Colección de Arte Banco Sabadell Col·lecció d’Art Banc Sabadell Banco Sabadell Art Collection
INVENTARI (MONEDES DEL MÓN 2014) CARTA DE COLORS (EURO) INEXACTE AL MESURADOR Nº 2 REF. 05/05 ENTRE VIAJES EL CHAPARRAL UN SUEÑO DE CIUDAD (MILÁN) II RELOJ MILÁN EL CAPITAL. LA MERCANCÍA.GUILLOCHÉ EN VANO (CELOSÍA) CONTRA-GOODVIBES RELIEVE (LET HER PAINT) DADA LA ACUMULACIÓN DE PRUEBAS (BASTARDO) 3 Nº 60 Nº 68 ID PROJECT: GRETCHEN CARA DAILY- BIÓLOGA Y BIOGEÓGRAFA EL ÁRBOL ÚNICO DE ‘LA CEIBA’, SABALITO, COTO BRUS, COSTA RICA ID PROJECT: JIMMY WALES - COFUNDADOR DE WIKIPEDIA LONDON LIBRARY, LONDRES, REINO UNIDO S/T (DE LA SERIE VALLAS 01 + 02) 23.4.85 27.2.78 S/T S/T INTENTO DE CONSERVACIÓN V HERBARIUM (MADRID) #8 ST-2 PINTURA 78 SEQÜÈNCIES ARQUITECTURA (NIDO) NIDO PINTADO IMAGES MIRAGES TRUE STORIES LONDON TRUE STORIES MADRID 1 24 PENSÉES IV PROTOTIPOS SUNDAY SUN MARAVILLAS S/T S/T SURFACE C SURFACE D ESPAI HOMAGE TO THE SQUARE A COPY IS A META-ORIGINAL (FIG. 39) THROW VI (YELLOW) THE JOURNEY (SERIES: MIDNIGHT AT THE CROSSROADS) ENDURANCE (MONOCROM) 1, 2 CONDENSED VELÁZQUEZ 3, 4, 5, 6 MARCO QUE ENMARCA MARCO QUE ENMARCA, ETC. (8 VECES) S/T (SÈRIE TRAUMA O D’IMATGES MALALTES) LA HABITACIÓN DE LOS LIBROS PROHIBIDOS LA HABITACIÓN DE LA ARQUITECTURA PROHIBIDA TRÍPTIC XA 84, XA 85, XA 88 FOTOS DE LA LLUNA EN APNEA MERIDIÀ DE CEL AMB SOL BAIX RELLEU 2 TORRES DE CIUDAD SATÉLITE III PISATARIO: ‘MONUMENT’ TO V. TATLIN NO. 30 XIPRERS SOBRE BLANC I XIPRER AL CLAUSTRE TOPOLOGÍA DE LA VISIÓN
IL Y A BIEN DU MONDE AUJOURD’HUI A VERSAILLES SOTA LA TERRA S/T SILUETAK 0 (AFTER P.J) SILUETAK III JUANBASURA DESARTICULACIÓN DE UN PARTIDO POLÍTICO #2 EXIT C DE LA BIBLIOTECA DE KANDINSKY GRAN VITREA MORPHO’S NEST IN A CADMIUM HOUSE S/T S/T TRAMPA DE ARTISTA LIMBO (ABIERTO DOBLE I) TRANCE TRAMVIA 36 LA LLOTJA EL PORT (SÈRIE BARCELONA BLANC I NEGRE) NADAL SANT CRISTÒFOL ELS ENCANTS CARRER DE BALMES (SÈRIE BARCELONA BLANC I NEGRE) MERCAT DEL BORN (SÈRIE BARCELONA BLANC I NEGRE) S/T (SERIE MEVLEVI) S/T (SERIE MEVLEVI) CONSTRUCCIÓN VACÍA CON UNIDADES PLANAS POSITIVO-NEGATIVO PERFECCIONANDO MUERTE 2 ROMBO NUDO WELCOME TO THE VOID PAISATGE I SONG OF SONGS. CANTAR DE LOS CANTARES I, II, III, IV, V, VI, VII ESPEJO_8 VERDE AUSENCIA FLOR NEGRO FLOR LÍNIA NEGRA VOLUTA II CRUSHED BY PRESSURE. DEBRIS PLANO OSCURO SUITE ERKER S/T EL ESTUDIO ROJO 3 VARIACIONES DE DOS FORMES QUE SE DESPLAZAN DÍPTICO ROSA S/T GRAFISMO EN BLANCO Y NEGRO CON PLANOS DE COLOR MAYOFRÍO SOÑÉ QUE REVELABAS (CHENAB) FAMILY TIES (STUDIES) LLÚMINA I, III, IV, XVII EL DUELO DEL INVIERNO.SENDEROS BAMBI FRÁGIL V NOSTALGIA (SERIE 1, 2) EL DOLOR DE LOS DEMÀS PRIMERES LLUMS ECLIPSI L’EROTISME-GEORGES BATAILLE HYPNOS SITUACIÓN LÍMITE EN EL ESPACIO ESTRUCTURA (SERIE CUBOS)
ÍNDICE / ÍNDEX / CONTENTS
PRESENTACIÓN / PRESENTACIÓ / INTRODUCTION Josep Oliu Creus 6
ITINERARIO / ITINERARI / ITINERARY 2016-2019 Miquel Molins Nubiola 10
CATÁLOGO / CATÀLEG / CATALOGUE 30
ÍNDICE DE AUTORES Y OBRAS / ÍNDEX D’AUTORS I OBRES / AUTHORS AND WORKS INDEX 229
RELACIÓN DE ARTISTAS DE LA COLECCIÓN / RELACIÓ D’ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ / LIST OF ARTISTS IN THE COLLECTION 243
PRESENTACIÓN / PRESENTACIÓ / INTRODUCTION
Presentación
Josep Oliu Creus Presidente
Me complace presentar la edición del tercer volumen de la Colección de Arte Banco Sabadell, que, al igual que los anteriores, reúne lo más sustancial de las obras de arte que forman nuestro fondo. Este volumen incluye las obras adquiridas desde la publicación del segundo volumen, hace tres años. Lo hago con la convicción de que su contenido no dejará indiferente a nadie, puesto que la variedad y el indudable interés y calidad de las obras que se muestran satisfarán a las personas más exigentes y con gusto. El escrito de Miquel Molins, director de la colección, que explica cada una de las adquisiciones que se han realizado a lo largo de estos años y detalla su sentido, nos ayudará a captar el valor artístico e histórico de las obras adquiridas. La colección mantiene el criterio de incorporar la obra de artistas jóvenes –sin perjuicio de la obra de artistas consagrados– que demuestran su talento y su capacidad de innovación en el mundo artístico y de la creatividad en general, al igual que hacen también otros jóvenes en todos y cada uno de los ámbitos de la actividad profesional. Desde el Banco, queremos darles nuestro apoyo y alentar su ambición para seguir desarrollando su talento en beneficio de toda la sociedad. La Fundación ARCO nos otorgó el Premio “A” al coleccionismo corporativo en la edición de 2016. Cabe destacar de este premio el reconocimiento de la singularidad que, a juicio del jurado, supone el hecho de que la colección se encuentre repartida por los espacios del Banco para el disfrute tanto de las personas que trabajan en ellos como de los accionistas, los clientes y los visitantes en general de nuestras instalaciones. Este carácter de nuestra colección es muy importante: el fondo de arte no solo representa los valores de innovación y excelencia que plasman nuestra forma de ser, sino que tiene también la vocación de decorar, en el sentido más amplio de la palabra, los espacios de trabajo y de relación del Banco. Nada más: los invito a que dediquen un tiempo a este catálogo, cuya edición, como la de los anteriores, responde a la voluntad de compartir con ustedes la Colección de Arte Banco Sabadell, y les deseo que disfruten de las obras que la conforman.
11
Presentació
Josep Oliu Creus President
Em complau presentar l’edició del tercer volum de la Col·lecció d’Art Banc Sabadell, que reuneix, com els anteriors, el més substancial de les obres d’art que formen el nostre fons. En aquest cas, les obres incloses són les adquirides d’ençà de la publicació del segon volum, ara farà tres anys. Ho faig amb la convicció que el seu contingut no deixarà ningú indiferent, ja que la varietat i l’indubtable interès i la qualitat de les obres que s’hi mostren satisfarà les persones més exigents i de gust. L’escrit de Miquel Molins, director de la col·lecció, que explica cadascuna de les adquisicions que s’han realitzat al llarg d’aquests anys i en detalla el sentit, ens ajudarà a copsar-ne el valor artístic i històric. La col·lecció manté el criteri d’incorporar l’obra d’artistes joves –sense perjudici de la d’artistes reconeguts– que demostren el seu talent i la seva capacitat d’innovació en el món artístic i de la creativitat en general, com altres joves ho fan també en tots i cadascun dels àmbits de l’activitat professional. Des del Banc, els volem donar suport i animem la seva ambició per continuar desenvolupant el seu talent en benefici de tota la societat. La Fundación ARCO ens va atorgar el Premi “A” al col·leccionisme corporatiu en l’edició de 2016. D’aquest premi, en vull destacar el reconeixement de la singularitat que, al parer del jurat, suposa el fet que la col·lecció estigui repartida pels espais del Banc per al gaudi tant de les persones que hi treballen com dels accionistes, els clients i els visitants en general de les nostres instal·lacions. Aquest caràcter de la nostra col·lecció és molt important: a més de representar els valors d’innovació i excel·lència que reflecteixen la nostra manera de ser, el fons d’art té la vocació de decorar, en el sentit més ampli d’aquesta paraula, els espais de treball i de relació del Banc. Res més: els convido a dedicar un temps a aquest catàleg, que ha estat editat, com els anteriors, amb la voluntat de compartir amb vostès la Col·lecció d’Art Banc Sabadell, i els desitjo que gaudeixin de les obres que en formen part.
12
Introduction
Josep Oliu Creus Chairman
I am pleased to present this third volume of the Banco Sabadell Art Collection which like its predecessors brings together the most significant artworks making up our collection. This volume includes the pieces acquired since the second volume was published three years ago. I do so in the belief that its contents are extremely impressive since the variety and unquestionable interest and quality of the works it displays will delight the most discerning people. The essay by the Collection’s Director Miquel Molins explaining each of the acquisitions made over the years and their meaning will help us to grasp their artistic and historical value. The Collection abides by the principle of bringing in the output of young artists – while respecting established artists – who demonstrate their talent and capacity for innovation in the world of art and creativity in general, as do other young people in each of their fields of professional activity. Here at the Bank we seek to support them and encourage their ambition to continue developing their talent for the benefit of society as a whole. In 2016 the Fundación ARCO presented us with its “A” Award for corporate collecting. The jury recognised the distinctiveness of the fact that the Collection is spread across the Bank’s premises to be appreciated by the people working there and also by our shareholders, customers and visitors to our facilities in general. This feature of our Collection is extremely significant; in addition to standing for the values of innovation and excellence which embody our way of doing things, it is also designed to decorate, in the fullest sense of the word, the Bank’s workplaces and venues for interaction with its customers and shareholders. And that is all. I encourage you to spend some time on this catalogue, which like its predecessors reflects our intention to share the Banco Sabadell Art Collection with you. I hope you enjoy the works in it.
13
ITINERARIO / ITINERARI / ITINERARY 2016-2019
Itinerario 2016-2019
Miquel Molins Nubiola Director de la Colección de Arte Banco Sabadell
Este es el tercer libro dedicado a la Colección de Arte Banco Sabadell que aparece desde la edición del primer volumen, en el año 2007. En la misma línea que los anteriores, pretende reunir lo más representativo de las obras incorporadas al fondo; en este caso, de las que se han agregado a lo largo de los últimos tres años. En la introducción del volumen anterior, nos referíamos a una recuperación e, incluso, de dos años muy buenos para el arte contemporáneo, 2013 y 2014, en un contexto económico marcado por una de las peores crisis económicas y financieras que hayamos conocido. El símbolo de tal entusiasmo fue la extraordinaria venta de la obra Balloon Dog, de Jeff Koons, por casi sesenta millones de dólares, el precio más alto jamás pagado por una obra de un artista vivo. Los años 2015 y 2016 supusieron una ralentización del volumen de negocio y una saludable corrección de los precios, sobre todo en los mercados occidentales. El brusco incremento de las cotizaciones y la inseguridad general fueron, entre otras, las causas de que los coleccionistas volvieran a optar por los valores seguros, de modo que las ventas de obras de arte moderno –Picasso, Modigliani o Giacometti, por ejemplo– superaron nuevamente a las de obras de arte contemporáneo. Durante el año 2018 se produjo otro crecimiento general del mercado del arte y, al igual que sucedió el año anterior, el arte contemporáneo volvió a tener un papel principal en ese impulso. Las causas de tal auge son su alto valor como factor de reconocimiento, su potencial financiero y la diversidad de la
creación actual. Así, a pesar de que el arte moderno y el arte de posguerra siguen llevando el peso primordial del mercado –representan dos terceras partes del total de ventas–, cada vez son más los coleccionistas a los que seducen el rendimiento financiero a largo plazo y el valor de actualidad del arte de la segunda mitad del siglo xx . La globalización y la facilidad del acceso a la información, la financiación del mercado, la explosión del ámbito museístico –en este principio del siglo xxi se han construido ya más museos que en los siglos xix y xx–, el cada vez más decisivo papel de las casas de subastas en la sostenibilidad de los precios, la concentración de las ventas y, por tanto, la competencia entre coleccionistas de todo el mundo, así como la rentabilidad de las inversiones, son algunas de las principales razones que aseguran el crecimiento de las ventas y de los precios a largo plazo. En esta década, las cotizaciones han aumentado un 30% y el arte contemporáneo representa ya el 15% del producto de ventas mundial, con cerca de setenta millones de consumidores de arte. Pero el crecimiento del mercado no beneficia por igual ni a todos los artistas ni tampoco a las diferentes plazas. En las subastas están presentes unos cincuenta mil artistas contemporáneos, pero aproximadamente el 70% de los ingresos globales se reparten entre solo cien artistas, encabezados por Jean-Michel Basquiat y entre los cuales únicamente hay tres de nacionalidad española: Miquel Barceló, Juan Muñoz y Jaume Plensa. La mayor parte de las ventas se reparten entre las ciudades de Nueva York, Londres, Hong Kong y Pekín; solamente Nueva York ya concentra el 43,8% del volumen total de negocio. En cuanto a los países, entre los cinco primeros, tras Estados Unidos, China y el Reino Unido, se hallan Francia y Alemania. España, que, a diferencia de los países de su entorno, ha sufrido una importante reducción del volumen de negocio y de ventas, permanece muy alejada de las plazas de mercado más prometedoras y queda fuera del grupo de los primeros veinte países en volumen de negocio en arte contemporáneo. En este contexto, la colección ha seguido ampliándose al ritmo del crecimiento del Banco. La mayoría de las obras son actuales y, como es habitual, han sido adquiridas por su calidad artística, su valor innovador y lo que puedan suponer de inversión, además de su valor decorativo. En tal sentido, cabe recordar que una de las cuestiones que la singularizan es, precisamente, la función de decoración de los espacios de trabajo y de relación con los clientes y los accionistas del Banco. Así pues, valores y estética se conjugan para convertirse en un elemento destacado de la imagen y de la marca Banco Sabadell. En lo referente a la pintura, se han incorporado a la colección un espléndido óleo sobre cartón de Joaquín Torres-García, Grafismo en blanco y negro
15
con planos de color (1936), de un sincretismo característico, de elementos figurativos autóctonos y neoplasticistas, de clasicismo y modernidad; de Juan Antonio Aguirre, precursor de la nueva figuración madrileña de los años ochenta, El Chaparral (1977), un ejemplo magnífico de su obra primera, una pintura amable a caballo de su afrancesamiento –Bonnard, principalmente– y de un cierto estilo mediterráneo, tanto en el color como en la forma; de esos mismos años y de aquella misma figuración, Espejo - 8 (1984), del sevillano Manolo Quejido, uno de los cuadros que representan su propio estudio en la Nave, en la calle de Santa Úrsula, en Madrid, que, según Juan Manuel Bonet, son de los más transparentes y maravillosos del pintor; y, finalmente, la obra Images mirages (1979), del gaditano Chema Cobo, un interior con el artista y la modelo en que se produce el doble juego con la representación, entre lo verbal y lo visible, entre la realidad y la ilusión. Con relación a la abstracción, y de los años 1978 y 1979, se han añadido tres obras sobre papel de Alfons Borrell, que se incluyeron en la excelente exposición Alfons Borrell. Els treballs i els dies, la mejor de cuantas se han dedicado a este pintor de Sabadell, organizada por la Fundació Joan Miró en 2015. De esta misma exposición y del propio Borrell es 23.4.85 (1985), una tela de gran formato del periodo que, sin duda, representa la madurez del pintor una vez alcanzada la máxima expresividad del color. En este caso, las dos “arquitecturas de color”, un verde y un negro muy personales, ordenan el cuadro, que impone por la rotundidad de su armonía y su presencia. Siguiendo con la pintura, la colección se ha enriquecido con dos obras de Joan Hernández Pijuan, Xiprer al claustre (1986) y Xiprers sobre blanc I (1996), en torno a la relación –y la tensión– entre el motivo y el espacio, la arquitectura y el paisaje, la visualidad y la calidad física que conciernen a la naturaleza y la pintura. Además, de entre las distintas abstracciones que han tenido presencia en la segunda mitad del siglo xx , se han incorporado Verde ausencia (2013), una sutil y espléndida tela de Soledad Sevilla que, como tantas otras veces, trata sobre el espacio de la memoria, la presencia y la ausencia, el recuerdo y el presente; Plano oscuro (1979), una tela de Alberto Solsona, pintor barcelonés que se estableció en Madrid y que murió muy joven, de la época en que abandonó la línea pop inicial para comenzar una nueva y exitosa etapa de pintura abstracta, íntima y lírica, que recuerda, por lo menos en esta obra, a Albert Ràfols Casamada; y ST-2 (1991), de Miguel Ángel Campano, incluido en la retrospectiva Miguel Ángel Campano, en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, un cuadro importante por su calidad y porque su figuración esquemática y su espacio de resonancias cubistas anuncian el Campano que había de venir más tarde, casi minimal, en la segunda mitad de los años noventa.
De la misma generación que Campano, se han incorporado a la colección dos obras de José María Sicilia, dos grandes cuadros de la serie Flowers que formaron parte de su exposición en el Palacio Velázquez de Madrid en 1988 que, como dice Juan Manuel Bonet, “quedará en la memoria de cuantos tuvimos la suerte de contemplarla”, y –junto con las de Miquel Barceló y Ferran Garcia Sevilla en el mismo espacio– “como una de las grandes citas del Madrid de los años ochenta y uno de los momentos decisivos de la trayectoria del artista”. Precisamente, de Ferran Garcia Sevilla es el Tríptic XA 84, XA 85, XA 88 (1995), una obra casi perfecta en cuanto a su voluntad de concentración abstracta y de llevar la mirada más allá de la superficie de la tela, con la intención de concentrar el pensamiento o de inducir a la meditación, pero sin trascender el motivo sugerido por el mismo entorno. Suyo es también el Baix relleu 2 (1988), uno de los cuatro que formaban parte de las exposiciones Mosaic, en el Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona), y La torre de papel, en el Palacio de Velázquez (Madrid), elaborados con tablones de madera, de “formas duras y mínimas, atávicas y rituales vez”, según su descripción. Las acompañan dos fotografías, realizadas por Garcia Sevilla en las playas de Mallorca, Fotos de la lluna en apnea (1969-2008) y Meridià de cel amb sol (1971-2008), pertenecientes a los ciclos de los límites de la imagen y de la representación. También cabe destacar el cuadro Soñé que revelabas (Chenab) (2019), de Juan Uslé, en que –como habitualmente en su obra– se aborda la pintura desde una abstracción que podría ser calificada como posmoderna, en la que, de un modo muy eficaz, se mezclan realidad y ficción, gesto y geometría, rigor y sentido del humor, y que, al revés que cualquier voluntad trascendente, es absolutamente vivencial y, por tanto, ecléctica y múltiple, e, incluso, comprometida con el mundo actual. Siguiendo en el mundo de la pintura, pero en una vertiente más conceptual, debemos destacar la obra Marco que enmarca marco que enmarca, etc. (8 veces) (años 1980), de Esther Ferrer, una de las principales representantes del arte performativo en España, miembro del grupo Zaj. En esta obra, Ferrer representa un tema recurrente en su obra sobre el tiempo, la repetición y el infinito, un lugar que, como dice ella misma, está cerca de la infancia y los sueños. De José María Yturralde y de la época de Nueva Generación, cuando era conservador agregado del Museo de Arte Abstracto de Cuenca, y en la línea de la llamada abstracción geométrica, la colección ha incorporado una espléndida obra, Situación límite en el espacio (1967), en la que una línea del estilo de los zips de Walter Newman flota y divide en dos mitades un espacio blanco inmaculado. Y, de unos años más tarde, Estructura (serie cubos) (1971), que forma
16
parte de las llamadas figuras imposibles: investigación de formas compositivas a partir de estructuras básicas pertenecientes a sistemas espaciales de dimensiones distintas. Tal y como sucede en general en la obra de Yturralde, ambas pinturas se sitúan a caballo o en la tensión entre la ciencia y el arte, el pensamiento empírico y la metafísica. Jordi Teixidor, que también participó en la muestra Nueva Generación (1967) en la Sala Amadís y, como Yturralde, fue miembro de Antes del Arte, grupo alrededor de Vicente Aguilera Cerni, en la obra S/t (2015), vuelve a tratar otra vez sobre el despojo de la pintura, como siempre a partir de su personal sensualidad en el tratamiento del color, y, en este caso, con dos piezas de una gran seriedad y concentración. En cambio, en El estudio rojo 3 (1999) –que toma el título del cuadro primordial de Henri Matisse al que Teixidor rinde homenaje– son el color y la forma los que promueven esa sensación de plenitud y armonía del gran interior del pintor francés. En cierto modo relacionadas con las figuras de Yturralde, y del comienzo de la trayectoria de Jordi Teixidor, la colección se ha enriquecido también con dos esculturas suyas: Díptico rosa (1967) y Variaciones de dos formas que se desplazan (1968); se trata de dos construcciones en madera pintada en las que las formas del objeto específico minimalista se combinan con una cierta ironía duchampiana. Para concluir este apartado de la pintura incorporada a la colección, cabe destacar la obra Pintura 78 (1987), de Joaquim Chancho, una muy bella tela que es un magnífico exponente de los trabajos en blanco y negro que el artista ha cultivado en su obra desde sus inicios hasta la actualidad; los dos espléndidos óleos Nº 60 (2014) y Nº 68 (2014), de Manolo Ballesteros, que desde el rigor y la geometría, o desde un sentido más orgánico, hacen presente toda la capacidad expresiva y la inmensa sensualidad del color; y, finalmente, la obra de Luis Bisbe, pintada sobre papel montado con aluminio, perteneciente a la serie Vallas, de 2001, dibujos a bolígrafo de un cercado de gallinero, casi plano, que recupera su carácter espacial con la delimitación de una esquina. Entre las obras con materiales y técnicas diferentes incorporadas a la colección, merecen mención las obras Desarticulación de un partido político #2 (1974-1976), de Concha Jerez, Premio Nacional de Artes Visuales 2015 y Premio Velázquez de Artes Plásticas 2017. Una de sus primeras obras conceptuales, formada por seis espléndidos collages en torno a la censura relativa a las noticias de encarcelamientos, en los medios de comunicación, en los años finales de la dictadura franquista. También destacan Herbarium (Madrid)#8 (2014), de Pedro Cabrita Reis, una obra en la que se mezclan las ideas sobre la naturaleza con la memoria de la colección de plantas y del espacio de esta colección; Entre viajes (2005-2009), de Sergi Aguilar, propiamente
un “cuaderno de viajes”, como lo describe el propio autor, compuesto por 135 dibujos, collages y fotografías sobre el tema de los territorios, los lugares y el espacio, que fue una de las obras centrales de la exposición Revers / Anvers celebrada en el MACBA en el año 2015; Paisatge I (1990), un trágico relieve negro de Jaume Plensa; así como tres pinturas metálicas de Pello Irazu, Juanbasura (2003), Siluetak 0 (After P.J.) (2014) y Siluetak III (2016), siluetas o sombras de objetos que han perdido su condición de tales para convertirse en presencias de una tradición familiar o cultural. En esta misma línea de convocar la memoria personal y la infancia, destacan Nido pintado y Arquitectura (nido), de Victoria Civera, ambas del año 2015, en las que el concepto de nido debe entenderse como lugar de acogida o como principio de aquello que sucede a algo o que lo continúa; De la biblioteca de Kandinsky (2014), de Miki Leal, perteneciente a la serie que construye lo que podría haber sido aquella biblioteca; y también, Endurance (Monocrom 1-2) (2006), de Pep Duran, dos estampas, “telones soñados” o “paisajes como estados de ánimo”, según los denomina el propio autor. También deben tenerse en cuenta los monumentales pensamientos de 24 Pensées IV (1989), de Jordi Colomer, compendio de objetos, palabras e imágenes, fragmentos privados, estéticos, vitales, existenciales, puestos en escena con la voluntad de construir uno más de los innumerables relatos que pueden escribirse sobre el mundo, constante en su obra. En este espacio entre disciplinas, performativo, de construcción de ficciones, también pueden incluirse las otras obras de Jordi Colomer incorporadas a la colección: Sunday Sun (1989), una escultura en hierro pintada, con una estructura muy simple –incluso podría decirse que pobre– en la línea del posminimalismo de los inicios del artista; Maravillas (1995-2004), un desordenado fragmento de lo que fue el Teatro Maravillas, concretamente su rótulo anunciador, y Prototipos (2004), cinco maquetas blancas de automóviles célebres, el Papamóvil, el Lincoln en que fue asesinado Kennedy, la mítica furgoneta Volkswagen, el Trabant socialista y el Batmóvil del superhéroe, que revelan la parte ficticia e ilusoria de toda realidad. En este mismo apartado, destacan también las obras En vano (celosía) y En vano (operativa), de Mar Arza, ambas del año 2018 y pertenecientes al proyecto En va, presentado en La Virreina Centre de la Imatge, en Barcelona, en mayo de ese año. Con su característica sutileza, Mar Arza aborda el tema de la mirada y el conocimiento, de la transparencia y la opacidad, de la libertad y la censura y, en definitiva, de la luz y la oscuridad. En tinta sobre papel, también Xisco Mensua construye relatos a partir de referencias más o menos comunes. Trance (2011-2013) es un políptico sobre la figura del artista en momentos que –dice Mensua– son, todos ellos, de “trance”: Pier Paolo
17
