que existia una excel·lent obra de Domènech i Muntaner i de tants altres arquitectes modernistes, la qual calia observar. Per estrany que pugui semblar, als anys seixanta, la popularització del patrimoni modernista no havia estat reservada més que a una elit artística i culturalment refinada. Prova d’això és que la primera vegada que va publicar-se al nostre entorn un treball relacionat amb aquest tema vàrem ser nosaltres (amb Casa Navàs), impulsat per un sector de romàntics admiradors locals del modernisme arquitectònic, seguint després una altra edició sobre l’Institut Pere Mata. Varen ser les primeres publicacions dedicades al nostre modernisme. És per això que la mostra dipositada, de forma voluntariosa, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona ja fa uns anys corresponia a aquesta voluntat que la bellesa, massa vegades amagada o desconeguda, de la nostra història entorn de la creativitat dels nostres grans mestres, fos divulgada. Tots el reportatges, realitzats entre els anys 60 i 90, varen efectuar-se amb càmeres analògiques de mig format, i positivats personalment pels autors. En el blanc i negre era habitual el paper en emulsió de gelatina de clorobromur d’argent, sulfurada i tractada amb lleus banys de seleni, per mantenir la permanència que li dóna aquesta impressió nostàlgica de fotografia retro. En color, per obtenir millor qualitat, les obres es positivaven amb el sistema Cybachrome, que respectava el vertader color, que generalment procedia de diapositives. Una abraçada

1r trimestre 2010 [ 21 ]


La professió Per què el seu tècnic de capçalera? Perquè I’arquitecte tècnic és el tècnic de confiança més proper, especialista en construcció, que li donarà resposta a qualsevol qüestió relacionada amb el seu edifici o habitatge. n Qui I’assessorarà sobre la conveniencia de realitzar unes obres de millora del seu edifici o habitatge? n Qui I’assessorarà davant la necessitat de realitzar obres de reparació en les façanes i la coberta del seu edifici o habitatge en prevenció del risc de despreniments? n Qui li organitzarà i planificarà les obres del seu edifici o habitatge? n Qui vetllarà per la correcta execució de les obres que realitzarà al seu edifici o habitatge? n Qui farà el control de qualitat dels materials i el control de la seguretat de I’obra? n Qui li portarà un control de la despesa econòmica (pressupost) i li farà un estudi i comparació d’ofertes, en qualsevol tipus d’obra?

n Qui I’ajudarà a decidir la compra o venda d’un edifici o habitatge, valorant-ne les possibilitats i la necessitat o no de fer-hi obres? n Qui li farà un informe de les esquerdes i altres patologies (aluminosi, etc. de l’edifici o habitatge i el projecte de reparació, amb una valoració dels costos? n Qui I’assessorarà sobre que cal fer per resoldre les humitats del seu edifici o habitatge? n Qui I’assessorarà de I’estat de les instal·lacions del seu edifici o habitatge, de si han envellit, de la seva seguretat? n Qui I’assessorarà sobre la possibilitat d’aconseguir un estalvi energètic i de millorar el nivell de confort del seu habitatge, respectant el medi ambient?

n Qui li organitzarà un programa de manteniment del seu edifici o habitatge (Test de manteniment)?

L’arquitecte tècnic li donarà resposta a totes aquestes i d’altres qüestions relacionades amb el seu edifici o habitatge

el

l’ a r q u i t e c t e t è c n i c , seu t è c n i c d e c a p ç a l e r a ® Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

1r trimestre 2010 [ 22 ]


Rehabilitaci贸

Tag

1r trimestre 2010 [ 23 ]


Espai al temps NISSAGUES MARINERES SETCENTISTES (i IV)

S

eguint amb les nissagues marineres tarragonines de traginers de mar del segle XVIII, en aquest reportatge ens referirem als patrons: els Mauri, els Melendres i els Morera. ELS MAURI Tenim notícia de cinc Mauri: Joan-Baptista Mauri i Elies, pare de Joan-Antoni Mauri i Vilella i de Joan-Baptista Mauri i Vilella; i Francesc Mauri i Pujol, pare de Pau Mauri i Icart, per bé que desconeixem la possible vinculació familiar entre ells.

Joan-Baptista Mauri i Elies. Era fill del pescador tarragoní Bartomeu Mauri i de Paula Elies. L’11 de desembre de 1746 prengué per muller a Maria Vilella i Gil, donzella, filla del mariner Joaquim Vilella i d’Ignàsia Gil. Aleshores feia de pescador,1 activitat que va conrear durant bastant de temps.2 Els mesos de març, abril i juliol de 1767, ja com a patró, va descarregar a Tarragona terrissa, bacallà, blat i ordi.3 El juny de 1775 va capbrevar un terreny que tenia al port. Aquesta parcel·la pagava un tribut d’acatament d’una tassa d’aigua l’any.4 Amb el seu llondro Nuestra Señora del Carmen, el juny de 1794 fou despatxat de Barcelona amb destinació a Tarragona amb armes. A principis de l’any següent va realitzar el mateix viatge sense càrrega.5 Joan-Antoni Mauri i Vilella. Degué néixer vers el 1755, ja que el febrer de 1795 declara tenir 40 anys i que viu a la plaça dels Sedassos.6 Es vinculà matrimonialment el 22 de febrer de 1778 amb Francesca Vidal i Boni, filla menor del Josep Vidal, pagès i de Francesca Boni. El 13 de gener de 1789 el porter reial de Tarragona, Manuel Roca, a instància del comerciant de Valls, Josep Ixart i Baldric, li va notificar que el dia 15 de desembre del proppassat any li havia lliurat 300 barrils d’aiguardent

