Tag 64 by Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

1r trimestre 2012 Any XVII núm 64 Preu: 3 €

Amb Josep Andreu, president del Port de Tarragona Propostes per millorar el nostre habitatge Autoprotecció, telecomunicacions, mobilitat, etc.

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer i Dora Fernández secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h Oficina del Vendrell Òscar Franch Camí Reial 13-17 (L’Eina - Viver d’empreses), 3a planta El Vendrell 43700 Dimarts de 16 h a 19 h Tel. 977 664 940 delegacio_vendrell@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

SERVEIS EXTERNS Assegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i BIBLIOTECA Alexandra Fortuny biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic) gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídica: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya Alexandra Fortuny, Josep M. Sanet Manuel Rivera Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Romà Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Montserrat Muñoz Madueño Yolanda Fernández Vázquez José Luis Hernández Osma Gemma Blanch Dalmau Agustí Sevil Ferrer junta@apatgn.org

Tag

Editorial

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Edifici Altadis a l’av. Vidal i Barraquer (Tarragona) Foto: Txema Morera

n L’ENTREVISTA

Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona Pàgs. 4-7

n GABINET TÈCNIC

Dades de síntesi de la construcció. 4t trimestre 2011 Pàgs. 8-11

n CONSELLS SAACU

Propostes per millorar el nostre habitatge Pàgs. 12-16

n ACTIVITAT COL·LEGIAL

Blanc. Matemàtic - Art: Geometria de les estructures laberíntiques Pàg. 17

n ACTUALITAT

Plans d’Autoprotecció (PAU). Normativa Telecomunicaciones. El sistema de producción Toyota. Pàgs. 18-25

n SEGURETAT

Coordinador de Seguridad en ejecución de obra Pàgs. 26-27

Noves pautes

abem el que està passant: les xifres no són bones. Molts pocs sectors i pocs països importants s’escapen del refredament (i de la recessió). Ja no és el culpable només la cons· trucció. El problema és més global i el cau· sant és el disseny (i redisseny) del sistema econòmic. Però, un cop se saben les causes i els efectes, cal adoptar noves pautes envers els altres i amb nosaltres mateixos. Pauta prové de la paraula llatina pacta (que significa “pacte”, “conveni”). També ente· nem per pauta: model a seguir, regla i pas. Des del Col·legi ens esforcem en facilitar pautes i instruments als nostres professio· nals, i a la societat. Des del nostre SAACU (Servei d’atenció i assessorament a consu· midors i usuaris), hem destacat en aquesta revista una proposta detallada per millorar el nostre habitatge. Des de la nostra Funda· ció Tarragona Unida, hem fet aportacions al Pla de Mobilitat de Tarragona. També hem tractat temes i normes d’autoprotecció, de seguretat, de telecomunicacions, de produc· ció, etc. La revista TAG és progressivament més tècnica. És la vocació de servei del Col· legi i el nostre fort, el nostre actiu de conei· xement i experiència.

n FINDACIÓ TARRAGONA UNIDA

Projecte de cooperació a Dhuskun (Nepal). Campanya de Nadal infantil. Pàgs. 30-31

n PATRIMONI

Arquitectura Modernista. Pàgs. 32-33

n ESPAI AL TEMPS

El Gremi de Navegants de Tarragona (II) Pàg. 34

LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista

Josep Andreu Figueras President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

“Malgrat la crisi, el Port creix i té projecció de futur” El Port de Tarragona és un dels principals elements dinamitzadors de l’economia de la nostra demarcació. Manté relacions comercials amb més de 150 països del món i és en constant creixement generant nous espais logístics i consolidant les seves línies de producció. Ocupa el cinquè lloc al rànquing de ports espanyols i mou anualment més de 30 milions de tones de diverses mercaderies. El seu futur passa per ampliar el Moll de la Química o la terminal de contenidors però també per aconseguir la seva expansió al centre d’Europa.

El mes de febrer es compleix un any del seu nomenament com a president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Com ha afrontat aquest primer període i quin ba· lanç en fa d’aquest primer any de feina? Crec que és un balanç molt positiu. Tanquem l’any a un nivell més o menys similar al de l’any anterior malgrat els problemes del primer trimestre on es va produir la parada tècnica de Repsol que ens va suposar perdre un milió i mig de tones i com a conseqüència també va provocar una davallada dels resultats que van ser un 17 per cent inferiors al mateix període l’any anterior. Els mesos següents hem anat reduint aquest marge per tancar l’any amb un creixement del 2 o el 3 per cent. Al setembre es van assolir uns resultats rècord. Estem satisfets dels resultats i els diferents projectes que s’estan presentant. No és un resultat maquillat per l’augment d’un sol sector. En aquest cas l’èxit és haver sumat en tots els àmbits (energètic, contenidors, agroalimentari, carbó, cotxes, paper siderúrgic...). En el context de crisi actual no és fàcil aconseguir-ho. El Port té projecció

de futur i de creixement. Jo personalment estic content amb els més propers i també amb els treballadors de l’Autoritat. Tot i no ser del sector em sento molt ben acollit i ben integrat. El futur, per incrementar encara més la productivitat del Port i ferlo més competitiu, passa pel que s’anomena tercer fil que consisteix en aprofitar la línia ferroviària que va fins a Sant Vicenç de Cal· ders i Castellbisbal. Com es vehi· cula aquesta proposta? És una proposta que ha de decidir l’estat espanyol i el nou govern escollit perquè les vies són d’ADIF. Nosaltres estem explicant a diferents fòrums els avantatges i els inconvenients. És un projecte molt interessant per al territori, i ara ja s’ha manifestat públicament el sector químic a qui també li convé aquesta connexió amb Europa que proposa el tercer fil. Per al Port és important perquè aquí tenim dos escenaris de creixement. El primer és sense el projecte i basant-nos en l’escenari local que tenim i que passa per operar a la zona de Lleida, Vall de l’Ebre, Aragó, La Rioja i el nord de Madrid. El segon passa per tenir connexió amb ferrocarril cap a Europa i aquest escenari ens planteja un creixement molt diferent. L’opció de tenir connexió amb Europa, que és el gran mercat de consum interior, ens canvia molt el futur. Tenim una terminal de contenidors que ara mou uns 300.000 contenidors i que està dissenyada per moure’n un milió i mig. Aquesta xifra l’aconsegueixes a través de la connexió amb Europa perquè el mercat de contenidors és el que marca la logística de futur. Avui en dia qualsevol cosa viatja en contenidors i aquest sistema s’està imposant com a millor al-

Tag

1r trimestre 2012 [ 4 ]

ternativa de logística ja que funciona a nivell intermodal. Les grans oportunitats d’aquesta logística avui en dia són al mercat asiàtic que és un gran generador de productes de consum, tant d’anada com de tornada, i molta necessitat de matèries primeres. Avui tot aquest mercat està venint amb contenidors via vaixells cap a Europa però arriba pel Canal de Suez, passa pel Mediterrani i se’n va cap als ports del nord d’Europa. Això passa pràcticament amb el 75 o 80 per cent de la càrrega que prové del mercat asiàtic i tot perquè des d’aquestes zones hi ha unes connexions cap al centre del continent molt més àgils i ràpides ja sigui amb trens, camions o per sistema fluvial amb ports com el d’Hamburg, Rotterdam o Amberes. Aquests vaixells que vénen pel Mediterrani busquen portar la seva càrrega a Europa i transportar-la cap als països del centre i avui en dia descarregar al Port de Barcelona o al de Tarragona els suposa tres dies menys de navegació. Estem parlant de moltes despeses i, si tu tens la capacitat de fer la descàrrega dels contenidors i el seu transport cap al centre d’Europa en tren, en un termini de dotze o setze hores, tens una oportunitat de negoci molt potent. I això és el que reclama el Port de Tarragona perquè sabem que amb aquesta via serem competitius i podrem oferir a les grans navilieres i empreses asiàtiques un port del Mediterrani complementari al de Barcelona que ja té les seves connexions. Això ens suposa un salt qualitatiu i quantitatiu molt important. El projecte del tercer fil és un projecte que pot estar fet en tres anys. Si hem d’esperar al Corredor del Mediterrani, les realitats són les que són, és un projecte que està dissenyat per transcórrer per la línia interior de Roda-Constantí que defensem que és la línia definitiva

L’entrevista però que ara mateix no és viable perquè tots els experts ens diuen que no serà operativa en un termini inferior a deu o quinze anys. Per a nosaltres esperar tot aquest temps és una pèrdua d’oportunitats. Barcelona ja té la connexió i anirà avançant o sigui que nosaltres no hem de ser menys i sobretot perquè tenim el projecte. Estem parlant d’un projecte amb un alt interès de finançament per part de sectors privats per aconseguir una bona fórmula mixta amb el sector públic i que té un condicionament provisional. Estem explicant constantment que no posa res en perill i és perfectament compatible amb el futur desenvolupament de la façana marítima de Tarragona que, sent conscients, és un projecte que costarà molts anys i molts diners i avui en dia no és a cap agenda de prioritats de les administracions. Mentre no arribi el corredor hem de confiar en aquesta opció que planteja el pas de quatre trens més al dia i no suposa un increment brutal de la circulació viària. I d’aquests quatre trens només un és del Port. El projecte té un cost de 180 milions d’euros i entenem que en un procés de licitació pública podria baixar però a més cal recordar que en una primera fase tota la inversió l’assumeix la part privada. El retorn d’aquests diners ve per dues vies que són el cànon de disponibilitat i el cànon de demanda. Com els inversors interessats en el projecte són constructores i al mateix temps són operadors de ferrocarril els trens que passaran pel tercer fil hauran de pagar un cànon i d’aquesta manera aniran recuperant la seva inversió. Per altra part els 180 milions són per al tram de Tarragona a Castellbisbal però recordem que el tram de Castellbisbal a Sant Vicenç de Calders és un tram del futur Corredor del Mediterrani i com és una inversió que ja quedaria feta es poden demanar fins i tot ajudes a la Unió Europea. Quedaria el tram provisional de Sant Vicenç a Tarragona que estaria valorat en uns 50 milions d’euros projectats a deu anys de manera Com hauria de quedar la façana marítima de Tarragona segons la visió del Port? Per començar cal dir que el context actual de crisi no ajuda a fer realitat aquest projecte de moment. No sé quan caldrà invertir finalment però jo he sentit, no sé si serà aquesta xifra, que costarà

entre 500 i 700 milions d’euros. En tot cas és un molt bon projecte per la ciutat. Amb la versió provisional que és la del projecte del tercer fil la sortida del tren pel Port passa pel polígon Entrevies a l’estació de classificació d’ADIF, circula per la Plaça dels Carros i se’n va cap a Castellbisbal. Amb la versió definitiva del Corredor del Mediterrani va pel darrera i enganxa amb la línia de Roda fent una curvatura pel darrera de l’aeroport de Reus per enllaçar fins a Sant Vicenç. Al Port li és igual perquè les dues fórmules treuen igualment el tren d’aquesta zona i alliberen la façana tot i que una és a tres anys vista i l’altra són quinze anys. Que quedi clar que, com a solució definitiva, apostem per Roda perquè alliberem la façana de trens i es pot desenvolupar el projecte amb el qual la ciutat s’obre al mar. El Port hi té molt a dir perquè som els primers que volem que tota la part social i d’oci que tenim sigui encara més oberta i permeable però hem de ser conscients que el tren ens limita a hores d’ara. A més no oblidem que els trens van a altres destinacions i que beneficien altres territoris. A mi ja em sembla bé

Tag

1r trimestre 2012 [ 5 ]

que passin però hem de mirar per casa. És bo aconseguir que si passen també ens deixin beneficis aquí. El debat generat al voltant del Cor· redor del Mediterrani és ampli. Hi ha qui dubta de la seva execució atès el seu volum gegantí. Com ho veu? Els problema que tindrem els propers anys seran les limitacions pressupostàries que hi haurà i que seran brutals. A Madrid hauran de decidir a quins projectes destinar els pocs diners que tindran i jo estaria encantat que el compromís fos executar el projecte de la línia de Roda en un termini breu, posem cinc anys, però em temo que els criteris de l’estat central no seran prioritzar aquesta línia, ni Tarragona i, si molt m’apura, ni Catalunya. Torno a incidir en el tema del tercer fil perquè disposem d’inversors privats que poden posar els diners i avui en dia tenir aquesta inversió privada és molt important. Jo he parlat amb els inversors de la possibilitat de fer la línia de Roda però hem recordar que va quedar totalment trinxada quan es va fer la línia de l’AVE

L’entrevista i això vol dir tornar-la a fer, expropiar de nou terrenys i fer una altra vegada els estudis d’impacte ambiental. Estaríem parlant d’una inversió d’uns 800 milions d’euros. Qui es posa en una aventura com aquesta? Quin capital privat se la juga en aquest sentit? Ningú. Cal que els polítics de la zona coneguin a fons el projecte que proposem perquè al final l’únic que ens farà falta de Madrid és que l’empresa pública ADIF, com a titular de les vies, doni el vist i plau per fer les obres que posteriorment seguiran tenint la seva utilitat. L’ampliació del Moll de la Química, la nova zona logística, augmentar la terminal de contenidors i impul· sar la futura estació intermodal. Aquests són els grans projectes de futur que es planteja actualment l’Autoritat Portuària de Tarragona per créixer encara més a mig ter· mini... A quatre anys vista. L’aplicació del Moll de la Química va molt bé. A nivell de construcció podríem dir que el juny del 2012 ja es podrà visualitzar una part de la nova explanada que ja es podrà oferir als operadors i que les obres quedaran enllestides a finals del mateix 2012 o principis del 2013. En aquests moments tenim empreses del sector interessades i les seves demandes superen la capacitat d’ampliació que hem previst, de les actuals 18 hectàrees fins a 36, tot i que caldrà concretar quines inverteixen finalment i quina part de l’ampliació s’ocupa. No es quedarà petita però poc li faltarà. La ZAL o Zona d’Activitats Logístiques és molt important. Va lligada al creixement de la terminal de contenidors que la tenim pràcticament acabada perquè ja hi treballen les trens grans grues i poden operar dos grans vaixells al mateix moment o sigui que avança bé i tota la part de darrera, la gran explanada, estarà feta en pocs mesos. La ZAL són 100 hectàrees, ja tenim realitzades o lligades les expropiacions que ha calgut fer i estem acabant d’enllestir amb el municipi de Vila-seca tot el pla de mobilitat i urbanístic corresponent. Va molt lligat a tot el moviment de contenidors perquè la terminal que comentàvem és només de càrrega i descàrrega però hi ha tota una activitat annexa com ara els serveis als camions que pugen i baixen els contenidors, l’àrea de tallers i reparació de vehicles i dels propis contenidors o el

servei per l’abastiment de combustible que complementen tota aquesta zona. Aquesta obra també la tindrem aviat i tindrà la seva lògica i utilitat. Fa poc que he estat a Dubai convidat per veure una zona similar i he vist com funciona aquest espai annex. Pel que fa a l’estació intermodal —que va darrera de la terminal de contenidors per lligar tot el moviment del contenidor que arriba per via marítima i ha de ser traslladat per altres sistemes de transport com ara trens per a llargs recorreguts o camions que es mouen en un radi d’un màxim de 500 quilòmetres— també avancem a molt bon ritme. Ara mateix el Port té enllaços co· mercials amb més de 150 països d’arreu del món. A part de les eco· nomies més estables hi ha les que estan creixent com ara la Xina o la India. Cap on convé potenciar els enllaços comercials actualment? En aquests moments cap al mercat asiàtic. Prioritzarem aquesta zona perquè si estem liderats per la terminal de contenidors ens pot dur a altres mercats i és aquesta terminal la que ens dóna musculatura per tirar endavant el projecte. Tarragona és un port que, per exemple en pasta de paper, té inversions importants. Liderar aquest mercat amb les càrregues que vinguin de països com el Canadà o Brasil i des d’aquí llençar-los al centre d’Europa és una altra opció. El mercat de la fruita n’és un altre. Tenim fruita que ve de Sudàfrica que no es permet que entri al Port de Tarragona ni al de Barcelona ni al de Valencia però arriba al Port de Marsella i entra a Espanya en camió. És absurd perquè hi ha una normativa que no permet entrar aquesta fruita per aquesta zona però la mateixa fruita sí entra per França perquè la normativa d’aquell país si ho permet. Tenim als nostres operadors desesperats i esperem que amb el nou govern puguin canviar les coses. Una altra línia d’actuació és l’ar· ribada de creuers de luxe. Hi ha navilieres nord-americanes inte· ressades en fer escala a la ciutat de Tarragona i fa poc es va fer un famtrip (viatge de familiarització) amb altres companyies interessa· des. Com està aquest tema? Aquest és el gran deute pendent del Port de Tarragona en aquests moments. Si fóssim un port egoista el més segur és