Pasolini ante la tumba de Gramsci, Samuel Beckett en la escenografía de Quad, Jackson Pollock dentro del cuadro, Yves Klein en su salto al vacío. El dibujo, realizado a partir de las fotografías originales, acentúa la unidad del conjunto y su carácter narrativo: ese “hablar de algo”, en este caso de artistas y autores en momentos críticos y decisivos, a juicio de Mensua, capaces de transmitir emociones. En oposición al hablar de estos polípticos, las obras de Patricio Vélez y Patricia Dauder son silenciosas. En las cuatro Llúmines (2010-2011), de Patricio Vélez, una luz amortiguada que parte de dentro del dibujo aparece entre el denso y sutil dibujo en tinta. Este blanco, el del cuadrado de luz en el centro de la obra, no es visible en el sentido de la representación y, sin embargo, es un cuadrado blanco muy concreto. Es más un evento que un objeto de pintura. Al igual que las imágenes de Surface C y Surface D (2014), de Patricia Dauder: son el resultado de un proceso de transferencia en blanco y negro de antiguas obras en papel que aparecen, al igual que la luz en Llúmines, sobre la superficie desde dentro del papel. Luz e imágenes se dan como puros fenómenos –indicios ilegibles– que se presentan repentinamente ante la mirada del espectador. También en el caso de Gran Vitrea (2016), de Lluís Lleó, puede hablarse de aparición, pero, esta vez, la presencia es mayestática, no solo por su gran formato. La grandeza de su negro inspira el respeto, la reverencia. Es soberano, pero comparte ese carácter de las obras anteriores: se presenta, sin descripción ni representación, para hacer aparecer el contenido de lo que anuncia. También son de Lluís Lleó las grandes piedras que, bajo el título de Morpho’s Nest in a Cadmium House (2017), se produjeron para ser exhibidas en Park Avenue, en Nueva York, y que han sido cedidas para su ubicación permanente en los jardines de entrada al Palacio de Pedralbes, en Barcelona. Un caso aparte son las obras de Oriol Vilapuig Primeres llums (2008), Eclipsi (2010), L’erotismeGeorge Bataille (2012) y Hypnos (2013), que formaron parte de la exposición La nit sexual en la Fundació Suñol de Barcelona. Bajo este título, tomado del libro homónimo de Pascal Quignard, la exposición trataba de la oscuridad y los sentimientos de pérdida y miedo, por un lado, y del erotismo entendido como voluptuosidad, pudor y pavor, además de su cualidad sagrada y ontológica, por el otro. Los trabajos de Oriol Vilapuig adoptan la forma del ensayo como procedimiento y metodología y, como él mismo dice, a menudo son una reacción al estremecimiento que le producen algunas lecturas y algunas obras determinadas. Con el dibujo, plenamente contemporáneo, y a la vez vinculado a una larga tradición, y la escritura, con la imagen y la palabra, Oriol Vilapuig aborda tanto el no saber que la imagen y la escritura nos proponen como el sentido olvidado o perdido de los saberes del pasado. Así pues, su obra exige una atención que, contrariamente a la
voluntad de apoderarse de la imagen, debe dejarse poseer por ella. Para cerrar este apartado, cabe comentar el magnífico dibujo de Javier Peñafiel Perfeccionando muerte 2 (2016), relacionado con el trabajo performativo sobre la muerte del cine, presentado en el festival Loop de Barcelona en mayo del año 2016. En el ámbito de la escultura, se han incorporado a la colección obras de Jorge Oteiza, Ana Jotta, Susana Solano, Sergi Aguilar, Enric Pladevall, Txomin Badiola y Pello Irazu. La obra de Jorge Oteiza, Construcción vacía con unidades planas positivo-negativo (1957), pertenece a la serie presentada en la Bienal de Sao Paulo de 1957, en la que Oteiza recibió el Premio Internacional de Escultura. Realizada en hierro y con el vacío como tema, es una obra representativa de los trabajos de Oteiza de estos años y muy cercana a los que por entonces realizaba Chillida, como es el caso de Espacios perforados II (1952), perteneciente también a la colección. De la portuguesa Ana Jotta, se ha incorporado una escultura de pared, “un objeto hallado”, Exit C (1980), que se inscribe en la revisión de buena parte de la modernidad escultórica de una manera sutil, con humor y con una depurada economía de medios. La obra de Susana Solano, Voluta II (2016), es una pieza de procedencia clásica que hace referencia a la arquitectura –concretamente al capitel jónico– con sus dos volutas en forma de espiral. De Sergi Aguilar, se han incluido tres obras de 2013, AL, Mesurador nº 2 y REF. 05/05, y la más actual Inexacte, a caballo de los años 2017 y 2018, que, como es habitual en sus trabajos de los últimos años, tratan sobre la naturaleza y el territorio, sobre las cambiantes relaciones entre la realidad y el artificio, entre la escultura y el lugar, entre el objeto y el proceso, mediante una variedad de materiales y de técnicas. En el caso de Enric Pladevall, su bella escultura Welcome to the Void (2008) es un preciso contenedor de vacío, según su propia descripción cuando la presentó en el Espai Volart, de la Fundació Vila Casas, en el año 2009. También con materiales variados y con una vocación claramente ecléctica e indisciplinaria, se encuentran, entre la pintura y la escultura y entre formas y referencias diversas, Dada la acumulación de pruebas (Bastardo) 3 (2010-2015) y Contra-Goodvibes Relieve (Let Her Paint) (2009-2015), de Txomin Badiola. La primera de estas obras es un relieve de pared de una serie que alude a la falta de filiación tanto del artista como de la obra contemporánea, a su carácter híbrido y su falta de presencia y a la permanente necesidad de preguntarse otra vez sobre el sentido de la creación. Por otra parte, Contra-Goodvibes Relieve (Let Her Paint) es un contrarrelieve en el que se alternan el atractivo y el desasosiego y una vanitas cuyo sujeto es la escisión entre lo real y la vida simbólica, entre la muerte y la belleza; entre el espacio conceptual al que remite la imagen fotográfica y el lugar real
18
de la instalación –por ello el contrarrelieve recuerda a Vladimir Tatlin. Anterior a estas obras de Txomin Badiola, la escultura S/t (1987), de Pello Irazu, se enmarca todavía en los primeros momentos de lo que la crítica denominó la “nueva escultura vasca”, a la que ambos estaban vinculados, relacionada con la conceptualización minimalista y bajo la influencia de la obra y el pensamiento de Jorge Oteiza. De una generación posterior, Mateo Maté reflexiona, en la escultura Trampa de artista (1996), sobre el sistema cerrado y normalizado que, a partir del establecimiento de las medidas oficiales para controlar todos los formatos pictóricos, condiciona la creación de este ámbito. Asimismo en la línea del comentario sobre la misma tradición moderna y desde posiciones distintas, se incluyen dos homenajes, el del venezolano José Antonio Hernández-Díez a Vladimir Tatlin, citado anteriormente, y el del mexicano José Dávila a Josef Albers y al cuadrado. En Pisatario: ‘Monument’ to V. Tatlin nº 30 (2016), Hernández-Díez se apropia de los homenajes de Dan Flavin al artista ruso, autor del monumento a la Tercera Internacional (1920), y suple los neones originales por cilindros de madera que, opuestos al carácter serial e industrial de la estética minimalista, parecen reivindicar el valor artesanal y el materialismo del constructivismo. Por su parte, José Dávila rinde homenaje a Josef Albers, director del Black Mountain College californiano, descendiente americano de la Bauhaus, y autor, entre otras series, de Homenaje al cuadrado, que se iniciaba en 1949, en la cual explora las interacciones cromáticas entre cuadrados pintados concéntricamente en la tela. La obra de Dávila, Homage to the Square (2012), traslada aquellos cuadrados de Albers, con su valor icónico, a la dimensión tridimensional, escultórica y, por su condición móvil, espacial. En sentidos muy distintos, pero que pueden situarse en el ámbito de las representaciones sobre las complejas relaciones entre el arte, la ideología y el poder, Lluís Hortalà enfrenta a María Antonieta y Madame Du Barry en Il y a bien du monde aujord’hui a Versailles (2016), dos versiones del poder representadas por los marcos de sus respectivas chimeneas, uno frente a otro, desde paredes opuestas, dos engaños (trompe d’oeil) en los que se ha sustituido el mármol original por la pintura sobre madera. De Hortalà, se ha incorporado a la colección también Topología de la visión (1991), una escultura de pared, pintada sobre madera, de un gran ojo que es a la vez mirada, observación y visión, lo visto o ilusión. Con relación a la obra de Asier Mendizabal, Limbo (abierto doble I) (2016), el motivo son las relaciones entre las formas, la historia del arte, los usos y la ideología. El artista, en este caso concreto, centra el foco de interés en el origen de las colecciones de los períodos colonial y poscolonial en Latinoamérica. En cuanto a Alicia Framis, sus habitaciones prohibidas son espacios accesibles en los que se invita al espectador a leer libros –muchos de los cuales hoy
son considerados clásicos– que en algún momento han sido prohibidos o censurados, como es el caso de La habitación de los libros prohibidos (2014), o a pensar en la sociedad urbana contemporánea y en la vivienda de un modo que difiere del modelo tradicional de familia, en el caso de La habitación de la arquitectura prohibida (2017). En ambos casos, y en la obra de Alicia Framis en general, la exhibición de las habitaciones siempre tiene un carácter esencialmente performativo. Más introspectivas son las obras de Ángela de la Cruz y Mayte Vieta. Throw VI (Yellow) (2013), de De la Cruz, es un compressed, un trabajo entre la pintura y la escultura, o, mejor dicho, una obra en que el espacio ilusionista de la pintura se transforma por compresión en la presencia física de la escultura. Una obra de una gran belleza que, como sucede frecuentemente con las mejores obras, limita con una dureza y una radicalidad extremas. En el caso de Mayte Vieta también nos encontramos con esta doble condición y con un mismo trasfondo autobiográfico. Nostalgia (serie 1 y 2) y El dolor de los demás (2016) –una obra compuesta por dos fotografías y un bronce– y Bambi (2014) evocan este mundo íntimo, familiar, lugar de los sueños propios, los recuerdos y los sentimientos, de dolor y de placer al mismo tiempo. Para concluir el ámbito de la escultura, quedan por comentar la obra Rombo (2016), de Alberto Peral, que se inscribe en la línea de sus trabajos con formas primordiales y materiales de una belleza sutil, y con poder conceptual y también simbólico; y, finalmente, una escultura fuerte a la vez que grácil, Crushed by pressure. Debris (2007), de Teresa Solar Abboud, Premio Arco 2018 para jóvenes artistas, que versa sobre el cuerpo propio, el equilibrio, la presión y la transformación de los materiales. En el apartado de la obra gráfica, cabe destacar la compra de la Suite Erker (1992), realizada por Antoni Tàpies junto con el editor Erker Presse en Sankt Gallen. Se trata de cinco obras en blanco y negro de excepcionales dimensiones en las que el mundo cotidiano –pie, puerta, cama, libro– se abre al monumental sentido trágico de la historia europea reciente. Destacan, asimismo, las litografías y aguafuertes Song of Songs (2006), de Jaume Plensa; cuatro de las siete serigrafías que constituyen Condensed Velazquez (2008), de Jon Mikel Euba, reducciones formales muy escultóricas en torno al conjunto de los retratos ecuestres de Velázquez del Museo del Prado; la obra El Capital. La mercancía. Guilloché (2015), de Daniel G. Andújar, impresiones digitales sobre un posible billete con las técnicas del guilloché –patrones de diseño repetitivo y complejo cuya finalidad es garantizar la autenticidad y la seguridad, por ejemplo, del papel moneda– sobre los pagos, la autenticidad y la falsificación, la administración de identidades y el orden social. También, cabe referirse, además, a la serigrafía de Mathias Goeritz Torres de Ciudad Satélite III (1972), que formó parte de
19
la exposición El retorno de la serpiente. Mathias Goeritz y la invención de la arquitectura emocional, organizada por el Museo Nacional de Arte Reina Sofía en 2014; dos impresionantes collages, aguafuertes y aguatintas de José Pedro Croft (2015) y una impresión de José Dávila, A Copy is a Meta-Original (Fig. 39) (2015), acerca de los orígenes del dibujo. Por lo que toca a la fotografía, hace ya tiempo que la obra de Xavier Miserachs forma parte de la colección, pero nunca antes había sido publicada. Se trata de una selección de la clásica e histórica serie Barcelona. Blanc i negre (1962). Por otra parte, entre las incorporaciones más recientes, destacan un reloj virtual de Chema Madoz del año 2007; un paisaje metafórico, Frágil V (2004), de Mayte Vieta; dos fotografías de Londres (2006) y Madrid (2019), de la serie True Stories, de Hannah Collins; cuatro fotografías de Eulàlia Valldosera, de la serie Family Ties (studies) (2011), sobre los vínculos y relaciones diferentes de las distintas formas de agrupación familiar; de Isabel Muñoz, Premio Nacional de Fotografía de 2016, dos obras de la serie Mevlevi, de 2008-2009; seis fotografías de gran formato, de la Sèrie trauma (o d’imatges malaltes) (2018), de Joan Fontcuberta, a partir de los clichés de esculturas novecentistas conservados en el Archivo Nacional de Cataluña; dos fotografías del malogrado Chema Alvargonzález, Reloj Milán (2001) y Un sueño de ciudad (Milán) II (2001), muy representativas de su transitar cosmopolita por grandes ciudades; y, finalmente, The Journey, de la serie Midnight at the Crossroads (2018), de Cristina de Middel, un trabajo en colaboración con Bruno Morais sobre las formas de la representación fotográfica de la espiritualidad africana, siguiendo el espíritu de Èsû, cuya presencia divina sitúa en las playas de Ouidah, en Benín. Por último, en este apartado de fotografía se publican dos imágenes de Jordi Bernadó –de un total de doce– que forman parte del ID Project, un conjunto de retratos de personajes de espaldas a la cámara que se sitúan en el lugar elegido por ellos mismos. Los doce personajes tienen en común una identidad forjada en su voluntad de cambio, en el compromiso de transformación de una realidad dada. Por esta razón, todos ellos han aceptado el juego que Bernadó les ha propuesto: no mostrar la cara, pero posar en un lugar simbólico. Es una forma de reclamar la atención más sobre el objeto del compromiso individual que sobre su propia persona. Las dos fotografías que esta edición incluye son las de Jimmy Wales, cofundador de Wikipedia, en la London Library (Londres), y la de Gretchen Cara Daily, bióloga y biogeógrafa, en Sabalito, Coto Brus, en Costa Rica. El crecimiento del centro corporativo del Grupo Banco Sabadell en Sant Cugat del Vallès y la creación del espacio central, el Foro, aconsejaban la presencia de obras de una cierta escala para representar e indicar los distintos espacios de
llegada, reunión o espera. Para ello se encargó a Ignasi Aballí, Joaquim Chancho, José Pedro Croft, Patricia Dauder, Cristina Iglesias y Alberto Peral la producción de obras para los lugares específicos donde ahora se ubican. Con la misma intención, cabe destacar el techo pintado por Jordi Teixidor, al cual nos hemos referido anteriormente, en el segundo piso de la oficina principal del Banco en la plaza de Sant Roc de la ciudad de Sabadell, y la obra de Carlos Bunga Intento de conservación V (2015), sobre el tema de la arquitectura, la construcción y la ruina, el deshacerse de la construcción, la dureza y la fragilidad, en el centro corporativo del Banco en Las Tablas, en Madrid. En lo que se refiere al centro de Sant Cugat del Vallès, Sota la terra (2014), de Cristina Iglesias, es un magnífico pozo que integra los materiales más perdurables de la arquitectura y la escultura –la piedra y el metal– con un elemento que constantemente fluye y cambia: el agua, que brota y desaparece absorbida por un remolino, y que hace centellear las brillantes superficies del metal como si del cauce de un viejo río cubierto por la maleza se tratara. Situado en el interior del Foro, es su centro monumental, de modo que resulta un lugar de relación y de encuentro. Por su parte, la obra de José Pedro Croft, S/t (2015), está formada por dos espejos y un vidrio ovalados de siete metros de altura y enmarcados en hierro, y está situada en la plaza que hay frente al edificio corporativo. Los tres elementos son autónomos, pero generan una gran cantidad de juegos espaciales entre ellos mismos y con el espacio circundante, la arquitectura y el paisaje. El juego de transparencias, sombras y reflejos varía permanentemente, en función de la luz y el punto de vista del espectador. La obra de Alberto Peral, Nudo (2015-2016), es un conjunto de ristras de pequeñas bolas de base piramidal que une suelo y techo. En el centro, el nudo que forman las ristras al girar –la parte más sólida de la obra– parece que flote entre estos dos espacios de los que depende la escultura, la cual, al mismo tiempo, es autónoma respecto a ellos, como si se tratara de una columna que, sin ser exenta, no realiza ninguna función real de sustentación. Espai (2017), de Patricia Dauder, es una especie de paisaje arqueológico, una construcción al nivel del suelo en la que unas pequeñas formas de barro sutilmente coloreadas refuerzan la idea de vacío y de rastro. Un espacio ovalado, una constelación de extremada sencillez y de un gran poder evocativo. Siguiendo la misma línea de delicadeza, Seqüències (2014), de Joaquim Chancho, es un friso formado por cinco cuadros con una sucesión ordenada y rítmica de trazos sobre papel. Seqüències, que es a la vez dibujo y música y, también, escritura, cumple la función decorativa y, al mismo tiempo, por la fuerza de su componente conceptual, revela una gran finura de espíritu. Con una presencia imponente, y no
20
21
muy lejos del trabajo de Chancho, hallamos las dos intervenciones de Ignasi Aballí, Inventari (Monedes del món 2014) (2014) y Carta de colors (Euro) (2014), una frente a otra, en el vestíbulo de entrada al auditorio. La lista de todos los nombres de las monedas del mundo y los colores del euro, la enumeración y los colores como otra manera de decir y representar la realidad y las cosas, en una obra severa a la vez que sensual. Por último, en el año 2016, la Fundación ARCO nos distinguió con el Premio “A” al coleccionismo corporativo. A juicio del jurado, el premio respondía al cuidado en la selección de los artistas y las obras, y también a la instalación de la colección en un entorno empresarial que posibilita el acceso a ella tanto a las personas que trabajan en el Banco como a los accionistas y los clientes. Ya se sabe que los premios tienen el valor que tienen, pero, en este caso, reconoce la bondad de los criterios que han guiado siempre nuestra actividad: el valor artístico e histórico de las obras, el valor de marca y el prestigio, la función decorativa y, por encima de todo ello, la dignificación de los espacios de trabajo del Banco y los espacios de relación con los accionistas y los clientes. Así pues, bienvenido sea este premio, que es de cuantos forman Banco Sabadell y para todos ellos; para el conjunto de un Banco que cuenta, entre los valores que forman parte de su cultura, con los de la innovación y la excelencia, valores que también representan a la colección.
Itinerari 2016-2019
Miquel Molins Nubiola Director de la Col·lecció d’Art Banc Sabadell
Aquest és el tercer llibre dedicat a la Col·lecció d’Art Banc Sabadell que apareix d’ençà de l’edició del primer volum, l’any 2007. En la mateixa línia que els anteriors, aquest vol recollir el més representatiu de les obres incorporades al fons; en aquest cas, de les obres que hi han entrat a formar part al llarg dels tres darrers anys. En la introducció del volum anterior, vam parlar d’una recuperació i, fins i tot, de dos anys molt bons per a l’art contemporani, el 2013 i el 2014, en un context econòmic marcat per una de les pitjors crisis econòmiques i financeres que hem conegut. El símbol d’aquest entusiasme va ser l’extraordinària venda de l’obra Balloon Dog, de Jeff Koons, per gairebé seixanta milions de dòlars, el preu més alt que s’ha pagat mai per una obra d’un artista viu. El 2015 i el 2016 van ser dos anys d’alentiment en el volum del negoci i de correcció saludable dels preus, sobretot als mercats occidentals. L’increment brusc de les cotitzacions i la inseguretat general, entre altres causes, van fer que els col·leccionistes optessin de nou pels valors segurs, de manera que les vendes d’obres d’art modern –Picasso, Modigliani o Giacometti, per exemple– van superar novament les d’obres d’art contemporani. Durant el 2018 va haver-hi un altre creixement general del mercat de l’art i, tal com va succeir l’any anterior, en aquesta puixança va tornar a tenir un paper principal l’art contemporani. Les causes d’aquest apogeu són el seu alt valor com a factor de reconeixement, el seu potencial financer i la diversitat de la creació actual. Així, malgrat que l’art
modern i l’art de postguerra continuen tenint el pes més important del mercat –representen dues terceres parts del total de vendes–, cada vegada hi ha més col·leccionistes seduïts pel rendiment financer a llarg termini i pel valor d’actualitat de l’art de la segona meitat del segle xx . La globalització i la facilitat de l’accés a la informació, el finançament del mercat, l’explosió de l’àmbit museístic –en aquests primers anys del segle xxi s’han construït més museus que en els segles xix i xx–, el paper cada vegada més decisiu de les cases de subhasta en la sostenibilitat dels preus, la concentració de les vendes i, per tant, la competència entre col·leccionistes d’arreu, com també la rendibilitat de les inversions, són algunes de les principals raons que asseguren el creixement de les vendes i dels preus a llarg termini. En aquesta dècada, les cotitzacions han augmentat un 30% i l’art contemporani representa ja el 15% del producte de vendes mundial, amb prop de setanta milions de consumidors d’art. Però el creixement del mercat no beneficia tots els artistes de la mateixa manera, ni tampoc les diverses places. Hi ha uns cinquanta mil artistes contemporanis presents en les subhastes, però aproximadament el 70% dels ingressos globals es reparteixen entre cent artistes, amb Jean-Michel Basquiat al capdavant i entre els quals només hi ha tres de nacionalitat espanyola: Miquel Barceló, Juan Muñoz i Jaume Plensa. La major part de les vendes es reparteixen entre les ciutats de Nova York, Londres, Hong Kong i Pequín; solament Nova York concentra el 43,8% del volum total de negoci. Quant als països, entre els cinc primers, després dels Estats Units, la Xina i el Regne Unit, trobem França i Alemanya. Espanya, que a diferència dels països del seu entorn ha conegut una disminució del volum de negoci i de vendes important, està molt allunyada de les places de mercat més prometedores i resta fora del grup dels primers vint països en volum de negoci en art contemporani. En aquest context, la col·lecció ha continuat ampliant-se al ritme del creixement del Banc. La major part de les obres són actuals i, com és habitual, han estat adquirides per la seva qualitat artística, el seu valor innovador i el que puguin suposar d’inversió, a més del seu valor decoratiu. Recordem, en aquest sentit, que un dels fets que la singularitzen és, precisament, la funció de decoració dels espais de treball i de relació amb els clients i els accionistes del Banc. Així doncs, valors i estètica es conjuminen per esdevenir un element destacat de la imatge i de la marca Banc Sabadell. Pel que fa a la pintura, s’han incorporat a la col·lecció un esplèndid oli sobre cartró de Joaquín Torres-García, Grafismo en blanco y negro con planos de color (1936), d’un sincretisme característic, d’elements figuratius autòctons i neoplàstics, de classicisme i modernitat; de Juan Antonio Aguirre, precursor de la nova figuració madrilenya dels anys
22
vuitanta, El Chaparral (1977), un exemple magnífic de la seva obra primera, una pintura amable a cavall del seu afrancesament –Bonnard, sobretot– i d’un cert estil mediterrani, tant en el color com en la forma; dels mateixos anys i d’aquella figuració, Espejo - 8 (1984), del sevillà Manolo Quejido, un dels quadres que representen el seu propi estudi a la Nave, al carrer de Santa Úrsula de Madrid, que segons Juan Manuel Bonet, són dels més transparents i meravellosos del pintor; i, finalment, l’obra Images mirages (1979), del gadità Chema Cobo, un interior amb l’artista i la model en el qual té lloc el doble joc amb la representació, entre allò verbal i allò visible, entre la realitat i la il·lusió. De la banda de l’abstracció, i dels anys 1978 i 1979, s’hi han afegit tres obres sobre paper d’Alfons Borrell, presents en l’excel·lent exposició Alfons Borrell. Els treballs i els dies, la millor de totes les dedicades a aquest pintor sabadellenc, organitzada per la Fundació Joan Miró l’any 2015. També d’aquesta exposició i del mateix Borrell és 23.4.85 (1985), una tela de gran format del que és, sens dubte, el període de maduresa del pintor un cop assolida la màxima expressivitat del color. En aquest cas, les dues “arquitectures de color”, un verd i un negre molt personals, ordenen el quadre, que imposa per una harmonia i una presència rotundes. Seguint amb la pintura, la col·lecció s’ha enriquit amb dues obres de Joan Hernández Pijuan, Xiprer al claustre (1986) i Xiprers sobre blanc I (1996), que versen sobre la relació –i la tensió– entre el motiu i l’espai, l’arquitectura i el paisatge, la visualitat i la qualitat física que concerneixen la natura i la pintura. A més, entre les distintes abstraccions que han estat presents a la segona meitat del segle xx , s’hi han incorporat Verde ausencia (2013), una subtil i esplèndida tela de Soledad Sevilla que tracta, com tantes altres vegades, sobre l’espai de la memòria, la presència i l’absència, el record i el present; Plano oscuro (1979), una tela d’Alberto Solsona, pintor barceloní establert a Madrid i mort molt jove, de l’època en què va abandonar la línia pop inicial per començar una nova i exitosa etapa de pintura abstracta, íntima i lírica, que recorda, en aquesta obra almenys, Albert Ràfols Casamada; i ST-2 (1991), de Miguel Ángel Campano, inclòs en la retrospectiva Miguel Ángel Campano, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, un quadre important per la seva qualitat i perquè en la seva figuració esquemàtica i el seu espai de ressonàncies cubistes s’anuncia el Campano que vindrà després, gairebé minimal, de la segona meitat dels anys noranta. De la mateixa generació que Campano, s’hi ha incorporat obra de José María Sicilia, dos grans quadres de la sèrie Flowers que van formar part de la seva exposició al Palacio Velázquez de Madrid el 1988 que, com diu Juan Manuel Bonet, “quedarà en la memòria de tots els qui vam tenir la sort de contemplar-la”, i –juntament amb les de Miquel