Tartana, vaixell de cabotatge d’últims del segle XVIII Museu Marítim de Barcelona (Centre de Documentació Marítima)

per a transportar-los amb el seu canari San Cristóbal a Barcelona, els quals havien de ser transbordats al bergantí Nuestra Señora de Montserrat que havia de salpar cap a Veracruz (Mèxic), comminant-lo, si l’estat de la mar ho permetés, a llevar àncores d’immediat. En el mateix acte el patró li donà resposta, manifestant que la data d’entrega de la mercaderia no era exacta, i que malgrat el seu interès en voler realitzar el viatge pactat la mala mar no li ho havia permès, i que, a pesar de tots el requeriments, no estava disposat arriscar la seva vida ni el seu patrimoni.7 El 1792 va ocupar el càrrec de diputat del comú a l’Ajuntament de Tarragona.8 Va descarregar al nostre port una sola vegada el 1800: sabó de pedra.9 Joan-Baptista Mauri i Vilella. El 12 de novembre de 1786 va establir capítols matrimonials amb Rosa Riambau i Bavot, fadrina, filla del pagès Josep Riambau i de Rosa Bavot, difunta. Els seus pares i el seu germà Joan-Antoni el van

Tag

1r trimestre 2010 [ 24 ]

dotar amb 350 lliures, distribuïdes de la següent manera: 250 com a participació en la propietat del llaüt de tràfic La Mare de Déu del Carme i les 100 restants en dos terminis; el primer el dia de la boda i la resta al cap d’un any. A més se li va concedir una estada, de tres anys, a la casa que els donadors posseïen al carrer de les Salines. També li van donar un llit, roba i joies. La núvia va aportar 300 lliures, 100 en roba nova i la del seu fadrinatge i la resta en quatre termes de 50 lliures cadascun. El seu oncle Joan Riambau, rector d’Alcover, li donà 100 lliures. L’espòlit fou de 50 lliures.10 El juny de 1789 va capbrevar dues botigues i dos solars al port.11 Pocs dies després va sol·licitar a l’Ajuntament un tros de terreny per a poder ampliar una de les botigues.12 El Consistori tarragoní, el mes de maig de 1793, li va concedir una parcel·la a la Rambla de Sant Carles, a la part del llenç de la muralla, amb el compromís de bastir-hi una casa dins el termini de tres anys; en cas contrari el pati revertia al municipi. L’import de


Espai al temps l’atorgament fou de 400 lliures. La meitat s’havien de pagar en el moment de signar el contracte i la resta al cap de dos anys. La tributació anual era de tres sous.13 Degué morir abans del 5 de juliol de 1799, data en la qual la seva esposa és citada com a vídua al signar àpoca conforme havia rebut les 300 lliures del dot.14 Francesc Mauri i Pujol. Era fill d’un altre Francesc Mauri, mariner, i de Marina Pujol.15 El gener de 1757 va vendre a Rafael Colomer, mariner de la matrícula de Tarragona, un llaüt d’un arqueig de 100 quintars pel preu de 112 lliures.16 El 13 de febrer de 1763, viudo, es va casar amb Ignàsia Icart i Bavot, vídua, filla del pagès Pau Icart i de Paula Bavot.17 L’abril de 1792 va crear un censal per un import de 218 lliures, a favor del convent de Santa Clara.18 Pau Mauri i Icart. Fill del precedent, el 8 d’abril de 1792 prengué per muller a Úrsula Balcells i Sardà, filla del patró d’arts Eudald Balcells i d’Úrsula Sardà. ELS MELENDRES Joan Melendres. D’aquest patró només sabem que el 2 de febrer de 1770 va capbrevar una botiga al port.19 Miquel Melendres. L’any 1773 l’Ajuntament de Tarragona li va concedir un terreny al port per a construir-hi una botiga.20 Pau Melendres i Grases. Els seus pares foren Joan Melendres, pescador, i Gertrudis Grases. El 10 de juliol de 1788, viudo de Paula Virgili, es va casar amb Gertrudis Grau i Ventura, donzella, filla del mariner Pau Grau i de Bernarda Ventura.21 El 7 de gener de 1797 va comprar al pagès Manuel Pons una casa al carrer d’en Granada pel preu de 800 lliures, de les quals en va retenir 683, cinc sous i quatre diners per a rescabalar-se del préstec que li havia concedit.22 Pau Melendres i Guinovar. Era fill del patró de pesca Andreu Melendres i de Tecla Guinovart. El 28 de juliol de 1793 es mullerà amb Francesca Casa-

noves i Rius, donzella, filla del pescador Domènec Casanoves i de Rita Rius. Tots eren nadius de Tarragona.23 L’any 1819 encara figura inscrit a la matrícula de mar de Tarragona en la classe de patró, i manifesta que té 60 anys d’edat.24

1 2 3

ELS MORERA Els Morera fou una dinastia d’homes de mar de Tarragona que ja els trobem al segle XVII, concretament el 1636 tenim documentat a Josep Morera com a patró de barca.25 També Recasens i Comes ens facilita dades de Jaume Morera (1641) i de Josep Morera (1655) com a patrons pescadors.26 Sebastià Morera i Porta. Era fill de Josep Morera, mariner, i de Maria Porta, de Tarragona.27 Pel cap baix va contraure matrimoni cinc vegades. El 29 de gener de 1713 amb Francesca Boni i Serra, donzella, filla del patró d’arts Josep Boni.28 Ignorem la data del segon casori amb Francesca Rovira i Boni. El 31 de desembre de 1720, amb Paula Martorell, fadrina, filla del pagès Pau Martorell,29 el 29 de maig de 1724 amb Magdalena Carbó i Solanes, donzella, filla de Lluís Carbó, paperer,30 i el 26 de setembre de 1734 amb Eulàlia Puig i Bonells, filla del calesser Josep Puig.31 En el registre baptismal de la seva filla Eulàlia Morera i Puig, l’abril de 1735, consta com a patró.32 Quan el seu fill Sebastià, mariner, fruit del seu casament amb Magdalena Carbó, es mullerà en segones núpcies el 26 de febrer de 1755 amb Maria Mallol i Bardina, vídua, filla del mariner Josep Mallol, ja era traspassat.33 Sebastià Morera. Ben segur que era un membre de línea directe de l’anterior, tal vegada un fill o net. D’aquest patró de barca de navegar només sabem que tenia una casa al carrer de Santa Anna, que la seva muller es deia Brígida i que quan el 13 de desembre de 1796 el seu fill, també anomenat Sebastià, mestre corder, va formalitzar capítols matrimonials amb Francesca Llanes i Nolla, ja era mort.34 Josep Maria Sanet i Jové