Tag

1r trimestre 2012 [ 6 ]

que no treballaríem el tema de creuers perquè dóna més diners una activitat industrial que no pas la dels creuers. Però queda clar que el Port de Tarragona està molt vinculat amb la ciutat i amb tot el territori o sigui que l’hem d’impulsar. Fins ara els resultats no han estat bons. Enguany hem tingut 2.000 passatgers arribats amb creuers i no ens podem conformar amb aquestes xifres perquè tenim capacitat per superar-les. Estem treballant molt intensament en aquest sentit però primer, com a requisit essencial, ens ho hem de creure. Hem de ser conscients que volem creuers i que és perfectament compatible una activitat industrial amb una activitat com la que parlem. Crec que la base és creure en el producte i en el servei. Aconseguir ser un port de referència en el sector dels creuers també et potencia i posiciona internacionalment. Al seu moment es va signar un conveni entre el Port, l’Ajuntament de Tarragona, el Patronat Municipal de Turisme, el Patronat de Turisme de la Diputació i la Cambra de Comerç que es basa en el desenvolupament d’aquest tipus de turisme de creuer. Crec, i hem parlat totes les parts implicades al conveni, que cal canviar l’actual estratègia. Segur que es va fer amb molt bona intenció però la que es va marcar al seu moment no ha donat resultats. Hi ha molta competència i toca fer coses diferents. Nosaltres ja fa temps que estem treballant i parlant amb companyies navilieres per marcar-nos aquest objectiu que, sent racionals, ha de ser progressiu. Si avui ens vénen 2.000 passatgers no podem pretendre passar de cop als 200.000. De moment hem d’aconseguir que una d’aquestes navilieres que tenen vaixells amb 1.500 o 2.000 persones, que es gasten una mitjana de 100 a 120 euros per persona, confïi en nosaltres i marqui Tarragona com a punt de destinació portant deu, dotze o catorze creuers a l’any. Si es dóna el cas ja parlaríem de 20.000 persones i ja tindríem obert el negoci per anar buscant més companyies. Parlem si li sembla de la rehabili· tació de l’antic edifici de l’Autori· tat Portuària. Ara s’està fent una valoració d’aquest immoble per adaptar-lo a la nova normativa i també s’ha parlat de la possibili· tat de vincular-lo a un possible ús de cara al 2017 quan la ciutat de Tarragona aculli els Jocs Mediter· ranis. Quina és la situació actual?

L’entrevista HOME DE TERRA FERMA, GESTOR DE MAR Josep Andreu té un tarannà serè i conciliador. Li agrada molt escoltar, evita al màxim la polèmica i té com a hàbit no prendre decisions a la valenta. Analitza els temes, busca els pros i contres i diu la seva amb la seguretat de tenir poc marge per l’error. Amant de Tarragona, ciutat on va néixer el 1964, està casat i és pare de tres fills. Les seves aficions són el pàdel, les motos i la muntanya. Aquesta última no és estranya en una persona que admet, obertament i sense vergonyes, que es mareja als vaixells. Sap que la gestió de la institució que presideix es porta millor des de terra ferma. També sent passió per la Setmana Santa i especialment per la seva Germandat, la del Sant Ecce-Homo, on participa com a portant de la imatge. Andreu és enginyer industrial superior i està especialitzat en Organització d’Empreses. Va arribar a la presidència de l’Autoritat Portuària procedent del sector de la Sanitat on havia treballat els darrers nou anys exercint diferents càrrecs a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. Quan vaig ser nomenat president del Port de Tarragona va ser just el moment en què tothom parlava d’aquest edifici i quan es va produir una certa polèmica generada per les diverses opinions que hi havia al voltant del seu futur. Varem decidir aparcar el tema i estudiar-lo a fons perquè uns parlaven d’enderrocarlo i altres feien campanya per destinar-lo a nous usos i mantenir-lo. Com a president, i també com a tarragoní, el voldria conservar. És un edifici singular i Tarragona està mancada d’aquest tipus d’edificis, té moltes connotacions i representa una època concreta en la ciutat i en el seu skyline però no podem oblidar que és un edifici públic propietat de l’Autoritat Portuària i per tant està sotmès a la legalitat i normativa d’un edifici públic que vol dir una concessió, uns cànons i uns aspectes concrets. Per altra part hem de mirar quins projectes poden ser interessants i quines opcions se’ns plantegen i que, per cert, són varies. S’ha parlat de convertir-lo en un hotel d’entitats per a empreses a través de la CEPTA i les PIMEC i s’han fet altres propostes però sempre passaven pel fet que el Port havia de fer la reforma i pagar el cànon. Crec que les regles del joc no són aquestes i a més no les podem assumir. Estem oberts a escoltar propostes i estudiar-les si tothom s’hi mulla. En aquest sentit la més recent va venir-nos quan Tarragona va ser nomenada per celebrar dels Jocs Mediterranis i varem pensar en la possibilitat de convertir-lo en seu d’aquest esdeveniment perquè compleix molts requisits. És, com deia abans, un edifici emblemàtic que a més està situat al costat del mediterrani i té a la vora el Nàu-

tic que és seu d’algunes de les competicions dels jocs. Vam parlar amb l’alcalde de Tarragona i ell va creure que és una bona idea i va comentar-nos que volia parlar-la amb la gent de la candidatura.

Prioritats: el Moll de la Química, la zona logística, la terminal de contenidors, el 3r fil ferroviari, el mercat asiàtic i Port Tarraco Ara cal veure si l’equip que forma aquesta candidatura valora l’edifici com a positiu i analitza quines necessitats d’espai li faran falta. Dit això cal recordar que en tot l’àmbit dels Jocs Mediterranis hi participen les administracions central, autonòmica i municipal. Nosaltres som administració central i per tant seria la forma de la nostra aportació i per altra deixariem aquest immoble en un bon estat de funcionament que a més podria donar posteriorment el pas a altres usos futurs que ara mateix no són possibles pel cost de la remodelació. Pel que fa Port Tarraco que recent· ment ha adquirit una empresa del Qatar i que, tot i ser un espai únic a la ciutat, no ha tingut fins ara el seu rendiment comercial ni ha acabat de ser utilitzat com a àrea de passeig dels tarragonins, en quin punt està? Aquí la concessió va canviar de mans i es va formalitzar el passat mes

Tag

1r trimestre 2012 [ 7 ]

de setembre passant de ser d’uns inversors nacionals a tenir com a propietaris a l’empresa Qatar Diar que és un braç inversor del govern de Qatar. Aquesta empresa va donar la gestió del complex del Port Tarraco a una altra empresa que es diu Marina Barcelona 92 que és la que explota la Marina del Port Vell de Barcelona. Nosaltres mantenim contacte amb ells, els qatarians, i hem fet dues reunions molt positives perquè veiem que volen actuar a la zona com a propietaris dels locals i de l’espai esmentat. Estem interessats en conèixer els seus projectes perquè tenim previstes diferents actuacions al Moll de Costa, als tinglados o al Serrallo i hem d’anar tots a una i fer les coses amb coherència i amb complementarietat. Una de les finalitats de la compra del grup inversor és buscar un lloc per a la flota de la família reial de Qatar que la formen entre 30 i 40 vaixells i que actualment es mou bastant pel mediterrani. Normalment van navegant tot l’any però quan ve el mal temps ancoren en un port refugi on s’hi estan fins que torna el bon temps. Fins ara estaven a Grècia però, imagino que per les circumstàncies que envolten aquell país, han buscat un nou port refugi i han escollit Tarragona. La nostra ciutat té bon clima, disposa de bones comunicacions i els dóna la discreció que els agrada tenir a més de tenir espai per als seus vaixells perquè la Marina de Tarragona té capacitat, depenent de les mides, per acollir entre 80 i 120 embarcacions. Ells ara estan promocionant el Port i van a fires especialitzades en aquest tipus de vaixells selectes i de luxe per oferir el Port Tàrraco. A més estant fent tot un seguit d’estudis de viabilitat i ens han transmès que volen buscar un entorn molt més selecte que passarà per fer alguns canvis com ara treure la gran grua groga que ara tenim a l’entrada on hi ha el punt de control i canviar l’accés del pàrquing per ubicar-lo a la part de darrera. Tenir vaixells de luxe serà també una forma de dotar aquesta Marina d’un entorn diferent amb la possibilitat per als tarragonins de baixar i fer una bona passejada. És el seu projecte i nosaltres intentem acompanyar-los.

Òscar Ramírez Dolçet Redacció TAG

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. 4t TRIMESTRE 2011 L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU Al 2011 es van iniciar a les comarques de Tarragona 588 habitatges, el 3,60% dels iniciats al 2006. L’habitatge residencial nou, segons els registres sobre obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, COAATT, 2011 es tanca amb un descens del 48,24% respecte de 2010. Al quart trimestre es van visar 46 nous habitatges, un 65,41% menys que al mateix període de 2010.

Habitatge residencial nou

2.500 2.000

Visats

1.500

Acabats 1.000 500 0

1r 1rTri. Tri. 2009

2009

2n Tri. 2n Tri. 2009 2009

3r Tri. 3r Tri. 2009 2009

4t4t Tri. Tri. 2009 2009

1r Tri. 1r Tri. 2010 2010

2n Tri. 2n Tri. 2010 2010

3r Tri. 3r Tri. 2010 2010

4t Tri. 4t Tri. 2010 2010

1r Tri. 1r Tri. 2011 2011

2n Tri. 2n Tri. 2011 2011

3r Tri. 3r Tri. 2011 2011

4t Tri. 4t Tri. 2011 2011

266

500

293

262

428

136

439

237

317

133

2.209

1.015

685

961

636

656

514

563

333

134

334

650

Visats Acabats

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Núm. d’habitatges nous visats 2005 - 2011 (dades dels visats d’obra nova àmbit COAATT)

18.000 16.000 14.000 Pel que fa al model constructiu, continua la prevalença del tipus unifamiliar respecte del bloc d’habitatges. 31 dels 46 habitatges son unifamiliars aïllats o aparellats. Respecte del nombre d’habitatges acabats, 2011 es tanca amb un total de 1.451, un 38,75% menys que al 2010. L’últim trimestre puja respecte del mateix període de 2010 un 15%. Entre octubre i desembre del 2011 s’han finalitzat 87 habitatges més. El nombre tan elevat de finals d’obra està relacionat en molts casos a l’acabament d’obres que estaven paralitzades i que ara es tanquen, la qual cosa fa que, especialment en aquest últim trimestre, obra visada i iniciada no s’estabilitzin definitivament.

12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

2005

2006

2007

2008 2008

2009 2009

2010 2010

2011 2011

Desembre

1.721

827

398

131

113

Novembre

1.176

1.394

391

147

Octubre

937

996

588

138

100

129

Setembre

1.192

2.220

778

222

136

153

Agost

581

1.129

1.112

157

Juliol

1.734

1.720

708

280

129

Juny

1.166

1.913

1.223

232

104

Maig

1.898

1.560

962

205

146

Abril

1.259

1.127

1.054

194

250

Març

1.659

1.197

1.676

257

202

193

Febrer

1.293

1.345

1.313

373

113

192

101

Gener

1.141

920

875

292

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

1r trimestre 2012 [ 8 ]

Gabinet Tècnic Habitatges nous acabats 2005 - 2011

(dades dels visats finals d’obra àmbit del COAATT) 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

2005 2005

2006 2006

2007 2007

2008 2008

2009 2009

2010 2010

2011 2011

Desembre

975

1.414

1.289

629

393

104

131

Novembre

1100

1.476

1.209

1.814

348

185

Octubre

755

996

1.193

1.841

478

111

334

Setembre

1108

808

825

1.487

287

186

Agost

604

462

351

669

118

Juliol

1139

1.241

1.515

1.134

336

264

140

Juny

1035

1.737

2.069

940

259

114

Maig

1382

1.468

1.505

1.471

363

254

Abril

1194

1.127

1.283

871

393

288

Març

1170

1.254

1.208

1.026

693

114

Febrer

787

1.498

1.534

1.818

697

290

Gener

962

1.046

1.674

1.365

819

232

144

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

18.000 16.000 14.000 12.000

Núm. d'habitatges nous visats gener-desembre

10.000

Núm. d'habitatges nous acabats gener-desembre

8.000 6.000 4.000 2.000 0

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

1r trimestre 2012 [ 9 ]

Gabinet Tècnic Núm. d’habitatges nous visats per comarques

Per comarques, Tarragonès i Baix Camp concentren a l’últim trimestre de 2011 el 76% dels habitatges nous visats. El Baix Penedès i l’Alt Camp, amb 4 i 3 habitatges nous visats respectivament, representen un 15% del total. Finalment la Conca de Barberà inicia 2 obres, i Ribera d’Ebre i Priorat 1 cadascuna.

Baix Camp, 18 Baix Camp, 18 Tarragonès, 17 Tarragonès, 17Baix Penedès, 4 Baix Penedès, Alt 4 Camp, 3 Alt Camp, 3

Conca de Barberà, 2

Priorat, Conca de Barberà, 2 1 Priorat, 1

Ribera d'Ebre, 1

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tarragona, 11 Cambrils, 8 Tarragona, Reus, 11 6 Castellvell Cambrils, 8 del Camp, 3 Reus, 6Roda de Bara, 2 Alcover, Castellvell del1Camp, 3 Brafim, Roda de Bara,12 Calafell, 1 Alcover, 1 El Catllar, 1 Brafim, 1 La Bisbal del Penedes, 1

Núm. d’habitatges nous visats per municipis

La distribució municipal al quart trimestre de 2011 la encapçala Tarragona amb 11 habitatges nous visats. La segueixen Cambrils amb 8, Reus amb 6, Castellvell amb 3 o Roda de Barà amb 1. Pel que fa a les obres d’ampliació d’habitatges, al quart trimestre de 2011 s’han iniciat 11 obres. En aquest cas, 10 de les obres es desenvolupen en habitatges unifamiliar i sols en un cas en un edifici en bloc.