Barceló i Ferran Garcia Sevilla en el mateix espai– “com una de les grans cites del Madrid dels anys vuitanta i un dels moments decisius de la trajectòria de l’artista”. Precisament, de Ferran Garcia Sevilla és el Tríptic XA 84, XA 85, XA 88 (1995), una obra gairebé perfecta pel que fa a la seva voluntat de concentració abstracta i de portar la mirada més enllà de la superfície de la tela, amb la intenció de concentrar el pensament o d’induir a la meditació, però sense transcendir el motiu suggerit pel mateix entorn. També és seu el Baix relleu 2 (1988), un dels quatre que formaven part de les exposicions Mosaic, a l’Arts Santa Mònica (Barcelona), i La torre de papel, al Palacio de Velázquez (Madrid), fets de taulons de fusta, de “formes dures i mínimes, atàviques i rituals alhora”, segons la seva descripció. Les acompanyen dues fotografies, realitzades per Garcia Sevilla a les platges de Mallorca, Fotos de la lluna en apnea (1969-2008) i Meridià de cel amb sol (1971-2008), pertanyents als cicles dels límits de la imatge i de la representació. També cal fer esment del quadre Soñé que revelabas (Chenab) (2019), de Juan Uslé, en què –com és costum en la seva obra– s’escomet la pintura des d’una abstracció que es pot qualificar de postmoderna, en la qual es barregen molt eficaçment realitat i ficció, gest i geometria, rigor i sentit de l’humor, i que, al contrari de qualsevol voluntat transcendent, és absolutament vivencial i, per tant, eclèctica i múltiple, i, fins i tot, compromesa amb el món actual. Encara en el món de la pintura, però en un vessant més conceptual, hem de destacar l’obra Marco que enmarca marco que enmarca, etc. (8 veces) (anys 1980), d’Esther Ferrer, una de les principals representants de l’art performatiu a Espanya, membre del grup Zaj. En aquesta obra, Ferrer representa un tema recurrent en la seva obra entorn del temps, la repetició i l’infinit, un lloc que, com ella mateixa diu, és proper a la infància i als somnis. De José María Yturralde i de l’època de Nueva Generación, quan era conservador agregat del Museo de Arte Abstracto de Conca, i en la línia de l’anomenada abstracció geomètrica, la col·lecció ha incorporat una esplèndida obra, Situación límite en el espacio (1967), en la qual una línia a la manera dels zips de Walter Newman flota i divideix en dues meitats un espai blanc impol·lut. I, d’uns anys després, Estructura (serie cubos) (1971), que forma part de les anomenades figures impossibles: investigació de formes compositives a partir d’estructures bàsiques pertanyents a sistemes espacials de dimensions diferents. Com passa en general en l’obra d’Yturralde, ambdues pintures se situen a cavall o en la tensió entre la ciència i l’art, el pensament empíric i la metafísica. Jordi Teixidor, que també va participar en la mostra Nueva Generación (1967) a la Sala Amadís i, com Yturralde, va ser membre d’Antes del Arte, grup a
23
l’entorn de Vicente Aguilera Cerni, a l’obra S/t (2015), tracta un cop més del desposseïment de la pintura, com sempre a partir de la seva personal sensualitat en el tractament del color, i, en aquest cas, amb dues peces d’una gran serietat i concentració. En canvi, a El estudio rojo 3 (1999) –títol manllevat del quadre primordial d’Henri Matisse al qual Teixidor ret homenatge– el color i la forma promouen aquella mateixa sensació de plenitud i harmonia del gran interior del pintor francès. Relacionades d’alguna manera amb les figures d’Yturralde, i dels inicis de la trajectòria de Jordi Teixidor, a més, la col·lecció s’ha enriquit amb dues escultures seves, Díptico rosa (1967) i Variaciones de dos formas que se desplazan (1968), en aquest cas, construccions en fusta pintada, que combinen les maneres de l’objecte específic minimalista i una certa ironia duchampiana. Per acabar aquest apartat de la pintura incorporada a la col·lecció, cal esmentar l’obra Pintura 78 (1987), de Joaquim Chancho, una tela molt bella, exponent magnífic dels treballs en blanc i negre que l’artista ha conreat des dels inicis de la seva obra fins a l’actualitat; els dos esplèndids olis Nº 60 (2014) i Nº 68 (2014), de Manolo Ballesteros, que des del rigor i la geometria, o des d’un sentit més orgànic, fan present tota la capacitat expressiva i la immensa sensualitat del color; i, finalment, l’obra de Luis Bisbe, pintada sobre paper muntat amb alumini, pertanyent a la sèrie Vallas, del 2001, dibuixos a bolígraf d’un tancat de galliner, gairebé pla, que en delimitar una cantonada recupera el seu caràcter espacial. Entre les obres amb materials i tècniques diferents incorporades a la col·lecció, cal citar Desarticulación de un partido político #2 (1974-1976), de Concha Jerez, Premi Nacional d’Arts Visuals 2015 i Premi Velázquez d’Arts Plàstiques 2017. Una de les seves primeres obres conceptuals, formada per sis esplèndids collages sobre la censura entorn de les notícies d’empresonaments, en els mitjans de comunicació, els darrers anys de la dictadura franquista. També hi destaquen Herbarium (Madrid)#8 (2014), de Pedro Cabrita Reis, en què las idees sobre la naturalesa es mesclen amb la memòria de la col·lecció de plantes i de l’espai d’aquesta col·lecció; Entre viajes (2005-2009), de Sergi Aguilar, talment un “quadern de viatges”, com el descriu l’autor mateix, compost per 135 dibuixos, collages i fotografies entorn del tema dels territoris, els llocs i l’espai, que va ser una de les obres centrals de l’exposició Revers / Anvers celebrada al MACBA el 2015; Paisatge I (1990), un tràgic relleu negre de Jaume Plensa; així com tres pintures metàl·liques de Pello Irazu, Juanbasura (2003), Siluetak 0 (After P.J.) (2014) i Siluetak III (2016), siluetes o ombres d’objectes que han perdut aquesta condició per esdevenir presències d’una tradició familiar o cultural. En aquesta mateixa línia de convocar la memòria personal i la infància, hi destaquen Nido
pintado i Arquitectura (nido), de Victoria Civera, totes dues de 2015, en les quals el concepte de niu s’ha d’entendre en el sentit de lloc d’acollida o com a principi del que succeeix o continua alguna cosa; De la biblioteca de Kandinsky (2014), de Miki Leal, de la sèrie que construeix el que podria haver estat aquella biblioteca; i també, Endurance (Monocrom 1-2) (2006), de Pep Duran, dues estampes, “telons somniats” o “paisatges com a estats d’ànim”, com els anomena l’autor. També s’hi han d’incloure els monumentals pensaments de 24 pensées IV (1989), de Jordi Colomer, compendi d’objectes, paraules i imatges, fragments privats, estètics, vitals, existencials, posats en escena amb la voluntat de construcció d’un relat més entre els innumerables que es poden escriure sobre el món, constant en la seva obra. En aquest espai entre disciplines, performatiu, de construcció de ficcions, també s’hi poden incloure les altres obres de Jordi Colomer incorporades a la col·lecció: Sunday Sun (1989), una escultura en ferro pintada, amb una estructura molt simple –fins i tot podria dir-se pobre– en línia amb el postminimalisme dels inicis de l’artista; Maravillas (1995-2004), un fragment malendreçat del que va ser el Teatro Maravillas, en concret el seu rètol anunciador, i Prototipos (2004), cinc maquetes blanques d’automòbils cèlebres, el Papamòbil, el Lincoln en el qual va ser assassinat Kennedy, la mítica furgoneta Volkswagen, el Trabant socialista i el Batmòbil del superheroi, que revelen la part de ficció i il·lusòria de tota realitat. Encara en aquest apartat, cal mencionar també les obres En vano (celosía) i En vano (operativa), de Mar Arza, totes dues de l’any 2018 i pertanyents al projecte En va, presentat a La Virreina Centre de la Imatge, a Barcelona, el maig del mateix any. Amb la seva subtilesa característica, Mar Arza aborda el tema de la mirada i el coneixement, de la transparència i l’opacitat, de la llibertat i la censura i, en fi, de la llum i la foscor. En tinta sobre paper, també Xisco Mensua construeix relats a partir de referències més o menys comunes. Trance (2011-2013) és un políptic sobre la figura de l’artista en moments que –diu Mensua– són tots de “tràngol”: Pier Paolo Pasolini davant la tomba de Gramsci, Samuel Beckett en l’escenografia de Quad, Jackson Pollock dins el quadre, Yves Klein en el seu salt al buit. El dibuix a partir de les fotografies originals accentua la unitat del conjunt i el seu caràcter narratiu: aquest “parlar d’alguna cosa”, en aquest cas d’artistes i autors en moments crítics i decisius, al parer de Mensua, capaços de transmetre emocions. Al contrari del parlar d’aquests políptics, les obres de Patricio Vélez i Patricia Dauder són silencioses. A les quatre Llúmines (2010-2011), de Patricio Vélez, una llum esmorteïda que ve de dins del dibuix apareix entre el dens i subtil dibuix en tinta. Aquest blanc, el del quadrat de llum en el centre de l’obra,
24
no és visible en el sentit de la representació i, això no obstant, és un quadrat blanc molt concret. És més un esdeveniment que un objecte de pintura. Igual com les imatges en Surface C i Surface D (2014), de Patricia Dauder: són el resultat d’un procés de transferència en blanc i negre d’antigues obres de paper i també apareixen, com la llum a Llúmines, des de dins del paper sobre la superfície. Llum i imatges es donen com a purs fenòmens –indicis illegibles– presentats així, de sobte, a la mirada de l’espectador. També es pot parlar d’aparició en el cas de Gran Vitrea (2016), de Lluís Lleó, però, en aquest cas, la presència és majestàtica, no només pel seu gran format. El negre té una grandesa que inspira el respecte, la reverència. És sobirà, però comparteix aquell caràcter de les obres anteriors: es presenta, sense descriure ni representar, per fer-hi aparèixer el contingut del que anuncia. També de Lluís Lleó són les grans pedres amb el títol Morpho’s Nest in a Cadmium House (2017), produïdes per a la seva exhibició a Park Avenue, Nova York, i que han estat prestades per situar-les de manera permanent als jardins de l’entrada al Palau de Pedralbes de Barcelona. Un cas a part són les obres d’Oriol Vilapuig Primeres llums (2008), Eclipsi (2010), L’erotismeGeorge Bataille (2012) i Hypnos (2013), que van formar part de l’exposició La nit sexual a la Fundació Suñol de Barcelona. Amb aquest títol, manllevat del llibre homònim de Pascal Quignard, l’exposició tractava de la foscor i els sentiments de pèrdua i por, d’una part, i de l’erotisme entès com a voluptuositat, pudor i espant, a més de la seva qualitat sagrada i ontològica, de l’altra. Els treballs d’Oriol Vilapuig adopten la forma de l’assaig com a procediment i metodologia i, com diu ell mateix, són sovint una reacció a l’estremiment que determinades lectures i obres li produeixen. Amb el dibuix, plenament contemporani, i lligat alhora a una llarga tradició, i l’escriptura, amb la imatge i la paraula, Oriol Vilapuig aborda el no-saber que la imatge i l’escriptura ens proposen i el sentit oblidat o perdut dels sabers del passat. La seva obra, doncs, exigeix una atenció que, al contrari de la voluntat d’apoderar-se de la imatge, ha de deixar-se posseir per ella. Per acabar aquest apartat, cal comentar el magnífic dibuix de Javier Peñafiel Perfeccionando muerte 2 (2016), relacionat amb el treball performatiu sobre la mort del cinema, presentat al festival Loop de Barcelona el maig de 2016. En l’àmbit de l’escultura, s’han incorporat a la col·lecció obres de Jorge Oteiza, Ana Jotta, Susana Solano, Sergi Aguilar, Enric Pladevall, Txomin Badiola i Pello Irazu. L’obra de Jorge Oteiza, Construcción vacía con unidades planas positivo-negativo (1957), pertany a la sèrie presentada a la Biennal de São Paulo de 1957, en la qual Oteiza va rebre el Premi Internacional d’Escultura. Realitzada en ferro i amb el buit com a tema, és representativa dels treballs
d’Oteiza d’aquests anys i molt propera a les obres de Chillida d’aquell mateix moment, com és el cas d’Espacios perforados II (1952), que també pertany a la col·lecció. De la portuguesa Ana Jotta, s’hi ha incorporat una escultura de paret, “un objecte trobat”, Exit C (1980), que s’inscriu en la revisió de bona part de la modernitat escultòrica d’una manera subtil, amb humor i amb una depurada economia de mitjans. L’obra de Susana Solano, Voluta II (2016), és una peça de procedència clàssica que fa referència a l’arquitectura –en concret, al capitell jònic– amb les seves dues volutes en forma d’espiral. De Sergi Aguilar, hi ha tres obres del 2013, AL, Mesurador nº 2 i REF. 05/05, i la més actual Inexacte, a cavall entre el 2017 i el 2018, que tracten, com és habitual en els seus treballs dels darrers anys, de la natura i el territori, de les relacions canviants entre la realitat i l’artifici, entre l’escultura i el lloc, entre l’objecte i el procés, amb una diversitat de materials i tècniques. En el cas d’Enric Pladevall, la seva bella escultura Welcome to the Void (2008) és un precís contenidor de buit, com la va descriure quan va ser presentada a l’Espai Volart, de la Fundació Vila Casas, el 2009. També amb diversos materials i amb una clara vocació eclèctica i indisciplinària, es troben entre la pintura i l’escultura i entre formes i referències diverses, Dada la acumulación de pruebas (Bastardo) 3 (2010-2015) i Contra-Goodvibes Relieve (Let Her Paint) (2009-2015), de Txomin Badiola. En el primer cas, es tracta d’un relleu de paret d’una sèrie que al·ludeix a la manca de filiació tant de l’artista com de l’obra contemporània, al seu caràcter híbrid i la seva manca de presència i a la necessitat permanent de tornar-se a preguntar sobre el sentit de la creació. D’altra banda, Contra-Goodvibes Relieve (Let Her Paint) és un contrarelleu en el qual s’alternen l’atractiu i el desassossec i una vanitas que té com a subjecte l’escissió entre allò real i la vida simbòlica, entre la mort i la bellesa; entre l’espai conceptual al qual remet la imatge fotogràfica i el lloc real de la instal·lació –per això el contrarelleu recorda Vladimir Tatlin. Anterior a les obres de Txomin Badiola, l’escultura S/t (1987), de Pello Irazu, pertany encara a aquell primer moment del que la crítica va anomenar “nova escultura basca” a la qual tots dos estaven vinculats, relacionada amb la conceptualització minimalista i sota la influència de l’obra i el pensament de Jorge Oteiza. D’una generació posterior, Mateo Maté, a l’escultura Trampa de artista (1996), reflexiona sobre el sistema tancat i normalitzat que, des de l’establiment de les mides oficials per controlar tots els formats pictòrics, condiciona aquesta creació. També en la línia del comentari sobre la mateixa tradició moderna i des de posicions distintes, tenim dos homenatges, el del veneçolà José Antonio Hernández-Díez al citat Vladimir Tatlin i el del mexicà José Dávila a Josef Albers i al quadrat. A Pisatario:
25
‘Monument’ to V. Tatlin nº 30 (2016), Hernández-Díez s’apropia dels homenatges de Dan Flavin a l’artista rus, autor del monument a la Tercera Internacional (1920), substituint els neons originals per cilindres en fusta que, al contrari del caràcter serial i industrial de l’estètica minimalista, semblen reivindicar el valor artesanal i el materialisme del constructivisme. José Dávila, per la seva banda, ret homenatge a Josef Albers, que fou director del Black Mountain College californià, descendent americà de la Bauhaus, i autor, entre altres sèries, d’Homenatge al quadrat, començat el 1949, on explora les interaccions cromàtiques entre quadrats pintats concèntricament en la tela. L’obra de Dávila, Homage to the Square (2012), trasllada aquells quadrats d’Albers, amb el seu valor icònic, a la dimensió tridimensional, escultòrica i, atesa la seva condició mòbil, espacial. En sentits molt diferents, però que es poden situar en l’àmbit de les representacions sobre les complexes relacions entre l’art, la ideologia i el poder, Lluís Hortalà enfronta Maria Antonieta i Madame Du Barry a Il y a bien du monde aujord’hui a Versailles (2016), dues versions del poder representades pels marcs de les seves respectives xemeneies, l’un davant de l’altre, des de parets oposades, dues enganyifes (trompe d’oeil) en què el marbre original ha estat substituït per la pintura sobre fusta. Del mateix Hortalà, també s’ha incorporat a la col·lecció Topología de la visión (1991), una escultura de paret, pintada sobre fusta, d’un gran ull que és alhora mirada, esguard i visió, cosa vista o il·lusió. Quant a Asier Mendizabal i a Limbo (abierto doble I) (2016), el motiu són les relacions entre les formes, la història de l’art, els usos i la ideologia. En aquest cas concret, l’artista ha posat el focus d’interès en l’origen de les col·leccions dels períodes colonial i postcolonial a l’Amèrica Llatina. Pel que fa a Alicia Framis, les seves habitacions prohibides són espais accessibles en els quals s’invita l’espectador a llegir llibres, molts avui considerats clàssics, que en algun moment han estat prohibits o censurats, com és el cas de La habitación de los libros prohibidos (2014), o a pensar en la societat urbana contemporània i en l’habitatge de manera diferent de la del model de la família tradicional, en el cas de La habitación de la arquitectura prohibida (2017). En ambdós casos, i en l’obra d’Alicia Framis en general, l’exhibició de les habitacions té sempre un caràcter fonamentalment performatiu. Més introspectives són les obres d’Ángela de la Cruz i Mayte Vieta. Throw VI (Yellow) (2013), de De la Cruz, és un compressed, un treball entre la pintura i l’escultura, o, més ben dit, una obra en la qual l’espai il·lusionista de la pintura es transforma per compressió en la presència física de l’escultura. Una obra d’una gran bellesa que, com acostuma a passar amb les millors obres, limita amb una duresa i una radicalitat extremes. En el cas de Mayte Vieta també ens trobem amb aquesta doble condició i amb
un mateix rerefons autobiogràfic. Nostalgia (serie 1 i 2) i El dolor de los demás (2016), una obra composta per dues fotografies i un bronze, i Bambi (2014) evoquen aquest món íntim, familiar, lloc dels somnis propis, dels records i dels sentiments, de dolor i de plaer alhora. Per acabar l’àmbit de l’escultura, resten per comentar l’obra Rombo (2016), d’Alberto Peral, en la línia dels seus treballs amb formes primordials i materials d’una bellesa subtil, i amb poder conceptual i també simbòlic; i, finalment, una escultura forta i alhora gràcil, Crushed by pressure. Debris (2007), de Teresa Solar Abboud, Premi Arco 2018 per a joves artistes, que tracta el tema del cos propi, de l’equilibri, la pressió i la transformació dels materials. En l’apartat de l’obra gràfica, cal remarcar la compra de la Suite Erker (1992), realitzada per Antoni Tàpies amb l’editor Erker Presse a Sankt Gallen. Cinc obres en blanc i negre d’unes dimensions excepcionals en les quals el món quotidià –peu, porta, llit, llibre– s’obre al monumental sentit tràgic de la història europea recent. També hi destaquen les litografies i aiguaforts Song of Songs (2006), de Jaume Plensa; quatre de les set serigrafies que componen Condensed Velazquez (2008), de Jon Mikel Euba, reduccions formals fortament escultòriques referides al conjunt de retrats eqüestres de Velázquez del Museo del Prado; l’obra El Capital. La mercancía. Guilloché (2015), de Daniel G. Andújar, impressions digitals sobre un possible bitllet amb les tècniques del guilloché –patrons de disseny repetitiu i complex la finalitat dels quals és garantir l’autenticitat i la seguretat, per exemple, del paper moneda– entorn dels pagaments, l’autenticitat i la falsificació, l’administració d’identitats i l’ordre social. A part, cal esmentar també la serigrafia de Mathias Goeritz Torres de Ciudad Satélite III (1972), que va formar part de l’exposició El retorno de la serpiente. Mathias Goeritz y la invención de la arquitectura emocional, organitzada pel Museo Nacional de Arte Reina Sofía el 2014; dos impressionants collages, aiguaforts i aiguatintes de José Pedro Croft (2015) i una impressió de José Dávila, A Copy is a Meta-Original (Fig. 39) (2015), amb referència als orígens del dibuix. Pel que fa a la fotografia, l’obra de Xavier Miserachs forma part de la col·lecció des de fa temps, però, fins ara, mai no havia estat publicada. Es tracta d’una selecció de la clàssica i històrica sèrie Barcelona. Blanc i negre (1962). Entre les obres incorporades més recentment, hi destaquen un rellotge virtual de Chema Madoz de l’any 2007; un paisatge metafòric, Frágil V (2004), de Mayte Vieta; dues fotografies de Londres (2006) i Madrid (2019), de la sèrie True Stories, de Hannah Collins; quatre fotografies d’Eulàlia Valldosera, de la sèrie Family Ties (studies) (2011), sobre els diversos lligams i relacions de les diferents formes d’agrupació familiar; d’Isabel Muñoz, Premi Nacional de Fotografia del 2016, dues obres de la sèrie Mevlevi, de 2008-2009; sis fotografies de gran format, de la Sèrie trauma (o
26
d’imatges malaltes) (2018), de Joan Fontcuberta, a partir dels clixés d’escultures noucentistes conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya; dues fotografies del malaguanyat Chema Alvargonzález, Reloj Milán (2001) i Un sueño de ciudad (Milán) II (2001), molt representatives del seu transitar cosmopolita per grans ciutats; i, finalment, The Journey, de la sèrie Midnight at the Crossroads (2018), de Cristina de Middel, un treball en col·laboració amb Bruno Morais sobre les formes de la representació fotogràfica de l’espiritualitat africana, seguint l’esperit d’Èsû, la presència divina del qual situa a les platges d’Ouidah, a Benín. Finalment, en aquest apartat de fotografia es publiquen dues imatges de Jordi Bernadó –d’un total de dotze– que pertanyen al ID Project, un conjunt de retrats de personatges que donen l’esquena a la càmera i estan situats en el lloc que cadascun d’ells ha escollit. Els dotze personatges tenen en comú una identitat forjada en la seva voluntat de canvi, en el compromís de transformació d’una realitat donada. Per aquesta raó, tots ells han acceptat el joc que Bernadó els ha proposat: no mostrar la cara i posar, però, en un lloc simbòlic. És una manera de reclamar l’atenció més sobre l’objecte del compromís individual que sobre la seva pròpia persona. Les dues fotografies que es mostren en aquesta edició són la de Jimmy Wales, cofundador de Wikipèdia, a la London Library (Londres), i la de Gretchen Cara Daily, biòloga i biogeògrafa, a Sabalito, Coto Brus, a Costa Rica. El creixement del centre corporatiu del Grup Banc Sabadell a Sant Cugat i la creació de l’espai central, el Fòrum, aconsellaven la presència d’obres d’una certa escala amb les quals representar i assenyalar els diferents espais d’arribada, reunió o espera. Per això s’ha encarregat la producció d’obres a Ignasi Aballí, Joaquim Chancho, José Pedro Croft, Patricia Dauder, Cristina Iglesias i Alberto Peral per als llocs específics on ara estan situades. Amb aquesta mateixa intenció, cal destacar el sostre pintat per Jordi Teixidor, de qui hem parlat anteriorment, en el segon pis de l’oficina principal del Banc a la plaça de Sant Roc, de la ciutat de Sabadell, i l’obra de Carlos Bunga Intento de conservación V (2015), sobre el tema de l’arquitectura, la construcció i la ruïna, el desfer-se de la construcció, la duresa i la fragilitat, al centre corporatiu del Banc a Las Tablas, a Madrid. Pel que fa a Sant Cugat, Sota la terra (2014), de Cristina Iglesias, és un magnífic pou que integra els materials més perdurables de l’arquitectura i l’escultura –la pedra i el metall– amb un element que flueix i canvia constantment: l’aigua, que brolla i desapareix absorbida per un remolí, i que fa titil·lar les superfícies brillants del metall com si es tractés de la llera d’un antic riu cobert per la malesa. Situat a l’interior del Fòrum, n’és el centre monumental i representa, doncs, un lloc de relació i trobada. Per la seva banda, l’obra de José Pedro Croft, S/t (2015), està formada per dos miralls i un vidre ovalats, emmarcats en ferro, de set metres d’alçària, situats
27
a la plaça que hi ha davant de l’edifici corporatiu. Els tres elements són autònoms, però generen múltiples jocs espacials entre ells mateixos i amb l’espai circumdant, l’arquitectura i el paisatge. El joc de transparències, ombres i reflexos es veu alterat permanentment, dependent de la llum i del punt de vista de l’espectador. L’obra d’Alberto Peral, Nudo (2015-2016), és un conjunt d’enfilalls de petites boles de base piramidal que uneix el terra i el sostre. En el centre, el nus que formen els enfilalls en girar –la part més sòlida de l’obra– sembla flotar entre aquests dos espais dels quals l’escultura depèn, però dels quals, alhora, és autònoma, com una columna que, sense ser exempta, no fa cap funció real de sustentació. Espai (2017), de Patricia Dauder, és una mena de paisatge arqueològic, una construcció arran de terra on petites formes de fang subtilment acolorides reforcen la idea de buit i de rastre. Un espai ovalat, una constel·lació d’una senzillesa extremada i d’un gran poder evocatiu. En aquesta mateixa línia de delicadesa, Seqüències (2014), de Joaquim Chancho, és un fris format per cinc quadres amb una successió ordenada i rítmica de traços sobre paper. Seqüències, que és alhora dibuix i música i, també, escriptura, compleix amb la funció decorativa i, al mateix temps, pel seu fort component conceptual, revela una gran finor d’esperit. Amb una presència imponent, i no gaire lluny del treball de Chancho, veiem les dues intervencions d’Ignasi Aballí, Inventari (Monedes del món 2014) (2014) i Carta de colors (Euro) (2014), al vestíbul d’entrada a l’auditori i cara a cara. La llista de tots els noms de les monedes del món i els colors de l’euro, l’enumeració i els colors com una altra manera de dir i representar la realitat i les coses, en una obra severa i alhora sensual. Per acabar, l’any 2016, la Fundación ARCO ens va distingir amb el Premi “A” al col·leccionisme corporatiu. Segons el parer del jurat, el premi era degut a la cura en la selecció dels artistes i les obres, i també per la instal·lació de la col·lecció en un entorn empresarial que hi permet l’accés tant a les persones que treballen al Banc com als accionistes i els clients. Com sabem, els premis tenen el valor que tenen, però, en aquest cas, reconeix la bondat dels criteris que han guiat sempre la nostra activitat: el valor artístic i històric de les obres, el valor de marca i el prestigi, la funció decorativa i, per sobre de tot, el fet de dignificar els espais de treball del Banc i els de relació amb els accionistes i els clients. Benvingut sigui, doncs, aquest premi, que és de tots els qui formen Banc Sabadell i per a tots ells; per al conjunt d’un Banc que té, entre els valors que formen part de la seva cultura, els de la innovació i l’excel·lència, valors que també representen la col·lecció.
