Programació General Anual 2018-2019 by Info SAFA

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL CURS 2018-2019

Col·legi Sagrada Família Sant Carles de la Ràpita

ÍNDEX

PRESENTACIÓ .......................................................................................................................4

OBJECTIUS PER AL CURS 2018-2019 ....................................................................................5

DADES GENERALS ................................................................................................................6

2.1.

DADES DEL CENTRE ......................................................................................................6

2.2.

DIRECCIÓ DEL CENTRE .................................................................................................6

2.3.

ÒRGANS DE COORDINACIÓ .........................................................................................6

2.4.

CONSELL ESCOLAR (pendent eleccions) ......................................................................7

2.5.

PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS .....................................................................7

2.6.

AMPA ...........................................................................................................................8

2.7.

SERVEIS EDUCATIUS.....................................................................................................8

2.8.

PROFESSORAT DEL CENTRE .........................................................................................8

CALENDARI CURS 2018-2019 .............................................................................................11 3.1.

CALENDARI ESCOLAR .................................................................................................11

3.2.

HORARI MARC DEL CENTRE .......................................................................................11

3.3.

HORARIS D’ATENCIÓ A LES FAMÍLIES ........................................................................12

3.4.

HORARIS D’ESBARJO ..................................................................................................13

ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA ...........................................................................................13 4.1.

ENSENYAMENTS IMPARTITS AL CENTRE ...................................................................13

4.2.

ORGANITZACIÓ DELS ENSENYAMENTS .....................................................................14

4.2.1.

Distribució horària .............................................................................................14

4.2.2.

Desdoblaments ..................................................................................................16

4.2.3.

Matèries optatives ESO......................................................................................16

4.2.4.

Matèries complementàries................................................................................19

4.3.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.........................................................................................21

4.3.1.

Alumnat amb necessitats educatives especials o específiques (NEE) ...............21

4.3.2.

Mesures d’atenció a la diversitat. .....................................................................22

4.4.

ORGANITZACIÓ DEL PROFESSORAT ...........................................................................24

4.4.1.

Programacions i planificacions d’aula. ..............................................................24

4.4.2.

Comunicació entre el professorat. ....................................................................25

4.4.3.

Coordinació entre equips docents entre etapes. ..............................................25

4.4.4.

Comissions del centre i responsables web de cada comissió. ..........................25 2

4.4.5.

Calendari de reunions. .......................................................................................26

4.4.6.

Calendari d’avaluació EI i EP ..............................................................................27

4.4.7.

Calendari d’avaluació d’ESO ..............................................................................27

4.4.8.

Formació permanent del professorat. ...............................................................28

4.5.

4.5.1.

Comunicació amb les famílies. ..........................................................................33

4.5.2.

Pla d’acció tutorial. ............................................................................................34

4.5.3.

L’orientació acadèmica, personal i professional a l’ESO. .................................47

4.6.

SEGUIMENT DE L’ALUMNAT I ORIENTACIÓ ACADÈMICA .........................................33

PROJECTES I PLANS DE CENTRE .................................................................................53

4.6.1.

Pastoral ..............................................................................................................53

4.6.2.

AICLE...................................................................................................................55

4.6.3.

Educat2.0 ...........................................................................................................56

4.6.4.

Educació emocional ...........................................................................................57

4.6.5.

Escacs a l’escola .................................................................................................58

4.6.6.

Lingüístic ............................................................................................................59

4.6.7.

Intel·ligències múltiples .....................................................................................60

CONVIVÈNCIA ....................................................................................................................62 5.1.

COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA......................................................................................62

5.2.

CARTA DE COMPROMÍS. ............................................................................................63

5.3.

NORMES DE CONVIVÈNCIA DEL CENTRE. ..................................................................65

ACTIVITATS DEL CENTRE ....................................................................................................70 6.1.

SORTIDES. ..................................................................................................................70

6.2.

XERRADES. .................................................................................................................70

6.3.

PARTICIPACIÓ EN CONCURSOS EDUCATIUS. .............................................................71

6.4.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS. ...................................................................................72

6.5.

ACTIVITATS PROMOCIONALS. ...................................................................................73

6.6.

ACTIVITATS ADEC .......................................................................................................73

PRESENTACIÓ

El col·legi Sagrada Família pertany a la congregació de les Carmelites Missioneres Teresianes. És un centre amb 109 anys d’història, al servei de la ciutadania de Sant Carles de la Ràpita. Les nostres escoles de Carmelites Missioneres Teresianes, es defineixen com a escoles catòliques, tenen per missió oferir un estil d’educació personalitzat, que es caracteritza per ser humà, social i profundament cristià, d’acord amb les directrius de l’església en “l’avui” i en el marc institucional on brolla l’esperit i carisma del nostre fundador Francesc Palau i Quer; o.c.d. Presentem el nostre Caràcter Propi Adaptat a la normativa pedagògica que inspira el sistema educatiu vigent. • • • • •

Promovem una escola oberta a tots, sense distincions de races, creences o classes socials. Atenem a la diversitat, segons les necessitats de l’alumnat Estimulem la creativitat i aptituds de l’alumnat d’acord amb les seves capacitats. Ajudem a descobrir que la dimensió transcendent de la persona obri horitzons nous a la vivència i a la interpretació de la realitat personal i del món. Conreem els valors humans i cristians que ajuden els educands a desenvolupar harmònicament la seva personalitat.

En aquest perfil emmarquem el nostre caràcter propi. La comunitat educativa del Col·legi Sagrada Família ofereix un ensenyament de qualitat basat en: • • • • • • •

Foment del desenvolupament integral de l’alumnat. Educació en valors. Comunicació directa amb les famílies. Participació en projectes innovadors. Potenciació de les llengües estrangeres. Foment de la lectura. Integració de les noves tecnologies a l’ensenyament.