Calafell, 1 El Catllar, 1 La Bisbal del Penedes, 1

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

LA REHABILITACIÓ En l’àmbit de la rehabilitació, al quart trimestre de 2011 es van encetar 131 obres en edificis d’ús residencial, 54 en habitatges unifamiliars i 77 en bloc d’edificis. En conjunt, el nombre d’intervencions professionals relacionades amb la rehabilitació baixa fins a un 31% respecte del mateix període de 2010, i un 1,25% respecte del trimestre passat. En valors absoluts, la rehabilitació dobla ja gairebé al la obra nova i es consolida com el subsector amb més importància. Tot i així, en valors absoluts tant les intervencions professionals, 335, com el nombre d’obres, es manté en valors habituals. Les principals intervencions estan relacionades amb la rehabilitació de façanes, la substitució o reparació de cobertes o elements puntuals de l’estructura i la instal·lació d’ascensors i millores en l’accessibilitat als edificis.

% Obra nova o rehabilitació / Total d’intervencions professionals 30,00% 25,00% 20,00% 15,00% 10,00% 5,00% 0,00%

2n Tri.

2n2009 Tri. 2009 Obra nova

3r Tri.

3r2009 Tri. 2009

4t Tri.

4t2009 Tri. 2009

1r Tri.

1r2010 Tri. 2010

2n Tri.

2n2010 Tri. 2010

3r Tri.

3r2010 Tri. 2010

4t Tri.

4t2010 Tri. 2010

1r Tri.

1r2011 Tri. 2011

2n Tri.

2n2011 Tri. 2011

3r Tri.

3r2011 Tri. 2011

4t Tri.

4t2011 Tri. 2011

18,48% 17,87% 15,77% 15,28% 15,80% 15,34% 16,30% 16,04% 13,46% 11,97% 10,33%

Rehabilitació 19,28% 19,03% 19,13% 18,88% 18,51% 19,06% 24,42% 21,00% 20,91% 25,36% 23,54%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

1r trimestre 2012 [ 10 ]

Gabinet Tècnic ACTIVITAT PROFESSIONAL

Intervencions professionals El nombre d’intervencions professionals al 2011 baixa respecte de 2010 un 29%. Entre gener i desembre de 2011 s’han realitzat 6.229 treballs. Al quart trimestre de 2011 les intervencions baixen un 28% respecte del mateix període de 2010

Intervencions professionals 3.000 Seguretat i salut

2.500

Obres Estudis tècnics

2.000

Estudis urbanístics Control de qualitat

1.500

Informes, certificats i valoracions Assessoraments

1.000

Estudis econòmics Amidaments

500

TOTAL

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

2n Tri. 3r Tri. 4t Tri. 1r Tri. 2n Tri. 3r Tri. 4t Tri. 1r Tri. 2n Tri. 3r Tri. 4t Tri. 2009 2009 2009 2010 2010 2010 2010 2011 2011 2011 2011

2n Tri. 2009

3r Tri. 2009

Seguretat i salut

490

383

Obres

529

389

Estudis tècnics

Estudis urbanístics

Control de qualitat Informes, certificats i valoracions

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

410

415

460

442

231 978

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

473

327

479

352

339

351

372

345

344

225

236

338

259

278

180

166

171

183

189

134

126

123

914

1.058

1.031

1.225

1.047

999

808

792

656

719

Assessoraments

Amidaments

2.381

1.992

2.289

2.219

2.507

2.041

1.982

1.752

1.717

1.337

1.423

Intervencions professionals agrupades per tipus d’obra Agrupades segons el tipus d’obra, la rehabilitació d’edificis és l’espai amb un major nombre d’intervencions professionals i la seva evolució és en general molt estable. En aquest quart trimestre de 2011, les obres de rehabilitació pateixen un descens, al voltant de l’1%, respecte del mateix trimestre de l’any passat.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

1r Tri. 2010

Estudis econòmics TOTAL

Obres d’urbanització, enderrocs, els expedients d’activitat, espais de treball molt estable professionalment i els tècnics que habitualment s’han dedicat a el, conserven el seu mercat amb expectatives de creixement entre el 2% o 3% anual.

4t Tri. 2009

600 500

Obra nova Ampliació

400

Reforma o restauració Llicència activitat

300

Reforç i consolidació Conservació i manteniment

200

Urbanització Instal·lacions Enderrocs

100 0

2n Tri. 3r Tri. 4t Tri. 1r Tri. 2n Tri. 3r Tri. 4t Tri. 1r Tri. 2n Tri. 3r Tri. 4t Tri. 2009 2009 2009 2010 2010 2010 2010 2011 2011 2011 2011

2n Tri. 2009

3r Tri. 2009

4t Tri. 2009

1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011 147

Obra nova

440

356

361

339

396

313

323

281

231

160

Ampliació

142

109

106

Reforma o restauració

459

379

438

419

464

389

484

368

359

339

335

Llicència activitat

Reforç i consolidació

Conservació i manteniment

Urbanització

113

Instal·lacions

115

Enderrocs

Gabinet Tècnic

Tag

1r trimestre 2012 [ 11 ]

del

COAATT

Consells SAACU

PROPOSTES PER MILLORAR EL NOSTRE HABITATGE OBRES DE REFORMA O AUTOPROMOCIÓ. ASPECTES A CONSIDERAR EN CADA CAS Quan ens plantegem executar obres d’una relativa importància al nostre edifici, instal· lar un ascensor o reparar una coberta o la façana per exemple, o construir el nostre habitatge quan es tracta d’autopromoció, s’han de considerar diferents aspectes legals i administratius imprescindibles per garantir la qualitat i seguretat dels treballs. La Comunitat, o la persona que encarrega la construcció d’un habitatge, com a promotor de les obres, ha de contractar uns tècnics que desenvolupin el projecte i realitzin la direcció de les obres, necessiten

un responsable de seguretat i salut, han de sol·licitar una llicència d’obres, tramitar certificats, etc. Fernando de Valdivia González, Doctor en Dret i Magistrat, amb el quadre que es presenta a continuació, ordena el procés constructiu, els agents responsables de durho a terme i la documentació associada, d’aquest procés paral·lel a la pròpia construcció i que les Comunitats o l’autopromotor han de realitzar o encarregar a un tècnic que el realitzi en nom seu. El quadre s’ordena temporalment en

quatre fases relacionades amb les obres i tràmits administratius i tècnics: actuacions prèvies a la sol·licitud de la llicència, prèvies a l’inici de les obres, durant l’execució de les obres i en finalitzar les obres. Al quadre també es distingeix entre autopromoció i obres de reforma. La totalitat de la informació que es recopila al quadre es refereix a la construcció d’un habitatge nou, autopromoció, i la informació ombrejada a les actuacions, agents i documentació, relatives a obres de reforma.

ACTUACIONES PREVIAS A LA TRAMITACIÓN DE LA LICENCIA DE OBRAS

ACTUACIONES PREVIAS A LA TRAMITACIÓN DE LA LICENCIA DE OBRAS ACTUACIÓN

FIGURA / S

OBJETIVO

CONTENIDO / DOCUMENTACIÓN

Solicitud Certificado de Aprovechamiento Urbanístico

Representante del Promotor Promotor Arquitecto

Garantizar las condiciones urbanísticas de la parcela a edificar

--Calificación urbanística --Parámetros urbanísticos --Usos admitidos --Afectaciones y condicionantes

Levantamiento topográfico

Topógrafo Arquitecto Técnico

Delimitar, con exactitud, las características físicas y topográficas de la parcela

--Plano de la parcela --Superficie

Estudios previos y redacción de anteproyecto

Arquitecto

Analizar las primeras propuestas tipológicas y volumétricas ajustadas a las características urbanísticas de la parcela

--Estudio de aprovechamiento del solar --Propuesta tipológica --Planos y perspectivas --Estudio económico

Solicitud Certificado de Alineaciones y Rasantes

Arquitecto Representante del Promotor Promotor

Garantizar las alineaciones y rasantes de la parcela a edificar

--Plano de alineaciones de la parcela --Cotas de los rasantes

Redacción Proyecto Básico

Arquitecto Arquitecto Técnico

Obtener el documento visado del proyecto de edificación, referido al diseño y sus características urbanísticas y legales, para la solicitud de la licencia de obras

--Memoria del proyecto --Justificación normativa --Presupuesto de ejecución material --Planos

Dirección Facultativa de obra

Arquitecto

Garantizar la presencia de un Técnico superior durante la ejecución de los trabajos

--Documento visado de asume

Dirección de Ejecución

Arquitecto Técnico

Garantizar la presencia de un Técnico intermedio durante la ejecución de los trabajos

--Documento visado de asume --Documento visado del Programa de control de calidad de los materiales

Designación de Coordinación de Seguridad y Salud en fase de Proyecto

Arquitecto Técnico Arquitecto

Coordinar a los diferentes proyectistas en materia de seguridad, en obras de gran envergadura en la que intervengan mas de un proyectista

--Estudio de Seguridad y Salud

Redacción Estudio de Seguridad y Salud (ESS)

Arquitecto Técnico Arquitecto Coordinador de Seguridad y Salud en fase de proyecto

Establecer en un Documento los comportamientos y Normas aplicables en la obra en materia de Seguridad y Salud

--Memoria descriptiva --Pliego de condiciones --Presencia de materiales peligrosos --Mediciones y presupuesto --Planos

Ingeniero Industrial

Obtener el documento de proyecto, referido al diseño y características de las instalaciones del aparcamiento, para la solicitud de la licencia de obras y la posterior legalización de la actividad

--Memoria de instalaciones del aparcamiento --Justificación normativa --Presupuesto de ejecución material --Planos

Conseguir de la Administración local la correspondiente licencia de edificación

--Instancia de solicitud --Documento de autoliquidación de la Tasa --2/3 copias visadas del Proyecto Básico --Documentos de asume de los Técnicos --Estudio de Seguridad y Salud --Documento de evaluación de residuos --Cuestionario de estadística --Otros documentos que solicite la Administración

Asume Dirección de obra

Redacción proyecto de actividades

Solicitud Licencia de obras

Promotor Representante del Promotor

Tag

1r trimestre 2012 [ 12 ]

Consells SAACU ACTUACIÓN

FIGURA / S

Solicitud licencia de actividades (aparcamiento)

Promotor Representante del Promotor

OBJETIVO

CONTENIDO / DOCUMENTACIÓN

Conseguir de la Administración local la correspondiente licencia de actividades (aparcamiento)

--Instancia de solicitud --Documento de autoliquidación de la Tasa --2/3 copias visadas del Proyecto de actividades --Documento de asume del Técnico --Estudio de Seguridad y Salud --Otros documentos que solicite la Administración

ACTUACIONES PREVIAS AL INICIO DE LAS OBRAS ACTUACIÓN

FIGURA / S

OBJETIVO

CONTENIDO / DOCUMENTACIÓN

Estudio geotécnico

Geólogo

Obtener el documento técnico visado por el Colegio Oficial de Geólogos, que garantiza las características resistentes y morfológicas del terreno

--Memoria de la actuación --Gráficas de los sondeos y penetraciones --Análisis de muestras --Conclusiones

Proyecto constructivo

Arquitecto Arquitecto Técnico

Obtener el documento visado del proyecto constructivo de la obra a ejecutar

--Memoria constructiva --Pliego de Condiciones --Mediciones --Presupuesto de ejecución --Planos

Proyecto de estructuras

Calculista de estructuras Arquitecto

Calcular y dimensionar los elementos estructurales del edificio

--Memoria de cálculo --Planos de estructura

Proyecto de instalaciones

Ingeniero de instalaciones Arquitecto

Diseñar y dimensionar las redes de instalaciones del edificio

--Memoria de cálculo --Planos de instalaciones y servicios

Proyecto de instalación solar

Ingeniero Arquitecto Ingeniero Técnico de telecomunicaciones

Obtener el documento visado del proyecto de telecomunicaciones

--Memoria de actuación y cálculo de la red --Pliego de condiciones --Mediciones y presupuesto --Planos

Empresa de grúas homologada Ingeniero

Conseguir de la Administración local la correspondiente licencia de montaje de la grúa Legalizar la instalación de la grúa

--Memoria de características --Planos de implantación y barrido --Afectaciones

Arquitecto

Certificar la no afectación de líneas eléctricas aéreas

--Certificado de la distancia reglamentaria a las líneas eléctricas

Garantizar la presencia de un Técnico especialista en Seguridad y Salud durante los trabajos de ejecución de la obra

--Documento visado de designación de Coordinador de Seguridad y Salud

Promotor Representante del Promotor

Documentar la relación contractual entre el Promotor y la empresa o empresas Contratistas

--Datos de las partes --Objeto y alcance del contrato --Presupuesto de contrato --Planning de la obra --Cláusulas vinculantes --Cláusulas de seguridad --Seguro de Responsabilidad Civil --Garantías por daños, vicios y/o defectos de la construcción --Cláusulas de resolución

Redacción PSS

Contratista/s

Desarrollar y adaptar sus técnicas de ejecución a las previsiones del Estudio de Seguridad y Salud

--Memoria descriptiva --Evaluación de riesgos --Pliego de condiciones --Medidas de emergencia --Mediciones y presupuesto --Planos

Aprobación PSS

Coordinador SS

Aprobar el contenido documental y técnico del Plan de Seguridad y Salud

--Acta de aprobación del PSS

Contratista/s

Comunicar a la Delegación Territorial de Trabajo la participación de personal en la obra

--Impreso de comunicación de Apertura de Centro de Trabajo --Plan de Seguridad y Salud --Documento de aprobación del PSS

Contratación de un Organismo de Control (OCT)

Promotor

Conseguir los Informes técnicos para la Compañía de Seguros donde se describe el alcance de los riesgos detectados en cuanto al Proyecto. Conseguir el informe D0 de definición del riesgo, favorable y sin reservas

--Proyecto Básico visado --Proyecto Ejecutivo visado --Estudio geotécnico visado

Contratación de la Póliza de responsabilidad decenal

Promotor

Establecer un seguro de daños o caución para cubrir la responsabilidad estructural de la edificación por el periodo legal de 10 años

Comunicación Inicio de las obras

Representante del Promotor Promotor

Comunicar a la Administración Local el inicio de las obras

Redacción Proyecto ejecutivo

ACTUACIONES PREVIAS AL INICIO DE LAS OBRAS

Redacción Proyecto de infraestructura común de telecomunicaciones

Solicitud licencia grúa

Proyecto de montaje de la grúa Certificado líneas aéreas

Designación Coordinador en fase de ejecución de obra

Contratación empresas Contratista de obras

Plan de Seguridad y Salud de la obra (PSS)

Comunicación de Apertura del Centro de Trabajo

Promotor

Tag

1r trimestre 2012 [ 13 ]

--Comunicado escrito --Proyecto ejecutivo visado

Consells SAACU ACTUACIONES DURANTE LA EJECUCIÓN DE LAS OBRAS ACTUACIÓN

FIGURA / S

OBJETIVO

CONTENIDO / DOCUMENTACIÓN

Solicitud contador provisional de agua

Instalador autorizado

Conseguir la acometida provisional de agua para la ejecución de las obras

--Documento de solicitud --Plano de situación

Solicitud contador provisional eléctrico

Instalador autorizado

Conseguir la acometida provisional eléctrica para la ejecución de las obras

--Documento de solicitud --Plano de situación --Potencia a contratar

Acta de Replanteo

Promotor Arquitecto Arquitecto Técnico Contratista

Certificar la adecuación de la edificación al proyecto y al solar, y la fecha de inicio de las obras de cara al cumplimiento del Contrato

--Acta de Replanteo

Contratista/s

Documentar la relación contractual entre la empresa Contratista/s y la empresa o empresas Subcontratistas