Itinerary 2016-2019
Miquel Molins Nubiola Director of the Banco Sabadell Art Collection
This is the third book about Banco Sabadell’s Art Collection to come out since the first volume was published in 2007. Along the same lines as its predecessors, this one brings together the most representative works in the collection, in this case the pieces that have been added to it over the last three years. In the introduction to the previous volume we noted something of a recovery and even two very good years for contemporary art, 2013 and 2014, in an economic context scarred by one of the worst economic and financial crises we have ever known. The symbol of such enthusiasm was the extraordinary sale of Jeff Koons’ Balloon Dog for nearly $60 million, the highest price ever paid for a work by a living artist. This was followed in 2015 and 2016 by a slowdown in turnover and a wholesome adjustment in prices, especially in Western markets. The sharp uptick in prices and general insecurity were two of the reasons why collectors once more turned to safe assets which meant that sales of modern works of art – Picasso, Modigliani and Giacometti for example – outperformed purchases of contemporary works of art again. In 2018 there was another general surge in the art market, and as in the previous year contemporary art once more played a major role in that momentum. The causes of this boom are its high value as a recognition factor, its financial potential and the
diversity of today’s output. Thus although modern art and post-war art continue to be the market’s primary focus and account for two-thirds of total sales, collectors are increasingly drawn to the long-term financial performance and topical value of art from the second half of the 20th century. Some of the main reasons ensuring the long-term growth of sales and prices are globalisation and ease of access to information, market financing, the boom in the museum sector (in the early 21st century more museums have been built than in the 19th and 20th centuries), the increasingly crucial role of auction houses in price sustainability, the concentration of sales and therefore competition between collectors from all over the world and the return on investment. In this decade, prices have shot up by 30% and contemporary art now accounts for 15% of world sales with nearly seventy million art consumers. Yet the market’s growth does not benefit all artists equally and neither do the various marketplaces. Some fifty thousand contemporary artists are auctioned yet around 70% of overall earnings are shared among just one hundred artists, headed by Jean-Michel Basquiat and including only three Spaniards: Miquel Barceló, Juan Muñoz and Jaume Plensa. The bulk of sales are split between New York, London, Hong Kong and Beijing; New York alone accounts for 43.8% of total turnover. In terms of countries, the top five are the United States, China, the United Kingdom, France and Germany. Spain, which unlike its neighbours has experienced a significant drop in turnover and sales, remains far from the most promising marketplaces and outside the group of the top twenty countries by turnover in contemporary art. Against this backdrop, the Collection has continued to expand in line with the Bank’s growth. Most of the works are contemporary and as usual have been acquired for their artistic quality and innovative merit as well as for their investment and decorative value. In this respect one of the aspects that make it unique is precisely the role of decorating workplaces and venues for relationships with the Bank’s customers and shareholders. Thus values and aesthetics come together as an outstanding feature of Banco Sabadell’s image and brand. As far as painting is concerned, additions to the collection include Joaquín Torres-García’s splendid oil on cardboard Grafismo en blanco y negro con planos de color (1936) featuring a characteristic syncretism, indigenous figurative and neo-plasticist elements, classicism and modernity; Juan Antonio Aguirre’s El Chaparral (1977), a precursor of the new Madrid figuration of the 1980s and a magnificent example of his early work, a gentle painting straddling his French influences – mainly Bonnard – and a certain Mediterranean style in both colour and form; from the same years and the same figuration Sevillian Manolo
28
Quejido’s Espejo - 8 (1984), one of the paintings that depict his own studio in the Nave in Santa Úrsula Street in Madrid which Juan Manuel Bonet says are amongst the most transparent and marvellous by the painter; and finally Cadiz native Chema Cobo’s Images mirages (1979), an interior featuring the artist and the model in which there is a twofold play with representation between the verbal and the visible, between reality and illusion. Turning to abstraction, three works on paper by Alfons Borrell from 1978 and 1979 have been added which were in the excellent exhibition Alfons Borrell. Els treballs i els dies, the best of the many about this painter from Sabadell and hosted by the Fundació Joan Miró in 2015. From this same exhibition and also by Borrell is 23.4.85 (1985), a large-scale canvas from the period which incontrovertibly represents the painter’s maturity once the maximum expressiveness of colour has been reached. In this case the two ‘architectures of colour’, a very personal green and black, arrange the painting which stands out for the rotundity of its harmony and presence. Continuing with painting, the Collection has been enhanced with two pieces by Joan Hernández Pijuan; Xiprer al claustre (1986) and Xiprers sobre blanc I (1996) on the relationship – and tension – between motif and space, architecture and landscape, visuality and the physical quality entailed by nature and painting. Furthermore, additions to the Collection from the abstractions that emerged in the second half of the 20th century include Verde ausencia (2013), a subtle and splendid canvas by Soledad Sevilla which, as so often before, deals with the space of memory, presence and absence, recollection and the present; Plano oscuro (1979), a canvas by Alberto Solsona, a Barcelona painter who settled in Madrid and died at a very young age and from the period when he gave up his initial pop line to embark on a new and successful stage of abstract, intimate and lyrical painting which calls to mind, at least in this piece, Albert Ràfols Casamada; and Miguel Ángel Campano’s ST-2 (1991), included in the Miguel Ángel Campano retrospective at the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, a significant painting due to its quality and because its schematic figuration and cubist resonances space foreshadow the Campano that was to come later on, almost minimal, in the second half of the 1990s. From the same generation as Campano, two works by José María Sicilia have been added to the Collection. They are two large paintings from the Flowers series that were part of his exhibition at the Palacio de Velázquez in Madrid in 1988 which, as Juan Manuel Bonet says, “will remain in the memory of all of us who were lucky enough to behold it” and together with the pieces by Miquel Barceló and Ferran Garcia Sevilla in the same venue “as one of the great Madrid events in the 1980s and one of the turning points in the artist’s career”.
Ferran García Sevilla’s Tríptic XA 84, XA 85, XA 88 (1995) is a piece that is almost perfect in terms of its commitment to abstract concentration and taking the gaze beyond the surface of the canvas, with the intention of concentrating thought or prompting meditation yet without transcending the motif suggested by the surroundings themselves. Also by him is Baix relleu 2 (1988), one of the four that were part of the exhibitions Mosaic at the Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona) and La torre de papel at the Palacio de Velázquez (Madrid), made with wooden planks and featuring “hard and minimal forms, atavistic and ritual at the same time” according to his own description. They are accompanied by two photographs taken by García Sevilla on Majorca’s beaches: Fotos de la lluna en apnea (1969-2008) and Meridià de cel amb sol (1971-2008) from the limits of image and representation cycles. Also outstanding is Juan Uslé’s Soñé que revelabas (Chenab) (2019) in which – as is customary in his work – painting is approached from an abstraction that could be described as postmodern where reality and fiction, gesture and geometry, rigour and a sense of humour are very effectively blended and which, unlike any transcendent will, is absolutely experiential and therefore eclectic and multiple and even committed to today’s world. Also in painting but with a more conceptual aspect stands Marco que enmarca marco que enmarca, etc. (8 veces) (1980s) by Esther Ferrer, one of the main exponents of performance art in Spain and a member of the Zaj group. In this piece Ferrer depicts a recurring theme in her output about time, repetition and infinity, a place that, as she herself says, is close to childhood and dreams. The Collection has also acquired a splendid work by José María Yturralde from the time of the Nueva Generación when he was assistant curator at the Museo de Arte Abstracto in Cuenca and in line with what is called geometric abstraction. It is entitled Situación límite en el espacio (1967) in which a line in the style of Walter Newman’s zips floats and divides an immaculate white space into two halves. Also from a few years later on there is Estructura (serie cubos) (1971), which is part of what are known as impossible objects: research into compositional forms using basic structures belonging to spatial systems of different dimensions. As is generally the case in Yturralde’s output, both paintings straddle or fall within the tension between science and art, empirical thought and metaphysics. Jordi Teixidor also took part in the Nueva Generación (1967) exhibition at the Sala Amadís and like Yturralde was a member of Antes del Arte, a group around Vicente Aguilera Cerni. In his Untitled (2015) he once again deals with the stripping of painting, as ever based on his personal sensuality in the treatment of colour and, in this case, with two pieces of great gravity and concentration. By
29
contrast, in El estudio rojo 3 (1999) – which borrows its title from Henri Matisse’s essential painting to which Teixidor pays tribute – it is colour and form which foster that sense of fullness and harmony in the French painter’s great interior. In a way related to the figures of Yturralde and the beginning of Jordi Teixidor’s career, the Collection has also been enhanced with two of his sculptures: Díptico rosa (1967) and Variaciones de dos formas que se desplazan (1968), two constructions in painted wood in which the forms of the specific minimalist object are combined with a certain Duchampian irony. To conclude this section on the paintings added to the Collection, mention should be made of Joaquim Chancho’s Pintura 78 (1987), an extremely attractive canvas which is a magnificent example of the black and white pieces which the artist has cultivated in his output from when he started out to the present day; Manolo Ballesteros’s two splendid oils Nº 60 (2014) and Nº 68 (2014) which based on rigour and geometry or a more organic meaning impart the full expressive capacity and the immense sensuality of colour; and finally Luis Bisbe’s piece painted on aluminium-mounted paper and from the Vallas series in 2001, pen drawings of an almost flat chicken coop enclosure which recovers its spatial character with the delineation of a corner. The works using different materials and techniques added to the Collection include Desarticulación de un partido político #2 (1974-1976) by Concha Jerez, winner of the National Visual Arts Award 2015 and Velázquez Plastic Arts Award 2017. It is one of her first conceptual works and consists of six superb collages on censorship of media news items about imprisonment during the last years of Franco’s dictatorship. Also outstanding is Pedro Cabrita Reis’s Herbarium (Madrid) #8 (2014), a work in which ideas about nature are intermingled with the memory of the collection of plants and space of this collection; Sergi Aguilar’s Entre viajes (2005-2009), a “travel notebook” as the artist himself describes it consisting of 135 drawings, collages and photographs on the theme of territories, places and space and which was one of the central works in the Revers / Anvers exhibition held at MACBA in 2015; Paisatge I (1990), a tragic black relief by Jaume Plensa; and three metallic paintings by Pello Irazu, Juanbasura (2003), Siluetak 0 (After P.J.) (2014) and Siluetak III (2016), depicting silhouettes or shadows of objects which have lost their status as such to become manifestations of a family or cultural tradition. In this same strand of concurrence between personal memory and childhood stand Nido pintado and Arquitectura (nido) by Victoria Civera, both from 2015, in which the concept of nest should be construed as a place of welcome or as the start of what happens to something or continues it; Miki Leal’s De la biblioteca de Kandinsky (2014) from the series which builds what that library might have been;
and also Pep Duran’s Endurance (Monocrom 1-2) (2006), two prints, ‘dreamed curtains’ or ‘landscapes as moods’ as the artist himself calls them. Mention should also be made of the monumental thoughts in Jordi Colomer’s 24 Pensées IV (1989), a compendium of objects, words and images, private, aesthetic, vital, existential fragments, staged with the purpose of constructing another of the innumerable stories which can be written about the world, an ever-present in his output. Jordi Colomer’s other pieces added to the Collection can also be included in this performative, fiction-building space between disciplines: Sunday Sun (1989), a sculpture in painted iron with a very simple structure - it could even be said to be ‘poor’ - in the post-minimalist line of the artist’s beginnings; Maravillas (1995-2004), a disorderly fragment of what was the Teatro Maravillas, specifically its advertising sign; and Prototipos (2004), five white models of famous cars – the popemobile, the Lincoln in which Kennedy was assassinated, the legendary Volkswagen van, the socialist Trabant and superhero Batman’s Batmobile – which reveal the fictitious and illusory part of all reality. This section also includes Mar Arza’s En vano (celosía) and En vano (operativa), both from 2018 and part of the En va project presented at La Virreina Centre de la Imatge in Barcelona in May of that year. Drawing on her unique subtlety, Mar Arza tackles the theme of the gaze and knowledge, transparency and opacity, freedom and censorship and in short light and darkness. Xisco Mensua also builds stories in ink on paper from relatively common references. Trance (20112013) is a polyptych about the figure of the artist in moments that, says Mensua, are all ‘trance’: Pier Paolo Pasolini at Gramsci’s grave, Samuel Beckett in the set design of Quad, Jackson Pollock standing on artwork, Yves Klein’s leap into the void. The drawing is made from the original photographs and accentuates the unity of the whole and its narrative aspect: that ‘talking about something’, in this case about artists and authors in critical and decisive moments in Mensua’s view that are able to convey feelings. As opposed to the ‘talking’ in these polyptychs, the pieces by Patricio Vélez and Patricia Dauder are silent. In Patricio Vélez’s four Llúmines (2010-2011), a dimmed light from within the image emerges from the dense and subtle ink drawing. This white coming from the square of light in the centre of the work is not visible in the sense of representation and yet it is a very concrete white square. It is more of an event than a painting object. The images in Patricia Dauder’s Surface C and Surface D (2014) are also the outcome of a black-and-white transfer of old works on paper which emerge, like the light in Llúmines, on the surface from within the paper. Light and images occur as pure phenomena – illegible signs – that are suddenly presented to the viewer’s gaze. There is also an apparition in Lluís Lleó’s Gran Vitrea (2016), but this time the presence is majestic and not only
30
because of its large size. The grandeur of its black inspires respect, reverence. It is hefty yet it shares the spirit of the previous works; it is presented without description or representation to make the content it announces appear. Also by Lluís Lleó are the large stones entitled Morpho’s Nest in a Cadmium House (2017) which were produced to be exhibited on Park Avenue in New York and have been handed over for permanent display in the gardens at the entrance to the Palau de Pedralbes in Barcelona. A case apart are Oriol Vilapuig’s Primeres llums (2008), Eclipsi (2010), L’erotisme-George Bataille (2012) and Hypnos (2013) which were part of the exhibition La nit sexual at the Fundació Suñol in Barcelona. Under this title which was taken from the book of the same name by Pascal Quignard (The Sexual Night), the exhibition explored both darkness and feelings of loss and fear and also eroticism viewed as voluptuousness, modesty and dread in addition to its sacred and ontological quality. Oriol Vilapuig’s pieces take the form of the essay as a procedure and methodology and, as he himself says, they are often a reaction to the shudder he experiences with some readings and works. Using drawing, fully contemporary yet at the same time tied to a long tradition, and writing, with the image and the word, Oriol Vilapuig tackles the not knowing that image and writing suggest to us and the forgotten or lost sense of the knowledge of the past. Hence his work requires an attention which, unlike the will to seize the image, has to allow itself to be possessed by it. This section is rounded off by Javier Peñafiel’s wonderful drawing Perfeccionando muerte 2 (2016) associated with the performative work on the death of cinema presented at the Loop Festival in Barcelona in May 2016. In the field of sculpture, pieces by Jorge Oteiza, Ana Jotta, Susana Solano, Sergi Aguilar, Enric Pladevall, Txomin Badiola and Pello Irazu have been added to the Collection. Jorge Oteiza’s Construcción vacía con unidades planas positivo-negativo (1957) is from the series presented at the 1957 Sao Paulo Biennial at which Oteiza received the International Sculpture Prize. Made in iron and with emptiness as its theme, it is representative of Oteiza’s output in those years and very close to the works produced by Chillida at the time, as is the case of Espacios perforados II (1952) which is also in the Collection. Exit C (1980), a wall sculpture by Portuguese artist Ana Jotta and ‘a found object’, has been acquired which is part of the subtle review of a fair share of sculptural modernity with humour and a refined economy of means. Susana Solano’s Voluta II (2016) is a piece of classical origin which refers to architecture – specifically to the Ionic capital – with its two spiral-shaped scrolls. Three works by Sergi Aguilar from 2013 have been added, AL, Mesurador nº 2 and REF. 05/05, and the most recent Inexacte
from 2017 to 2018 which, as is customary in his output in recent years, explore nature and territory with the changing relationships between reality and artifice, between sculpture and place and between object and process using a range of materials and techniques. In the case of Enric Pladevall, his beautiful sculpture Welcome to the Void (2008) is a precise empty container as he described it when it was presented at the Fundació Vila Casas’s Espai Volart in 2009. Txomin Badiola’s Dada la acumulación de pruebas (Bastardo) 3 (2010-2015) and ContraGoodvibes Relief (Let Her Paint) (2009-2015) also use varied materials and with a clearly eclectic and undisciplined vocation straddling painting and sculpture and various forms and references. The first of these pieces is a wall relief from a series that alludes to the lack of relationship of both the artist and contemporary work, to their hybridity and their lack of presence and the permanent need to ask oneself again about the meaning of creation. Meanwhile, Contra-Goodvibes Relieve (Let Her Paint) is a counter-relief in which attraction and uneasiness alternate and a vanitas whose subject is the split between the real and symbolic life, between death and beauty, between the conceptual space to which the photographic image refers and the real place of the installation; this is why the counter-relief calls Vladimir Tatlin to mind. Prior to these works by Txomin Badiola, Pello Irazu’s sculpture Untitled (1987) is still in the early period of what critics called the ‘new Basque sculpture’ which both of them were associated with, related to a minimalist conceptualisation and under the influence of the work and thought of Jorge Oteiza. From a later generation, in his sculpture Trampa de artista (1996) Mateo Maté reflects on the closed and normalised system that conditions creativity in this field by establishing official measurements to control all pictorial formats. In addition there are two tributes also in the line of commentary on the same modern tradition and from different standpoints: one by Venezuelan José Antonio Hernández-Díez to Vladimir Tatlin mentioned above, and the other by Mexican José Dávila to Josef Albers and the square. In Pisatario: ‘Monument’ to V. Tatlin nº 30 (2016), Hernández-Díez appropriates Dan Flavin’s tributes to the Russian artist, creator of the monument to the Third International (1920), and replaces the original neon bulbs by wooden cylinders which, as opposed to the mass and industrial nature of minimalist aesthetics, seem to assert constructivism’s craft value and materialism. Meanwhile José Dávila pays tribute to Josef Albers, director of California’s Black Mountain College, an American descendant of the Bauhaus and author among other series of Homage to the Square, which he began in 1949 to explore the chromatic interactions between squares painted concentrically on canvas. Dávila’s work, Homage to the Square (2012), transfers these Albers squares
31
with their iconic value to the three-dimensional, sculptural and, because they are mobile, spatial dimension. In very different ways but ones which can be sited within the realm of representations of the complex relationships between art, ideology and power, Lluís Hortalà pits Marie Antoinette against Madame Du Barry in Il ya bien du monde aujourd’hui a Versailles (2016), two versions of power represented by the surrounds of their respective fireplaces, one facing the other from opposite walls, two deceptive appearances (trompe-l’œil) in which the original marble has been replaced by paint on wood. Also added to the Collection is Hortalà’s Topología de la visión (1991), a wall sculpture painted on wood with a large eye that is at once gaze, observation and vision, the seen or illusion. In Asier Mendizabal’s Limbo (abierto doble I) (2016), the motif is the relationships between forms, art history, uses and ideology. In this specific case the artist focuses on the origin of colonial and post-colonial period collections in Latin America. As for Alicia Framis, her forbidden rooms are accessible spaces in which the viewer is encouraged to read books, many of which are now considered classics and at some point have been banned or censored, as is the case with La habitación de los libros prohibidos (2014), or to think about contemporary urban society and housing in a way that diverges from the traditional family model as in La habitación de la arquitectura prohibida (2017). In both cases and also in Alicia Framis’s oeuvre in general, the exhibition of the rooms is always essentially performative. More introspective are the pieces by Ángela de la Cruz and Mayte Vieta. De la Cruz’s Throw VI (Yellow) (2013) is a ‘compressed’, a work between painting and sculpture, or rather a work in which the illusionist space of painting is transformed by compression into the physical presence of sculpture. It is a work of great beauty which, as is often the case with the best pieces, borders on extreme hardness and radicalism. This twofold condition and the same autobiographical background are also found in the case of Mayte Vieta. Nostalgia (series 1 and 2), El dolor de los demás (2016) – a work consisting of two photographs and a bronze sculpture – and Bambi (2014) evoke this intimate, familiar world, the place of one’s dreams, memories and feelings, of pain and pleasure at the same time. To conclude the realm of sculpture, mention should be made of Alberto Peral’s Rombo (2016), which is one of his works featuring essential forms and materials of subtle beauty and with conceptual and symbolic power; and finally a strong yet graceful sculpture, Crushed by pressure. Debris (2007) by Teresa Solar Abboud, winner of the ARCO 2018 Prize for young artists, which explores the body itself, balance, pressure and the transformation of materials.
The graphic art section includes the purchase of Suite Erker (1992) by Antoni Tàpies and publisher Erker Presse in Sankt Gallen. It consists of five black and white pieces of exceptional dimensions in which the everyday world – foot, door, bed, book – opens up to the monumental tragic sense of recent European history. Also outstanding are Jaume Plensa’s lithographs and etchings Song of Songs (2006); four of the seven silk-screen prints that make up Jon Mikel Euba’s Condensed Velazquez (2008), very sculptural formal reductions around Velázquez’s equestrian portraits in the Museo del Prado; and Daniel G. Andújar’s El Capital. La mercancía. Guilloché (2015), digital prints on what might be a banknote using guilloché techniques – patterns with a repetitive and complex design whose purpose is to guarantee the authenticity and security of, for example, paper money – on payments, authenticity and counterfeiting, the administration of identities and social order. Additionally there is Mathias Goeritz’s silk-screen print Torres de Ciudad Satélite III (1972) which was part of the exhibition El retorno de la serpiente. Mathias Goeritz y la invención de la arquitectura emocional hosted by the Museo Nacional de Arte Reina Sofía in 2014, two impressive collages, etchings and aquatints by José Pedro Croft (2015) and a print by José Dávila, A Copy is a Meta-Original (Fig. 39) (2015), about the origins of drawing. Turning to photography, Xavier Miserachs’ work has long been part of the Collection but has never been published before; it consists of a selection from the classic historical series Barcelona. Blanc i negre (1962). Some of the most recent additions include a virtual clock by Chema Madoz from 2007; a metaphorical landscape, Frágil V (2004), by Mayte Vieta; two photographs of London (2006) and Madrid (2019) from the True Stories series by Hannah Collins; four photographs by Eulàlia Valldosera from the series Family Ties (studies) (2011) about the diverse bonds and relationships in the various forms of family grouping; two pieces by Isabel Muñoz, winner of the 2016 National Photography Prize, from the 20082009 Mevlevi series; six large-scale photographs from Joan Fontcuberta’s Sèrie trauma (o d’imatges malaltes) (2018) based on negatives of Noucentist sculptures held at the Arxiu Nacional de Catalunya; two photographs by the late Chema Alvargonzález, Reloj Milán (2001) and Un sueño de ciudad (Milán) II (2001) (2001), which are very representative of his cosmopolitan journey through large cities; and finally The Journey from the series Midnight at the Crossroads (2018) by Cristina de Middel, a work in collaboration with Bruno Morais on the forms of photographic representation of African spirituality following the spirit of Èsû, whose divine presence The Journey places on the beaches of Ouidah in Benin. Finally, in this photography section we publish two pictures by Jordi Bernadó – out of a total of twelve – forming part of the ID Project, a set of
32
portraits of people with their backs to the camera and in the place each one has chosen. The twelve people share an identity forged in their resolve to change, in the commitment to transform a given reality. They have therefore all accepted the game that Bernadó proposed to them: not to show their faces, but rather to pose in a symbolic place. It is a way of drawing attention more to the object of individual commitment than to one’s own person. The two photographs included in this edition are of Jimmy Wales, co-founder of Wikipedia, in the London Library in London and biologist and biogeographer Gretchen Cara Daily in Sabalito, Coto Brus, in Costa Rica. The expansion of the Banco Sabadell Group’s corporate facility in Sant Cugat del Vallès and setting up its central venue, the Forum, prompted the presence of works on a certain scale to represent and indicate the arrival, meeting and waiting areas. Ignasi Aballí, Joaquim Chancho, José Pedro Croft, Patricia Dauder, Cristina Iglesias and Alberto Peralla were commissioned to produce pieces for the specific places where they are now housed. The same intention lies behind the ceiling painted by the abovementioned Jordi Teixidor on the second floor of the Bank’s main branch in Plaça Sant Roc in Sabadell and Carlos Bunga’s Intento de conservación V (2015), on the theme of architecture, construction and ruin, getting rid of construction, hardness and fragility, in the Bank’s corporate centre in Las Tablas, Madrid. As for Sant Cugat del Vallès, Cristina Iglesias’s Sota la terra (2014) is a marvellous well that combines the most enduring materials in architecture and sculpture – stone and metal – with something constantly flowing and changing: water, which gushes out and disappears absorbed by a whirlpool and makes the shiny surfaces of the metal sparkle as if they were the bed of an old river covered by undergrowth. It is inside the Forum and its focal point, making it a place for interaction and encounter. José Pedro Croft’s Untitled (2015) consisting of two mirrors and an oval piece of glass in metal frames and seven metres in height is in the square in front of the corporate building. The three items are independent yet they generate extensive spatial play between themselves and with the surrounding space, architecture and landscape. The play of transparencies, shadows and reflections constantly changes depending on the light and the viewer’s standpoint. Alberto Peral’s Nudo (2015-2016) is an assembly consisting of strings of small balls in two pyramidal shapes joining floor and ceiling. In the centre, the knot formed by the strings when twisting – the most solid part of the work – seems to float between these two spaces on which the sculpture depends, yet at the same time it is independent of them as if it were a column which while not being free-standing does not fulfil any real supporting function. Patricia Dauder’s Espai (2017) is a kind of
33
archaeological landscape, a construction at ground level in which small, subtly coloured mud shapes reinforce the idea of emptiness and trace; an oval space, a constellation of extreme simplicity and great evocative power. In the same line of delicacy, Joaquim Chancho’s Seqüències (2014) is a frieze formed by five paintings with an orderly and rhythmic succession of lines on paper. Seqüències is both drawing and music and also writing and it fulfils its decorative function while at the same time revealing an enormous fineness of spirit through the strength of its conceptual component. With an imposing presence and not far from Chancho’s work there are two pieces by Ignasi Aballí, Inventari (Monedes del món 2014) (2014) and Carta de colors (Euro) (2014), one facing the other in the auditorium’s foyer; the list of all the names of the world’s currencies and the colours of the euro, the enumeration and colours as another way of saying and representing reality and things in a work that is both severe and sensual. Finally, in 2016 the Fundación ARCO honoured us with its “A” Award for corporate collecting. In the jury’s view, the prize reflected the care taken in selecting artists and works as well as the positioning of the Collection in a business setting that enables the Bank’s employees, shareholders and customers to see it. We all know that awards have the value they have, but in this case it recognises the good principles that have always guided our operations: the works’ artistic and historical value, brand value and reputation, their decorative role and, most importantly, enhancing the Bank’s workplaces and venues for interaction with its customers and shareholders. So we are delighted to receive this award which belongs to all the people who make up Banco Sabadell and is for all of them; for the whole of a bank whose culture includes the values of innovation and excellence which are also represented by the Collection.