Tag

NOTES

1r trimestre 2010 [ 25 ]

4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31 32 33 34

AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 60. El seu avi patern, Francesc Mauri i Teixidor, era de la vila de Cubelles. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, Llibre, 14, f. 108v., 159v., 206, 268 i 313. Llibre 15, f. 72v. i 187. Llibre 16, f. 53. AHT. Acords municipals. Sessió del 19 d’octubre de 1768. AHT. FMT. Economia i Hisenda. Reg. 220, f. 118. HCT. Diario de Barcelona. 22-6-1794 i 8-1-1795. AHT. FMT. Miquelets. Tom 7. AHT. PT. Reg. 666, f. 6-8 JORDÀ i FERNÁNDEZ, A. Una nova visió de les reformes municipals de Carles III: L’Ajuntament de Tarragona. Publicacions de l’Ajuntament de Tarragona. Col·leccions Monografies 2. 1990, p. 43. ACPT. Fons JPOP. Reg. 128. AHT. PT. Reg. 608, f. 212-216. AHT. FMT. Economia i Hisenda, Reg. 221.f- 32-33. AHT. Acords municipals. Sessió del 26 de juny de 1789. AHT. PT. Reg. 370, f. 83-87. AHT. PT. Reg. 578, f. 113. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 262. AHT. PT. Reg. 624, f. 4. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 262. AHT. PT. Reg. 556, f. 134-137. AHT. FMT. Economia i Hisenda. Reg. 220, f. 112. AHT. Acords municipals. Sessió de l’1 d’octubre de 1773. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 343. AHT. PT. Reg. 730, f. 26-27. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 428. AMT. Acords municipals. Sessió del 6 d’abril de 1819. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 7, f. 176v. RECASENS I COMES, J.M. “Notícies sobre la pesca i els pescadors de Tarragona. Segle XVI i XVII”. Quaderns d’història Tarraconense. Diputació de Tarragona, 1997, f. 116. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 9, f. 137. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 9, f. 137. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 10, f. 35v. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 10, f. 68. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 10, f. 177v. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 13 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 160. AHT. PT. Reg. 696, f. 179-182.


Patrimoni VAUBAN I ELS MARGETERS BISBALENCS

E

l millor enginyer militar que van tenir els francesos en la seva centúria daurada es deia Sébastien Le Preste de Vauban ( 1633-1707). Va construir de nou o va refer més de tres-centes fortaleses i va dirigir 50 setges de ciutats. I tant defensant una plaça com assetjant-la era el que tenia més perícia. Els francesos deien Ville assiégée par Vauban: ville prise. Ville défendue par Vauban: ville imprenable. A finals del segle XV i a les primeries del XVI, quan els francesos van envair Italia, les velles muralles de les ciutats quedaven destruïdes fàcilment per la nova artilleria que disparava projectils de ferro i no boles de pedra com a l’edat mitjana. Així, que les altes torres antigues van ser rebaixades i es van omplir de terra i pedres mentre que al davant dels fossats de les muralles es disposaren enormes terraplens en pendent anomenats glacis que gairebé arribaven a l’alçada dels murs i d’aquesta manera l’artilleria enemiga no tenia blanc per apuntar. Amb la terra que s’havia excavat per a fer el fossat exterior s’eixamplava la part del darrere de les muralles, mentre que les parts de nova construcció es feien amb maó, que era més resistent a l’impacte dels canons. Va ser en aquestes grans reformes de muralles antigues i en les noves que es feren en aquells anys a Itàlia quan van començar a aparèixer les fortaleses amb bastions i en forma d’estrella. Al segle xvii va ser Vauban qui va perfeccionar aquest tipus

de fortificacions amb bastions, adaptant-les a formes geométriques cada cop més sofisticades com ara la ciutadella de Lille. Aquest personatge, a més d’estrateg i enginyer militar, era un bon arquitecte i urbanista. Llàstima que totes les seves bones qualitats les dediqués a construir aquelles fortaleses que, aixecades sobretot a les fronteres de les noves terres que l’expansionisme francés anava ocupant, eren construïdes amb la sang i l’esforç dels mateixos pobles que sotmetien. Així va passar amb les construccions militars de la part de Catalunya que els espanyols van regalar a França pel tractat dels Pirineus l’any 1659. Per consolidar aquell territori es van edificar fortaleses, entre d’altres llocs, a Prats de Molló, Montlluís, a l’Alta Cerdanya, Vilafranca del Conflent i Colliure. També va perfeccionar el marquès de Vauban les armes de foc i la baioneta. Així que va posar el seu gran enginy al servei de la guerra, la por i la repressió i submissió dels pobles. Per a nosaltres, doncs, no és un personatge gaire agradable. Després de la seva mort vindrien d’altres enginyers borbònics deixebles seus que ens plantarien al nostre país fortaleses amb bastions com la monstruosa ciutadella de Barcelona, destruint mig barri de la capital per tenir-la atemorida i subjugada. A la segona meitat del segle xvii, per plantar cara a tota aquella línia formidable de construccions militars franceses, es van aixecar també diverses fortaleses a la nova ratlla de frontera a Catalunya. La Universitat de la Bisbal del Penedès, reunida a la sala del castell del nostre poble el diumenge 3 de juny de 1693, volgué contribuir de “llur grat y certa scièntia per donatiu graciós y voluntari a effecte de ajuda de costa per las fortifications de les fronteras del present Principat de Catalunya y Comtat de Cerdanya a sa Magestad que Déu guarde y per sa part al Axc. señor Marquès de Castell Rodrigo son lloch tinent y capità general en lo present Principat... Cent y Vint lliures moneda barcelonesa”. “Lo modo de la paga és que los dits honorable Batlle, jurats y concellers en lo nom sobredit se obligan a pagar la dita quantitat per temps de tres anys”. Com que la gent tenia molts pocs diners en efectiu, s’estimava més pagar almenys una part en espècie “ab pacte o conditió que la sobredita quantitat puga dita universitat pagar la meytat o cada any, ab blat, ordi o civada”. Els mateixos veïns de la Bisbal portarien el gra a Barcelona, el vendrien a la plaça al preu que anés i dipositarien els diners al banc o taula d’aquella ciutat: “Havent-ho de aportar a gastos de dita universitat a Barcelona fins als quinse dies del mes de setembre y passat dit termini de pagar ab diner tot lo que hauran ofert per cada spèsie de gra y que per part de sa Magestad se tinga de rèbrer al preu que quan se entregarà anirà a la plasa de dita Ciutat. També ab pacte que lo diner effectiu que se pagarà per dit servey se haja de depositar en la Taula de la Ciutat de Barcelona...”. La Universitat de la Bisbal acabava el document posant una condició d’una gran ingenuïtat, ja que exigia que aquells diners amb els quals contribuïen amb tant d’esforç i graciosament “no puguen emplearse ni gastarse en altre cosa que obs de las fortificasions de las fronteras”. Quants dels diners que aportava la gent senzilla dels pobles es destinaven realment a aquell fi? Probablement molt pocs, ja que la majoria es per-