--Datos de las partes --Objeto y alcance del contrato --Presupuesto de contrato --Planning de los trabajos --Cláusulas vinculantes --Cláusulas de seguridad --Seguro de Responsabilidad Civil --Cláusulas de resolución --Acta de adhesión al PSS --Documento de solvencia empresarial

Subcontratista/s

Comunicar a la Delegación Territorial de Trabajo la participación de personal en la obra

--Impreso de comunicación de Apertura de Centro de Trabajo --Plan de Seguridad y Salud --Documento de aprobación del PSS --Documento de adhesión al PSS

Arquitecto

Encabezar la Dirección Facultativa de la obra. Coordinar técnicamente la intervención de los otros Técnicos Directores

--Verificar los trabajos de ejecución --Elaborar y supervisar las modificaciones de Proyecto --Dar instrucciones técnicas --Comprobar el cumplimiento de la Normativa

Contratación empresa Subcontratista de obras

ACTUACIONES DURANTE LA EJECUCIÓN DE LAS OBRAS

Comunicación de Apertura del Centro de Trabajo

Dirección Facultativa

Dirección Facultativa de las Obras

Dirección de Ejecución

Arquitecto Técnico

Dirigir técnicamente la obra. Asesorar técnicamente al Jefe de Obra

--Supervisar los trabajos de ejecución --Verificar la recepción en obra de los materiales y productos de construcción --Comprobar los replanteos --Hacer el seguimiento del Programa de control de calidad de los materiales --Comprobar las Certificaciones mensuales

Dirección de las instalaciones

Ingeniero de instalaciones

Dirigir los trabajos de instalaciones y servicios

--Supervisar los trabajos de instalaciones --Comprobar el cumplimiento de la Normativa --Comprobar las Certificaciones mensuales

Dirección del Proyecto de actividades

Ingeniero Industrial

Dirigir los trabajos vinculados a las instalaciones de la actividad (aparcamiento)

--Hacer seguimiento de los trabajos --Comprobar el cumplimiento de la Normativa --Comprobar las Certificaciones mensuales

Dirección de las telecomunicaciones

Ingeniero de Telecomunicaciones

Dirigir los trabajos de la red de telecomunicaciones

--Supervisar los trabajos de la red de telecomunicaciones --Comprobar el cumplimiento de la Normativa

Coordinación de la actividad preventiva

Coordinador SS

Coordinar la aplicación de los principios generales de Prevención y Seguridad

--Libro de Incidencias --PSS

Dejar constancia escrita de las visitas, incidencias y ordenes técnicas que se produzcan durante el desarrollo de la obra

--Descripción del estado de la obra --Anotaciones técnicas --Incidencias técnicas --Modificaciones respecto del P. Ejecutivo --Visto bueno del Jefe de Obra

Anotaciones Libro de Ordenes

Arquitecto Arquitecto Técnico

Designación Recurso Preventivo

Contratista/s

Vigilar el cumplimiento de las medidas incluidas en el PSS y comprobar su eficacia

--Tendrá que mantenerse en el Centro de Trabajo mientras perdure el riesgo o la situación peligrosa

Coordinador SS

Dejar constancia escrita de las incidencias y actuaciones en materia de Seguridad y Salud en la obra. Dar instrucciones previas al inicio de los trabajos

--Actuaciones significativas en materia de seguridad y salud --Empresas intervinientes --Estado documental --Previsiones de actuaciones inminentes

Constitución del Comité de Seguridad y Salud

Contratista/Subcontratista/s

Órgano de consulta regular y periódica de las actuaciones de la empresa en materia de seguridad y prevención de riesgos laborales

--Estará formado por los delegados de prevención y por los representantes de la empresa, en igual número. De obligado cumplimiento en centros con mas de 50 trabajadores

Anotaciones en el Libro de Incidencias

Coordinador SS Arquitecto Arquitecto Técnico Jefe de Obra Contratistas Autónomos Representante de los trabajadores

Dejar constancia escrita de las incidencias y actuaciones en materia de Seguridad y Salud en la obra. Hacer control y seguimiento del PSS

--Actuaciones significativas en materia de seguridad y salud --Empresas intervinientes --Estado documental --Previsiones de actuaciones inminentes

Supervisión trabajos estructurales

Técnico OCT

Obtener los Informes correspondientes al seguimiento de los trabajos estructurales

--DO.1 Informe de revisión del proyecto de estabilidad --D5.1 Informe de cimentación --D5.2 Informe de la estructura

Anotaciones Libro de Incidencias

Tag

1r trimestre 2012 [ 14 ]

ACTUACIONES DURANTE LA EJECUCIÓN DE LAS OBRAS

Consells SAACU ACTUACIÓN

FIGURA / S

OBJETIVO

CONTENIDO / DOCUMENTACIÓN

Visita Inspección de Trabajo

Inspector de Trabajo Coordinador SS Arquitecto Arquitecto Técnico Jefe de Obra

Inspección en materia de Seguridad y Salud

--Acta de Inspección

Contratación Entidad de control de calidad

Representante del Promotor Contratista

Obtener los datos técnicas para cumplimentar el Programa de Control

--Obtención de ensayos a pie de obra --Análisis de laboratorio --Certificación de los datos

Contratista

Redacción del Plan de residuos Redactar el Plan de Trabajo de amianto

--Memoria de materiales --Metodología de retirada --Medidas de protección --Medidas higiénicas a pie de obra --Planos

Empresa Gestora de Residuos

Certificar el destino del material a la Agencia Catalana de Residuos

--Certificado de la Empresa Gestora de Residuos

Montaje / desmontaje de andamios

Técnico de la empresa suministradora con formación universitaria

Redactar el Plan de montaje, utilización y desmontaje del andamio

--Memoria descriptiva --Cálculo y diseño de la estructura --Metodología de montaje --Planos

Certificación mensual de los trabajos

Arquitecto Técnico

Comprobar las partidas ejecutadas mensualmente para certificarlas

--Certificación mensual

Eliminación de materiales que contengan amianto

ACTUACIONES A LA FINALIZACIÓN DE LAS OBRAS

ACTUACIONES A LA FINALIZACIÓN DE LAS OBRAS ACTUACIÓN

FIGURA / S

OBJETIVO

CONTENIDO /DOCUMENTACIÓN

Informe final OCT

Técnico OCT

Obtener e Informe final de obra favorable y sin reservas

--D6. Informe Final de la obra

Final de obra de la instalación de telecomunicaciones

Ingeniero Técnico de telecomunicaciones

Certificar el final de los trabajos de telecomunicaciones y su adaptación al proyecto y a la normativa vigente

--Certificado Final de Obra visado

Final de obra de la instalación vinculada a la actividad (aparcamiento)

Ingeniero Industrial

Certificar el final de los trabajos de instalaciones vinculadas a la actividad, y su adaptación al proyecto y a la normativa vigente

--Certificado Final de Obra visado

Finalización de los trabajos de instalación eléctrica

Instalador autorizado

Obtener el Boletín para poder dar de alta la instalación y contratar las acometidas

--Boletín de la instalación

Legalización de la instalación eléctrica

Instalador autorizado Técnicos de ECA

Obtener certificación favorable de la Entidad de Control Autorizada

--Instancia de solicitud --Proyecto eléctrico --Boletín del instalador

Inspección técnica ECA

Finalización de los trabajos de instalación solar

Empresa instaladora homologada

Finalización de los trabajos de instalación de gas

Instalador autorizado

Obtener el Boletín para poder dar de alta la instalación y contratar las acometidas

--Boletín de la instalación

Inspección Compañía de Gas

Técnico Compañía de Gas Instalador gas autorizado

Obtener certificación favorable de la Compañía suministradora

--Instancia de solicitud --Boletín del instalador

Inspección técnica ECA

Empresa instaladora homologada Técnicos de ECA

Obtener certificación favorable de la Entidad de Control Autorizada

--Instancia de solicitud --Proyecto de montaje y características

Arquitecto Técnico

Certificar la finalización de los trabajos y la calidad técnica de su ejecución

--Programa de Control de Calidad de los materiales visado --Certificado Final de Obra visado --Libro de Ordenes visado

Arquitecto

Certificar la finalización de los trabajos y su adaptación a la legislación vigente y al Proyecto por el cual se ha obtenido la licencia de obras

--Certificado Final de Obra visado --Libro de ordenes visado

Coordinador SS

Certificar la finalización de los trabajos de personal en obra

--Certificado finalización de los trabajos

Certificado de vertido de los residuos de la construcción

Constructor

Certificar el destino de las tierras y residuos de la obra para liberar el aval de residuos de la construcción

--Certificación del vertedero

Libro del edificio

Arquitecto

Establecer las operaciones de conservación y mantenimiento del edificio para aumentar su vida útil

--Documentos de la obra --Manual de uso y mantenimiento --Planos as-built

Recepción definitiva de las obras

Promotor Contratista/s

Hacer entrega al Promotor de la obra acabada por parte del Contratista/s

--Certificado de entrega de obra firmado por las partes donde constará la fecha, el coste final de las obras, la declaración de recepción con o sin reservas, y las garantías exigibles al constructor

Certificado de habitabilidad

Arquitecto Arquitecto Técnico

Certificar las entidades construidas y sus características y superficies

--Certificado de cumplimiento de los requisitos de habitabilidad visado

Legalización de la instalación de gas Legalización de los ascensores

Final de obra de la construcción

Tag

1r trimestre 2012 [ 15 ]

Consells SAACU

ACTUACIONES A LA FINALIZACIÓN DE LAS OBRAS

ACTUACIÓN

FIGURA / S

OBJETIVO

CONTENIDO / DOCUMENTACIÓN --Certificado Final de obra --Planos “as built” --Fotografías de la construcción --Presupuesto de liquidación --Certificado del vertedero de residuos --Impreso de alta catastral

Certificado de Primera Ocupación

Representante del Promotor Promotor

Obtener la aprobación municipal de concordancia entre la obra realmente ejecutada y el Proyecto para el cual se obtuvo la licencia de obres

Inspección de Primera Ocupación

Técnico Municipal Arquitecto Arquitecto Técnico

Comprobar “in situ” las características de la obra ejecutada y el cumplimiento de las condiciones generales y particulares de la licencia de obras

Inspección licencia d’activitats (aparcamiento)

Ingeniero Municipal Ingeniero Industrial

Comprobar “in situ” las características de la obra ejecutada y el cumplimiento de las condiciones generales y particulares de la licencia de actividad

--Acta de aprobación de la actividad

Cédula de Habitabilidad

Representante del Promotor Promotor

Obtener la aprobación certificada del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, para la ocupación de las viviendas

--Documento de solicitud --Instancia de solicitud del Certificado de Primera Ocupación --Fotografías de la edificación --Original Certificado Final de obra --Certificado del cumplimiento del Programa de Control de Calidad de los materiales --Fotocopia licencia de obras

Inspección Cédula de Habitabilidad

Representante del Promotor Arquitecto

Comprobar “in situ” las características de las viviendas ejecutadas y el cumplimiento de las condiciones de habitabilidad

--Cédula de Habitabilidad favorable

Promotor Notario

Obtener la Escritura de Obra Nueva y División Horizontal para la inscripción en el Registro de la Propiedad de las Entidades resultantes

--Certificado del Arquitecto --Licencia de obras --Descripción de las Entidades resultantes --Certificado de cargas --Seguro de Responsabilidad decenal

Arquitecto

Certificar el estado de los trabajos y su adecuación a la licencia de obra concedida

--Certificado del estado constructivo de la obra --Certificado de las superficies de las diferentes entidades que conforman la obra

Inscripción en el Registro de la Propiedad

Promotor Representante del Promotor Notario

Inscribir en el Registro de la Propiedad las nuevas Entidades

--Escritura de Obra Nueva

Alta definitiva de acometida de agua

Representante del Promotor Promotor

Obtener el alta de la acometida y contador individual

--Documento de solicitud --Escritura de Propiedad --Cédula de 1ª Ocupación

Alta definitiva de acometida eléctrica

Representante del Promotor Promotor

Obtener el alta de la acometida y contador individual

--Documento de solicitud --Boletín del instalador --Escritura de Propiedad --Cédula de 1ª Ocupación

Alta definitiva de acometida de gas natural

Representante del Promotor Promotor

Obtener el alta de la acometida y contador individual

--Documento de solicitud --Boletín del instalador --Escritura de Propiedad --Cédula de 1ª Ocupación

Alta definitiva de línea telefónica y de ADSL

Representante del Promotor Promotor

Obtener el alta de la línea

--Documento de solicitud --Escritura de propiedad

Devolución garantías del Contratista/s

Promotor Contratista/s

Devolver al Contratista/s las garantías por daños, defectos y/o vicios de la construcción, establecidos en el Contrato

--Liberación de las garantías y/o retorno de las retenciones al Contratista/s

Escritura de Obra Nueva y División Horizontal

Fernando

Valdivia González

Doctor en Dret i Magistrat

LA SALUT DEL TEU HABITATGE, EN MANS DE TÈCNICS COL·LEGIATS Per què el teu tècnic de capçalera? Perquè l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació és el tècnic més proper, especialista en construcció, que et donarà resposta a qualsevol qüestió relacionada amb el teu edifici o habitatge.

l’Aparellador, el teu tècnic de capçalera

Si necessiteu: n n n n n n

n n n n n

Informes tècnics

SAACU

Servei d’atenció i assessorament a consumidors i usuaris

EN BONES MANS: Contacteu amb el SAACU per comptar amb els serveis de TÈCNICS COL·LEGIATS que són garantia de responsabilitat professional i seguretat jurídica. Servei gratuït.

Si al vostre edifici o habitatge:

Cèdules d’habitabilitat

Un certificat d’habitabilitat Un Test de l’Edifici (ITE), per sol·licitar una subvenció Un peritatge o taxació Donar d’alta una activitat Assessorament en qualitat i seguretat a les obres El Llibre d’ús i manteniment del vostre edifici Li cal una rehabilitació Penseu fer-hi obres La façana no està en condicions Hi ha esquerdes, humitats o deficiències Cal posar-hi un ascensor Teniu problemes d’accessibilitat

TagAccessibilitat 1r trimestre 2012

[ 16 ]

Ajuts i Subvencions

Tel. 977 212 799 (ext. 3) a/e: info@apatgn.org saacu.apatgn.org www.apatgn.org

Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE)

Activitat col·legial

BLANC

Matemàtic - Art: Geometria de les estructures laberíntiques Una reflexió sobre lo objectiu i lo subjectiu de les estructures laberíntiques i altres elucubracions geomètriques

graeixo al COAATT, l’oportunitat que m’ha donat d’exposar a les vostres instal·lacions, una mostra del meu llarg treball de recerca de l’estructura de la forma, tot just quan fa cinquanta anys (1961) que vaig aconseguir la titulació d’Aparellador a l’Escola de Barcelona. En aquella època, instal·lats a l’antiga Universitat Central, encar fèiem practiques de dibuix d’estàtues de guix i pel meu compte anava al FAD, ubicat a la propera cúpula del cine Coliseu, a practicar dibuix de model i on vaig assistir a les primeres classes que es van impartir a Catalunya i a tot l’Estat, d’una nova especialitat projectual, que en deien disseny. Així va començar la meva deriva cap al Disseny Industrial, l’estructura de la forma i l’Art. Jo sóc dissenyador de coses i dissenyar no és lo mateix que inventar, sinó més bé jugar amb la analogia i la extrapolació. Això és precisament lo que he fet durant el procés d’investigació, el projecte i la producció, de les obres que es podran veure a la propera Exposició al COAATT. Fer analogia d’una estructura matemàtica, per a interpretar-la com un “graf” i aquest entendre’l com un camí i el camí assimilar-lo a un laberint, consisteix en un encadenament d’analogies, per a crear després un obra corpòria, gràfica i expressiva, fent una extrapolació de la seqüència analògica. Les analogies no han perdut el fil de la objectivitat, com es pot comprovar observant la documentació complementaria que acompanya a las obres exposades on impera el raonament objectiu, el respecte a las matemàtiques i el reconeixement als matemàtics en els que m’he inspirat. Però al fer l’extrapolació de les estructures matemàtiques a les obres exposades, els aspectes objectius han quedat en un segon pla, predominant la subjectivitat, en l’elecció de les mesures, en els materials, les textures, els colors, etc. En les obres tot és provisional, són proves en la recerca d’un llenguatge expressiu.