CATÁLOGO / CATÀLEG / CATALOGUE
IGNASI ABALLÍ SERGI AGUILAR JUAN ANTONIO AGUIRRE CHEMA ALVARGONZÁLEZ DANIEL G. ANDÚJAR MAR ARZA TXOMIN BADIOLA MANOLO BALLESTEROS JORDI BERNADÓ LUIS BISBE ALFONS BORRELL CARLOS BUNGA PEDRO CABRITA REIS MIGUEL ÁNGEL CAMPANO JOAQUIM CHANCHO VICTORIA CIVERA CHEMA COBO HANNAH COLLINS JORDI COLOMER JOSÉ PEDRO CROFT PATRICIA DAUDER JOSÉ DÁVILA ÁNGELA DE LA CRUZ CRISTINA DE MIDDEL PEP DURAN JON MIKEL EUBA ESTHER FERRER JOAN FONTCUBERTA ALICIA FRAMIS FERRAN GARCIA SEVILLA MATHIAS GOERITZ JOSÉ ANTONIO HERNÁNDEZ-DÍEZ JOAN HERNÁNDEZ PIJUAN
LLUÍS HORTALÀ CRISTINA IGLESIAS PELLO IRAZU CONCHA JEREZ ANA JOTTA MIKI LEAL LLUÍS LLEÓ CHEMA MADOZ MATEO MATÉ ASIER MENDIZABAL XISCO MENSUA XAVIER MISERACHS ISABEL MUÑOZ JORGE OTEIZA JAVIER PEÑAFIEL ALBERTO PERAL ENRIC PLADEVALL JAUME PLENSA MANOLO QUEJIDO SOLEDAD SEVILLA JOSÉ MARÍA SICILIA SUSANA SOLANO TERESA SOLAR ABBOUD ALBERTO SOLSONA ANTONI TÀPIES JORDI TEIXIDOR JOAQUÍN TORRES-GARCÍA JUAN USLÉ EULÀLIA VALLDOSERA PATRICIO VÉLEZ MAYTE VIETA ORIOL VILAPUIG JOSÉ MARÍA YTURRALDE
Ignasi Aballí Barcelona 1958
Inventari (monedes del món 2014) 2014 Vinilo sobre pared Vinil sobre paret Vinyl on wall 730 × 670 cm
39
Carta de colors (Euro) 2014 Esmalte sobre aluminio Esmalt sobre alumini Enamel on aluminium 110 × 110 cm (× 10)
Sergi Aguilar Barcelona 1946
Inexacte 2017-2018 Aluminio y pintura de poliuretano Alumini i pintura de poliuretà Aluminium and polyurethane paint 149 × 225 × 325 cm
42
43
AL 2013 Acero Acer Steel 28 × 67 × 38 cm
Mesurador nº 2 2013 Madera, acrílico e hilo Fusta, acrílic i fil Wood, acrylic and thread 121 × 103 × 10 cm
44
Ref. 05/05 2013 Malla, yeso, vitrina de policarbonato y hierro Malla, guix, vitrina de policarbonat i ferro Mesh, plaster, glass cabinet and iron 150 Ă— 90 Ă— 70 cm
47
Entre viajes 2005-2009 Técnica mixta sobre papel Tècnica mixta sobre paper Mixed media on paper 21 × 30 cm (× 153)
Juan Antonio Aguirre Madrid 1945-2016
El Chaparral 1977 Acrílico sobre lienzo Acrílic sobre tela Acrylic on canvas 135 × 162 cm
49
Chema Alvargonzález Jerez de la Frontera 1960 - Berlin 2009
51
Un sueño de ciudad (Milán) II 2001 C-Print 180 × 120 cm 1/3
Reloj Milán 2001 C-Print 180 × 120 cm 1/3
Daniel G. Andújar Almoradí 1966
El capital. La mercancía. Guilloché 2015 Impresión digital sobre papel Impressió digital sobre paper Digital print on paper 41,5 × 59 cm (× 18) 4/5
53
Mar Arza Castelló [Castellón] 1976
En vano (celosía) 2018 360 páginas de libro recortadas 360 pàgines de llibre retallades 360 pages cut out from a book 382 × 223 × 53 cm
Txomin Badiola Bilbo / Bilbao 1957
Contra-Goodvibes Relieve (Let Her Paint) 2009-2015 Construcción en madera, impresión sobre chapa galvanizada Construcció en fusta, impressió sobre planxa galvanitzada Wood construction, print on galvanized sheet 245 × 185 × 100 cm
58
Dada la acumulación de pruebas (Bastardo) 3 2010-2015 Madera, pintura estucada y fundición en aluminio Fusta, pintura estucada i fosa d’alumini Wood, stucco paint and aluminium casting 75 × 45 × 34 cm
59
Manolo Ballesteros Barcelona 1965
Nº 60 2014 Óleo sobre lienzo Oli sobre tela Oil on canvas 193 × 135 cm 95 × 135 cm (× 2)
Nº 68 2014 Óleo sobre lienzo Oli sobre tela Oil on canvas 263 × 297 cm 130 × 97 cm (× 6)
Jordi Bernadó Lleida 1966
ID Project: Gretchen Cara Daily - Bióloga y biogeógrafa El árbol único de ‘La Ceiba’, Sabalito, Coto Brus, Costa Rica 2019 Fotografía Fotografia Photograph 180 × 240 cm 1/5
63
ID Project: Jimmy Wales - Cofundador de Wikipedia London Library, Londres, Reino Unido 2015 Fotografía Fotografia Photograph 180 × 240 cm 1/5
Luis Bisbe Málaga 1965
S/t (de la serie vallas 01 + 02) 2001 Bolígrafo sobre papel Bolígraf sobre paper Ballpoint on paper 170 × 122 cm (× 2)
Alfons Borrell Barcelona 1931
23.4.85 1985 Acrílico sobre lienzo Acrílic sobre tela Acrylic on canvas 160 × 195 cm
67
68
27.2.78 1978 Aguada sobre papel Guaix sobre paper Gouache on paper 53 × 71 cm
S/t 1979 Aguada sobre papel Guaix sobre paper Gouache on paper 48 × 65 cm
S/t 1978 Aguada sobre papel Guaix sobre paper Gouache on paper 57 × 67 cm
Carlos Bunga Porto 1976
Intento de conservación V 2015 Cartón, pintura mate, cinta adhesiva, luz y cristal Cartró, pintura mat, cinta adhesiva, llum i vidre Cardboard, matt paint, adhesive tape, light and glass 160 × 575 × 25 cm
Pedro Cabrita Reis Lisboa 1956
Herbarium (Madrid) #8 2014 Grafito, ceras, bolígrafo, acrílico y anilina sobre papel Grafit, llapis de cera, bolígraf, acrílic i anilina sobre paper Graphite, crayons, ballpoint, acrylic and aniline on paper 247 × 153 cm
Miguel Ángel Campano Madrid 1948
ST-2 1991 Óleo sobre lienzo Oli sobre tela Oil on canvas 195 × 168 cm
75
Joaquim Chancho Riudoms 1943
Pintura 78 1987 Óleo sobre lienzo Oli sobre tela Oil on canvas 190 × 190 cm
77
Seqüències 2014 Aguada sobre papel Guaix sobre paper Gouache on paper 97 × 186 cm (× 5)
Victoria Civera Puerto de Sagunto [Port de Sagunt]  1955
81
Arquitectura (nido) 2015 Tejido y pintura Teixit i pintura Fabric and paint 31 Ă— 31 cm
Nido pintado 2015 Pigmento sobre metacrilato Pigment sobre metacrilat Pigment on plexiglass 36 Ă— 28 cm
Chema Cobo Tarifa 1952
Images mirages 1979 Acrílico, acuarela, grafito y lápiz de color sobre papel Acrílic, aquarel·la, grafit i llapis de color sobre paper Acrylic, watercolour, graphite and coloured pencil on paper 114 × 154 cm
83
Hannah Collins London 1956
True Stories London 2006 C-Print 175 × 235 cm
85
True Stories Madrid 1 2019 C-Print 175 × 235 cm
Jordi Colomer Barcelona 1962
24 pensées IV 1989 Collage y técnica mixta sobre revistas Collage i tècnica mixta sobre revistes Collage and mixed media on magazines 42 × 60 × 4 cm (× 24)
Prototipos 2004 Instalación Fotografía Lambda Print sobre aluminio 110 × 110 cm Furgoneta Volkswagen, Papamóvil, Kennedy Lincoln Continental, Batmóvil y Trabant. Fibra de vidrio y yeso. Distintos tamaños Instal·lació Fotografia Lambda Print sobre alumini 110 × 110 cm Furgoneta Volkswagen, Papamòbil, Kennedy Lincoln Continental, Batmòbil i Trabant. Fibra de vidre i guix. Mides diverses Installation Lambda Print photograph on aluminium 110 × 110 cm Volkswagen Combi, Popemobile, Kennedy Lincoln Continental, Batmobile and Trabant. Fibreglass and plaster. Various sizes
90
Sunday Sun 1989 Collage con estructura metálica Collage amb estructura metàl·lica Collage with metallic frame 171 × 121 × 46 cm
Maravillas 1995-2004 Madera pintada, caja de elementos electrónicos, cables y bombillas Fusta pintada, caixa d’elements electrònics, cables i bombetes Painted wood, electronic components box, wire and bulbs 500 × 53 × 113 cm
91
José Pedro Croft Porto 1957
S/t 2015 Hierro, vidrio y espejo Ferro, vidre i mirall Iron, glass and mirror 700 × 500 × 20 cm (× 3)
96
S/t 2015 Aguafuerte, aguatinta, manera negra y collage. Monotipo Aiguafort, aiguatinta, manera negra i collage. Monotip Etching, aquatint, mezzotint and collage. Monotyping 149 Ă— 108,6 cm (Ă— 2)
97
Patricia Dauder Barcelona  1973
99
Surface C 2014 Transfer y grafito sobre papel Transfer i grafit sobre paper Transfer and graphite on paper 184 Ă— 117 cm
Surface D 2014 Transfer y grafito sobre papel Transfer i grafit sobre paper Transfer and graphite on paper 184 Ă— 117 cm
101
Espai 2017 Resina acrílica ecológica, pigmento y barro Resina acrílica ecològica, pigment i fang Ecological acrylic resin, pigment and clay 240 × 60 × 10 cm
José Dávila Guadalajara, México 1974
Homage to the Square 2012 Marcos de aluminio, pintura e hilo metálico Marcs d’alumini, pintura i fil metàl·lic Aluminium frames, paint and metal wire 180 × 180 × 180 cm
A Copy is a Meta-Original (Fig. 39) 2015 Película de vinilo adhesivo sobre impresión con pigmento perdurable Pel·lícula de vinil adhesiu sobre impressió amb pigment perdurable Adhesive vinyl film on archival pigment print 146,5 × 100 cm
Ángela de la Cruz A Coruña 1965
Throw VI (Yellow) 2013 Óleo y acrílico sobre aluminio Oli i acrílic sobre alumini Oil and acrylic on aluminium 123 × 56 × 37 cm
Cristina de Middel Alacant [Alicante]  1975
The Journey (Series: Midnight at the Crossroads) 2018 C-Print sobre Dibond C-Print on Dibond 100 Ă— 134 cm 2/5
109
Pep Duran Vilanova i la Geltrú 1955
111
Endurance (Monocrom) 1, 2 2006 Estampa giclée Estampa giclée Giclée print 88 × 117 cm (× 2)
Jon Mikel Euba Amorebieta-Etxano 1967
Condensed Velázquez 3, 4, 5, 6 2008 Serigrafía sobre papel Serigrafia sobre paper Screenprint on paper 70 × 100 cm (× 4)
113
Esther Ferrer Donostia / San Sebastián 1937
Marco que enmarca marco que enmarca, etc. (8 veces) Años 80 / Anys 80 / 1980s Técnica mixta sobre madera Tècnica mixta sobre fusta Mixed media on wood 56 × 42 × 6 cm
115
Joan Fontcuberta Barcelona 1955
S/t (Sèrie trauma o d’imatges malaltes) 2018 Fotografía sobre Duratrans Fotografia sobre Duratrans Photograph on Duratrans 153 × 103 × 10 cm (× 6)
Alicia Framis Barcelona 1967
La habitación de los libros prohibidos 2014 Caja de madera, luces, 193 libros y otros materiales Caixa de fusta, llums, 193 llibres i altres materials Wooden crate, lights, 193 books and other materials 250 × 250 × 250 cm
121
La habitación de la arquitectura prohibida 2017 Casa de madera, aluminio, bancos, pantalla, cascos, bolsas, impresos, 120 fotografías y vídeo Casa de fusta, alumini, bancs, pantalla, cascs, bosses, impresos, 120 fotografies i vídeo Wooden house, aluminium, benches, screen, helmets, bags, printed matter, 120 photographs and video 300 × 300 × 200 cm
Ferran Garcia Sevilla Palma de Mallorca  1949
123
Tríptic XA 84, XA 85, XA 88 1995 Técnica mixta sobre lienzo Tècnica mixta sobre tela Mixed media on canvas 160 × 130 cm (× 3)
124
Fotos de la lluna en apnea 1969-2008 Fotografía analógica. Impresión giclée en Hahnemülhe Photo Rag Baryta 315 g Fotografia analògica. Impressió giclée en Hahnemülhe Photo Rag Baryta 315 g Analogue photograph. Giclée print on Hahnemülhe Photo Rag Baryta 315 g 105 × 172 cm 1/3
125
Meridià de cel amb sol 1971-2008 Fotografía analógica. Impresión giclée en Hahnemülhe Photo Rag Baryta 315 g Fotografia analògica. Impressió giclée en Hahnemülhe Photo Rag Baryta 315 g Analogue photograph. Giclée print on Hahnemülhe Photo Rag Baryta 315 g 105 × 146 cm 1/3
Baix relleu 2 1988 Madera Fusta Wood 100 × 191 × 14 cm
Mathias Goeritz Danzig 1915 - Ciudad de México 1990
Torres de Ciudad Satélite III 1972 Serigrafía Serigrafia Screenprint 95 × 70,5 cm 52/100
129
José Antonio Hernández-Díez Caracas, Venezuela 1964
Pisatario: ‘Monument’ to V. Tatlin no. 30 2016 Aluminio y maderas de wengué, iroko, pino, roble y sapeli Alumini i fustes de wengué, iroc, pi, roure i sapel·li Aluminium and wenge, iroko, pine, oak and sapele woods 225 × 37 × 5 cm
131
Joan Hernández Pijuan Barcelona 1931-2005
Xiprers sobre blanc I 1996 Óleo sobre lienzo Oli sobre tela Oil on canvas 145 × 114 cm
133
134
Xiprer al claustre 1986 Ă“leo sobre lienzo Oli sobre tela Oil on canvas 146 Ă— 228 cm
Lluís Hortalà Olot 1959
Topología de la visión 1991 Pintura sobre madera Pintura sobre fusta Paint on wood Ø 235 cm
138
139
Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles 2016 Óleo sobre madera Oli sobre fusta Oil on wood 105 × 107 × 4 cm (Marie Antoinette) 195 × 305 × 5 cm (Du Barry)
Cristina Iglesias Donostia / San Sebastián 1956
Sota la terra 2014 Piedra, polvo de bronce, resina, mecanismo hidráulico, material eléctrico y agua Pedra, pols de bronze, resina, mecanisme hidràulic, material elèctric i aigua Stone, bronze powder, resin, hydraulic mechanism, electrical equipment and water 511 × 511 × 83 cm
Pello Irazu Andoain 1963
S/t 1987 Hierro Ferro Iron 57,5 × 68 × 38 cm
146
Siluetak 0 (After P.J) 2014 Pintura metálica y cinta adhesiva sobre papel Pintura metàl·lica i cinta adhesiva sobre paper Metallic paint and adhesive tape on paper 152 × 162 cm
Siluetak III 2016 Pintura metálica y cinta adhesiva sobre papel Pintura metàl·lica i cinta adhesiva sobre paper Metallic paint and adhesive tape on paper 230 × 152 cm
148
Juanbasura 2003 Pintura y cinta adhesiva sobre papel Pintura i cinta adhesiva sobre paper Paint and adhesive tape on paper 238 Ă— 152 cm
Concha Jerez Las Palmas de Gran Canaria 1941
Desarticulación de un partido político #2 1974-1976 Collage sobre papel Collage sobre paper Collage on paper 79 × 100 cm (× 6)
151
Ana Jotta Lisboa 1946
Exit C 1980 Madera y bisagras Fusta i frontisses Wood and hinges 260 × 40 × 8 cm
Miki Leal Sevilla 1974
De la biblioteca de Kandinsky 2014 Acuarela y acrílico sobre papel Aquarel·la i acrílic sobre paper Watercolour and acrylic on paper 220 × 152 cm
Lluís Lleó Barcelona 1961
Gran Vitrea 2016 Grafito y tinta sobre papel Nepal Grafit i tinta sobre paper Nepal Graphite and ink on Nepal paper 305 × 232 cm
159
Morpho’s Nest in a Cadmium House 2017 Piedra arenisca y pintura Pedra arenisca i pintura Sandstone and paint 320 × 180 × 25 cm (× 3)
Chema Madoz Madrid  1958
S/t 2017 FotografĂa b/n sobre papel baritado, virado al sulfuro Fotografia b/n sobre paper baritat, virat al sulfur Sulphur-toned B&W photograph on barite paper 125 Ă— 190 cm 6/7
161
S/t 2007 FotografĂa b/n sobre papel baritado, virado al sulfuro Fotografia b/n sobre paper baritat, virat al sulfur Sulphur-toned B&W photograph on barite paper 125 Ă— 125 cm 2/7
Mateo Maté Madrid 1964
Trampa de artista 1996 Bastidores de madera Bastidors de fusta Wooden frames 116 × 103 × 99 cm
163
Asier Mendizabal Ordizia 1973
Limbo (abierto doble I) 2016 Goma y chapa de hierro Goma i xapa de ferro Rubber and iron sheet 22 × 56 × 42 cm
Xisco Mensua Barcelona  1960
167
Trance 2011-2013 Tinta sobre papel Tinta sobre paper Ink on paper 50 Ă— 70 cm (Ă— 12)
Xavier Miserachs Barcelona 1937 - Badalona 1998
Els Encants Barcelona 1956
Tramvia 36 1965
Nadal Barcelona 1962
Fotografía Fotografia Photograph 27,5 × 37,5 cm 59 × 41,5 cm
Sant Cristòfol Barcelona 1962
169
El Port (sèrie Barcelona Blanc i Negre) 1962
La Llotja (sèrie Barcelona Blanc i Negre) 1962
Carrer de Balmes (sèrie Barcelona Blanc i Negre) 1962
Mercat del Born (sèrie Barcelona Blanc i Negre) 1962
Isabel Muñoz Barcelona 1951
S/t (serie Mevlevi) 2008 Giclée 100 × 100 cm 1/7
171
S/t (serie Mevlevi) 2009 Giclée 150 × 150 cm 2/7
Jorge Oteiza Orio 1908 – Donostia / San Sebastián 2003
Construcción vacía con unidades planas positivo-negativo 1957 Plancha de acero pintada en negro Planxa d’acer pintada en negre Steel sheet painted black 27 × 40 × 28 cm
Javier Peñafiel Zaragoza 1964
Perfeccionando muerte 2 2016 Técnica mixta sobre papel Tècnica mixta sobre paper Mixed media on paper 80 × 139 cm
175
Alberto Peral Santurtzi 1966
Rombo 2016 Acero inoxidable Acer inoxidable Stainless steel 144 × 144 × 80 cm
Nudo 2015-2016 Cable de acero y bolas de hematites Cable d’acer i boles de hematites Steel wire and hematite balls 317 × 150 × 150 cm
Enric Pladevall Vic 1951
Welcome to the Void 2008 Madera Fusta Wood 117 × 255 × 92 cm
Jaume Plensa Barcelona 1955
Paisatge I 1990 Técnica mixta sobre papel Tècnica mixta sobre paper Mixed media on paper 200 × 195 cm
183
184
Song of Songs. Cantar de los cantares I, II, III, IV, V, VI, VII 2006 Litografía y aguafuerte sobre papel Kozo Litografia i aiguafort sobre paper Kozo Lithograph and etching on Kozo paper 100 × 65 cm (× 7) 11/30
Manolo Quejido Sevilla 1946
Espejo_8 1984 Óleo sobre lienzo Oli sobre tela Oil on canvas 204 × 218 cm
187
Soledad Sevilla València [Valencia] 1944
Verde ausencia 2013 Óleo sobre lienzo Oli sobre tela Oil on canvas 201 × 221 cm
189
José María Sicilia Madrid 1954
191
Flor negro 1987 Acrílico sobre lienzo Acrílic sobre tela Acrylic on canvas 300 × 300 cm
Flor línia negra 1987 Acrílico sobre lienzo Acrílic sobre tela Acrylic on canvas 300 × 300 cm
Susana Solano Barcelona 1946
Voluta II 2016 Acero inoxidable Acer inoxidable Stainless steel 12 × 70 × 18,5 cm 1/3
193
Teresa Solar Abboud Madrid 1985
Crushed by pressure. Debris 2017 Tubos de acero galvanizado, cuerdas y cerámica negra esmaltada Tubs d’acer galvanitzat, cordes i ceràmica negra esmaltada Galvanised steel tubes, straps and black enamelled ceramic 98 × 140 × 60 cm
195
Alberto Solsona Barcelona 1947 - Madrid 1988
Plano oscuro 1979 Óleo sobre lienzo Oli sobre tela Oil on canvas 146 × 114 cm
197
Antoni Tàpies Barcelona 1923-2012
Suite Erker 1992 Xilografía en una tinta Xilografia en una tinta Woodcut in one ink 250 × 150 cm (× 5) 1/12
199
200
201
202
203
Jordi Teixidor València [Valencia] 1941
S/t 2006 Óleo sobre lienzo Oli sobre tela Oil on canvas 662 × 672 cm
206
El estudio rojo 3 1999 Ă“leo sobre lienzo Oli sobre tela Oil on canvas 120 Ă— 150 cm
207
Variaciones de dos formas que se desplazan 1968 Pintura sintética sobre madera Pintura sintètica sobre fusta Synthetic paint on wood 25 × 23 × 18 cm
208
Díptico rosa 1967 Pintura sintética sobre madera Pintura sintètica sobre fusta Synthetic paint on wood 60 × 44 × 5 cm
S/t 2015 Óleo sobre lienzo y madera Oli sobre tela i fusta Oil on canvas and wood 266 × 84 cm (× 2)
Joaquín Torres-García Montevideo, Uruguay 1874-1949
Grafismo en blanco y negro con planos de color 1936 Óleo sobre cartón Oli sobre cartró Oil on cardboard 35,5 × 50 cm
211
Juan Uslé Santander 1954
Mayofrío, Amberes 2002 Cibachrome 193,5 × 129 cm 3/5
Soñé que revelabas (Chenab) 2019 Acrílico, vinilo, pigmentos y dispersión sobre lienzo Acrílic, vinil, pigments i dispersió sobre tela Acrylic, vinyl, pigments and dispersion on canvas 305 × 227 cm
Eulà lia Valldosera Barcelona  1963
215
Family ties (studies) 2011 Fotografía Fotografia Photograph 40 × 60 cm (× 4) 1/3
Patricio Vélez Quito, Ecuador 1945
217
Llúmina I, IV, XVII, III 2010-2011 Tinta sobre papel Tinta sobre paper Ink on paper 120 × 81 cm (× 4)
218
219
Mayte Vieta Blanes 1964
El Duelo del invierno, Senderos 2014 Fotografía Fotografia Photograph 126 × 187 cm 2/3
221
222
Bambi 2014 Bronce patinado en negro sobre base de espejo Bronze patinat en negre sobre base de mirall Bronze with black patina on mirror base 68 Ă— 66 Ă— 20 cm (base variable) 3/5
223
Frágil V 2004 Fotografía Fotografia Photograph 154 × 294 cm 3/3
225
Nostalgia (serie 1, 2) 2016 Impresión sobre aluminio Impressió sobre alumini Print on aluminium 65 × 97,5 cm (× 2) 1/3
El dolor de los demás 2016 Bronce patinado en negro Bronze patinat en negre Bronze with black patina 8 × 24 × 67 cm
Oriol Vilapuig Sabadell 1964
Primeres llums 2008 Tinta sobre papel Tinta sobre paper Ink on paper 50 × 65,5 cm
Eclipsi 2010 Lápiz de color sobre papel Llapis de color sobre paper Coloured pencil on paper 56,5 × 66 cm
228
L’erotisme-Georges Bataille 2012 Fotocopia, postal y tinta sobre papel Fotocòpia, postal i tinta sobre paper Photocopy, postcard and ink on paper 140 × 180 cm
229
Hypnos 2013 Tinta, aguada, postal, lĂĄpiz de color y carboncillo sobre papel Tinta, guaix, postal, llapis de color i carbonet sobre paper Ink, gouache, postcard, coloured pencil and charcoal on paper 150,5 Ă— 204,5 cm
José María Yturralde Cuenca 1942
Situación límite en el espacio 1967 Pintura sintética y óleo sobre madera Pintura sintètica i oli sobre fusta Synthetic paint and oil on wood 130 × 89,6 cm
Estructura (serie cubos) 1971 Pintura sintética sobre madera Pintura sintètica sobre fusta Synthetic paint on wood 140 × 120 cm
231
ÍNDICE DE AUTORES Y OBRAS / ÍNDEX D’AUTORS I OBRES / AUTHORS AND WORKS INDEX
234
A
Ignasi Aballí
Inventari (monedes del món 2014), 2014 p. 32
Chema Alvargonzález
Carta de colors (Euro), 2014 p. 34
Un sueño de ciudad (Milán) II, 2001 p. 46
Sergi Aguilar
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Architettura di Viaggio. Milano: Galleria Rubin, 2002 Alegorías de lo cotidiano. Fotografía en la Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2018-2019
Inexacte, 2017-2018 p. 36
AL, 2013
Reloj Milán, 2001
p. 38 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Sergi Aguilar. Al-Gir. Barcelona: Galeria Estrany-de la Mota, 2014
p. 47
Juan Antonio Aguirre El Chaparral, 1977
Mesurador nº 2, 2013
p. 45
p. 39
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography “Artistas de Madrid”. Batik (Barcelona), núm. 84, Extra Arco’87, 1987 23 artistas: Madrid, años 70. Madrid: Comunidad de Madrid, 1991 Juan Antonio Aguirre. València: IVAM. Institut Valencià d’Art Modern, 1999 Enseñarte 2. La mirada en el paisaje. Un tema clásico en la pintura actual. Zaragoza: Diputación de Zaragoza, Ayuntamiento de Ejea de los Caballeros, 2003 Miguel Marcos. 25 años. Zaragoza: Diputación Provincial de Zaragoza, 2004 20 en la Colección Miguel Marcos. Oviedo: Banco Herrero – Gobierno del Principado de Asturias, 2008
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Sergi Aguilar. Al-Gir. Barcelona: Galeria Estrany-de la Mota, 2014
REF. 05 / 05, 2013 p. 41 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Sergi Aguilar. Al-Gir. Barcelona: Galeria Estrany-de la Mota, 2014 Realidad y símbolo. Colección DKV-Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2014
Entre viajes, 2005-2009 p. 42 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Sergi Aguilar. Revers anvers. Barcelona: MACBA. Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2015 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions 2004-2009. Sergi Aguilar. Santiago de Compostela: Galería SCQ, 2010 Sergi Aguilar. Revers / Anvers (1972-2015). Barcelona: MACBA. Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2015-2016
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions 12ème Biennale d’Alexandrie des Pays de la Méditerranée. Alexandrie, Égypte, 1978 23 artistas: Madrid, años 70. Madrid: Sala de exposiciones de la Comunidad de Madrid, 1991 Juan Antonio Aguirre. València: IVAM. Institut Valencià d’Art Modern, 1999 Enseñarte 2. La mirada en el paisaje. Un tema clásico en la pintura actual. Ejea de los Caballeros: Sala de Exposiciones de la Parroquia de Ejea de los Caballeros, 2003 20 en la Colección Miguel Marcos. Oviedo: Sala de exposiciones Banco Herrero, 2008-2009
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Chema Alvargonzález. Mehr Licht. Barcelona: Arts Santa Mònica – Ediciones Polígrafa, 2011 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Architettura di Viaggio. Milano: Galleria Rubin, 2002 Chema Alvargonzález. Mehr Licht. Barcelona: Arts Santa Mònica, 2011-2012 Alegorías de lo cotidiano. Fotografía en la Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2018-2019
Daniel G. Andújar El Capital. La mercancía. Guilloché, 2015 p. 49 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Daniel G. Andújar. El Capital. La mercancía. Guilloché. Madrid: Casa sin fin, 2015 Arco 2016. Casa sin fin. Madrid, 2016
Mar Arza En vano (celosía), 2008 p. 50 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions En vano, Mar Arza. Barcelona: La Virreina Centre de la Imatge, 2018
235
B
Txomin Badiola
Contra-Goodvibes Relieve (Let Her Paint), 2009-2015
Alfons Borrell
p. 52
23.4.85, 1985
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Txomin Badiola. Demasiado cercana como para ignorarla, demasiado remota como para poder intervenir. Bilbao: CarrerasMugica, 2016 Arco 2019. CarrerasMugica. Madrid, 2019
p. 63 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Alfons Borrell o la celebració del color. L’Hospitalet de Llobregat: Centre d’Art Tecla Sala, 2007 Alfons Borrell. Els treballs i els dies. Barcelona: Fundació Miró, 2015