Tag

4t trimestre 2009 [ 26 ]


Patrimoni dien a les butxaques dels polítics venals i dels intermediaris barruts i aprofitats de sempre. I per què lligo l’arrogant mariscal francés Vauban amb els humils margeters de la Bisbal del Penedès? L’associació d’idees m’ha vingut contemplant els marges de la vinya del Pau Torredà prop de ca la Jana. En alguna tramada semblen talment bastions i puntes d’estrella. També hi ha mitges llunes i rampeus. Aquelles formes, en la seva rusticitat, s’assemblen a les de les fortaleses de les quals en parlo. Potser el margeter que les va fer les havia vist quan va fer el servei militar en alguna fortalesa o presidi? Potser havia defensat el fortí de la Seu d’Urgell juntament amb el general Romagosa de la Bisbal quan la guerra reialista? Probablement és més senzill que tot aixó i al darrera de les formes capricioses d’aquells marges hi ha uns morros o sortints de pedra del mateix terreny que en ser revestits pels margeters van agafar la fesomia que els fa assemblar a aquell tipus de defenses militars. Les parades de conreu que delimitaven les parets de pedra col·locada en sec tenien, però, una funció molt més agradable i profitosa com és el conreu dels ceps, oliveres i garrofers. D’altres vinyes o peces de terra bisbalenques, com ara la del Jaume Mañé a la Roca Foradada, que està plena de rampes, escales, marges i trones, recorden també en petit elements o parts de les construccions que hi havia en aquelles fortaleses dels segles disset i divuit. Benjamí Català Benach Arquitecte Tècnic

Tag

1r trimestre 2010 [ 27 ]


Patrimoni ARQUITECTURA MODERNISTA (7) CASA SALAS Ramon Salas Ricomà Rambla Nova, 25 01/01/1907 L’arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà (20/04/1848–04 /04/1926) dissenyà per al seu propi habitatge una de les cases més singulars de la ciutat, usant codis que categoritzaren els modernistes, com ara el dibuix d’elements historicistes. Un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, amb tres importants façanes, una dóna a la Rambla Nova, una altra al carrer de Girona i l’altra al pati de llums obert i una mitgera. Destaca la tribuna cantonera poligonal al pis principal amb el clar propòsit de recalcar la importància de la seva ubicació, tan propera al Balcó del Mediterrani. Consta de sotabanc, baixos i tres plantes amb una ordenació molt acadèmica i simètrica dels buits. La construcció és de pedra escairada de molt bona qualitat, els murs destaquen pels carreus encoixinats, que s’usaren en tota la façana, i a las balconades hi destaquen els trencaigües amb motius vegetals. A destacar la tribuna barroca, cancell, llinda i imposta platerescs, lligada i pedra en relleu al llarg de la façana, ferro forjat modernista a la baranes dels balcons i cresteria també modernista. A mesura que els pisos tenen més alçada, els seus finestrals i les seves motllures disminuïen i canviaven la presentació. El tancament de la façana resulta més imaginatiu, ja que la part que hauria de ser barbacana es transforma en uns pinacles profusament decorats que trenquen la seva horizontalitat. Tot plegat és una façana on s’han aplicat plenament elements procedents de l’estètica neogòtica.

L’arquitecte no es va casar i va morir sense descendència; abans, però, encomanà a la seva germana Dolors que cedís els baixos situats al carrer de Girona a la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Aquesta germandat n’és propietària des del 1928. CASA ROSELL Francesc de Paula Morera Gatell Rambla Nova, 2 01/06/1930 La parcel·la que ocupa aquesta casa és una de las més privilegiades de la ciutat de Tarragona. Consta de tres façanes i una mitgera i disposa a la Rambla Nova de baixos i tres pisos, i a la banda de la Baixada del Toro de sotobanc, baixos, entreplanta i quatre pisos. S’utilitza la pedra en tota la seva fatxada. És un edifici d’inspiració barroca però amb un cert anacronisme en l’ús del llenguatge arquitectònic. El principal interès del seu disseny rau en l’original plantejament volumètric de la cantonada. És notable la introducció d’un cos cilíndric superior en el xamfrà, que constitueix un esplèndid mirador rematat amb una cúpula de ceràmica vidrada. Té façanes simètriques dividides al costat de la Baixada del Toro en tres cossos, i a la Rambla en un únic cos. Al pis pricipal hi ha una balconada seguida i una tribuna. Cal destacar la claretat compositiva i els materials emprats, llisós i premòdols, també el treball de ferreria.