Instal·lats en la subjectivitat projectem el nostre criteri sobre lo que ens envolta. L’actitud receptiva que implica l’objectivitat, ens permet assimilar les informacions que ens arriben dels “objectes” que observem, amb l’ànim de comprendre’ls Ens atrau més o digerim millor lo subjectiu, perquè no implica rigor interpretatiu i pots creure que ho has entès tot encara que no hagis compres res, és qüestió d’interpretació personal. No succeeix lo mateix amb les argumentacions objectives, on ho entens o et

Tag

1r trimestre 2012 [ 17 ]

perds. Es per això que en general, els artistes defugen de la objectivitat, perquè es senten més còmodes envoltats d’un aire de misteri subjectiu, on no cal demostrar res, si l’Art es màgia. Però jo em dedico al disseny de productes i al meu ofici s’ha de demostrar tot, per tenir credibilitat. Joan Antoni Blanc Aparellador, dissenyador i investigador de l’estructura de la forma

Actualitat

PAU

PLANS D'AUTOPROTECCIÓ

El Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’ac· tivitats i centres obligats a adop· tar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes me· sures L’obligació dels poders públics de garantir el dret a la vida i a la integritat física, com el més important de tots els drets fonamentals, inclòs a l’article 15 de la Constitució espanyola, s’ha de plantejar no solament de manera que la ciutadania assoleixi la protecció a través de les administracions públiques, sinó que ha de procurar també l’adopció de mesures destinades a la prevenció i control dels riscos en el seu origen, així com l’actuació inicial en les situacions d’emergència que poguessin presentarse. Aquest conjunt d’actuacions formen part de les accions que la protecció civil defineix com d’autoprotecció. L’autoprotecció és el conjunt de mesures (procediments, sistemes i organització) implantades en un determinat àmbit (edificis, instal·lacions, nuclis habitats, solars, activitats, centres, etc) exposat a una o a diverses situacions de risc, destinades a preveure, prevenir i controlar-ne el risc, donar resposta adequada a les emergències i garantir la integració d’aquestes actuacions a les del sistema públic.

El Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, és un reglament

executiu o de desenvolupament de la Llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya que establia la necessitat que el Govern regulés un catàleg amb les activitats de

risc des del punt de vista de protecció civil, determinés l’estructura dels Plans d’Autoprotecció (PAU) de les activitats incloses al catàleg i les obligacions dels titulars dels centres, establiments i dependències inclosos al catàleg. L’objectiu del decret és regular les actuacions destinades a assegurar l’aplicació de mesures d’autoprotecció en les empreses i, en general, les entitats i els organismes que fan activitats que poden generar situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofe o de calamitat pública, i també els centres i les instal· lacions i les seves dependències, públics i privats, que poden resultar afectats de manera especialment greu per situacions d’aquest caràcter. El decret afecta, per tant, les acti-

vitats susceptibles de generar una emergència de protecció civil i classifica aquestes activitats en dos grups bàsics: Les “activitats d’interès per a la protecció civil de Catalunya” (Annex IA).

Són exemples d’aquest tipus d’activitats, entre d’altres: els establiments afectats per la normativa Seveso sobre accidents greus; els aeroports; els conductes que transporten substàncies perilloses i els càmpings amb capacitat igual o superior a 2.000 persones. Com a aspecte a destacar, estan incloses dins d’aquest grup, totes aquelles instal·lacions que puguin generar emergències o situacions crítiques per a la població, associades a la fallada dels sistemes de subministrament de serveis bàsics. Les “activitats d’interès per a la protecció civil municipal” (Annex IC). Són exemples d’aquest tipus d’activitats, entre d’altres: els teatres, auditoris, sales de congressos o cinemes amb una

Tag

1r trimestre 2012 [ 18 ]

ocupació menor de 2000 persones i superior a 500 persones; els aeròdroms i heliports; i els càmpings no inclosos en els apartats A i B de l’annex I, que estiguin ubicats a les zones de risc definides als plans de protecció civil de la Generalitat. El decret es fonamenta en un concep-

te d’autoprotecció que va més enllà de l’elaboració d’un pla d’autoprotecció,

entenent que el PAU és una peça clau i fonamental però no pas la única a tenir en compte per garantir la seguretat en una instal·lació i en el seu entorn. L’autoprotecció engloba: una fase prèvia, l’objectiu de la qual ha de ser comprovar que l’establiment compleix amb les condicions mínimes d’autoprotecció i una fase posterior, el resultat de la qual és l’elaboració del PAU, entès com una eina de qualitat a través de la qual es garanteix una resposta adient en cas d’emergència i una coordinació eficaç amb els serveis d’emergència i amb el sistema públic de protecció civil. En definitiva, el decret: • Determina el catàleg d’activitats

de risc, des del punt de vista de la protecció civil, i que per tant, tenen

obligació d’autoprotecció. • Estableix el contingut mínim dels PAU de les activitats incloses al catàleg. El decret estableix dos tipus d’índex en funció del nivell de risc de les activitats i crea les condicions per tal que els PAU siguin documents de qualitat, mitjançant la regulació

de la figura del tècnic competent per l’elaboració dels PAU d’aquest tipus d’activitats. • Estableix el procediment per va-

Actualitat lorar tècnicament les condicions d’autoprotecció de l’establiment o

centre. Les condicions d’autoprotecció van més enllà de l’elaboració del PAU, i s’han de tenir en compte aspectes com ara l’evacuabilitat i el confinament, especialment en el cas d’instal·lacions ubicades en zones de risc dels plans especials de la Generalitat.

• Assegura el manteniment de les

condicions i sistemes d’autoprotecció, a través d’un control periòdic

per part de l’administració competent, que serveixi per detectar aquelles situacions en les quals no es fa el manteniment necessari per tal de garantir que els sistemes d’autoprotecció es mantenen plenament operatius.

• Regula els mecanismes organitza-

tius i els mitjans dels quals han de disposar les activitats incloses dins

de l’àmbit d’aplicació del decret, per tal d’assegurar la detecció i resposta ràpida, imprescindibles per evitar efectes de gran intensitat o impacte en la població.

• Estableix els sistemes de coordinació entre les activitats incloses a l’àmbit d’aplicació del decret i els

serveis públics que formen part del sistema de protecció civil. En aquest sentit, el decret regula les trucades que han de fer les instal·lacions als serveis d’emergències, la informació que els han de facilitar i la integració dels PAU en els plans de protecció civil elaborats per les administracions competents.

• Estableix els sistemes de control

per part de les administracions competents pel que fa a la validació dels PAU, al seu registre i a la seva correcta implantació.

El Decret estableix que el procediment de gestió, validació i homologació dels plans d’autoprotecció (PAU) només es pot tramitar de forma electrònica a través d’una aplicació web anomenada HERMES. Es crea un registre dels plans d’autoprotecció que facilita la tramitació, i modernitza de forma important la visió de la planificació de l’emergència canviant el seu caràcter estàtic pel que realment és, una realitat dinàmica i permetent una molt més fàcil integració i aprofitament de les dades. El sistema electrònic permet, a més, la tramitació de documents de seguiment de la implantació del pla, notificacions de simulacres i demanda de participació de serveis externs, etc. Per tant la plataforma HERMES es converteix en el punt principal de divulgació del sistema d’autoprotecció.

Formació en PAU, al COAATT: Mitjançant Resolució de 14 de desembre, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, ha atorgat al COAATT l’acreditació de Centre de formació de personal tècnic competent per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats i els centres d’interès per a la protecció civil local (Exp. ACR/10/2011). Aquesta acreditació ha permès que el passat 10 de gener s’iniciés al COAATT el CURS DE FORMACIÓ BÀSIC PER A TÈCNICS COMPETENTS EN ELABORACIÓ DE PLANS D’AUTOPROTECCIÓ, i optar per a l’acreditació del curs de formació superior per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil a Catalunya. Més informació: Àrea de Formació del COAATT Tel. 977 212 799 (ext.6) · a/e: formacio@apatgn.org

Tag

1r trimestre 2012 [ 19 ]

Actualitat Normativa

TELECOMUNICACIONES Resumen práctico de la normativa de Telecomunicaciones para los edificios de nueva construccion y rehabilitaciones (ict) rd 346/2011 y orden itc 1644/2011 PRINCIPALES NOVEDADES Se define por ley el Mecanismo de consulta con los operadores de telecomunicaciones. Este factor afecta de forma considerable al proyectista, ya se deberá realizar un primer proyecto contemplando todas las tecnologías indicadas en normativa (Fibra Óptica, Banda ancha por coaxial, etc…) y posteriormente mediante el mecanismo de consulta, se consultará con los operadores si estos van a dar cobertura al edificio. Si el operador responde que ofrecerá fibra óptica, el proyecto no cambiará, en cambio si no ofrecen sus servicios se tendrá que reali-

zar anexo a proyecto técnico indicando las variaciones. La respuesta al mecanismo de consulta será vinculante y, también, indicará el lugar exacto en que se ubicará la arqueta de entrada ICT. Hogar Digital: se incluye un anexo con carácter recomendatorio con el fin de impulsar la implantación y desarrollo generalizado del concepto de “Hogar Digital” ello permitirá poner una nota “a modo de examen” al edificio proyectado y entregado al usuario final. Se regula el despliegue de las te-

lecomunicaciones en carreteras, infraestructuras ferroviarias y nuevas urba-

nizaciones (todo ingeniero técnico en telecos puede realizar el diseño). El cableado telefónico interior de las viviendas dejará de ser cable de 1

par. Será cable informático UTP (4 pares, CAT5 como mínimo).

Aumenta el tamaño del PAU interior vivienda a 500 x 600 x 80 mm

(ojo se precisará pared mayor de 80 mm de grosor para ubicar el PAU). Tomas interiores, aumentan considerablemente, en recibidor deberemos instalar, junto al PAU una toma configurable. La mayoría de viviendas se diseñarán con fibra óptica.

INFRAESTRUCTURA ICT Resumen breve: secciÓn edificio con ict Esquema orientativo para 12 viviendas y PB+3 CANALIZACIÓN DE ENLACE SUPERIOR

2000 x 1000 x 500 mm

2 x 40 mm

RITS

CANALIZACIÓN SECUNDARIA

INTERIOR DE USUARIO

3 x 25 mm

CANALIZACIÓN PRINCIPAL

450 x 450 x 150 mm

REGISTRO SECUNDARIO

REGISTROS DE TOMA

PAU

(a cada toma sin empalmes)

CANALIZACIÓN INTERIOR DE USUARIO

CANALIZACIÓN PRINCIPAL

6 x 50 mm o CANAL 60 x 110mm

2000 x 1000 x 500 mm

1 x 20 mm

500 x 600 x 80 mm

CANALIZACIÓN EXTERNA

4 x 63 mm

RITI REGISTRO DE ENLACE ARQUETA

CANALIZACIÓN DE ENLACE INFERIOR

4 x 63 mm

450 x 450 x 120 mm

400 x 400 x 600 mm

Notar que el PAU de la vivienda ha aumentado considerablemente sus dimensiones y ahora tiene una profundidad de 8 cm.

Tag

1r trimestre 2012 [ 20 ]

Actualitat ARQUETAS DE TELECOMUNICACIONES DEL EDIFICIO Son propiedad del edificio, no tienen nada que ver con telefónica. Todas las empresas de telecomunicaciones (TELEFONICA, JAZZTEL, ONO, ORANGE, ETC…) están obligadas a entrar al edificio por estas arquetas. Será la entrada al edificio de FUTUROS servicios de telecomunicaciones Características constructivas clase B125, IP55, conforme Norma UNE 133100-2. En la tapa deberá figurar las siglas “ICT.

Número de PAU (nota 1) del inmueble

Dimensiones en mm (longitud x anchura x profundidad)

Hasta 20

400 x 400 x 600

De 21 a 100

600 x 600 x 800

Más de 100

800 x 700 x 820

Recomendamos:

Conexión red exterior del operador con la Arqueta ICT

Para enterrar acometida telefónica que pasa por fachada

Recomendamos: Instalar 2 tubos de 63mm desde la arqueta hasta la medianera de nuestro edificio, así, facilitaremos que telefónica entre por estos 2 tubos que dejamos de reserva y conectados con la arqueta (en la arqueta inicia la ICT).

Recomendamos: Instalar 2 tubos de 110 mm de lado a lado de la fachada del edificio sin pasar por arqueta ICT.

CANTIDAD Y DIMENSIONES DE LOS ARMARIOS PRINCIPALES - RIT RIT: Significa “Recinto de Instalación de Telecomunicaciones”. Pueden ser de 4 tipos • RITI: Recinto instalaciones Telecos. Inferior (se instala en planta baja o planta sótano (parking). • RITS: Recinto de instalaciones Telecos. Superior (se instala en última planta del edificio o en la azotea). • RITU: Recinto de instalaciones Telecos. Único (se instala en planta baja o planta sótano (parking). • RITM: Recinto de instalaciones Telecos Único del tipo modular “prefabricado” (se instala en planta baja o planta sótano (parking) (“M”: Significa Modular Prefabricado). • UNIDADES: La normativa permite escoger libremente entre instalar 1 solo RIT (llamado RITU) o 2 RIT (RITS “superior” + RITI “inferior”) a voluntad siempre que se cumpla la siguiente tabla.

nota1:

PAU = Viviendas + Locales + Oficinas

Tag

1r trimestre 2012 [ 21 ]

Actualitat • DIMENSIONES: Dependiendo de la elección del tipo o cantidad de RIT a instalar (1 o 2), las medidas de estos recintos serán diferentes. Si la elección es:

Instalar 2 RIT (se llamará RITI de “Inferior” y RITS de “Superior”)

Instalar 1 solo RIT (se llamará RITU de “Único”) RITU: se podrá instalar en edif. de PB+3 y un máximo de 10 PAU o en conjuntos de viviendas unifamiliares. Las medidas serán:

Se podrá instalar 2 RIT siempre que se quiera. Las medidas de cada RIT (RITI y RITS) serán:

Alto Ancho Profundo

Alto Ancho Profundo Hasta 10 PAU

2000 x 1000 x 500 mm

De 11 a 20 PAU

2000 x 1500 x 500 mm

Para más de 20 PAU

2300 x 2000 x 2000 mm

Hasta 20 PAU

2000 x 1000 x 500 mm

De 21 a 30 PAU

2000 x 1500 x 500 mm

De 31 a 45 PAU

2000 x 2000 x 500 mm

Más de 45 PAU

2300 x 2000 x 2000 mm

Ejemplo equipos electrónicos a instalar en el RIT

En promoción de 2 viviendas adosadas sin espacios comunes se puede prescindir del armario RITU comunitario aunque debemos minimizar el número de antenas e instalar solamente una antena. Se permite realizar proyectos ESPECIALES (en los que se elimina el armario de telecomunicaciones RITU) siempre y cuando el ingeniero lo justifique adecuadamente en sus proyectos y el proyecto este visado por el colegio Professional y se conserve el fondo de la norma (minimizar antenas y Infraestructura común).