Dada la acumulación de pruebas (Bastardo) 3, 2010-2015 p. 54 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Txomin Badiola. Demasiado cercana como para ignorarla, demasiado remota como para poder intervenir. Bilbao: CarrerasMugica, 2016 Arco 2017. CarrerasMugica. Madrid, 2017
Manolo Ballesteros Nº 60, 2014 p. 56 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Manolo Ballesteros pintat el 2014. Barcelona: Fundació Vila Casas, 2015 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Manolo Ballesteros pintat el 2014. Barcelona: Fundació Vila Casas, Can Framis, 2015
Nº 68, 2014 p. 57 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Manolo Ballesteros pintat el 2014 Barcelona: Fundació Vila Casas, 2015 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Manolo Ballesteros pintat el 2014 Barcelona: Fundació Vila Casas, Can Framis, 2015 Estancias. Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2016-2017
Jordi Bernadó ID Project: Gretchen Cara Daily, Bióloga y biogeógrafa - El árbol único de ‘La Ceiba’, Sabalito, Coto Brus, Costa Rica, 2019 p. 58
ID Project: Jimmy Wales - Cofundador de Wikipedia - London Library, Londres, Reino Unido, 2015
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Alfons Borrell o la celebració del color. L’Hospitalet de Llobregat: Centre d’Art Tecla Sala, 2007; Sabadell: Museu d’Art de Sabadell, 2007 Alfons Borrell. Els treballs i els dies. Barcelona: Fundació Miró, 2015
27.2.78, 1978 p. 64
S/t, 1979 p. 65
S/t, 1978
p. 59
p. 65
Luis Bisbe
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Alfons Borrell. Obra sobre paper, 1956-2010. Caldes d’Estrac: Fundació Palau, 2013 Alfons Borrell. Els treballs i els dies. Barcelona: Fundació Miró, 2015
S/t (de la serie vallas 01 + 02), 2001 p. 61 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Luis Bisbe. Interiorismoyexteriorismo. Madrid: La Casa Encendida, 2008 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Arco 2002. Galería Salvador Díaz. Madrid, 2002 Javier Pérez - Luis Bisbe. Annemasse: Villa du Parc, Centre d’Art Contemporain Annemasse, 2004 Luis Bisbe. Interiorismoyexteriorismo. Madrid: La Casa Encendida, 2008 Luis Bisbe. Actualidad rabiosa. Barcelona: etHALL, 2014
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Alfons Borrell. Obra sobre paper, 1956-2010. Caldes d’Estrac: Fundació Palau, 2013; Sabadell: Museu d’Art de Sabadell, 2013 Alfons Borrell. Els treballs i els dies. Barcelona: Fundació Miró, 2015
Carlos Bunga Intento de conservación V, 2015 p. 66
236
C
Hannah Collins True Stories London, 2006 p. 80
Pedro Cabrita Reis
True Stories Madrid 1, 2019 p. 81
Herbarium (Madrid) #8, 2014 p. 69 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Pedro Cabrita Reis. Herbarium (Madrid). Madrid: Galería Juana de Aizpuru, 2015 Arco 2016. Galería Juana de Aizpuru. Madrid, 2016
Joaquim Chancho Pintura 78, 1987 p. 73
Miguel Ángel Campano ST-2, 1991 p. 71 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Bonet, Juan Manuel. “ARCO español: Compás de espera”. ABC Cultural (Madrid), núm. 15, 1992 Miguel Ángel Campano. Barcelona: Galeria Carles Taché, 1992 Los años pintados. Zaragoza: Gobierno de Aragón – Diputación de Zaragoza, 1994 Bonet, Juan Manuel. “La pintura en el laberinto”. ABC Cultural (Madrid), núm. 171, 1995 Los años pintados. Barcelona: Diputació de Barcelona – Consorci de les Drassanes de Barcelona, 1995 Piquero, José Luis. “Pintura muy pintura”. El Súmmum (Oviedo), núm. 2, 2001 Los años pintados. Gijón: Cajastur, Obra Social y Cultural, 2002 20 en la colección Miguel Marcos. Oviedo: Banco Sabadell Herrero, 2008 Miguel Ángel Campano. D’après. Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2019 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Arco 1992. Galeria Carles Taché. Madrid, 1992 Miguel Ángel Campano. Barcelona: Galeria Carles Taché, 1992 Los años pintados. Zaragoza: Palacio de Sástago, 1994; Barcelona: Sala Marquès de Comillas, Drassanes Reials, 1995; Gijón: Palacio Revillagigedo, 2001 Arco 1995. Galería Miguel Marcos. Madrid, 1995 20 en la colección Miguel Marcos. Oviedo: Sala de exposiciones Banco Herrero, 2008-2009 Promenade. Miguel Ángel Campano, Carlos Franco, Xavier Grau, Marcela Gutiérrez, Rómulo Royo, Baltazar Torres. Barcelona: Galería Miguel Marcos, 2014-2015 Arco 2015. Galería Miguel Marcos. Madrid, 2015 Miguel Ángel Campano. D’après. Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2019-2020
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Tempo 1995-1998. Barcelona: Centre d’Art Santa Mònica, 1998 Tiempo sobre tiempo 1997-2003. Burgos: CAB. Centro de Arte Caja Burgos, 2004 Al llindar de la geometria. Palma de Mallorca: Casal Solleric, 2010-20119 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Tempo 1995-1998. Barcelona: Centre d’Art Santa Mònica, 1998 Tiempo sobre tiempo 1997-2003. Burgos: CAB. Centro de Arte Caja Burgos, 2004 Al llindar de la geometria. Palma de Mallorca: Casal Solleric, 2010-2011 Joaquim Chancho / En blanc i negre. L’Hospitalet de Llobregat: Ana Mas Projects, 2019
Seqüències, 2014 p. 74
Victoria Civera Arquitectura (nido), 2015 p. 76
Nido pintado, 2015
Jordi Colomer 24 pensées IV, 1989 p. 82 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Jordi Colomer. Pensées y Self-Pensées. Madrid: Galería Juana de Aizpuru, 1990 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Jordi Colomer. Pensées y Self-Pensées. Madrid: Galería Juana de Aizpuru, 1990 Estancias. Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2016-2017
Prototipos, 2004 p. 84 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Jordi Colomer. Arabian Stars y otras estrellas. Madrid: Galería Juana de Aizpuru, 2005 Arco 2017. Galería Juana de Aizpuru. Madrid, 2017
Sunday Sun, 1989 p. 86 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Jordi Colomer. Big Sunday Sun. Vitoria-Gasteiz: Artium, 2010
Maravillas, 1995-200 p. 87 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Jordi Colomer. Lyon: Institut d’art contemporain, Villeurbanne. FRAC Rhône-Alpes, 2004
p. 77 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Nidal. Victoria Civera. Barcelona: Galeria Joan Prats, 2015
José Pedro Croft S/t, 2015
Chema Cobo Images mirages, 1979
p. 88 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography José Pedro Croft. Medida incerta/Uncertain Measure. Berlin: Hatje Cantz, 2017
p. 79 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Arco 2019. Galería Miguel Marcos. Madrid, 2019
S/t, 2015 p. 92
237
D
Patricia Dauder Surface C, 2014 p. 94
Cristina de Middel The Journey (Series: Midnight at the Crossroads), 2018
F
p. 105 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions ParisPhoto 2018. Galería Juana de Aizpuru. Paris, 2018 Aparences. Fotografia a la Col·lecció Banc Sabadell. Girona: Bòlit, Centre d’Art Contemporani, 2019
Surface D, 2014 p. 95 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Art Basel. ProjecteSD. Basel, 2014
Pep Duran Endurance (Monocrom) 1-2, 2006
Espai, 2017
p. 106
p. 97
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Prosa del Observatorio. Barcelona: Galería RocioSantaCruz, 2015-2016
José Dávila
E
Homage to the Square, 2012 p. 98 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Arco 2015. Travesia Cuatro. Madrid, 2015
A Copy is a Meta-Original (Fig. 39), 2015 p. 100 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Jose Dávila_ Daylight Found me with No Answer. Madrid: This side up, 2015 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Arco 2015. Travesia Cuatro. Madrid, 2015
Ángela de la Cruz p. 103 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Arco 2014. Galería Helga de Alvear. Madrid, 2014 Realidad y símbolo. Colección DKV-Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2014
Marco que enmarca marco que enmarca, etc. (8 veces), Años 80 / Anys 80 / 1980s p. 111 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Dans le cadre de l’art (3). Paris: Galerie Lara Vincy, 2009 Esther Ferrer en cuatro movimientos. Vitoria-Gasteiz: Artium, Arte Garaikidearen Euskal Zentro-Museoa, 2010; Palma de Mallorca: Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, 2011; Santiago de Compostela: CGAC. Centro Galego de Arte Contemporánea, 2012 Summa 14. Àngels Barcelona; Madrid: Matadero, 2014
Jon Mikel Euba
Joan Fontcuberta
Condensed Velázquez 3, 4, 5, 6, 2008
S/t (Sèrie trauma o d’imatges malaltes), 2018
p. 108
Throw VI (Yellow), 2013
Esther Ferrer
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Jon Mikel Euba. Condensed Velázquez. Madrid: Galería Soledad Lorenzo, 2008 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Jon Mikel Euba. Condensed Velázquez. Madrid: Galería Soledad Lorenzo, 2008 Arco 2007. CarrerasMugica. Madrid, 2007
p. 112 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Alegorías de lo cotidiano. Fotografía en la Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2018-2019 Trauma. Barcelona: Palau de la Música Catalana. Sala Millet, 2020
238
G
Ferran Garcia Sevilla
Tríptic XA 84, XA 85, XA 88, 1995 p. 118
Alicia Framis
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Ferran Garcia Sevilla. Pintures 1988-2001. Barcelona: Edicions Polígrafa, 2002
La habitación de los libros prohibidos, 2014
Fotos de la lluna en apnea, 1969-2008
p. 114
p. 120
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography La habitación de los libros prohibidos. Alicia Framis. Barcelona: Blueproject Foundation, 2017 Biharko Liburutegi Guztiak, Todas las bibliotecas del mañana; All Tomorrow’s Libraries. Donostia / San Sebastián: Koldo Mitxelena Kulturunea, 2019
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Paris Photo 2017. Galería RocioSantaCruz, Paris, 2017 Alegorías de lo cotidiano. Fotografía en la Colección Banco Sabadell. Alacant: Centre Cultural Las Cigarreras, 2018; Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2018-2019 Aparences. Fotografia a la Col·lecció Banc Sabadell. Girona: Bòlit, Centre d’Art Contemporani, 2019
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Alicia Framis. Chambre des livres interdits. Vallauris: Musée national Pablo Picasso. Chapelle de Vallauris, 2014 Alicia Framis. Forbidden Books. Amsterdam: Annet Gelink Gallery, 2014-2015 La habitación de los libros prohibidos. Alicia Framis. Barcelona: Blueproject Foundation, 2017 Alicia Framis. Fearless. Nürnberg: Kunsthalle Nürnberg, 2017 Biharko Liburutegi Guztiak, Todas las bibliotecas del mañana; All Tomorrow’s Libraries. Donostia / San Sebastián: Koldo Mitxelena Kulturunea, 2019
La habitación de la arquitectura prohibida, 2017
Meridià de cel amb sol, 1971-2008 p. 121 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Paris Photo 2017. Galería RocioSantaCruz, Paris, 2017 Alegorías de lo cotidiano. Fotografía en la Colección Banco Sabadell. Alacant: Centre Cultural Las Cigarreras, 2018; Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2018-2019
Baix relleu 2, 1988 p. 122
p. 116 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Pabellón de género / Gender Pavilion. Alicia Framis. Madrid: Comunidad de Madrid, Espacios para el arte contemporáneo, 2018
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Ferran García Sevilla. La Torre de Papel. Madrid: Ministerio de Cultura, 1989 Power, Kevin. “Ferran García Sevilla. Una conversación”. Arena Internacional del Arte. Madrid, 1989
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Arco 2017. Galería Juana de Aizpuru. Madrid, 2017 Alicia Framis. Fearless. Nürnberg: Kunsthalle Nürnberg, 2017 Pabellón de género / Gender Pavilion. Alicia Framis. Madrid: Sala Alcalá 31, 2018-2019
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Ferran García Sevilla. La Torre de Papel. Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Palacio de Velázquez, 1989. Ferran Garcia Sevilla. Mosaic. Barcelona: Antic Hospital de Santa Mònica, 1989
Mathias Goeritz Torres de Ciudad Satélite III, 1972 p. 125 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Reyes Palma, Francisco. Mathias Goeritz, el hombreniño de Altamira y la disrupción estética. Madrid: Galería La Caja Negra, 2010 El retorno de la serpiente. Mathias Goeritz y la invención de la arquitectura emocional. Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2014 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Mathias Goeritz, el hombre-niño de Altamira y la disrupción estética. Madrid: Galería La Caja Negra, 2010 El retorno de la serpiente. Mathias Goeritz y la invención de la arquitectura emocional. Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2014-2015; México DF: Palacio de Cultura Banamex, 2015; Puebla, México: Museo Amparo, 2015-1017
239
I
H
Cristina Iglesias Sota la terra, 2014 p. 136
Pello Irazu S/t, 1987 p. 141 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Pello Irazu: Obra 1987-1988. Madrid: Galería Soledad Lorenzo, 1988
José Antonio Hernández-Díez
p. 127
Lluís Hortalà
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Pello Irazu: Obra 1987-1988. Madrid: Galería Soledad Lorenzo, 1988 Pello Irazu. Barcelona: Galeria Joan Prats, 1989 Subespecies de almacén. Bilbao: CarrerasMugica, 2018
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Arco 2016. Galeria Estrany-de la Mota. Madrid, 2016 Estancias. Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2017
Topología de la visión, 1991
Siluetak 0 (After P.J), 2014
Pisatario: ‘Monument’ to V. Tatlin no. 30, 2016
Joan Hernández Pijuan Xiprers sobre blanc I, 1996 p. 129 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Hernández Pijuan. Madrid: Galería Soledad Lorenzo, 2000 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Hernández Pijuan. Madrid: Galería Soledad Lorenzo, 2000
Xiprer al claustre, 1986 p. 131 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Hernández Pijuan. Chicago, Illinois: Michel Dunev Gallery, 1986 Estancias. Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2016-2017
p. 132
p. 142
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography IV Becas de creación artística de la Fundación Banesto. Madrid: Fundación Banesto, 1993
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Pello Irazu. SiluetasMasasSombras. PerfilesBultosEspectros. LeyendasDesechosEspantos. Bilbao: CarrerasMugica, 2014-2015 Arco 2016. Galería Moisés Pérez de Albéniz. Madrid, 2016
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions IV Becas de creación artística de la Fundación Banesto. Madrid: Arco, 1993 Arco 1994. Galería Fúcares. Madrid, 1994
Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles, 2016 p. 134 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Lluís Hortalà. Guillotina. L’Hospitalet de Llobregat: Centre d’Art Tecla Sala, 2019 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Lluís Hortalà. Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles. Barcelona: Galería RocioSantaCruz, 2016 Estancias. Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2017 Lluís Hortalà Guillotina. L’Hospitalet de Llobregat: Centre d’Art Tecla Sala, 2019
Siluetak III, 2016 p. 143 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Arco 2017. CarrerasMugica. Madrid, 2017
Juanbasura, 2003 p. 145 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Pello Irazu. Panorama. Bilbao: Guggenheim Bilbao, 2017 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Pello Irazu. Panorama. Bilbao: Guggenheim Bilbao, 2017 Arco 2018. CarrerasMugica. Madrid, 2018
240
L J Miki Leal
De la biblioteca de Kandinsky, 2014
Concha Jerez
Desarticulación de un partido político #2, 1974-1976
p. 151
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Arco 2014. Galería Fúcares. Madrid, 2014 Estancias. Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2016-2017
p. 146 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Concha Jerez. Que nos roban la memoria. Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2020 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Interferencias en los medios. León: MUSAC. Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, 2014 Interferencias. Las Palmas de Gran Canaria: CAAM. Centro Atlántico de Arte Moderno, 2017-2018 Arco 2019. Galería Aural. Madrid, 2019 Concha Jerez. Que nos roban la memoria. Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2020
Ana Jotta Exit C, 1980
M
Chema Madoz S/t, 2017 p. 156
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Chema Madoz. Madrid: Galería Elvira González, 2018 Arco 2018. Galería Elvira González. Madrid, 2018 Alegorías de lo cotidiano. Fotografía en la Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2018-2019 Aparences. Fotografia a la Col·lecció Banc Sabadell. Girona: Bòlit, Centre d’Art Contemporani, 2019
S/t, 2007 p. 157 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Chema Madoz. Madrid: La Fábrica, Col. Obras Maestras, 2009 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Chema Madoz. Madrid: Galería Elvira González, 2015 Arco 2015. Galería Elvira González. Madrid, 2015
Lluís Lleó Gran Vitrea, 2016
Mateo Maté
p. 153 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Lluís Lleó. Marion Papers / Morpho’s Nest. Barcelona: Galeria Marc Domènech – Instituto Cervantes, 2016 Lluís Lleó. All Mighty Pencil. L’Hospitalet de Llobregat: Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet, 2017 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Lluís Lleó. Marion papers. Barcelona: Galeria Marc Domènech, 2016-2017 Lluís Lleó. Morpho’s Nests. Paris: Instituto Cervantes, 2017 Lluís Lleó. All Mighty Pencil. L’Hospitalet de Llobregat: Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet, 2017
Trampa de artista, 1996 p. 159 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Mateo Maté - La cara oculta. Madrid: Galería Nieves Fernández, 2014 Estancias. Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2017
Asier Mendizabal Limbo (abierto doble I), 2016
p. 149
Morpho’s Nest in a Cadmium House, 2017
p. 161
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Al Cartio e Constance Ruth Howes de A a C. Lisboa: Museu Calouste Gulbenkian, 2018
p. 154
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Incuvar. Asier Mendizabal. Alzuza: Fundación Museo Jorge Oteiza, 2018
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Ana Jotta: Abans que me n’oblidi. Barcelona: ProjecteSD, 2016 Al Cartio e Constance Ruth Howes de A a C. Lisboa: Museu Calouste Gulbenkian, 2018-2019
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Lluís Lleó. Morpho’s Nest in a Cadmium House. New York, Park Avenue: The Sculpture Committee of The Fund for Park Avenue – NYC Park’s Art, 2017 Lluís Lleó. Morpho’s Nest in a Cadmium House. Barcelona: Palau de Pedralbes, Ajuntament de Barcelona, 2018-2022
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Asier Mendizabal. Concavitat. Barcelona: ProjecteSD, 2016 Incuvar. Asier Mendizabal. Alzuza: Fundación Museo Jorge Oteiza, 2018
241
Isabel Muñoz
P
S/t (serie Mevlevi), 2008
Xisco Mensua Trance, 2011-2013 p. 162 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Xisco Mensua. Trance. Madrid: Casa sin fin, 2014
Xavier Miserachs Tramvia 36, Barcelona 1965 p. 164
La Llotja (sèrie Barcelona Blanc i Negre), 1962 p. 165
El Port (sèrie Barcelona Blanc i Negre), 1962 p. 165
Mercat del Born (sèrie Barcelona Blanc i Negre), 1962 p. 165
p. 166
S/t (serie Mevlevi), 2009 p. 167 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Isabel Muñoz. Madrid: Editorial La Fábrica, Col. Obras Maestras, 2010 Isabel Muñoz. Madrid: La Fábrica, Col. Photobolsillo, 2012 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions El amor y el éxtasis. Madrid: Sala Canal de Isabel II, 2010 Entre el amor y el éxtasis. Panamá: Bienal del Sur en Panamá, 2013 Straight from Spain: Photography by Isabel Muñoz & Castro Prieto. San Antonio, Texas: Ruiz-Healy Art, 2014 Encuentros Fotográficos de Gijón. Gijón, 2015 Context Art Miami. N2 Galeria. Miami, 2016 Stories of places and spaces, bodies and ties. Luxembourg: Arendt & Art Foundation, 2016 Alegorías de lo cotidiano. Fotografía en la Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero. 2018-2019 Aparences. Fotografia a la Col·lecció Banc Sabadell. Girona: Bòlit, Centre d’Art Contemporani, 2019
O
Carrer de Balmes (sèrie Barcelona Blanc i Negre), 1962 p. 165
Sant Cristòfol, Barcelona 1962 p. 164
Nadal, Barcelona 1962 p. 164
Els Encants, Barcelona 1956 p. 164 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Miserachs, Xavier. Barcelona Blanc i Negre. Barcelona: Editorial Aymà, 1964 Xavier Miserachs: 1 segon i 25 centèsimes. Barcelona: Fundació La Caixa, 1992 López Mondéjar, Publio. Photographie et société dans l’Espagne de Franco. Vol. III. Barcelona: Lunwerg Editores, 1996 Miserachs, Xavier. Criterio fotográfico. Notas para un curso de fotografia. Barcelona: Ediciones Omega, 1998 Xavier Miserachs. Madrid: La Fábrica Editorial, Col. Photobolsillo, 2007 Miserachs, Xavier. Epíleg imprevist. Barcelona: RM Editorial – Fundació Catalunya-La Pedrera, 2018
Jorge Oteiza
Construcción vacía con unidades planas positivo-negativo, 1957 p. 169 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Badiola, Txomin. Oteiza. Catálogo razonado de escultura. Donostia / San Sebastián: Editorial Nerea – Fundación Museo Jorge Oteiza, 2016
Javier Peñafiel
Perfeccionando muerte 2, 2016 p. 171 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions La vida instrucciones de uso. Zaragoza: La Casa Amarilla, 2016-2017 Arco 2018. Galeria Joan Prats. Madrid, 2018
Alberto Peral Rombo, 2016 p. 172 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Arenzana Imaz Intxausti Montón Peral. Donostia / San Sebastián: Tabakalera. Centro Internacional de Cultura Contemporánea, 2016
Nudo, 2015-2016 p. 174
Enric Pladevall Welcome to the Void, 2008 p. 176 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Enric Pladevall. Welcome to the Void. Barcelona: Fundació Vila Casas, 2009 The mystery of the elements. Enric Pladevall. Krugersdorp, South Africa: Nirox Foundation, 2010 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Enric Pladevall. Welcome to the Void. Barcelona: Fundació Vila Casas, Espai Volart, 2009
242
Q
S
Soledad Sevilla
Verde ausencia, 2013 p. 185 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Arquitectura agrícola. Soledad Sevilla. Barcelona: Fundación Arte y Mecenazgo, Obra Social “La Caixa”, 2014 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Soledad Sevilla. Arquitectura agrícola. Barcelona: +R Galería, 2013
Manolo Quejido Espejo_8, 1984
José María Sicilia
p. 183
Jaume Plensa Paisatge I, 1990 p. 179 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Cose Mai Viste. Roma: The Road to Contemporary Art, 2008 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Jaume Plensa. Barcelona: Galeria Carles Taché, 1990 Cose Mai Viste. Roma: Terme di Diocleziano, 2008 Reset. Santa Margarida i els Monjos: Galeria Palmadotze, 2013
Song of Songs. Cantar de los cantares I, II, III, IV, V, VI, VII, 2006 p. 181 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Salto de página. El libro de artista en el siglo XXI. Colección Arts Libris / Banco Sabadell. Segovia: Sala de exposiciones Palacio Quintanar, 2014; Santiago de Compostela: Auditorio de Galicia, 2015-2016; Madrid: Calcografía Nacional. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 2017 Libro de Arte. Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2017