Casa Rosell

Casa Salas

Tag

1r trimestre 2010 [ 28 ]


Patrimoni BARANA DEL BALCÓ DEL MEDITERRANI Ramon Salas Ricomà “Tocar ferro” 1889

Barana del Balcó del Mediterrani Per als tarragonins és quasi una obligació passejar per la Rambla i anar a “tocar ferro” al Balcó del Mediterrani, denominació que es deu a Emili Castelar, president de la Primera República Espanyola, que el va batejar així en visitar Tarragona el setembre de 1863. “Tocar ferro” significa arribar fins a la barana que va dissenyar l’arquitecte municipal Ramon Salas l’any 1889. Abans de la seva construcció hi havia un mur que limitava el passeig de les Palmeres amb l’espadat que separava els camps de cultiu als seus peus i la línia de mar. L’any 1890 es va obrir el primer tram de la barana mixta de ferro forjat i fos sobre una base de pedra obrada. L’obra fou encarregada a l’empresari Josep Pelegrí, amb la participació entre altres dels serrallers Josep Balcells i Llorenç Cases i del picapedrer Joan Granada, que va fer els seients que es van soterrar en anivellar tot el passeig, i Joan Salvadó. L’any 1894 ja s’havia instal·lat la totalitat de la barana projectada per un import total de 22.893 pessetes. Posteriorment l’any 1947, el passeig i el conjunt de la barana foren reformats per l’arquitecte municipal Josep Maria Monravà López. El Balcó del Mediterrani és el lloc més visitat de la ciutat per davant de la catedral i l’amfiteatre romà. És un enclavament especial a Tarragona perquè als peus de l’espadat del Balcó s’hi uneixen terra i mar i és el punt des del qual la ciutat observa l’horitzó que l’ha fet rica socialment i culturalment. Per arribar-hi es pot travessar la Rambla Nova, nascuda després d’enderrocar la muralla de Sant Joan i concebuda en el pla urbanístic projectat per l’enginyer militar Josep Crivillé l’any 1857. MONUMENT A ROGER DE LLÚRIA Ramon Salas Ricomà, base Fèlix Ferrer Galceran, escultura Rambla Nova 1889 L’estàtua de l’almirall Roger de Llúria és obra del destacat escultor de Móra d’Ebre Fèlix Ferrer Galceran, arribada des de Civitavecchia, Itàlia, i inaugurada el 1889, sent la base de l’escultura disseny de Ramon Salas.

Tag

Monument a Roger de Llúria

CASES RIPOLL Josep Maria Pujol de Barberà Passeig Sant Antoni, 11 i 15 09/11/1910 Originariament era un conjunt de tres edificacions modernistes, del qual el central fou enderrocat per construir un edifici d’habitatges de sis plantes pels arquitectes Vicente Bonet Ferrer, Lluís Nadal Oller i Pedro Puigdefábregas Baserba el 1970, promogut per la família Ixart. L’edifici està plantejat de manera simètrica, si bé aquesta simetria queda trencada amb la disposició de finestres trigeminades a un extrem. La façana està molt decorada, especialment els trencaaigües i la cornisa superior amb esgrafiats. El mateix treball de qualitat dels elements d’arquitectura el trobem al ferro, especialment les reixes i baranes de les finestres, malgrat que s’ha perdut a la porta baixa a l’esquerra. Aquesta casa té tres plantes, les finestres són d’una sola obertura, geminades o tripartites, i totes disposen d’una petita barana que fa de balconet, cosa que ens permet parlar de finestres balconeres, recurs molt usual en Pujol. Totes estan emmarcades en la part superior per unes motllures corbades. La casa és rematada per un coronament marcat per la presència d’unes estilitzades faixes verticals que sostenen un fris on hi ha uns esgrafiats. Un d’aquestes afegitons té un referent: s’assembla a un matacà medieval. A inicis dels 80 va adquirir aquesta casa l’arquitecte tècnic Marià Casas Hierro, realitzant durant 1981-82 una rehabilitació important en tots els pisos, de manera que hi ha dues

1r trimestre 2010 [ 29 ]


Patrimoni

Cases Ripoll

vivendes, una tipus dúplex, planta baixa i primera, ocupada pel propietari i una altra en la segona planta. També es va construir un edifici d’habitatges a la part del solar que dóna a la Via Augusta. L’edifici que correspon al número 15 és compost de planta baixa i un pis superior; està plantejat de manera simètrica amb quatre buits, però en destaca l’extrem amb la col·locació de la torreta. La façana està molt decorada, especialment els trencaaigües, els detalls esgrafiats i la utilització de ceràmica vidrada. Trobem un balcó a la part central de la casa, just damunt d’on hi ha la porta d’entrada, al costat de la qual hi ha dues finestres rectangulars simètriques. Recentment s’ha restaurat la torreta. En aquest conjunt de la família de Leandro Ripoll Ussó, que s’hi desplaçaven des de Barcelona per passar l’estiu, no hi faltaren la casa dels servents, un camp de tennis, els horts, les cavallerises, l’espai per als carruatges... La part més espectacular és a la façana sud, que ha mantingut, força sencers, la tribuna, el coronament i la torre. En aquesta zona, la que mira al mar, tenim una tribuna embellida amb trencadís. La galeria porticada amb una balustrada a cada un dels costats va arribar més tard, concretament entre 1957-56. El sostre de la galeria s’aprofità per usar-lo com a balcó. Al pis superior un dels elements més característics és la torre de vuit costats, que es va finalitzar amb una cúpula que incloïa quatre mansardes (finestres construïdes al pendent d’una teulada) i trencadís de color blau. La façana que dóna al passeig és bastant més austera.