1. OBJECTIUS PER AL CURS 2018-2019 Els objectius prioritaris del sistema educatiu català són l'èxit escolar i l'excel·lència educativa, mitjançant el desenvolupament màxim de les capacitats de tots i cadascun dels alumnes com a principi fonamentador de l'equitat i garantia, alhora, de la cohesió social. Subscrivint aquestes prioritats, així com les del nostre Caràcter Propi, els objectius generals a assolir en el nostre centre són: 1. Millorar els resultats educatius 2. Millorar la cohesió social 3. Actualitzar la documentació de centre 4. Promoure l’escola en pastoral. 5. Engegar un projecte de renovació pedagògica. Cadascun dels objectius apuntats es concreten en diferents estratègies previstes per a la seva consecució, entre les que destaquen: 1.1. Millorar els resultats acadèmics i l’assoliment de les competències bàsiques. 1.2. Consolidar les mesures d’atenció a la diversitat 1.3. Potenciar la coordinació entre els ensenyaments de primària i secundària 1.4. Consolidar l’ús de les TIC. 2.1. Millorar la convivència en el centre 2.2 Consolidar el Pla d’Acció Tutorial 2.3. Implementar el projecte servei comunitari 2.4. Fomentar la participació de la comunitat educativa 3.1. Revisar i actualitzar la documentació de centre 4.1. Difusió model projecte de pastoral a la comunitat educativa. 4.2. Aplicar el projecte de pastoral dintre l’acció educativa 5.1. Renovació del projecte pedagògic d’educació infantil i educació primària. 5.2. Projecte d’innovació AVANCEM. Aquest plantejament, aquests reptes, seran assolibles, sense cap mena de dubte, amb la col·laboració i participació de la comunitat educativa i, molt especialment, de tot el professorat.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

2. DADES GENERALS 2.1. DADES DEL CENTRE COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA Codi de centre: 43002958 Adreça: Plaça Carles III, 9, 43540 Sant Carles de la Ràpita Telèfon: 977-740162 Fax: 977-745348 Web: www.colegisagradafamilia.com Correu electrònic: e3002958@xtec.cat

2.2. DIRECCIÓ DEL CENTRE Titular: M. Carmen Moya Guerrero Director: Xavier Audí Duran Sotsdirectora: M. Belén Gil Valldepérez Cap d’estudis d’EI i EP: Lara Grau Castell Cap d’estudis d’ESO: Èrika Ferraté Curto Coordinadora de pastoral: M. José Barbero Muñoz Administradora: M. Clemència Cartes Panisello

2.3. ÒRGANS DE COORDINACIÓ Coordinadora d’educació infantil: Anna Ferreres Boria Coordinadora de cicle inicial:

Lídia Sánchez Záforas

Coordinador de cicle mitjà:

Faus Pedraza Sánchez

Coordinadora de cicle superior:

Marta Obiol Balagué

Coordinador TIC :

Llúcia Mauri Masdéu

Coordinadora lingüística:

Noelia Alegre Vidal

Coordinadora NEE:

Inma Cartes Torta

Coordinadora AICLE:

Mercè Carceller

Coordinador ESO:

David Peña Vizcarro

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

2.4. CONSELL ESCOLAR (pendent eleccions) PRESIDENT: Xavier Audí Duran REPRESENTANTS TITULAR DEL CENTRE: Mª Carmen Moya Guerrero Mª Luisa Gutiérrez Cal Mª Dolores Lángara Jáuregui REPRESENTANTS DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS: Llúcia Mauri Masdeu Anna Ferreres Boria Èrika Ferraté Curto Marta Pérez Parés

REPRESENTANTS DELS PARES/MARES: Elisabet Cabanes León Francesc Pérez Ferré Ruth Feijoo Aliau REPRESENTANTS DELS ALUMNES: Berta Geira Fibla Maria Fabregat Lucena REPRESENTANT DE L’AMPA: Mari Àngels Ferré López

REPRESENTANT DEL PAS:

Mª Cinta Gombau Reverté

2.5. PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS Personal administratiu: Clemència Cartes Panisello M. Carmen Porcar Talarn Personal de serveis: M. Cinta Reverté Carmona 7

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Anna Gombau Reverté M. Cinta Gombau Reverté Cristina Ferré Garcia

2.6. AMPA PRESIDENTA Míriam Roca Reverté VICEPRESIDENT Juan José Aliau Estupinyà SECRETARI Anna Calduch Moisés TESORERA Natàlia Navarro Martínez VOCALS Xavier Audí Durán Marian Ferré López Maite Fornós Montserrat Xose Ferreres Boria Maite Forcadell Montserrat Jessica Forcadell Montserrat Noemí Barberà Rosales Marisa Rubio Marin Imma Subirats Gasparin

2.7. SERVEIS EDUCATIUS PROFESSIONAL DE L’EAP: Núria Gaya PSICOPEDAGOGA: Idoia Balagué Moya VETLLADORA: M. Carmen Ferré Arlández

2.8. PROFESSORAT DEL CENTRE EDUCACIÓ INFANTIL P3: Anna Ferreres Bòria P4: Silvia Reverté Ferré P5: Roser Castellà Carmona 8