REGISTROS SECUNDARIOS DE PLANTA En principio, en cada planta ha de haber un registro secundario. Las medidas de estos registros de telecomunicaciones son:

1º) 450 x 450 x 150 mm (altura x anchura x profundidad)

• En inmuebles de pisos con un número de PAU (viviendas+locales+oficinas) por planta igual o menor que tres, y hasta un total de 20 en la edificación. • En inmuebles de pisos con un número de PAU (viviendas+locales+oficinas) por planta igual o menor que cuatro, y un número de plantas igual o menor que cinco. • En inmuebles de pisos, en los casos b) y c). • En viviendas unifamiliares.

Tag

2º) 500 x 700 x 150 mm (altura x anchura x profundidad) • En inmuebles de pisos con un número de PAU (viviendas+locales+oficinas) comprendido entre 21 y 30. • En inmuebles de pisos con un número de PAU (viviendas+locales+oficinas) menor o igual a 20 en los que se superen las limitaciones establecidas en el apartado anterior en cuanto a número de viviendas por planta o número de plantas.

3º) 550 x 1000 x 150 mm (altura x anchura x profundidad) • En inmuebles de pisos con número (viviendas+locales+oficinas) mayor de 30.

1r trimestre 2012 [ 22 ]

PAU

Actualitat Ejemplo instalación de un Reg. Sec. Planta

Ejemplo interior de un Reg. Sec. Planta (Derivadores de TV/SATELITE) (Regletas de telefonía) (Electrónica del portero automático) (Enchufe de 220V y T.T.)

Nota: Hay ocasiones en que por el diseño del edificio no es necesario instalar estos registros secundarios. Tomar como ejemplo 3 viviendas en PB+1, toda la canalización puede salir directa del RITU hasta el interior de cada vivienda (3 tubos de 25mm directos de RITU hasta PAU de cada vivienda). Consulten con nuestro ingeniero para casos particulares.

PAU (CAJA “ENTRADA” TELECOS DENTRO DE CADA VIVIENDA) NOVEDAD RD346/2011: Las dimensiones de esta caja son: 500 x 600 x 80 mm. Noten que para una buena instalación se precisa pared de 10 cm. La siguiente imagen muestra un PAU típico, podemos ver que normalmente se instala debajo de la caja “cuadro eléctrico”. A este PAU llegan 3 tubos de 25 mm directos del Registro Secundario de Planta. Dentro se encuentran varios dispositivos electrónicos (para TV, Teléfono, Cable, 220V, etc…). De esta caja parte directamente 1 tubo de 20 mm (SIN EMPALMES) hasta cada toma final en cada habitación / estancia de la vivienda (es decir, partirán tantos tubos de 20 mm como tomas de TV, TF y CABLE tengamos en el interior de la vivienda.

PAU

Tubo 20 mm directo a cada toma

La canalización Interior Vivienda puede discurrir por el suelo (es compatible con el suelo radiante) David Ferré Gutiérrez Ingeniero Técnico en Telecomunicación Ponente del curso: ‘Instal·lacions de telecomunicacions per a arquitectes tècnics’ impartido en el COAATT Ing. Tec. Telecomunicación (Esp. Imagen y Sonido) web: http://dferre.d2g.com

Tag

1r trimestre 2012 [ 23 ]

Actualitat El Sistema de Producción Toyota y su aplicación al sector de la construcción Estamos asistiendo a un cambio global en nuestro modelo productivo Desde hace dos décadas se está produciendo en Occidente una transición del sistema de producción en masa que inició Henry Ford en 1908 al sistema de producción ajustada (Lean Production) cuyos orígenes los encontramos en el Sistema de Producción Toyota, donde empezó a desarrollarse después de la Segunda Guerra Mundial. Estos cambios son graduales y apenas los percibimos en el día a día, pero se están produciendo. ¿Qué significa Lean Production o Sistema de Producción Toyota? Es un conjunto de conceptos y técnicas, pensadas para aumentar la productividad, eliminando aquellas operaciones que no agregan valor a nuestro producto o servicio. Es un sistema basado en la eliminación del despilfarro, que genera valor a través de procesos optimizados; que está focalizado en la satisfacción total del cliente dentro de un entorno de trabajo en equipo, con una mano de obra disciplinada y organizada; en un entorno de evolución y mejora continua en el que la calidad no se controla sino que se fabrica o se construye, todos los días, en todos los lugares de la empresa y por todas las personas. Es un sistema que tiene en cuenta el respeto a las personas. Origen y difusión del término Lean Production o Sistema de Producción Toyota Tras la crisis del petróleo en el año 1973, una empresa seguía creciendo y obteniendo beneficios por encima de todas las demás. Los directivos de las

empresas occidentales se preguntaban: “¿qué ocurría en Toyota?” A mediados de los años 80, el Massachusetts Institute of Technology (MIT) inició un estudio que duró 5 años y costó 5 millones de dólares, sobre el futuro de la industria automovilística, cuyos resultados pusieron de relieve el éxito de este nuevo modelo productivo desarrollado por la Toyota Motors Company. Iniciado originalmente en Toyota, este sistema fue adoptado inicialmente por las empresas del sector del automóvil y sus proveedores. A partir de 1990 los investigadores del MIT, James Womack y Daniel Jones difundieron el término y hoy en día, empresas de todo el mundo y de todos los sectores (muebles, cerámica, alimentación, construcción, materiales, etc., incluso en el sector de los servicios, hoteles, hospitales, bancos y centros de enseñanza) ya lo están aplicando. En España pocas empresas han iniciado su transformación hacia esta nueva filosofía de producción pero las empresas que ya lo han hecho son ahora líderes en sus respectivos sectores, son empresas que crecen, contratan personas y tienen una visión a largo plazo de su negocio. Los problemas crónicos del sector de la construcción en España ¿Qué relación guarda este nuevo modelo productivo con la construcción? En primer lugar, hemos de admitir que el sector de la construcción en España arrastra una serie de problemas crónicos desde hace varias décadas. En cierta manera podríamos decir, que si bien hoy en día empleamos nueva tecnología y nuevos materiales que no utilizábamos hace décadas, nuestra forma de construir apenas ha cambiado en los últimos 100 años, al menos en lo que se refiere a los procesos y el modelo productivo.

Tag

1r trimestre 2012 [ 24 ]

El sector de la construcción en España ha ido avanzando a golpe de especulación y boom inmobiliario década tras década sin una visión a largo plazo, y los problemas de seguridad, calidad y plazos de entrega han estado ahí en la misma proporción en función de la normativa que haya estado vigente en cada época. Para salir de la crisis que arrastra el sector, hemos de hacer una profunda reflexión mucho más allá de la escasa demanda de viviendas y la falta de crédito. Si buscamos la raíz de los problemas en el sector de la construcción, es decir, nos preguntamos repetidamente por qué ha ocurrido un fallo hasta llegar a su causa raíz, podríamos hacer una larga lista en la que sólo por citar algunos ejemplos podríamos hablar de modelos de gestión obsoletos, baja productividad, escasa o incluso nula planificación, control de calidad y medidas de seguridad ineficaces, avaladas por normativas que están muy lejos de garantizar al 100% la calidad y la seguridad, falta de limpieza y orden en las obras que derivan en problemas de baja productividad que quedan ocultos, mano de obra poco cualificada, proyectistas y calculistas con escasa experiencia, elevado número de subcontratas y escaso control de las mismas, constructores y promotores sin experiencia y sin un proyecto de empresa a largo plazo, un sector poco profesionalizado en general, escasa transparencia a todos los niveles, falta de coordinación absoluta entre arquitectos proyectistas y directores de la ejecución material, ingenieros en instalaciones e instaladores, falta de coordinación entre el arquitecto proyectista y el constructor, stock de materiales innecesarios en las obras que provocan roturas, obsolescencias, robos y pérdidas de material, política de asfixiar y ocultar información entre promotor y constructor o subcontratas en lugar de buscar una colaboración mutua con

Actualitat el fin de trabajar juntos para abaratar el coste de las obras, etc. El cliente o usuario ya no está dispuesto a pagar por aquello que no le aporta un valor y mucho menos por el despilfarro y la improductividad que se genera en una obra. Lean Construction: una nueva filosofía de producción aplicada a la construcción ¿De qué herramientas disponemos en la actualidad para resolver todos estos problemas? El Project Manager tradicional ha aportado una serie de herramientas y técnicas que han contribuido a mejorar la gestión de las obras pero ha sido incapaz de eliminar toda esta improductividad, ya que se fundamenta en una gestión basada en el control más que en la prevención. En el año 1992 el profesor finlandés Lauri Koskela publicó una tesis en la que por primera vez teorizaba sobre la aplicación del Sistema de Producción Toyota en el sector de la construcción como parte de la solución a los problemas crónicos de la construcción a nivel mundial. Lauri Koskela definió las bases para que otros investigadores fueran desarrollando y adaptando el Sistema de Producción Toyota al sector de la construcción. Así mismo, Koskela definió las 4 peculiaridades que diferencian a la industria de la construcción con respecto al sector industrial: 1. Cada edificio que construimos tiene carácter único, es decir, es un prototipo diferente al anterior; 2. Cada vez tenemos que adaptarnos a la geografía del lugar y el entorno, es decir un lugar y unas condiciones diferentes cada vez; 3. Una organización temporal, es decir, en cada lugar, en cada obra, hemos de trabajar con personas y empresas diferentes; 4. Y por último, una fuerte regulación de las autoridades poco flexible: normativas locales, autonómicas, nacionales y europeas. Sin duda, estas peculiaridades complicaban la tarea de adaptar la filosofía Toyota a nuestro sector, pero no obstante, investigadores de todo el mundo, entre ellos Glenn Ballard, Greg Howell, Luis Fernando Alarcón, Carlos Formoso, así como el propio Lauri Koskela entre

otros impulsaron la adaptación de los principios del Sistema de Producción Toyota a la industria de la Construcción. Muchas técnicas como el Visual Management, Last Planner System, Just in Time, Sistema Kanban, Value Stream Mapping, Supply Chain Management, Lean Design Management, Dispositivos Poka-Yoke, y muchas más, ya han sido teorizadas y probadas con éxito por diversas empresas constructoras de todo el mundo, principalmente en Japón, Estados Unidos, algunos países del Norte de Europa, Chile y Brasil. Los Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación de España tenemos la oportunidad de liderar la aplicación y desarrollo de este nuevo sistema productivo que sin duda alguna acabará imponiéndose también en la industria de la construcción del siglo XXI tal y como vaticinaron los investigadores del MIT, James Womack y Daniel Jones:

Tag

1r trimestre 2012 [ 25 ]

“…Pero al final creemos que la producción ajustada suplantará tanto a la producción en masa como a los restos de la producción artesana en todas las áreas de actividad industrial, para convertirse en el sistema de producción estándar a nivel global del siglo XXI. Un mundo que ha de ser un lugar diferente y mucho mejor…”. James Womack, Daniel Jones i Daniel Roos. La máquina que cambió el mundo, 1990.

Prof. Juan Felipe Pons Achell Arquitecto Técnico. Máster en Gestión de la Edificación y Especialista Universitario en Lean Manufacturing

Seguretat COORDINADOR DE SEGURIDAD EN EJECUCIÓN DE OBRA

¿Función de coordinación/función ejecutiva?

s extraordinaria la importancia que la coordinación de actividades empresariales ha tenido en la concepción moderna de la prevención de riesgos laborales. Es curioso como se ha observado, desgraciadamente en muchos casos por la experiencia directa, la importancia de la coordinación, por la incidencia que en la seguridad, en el agravamiento del riesgo tiene la realización de actividades de forma simultánea o sucesiva. Posiblemente, ni los propios redactores del artículo 24 de la Ley 31/95 de 8 de noviembre, llegaron a pensar la importancia que dicho precepto iba a tener. Es significativo a este respecto que la regulación general de la seguridad e higiene en el trabajo, anterior a la Ley 31/95 de 8 de noviembre, ignoraba este extremo de la necesidad de la coordinación de actividades empresariales, nada decía al respecto la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo, así como tampoco nada indicaba la Ordenanza laboral de la Construcción de 1970; tan sólo, la Ordenanza de 1971 se refería al concurso de varias empresas, para fijar la responsabilidad en el incumplimiento, es decir, que trataba el tema de la existencia de varias empresa, más como una exigencia de responsabilidad, sea ante el accidente, sea ante el mero incumplimiento, que como una cuestión de orden preventivo. Ya la importancia de este precepto, el artículo 24 de la Ley 31/95 de 8 de noviembre, determinó la promulgación de un Real Decreto, el 171/2004, sobre coordinación de actividades empresariales, Real Decreto que, como sabemos, dejó fuera la regulación de la coordinación de actividades empresariales en el sector construcción. Y ello, no porque aquí no fuera necesaria, pues pocos sectores como este la demandan, sino porque en el sector construcción, ya nos habíamos adelantado. En efecto, los precedentes de la fi-

gura del coordinador en las obras de edificación ya aparecieron en el Real decreto 555/1986, sobre todo a partir de la reforma de la citada norma reglamentaria que se llevó a efecto en el año 1990. El citado Real Decreto que regulaba la inclusión de un estudio de seguridad e higiene en los proyectos de ejecución, ya indicaba que “Dicha actuación preventiva sólo puede efectuarse con eficacia mediante la planificación, puesta en práctica, seguimiento y control de medidas de seguridad e higiene, integradas en las distintas fases del proceso constructivo, así como de su mantenimiento y reparación, lo que debe lograrse a partir de la inclusión de estas materias, adecuadamente estudiadas y desarrolladas, en el propio proyecto de obra.” Y el mismo Real Decreto preceptua-

Tag

1r trimestre 2012 [ 26 ]

ba que “…, en el supuesto especifico de obras de arquitectura el estudio de seguridad e higiene en el trabajo será firmado por un Arquitecto técnico, al que corresponderá su seguimiento en obra y que a tal fin se integrara en la dirección facultativa, sin perjuicio de las demás funciones profesionales que pudieran corresponderle en la misma.” Ya podemos observar, por tanto en la dicción del Real Decreto 555/1986, el embrión de lo que sería después el coordinador de seguridad. No es extraño por tanto que en la concepción de la Directiva comunitaria 92/57/CEE, cuya trasposición generó el Real Decreto 1627/97 de 24 de octubre, tuviera un papel importante, en calidad de antecedente el propio Real Decreto 555/1986: en esto por tanto