Tag

RECTORAT DE LA URV Josep Maria Pujol de Barberà De l’Escorxador, 19 01/12/1898 Edifici situat a la Part Alta, a recer de l’antiga muralla romana. És un projecte dissenyat per Pujol a partir del model de l’escorxador de Madrid i del de Saragossa, disposats en forma longitudinal enfront dels de planta circular com el de Reus. La parcel·la és quasi rectangular i el cos principal té la planta en forma d’U, amb un pati interior que està tancat per una reixa metàl·lica i dos cossos laterals de dues plantes d’alçada. La façana és la combinació de fàbrica de maó vist i maçoneria amb finestrals allargats tancats per persianes que matissen la llum. El frontis s’ordena amb tres franges horitzontals (pedra, buits, totxo). A la part inferior, pedra de llisós regular i paredat que es veu interromput pels pilars de totxo que tallen en vertical l’edifici. A la part intermèdia, les finestres, agrupades de tres en tres, amb un arc apuntat rematat per dovelles de totxo i de pedra de carreu (salmer i clau). I per últim, la part posterior de totxo disposada amb arcs cecs i salmer de pedra. La coberta era a dues aigües sobre carener. Las fatxades secundàries estan aixecades amb els mateixos materials, però el paredat ha adquirit un major protagonisme. El coronament és amb forma d’escala molt propi de les naus industrials de finals de segle i molt utilitzat al període modernista. Destaca l´ús d’obra vista amb les decoracions de pedra, acabats amb un coronament esgraonat al centre del qual hi havia, temps enrere, la cara d’un porc i d’un bou, que Joan Martí, primer rector de la URV, ordenà eliminar els animals que remataven els cossos laterals. Avui hi a l’escut de la ciutat.

1r trimestre 2010 [ 30 ]


Patrimoni

Rectorat de la URV

L’edifici va ser construït probablement sobre el primer cementiri cristià de Tarragona. El constructor va ser el senyor Mas que, durant la innauguració d’aquest edifici, el dia de Santa Tecla de 1901, va obsequiar les autoritats assistents a l’acte amb pastes, licors, dolços i cigars havans. El primer animal sacrificat, el matí del 21 de setembre de 1901, es va lliurar a diverses entitats caritatives de la ciutat. Des de 1986 al 1990 va ser la seu del Taller Escola d’Arqueologia (TED’A). Més endevant, 1992-93, l’arquitecte Xavier Romaní rehabilita l’edifici d’ús industrial en ús administratiu, per això dividí l’espai únic de l’interior en dos amb la clara finalitat d’habilitar el major nombre possible d’oficines. Aquell edifici, que originàriament només tenia una alçada, va acollir-ne tres en totes les seves parts components, excepte el de l’entrada, que disposa de la planta baixa, i una superior, la del paranimf. Als dos cossos extrems de l’edifici se’ls va afegir una alçada més a la seva façana en la darrera restauració. També es van recuperar els pilars que tanquen l’entrada. A més, als dos pavellons laterals afegí un petit acabament que si bé manté el disseny s’aprecia clarament l’afegit gràcies a la utilització de totxo de diferent color. Al costat d’aquests cossos laterals hi havia uns pavellons de dues plantes que es dedicaren a laboratori i a habitatges dels treballadors, i els corrals dels animals, que ara són una plaça pública. A les parets més altes de tot l’edifici s’hi afegí rajola ceràmica i rajola de valència. La barana de ferro de l’escorxador fou feta per Baldomer Baró, un conegut serraller de la ciutat. Josep Maria Buqueras Arquitecte Tècnic

Tag

1r trimestre 2010 [ 31 ]

BIBLIOGRAFIA I NOTES Arxiu Històric Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Delegació de Tarragona. Buqueras Bach, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX. Lliberia Guardias i autor, Tarragona, 1980. Buqueras Bach, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1991. Catàleg de Bèns Protegits. poum. Aprovació inicial 15/05/2007. Tarragona. Serra Masdeu, Anna Isabel. Recorregut per la Tarragona Modenista. Cossetània Edicions, Valls, 2003. Serra Masdeu, Anna Isabel. Ruta Modernista. Ajuntament de Tarragona, Opuscle del Patronat de Turisme, 2008. NOTES (1) Si no es diu el contrari l’autor del projecte és arquitecte. (2) (P) Correspon a la data del projecte.


Patrimoni EL FERRO FORJAT DE POBLET (I) L’ofici de ferrer

D

es de l’antigor les eines de ferro estan constatades en aquestes contrades. Eines i estris procedents de la necròpolis ibèrica de Milmanda (Vimbodí) fan palès l’ús d’aquest metall des dels segles v i vi aC, aproximadament. Altres estris i eines de ferro han estat trobades a les diferents vil·les romanes properes al monestir (Granja Mitjana, Milmanda...) corresponents als segles ii aC al iii dC. A partir de l’edat mitjana la incidència del ferro en la societat és notable. Entre els segles ix i xiii la utilització d’eines agrícoles de ferro es generalitza, cosa que es produeix paral·lelament a un creixement econòmic i demogràfic a partir de la segona meitat del segle xii en aquestes contrades. Les noves eines es mostren més eficients, sobretot en la tasca de remoure la terra, també milloren ostensiblement les eines de tall i es ferren els animals de càrrega. Moltes d’aquestes eines agrícoles, estaven sotmeses a un desgast i, de tant en tant, s’havia de passar per la ferreria per a reparar-les o llossar-les: s’havia de mantenir el tall dels ganivets, les destrals, els podalls i evitar l’arrodoniment de l’arada, els tascons, les tribes, els rasclets, les aixades i els càvecs, especialment les utilitzades en les terres de llicorella properes al monestir que sofrien un major grau de desgast. Les necessitats de la vida quotidiana i constructives del monestir van requerir, des de l’inici de la seva fundació a mitjans segle xii, estris i eines de ferro, tant per al treball, la producció i l’ús, com per a la construcció. En els primers temps, aquesta necessitat devia estar coberta pels ferrers dels pobles veïns de l’Espluga de Francolí, Vimbodí o Montblanc, però, a mesura que el monestir va adquirir una major envergadura, les necessitats d’eines i estris van créixer fins al punt que fou necessària l’especialització d’un ferrer en el propi monestir. En la documentació no hi ha massa notícies al respecte, però podem imagi-