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Reforç: Marta Pérez Parés EDUCACIÓ PRIMÀRIA Cicle inicial: Tutora 1r curs: Lídia Sánchez Záforas Tutora 2n curs: Lara Grau Castell Cicle mitjà: Tutor 3r curs: Àngels Forcadell Gisbert Tutor 4t curs: Faustino Pedraza Sánchez Cicle superior: Tutora 5è curs: Juliana Antoni Balagué Tutora 6è curs: Marta Obiol Balagué Relació de professorat especialista: Àrea d’Educació Física: Xavier Audí Durán i Èric Aleixandri. Àrea de Música: Belén Gil Valldepérez. i Lara Grau Castell Àrea de Ll. anglesa: Juliana Antoni Balagué, Mercè Carceller Guzman, Anna Fèlix García Educació Especial: Faus Pedraza Sánchez, Xavier Audí Duran Altres professors: Belén Gil Valldepérez Mª José Barbero Muñoz Èric Aleixandri Pla EDUCACIÓ SECUNDÀRIA: Tutora 1r curs: Imma Cartes Torta Tutor 2n curs: Mercè Carceller Guzmán Tutora 3r curs: Flor Manette Tutora 4t curs: Èrika Ferraté Curto Relació del professorat i distribució de les matèries d’ESO: Àrea de Llengua catalana: Noèlia Alegre Vidal. Àrea de Llengua castellana: Anna Fèlix Garcia, Imma Cartes Torta, Noelia Alegre Vidal. Àrea de Llengua estrangeres: Anna Félix Garcia , Mercè Carceller Guzmán. Àrea de Matemàtiques: Llúcia Mauri Masdeu, Flor Manette i David Peña Vizcarro. Àrea de C. Experimentals: Flor Manette i David Peña Vizcarro. Àrea d'Educació Física: Xavier Audí Durán. 9

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Àrea de Religió: Josefina Arlández Cabrera, Imma Cartes Torta i Flor Manette Àrea de C. Socials: Inma Cartes Torta. Àrea de Tecnologia : Èrika Ferraté Curto i Flor Manette. Àrea de Música: Oriol Navarro Valls. Àrea de Visual i Plàstica: Llúcia Mauri Masdeu, Inma Cartes Torta. Àrea d’Economia i empreneduria: Llúcia Mauri Masdeu i Imma Cartes Torta.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

3. CALENDARI CURS 2018-2019 3.1. CALENDARI ESCOLAR Ordre ENS/108/2017, d'1 de juny, per la qual s'estableix el calendari escolar del curs 2018-2019 per als centres educatius no universitaris de Catalunya: • • • • • • • • • •

Inici de les activitats d’organització del curs i tasques específiques de programació, avaluació i recuperació: dilluns 1 de setembre Inici de les classes EI, EP i ESO: dimecres 12 de setembre (període d’adaptació progressiva per a infantil els dies 12, 13 i 14 de setembre) Dies festius: 12 d’octubre de 2018, 1 de novembre de 2018, 6 i 8 de desembre de 2018, 1 de maig de 2019. Festes de lliure elecció: 2 de novembre de 2018, 07 de desembre de 2018, 11 de febrer de 2019, 18 de març de 2019. Vacances de Nadal: del 22 de desembre 2018 al 7 de gener de 2019 Vacances de Setmana Santa: del 13 al 22 d’abril de 2019 Jornada intensiva: Des del dia 10 fins al dia 21 de juny de 2019 Finalització de les classes: 21 de juny de 2019 Finalització de les activitats del professorat: 28 de juny de 2019 Proves extraordinàries de setembre: 2 i 3 de setembre de 2019

3.2. HORARI MARC DEL CENTRE Durant el curs escolar l’horari de treball dels alumnes d’Educació infantil, Primària i ESO en el centre, d’acord amb l’autorització sol·licitada al Delegat territorial del Departament d’Ensenyament, serà el següent: E. Infantil i Primària Matí: de les 9.00h fins les 13.00 hores. Tarda: de les 15.00h fins les 17.00 hores. ESO Matí: dilluns de 9:00h fins a les 13:20 hores. Dimarts, dimecres, dijous i divendres de 8:00h a 13:20h. Tarda: dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 15.00 h fins a les 17.00 hores.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

3.3. HORARIS D’ATENCIÓ A LES FAMÍLIES E. INFANTIL I PRIMÀRIA Generalment els professors/es tutors/es d’infantil es posen en contacte a través de l’agenda amb els pares/mares per concretar el dia i l’hora d’atenció. En l’etapa d’Infantil i Primària cada tutor/a disposa d’una hora setmanal d’atenció a les famílies: DILLUNS

DIMARTS

9:00 – 10:00

DIMECRES

1r i P4

DIJOUS

DIVENDRES

10 :00–11:00

11:00 –11:30

6è

11:30 –12:15

5è

12:15 – 13.00 15:00 – 16:00 16:00 – 17:00

ESO A secundària cada tutor/a disposa d’una hora setmanal d’atenció a les famílies: DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

09 :00–10:00 10:00 –11:00 11:20 –12:20

12:15 – 13.20

15:00 – 16:00 16:00 – 17:00

3.4.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

HORARIS D’ESBARJO

E.INFANTIL L’alumnat d’Educació Infantil realitza el temps d’esbarjo de 10:30h a 11:00h al pati del col·legi. Durant aquest període, el professorat d’EI roman al pati realitzant la vigilància. E. PRIMÀRIA L’alumnat d’Educació Primària realitza el temps d’esbarjo de 11:00h a 11:30h al pati del col·legi. Durant aquest període un mestre/a de cada cicle realitza la tasca de vigilància. Cada dia el mestre canvia duent a terme una roda de torns entre el professorat. ESO L’alumnat d’ESO realitza el temps d’esbarjo de 11:00h a 11:20h al pavelló del col·legi.

4. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA 4.1. ENSENYAMENTS IMPARTITS AL CENTRE En el curs escolar 2018-2019 el nombre d’unitats i d’alumnes de cada un dels cursos que configuren l’Educació Infantil, Primària i Secundària en el nostre centre és la següent:

E. INFANTIL CURS

Nº D’UNITATS

Nº D’ALUMNES

P-3

P-4

P-5

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

E. PRIMÀRIA CURS

Nº D’UNITATS

Nº D’ALUMNES

CICLE

MITJÀ

CICLE

5è

SUPERIOR

6è

CURS

NOMBRE D’UNITATS

NOMBRE D’ALUMNES

CICLE INICIAL

E. SECUNDÀRIA

4.2. ORGANITZACIÓ DELS ENSENYAMENTS 4.2.1. Distribució horària E. INFANTIL ÀREES

Llenguatge verbal

Descoberta d’un mateix i dels altres

3.5

Descoberta de l’entorn

Psicomotricitat

Religió (voluntària)

Llenguatge matemàtic

Llenguatge musical

Llenguatge plàstic

3.5

Anglès

Esbarjo

2.5

2.5 14

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Complementàries*

TOTAL HORES

E. PRIMÀRIA – Distribució de matèries comunes i complementàries MATÈRIES

Llengua Catalana

3,50

Llengua Castellana

3,50

Llengua estrangera

Matemàtiques

Medi Social i natural

3,50

Educació Artística

2,50

1,50

Religió

1,50

Esbarjo

2,50

Tutoria

Complementàries*

TOTAL HORES

Educació física

ESO - Distribució de matèries comunes, especifiques i complementàries MATÈRIES

1R ESO 2N ESO 3R ESO 4T ESO

Llengua Catalana i literatura

Llengua Castellana i literatura

Matemàtiques

Llengua anglesa

Ciències naturals

Ciències Socials

Tecnologies

Educació física

Música

Visual i plàstica

Religió

Tutoria

Matèries optatives *

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Matèries optatives especifiques* -

Treball de síntesi

(1)

Projecte de recerca

(1)

Complementàries*

TOTAL HORES

4.2.2. Desdoblaments 1r d’ESO: Tecnologia es desdobla una hora amb si mateix. 3r d’ESO: Les matèries de Ciències Naturals i tecnologia tenen una hora setmanal de classe partida.

4.2.3. Matèries optatives ESO L’alumnat de 1r, 2n i 3r d’ESO cursaran dues matèries optatives d’una hora cadascuna al llarg de tot l’any. En el cas dels alumnes que triïn la matèria d’Alemany a 2n, l’hauran de continuar cursant també a 3r. Els alumnes que cursen l’Alemany de 3r ho faran dues hores a la setmana al llarg de tot el curs.

•

OFERTA DE MATÈRIES OPTATIVES - 1r d’ ESO FRANJA HORÀRIA 1

FRANJA HORÀRIA 2



BLOGGING IN ENGLISH



LABORATORI DE CIÈNCIES



MAT-TIC



TALLER D’HABILITATS D’ESTUDI

•

OFERTA DE MATÈRIES OPTATIVES– 2n d’ESO FRANJA HORÀRIA 1

FRANJA HORÀRIA 2



2a llengua estrangera (ALEMANY)



LABORATORI DE CIÈNCIES



MAT-TIC



RECERCA DOCUMENTAL I CIENTÍFICA

Col·legi Sagrada Família Sant Carles de la Ràpita

•

OFERTA DE MATÈRIES OPTATIVES– 3r d’ ESO FRANJA HORÀRIA 1

FRANJA HORÀRIA 2



2a llengua estrangera (ALEMANY)



LABORATORI DE CIÈNCIES



GEO-MAT



EMPRENEDORIA



CULTURA CLÀSSICA

BLOGGING IN ENGLISH Creació i manteniment d’un blog de notícies relacionat amb el col·legi, la població i la comarca. MAT-TIC Desenvolupar estratègies de raonament, anàlisi i resolució de problemes matemàtics. Aquesta matèria optativa serveix per reforçar i millorar les Competències Bàsiques de Matemàtiques que s’han de tenir assolides en finalitzar el curs, fent servir els recursos TIC per tal d’afavorir la motivació de l’alumnat. LABORATORI DE CIÈNCIES Aquesta és una assignatura per fer petites investigacions científiques. L’objectiu general és aprofundir en el desenvolupament de la competència científica en totes les seves dimensions mitjançant la realització de petites pràctiques al laboratori de ciències. Aquesta metodologia ens permetrà aprofundir el coneixement de determinats continguts de l’àmbit científic i en la forma de treballar i raonar dels científics. TALLER D’HABILITATS D’ESTUDI Optativa de reforç de tècniques d’estudi. Pensada per a alumnes que no hagin assolit del tot els hàbits de treball i d’estudi a la primària. Es tracta d’estudiar i estudiar bé, de fer servir les eines correctes, d’estudiar amb tots els ets i uts!!!! SEGONA LLENGUA ESTRANGERA (ALEMANY) L’entorn plurilingüe i multicultural que ens envolta fa necessari l’aprenentatge de llengües per tal de facilitar i potenciar la comunicació i comprensió entre els pobles. Aprendre una llengua estrangera permet obrir un ventall de possibilitats: desenvolupar les pròpies aptituds personals, incrementar les relacions interpersonals, ampliar coneixements i tenir contacte amb altres cultures.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2017-2018

RECERCA DOCUMENTAL I CIENTÍFICA Aprendre a fer treballs de ciències i presentar-los de manera acurada i aprendre a utilitzar el mètode científic. GEO-MAT Desenvolupar estratègies de raonament, anàlisi i resolució de problemes matemàtics en l’àmbit de l’espai, forma i mesura. Aquesta matèria optativa serveix per reforçar i millorar les Competències Bàsiques de Matemàtiques que s’han de tenir assolides en finalitzar l’etapa. EMPRENEDORIA Introducció al món del mercat i l’empresa, els seus elements i mecanismes de funcionament. CULTURA CLÀSSICA És una optativa de cultura clàssica adreçat als alumnes de segon cicle d’ESO que té com a objectiu apropar l’alumnat a alguns temes de la tradició clàssica que perviuen en la nostra cultura. La seva finalitat és fer veure a l’alumnat que la nostra cultura arrenca del món grecollatí, fer-li prendre consciència de la varietat de fets culturals, quotidians d’arrel clàssica i proporcionar-li les eines a fi que pugui descobrir l’origen d’altres fets i manifestacions culturals. •