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Mahón’85. Carlos Alcolea, José Manuel Broto, Miguel Ángel Campano, Eva Lootz, Juan Navarro Baldeweg, Manolo Quejido, Manuel Salinas. Madrid: Ministerio de Cultura, 1985 Los años pintados. Gijón: Cajastur, Obra Social y Cultural, 2001 Miguel Marcos. 25 años. Zaragoza: Diputación Provincial de Zaragoza, 2004 20 en la Colección Miguel Marcos. Oviedo: Banco Herrero, 2008 Idea: Pintura Fuerza. En el gozne de los años 70 y 80. Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía – Ediciones Siruela, 2013 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Mahón’85. Carlos Alcolea, José Manuel Broto, Miguel Ángel Campano, Eva Lootz, Juan Navarro Baldeweg, Manolo Quejido, Manuel Salinas. Maó: Ajuntament de Maó, 1985 Colectiva. Propuesta para una colección. Generación de los 80. Barcelona: Galería Miguel Marcos, 1998 Los años pintados. Gijón: Palacio Revillagigedo, 2001-2002 Miguel Marcos. 25 años. Zaragoza: Palacio de Sástago, 2004 20 en la Colección Miguel Marcos. Oviedo: Banco Herrero – Gobierno del Principado de Asturias, 2008 Idea: Pintura Fuerza. En el gozne de los años 70 y 80, Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Palacio de Velázquez, 2013-2014 Arco 2019. Galería Miguel Marcos. Madrid, 2019
Flor negro, 1987 p. 186 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography José María Sicilia. Peintures de 1987 / Pinturas de 1987. Bordeaux: CAPC, Musée d’art contemporain de Bordeaux, 1987 José María Sicilia. Peintures de 1987 / Pinturas de 1987. Madrid: Ministerio de Cultura, 1987 Los años pintados. Zaragoza: Gobierno de Aragón – Diputación de Zaragoza, 1994 Los años pintados. Barcelona: Diputació de Barcelona – Consorci de les Drassanes de Barcelona, 1995 Gafarot, Xavier. “‘Olvidados’ por la transición”. Diario 16 (Barcelona), 1995 Confines. Miradas, discursos, figuras en los extremos del siglo XX. Madrid: Comunidad de Madrid, Consejería de Cultura, 2000 Gea, Juan Carlos. “Diecisiete pintores entusiasmados”. Más Gijón - La Nueva España (Gijón), 2001 Los años pintados. Gijón: Cajastur, Obra Social y Cultural, 2002 Merayo, Paché. “Mil razones para mirar despacio”. El Comercio (Gijón), 2002 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions José María Sicilia. Peintures de 1987 / Pinturas de 1987. Bordeaux: CAPC, Musée d’art contemporain de Bordeaux, 1987; Madrid: Palacio de Velázquez, 1988 Los años pintados. Zaragoza: Palacio de Sástago, 1994; Barcelona: Sala Marquès de Comillas, Drassanes Reials, Barcelona. 1995; Gijón: Palacio Revillagigedo, 2001
243
Flor línia negra, 1987 p. 187 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography José María Sicilia. Peintures de 1987 / Pinturas de 1987. Bordeaux: CAPC, Musée d’art contemporain de Bordeaux, 1987 José María Sicilia. Peintures de 1987 / Pinturas de 1987. Madrid: Ministerio de Cultura, 1987 Los años pintados. Gijón: Cajastur, Obra Social y Cultural, 2002 20 en la Colección Miguel Marcos. Oviedo: Banco Herrero – Gobierno del Principado de Asturias, 2008 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions José María Sicilia. Peintures de 1987 / Pinturas de 1987. Bordeaux: CAPC, Musée d’art contemporain de Bordeaux, 1987; Madrid: Palacio de Velázquez, 1988 Los años pintados. Zaragoza: Palacio de Sástago, 1994; Barcelona: Sala Marquès de Comillas, Drassanes Reials, 1995; Gijón: Palacio Revillagigedo, 2001 20 en la Colección Miguel Marcos. Oviedo: Sala de exposiciones Banco Herrero, 2008-2009
T
Susana Solano Voluta II, 2016 p. 189 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Susana Solano. Madrid: Galería Rafael Pérez Hernando, 2017
Teresa Solar Abboud Crushed by pressure. Debris, 2017 p. 191 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Teresa Solar Abboud. Ground Control. Barcelona: Galeria Joan Prats, 2017 Arco 2018. Galeria Joan Prats. Madrid, 2018
Antoni Tàpies Suite Erker, 1992 p. 195
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Tàpies. Obra gráfica 1987-1994. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2009 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Antoni Tàpies. Suite Erker. Barcelona: Galeria Joan Gaspar, 2014 Antoni Tàpies. Suite Erker. Madrid: Galeria Joan Gaspar, 2013
Jordi Teixidor Alberto Solsona Plano oscuro, 1979 p. 193 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Alberto Solsona. Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía – MACBA. Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2013 Alberto Solsona. L’abstracció en equilibri. Barcelona: Galeria Marc Domènech – Fundación Almela-Solsona, 2014 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Alberto Solsona. Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía; Barcelona: MACBA. Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2013-2014 Alberto Solsona. L’abstracció en equilibri. Barcelona: Galeria Marc Domènech, 2014-2015
S/t, 2006 p. 200 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Mateo, Josep Lluís. Ocasiones. Barcelona: Actar, 2009
El estudio rojo 3, 1999 p. 202 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Jordi Teixidor. Madrid: Galería Antonio Manchón, 1999 Maluquer, Elvira; Molins, Miquel; Solans, Piedad; Zeitlin, Marilyn A. — Jordi Teixidor. Barcelona: Centre d’Art Santa Mònica, Generalitat de Catalunya, 2001 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Jordi Teixidor. Madrid: Galería Antonio Manchón, 1999 Jordi Teixidor. Barcelona: Centre d’Art Santa Mònica, Generalitat de Catalunya, 2001
Variaciones de dos formas que se desplazan, 1968 p. 203 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Aguirre, J. A. Arte último. La “Nueva Generación” en la escena española. Madrid: Julio Cerezo Estévez, 1969 Derivas de la geometría. Razón y orden en la abstracción española 1950-75. Alzuza: Fundación Museo Jorge Oteiza, 2012 Col·lectius artístics a València sota el franquisme. València: IVAM. Institut Valencià d’Art Modern, 2016 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Jordi Teixidor. Madrid: Galería Edurne, 1968 Línea y plano. Madrid: Galería Antonio Machón, 2007 Derivas de la geometría. Razón y orden en la abstracción española 1950-75. Alzuza: Fundación Museo Jorge Oteiza, 2012 Col·lectius artístics a València sota el franquisme. València: IVAM. Institut Valencià d’Art Modern, 2016 Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca: Fernando Zóbel. 50º Aniversario: 1966-2016, Gerardo Rueda (Madrid, 1926-1996) Jordi Teixidor (Valencia, 1941) Gustavo Torner (Cuenca, 1925) José María Yturralde (Cuenca, 1942) Fernando Zóbel (Manila, 1924 - Roma, 1984). Madrid: Galería Juana de Aizpuru, 2016
Díptico rosa, 1967 p. 204 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography La pintura, el viaje y la contemplación. València: Fundación Chirivella Soriano, 2016 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Jordi Teixidor. Madrid: Galería Edurne, 1968 La pintura, el viaje y la contemplación. València: Fundación Chirivella Soriano, 2016 Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca: Fernando Zóbel. 50º Aniversario: 1966-2016, Gerardo Rueda (Madrid, 1926-1996) Jordi Teixidor (Valencia, 1941) Gustavo Torner (Cuenca, 1925) José María Yturralde (Cuenca, 1942) Fernando Zóbel (Manila, 1924 - Roma, 1984). Madrid: Galería Juana de Aizpuru, 2016
S/t, 2015 p. 205 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Jordi Teixidor. Altas horas. Barcelona: Galería RocioSantaCruz, 2016 Estancias. Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2016-2017
244
V
Eulàlia Valldosera
Family ties (studies), 2011
U
Joaquín Torres-García Grafismo en blanco y negro con planos de color, 1936 p. 207 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Argul, José Pedro. “La irrupción de Torres-García en su país”. Mundo Hispánico (Madrid), Núm. 301, 1973 Gutiérrez, Fernando. “Torres-García en el Museo de Arte Moderno”. La Vanguardia Española (Barcelona), 23.06.1973 Jardí, Enric. Joaquín Torres-García. Barcelona: Polígrafa, 1973 Del Castillo, Alberto. “J. Torres García-Profeta en su tierra”. Goya. Revista de Arte (Madrid), 1973 Del Castillo, Alberto. “J. Torres García o el Imperio de la Razón”. Diario de Barcelona (Barcelona), 23.07.1973 “Extraordinario dedicado al pintor Torres García”. Mundo Hispánico (Madrid), Núm. 326, 1975 Maslach, Adolfo. Joaquín Torres-García: sol y luna del arcano. Caracas, Venezuela: UNESCO, 1998 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Joaquín Torres-García: Obras de museos y colecciones particulares de Montevideo y Buenos Aires. Buenos Aires, Argentina: Centro de Artes Visuales, Instituto Torcuato di Tella, 1964 J. Torres-García (1874-1949). Exposición Antológica. Madrid: Museo Español de Arte Contemporáneo, 1973; Barcelona: Museu d’Art Modern, 1973
Juan Uslé
Mayofrío, Amberes, 2002 p. 208 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Juan Uslé. Open Rooms. Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2003 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Juan Uslé. Open Rooms. Madrid: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2003 Alegorías de lo cotidiano. Fotografía en la Colección Banco Sabadell. Alacant: Centro Cultural Las Cigarreras, 2018; Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2018-2019 Aparences. Fotografia a la Col·lecció Banc Sabadell. Girona: Bòlit, Centre d’Art Contemporani, 2019
p. 210 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Alegorías de lo cotidiano. Fotografía en la Colección Banco Sabadell. Alacant: Centro Cultural Las Cigarreras, 2018; Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2018-2019
Patricio Vélez Llúmina I, III, IV, XVII, 2010-2011 p. 212 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Patricio Vélez. Las formas del tiempo. Pinturas, dibujos, grabados, fotografía. Barcelona: Fundació Suñol, 2018 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Llúmina y sol negro. Dibujos. Madrid: R.O. Proyectos, 2011 (I, IV) Patricio Vélez. Llúmina. Rio de Janeiro, Brasil: Galeria de la Universidade Candido Mendes, 2011 (I, III, IV, XVII) Consideracions al respecte 13. Vilafranca del Penedès: Galeria Palmadotze, 2015 (XVII) Patricio Vélez. Las formas del tiempo. Pinturas, dibujos, grabados, fotografía. Barcelona: Fundació Suñol, 2018 (I, III, IV)
Mayte Vieta El Duelo del invierno. Senderos, 2014 p. 217
Soñé que revelabas (Chenab), 2019 p. 209 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Juan Uslé Unsettled. Barcelona: Galeria Joan Prats, 2019
Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Mayte Vieta. Al otro lado. Pamplona: Universidad Pública de Navarra, 2007 Paysages oubliés, Nocturna. Genève: Genev’ArtSpace, 2014
245
Exposiciones / Exposicions / Exhibitions La creación del paisaje contemporáneo. Colección de fotografía Alcobendas y colección DKV”. Salamanca: Domus Artium 2002, 2016 El paisaje como narración contemporánea. Colección Alcobendas, encuentros Forosur Cáceres 14. Transhumancias III en la cultura y el arte contemporáneo. Cáceres: Galería El Brocense, 2015 Paysages oubliés, Nocturna. Genève: Genev’ArtSpace, 2014 Mayte Vieta. Frágil. Madrid: Travesía Cuatro, 2006 Mayte Vieta. Sem Fim. Lisboa: Galeria Jorge Shirley, 2005 Mayte Vieta. Tan lejos, tan cerca. Barcelona: Galeria dels Àngels, 2004 Mayte Vieta. Al otro lado. Pamplona: Sala de Cultura Carlos III, 2007
Bambi, 2014 p. 218 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Mayte Vieta. Cycle. Barcelona: Fundació Vila Casas, 2014 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Mayte Vieta. La mirada transparente. Palma de Mallorca: Galería Maior, 2011 Mayte Vieta. Cycle. Barcelona: Fundació Vila Casas, Espai Volart 2, 2014 Estancias. Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2017
Frágil V, 2004
Nostalgia (serie 1, 2), 2016 p. 220 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Mayte Vieta. Irrepetible. Barcelona: Galería RocioSantaCruz, 2016-2017 Mayte Vieta. Irrepetible. Girona: Bòlit, Centre d’Art Contemporani, 2017-2018 Alegorías de lo cotidiano. Fotografía en la Colección Banco Sabadell. Alacant: Centre Cultural Las Cigarreras, 2018
El dolor de los demás, 2016 p. 221 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Mayte Vieta. Irrepetible. Barcelona: Galería RocioSantaCruz, 2016-2017 Mayte Vieta. Irrepetible. Girona: Bòlit, Centre d’Art Contemporani, 2017-2018
Y
Oriol Vilapuig Primeres llums, 2008 p. 223
Eclipsi, 2010 p. 223
p. 219 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Mayte Vieta. Al otro lado. Pamplona: Universidad Pública de Navarra, 2007 Mayte Vieta. La mirada transparente. Palma de Mallorca: Galería Maior, 2011 Mayte Vieta. Cycle. Barcelona: Fundació Vila Casas, 2014 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Mayte Vieta. Tan lejos, tan cerca. Barcelona: Galeria dels Àngels, 2004 Mayte Vieta. Sem Fim, Lisboa: Galeria Jorge Shirley, 2005 Mayte Vieta. Frágil. Madrid: Travesía Cuatro, 2006 Mayte Vieta. Al otro lado. Pamplona: Sala de Cultura Carlos III, 2007 Mayte Vieta. La mirada transparente. Palma de Mallorca: Galería Maior, 2011 Mayte Vieta. Cycle. Barcelona: Fundació VilaCasas, Espai Volart 2, 2014 Estancias. Colección Banco Sabadell. Oviedo: Sala de exposiciones Sabadell Herrero, 2017 Alegorías de lo cotidiano. Fotografía en la Colección Banco Sabadell. Alacant: Centre Cultural Las Cigarreras, 2018
L’erotisme-Georges Bataille, 2012 p. 224 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Oriol Vilapuig - La nit sexual. Barcelona: Fundació Suñol, 2017 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions La por més antiga. Barcelona: Galeria Joan Prats Artgràfic, 2011 Contra Tàpies. Barcelona: Fundació Tàpies, 2013 Oriol Vilapuig - La nit sexual. Barcelona: Fundació Suñol, 2017
Hypnos, 2013 p. 225 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography Oriol Vilapuig - La nit sexual. Barcelona: Fundació Suñol, 2017 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions La por més antiga. Barcelona: Galeria Joan Prats Artgràfic, 2011 Oriol Vilapuig - La nit sexual. Barcelona: Fundació Suñol, 2017
José María Yturralde
Situación límite en el espacio, 1967 p. 226 Bibliografía / Bibliografia / Bibliography La pintura, el viaje, la contemplación. València: Fundación Chirivella Soriano, 2016 Exposiciones / Exposicions / Exhibitions Yturralde. Madrid: Galería Edurne, 1967 IX Bienal de São Paulo. São Paulo, Brasil, 1967 José María Yturralde. València: IVAM 1999-2000 La pintura, el viaje, la contemplación. València: Fundación Chirivella Soriano, 2016 Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca: Fernando Zóbel. 50º Aniversario: 1966-2016, Gerardo Rueda (Madrid, 1926-1996) Jordi Teixidor (Valencia, 1941) Gustavo Torner (Cuenca, 1925) José María Yturralde (Cuenca, 1942) Fernando Zóbel (Manila, 1924 - Roma, 1984). Madrid: Galería Juana de Aizpuru, 2016
Estructura (serie cubos), 1971 p. 227
RELACIÓN DE ARTISTAS DE LA COLECCIÓN / RELACIÓ D’ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ / LIST OF ARTISTS IN THE COLLECTION
248
A Víctor Abad Ignasi Aballí Joan Abelló Prat Joan Abras Mercader Laia Abril Valerio Adami Antonio Agudo Tercero Federico Aguilar Alcuaz Ramon Aguilar Moré Darío Aguilar Pastor Sergi Aguilar Sanchís José Luis Aguiló Juan Antonio Aguirre Pablo Aizoiala Miquel Alabart Penalba Roc Alabern Burrull Ana Laura Aláez Pere Alavedra Duran Montserrat Alba Alfonso Albacete Alfredo Alcaín Juan Alcalde Alonso Jordi Alcaraz Marisa Aldeguer Anna Alegre Lluís Alegre Socies Tete Alejandre Pau Alemany Marc Aleu Socies José Luis Alexanco John Alexander Andreu Alfaro Hernández Carme Aliaga Parera Thomas Allom Helena Almeida Fernando Almela Joaquim Almena Delgado Pere Almirón Calleja Humberto Alonso Pérez Salvador Altarriba Vilarasau Jordi Alumà Masvidal Carmen Alvar Beltrán Ruperto Álvarez Caravia Xana Álvarez Kahle Montserrat Álvarez de Lara Pérez Ventura Álvarez Sala Raquel Álvarez Sardina Chema Alvargonzález Joan Amat Frederic Amat Noguera Josep Amat Pagès Amer (Luis Fernández Amer) Josep Maria Ametlla Peris Lluís Amor Nacho Amor Rosa Amorós Eugenio Ampudia Aïda Andrés Rodrigálvarez Marià Andreu Estrany Jordi Andreu Fresquet Margarita Andreu Solsona Daniel G. Andújar
Manuel Ángeles Ortiz Hermenegild Anglada Camarasa Antoni Angle Roca Manuel Anoro Llagostera Bernarda Antolín Ramos Josep Aragay Blanchart Josep Aragonés Zafra Samuel Aranda Manuel Arcenegui Manuel del Arco Álvarez Ricard Arenys Galdón Daniel Argimon Granell Oriol Aribau Josep Lluís Arimany Salvador Arís Torres Jaume Arisa Xano Armenter Josep Armet Portanell Toni Arnau, RUIDO Photo Joaquim Arnau Auque Arquer Buigas Carlos Arqués Eduard Arranz-Bravo Pere Arribas Pérez Eduardo Arroyo Lupe Arroyo Benet Eugenio Arruti Mola Javier Artero Aurelio Artueta Errasti Francesc Artigau Seguí Luisa F. Arucas Francesc Arumí Mar Arza Joaquim Asensio Mariné Elena Asins Juan de Ávalos Alejandra Avilés Nativitat Ayala García Miguel Ayesa Usechi Marlon de Azambuja
B
C
Jan Baca Pericot Arnau Bach Martina Bacigalupo Laura Badell Giralt Àngel Badia Camps Sebastià Badia Cerdà Josep Badia Lloret Txomin Badiola Núria Bagué Joan Baixas Carreter Dionís Baixeras Verdaguer Mateu Balasch Mateu Alwar Balasubramaniam Núria Balcells John Baldessari Vicenç Ballesté Huguet José Manuel Ballester Maties Ballester Cairat Manolo Ballesteros Natalia Baquero Sangrós Josep Baqués Tomàs Casimir Baragaña Jordi Barba Sopeña Mariano Barbasán Lagueruela Miquel Barceló Artigues Juan Barjola Ramon Barnadas Sergi Barnils Basomba Joan Baró Fernando Barrué de la Barrera Sergei Barskov Adolfo Bartolomé Rafael Bartolozzi Carme Bassa Jaume Bassa Ribera Rafael Bastardes Parera Néstor Basterretxea Juli Batallé Murla Rafael Bataller Giralt Manolo Bautista Mateu Bauzà March Leonard Beard M. Teresa Bedós García-Ciaño Juan Béjar Jesús Belloso Pena Carles Bellota Solano Manuel Benedito Vives Raül Beneitez Ballesta Rafael Benet Vancells Marià Benlliure Gil Pepa Beotas Aldecola Magín Berenguer Alonso Guillem Bergnes Soler Joan Bermúdez Aguilar Jordi Bernadó Tarragona Francesc Bernaldo Grau Miguel Ángel Bernardo Juan Luis Berral Benavides Miguel O. Berrocal Pedro Bessa Rafael Bestard David Bestué
Ramon Caba Bolívar Xavier Caba Company Antoni Caba Casamitjana Cristina Cabané Reverter Alexandre de Cabanyes Marqués Pedro Cabrita Reis Manuel Caeiro Pedro Calapez Alexander Calder Rafael Calduch Javier Calleja Ramon Calsina Baró Bernard Calvet Olmo Calvo Ricard Calvo Durán Sergi Cambrils Caspe Luis Camelo Josep Camí Aliart Pep Camp Javier Campano Miguel Ángel Campano Francesc Camps Dalmases Francesc Camps Ribera Pere Camps Ubach Rosaura Canales Ricard Canals Llambí Pepe Cándano Josep Canellas Casals José Luis Cano Rafael Canogar Yamandú Canosa Joaquim Cantalozella Planas Carmen Cantón Francesc Canyellas Balagueró Concha Cañameras Joaquín Capa Manuel Capdevila Massana Carles Capdevila Recasens Biel Capllonch Ramon de Capmany Montaner Beatrice Caracciolo Maite Caramés Xavier Carbonell Jaume Carbonell Castell Miguel Carbonell Martorell Francesc Carbonell Massabé Agustín Cárdenas Marcos Cárdenas Collado Joan Cardona Lladós Domènec Carles Rosich Marià Carles-Tolrà Enric Albert Carnicé Tura Tom Carr Juan Carreño de Miranda Francisco Carretero Sánchez M. Cristina Carulla Turró Nuno Carvalho Jaume Casacuberta Romà Francesc d’Assís Casademont Pou Lluís Casals
Bestué-Vives Bigas Luna Luis Bisbe Xavier Blanch Pla Manuel Blas Manuel Blázquez Bleda & Rosa Martí Bofarull Enrique Bofí Fidel Bofill Bosch Lluís Boixadors Emili Bonet Casanova David Bonet Torra Albert Bonfills Francesc Bordas Contel Santiago Borja Bill Borough Pol Borràs Blancafort Alfons Borrell Palazón Juli Borrell Pla Emili Bosch Roger Joan Bosco Martí Julio Bosque Alejandro Botubol Bolaños Georges Braque Pere Màrtir Brasó Durán Lucas Bravo Sánchez Enrique Brinkmann Isabel Brison Terry Brody Elenzweig Persijn Broersen & Margit Lukács Josep Bros Alcobé Jaume Brotat Vilanova Luz Broto José Manuel Broto Gimeno Ricardo Brugada Panizo Rosa Brun Nico Brunet Martí Joaquim Budesca Català M. Carme Bueno Pasqual Bueno Luis Bueno Giner Bernard Buffet Ramón Bufí Mas Sihaya Buisán Sierra Carlos Bunga Pablo Burchard Martín del Burgo Tomás Burgos Joan Burrull Quer Simó Busom Grau Joaquim Busquets Gruart
249
F David Casals Moreno Ricard Casamada Rosana Casano Enric Casanovas Roy Agapit Casas Abarca Blanca Casas Brullet Ramon Casas Carbó Fernando Casás Jesús Casaus Mechó Toni Cassany Pepe Castellanos Adolf Castillano Jorge Castillo Ramon Cenda Joan Centellas Banqué Azucena Ceñal Damarís Ceres Lorente Juan Antonio Cerezuela Zaplana César (César Reglero Campos) Gustau Chalamanch Boixareu An Chami Joaquim Chancho Cabré Paco Chanivet Javier Chapa Mateo Charris Ángel José Luis Checa Antoni Chia Moratalla Gonzalo Chillida Eduardo Chillida Juantegui Martín Chirino Ana Císcar Isidre Cistaré Viñals Tito Cittadini Victoria Civera Joan Clapera Mayà Oriol Clapés Lluís Clapés Flaqué Lluís Clapés González Ramon Clapés González Ramon M. Clapés Vila Josep Clarà Ayats Lluís Claramunt Palou Antoni Clavé Sanmartí Carlos Cobian Chema Cobo José Cobo Diego Coca Morales Lúa Coderch Josefina Coderch Figueras Àngel Codinach Camplloch Daniel Codorniu Aloy Pau Coll, RUIDO Photo Josep Coll Bardolet Lluís Coll Vall Juan Collado Antón Antonio Collado Martínez Pere Colldecarrera Camps Hannah Collins Vicente Colom Joan Colom Agustí
Josep Colomé Mestres José Colomer Comas Jordi Colomer Busquets Vicente Colón Diego Columa Daniel Comeche Frederic Comellas Bertrán Josep Comes Busquets Joan Commeleran Carrera Sonsoles Company Joan Condins Julián Lorenzo Conejo Vila Fito Conesa Sebastià Congost Pla Domènec Corbella Llobet Xavier Corberó Carlos Coronas Suarez Javier Correa Corredoira Carlos Corres Vaquero Felisa Cortada Martínez Vicenç Cortès Ramon Cortés Casanovas Glòria Cortina Corbera Alejandro Corujeira Domènec Cosp Sitges Benet Costa Cecília Costa Pere Costa Alfonso Costa Beiro Antonio Costa Elías Antoni Costa Romeu Miquel Costa Segura Pere Créixams Picó Jesús Crespo Alejandro Crespo López José Pedro Croft Josep Cruañas Fages Joan Cruspinera Ramon Cruz Alfonso Cruz Suárez Rafael Cuartielles José María Cuasante Carmen Gloria Cucurella Juan Cuéllar Silvia Cuenca Sanz Daniel Cuervo Pulido Modest Cuixart Tàpies Jordi Curós Ventura Josep Cusachs Cusachs Manuel Cuyàs Duran
D Salvador Dalí Domènech Jordi Danés Llongarriu Alberto Datas Patricia Dauder Pere Daura Garcia Bruno Daureo Huertas Jack Davidson José Dávila Bernat Daviu Fernando Daza Paola de Grenet Ángela de la Cruz José de León Alonso Cristina de Middel Mónica de Miranda Joao Decq Cristina del Campo Vía Antònia del Río Ferrer Fernando Delapuente Sonia Delaunay F. Delgado Monteil Ernest Descals Pujol Ernest Descals Munt DI+IA group Carlos Díaz Florentino Díaz Maria Antonia Díaz Paco Díaz Luis A. Díaz de Burgos Manuel Diego Sánchez Carmen Díez Mercè Diogène Guilera Domènech Melcior Domenge Francesc Domingo Segura Ismael Domínguez Alonso Josep Domínguez Martínez Mercedes Donat Adams Douglas Nikolai Dubovik Montserrat Duffour Martín Duque Manuel Duque Domínguez Miquel Duran Pep Duran Rafael Duran Benet Florentí Duran Benito Marta Duran Rosell Rafael Durancamps Folguera