nar que alguns conversos devien complir aquesta funció en una ferreria del monestir. No serà fins el 1271 quan es té notícia documentada de la ferreria de Poblet, regida per un tal Raimon dez Terez, encara que uns anys abans la documentació parla d’un tal Bernat Ferrer, de Verdú, com un aprenent a la ferreria de Poblet. Si bé les referències són de l’existència d’una fabrega, paraula que hom podria relacionar amb una farga i evocar el concepte que coneixem com la clàssica farga catalana, dedicada a l’obtenció de ferro a partir del mineral, possiblement no és aquesta l’expressió de la paraula, sinó que el més provable és que es tractés d’una simple ferreria. Tanmateix no podem descartar que en algun moment existís una petita farga dedicada a la transformació del mineral de ferro, atesa l’existència d’afloraments de mineral de ferro (limonita) que hem vist, prop del monestir, a les Masies, i qui sap si un petit forn per fondre i un petit martinet impulsat per l’aigua d’alguna bassa o d’algun embassament del riu de Pruners que discorre per dins el recinte del monestir, o el mateix barranc de les Fargues pogués proporcionar, en moments puntuals, la força motriu necessària per amartellar el masser de ferro. El cert és que en el segle xiii apareix documentada una ferreria i que també és mencionada en documents dels segles xiv i xv. La ferreria estava situada prop de la capella de Sant Esteve, al lloc on després es construí la torre de les Armes. Aquesta ferreria devia tenir una certa autonomia, ja que era capaç de rebre donacions de béns immobles i administrar-los com una entitat descentralitzada administrativament malgrat estar situada en l’interior del monestir. Alguns dels béns de la ferreria (camps, horts) servien perquè anualment la comunitat gaudís d’una pitança (un àpat especial el dia de l’aniversari de l’òbit del donant o persona que havia constituït la pitança). Les necessitats de ferro del monestir

Tag

1r trimestre 2010 [ 32 ]

resten paleses en la compra de primeres matèries efectuada el 1432: 35 quintars de ferro l’any, ½ quintar d’acer de Navarra, 1 quintar d’acer “de Garofa”. A més la ferreria consumia 186 quintars de carbó anuals. Tanmateix, el comerç del ferro havia estat molt restringit durant l’edat mitjana. Com a producte estratègic, el ferro era una mercaderia prohibida amb els regnes de l’Islam. L’any 1292, arran de la caiguda de Sant Joan d’Acre, el Papa Nicolau IV decretà la prohibició de comerciar amb ferro, però els elevats beneficis que proporcionava van fer difícil l’aplicació del decret. A Catalunya, en moments d’escassesa, també es prohibí la seva exportació. Per altra banda, el ferro també estava gravat amb impostos. També sabem que el 1460 el monestir tenia un oficial i un ajudant seglar que eren ferrers. Abans, la documentació alt medieval ja distingia entre mestres ferrers i manyans, es parla de ferrers, serrallers i fins i tot especialistes en l’ús del mall o malladors. A finals del segle xiii l’aprenentatge de l’ofici de ferrer durava entre tres i quatre anys i era l’aprenent qui pagava al mestre, posteriorment aquest costum s’inverteix al primer quart del segle xiv, i és habitual que el mestre sigui qui alimenti, vesteixi i calci a l’aprenent. Finalitzat l’aprenentatge, els ferrers obtenien el signum amb el qual podien marcar els objectes sortits del seu taller. Al segle xv, l’aprenentatge durava una mitjana de quatre o cinc anys. L’aprenent vivia a casa del ferrer i no es podia examinar o canviar de mestre abans d’acabar el contracte. Acabat aquest termini, l’aprenent passava a la categoria de fadrí, la qual li donava dret a ingressar en el gremi. A mitjans del segle xv per poder obrir una botiga a Barcelona i disposar del senyal amb el que haurien de marcar els productes sortits dels seus tallers, els aspirants eren obligats a passar un examen, previ pagament d’uns drets. El ferrer gaudia d’una certa conside-


Patrimoni ració social, cosa fàcilment comprensible puix que la seva tasca estava estretament lligada amb les feines agrícoles, de construcció, de fusteria i artesanats i, per una cosa o per altre, tothom requeria la funció del ferrer. El taller del ferrer s’organitzava al voltant de dues àrees definides pels principals processos d’elaboració: l’àrea del foc i l’àrea de la forja. L’àrea del foc era destinada a escalfar el metall i estava constituïda per la fornal i les manxes, connectades per una tovera. Hom diu que les manxes havien de ser de pell de moltó, tractada amb una barreja de fems i sal. La fornal d’obra feta amb morter, pròpia de les ferreries dels senyors laics i eclesiàstics, convivia amb la fornal excavada al sòl, estesa pel món rural. L’àrea de la forja estava situada prop del foc i era destinada a treballar el ferro escalfat a la fornal. Dins aquesta àrea hi havia l’enclusa que podia ser de diversos tipus, arrodonides, denominades nusus, o allargades i estretes com dues banyes, de les quals una era rodona i esmolada acabada en punta i l’altra més ampla i una mica corbada a l’extrem, col·locada sobre una base o piló, i les eines de forja que eren els martells, els malls i les tenalles. Completava el taller un dipòsit o bassa d’aigua per al trempant i el cabàs del carbó. Es dedicava especial atenció al trempatge i a l’aceratge del ferro. Els ferros de foradar es trempaven de la següent manera: després d’haver-los llimat i adaptat a llurs mànecs, es posava l’extrem al foc; de seguida que el ferro començava a emblanquir, es retirava i s’apagava en aigua. La ferreria de Poblet devia haver seguit uns patrons similars i amb un cert grau d’especialització, atès les múltiples necessitats del seu extens patrimoni existent entorn al monestir i per les obres i usos que el cenobi requeria (golfos, reixes, forrellats, cadenes, llossat d’eines de tall...). L’antiga ferreria, situada al costat de la capella de Sant Esteve, es va traslladar a l’exterior del recinte, probablement quan es van construir a l’edat moderna una sèrie de dependències externes entre la porteria que hi ha al primer recinte i la plaça major de Poblet, destinades a serveis. A la part nord de la porta Daurada s’hi construïren diversos edificis entre els seglse xiv, xvii i xviii, destinats a habitacions dels mossos, dipòsits de carros