OFERTA DE MATÈRIES OPTATIVES ESPECÍFIQUES – 4t ESO FRANJA HORÀRIA 1

FRANJA HORÀRIA 2



BIOLOGIA



2a llengua est. (ALEMANY)



LLATÍ



TECNOLOGIA



CIÈNCIES

APLICADES

FRANJA HORÀRIA 3



FÍSICA I QUÍMICA



ECONOMIA

L’ACTIVITAT PROFESSIONAL

L’alumnat fa tres matèries optatives especifiques de 3h setmanals al llarg de tot el curs. A més a més, i depenent de l’itinerari escollit, cursaran 1 matèria optativa d’1h setmanal de les següents: 18

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

− Laboratori de ciències. − GEO-MAT (II). NOTES:

•

El tutor serà el responsable d’orientar l’alumnat en la tria de l’itinerari més adient en funció de les necessitats i interessos manifestats.

•

El centre es reserva el dret a no impartir l’assignatura, si la matrícula és inferior a 8 alumnes.

•

El laboratori de ciències tindrà una matrícula màxima de 15 alumnes. El criteri de selecció serà en funció de la nota de ciències de l’any anterior.

TREBALL DE SÍNTESI

A 1r, 2n i 3r d’ESO el Treball de Síntesi es farà concentrat en una setmana al mes de juny (06-14 de juny). •

PROJECTE DE RECERCA

A 4t d’ESO el Projecte de Recerca es farà concentrat en una setmana al mes de juny (06-14 de juny).

4.2.4. Matèries complementàries E. INFANTIL ACTIVITAT

GRUP

RESPONSABLE

Speak Up

Juliana Antoni Balagué

Cançons i danses

M. Carmen Ferré Arlández

Contes

M. Carmen Ferré Arlández

Expressió corporal

M. Carmen Ferré Arlández

Learn and play

Juliana Antoni Balagué

Speak Up

Juliana Antoni Balagué

Cançons i danses

M. Carmen Ferré Arlández

Contes

M. Carmen Ferré Arlández

Expressió corporal

M. Carmen Ferré Arlández

Learn and play

Marta Obiol Balagué

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Speak Up

Juliana Antoni Balagué

Cançons i danses

M. Carmen Ferré Arlández

Contes

M. Carmen Ferré Arlández

Expressió corporal

M. Carmen Ferré Arlández

Learn and play

Marta Obiol Balagué

ACTIVITAT

GRUP

RESPONSABLE

Taller de llengua catalana

1r EP

Mª José Barbero

Laboratori de matemàtiques

1r EP

Mª José Barbero

¿Hablamos?

1r EP

Mª José Barbero

Juguem amb les matemàtiques

1r EP

Mª José Barbero

Speak- up

1r EP

Mercè Carceller

Pla lector

2n EP

Mª José Barbero

¿Habalamos?

2n EP

Mª José Barbero

Juguem amb les matemàtiques

2n EP

Mª José Barbero

Taller de llengua catalana

2n EP

Mª José Barbero

Speak- up

2n EP

Mercè Carceller

Taller llengua castellana

3r EP

Mª José Barbero

Taller mate-TIC

3r EP

Mª José Barbero

Pla lector català

3r EP

Mª José Barbero

Juguem amb les matemàtiques

3r EP

Mª José Barbero

Speak- up

3r EP

Mercè Carceller

¿Hablamos?

4t EP

Mª José Barbero

Taller Mate TIC

4t EP

Èrika Ferraté

Pla lector

4t EP

Mª José Barbero

Laboratori de matemàtiques

4t EP

Mª José Barbero

Speak up

4t EP

Mercè Carceller

Pla lector

5è EP

Mª José Barbero

E. PRIMÀRIA

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Laboratori de matemàtiques

5è EP

Mª José Barbero

Taller Mate TIC

5è EP

Èrika Ferraté

Teatre

5è EP

Marta Obiol

Speak-up

5è EP

Mercè Carceller

Taller Mate TIC

6è EP

Èrika Ferraté

Laboratori de matemàtiques

6è EP

Èrika Ferraté

Taller llengua catalana

6è EP

Marta Obiol

Pla lector

6è EP

Mª José Barbero

Speak Up

6è EP

Mercè Carceller

ESO ACTIVITAT

GRUP

RESPONSABLE

Speak up

Mª Mercè Carceller

Speak up

Mª Mercè Carceller

Speak up

Mª Mercè Carceller

Speak up

Mª Mercè Carceller

Comprensió i expressió

Noèlia Alegre

Comprensió i expressió

Noèlia Alegre

Comprensió i expressió

Noèlia Alegre

Comprensió i expressió

Noèlia Alegre

Les matèries complementàries han estat aprovades pel Departament, en data 12 de setembre de 2018.

4.3. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 4.3.1. Alumnat amb necessitats educatives especials o específiques (NEE) S’entén per alumnat amb necessitats educatives especials o específiques:

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

a) Alumnat que té necessitats educatives especials, com ara els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus. b) Alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiqes especialment desfavorides. c) Alumnat amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament. d) Alumnat amb altes capacitats. L’alumnat amb necessitats educatives especials o específiques és avaluat inicialment per l’orientadora del centre, encarregada de l’elaboració d’un pla personalitzat i de l’assessorament a la família corresponent. Un cop avaluades llurs necessitats educatives i els suports disponibles, si es considera que aquest alumnat no pot ser atès al centre, s’ha d’escolaritzar en centres d’educació especial. En cas de necessitat, la professional de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica ajudarà en el procés.