Seguretat España fue pionera en Europa, aunque la avanzada formulación teórica del Real Decreto 555/1986, no se correspondía exactamente con su aplicación práctica. Al mismo tiempo, la regulación de la coordinación de actividades empresariales, con carácter general, fue regulada en el Real Decreto 171/2004, el cual, en lo que se refiere estrictamente a las labores y/o funciones de coordinación, dejo fuera la actividad construcción. En efecto, la Disposición adicional primera del Real Decreto 171/2004 establecía al respecto que: “Los medios de coordinación en el sector de la construcción serán los establecidos en Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, y en la disposición adicional decimocuarta de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, así como cualesquiera otros complementarios que puedan establecer las empresas concurrentes en la obra”. No es extraño que la regulación del coordinador de seguridad merezca una formulación específica, por cuanto su actuación, por el sector y actividad y por el contenido de su función es peculiar. Lo es en relación al sector y actividad porque en construcción la realización de actividades diversas, de forma simultánea es inherente al propio proceso; es un proceso productivo en el que la acción de coordinación aparece como integradora del concepto mismo de prevención; y en relación al contenido porque la especifica regulación del coordinador en construcción, se separa de la que sería propia en atención a la función —relacionar sujetos— para dotar al coordinador de una función de naturaleza ejecutiva. A la vista de su regulación en el RD 1627/97, no sólo corresponde al coordinador, coordinar la aplicación de los principios generales de prevención y de seguridad, así como coordinar las actividades de la obra y las acciones y funciones de control; sino que también se asignan al coordinador la función de dar las instrucciones precisas a contratistas, subcontratistas y trabajadores autónomos durante la ejecución de la obra e incluso una facultad cuya naturaleza ejecutiva es incuestionable como es la paralización de trabajos, previo requerimiento de subsanación al empresario, cuando el coordinador durante la ejecución de la obra observase incumplimiento de las medidas de segu-

ridad y salud, con riesgo grave e inminente; facultad que al mismo tiempo, si se dan los requisitos objetivos, constituye una obligación. Y son precisamente estas funciones ejecutivas las que plantean en la práctica una mayor complejidad y dificultad a la tarea del coordinador, al tiempo que han confundido también el ámbito de la responsabilidad del mismo. Esta dificultad deriva del hecho de asignársele unas funciones ejecutivas, o de mando, sin disponer al mismo tiempo de los instrumentos precisos para apoyar estas decisiones. Quiero decir con ello que entre coordinador y empresas y/o trabajadores autónomos, sujetos receptores de sus órdenes e instrucciones, no existe una relación obligacional, sino que esta relación es triangular promotor-coordinador-empresa, por lo que en muchas ocasiones la acción del coordinador va a depender del apoyo, del respaldo, que en sus decisiones obtenga del promotor, sujeto este sí, que mantiene una relación jurídica con las empresas receptoras de las indicaciones e instrucciones del coordinador. No es infrecuente que, especialmente en edificación, el coordinador exprese cierta falta de apoyo en el dueño de la obra, para llevar a efecto sus decisiones, indicaciones e instrucciones, en una inacabada dicotomía prevención-producción. Es deseable por tanto, que el promotor

Tag

1r trimestre 2012 [ 27 ]

no se limite, en cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 3 del Real Decreto 1627/97, al acto de designación del coordinador de una mera formal, sino que se implique en la consecución de los objetivos de coordinación, mediante el necesario apoyo al coordinador. Y por otro lado decía que esas funciones ejecutivas hacen que se difuminen los contornos de la responsabilidad del coordinador en caso de siniestro, especialmente en el delito de imprudencia, siendo infrecuente que se distinga entre las funciones propias de coordinación, cuyo eventual incumplimiento determinará la responsabilidad penal procedente, de las obligaciones de aplicar las correspondientes medidas preventivas, que la norma atribuye al empresario, directa o solidariamente. Distinción que si efectúa la Sentencia de la Audiencia Provincial de Madrid de 1 de febrero de 2006, la cual expresa de manera taxativa “ Se muestran así con claridad los distintos planos en los que se distribuyen las responsabilidades de los intervinientes en la obra: la del coordinador se centra en coordinar las distintas actividades; la de los contratistas cumplir y hacer cumplir las medidas dispuestas en el plan de seguridad”. José Antonio Ferrando Morellón Inspector de Trabajo y Seguridad Social

Publireportatge

Reparación y protección del hormigón según UNE-EN 1504 Raúl Díez Departamento Técnico. Sika

Desde que François Hennebique ideó un sistema técnicamente solvente para lo construcción de estructuras de hormigón armado, patentado en 1892, la introducción de esta técnica en España fue casi inmediata y tras algunas obras menores, el primer edificio de entidad construido con hormigón armado fue la fábrica de harinas La Ceres en Bilbao (1899-1900), aún hoy en pie y rehabilitada como edificio de viviendas. A mediados del siglo pasado el conocimiento sobre las patologías del hormigón era muy limitado, hasta el punto de que era habitual el uso de arena de playa o aceleradores que contenían cloruros, creyendo que la acción de los mismos era neutralizada por el cemento.

Ya en los años 70 se empezaron a realizar los primeros estudios serios sobre la degradación del hormigón y los métodos de reparación más adecuados, entre los que se encuentran los morteros de reparación, los inhibidores de corrosión, los revestimientos de protección o los tratamientos electroquímicos. Más recientemente, desde el 1 de Enero de 2009, es de obligado cumplimiento en la Unión Europea la Norma UNE-EN 1504, relativa a los productos y sistemas para la protección y reparación de estructuras de hormigón. Esta Norma define los trabajos de evaluación y diagnóstico requeridos, los productos y los sistemas necesarios, los procedimientos y métodos de aplicación, junto con el control de calidad de los materiales y los trabajos.

La UNE-EN 1504 consta de 10 partes (EN 1504-1 a EN 1504-10) y al igual que otras Normativas Europeas persigue los siguientes objetivos:

reparación y protección de todos los daños potenciales que puedan ocurrir en las estructuras de hormigón armadas. Los Principios del 1 al 6 definen los defectos en el propio hormigón, los Principios del 7 al 11 definen los daños debidos a la corrosión de armaduras. Se enumeran y definen a continuación:

n Armonización

de las normativas locales existentes en la U.E.

n Establecer

unos requisitos de calidad estándar mínima de obligado cumplimiento en Europa con el fin de garantizar la seguridad para los usuarios.

P1 (PI) Protección contra la penetración Prevenir la entrada de sustancias con métodos para reducir la permeabilidad y porosidad de las superficies de hormigón ante estos materiales mediante el uso de impregnaciones, impregnaciones hidrófobas y revestimientos especiales.

n Comercio

libre de productos en Europa (eliminación de barreras comerciales técnicas).

P2 (MC) Control de humedad Ajuste y mantenimiento del contenido de humedad en el hormigón mediante el uso de diferentes tipos de productos, incluyendo impregnaciones hidrófobas, revestimientos superficiales y tratamientos electroquímicos.

En la UNE-EN 1504 inicialmente se describe las fases principales en el proceso de reparación y protección que se enumeran a continuación: n

Evaluación de la estructura en la fase de inspección. Detección de defectos visible, no visible y potenciales y estudio de la exposición a la que esta sometida la estructura.

Identificación y diagnosis del origen de la causa del deterioro. Identificar daños mecánicos, físicos o químicos así como contaminantes agresivos o corrientes eléctricas erráticas.

Determinar las opciones y objetivos de la reparación y protección. Decidir la actuación a llevar a cabo en base a criterios como durabilidad requerida, coste o mantenimiento futuro.

Selección de los métodos y principios adecuados para la reparación. Apropiados a las condiciones y requerimientos actuales y futuros. Son el corazón de la norma y están definidos desde UNE-EN 1504 parte 2 hasta UNE-EN 1504 parte 7. Se analizan con más detalle a lo largo de este artículo.

Mantenimiento futuro. Se deben definir las instrucciones para la inspección y mantenimiento durante la vida en servicio de la estructura.

Durante muchos años los diferentes tipos de daños y las principales causas de éstos han sido

P3 (CR) Restauración del hormigón La selección del método apropiado para la sustitución y restauración del hormigón depende de diversos parámetros como por ejemplo el alcance del daño, accesibilidad o cuestiones de control de calidad. P4 (SS) Refuerzo estructural Cuando es necesario el refuerzo de estructuras debido, por ejemplo, a cambios en el diseño, o para un aumento de la capacidad portante de la estructura. Existen varios métodos para lograr el refuerzo necesario, como adición de barras de acero embebidas o exteriores, adhesión de chapas externas o incremento de las dimensiones de la estructura. bien conocidos, e igualmente se han establecido los métodos para la correcta reparación y protección. Todo este conocimiento y experiencia, resumido y clarificado, se expone en los 11 Principios de la norma UNE-EN 1504. Esto permite al ingeniero o arquitecto la correcta

Tag

1r trimestre 2012 [ 28 ]

P5 (PR) Resistencia al ataque físico Las estructuras de hormigón pueden ser dañadas por diferentes tipos de ataques físicos o mecánicos como por ejemplo incremento de cargas mecánicas, erosión y agrietamiento por abrasión mecánica, abrasión hidráulica por agua o sólidos en suspensión y desprendimientos de la superficie por los efectos de los ciclos hielo-deshielo.

Publireportatge P6 (RC) Resistencia a los productos químicos Los requerimientos de resistencias químicas de las estructuras de hormigón y de sus superficies dependen de muchos parámetros incluyendo el tipo y concentración de las sustancias químicas, las temperaturas, tiempos de exposición, etc. La valoración apropiada de los riesgos es un prerrequisito para lograr una correcta estrategia de protección para cualquier estructura específica. P7 (RP) Conservación o restauración del pasivado La corrosión de las armaduras de acero en las estructuras de hormigón, ocurren solamente cuando se juntan varias condiciones: pérdida de la pasivación, la presencia de oxígeno y la presencia de suficiente humedad en el entorno del hormigón. Si una de esas condiciones no se cumple, entonces la corrosión no puede ocurrir. Existen diferentes métodos para restablecer y/o preservar la pasivación de las armaduras. P8 (IR) Incremento de la resistividad La resistividad del hormigón está relacionada directamente con el grado de humedad presente en los poros del hormigón. Cuanto menor humedad libre exista en los poros, mayor será la resistividad. Un hormigón armado con una alta resistividad tendrá un riesgo bajo de corrosión. P9 (CC) Control catódico Limitando el acceso de oxígeno a todas las áreas potencialmente catódicas de la armadura de nuestra estructura de hormigón, se previene la corrosión de la misma. P10 (CP) Protección catódica Mediante el empleo de sistemas electroquímicos que disminuyen el potencial de corrosión hasta un nivel donde la corrosión se reduce significativamente. Esto se puede conseguir creando un flujo directo de corriente eléctrica para eliminar las partes anódicas de la reacción de corrosión. Esta corriente se proporciona por una fuente externa (protección catódica por corriente inducida), o creando una corriente galvánica conectando la armadura a un metal menos noble (por ejemplo ánodos galvánicos de zinc). P11 (CA) Control de las áreas anódicas Se pueden controlar las áreas anódicas mediante la aplicación de una lechada cementosa de protección directamente en las armaduras, para prevenir la corrosión en las áreas anódicas. Adicionalmente, para proteger las zonas reparadas contra la formación de ánodos incipientes alrededor de dichas zonas, se pueden aplicar inhibidores de corrosión.

Sika: 102 años de experiencia en la reparación y protección del hormigón Durante los últimos 100 años, Sika ha conseguido una amplia experiencia y pericia en la reparación y protección del hormigón con referencias documentadas desde el año 1920. Sika proporciona todos los productos necesarios para la correcta reparación y protección del hormigón en términos técnicos, todo de acuerdo a los Principios y Métodos definidos en la Norma Europea UNE-EN 1504. La completa gama de productos de Sika incluye aditivos de hormigón, morteros de reparación, sistemas de revestimiento, todo tipo de soluciones de impermeabilización, sellado, pegado, sistemas de refuerzo así como otros materiales desarrollados específicamente para el uso en la reparación y protección de estructuras de hormigón armado. Estos sistemas incluyen la reparación de daños y defectos en el hormigón y también la reparación de los daños causados por la corrosión de armaduras. Los productos y sistemas Sika están disponibles para su uso en estructuras especiales y en reparación general del hormigón en todos los climas y condiciones de exposición. Todos esos sistemas tienen numerosas certificaciones nacionales e internacionales y los productos Sika están disponibles en todo el mundo a través de las compañías locales de Sika, sus aplicadores especializados y almacenes de distribución.

Sika Suministrador líder de productos químicos especializados a nivel mundial. Desarrolla, fabrica y comercializa sistemas y soluciones específicas para la construcción, en edificación y obra civil - en los campos de la reparación y protección del hormigón, el sellado de juntas, la impermeabilización estructural y el pegado rígido y elástico de distintos elementos - y en la industria, en los sectores de transporte, automoción, marina y electrodomésticos y equipos.

La gama de productos Sika incluye aditivos para hormigón de alta calidad, morteros especiales, selladores y adhesivos, materiales hidrófugos, sistemas de refuerzo estructural, pavimentos industriales y membranas impermeabilizantes. Filiales en más de 70 países en todo el mundo y aproximadamente 12.900 empleados ponen en contacto a Sika con sus clientes y garantizan el éxito en todas sus relaciones comerciales. En 2010 ha celebrado su primer centenario como empresa.

Tag

1r trimestre 2012 [ 29 ]

Sika, S.A.U. Ctra. de Fuencarral, 72 · 28108 – Alcobendas (Madrid) Telf. 91 657 23 75 · Fax 91 662 19 38 · www.sika.es

Fundació Tarragona Unida Projecte de cooperació a Dhuskun (NEPAL)

a Fundació Tarragona Unida del Col·legi d’Aparelladors Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona va iniciar els primers contactes amb la Fundació Namlo Europa a començaments d’aquest any 2011, arrel dels quals, i prèvia exposició dels objectius de cada una d’aquestes entitats, va sorgir la possibilitat de que ambdues Fundacions poguessin col·laborar estretament en els projectes que Namlo porta a terme a Nepal. Namlo és el nom en nepalí de la cinta de cànem amb què la gent del Nepal porta les càrregues. L’objectiu principal i genèric de les actuacions d’aquesta fundació en aquell país asiàtic és ajudar a la gent a portar el pes de la vida a través de l’educació. Això es porta a terme amb programes educatius que inclouen, des de la formació de professors i dotació de material educatiu, agermanament d’escoles, concessió de beques fins la construcció d’escoles. Tant mateix, amb altres accions com son; l’alfabetització d’adults, potenciació del rol de la dona així com de la autosuficiència a través del suport a les comunitats rurals, aconseguir el seu propi desenvolupament.

DHUSKUN es un indret rural que pertany al districte de Sindhupalchok que esta situat a la zona de Bagmati al centre de Nepal. A la comunitat de Dhuskun s’han creat dos grups d’alumnes que van acabar els tres nivells d’educació d’adults. Actualment estan aprenent a cultivar gingebre i cafè orgànic i tenen la necessitat d’ajut per la construcció d’un edifici —caseta agrícola— a la que li puguin donar una utilització polivalent. Han de poder emmagatzemar i processar la seva producció, preparar els productes per la seva comercialització, espai d’oficina per l’administració dels treballs i suficient espai addici-

onal per poder-hi fer classes d’aprenentatge i reunions de la comunitat agrícola. El COAATT a través de la fundació Tarragona Unida ha posat en marxa el procés de treball per en aquest projecte. Per això esperem contar amb la col·laboració solidària dels nostres col·legiats per participar en la redacció del projecte, fins i tot si s’escau i els pot interessar, desplaçar-se al lloc per tal de que, en una primera fase avaluar els materials disponibles a la zona, tipus de construcció, terreny, etc i un cop visitada la comunitat es pugui fer un disseny adaptat al tipus de construcció del lloc. Posteriorment, existeix també la possibilitat de desplaçar-se per dirigir els treballs d’execució i estem cercant que pugui incorporar-se com a projecte de fí del curs d’adaptació al grau en Enginyeria d’Edificació que s’està cursant al COAATT en col·laboració amb la Universitat Jaume I de Castellò.

