2010 FUNDACIÓ TALLERS DE CATALUNYA
Els peixos del nostre Aquari
Centre Ocupacional Santa Coloma
PEIXOS DEL NOSTRE AQUARI En aquests moment tenim cinc peixos, tots ells de subespècies evolucionades a partir de les CarpesLa seva enorme capacitat per resistir les condicions aquàtiques més extremes li ha servit per convertir-se en una de les espècies més populars dels aficionats al manteniment d’Aquaris. Les hem vist en multitud d'ocasions en peixeres rodones o de bola, la qual cosa és un greu error. Les Carpes requereixen de tancs espaiosos on viure. Per això, encara que en tancs mitjans puguin viure perfectament el seu lloc més indicat són els estanys, on es desenvoluparan físicament per complet i es reproduiran sense cap problema.
Les Carpes són peixos robusts amb escates grans i brillants, de fortes aletes, que agraden de viure en les parts mitjanes i baixes, pujant a la superfície per a la presa d'aliment.
Viuen en grups molt nombrosos, sent el seu caràcter molt pacífic fins i tot amb altres espècies. Amb l'edat es tornen més solitaris.
En aquaris domèstics relativament petits i densament poblats poden presentar alguns problemes d'agressivitat envers les espècies més febles.
Tenen una gran capacitat per adaptar-se a diferents condicions aquàtiques i toleren un rang molt amplio de temperatures de manteniment.
Suporten millor el fred que la calor, ja que aquest implica una falta d'oxigen. A l'hivern si estan ben alimentats es *aletargan i en estanys de profunditat suficient resisteixen fins i tot les gelades. Totes les varietats de peixos vermells que existeixen en l'actualitat procedeixen d'una successió de mutacions a partir de les carpes originàries d'Extrem Orient. Van ser a Xina les primeres reproduccions d'aquests peixos, fa mes de mil anys. Posteriorment, en el s. XVI els japonesos van seguir amb aquestes tècniques reproductives. I no van arribar a Estats Units fins a finals del s. XIX. Els peixos vermells, també cridats carpes daurades, pertanyen a la gran família dels ciprínids. Quant al numero de varietats es parla de fins a 120, encara que molts autors redueixen a poc mes de 20 les que *estan genèticament establertes.
2
Celestial o miracels. Aquest simpàtic peix d'aigua dolça i freda és un graciós però alhora curiós espècimen els orígens del qual es troben a Àsia. No hi ha grans diferències entre mascles i femelles i la grandària mitjana dels dos és de fins a 20 centímetres quan aconsegueixen la seva grandària adult. Aquests peixos viuen diversos anys i agraden d'aigües fredes i netes, la seva alimentació en captivitat és bàsicament com la de la resta de peixos, l'única cura especial que requereixen és canviar-li l'aigua amb regularitat i procurar que no es formin capes de “verdín” en la peixera, ja que això fa que l'aigua es podreixi abans sense comptar amb que redueix la oxigenació de l'aigua i fa que aquesta perdi el seu oxigen mes aviat, tampoc oblidem donar-li de menjar vàries vegades al dia.
El peix ulls de bombolla és originari de Xina, forma part de la varietat de peixos vermells, i és un dels peixos mes atractius, sota cada ull tenen en suspensió una vesícula plena de liquido. Igual que els celestials, tenen el cos allargat i manquen d'aleta dorsal. Les vesícules poden ser de diverses grandàries i grossors. Existeix una varietat xinesa que té el cos mes curt i amb unes vesícules mes petites, però alguna cosa mes fermes. Per regla general, quant majors siguin les vesícules, mes fina serà la pell. Les vesícules grans solen ser mes pesades, per la qual cosa el peix ulls de bombolla es vora forçat a passar molt mes temps descansant en el fons de l'aquari per poder recolzar les seves vesícules sobre la graveta. Atès que descansa molt temps en el fons, cal que la graveta sigui de cants arrodonits per evitar possibles danys o fins i tot que arribessin a perforar les seves vesícules. Les perforacions de vesícules solen sanar sense problemes, però després no són tan grans ni simètriques com les originals. Si cal treure als peixos ulls de bombolla de l'aquari, serà necessari extremar les precaucions. Mai cal agafar-los amb una xarxa ni amb la mà. En tots dos casos podríem danyar les seves vesícules oculars. Per agafar-los introduirem una bossa de plàstic o un recipient i els induirem suaument al fet que entrin.
3
Els ulls de bombolla poden arribar a mesurar de deu a vint centímetres segons el tipus de cos.
També conegut com a Telescòpic. Aquesta varietat va sorgir a Xina al començament del segle XVIII. La característica més distintiva són els ulls, els quals sobresurten del cap donant-los una aparença molt singular. El nom de telescopi no sembla ser el més apropiat, ja que la visió d'aquests peixos és limitada.
El cos és curt i arrodonit. Compta amb doble aleta anal i cabal. S'aconsegueix en una gran varietat de colors. Existeixen diverses varietats del telescopi. El demekin de cos similar al Ryukin (compta amb un petit gep). Una altra varietat assembla al cua de vel. Una tercera varietat és el telescopi amb pòmpones (creixement nasal). El telescopi negre gaudeix de gran popularitat, i és conegut sota el nom de "Moro". Una cinquena varietat és el telescopi panda, el qual és de color blanc i negre. Una altra varietat nova és el telescopi-oranda, el qual compta amb un "caputxó" en la part d'a dalt del cap.
VARIETAT ORANDA Hi ha dues hipòtesis sobre l'origen d'aquest bell peix. Hi ha els qui assenyalen al *Oranda com el resultat de l'encreuament entre el cua de vel i el cap de lleó. Mentre que altres experts afirmen que el creixement en el cap va sorgir a causa d'una mutació.
Existeixen dues varietats, la coneguda com Oranda i que compta amb el creixement del caputxó únicament sobre el cap, sense cobrir la boca, ulls i boca del peix; i el Tigerhead, amb creixement similar al del *ranchu i cap de lleó en el cap sencer, incloses les galtes.
El Oranda fa la seva aparició al voltant de 1590. El creixement tan distintiu d'aquesta varietat comença a formar-se a partir del segon any de vida.
4
El segell vermell és la més preuada de les varietats d’oranda existents. El cos és blanc, amb el caputxó vermell. Tal com s'aprecia a la foto inferior. Un exemplar de bona qualitat no tindrà cap taca vermellosa en el cos.
El segell vermell és summament apreciat en el Nord de Xina on se li considera un amulet per atreure la bona fortuna. També se li estima per simbolitzar la corona de l'Emperador.
5