4.3.2. Mesures d’atenció a la diversitat. Atenció a la diversitat de l’alumnat a l’aula ordinària A part de l’alumnat ja qualificat amb NEE, qualsevol alumne/a en algun moment de la seva etapa educativa pot presentar dificultats en alguna matèria. Així doncs, les primeres mesures d’atenció a la diversitat s’han d’aplicar a l’aula, per part del professorat de les diferents matèries, ajustant la programació a les necessitats de l’alumnat, diversificant els procediments i les activitats d’avaluació per facilitar l’avaluació contínua, d’acord amb els objectius programats i l’objectiu d’assolir les competències bàsiques i regular el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Les mesures a l’aula poden ser de reforç o d’ampliació dels aprenentatges segons les necessitats de cada alumne/a. Les mesures de reforç són activitats addicionals d’ensenyament i aprenentatge dels coneixements de les diferents matèries del currículum, per l’alumnat que presenta dificultats per a l’assoliment dels continguts curriculars d’alguna o algunes de les matèries en els diferents cursos de l’etapa, i es detecti que les estratègies emprades en la programació de l’aula ordinària són insuficients. Les mesures d’ampliació d’aprenentatge consisteixen en estratègies i activitats dissenyades per l’alumnat amb més capacitat i/o més facilitat en determinades 22

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

matèries. Aquestes mesures poden concretar-se en activitats d’ampliació del currículum d’una o diverses matèries, i prioritzar la connexió entre diferents disciplines o el tractament de temes no inclosos en la programació o bé introduint continguts i objectius de cursos superiors. Aquestes mesures poden incloure també activitats d’enriquiment instrumental o entrenament metacognitiu, consistents a ensenyar a gestionar millor els recursos cognitius, especialment les estratègies d’aprenentatge.

Agrupaments flexibles A més, en el centre, el nivell de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO també gaudeix d’aquests agrupaments flexibles en les matèries de matemàtiques i les matèries amb competències matemàtiques. L’alumnat que participa en aquests agrupaments flexibles és valorat pel departament de l’àrea corresponent, i els criteris establerts són els següents: • • •

Alumnat amb la matèria pendent de cursos anteriors Alumnat que presenti dificultats d’aprenentatge Alumnat al que una atenció més directa li serveixi per millorar la seva competència en la matèria.

El nombre d’alumnat de l’agrupament és de 6 alumnes com a màxim. És d’importància recordar que hi pot haver alumnat amb problemes de conducta en els diferents agrupaments, però ha de ser proporcional al nombre d’alumnes de l’agrupament. Els agrupaments flexibles són grups oberts, que, al llarg del curs i en funció de l’evolució de l’alumne/a, poden ser modificats.

Atencions individualitzades Si els recursos de plantilla assignats al centre ho permeten, és realitzaran atencions individualitzades: l’alumnat que té NE específiques rep una atenció dins l’aula ordinària i fora si cal.

Intervenció de dos professors a l’aula (atenció de suport) La intervenció de més d’un professor o professora a l’aula, segons disponibilitat, per tal de facilitar una atenció a l’alumnat amb NEE. El servei de vetlladora és clau per afavorir la integració dels alumnes amb dificultats a 23

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

les aules. Aquest curs el centre disposa de 21 h de vetlladora.

Elaboració de plans individualitzats (PI) El pla individualitzat recull el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que l’alumne/a pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. S’ha d’elaborar un pla individualitzat per a un alumne/a quan es consideri que, per al seu progrés, són insuficients les adaptacions incorporades a la programació ordinària i les mesures de reforç o ampliació previstes, o quan així ho determini el dictamen de l’EAP. Per a tenir constància de l’adaptació curricular de cada alumne/a, es compartirà amb tot el professorat un googleDrive amb una graella on cal marcar amb una X el tipus d’adaptacions que es realitzen a l’alumnat. En el cas que el currículum d’aquests alumnes sigui totalment diferenciat a l’ordinari, s’haurà de completar una fitxa facilitada pel departament d’orientació on es detalli la programació anual que es seguirà amb aquest alumne/a, on ha de constar la informació següent sobre el PI: objectius, continguts, material utilitzat, criteris d’avaluació i observacions. La fitxa haurà de ser entregada al Departament d’Orientació abans de finalitzar el primer trimestre. Atenció a l’alumnat de procedència estrangera. Aquest tipus d’alumnat requereix una adaptació del currículum a les seves necessitats immediates d’aprenentatge; per això és convenient l’elaboració i aplicació d’un PI. Actualment no tenim cap alumnes nouvingut.

4.4. ORGANITZACIÓ DEL PROFESSORAT 4.4.1. Programacions i planificacions d’aula. L’equip directiu i el professorat són els responsables d’elaborar, revisar i actualitzar les programacions i les unitats didàctiques de les diferents matèries, àmbits i projectes i les possibles adaptacions de la programació ordinària de l’aula tenint en compte les característiques de l’alumnat. La programació és la planificació de la tasca educativa adreçada als alumnes de cada curs de l’etapa i per a cada matèria, mòdul o àmbit de coneixement, i comporta la concreció, distribució i temporització al llarg de cada curs dels objectius, continguts i criteris d’avaluació i de la relació d’aquests elements amb les competències bàsiques i, si escau, amb les competències específiques o professionals que correspongui; s’hi han 24

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

d’incloure les opcions metodològiques, organitzatives i d’atenció a la diversitat de tots els alumnes, així com les connexions entre les diferents matèries, amb la finalitat de garantir l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada ensenyament. Tal i com indica la normativa, les programacions han de ser competencials.