Pla de Mobilitat de Tarragona

l Consell de la Mobilitat ha aprovat el PMUS a executar en 6 anys: El

passat dia 13 de desembre al Plenari del Consell Municipal de la Mobilitat es van presentar les conclusions de les darreres sessions i es va validar el document final del Pla de Mobilitat Sostenible 2012 – 2017 (PMUS) de Tarragona. El Pla, que s’estructura a l’entorn de sis eixos principals, i seguint els criteris assenyalats en el pacte per la mobilitat de Tarragona planifica accions que, entre altres, destaquen l’atenció a les necessitats dels vianants, destinant-los una major qualitat, seguretat i espai públic, el foment de l’ús de la bicicleta i del transport públic en termes de sostenibilitat mediambiental i convivència ciutadana, la racionalització del transport privat, a la vegada que garantir els serveis als ciutadans i les empreses. Les accions contemplades al pla compten amb un pressupost de 18M d’€, a executar durant els 6 anys de vigència. Un 40% del total va destinat a la millora de la mobilitat a peu i la seguretat viària i les accions

previstes són de responsabilitat compartida entre l’Ajuntament i altres administracions, empreses públiques i privades.

Més de 25 entitats de la ciutat han participat en els tallers celebrats durant el mes de novembre. La comissió de plans

del Consell de la Mobilitat ha debatut en 2 sessions participatives els principals objectius i les actuacions proposades per l’equip redactor del document. A les trobades també es va afegir, convidada per la presidència del Consell de Mobilitat, la Fundació Tarragona Unida del COAATT, des de la qual es varen presentar algunes propostes referents als diferents àmbits de la mobilitat, però més en concret, la que te a veure amb el desplaçament a peu, per estar aquest directament vinculat i subjecte a la influencia de les barreres arquitectòniques. Ara, un cop té el vist-i-plau del Consell, el document estarà a exposició pública durant 45 dies i serà tramés a la Generalitat que en revisarà la memòria ambiental i, posteriorment, serà aprovat per l’Autoritat Territorial de Mobilitat. Transcorregut

Tag

1r trimestre 2012 [ 30 ]

el temps d’exposició pública i resoltes les al·legacions, si n’hi ha, el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible serà aprovat i portat al Consell Plenari per donar-ne compte. A partir del més de Gener de 2012, per tal de donar agilitat i facilitar l’adopció d’acords al Plenari del Consell, començaran a posar-se en marxa les comissions permanents de treball en diferents àmbits d’actuació. En aquest sentit, La Fundació Tarragona Unida, com a membre vocal del Plenari, està gestionant formar part de la comissió de seguiment del Pla de Mobilitat per participar en el seguiment de la seva aplicació, i de la comissió d’accessibilitat, per promoure l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques a la via pública. Cal destacar com a consideració important que, aquest Pla de Mobilitat, contempla la necessitat de que dins el període de la seva vigència es procedeixi a la redacció del Pla d’Accessibilitat de la ciutat. Tasca en la qual esperem que La Fundació Tarragona Unida del COAATT pugui tenir un paper rellevant.

Activitat col·legial CAMPANYA DE NADAL INFANTIL Fundació Tarragona Unida S FESTA DE REI de Nadal La Campanya - Col·legi del COAATT , Arquirs d’Aparellado i Enginyers tectes Tècnics Tarragode d’Edificació ndació, Fu na i de la seva dia de Reis va finalitzar el festa en la amb una gran s van fer ag que els Reis M regals que entrega dels r als més van portar pe nes dels ne i de 130 nens sprés d’hacol·legiats de ndació ‘La ver visitat la Fu de paràlisi Muntanyeta’ també van cerebral on ls per a tots entregar rega l centre. els interns i pe

8è RECULL DE DIBUIX A més va finalitzar el 8è RECULL DE DIBUIX on la Fundació Tarragona Unida del COAATT va convocar tots els nens i nenes per a que portessin un dibuix als Reis amb relació amb el tema escollit per la Unesco per l’any 2012 ‘Treballar en equip fa que avancem més’.

Tag

1r trimestre 2012 [ 31 ]

Patrimoni

ARQUITECTURA MODERNISTA (14) Sense conèixer la data de construcció tenim altres obres modernistes VIL·LA ARGENTINA. MAS TOUS Alfons Barba Miracle Camí de l’Oliva Aquesta torre té planta octogonal que és el seu element més singular i està rematada per una teulada/cúpula folrada amb trencadís ceràmic formant un mosaic de colors molts vius, que disposa de forats per a la ventilació. Està construïda seguint las tendències modernistes de l’època. Compte amb un gran jardí que inclou els elements característics d’una residència de vacances, com porxos, bancs, arbredes, fonts, etc. Destaca sobretot l’agulla que és el que dóna caràcter a aquest habitatge unifamiliar aïllat i li identifica. És un exemple de l’arquitectura rural/residencial. MAS D’EN BONET Alfons Barba Miracle Carretera de Lleida (davant Zona Educacional Sant Pere de Sascelades) Aquest mas està rodejat d’una extensa finca amb l’accès principal a l’avinguda d’Andorra, és a dir, la carretera de Lleida, i que té en planta la forma d’un triangle rectangle. La construcció es composa de diversos cossos disposats octogonalment i lligats a la planta baixa per uns porxos en forma de segments de circumferència, les columnes dels quals suporten el forjat de les terrasses que es generen a la primera planta. A aquests porxos s’hi accedeix per unes àmplies escales que reprodueixen i amplien la mateixa forma de quarts de rotonda dels porxos. D’aquests espais n’hi ha d’oberts i de tancats amb fusteria, que funcionen com a galeries. El cos principal és de planta rectangular i disposa de planta baixa i dos pisos d’alçada. Els laterals tenen també dos pisos d’altura i estan coronats per àmplies terrasses amb baranes de forja que es combinen rítmicament amb uns pilarets d’obra on es subjecten. Totes les obertures són de punt rodó i es composen de manera diferent segons el pis. Per exemple, a la planta baixa, en el cos principal es formen galeries a partir d’unes finestres coronelles, en les quals la central és més gran. A les façanes presenten elements de decoració com esgrafiats que reprodueixen paraments isòdoms. Tota la zona del jardí està sectoritzada a diversos nivells per camins, escales i terrasses marcades per balustrades i treballats marges d’obra. També hi tenim bancs d’obra decorats amb

Tag

falses arquitectures. Actualment l’estat de les balustrades és desastrós. L’estructura sembla robusta però l’interior està molt malmès. A la part sud es troben restes dels antics colomers i galliners amb una teulada verda i blanca. Més enllà es veu el que devia ser la casa dels masovers. El mas està tot encara en peus però en un estat de degradació considerable. La porta d’entrada i la paret de tancament està documentat que van ser dissenyades per l’arquitecte Antoni Pujol Sevil. CAPELLA DEL MAS SANROMÀ Josep Maria Pujol de Barberà Carretera de Barcelona. Els Paranys, junt a Cala Romana Capella neogòtica de planta rectangular amb façana de pedra i obra vista profusament decorada i coberta amb teules ceràmiques esmaltades que li donen molta lluminositat. La façana hi ha un timpà semicircular i culmina amb un petit campanat i una creu. Forma part d’un complex format per una masia, un menjador, la capella i construccions auxiliars. Actualment està en servei i es celebren esdeveniments familiars tant socials com religiosos. CASA GOVERNADOR GONZÀLEZ, 14 Josep Maria Pujol de Barberà Edifici entre mitgeres i amb façanes als carrers Governador Gonzalez —que és la principal i està molt més ornamentada— i Fortuny. Està composta de baixos comercials, dues plantes i una coberta transitable. A la façana principal hi ha dos balcons a la seva primera planta que es recolzen en sengles impostes i amb quinze balustres cadascun d’ells, a més entre la primera i la segona plantes hi ha una cornisa horitzontal que, en arribar al centre, puja fins un medalló escultòric en el mateix eix de la façana. A la segona planta només hi ha dues finestres amb un ampit de set balustres i emmarcada cada una per dos parells de pseudopilars. Al coronament tenim una cornisa recolzada en vuit impostes i rematada per una barana balustrada de la terrassa. En tota la façana del carrer Fortuny, tenim finestres

1r trimestre 2012 [ 32 ]

Patrimoni balconeres i totes les obertures estan emmarcades per elements cent per cent clàssics. CASA RAMON Y CAJAL, 18. COL·LEGI ROIG Josep Maria Pujol de Barberà Desapareguda. TALLERS GRAU Josep Maria Pujol de Barberà Via Augusta, 6 Edifici singular de caire industrial datat al voltant de 1910. Consta de baixos amb tres obertures. A destacar el coronament amb decoracions ondulants pròpies de l’època modernista. A l’interior encara es conserva part de la disposició de l’antiga coberta. La seva importància rau per tractar-se dels pocs edificis industrials conservats a la ciutat de Tarragona i al mateix temps d’estil modernista. TORRE Via Augusta 30 Edifici unifamiliar aïllat de planta trapezoïdal. Consta de quatre façanes, dues donen al carrer. Consta de planta baixa i un pis, amb una addicció posterior al cos lateral. Destaca l’ús del maó —zona de la terrassa— i el tipus de coberta a dues aigües. El seu estat de conservació és bo i les reformes posteriors han deformat part de les característiques originals, però el seu emplaçament i en tractar-se d’un disseny singular per la ciutat jardí fan necessària la seva conservació. Es tracta d’una construcció amb uns elements propis de la primera època de construcció de l’anomenada ciutat jardí, com ara l’ús del maó. HABITATGE UNIFAMILIAR LA CANONJA. Versalles, 2 Habitatge unifamiliar de composició simètrica de planta baixa més un pis amb coberta a doble vessant. Tres obertures per pis. A la planta baixa tenim una porta central i dues portalades a banda i banda. Tres balcons individuals amb barana de forja policromada a la primera planta. Els muntants i dintells tenen esculpits una sèrie de rosetes.

Tag

La cornisa té molta volada i està suportada per vint cartel·les. Al timpà s’obren dues finestres centrades. Tot el timpà està coronat amb crestera de ceràmica vidrada. Als extrems, dos acroteris en forma de lleó alat i al caraner, un gerro també ceràmic. Respecte a la teulada, sobresurt una torreta rectangular reculada respecte la línia de façana que es correspon amb la caixa interior rematada per una balconada oberta pels quatre costats. El revestiment de la façana reprodueix un parament isòdom. Es tracta d’un habitatge molt singular i probablement no té cap altre edifici paral·lel en tot el terme municipal.

Josep Maria Buqueras Arquitecte Tècnic

BIBLIOGRAFIA I NOTES

Arxiu Històric Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Delegació de Tarragona. Buqueras Bach, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX. Lliberia Guardias i autor, Tarragona, 1980. Buqueras Bach, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1991. Catàleg de Bèns Protegits. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona/POUM. Aprovació inicial 15/05/2007. Revisió novembre de 2008. Tarragona. Serra Masdeu, Anna Isabel. Recorregut per la Tarragona Modernista. Cossetània Edicions, Valls, 2003. Serra Masdeu, Anna Isabel. Ruta Modernista. Ajuntament de Tarragona, Opuscle del Patronat de Turisme, 2008.

1r trimestre 2012 [ 33 ]

Espai al temps EL GREMI DE NAVEGANTS DE TARRAGONA

Primer terç del segle dinou (II) En aquesta segona part de l’article relatem una sèrie de fets del gremi, alguns del quals estan relacionats amb els trasbalsos socials que es van patir durant aquest període. Vicissituds El 3 de novembre de 1819 els comissionats del gremi, Crisfòfol Pi i Josep Pedrol, van pactar amb la Reial Junta Protectora de les Obres del Port, la cessió, a dita junta, del terreny i l’edifici antic que tenien prop de la Plaça Principal (actual Plaça dels Carros) a canvi d’un solar al carrer de Rebolledo cantonada al carrer de Mar. El major valor de la parcel·la rebuda del bescanvi els obligà a abonar 468 lliures i 15 sous.1 Durant el Trienni Liberal, es va promulgar l’abolició de la matrícula, concretament el 27 d’octubre de 1820, i, en conseqüència, van quedar derogats també els gremis, per bé que van subsistir com a germandats, assumint, aleshores, el seu control els ajuntaments. Per aquest motiu Marià Ricomà, Tomàs Pàmies i Pau Altés, es van dirigir, el juliol de 1821, en nom dels homes de mar, al nostre Consistori, oferint-se incondicionalment a realitzar tota classe de serveis als comerciants de Tarragona, en especial l’estiba i desestiba dels vaixells, amb el bon propòsit de poder auxiliar als malats i desvalguts de la corporació i fundar una associació de beneficència dotant-la amb l’aportació del 25% de tots els guanys que generin i amb l’addició dels cabals i els béns mobles del extingit gremi. Cabals i béns mobles que, per cert, tenien intenció de repartir-se entre ells, segons exposen en presència de l’Alcalde Primer Constitucional, i que van sotmetre a votació amb el resultat de: 35 vots a favor de la distribució, 9 en contra i un que volia incloure en el repartiment als membres difunts.2 Pocs mesos després van elegir a Marià Mallol i a Miquel Cosidor, com a responsable de l’organització de la carga i descàrrega de les embarcacions, i a Josep Pedrol com a tresorer. En el mateix acte van atorgar poder al procurador,

Plànol de 1820 que manifesta l’antiga i nova població del barri del Port de Tarragona. ACPT Josep-Maria Molins, perquè els representés davant de qualsevol tribunal.3 A primers de gener de 1823 van nomenar a Cristòfol Mallol i a Francesc Rabassa, perquè poguessin alienar un pati que tenien al port, d’una superfície de 2002 pams quadrats.4 Restablert el règim absolutista, amb l’ajut de les tropes franceses (els Cent Mil Fills de Sant Lluís), l’autoritat militar naval torna a ser el Comandant de Marina, i els navegants novament es denomina’n Gremi de Navegants de Nostra Senyora de la Purificació i Sant Telm, i és sota la recuperada advocació, quan l’any 1825, es bastiren una casa al port, i per a poder-la acabar van demanar, a Pau Malet, un préstec de 400 lliures.5 Sembla que patien problemes finances crònics, per tal com l’agost de 1928 el col·lector reial informa, a través del governador, que els navegants no havien liquidat la contribució del segon trimestre.6 Marià Ricomà i Francesc Fornés, com a prohoms, ensems amb el tresorer Marc Teixidor i Oliver, el mes de novem-

Tag

1r trimestre 2012 [ 34 ]

bre de 1831, van reconèixer davant notari, els drets dominicals, que posseïen en condomini els senyors directes, que eren el Rei i l’Arquebisbe de Tarragona, sobre la casa que tenien entre els carrers de Mar i Rebolledo, i amb la promesa formal de capbrevar quan fossin requerits. El cens d’aquest immoble era de quatre diners anuals, que s’havien de satisfer el dia de Nadal.7

Josep Maria Sanet i Jové

NOTES 1. AHT. PT. Reg. 848, f. 524. 2. AHCT. Acords municipals. Sessió del 5 de juliol de 1821. 3. AHT. PT. Reg. 887, f. 180-182. 4. AHT. PT. Reg. 791, f. 68. 5. AHT. PT. Reg. 6771 f. 41-42. 6. AHCT. Acords municipals. Sessió de l’u d’agost de 1829. 7. AHT. PT. Reg. 865, f. 309-312.

Espai al temps

Patrimoni

Tag

1r trimestre 2012 [ 36 ]