E Teresa Eguibar Pere Elias Sindreu Ramon Enrich Álvaro Entrialgo Equipo 57 Equipo Crónica Manel Esclusa Joan Escoda Corominas Joana Escoval Joan Antoni Escribà Treig Antònia Esparbé Maria Espeus Gerard Espí Xavier Espinola Garcia Adrián Espinós Arturo Espinosa Rosique Gonzalo Pérez Espolita Juan Pérez Espolita Josep Esponellà Serra Pedro Esteban Magda Esterli Casanovas Lluís Estopiñán Canals Adolfo Estrada Albert Estrada Vilarrasa Rafael Estrany Ros Laia Estruch Mata Jon Mikel Euba
Salvador Fabà Faba Lluís Fabré Carreras Eva Fàbregas Camil Fàbregas Dalmau Antoni Fabrés Costa José Luis Fajardo Pere Falcó Rafael Falcó Güell Jordi Farjas Darnés Valeri Farràs Joan Farré Núria Farré Toni Farré Guardiola Antoni Farré París Joan Farriol Pérez Letícia Feduchi Luis Feito Apel·les Fenosa Ferlop (Julio Fernández López) Jesús Fernandes Bautista Patricia Fernández Antón Emilio Fernández-Escandón Almudena Fernández Fariña Luis Fernández Hebrero Antonio Fernández Molina M. Ángeles Fernández Oria Josep Fernández Ruiz Ramiro Fernández Saus Manuel Ferrán Toni Ferré Guardiola Esther Ferrer Joana Ferrer Mela Ferrer Benet Ferrer Boluña Robert Ferrer Martorell Dionisio Fierros Álvarez Alfred Figueras Sanmartí J. Fin (José Vilató Ruiz) Don Fink Sabine Finkenauer Carmen Fiol Roland Fischer Radresa Floreal Mercè Flores Boix Ester Flores Travesa Josep Lluís Florit Rodero Tasio Flors Melià Alex Fluvià de Fluvià Lluís Foix Villuendas Fernando Font de Gayà David Font López Antoni Font Mas Lucio Fontana Joan Fontcuberta Villà Ernesto Fontecilla Hugo Fontela Trinidad Formoso Francesc Fornells Pla Miquel Forrellad Vives Miquel Forteza Forteza Jaume Fortuny Agramunt Marià Fortuny Marsal
250
G
Ricard Fradera Veiga Jaume Fraile Alicia Framis Juana Francés José Frau Ruiz José Freixanes Ramon Freixas Amadeu Freixas Badia Jordi Freixas Cortés Sebastià Freixas Vivó Asunción del Fresno Valentín del Fresno Fuentesal & Arenillas Maria Teresa Fuertes Francesc Fulcarà Anguera Jordi Fulla German Fumero Ernest Furió Navarro Joan Fuster Guimpera Elvira Fustero López
Elena Gago Miguel Galano Francesc d’Assís Galí Fabra Narcís Galià Adell Jorge Galindo Carmen Galofré Pujol Baldomer Galofre Ximenis Charo Gálvez Rodríguez Enric Galwey Garcia Sandra Gamarra Adrià Gamero Trini García Carmela García Mar García Albert Alberto García-Alix García Angoso Luis Miguel García Armentia García Bravo Josep García Duffour Manuel García Linares Josep Maria Garcia Llort Íngrid García-Moya Mas Carlos García Muela García Ojeda Anna García Pau Ana García Pineda Manuel García Rodríguez José Antonio García Ruiz Montserrat García Sargatal Ferran Garcia Sevilla José Garnelo Alda Francisco Javier Garrido Pere Gastó Vilanova Josep Gausachs Armengol Frank Gehry Rosa Gelpí Monasterio Ramón Generó Jaume Genovart Llopis Juan Genovés Candel Josep Gerona Fumàs Julián Gil Juan Gil Segovia Regina Giménez Cristina Giménez Tre Francesc Gimeno Arasa Giner Bueno Ginés Parra Mario Ginesta Antonio Girbés Àngel Giró Galacho Narcís Giró Serrallach Justo Girón Maria Girona Benet Mathias Goeritz Julien Goldstein Ferran Gomà Boronat Susy Gómez Alfonso Gómez Gámez Pierre Gonnord Carlos González Dionisio González Luz González
Zacarías González Carmen González García José González García Amado González Hevia Vicenç González Montpart Jesús González Peña César González-Pola Segundo González Posada Luis Gordillo Jean Albert Gorin Pere Gorro Costa Francisco de Goya y Lucientes David Graells Montull Lluís Graner Arrufí Antoni Granja Llobet Rafael Grassi Alícia Grau Josep Grau Garriga Xavier Grau Masip Emili Grau Sala Julián Grau Santos Rafael Griera (Bianchi) Rafael Griera Calderón Cayo Guadalupe Zunzarren Antoni Guansé Brea Alfons Gubern Campreciós Montserrat Gudiol Corominas Lluís Güell Compte José Guerrero Mar Guerrero Rubén Guerrero Norberto Jorge Guevara Josep Guillén Rafael Guinart Francesc Guinart Candelich Josep Guinovart Bertran Francesc Guitart Pere Gussinyé Gironella
H Alex Haas Paul Hannaux Hans Hartung Jan Hendrix Guillaume Herbaut José Hernández Mercè Hernàndez Carbonell José Antonio Hernández-Díez Beatriz Hernández Hernández Joan Hernández Pijuan Federico Herrero Marta R. Herrero Ramon Herreros R. Hervia Lele Hidalgo Joaquim Hidalgo Pagès Emili Hierro Roig Andrés Hispano Vilaseca Yago Hortal Hernández Lluís Hortalà Àngel Hoz Gómez Vicente Huedo Díaz-Carrasco Manuel Martínez Hugué M. Teresa Huguet Manuel Humbert Esteve Gary Hume Josep Hurtuna Giralt
I Concha Ibáñez Escobar Joan Ibáñez Martínez Miquel Ibarz Roca Santiago Iborra Zalabardo Iex Cosmonauta Cristina Iglesias Maria Pilar Igual Vallès Anna Ill Maria Pau Illana Gómez Manuel Iráculis Josep Iranzo Prudencio Irazabal Pello Irazu Ramón Isidoro Francisco Iturrino González David Izquierdo Florentino Izquierdo Oviedo
251
J Josep Oriol Jansana de Anzizu Concha Jerez Elena Jiménez Laurent Jiménez-Balaguer Rafael Joan Rosario Jorques Ana Jotta Jaume Juez Isabelle Julià Cervos Josep M. Julià Gabarró Francesc Julià Ventura Ernest Julien Malla Josep Julien Malla Jaume Juncà Augusto Junquera Albert Junyent Quinquer Oleguer Junyent Sans Joan Junyer Pascual-Fibla Marta Juventeny Mercè Juvés González
K Kachús (M Jesús López Vidal) Anish Kapoor Ellsworth Kelly Luis Krauel Yuri Kozyrev Noor Anton Kusters
L
M
Lluís Labarta Grañé Francesc Labarta Planas Ladis (Ladislao Romero Moghin) Carmen Laffón Marta Lafuente Cuenca Celso Lagar Ismael Lagares Mercedes Laguens Genaro Lahuerta Sok-Kan Lai Álvaro Laiz Menchu Lamas Antón Lamazares Armando Laparte Andrés Larraga Montaner Enrique Larroy Erika Larsen Louise Latapie Philip Lavaill Iris Lázaro Isidoro Lázaro Ferrer Esteban Lázaro Muntadas Miki Leal Francisco Leiro Ana Marta Leite Ramos Martins José María Lema de Pablo Ana Lentsch Bahnen Alejandro Leonhardt Ginette Lequien Pierre Levet Sol LeWitt Sebastián Liste Ángel Lizcano Monedero Miquel Llabrés Grimalt M. Teresa Llàcer Pellicer Elia Llach Lorenzo Lladó Julià Jesús Llamas Marià Llavanera Miralles Joan Llaverias Labró Antoni Llena Julia Llenera Lluís Lleó Rafael Llimona Benet Joan Llimona Bruguera Núria Llimona Raymat Robert Llimós Oriol Pere Llobera Jasmina Llobet & Luis Fernández Pons Marta Llobet Pifarré Lluís Llobet Solà Josep Llorens Baulés Josep Llovera Bofill Josep Lloveras Josep Lloveras Feliu Frederic Lloveras Herreras Otho Lloyd José Maria Lluent Neil Loeb
Macaparna Ricardo Macarrón Miguel Macaya Geoffrey MacEwan Daniel Machado Machado Vicent Macip Josep Madaula Canadell Carlos Madirolas Chema Madoz Pablo Maeso Blanco Basim Magdy Miquel Magem David Maisel Anna Malagrida Pere Maldonado Miquel Jaume Maleret Doris Malfeito Torrella Ignasi Mallol Casanovas Josep Maria Mallol Suazo Erlea Maneros Zabala Adriana Mangrané Mercedes Mangrané Isidre Manils de Andrés Cesar Manrique Meritxell Mañanés Pablo Mañé Garzón Salvador Mañosa Jané Jordi Maragall Mira José Luis Maraver Moreno Marta Marcé Ángeles Marco Sixto Marco Marco Àngels Marcos González José Marfá Guarro Xavier Mariscal Ricard Marlet Saret Antoni Marquès Josep Maria Marquès Puig Silvia Márquez Lerín Joaquim Marsillach Codony Ramon Martí Alsina Manuel Martí Fandos Josep Maria Martí Garcés de Marcilla Joan Martí Saballs Ferran Martí Teixidor Esteban Martín Ballesteros Neus Martín Royo E. Martinell Basó Marina Martínez Juan Martínez Abades Josep Martínez Lozano Josep Martínez Romero Rodrigo Martínez Seisdedos David Martínez Suárez Casimir Martínez Tarrassó Edgar Martins Arcadi Mas Fondevila Ramon Mas Mas Miguel Masabeu Parés Andreu Masagué Gabriel Mascaró
José Maria Lojo Mestre Miguel Ángel Lombardía Juanjo López Cediel Carlos López Garrido Ramon López Muñoz Laura López Zárraga Antonio Lorenzo Didier Lourenço Rodríguez Ramon Louro Pellicer Francisco Lozano José Antonio Lozano Guerrero Frank Lucien Mónica Luco Sigalat Juan Ramón Luzuriaga
252
P Joaquim Mascaró Vinyets Montserrat Masdeu Soler Francisco Masedo Francesc Masriera Manovens Josep Masriera Manovens Carme Massana Pelegrí Agustí Masvidal Salavert Din Matamoro Alexandre Matas Mateo Maté Mireia Mateo Raúl Mateo Fernández Antonio Mateos Prieto Joan Mateu Bagaria Assumpció Mateu Negre Segundo Matilla Marina Joan Maurí Espadaler Luis Mayo Josep Mayol Collell Charo Medina Xavier Medina Campeny Manuel Medina Díaz Jesús Megino Eliseu Meifrèn Roig Rigoberto Mena Santana Asier Mendizabal Luis Menéndez Pidal José Meneses Tapias Xisco Mensua Doug Menuez Jordi Mercadé Farrés Jaume Mercadé Queralt Jaume Mercadé Vergés Sergi Mesa Fernández Joel Mestre Carles Mestres Gimpera Joaquim Michavila Asensi Alejandro Mieres Domingo Millán Jonathan Millán Imma Millet Comella Isabel Millet Comella Jaume Minguell Miret Paco Minuesa Ester Miñana Fatjó Francesc Miñarro Alberó Carme Miquel Anna Miquel Andreu Francisco Mir Belenguer Joaquim Mir Trinxet Víctor Mira Sebastià Miralles Fina Miralles Nobell César Miranda Torre Antoni Miró Bravo Joan Miró Ferrà Baldiri Miró Mainou Xavier Miserachs Jordi Mitjà Joan Mitjans Buxell Mitsuo Miura Santi Moix
Ricardo Mojardín Lourdes Mojica Ferrer Joan Molet Balañá Francisco Molina Margot Molina Marc Molins Lluís Molins de Mur Ricard Molins Romeu Manuel Mompó Josep Mompou Dencausse Jan Monclús Jorge Monterrey Hernández Javier Ballester Montesol Espe Monteys Joaquim Montserrat Camps Luca Monzani Henry Moore Tomàs Moragas Torras José Morán Daniel Morata Gressel Daniel Moratalla Herraiz (Sisante) Josep Maria Morató Aragonès Mariano Moré Cors Amanda Moreno David Moreno Felicidad Moreno Glòria Morera Font Jacint Morera Pujals Emili Morguí Cabal Elisabet Morguí Torrella Yutaka Mori Moris Teresa Moro Pere Morral Sarah Morris Gabriel Morvay Josep Moscardó Fernández Ramon Moscardo Fernández Iván Moura Víctor Moya Calvo Míriam Muela Pedro Muiño Ignasi Mundó Marcet Muntadas Maria Muntadas Lluís Muntané Muns Nico Munuera Isabel Muñoz Lucio Muñoz Albert Muñoz Boquera María Rosario Muñoz Frontado Glòria Muñoz Pfister Antoni Muñoz Taviró Antonio Murado Elisa Murcia Artengo Ramón Muriendas Mazorra Adelaida Murillo Llompart Jaume Muxart Domènech
O N Ana Nadal Carles Nadal Farreras Joan Nadal Milà Segismundo de Naggi Paloma Navares Ramón Navarra Amayuelas Carme Navarra Pruna Esther Navarro Juan Navarro Baldeweg José Navarro Llorens Miquel Navarro Navarro José María Navascués Azcoitia Eduardo Nave Zed Nelson Maria Teresa Nesta Vila Aramis Ney M. Pilar Nicolás Vadillo Sebastián Nicolau José Niebla Rasmus Nilausen M. Rosa Nin Pairó Ramon Noé Hierro Josep Nogué Massó José Noguero Xavier Nogués Casas Isidre Nonell Monturiol Anna Novella Hernández Leopoldo Nóvoa
Josep Obiols Palau José Víctor Ochoa Isidoro Ódena Daura Jaime Ojea Fernández Pino Ojeda Quevedo Juan Olivares Ceferino Olivé Cabré Jacint Olivé Font Josep Olivé Sastre Rodrigo Oliveira Anna Olivella Ferran Magí Oliver Bosch Alfons Oliver Ferrer Àxel Oliveras Josep Olivet Legarés Elisabeth Ollé Curiel Antoni Ollé Pinell Alfred Opisso Cardona Roberto Orallo Jordina Orbañanos Xavier Oriach Soler Assumpció Oristrell Salvà Alfonso Orta Cristóbal Ortega Aitor Ortiz Juan Ortiz Escribano Enric Ortuño Aráez Roberto Ortuño Pascual José Orús Jorge Oteiza Rick Ott Jennifer Owens
Julián Pacheco Arroyo Joan Padern Faig Darcy Padilla Oscar Padilla Machó Rafael Padilla Martínez Jordi Pagans Montsalvatge Josep Pagès-Petit Antich Enric Palà Girvent Mabel Palacín Joan Palau Buxó Pablo Palazuelo Marcos Palazzi Soler-Roig Jordi Pallarés Moya Clara Palomar Regina Palomar Juanal Jesús Palomino José María Palomo Miguelena Romà Panadès David Papell Tura Josep Paracolls Esteve Ginés Parra Isidro Parra José Luis de la Parra Marta Pascual Eduard Pascual Monturiol Iu Pascual Rodés Domènec Pasqual Badia Mario Pasqualotto Susanna Passani Perico Pastor Bodmer Antón Patiño Miquel Paton Carmina Pau Vicaría Francesc Pausàs Coll Manolo Paz Carlos Pazos Manuel Pedrero Fermín Pedrosa Rocío Peláez Carazo Orlando Pelayo Vicenç Pelegero Agustí Javier Peñafiel Estefania Peñafiel Loaiza Pilar Pequeño Alberto Peral Perejaume Javier Pérez Aranda Salvador Pérez Bassols Jorge Pérez Higuera Victor Pérez-Porro Cruz Pérez Rubio Mikeldi Pérez Urkijo Guillermo Pérez Villalta Pérezgil (José Pérez Gil) Vicente Peris Ana Perpinyà Lluís Perramón Josep Perrín Baulies Jorge Peteiro Bernard Petit Peter Phillips Pablo Picasso
253
Gemma Pichot Ramon Pichot Gironès Ramon Pichot Soler Pere Picó Casasampere Marià Pidelaserra Brias Manuel Pigem Ras Óscar Pinar José Antonio Pineda Bueno Enric Pinet Pàmies Jordi Pintó Vilanova Laura Piñel Gorka Piñol Tabernero Nicanor Piñole Rodríguez Francesco Piranesi Giovanni Battista Piranesi Antoni Pitxot Soler Josep Pla Jobany Albert Pla Rubió Enric Pladevall Àngel Planas Francesc d’Assís Planas Dòria Jaume Planas Gallés Pilar Planas Martí Enric Planasdurà Sebastián Planchadell Porcar Joan Planell Cullell Mònica Planes Ramón Planes Serra Josep Plans Solà Francesca Plasa Dols Jaume Plensa César Pola Jorge R. Pombo Josep Pomés Abella Edu Ponces, RUIDO Photo Joan Ponç Bonet Isabel Pons Jaume Pons Martí Jean-Pierre Pophillat Joan Baptista Porcar Ripollès Joan Miquel Porquer Joan Porquera Rodríguez Pere Porquet Marín Jesús Portas Mas Gina Pórtera Gaeta Antoni Pous Palau Ramon Poveda Ibars Txuspo Poyo Daniel Pozanco Mar Prat Toni Prat Casarramona Esteve Prat Paz Sergio Prego Josep Maria Prim Guytó Pere Pruna Ocerans Àlex Prunés Bosch Francesc Puell Melà Antoni Puig Berta Puig Alsina Ramon Puig Benlloch Magí Puig Mayoral Bonaventura Puig Perucho
R
Q Agustí Puig Pinyol Josep Puigdengolas Barella Lluís Puiggròs Ramon Pujol Boira Joan Pujol Carandell M. Teresa Pujol Clapés Ramón Pujol Grabalosa Josep Pujol Ripoll M. Soledad Punsola Ginesté
João Queiroz Enrique Quejido Manolo Quejido Jaume Queralt Ventura José Quero Eduardo Query Abel Quezada Marc Quinn Manel Quinquillà Batiste Manuel Quintana Martelo
Març Rabal Albert Ràfols Casamada Josep Francesc Ràfols Fontanals Gabriel Ramírez Héctor Ramírez Sebastià Ramis Miguel Rasero Valverde Robert Rauschenberg RCR Arquitectes Ana Rebollada Redondela Glòria Regal Darío de Regoyos Valdés Alex Reig Sofía Reija Alejandro Reino Karl Reiss Manuel Rendón Gabino Rey Jaume Ribas Agustí Ribas Rius Ramon Ribas Rius Ribera Berenguer Ribes Coll Jordi Ribes Oliveras Sofia Ricciardi Martín Rico Diamantino Riera Martha Riera Anoro Josep Riera i Aragó Juan Riera Ferrari Carles Riera Fonts Roc Riera Rojas Lluís Rigalt Farriols Gabriel Rigo Martín Rigo Mikko Rikala Dante Rios Gabriel Ripollès Torta Xavier Ristol Orriols Montserrat Riu Martí Humberto Rivas Ribeiro Manuel Rivera Patricio Rivera Edward Robbins Raimon Roca Ricart Joan Carles Roca Sans Ana Roca Sastre Josep Roca-Sastre Montcunill Jordi Roca Tubau Isabel Rocamora Victòria Rocamora Guillem Rocas Carlos Roces Enrique Rodríguez (Kiker) José Miguel Rodríguez Saskia Rodríguez M. Rodríguez Acosta Ignacio Rodríguez Izquierdo Rodríguez Posadas
Luis Rodríguez-Vigil González-Torre Ramon Rogent Perés Josep Roig Aguilló Joan Roig Soler Manuel Roig Vericat Enrique Rojas Raimon Rojas Vicente Rojo Almazán Jordi Rollan Lahoz Gaspar Romero Juan Romero Pedro G. Romero Julio Romero de Torres Miguel Ropero Pérez de Albéniz Filipa Roque Guillermo Ros Antoni Ros Güell Antoni Rosell Altimira August Rosell Ferrer James Rosenquist Ignasi Rosés Solano Benet Rossell Marco Rountree Lluís Roura Juanola Jaume Roure Gilibert Carme Rovira Fortuny Joan Rovira García Eulàlia Rovira Solanas Llorenç Roviras Guarch Joan Rozas Vilar M. Dolores Rubio García-Munté Gerardo Rueda Javier Ruisánchez García Maribel Ruiz Martín Ruiz Anglada Lluís Rull Santiago Rusiñol Prats Tina Rusiñol Sos
254
S Victor Saavedra Josep Sabanés Casasampere Olga Sacharoff Antoni Maria Sadurní Albaña Maria Josep Sadurní Vinyes Luis Sáez Manuel Sagnier Vidal Gumersindo Sainz de Morales Maria del Mar Saiz Ardanar Gerard Sala Jordi Sala Montserrat Sala Albareda Antoni Sala Herrero Peio Salaberri Xavi Salaberria Eduardo Salavedra Moreno Francesc Sales Roviralta Rufino Salguero Pérez Baruj Salinas Pere Salinas Josep Sallés Mauri Isabel Saludes Josep Salvà Turnibell Eliezer Salvans Cristina Sampere Fernández Sabrina Sampere Froguer Jordi Samsó Bastardas Javier Sanagustín Esperanza Carlos Miguel Sánchez Dominica Sánchez Maria Luisa Sánchez Manuel Sánchez Almendros F. Sánchez Manso David Sancho Joan Sandalinas Fornàs Carme Sanglas Gispert Víctor Sanjuan Bernat Sanjuan Tarré Bernardo Sanjurjo Pere Sanromà Mañà Soledat Sans Carlos Sansegundo Jordi Santacana Burguet Roser Santacana Llopis Joaquim Santaló José Santamarina Rufina Santana Vicente Santarúa Ernest Santasusagna Santacreu Josep J. Santilari Perarnau Pere Santilari Perarnau Ángeles Santos Torroella Ramon Sanvisens Marfull Tomás Sanz Tura Sanz Sanglas Manuel Sanz Sevilla Lluís Sanz Torredeflot Jordi Sardà Valls Josep Sarquella Escobet Benet Sarsanedas Planella Amadeo Satorra Carulla Pep Sau
V Pedro Saulo Mercader Antonio Saura Bob Schindler Juliet Schlunke Jean-Pierre Schneider Regine Schumann Shaul Schwarz Sean Scully Francisco Sebastián Oriol Segon Torra Gerardo Segura Eusebi Sempere Juan Anaïs Senli Fonseca Montserrat Senserrich Ismael de la Serna Richard Serra Josep Serra Llimona Joan Serra Melgosa Isabel Serrahima Pablo Serrano Santiago Serrano Josep Serrasanta Josep Maria Sert Badia Isabel Severa Soledad Sevilla José María Sicilia Gonzalo Sicre Manolo Sierra Sánchez Josep Simont Guillén Alfred Sisquella Oriol Sixeart Anita Solà Galí Enric Solanilla Susana Solano Teresa Solar Abboud Patrícia Soler Domènec Soler Gili Joan Soler Puig Joan Soler Tobella Miquel Solis Pérez Alberto Solsona Núria Solsona Mario Soria Nicolás Soria González Floreal Soriguera Soriguera Antoni Sorolla Artola Joaquim Sorolla Bastida Joan B. Sorribas Montserrat Soto Santiago Soto Villena Trinitat Sotos Bayarri Philip Stanton Jana Sterbak Antonio Suárez Juan Suárez Josep Maria Subirachs Sitjar Joaquín Sunyer Miró Raimon Sunyer Vives Francisco Suñer Carrió Alvar Suñol Muñoz Ramos Santi Surós Forns Jesús Sus Montañés Hisao Suzuki
T Sophie Henriette Taeuber-Arp Anna Talens Eugenio Tamayo Antoni Tàpies Puig Carla Tarruella Antoni Taulé Pujol Lina Teixidó Gaietà Teixidó Musach Jordi Teixidor Jesús Tejedor Vicente Santi Tena Jaume Terrassa Bosch Joaquim Terruella Matilla Oriol Texidor Martínez Josep Tharrats Vidal Ana Tiana Fontanillas Dulce Tobajas Francesc Todó Garcia Jacint Todó Vila Josep de Togores Llach Aureli Tolosa Alsina José Luis Tomás Herreros Cristobal Toral Gustavo Torner Francisco Toro Iglesias Carles de la Torre Paco de la Torre Miquel Torrecilla Capellas Carles Torrent Pagès Joaquim Torrents Lladó Eduard Torres (Edi) Rosa Torres Joaquín Torres-García Augusto Torres Piña Francesc Torrescassana Sallarés Juli Torroella Miguel Torrús García Pere Tort Puig Rubens Tosi Vicente Traver Calzada Abbie Trayler-Smith David Tremlett Gianfranco Tripodo Josep Truco Prat Pep Trujillo Feliu Trujillo Vergés Antoni Trulls Pons Antoni Tusell Ribas
U Francisco Úbeda Marín Juan Ugalde UMA (Uwe Magener) Marcelino de Unceta López José Unturbe Eduardo Úrculo Fernández Denis Ure Devine Joaquim Ureña Ferrer Ricard Urgell Carreras Susana Urgell Cervantes Modest Urgell Inglada B. Carlos de Uriarte San Emeterio Darío Urzay Juan Uslé Antoni Utrillo Viadera
Alfons Valdés Puig Paula Valdeón Lemus Alfons Valdés Puig Emili Valentines Pont Eulàlia Valldosera Evaristo Valle Romà Vallès Javier Vallhonrat Inma Vallmitjana Josep Vallribera Falcó Lluís Valls Areny Esteve Valls Vaqué Clàudia Valsells Joan Valverde González Irene van de Mheen Marjolyn van der Hart Joaquim Vancells Vieta Joaquín Vaquero Palacios Víctor Vasarely Josep Maria Vayreda Canadell Francesc Vayreda Casabó Joaquim Vayreda Vila Daniel Vázquez Díaz Carlos Vázquez Úbeda Patricio Vélez Carlos Ventós Josep Ventosa Domènech Carme Ventosa Ventosa Josep Ventura Ferré Ana Vera Domenge Daniel Verbis Josep Verdaguer Coma Ignasi Verdós Morral Fernando Verdugo José Vergara Gimeno Albert Vergés Blanca Vernis Domènech Lluís Via Pere Isidre Vicens Paulino Vicente, “el Mozo” Alejandro Vidal Francesc Vidal Gomà Albert Vidal Moreno Rosa M. Vidal Tosas Mayte Vieta Joan Vila Arimany Antoni Vila Arrufat Miquel Vila Burgos Joan Vila Cinca Josep Vila Closas Eusebi Vila Delclòs Joan Vila Grau Jordi Vila Llàcer Lluís Vila Plana Joan Vila Puig Jordi Vila Rufas Vilacasas (Joan Vilacasas) Vicenç Vilades Buixó Albert Vilagrossa Josep Vilalta Jové Eugènia Vilanova Josep Vilanova Ramon Vilanova Forcada
255
Oriol Vilapuig Morera Darius Vilàs Fernández Isidre Vilaseca Coll Xavier Vilató Ruiz Màrius Vilatobà Ros Guillem Villà Bassols Miquel Villà Bassols M. Dolors Villadelprat Virginia Villalengua José Villegas Cordero Lluís Viñas Nuviala Xavier Visa Arau Martín Vitaliti Pere Viver Aymerich Tomàs Viver Aymerich Josep Vives Campomar Antoni Vives Fierro Núria Vives Illa Rosa Vives Piqué
Z Y X Emília Xargay Pagès
Maria Yelletisch Bernardo Ynzenga Pere Ysern Aliè José María Yturralde
Montserrat Zabala Natalia Zaluska Eduardo Zamacois Zabala Josep Zamora Abella José Ramón Zaragoza Francesco Zizola Fernando Zóbel Valentín Zubiaurre Aguirrezábal Jesús Zuco Ignacio Zuloaga Zabaleta
Banco Sabadell
COLECCIÓN DE ARTE BANCO SABADELL COL·LECCIÓ D’ART BANC SABADELL BANCO SABADELL ART COLLECTION
Edición / Edició / Publisher
Miquel Molins
Coordinación editorial / Coordinació editorial / Production coordination
Director
Montse Corominas Directora adjunta / Directora adjunta / Directora adjunta
Jaume Quintanilla Coordinador administrativo / Coordinador administratiu / Administrative coordinator
Colección de Arte Banco Sabadell Col·lecció d’Art Banc Sabadell Banco Sabadell Art Collection
Miquel Molins Textos / Textos / Texts
Mario Eskenazi / Gemma Villegas Diseño / Disseny / Design
Addenda Corrección y traducciones / Correcció i traduccions / Proofreading and translations
Vanguard Gràfic Impresión / Impressió / Printing
Fotografías / Fotografies / Photographs © Archivos galerías, Arxius galeries, Gallery archives, Jordi Balanyà, Lluís Casals, Óscar Fernández, Fotogasull, Miguel Ángel García, Ferran Giménez, Guillermo Gumiel, Daniel Mera, André Morin, Pegenaute, Alex Puyol, Juan Riobó, Dani Rovira, Roberto Ruiz © Sergi Aguilar, Juan Antonio Aguirre, Chema Alvargonzález, Txomin Badiola, Luis Bisbe, Miguel Ángel Campano, Joaquim Chancho, Victoria Civera, Chema Cobo, Hannah Collins, Jordi Colomer, Jon Mikel Euba, Esther Ferrer, Joan Fontcuberta, Alicia Framis, Ferran Garcia Sevilla, Hernández Pijuan, Cristina Iglesias, Pello Irazu, Miki Leal, Chema Madoz, Mateo Maté, Alberto Peral, Jaume Plensa, Manolo Quejido, Soledad Sevilla, José María Sicilia, Susana Solano, Teresa Solar, Jordi Teixidor, Juan Uslé, Eulàlia Valldosera, Patricio Vélez Reyes, Mayte Vieta Barragán, Pep Duran, VEGAP, Barcelona, 2020. © Comissió Tàpies, VEGAP, Barcelona, 2020.
Agradecimientos A todas las personas e instituciones que han colaborado en la edición de este libro Agraïments A totes les persones i les institucions que han col·laborat en l’edició d’aquest llibre Acknowledgements To all the people and institutions that have contributed to the publication of this book
© de la edición: Banco Sabadell DL B 2079-2020