Tram final de la barana del museu de la Restauració on un dimoni simbòlic representa al·legòricament els tres enemics de l’ànima: el món, el dimoni i la carn (en forma de serp). © Foto: Ramon Guasch Montserrat i eines agrícoles, quadres i fins i tot una fàbrica d’aiguardent. En aquests indrets s’hi instal·là la ferreria que degué estar operativa fins la desamortització. Una vegada retornada la comunitat i iniciades les obres de restauració, va ser habilitat com a ferreria un nou lloc dins el monestir, al costat de les Cases Noves, adossat al pany de muralla nord. Després es va canviar d’ubicació i es va traslladar a les dependències annexes dels baixos de la casa del Prior i de la torre de la muralla que flanqueja l’angle nord de la façana principal. Allí s’hi va instal·lar provisionalment la ferreria, en la que els ferrers de cal Biel podien forjar i llossar tota mena d’eines i estris,

Tag

1r trimestre 2010 [ 33 ]

que requeria la reconstrucció del monestir. Era un lloc aïllat de les dependències centrals, connectat a l’exterior i que permetia un lliure accés als ferrers per efectuar les seves feines. Posteriorment aquest lloc va ser destinat a vaqueria i actualment a magatzem de l’impremta. La facilitat dels moviments i transport dels temps actuals, han fet que el monestir no disposi de cap lloc destinat a ferreria, atès que les tasques del ferro es realitzen a la ferreria de cal Biel, situada a 3 quilòmetres del monestir. Antoni Carreras Casanovas

Dr. en Història i Llt. en Dret


Assessoria jurídica MALUS

E

l passat dia 17, en el transcurs de l’assamblea general de col·legiats, en el torn d’informació de les vocalies de la Junta de Govern, es va parlar i es va deixar al damunt de la taula, com una reflexió, el tema del tractament dels col·legiats en la seva condició de tècnics assegurats per MUSAAT i, concretament, les conseqüències que pot comportar la qualificació d’un mutualista com a malus quan té la desgràcia que en un mateix any es té més d’una reclamació judicial o extrajudicial. El tema és punyent perquè s’està passant una dura etapa en la qual els arquitectes tècnics veuen minvada la seva capacitat económica per la crisis inmobiliaria i, dintre d’aquesta recessió generalitzada, veiem com Musaat o bé puja els preus de la pòlissa o bé exigeix una franquícia a càrrec directe de cada assegurat. La companyia asseguradora, a part d’estar formada pels propis col·legis i ser beneïda pel Consejo General de la Arquitectura de España, està constituïda com un ens especialitzat en les assegurances i, per tant, subjecte a les normes reguladores del sector i supervisada per la Direcció General d’Assegurançes depenent del Ministeri d’Economia. Està obligada a fer, amb criteris objectius i sota la supervisió de tècnics actuarials, unes reserves tècniques que els permet avaluar amb certa seguretat els riscos del sinistre i fer unes garanties per poder fer front a les possibles indemnitzaciones i despeses per cada sinistre. La societat en general cada vegada reclama més i, actualment, sota l’imperi de la Llei d’Ordenació de l’Edificació, que ha escurçat els terminis de reclamació o de garantia (un any per acabats, tres per defectes constructius habituals i deu per defectes estructurals o del sòl) fa que cada vegada més es reclami abans dels tres anys. Es reclama en alguns casos perquè tenen raó, però en altres perquè la crisi econòmica també ha fet estralls als propis usuaris, que es veuen en dificultats per poder atendre les quotes de la seva hipoteca i van al jutjat demanant no la reparació, sinó el pagament d’una indemnització substitutòria. Per altra banda, ens trobem que cada vegada més els administradors de finques o les pròpies comunitats de propietaris estan organitzats i compten amb perits experts en l’emissió de dictàmens sobre patologies constructives, que de vegades amb molt poca fonamentació magnifiquen els defectes i els quantifiquen milionàriament. Aixó fa molt mal al sector, perquè quan la companyia asseguradora veu que es demanda amb un dictamen de la comunitat que diu que les reparacions poden ser de 660.000 euros, es veu obligada a fer una reserva superior, encara que després el sinistre quedi per 10.000 euros, per exemple. Un altre tema important és veure i assumir que la professió d’arquitecte tècnic és una professió d’alt risc perquè, a pesar de totes les possibles crítiques per la companyia asseguradora, aquesta protegeix els tècnics de les pretensions de les parts demandants, però què passarà el dia que cap asseguradora vulgui córrer amb el risc de signar una pòlissa de responsabilitat amb els arquitectes tècnics? O que en el millor dels casos limiti la seva cobertura? Doncs, molt senzill, es possarà en

Tag

perill el propi patrimoni personal que s’ha creat amb molts sacrificis. Tot això ens ha de poder fer reflexionar en el sentit que s’han d’adoptar mesures urgents per poder resoldre aquesta perillosa problemàtica que, a més, fa ràbia. Sí, sí, ràbia en veure com sovint el promotor ha tancat les portes i està en un procés concursal o totalment liquidat i, per tant, blindat de tota possible repecurssió econòmica i el constructor, insolvent tècnicament. S’ha fet un llarg camí, però s’han de continuar buscant solucions, i una d’elles és poder exigir als poders executius d’aquest país que donin resposta al sector, i que compleixin les pròpies previsions de la Llei d’Ordenació de l’Edificació, en el sentit que per decret s’exigeixi d’una vegada l’obligatorietat per part del promotor i constructor de presentar una pòlissa de RC que cobreixi els defectes constructius que tenen una durada de tres anys des de la certificació de final d’obra de l’acta de recepció definitiva. També cal que es disposi dels mitjants de protecció personal com a directors de l’execució, i disposar d’instruments vàlids a l’hora de defensar-se: llibre d’ordres, reportatges fotogràfics, actes de visita, programa de control de qualitat i, en el tema de seguretat, saber que és un àmbit molt perillós i susceptible de possibles responsabilitats greus tant des del punt de vista econòmic com personal.

1r trimestre 2010 [ 34 ]

F. Xavier Escudé i Nolla Lletrat-assessor


Patrimoni

Tag

1r trimestre 2010 [ 35 ]


Patrimoni

Tag

1r trimestre 2010 [ 36 ]


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.