4.4.2. Comunicació entre el professorat. El professorat haurà de consultar diàriament la plataforma Educamos i el correu corporatiu de l’XTEC. Per motius d’estalvi, sostenibilitat i eficàcia, la direcció del centre procurarà fer les comunicacions, convocatòries de reunions, etc. al professorat per correu electrònic. Per a que aquesta mesura sigui efectiva, el professorat ha de consultar el seu correu electrònic diàriament. El professorat ha de comunicar a la direcció la seva adreça de correu actualitzada i que haurà de ser la del correu corporatiu de l’XTEC.

4.4.3. Coordinació entre equips docents entre etapes. El treball pedagògic compartit per facilitar la continuïtat educativa entre els cursos i les etapes és un factor d'èxit i de qualitat educativa. Els centre ha de preveure mecanismes de coordinació i traspàs d'informació en les transicions següents: • De l'educació infantil de 1r cicle a l’educació infantil de 2n cicle, de l’educació infantil de 2n cicle a l’educació primària i de l’educació primària a l'educació secundària; per garantir la continuïtat curricular i el seguiment personalitzat dels alumnes amb un plantejament de coherència pedagògica. • Entre els diferents cursos de les etapes. • De l'educació secundària obligatòria a ensenyaments postobligatoris per afavorir la continuïtat formativa dels alumnes. El traspàs de la informació a ensenyaments postobligatoris es vehicula per mitjà de l'historial acadèmic de l'alumne, que ha d'incloure el consell orientador.

4.4.4. Comissions del centre i responsables web de cada comissió. Comissió de Pastoral: Roser, Àngels, Flor, MªJosé i Xavi. Inici de curs i Santa Teresa : Comissió de pastoral, Mara P., Llúcia i Lídia. Esmorzars solidaris: Cada tutor/a Concursos: (Cangur, Picalletres…) El professor que acompanyi als concursos Phoenix: Mercè Extraescolars AMPA i Centre: Belén i Mercè. Convivències: Flor Marxa Palautiana: Comissió de Pastoral i tutors 25

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

NEE: tutors i mestres de suport i orientadora Certamen de lectura: Noèlia Castanyada: Sílvia, Àngels i David. Pare Palau: Comissió de Pastoral, Marta P, Faus i Mercè Advent i Nadal: Comissió de pastoral,Lara, Belén, Anna F, Inma, Èric i Oriol. Pau: Sílvia, Marta A. i Llúcia. Comissió TAC: Èrika, Sílvia, Belén, Marta O, Llúcia Portes Obertes: Èrika, Marta O., Belén, Lara Crèdit de síntesi: Èrika Sortida a Anglaterra: Mercè (bianual) Sortida a la neu: (AMPA) (bianual) Quaresma i Setmana Santa: Comissió de Pastoral, Sílvia i David Sant Jordi: Sílvia, Marta O. i Noèlia Mes de Maria: Flor, Lídia i Anna Ferreres Sortides fi de curs: El tutor del curs més alt del cicle. Graduació i festival d’infantil: Roser, Anna F, Marta P i Sílvia Fi de curs, i festival EP i ESO: Comissió de pastoral, Belén, Lara, Oriol i Èric Comissió TEI: David Peña, Èric Aleixandri i Xavi Audí

4.4.5. Calendari de reunions. TEI Claustre principi de curs Santa Teresa NEE Pare Palau Castanyada Matemàtiques Nadal i Advent PAT TAC Dia de la Pau Quaresma NEE Mes de Maria Sant Jordi TEI Matemàtiques Fi de curs NEE TAC PGA i PAT

Comissió TEI Tots Comissió Santa Teresa Orientadora, Tutors i Mestres de suport Comissió Pare Palau Comissió de Castanyada Mestres de mate EP i ESO Comissió de Nadal Tutors d’EI i EP Coordinadors TAC Comissió de la Pau Comissió de Quaresma Tutors i At. Individualitzada Comissió Mes de Maria Comissió de Sant Jordi Comissió TEI Mestres de mate EP i ESO Comissió de fi de curs Orientadora, Tutors i Mestres de suport coordinadors TAC Tots

05/09/18 10/09/18 26/09/18 3/10/18 10/10/18 19/10/118 24/10/17 14/11/17 21/11/18 28/11/18 16/01/19 20/02/19 27/02/19 20/03/19 27/03/19 10/04/19 08/05/19 15/05/19 22/05/19 26/06/19 26

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

4.4.6. Calendari d’avaluació EI i EP Avaluació mostral (avaluació diagnòstica) 2n EP: Del 13 al 31 de maig del 2019. TIMSS 2019 (alumnat de 4t curs d’EP) abril 2019. Avaluació de competències 6è EP: 7, 8 i 9 de maig del 2019. 1r trimestre: del 12-09-18 al 5-12-18. Sessió d’avaluació: dia 12 de desembre de 2018. Entrega de notes: 21-12-2018. 2n trimestre: del 6- 12-2018 al 15-03-2019. Sessió d’avaluació: dia 3 d’abril de 2019. Entrega de notes: 12-04-2019. 3r trimestre: del 16-03-2019 al 21-06-2019. Projecte interdisciplinari del 10 al 14 de juny. Sessió d’avaluació: dia 12 de juny de 2019. Entrega de notes: 21-06-2019. Avaluació global final del curs Sessió d’avaluació: dia 17 de juny de 2019.

4.4.7. Calendari d’avaluació d’ESO Avaluació de competències 4t d’ESO: 12 i 13 de febrer de 2019 1r trimestre: del 12-09-18 al 5-12-18 Reunió de nivell: 17-10-18 Sessió d’avaluació: 12-12-18 Entrega de notes: 14-12-18 Recuperació: Setmana del 14 al 18 de gener del 2019

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

2n trimestre: de l’06-12-18 al 15-03-19 Reunions de nivell : 06-02-19 Sessió d’avaluació: 19-03-19 Entrega de notes: 15-03-19 Recuperació: Setmana de l’1 al 5 d’abril Recuperacions Extraordinàries de matèries pendents d’anys anteriors: Setmana del 28 de gener a l’1de febrer del 2019 3r trimestre: del 16-03-19 al 21-06-19 Reunions de nivell: 24-04-19 Sessió d’avaluació trimestral: 10-06-18 Entrega de notes (trimestral): 12-06-19 Exàmens de recuperació: 18, 19 i 20 de juny de 2019 1r, 2n i 3r Treball de síntesi: del 06-06-19 al 8-06-19 Entrega del treball: 13-06-19 (Data límit) Els dies 13 i 14 de juny exposicions 4t Projecte de recerca: Setmana del 06-06-19 al 12-06-19 Entrega del projecte: 13-06-19 (Data límit) Els dies 13 i 14 de juny exposicions Reunió ordinària: 25-06-19 Entrega de notes (ordinària): 27 de juny a les 12h - Reclamacions: 28 de juny Exàmens de recuperació de setembre; 2 i 3 de setembre de 2019 Sessió d’avaluació: 4 de setembre del 2019 Entrega de notes: 5 de setembre a les 12:00h- Reclamacions 6 de setembre

4.4.8. Formació permanent del professorat. 4.4.8.1.

REVISIÓ PROJECTE EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Aquest curs té com a objectiu ajudar a l’escola a revisar i millorar el projecte educatiu de l’etapa d’Educació Infantil i educació primària.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

OBJECTIUS: 1a part: - Detectar necessitats de millora en el projecte d’Educació Infantil de l’escola. - Conèixer el currículum d’Educació Infantil. - Repensar l’actuació educativa i els plantejaments metodològics de l’etapa d’Educació Infantil . 2a part: - Planificar i començar a executar les actuacions que es deriven dels nous plantejaments. - Avaluar les pràctiques educatives innovadores. - Conèixer com s’avalua a l’Educació Infantil . - Revisió dels informes a les famílies i seguiment dels infants. CONTINGUTS 1a part: - Com aprenen els infants a l’etapa d’Educació Infantil . - El currículum d’Educació Infantil . - Formació sobre diferents metodologies (tallers, ambients, projectes, la pedagogia del quotidià, etc...) 2a part: - Formació sobre diferents metodologies (tallers, ambients, projectes, la pedagogia del quotidià, etc...) - L’avaluació a l’Educació Infantil: característiques i instruments - Els informes a les famílies

4.4.8.2.

CHESS AND ENGLISH

Actuacions de nivell inicial per facilitar l’aplicació de l’activitat del joc d’escacs a l’alumnat d’educació primària, dins l’horari escolar, promovent un context d’us de llengua estrangera.

OBJECTIUS: Formar els mestres en la tècnica i estratègies del joc d’escs en un nivell inicial i la seva aplicació a l’aula en llengua anglesa. CONTINGUTS - Joc dels escacs: peces, moviments. 29

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

- Lèxic i expressions en anglès. 4.4.8.3.

AVANCEM CAP AL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES

Actualment, és indiscutible la necessitat d’incidir amb més força i dins de la formació del professorat en el foment de metodologies orientades a fomentar un aprenentatge plurilingüe significatiu. Aquest mirada conforma, però, per als docents un canvi de perspectiva força important, un canvi que s’ha de promoure en el sí dels mateixos centres educatius i a partir de les pròpies experiències a l’aula. Al respecte, des d’aquest assessorament a centre es pretén ajudar el professorat a comprendre què s’amaga darrera dels enfocaments plurilingües i, a partir d’aquí, ampliar la seva pròpia mirada cap a l’ensenyament - aprenentatge de llengües i construir de forma conjunta propostes per a un tractament integrat de llengües al centre.

OBJECTIUS -

Ajudar els centres a visualitzar la relació existent entre les diferents metodologies didàctiques per a l’ensenyament de les llengües i la seva relació amb els programes o accions del Departament que les despleguen (Aprenentatge Integrat de Llengua i Continguts, Immersió Lingüística, Tractament Integrat de Llengües, Pràctica reflexiva, etc.) Formar i/o assessorar els docents per al desenvolupament de de seqüències didàctiques i introduir-los al desenvolupament de projectes de comunicació integrats. Impulsar i orientar la cooperació entre els docents de llengua, i entre aquests i els docents de matèria no lingüística per a un ensenyament coherent i rendible dels continguts lingüístics.

CONTINGUTS -

Plurilingüisme, multilingüisme i competència plurilingüe. Competència lingüística i comunicativa i competència plurilingüe. L’ús de la llengua: ús comunicatiu i ús reflexiu. Les estratègies de transferència interlingüística i la seva explotació didàctica. El text com a unitat bàsica de treball a l’aula. La seqüència didàctica: Trets específics i criteris per al seu disseny i implantació. Introducció als Projectes de comunicació integrats.

4.4.8.4.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

CURRÍCULUM I AVALUACIÓ COMPETENCIAL (CIENTIFICOTECNOLÒGIC, TECNOLOGIA) A ESO

PER

ÀMBITS

Pràctica reflexiva compartida que vinculi la praxi didàctica amb la fonamentació pedagògica, per incidir en un canvi de perspectiva docent que se centri en l’alumnat i la contextualització del que s’ensenya i s’aprèn. OBJECTIUS 1. Analitzar els documents prescriptius i orientatius del currículum per reflexionar de forma compartida sobre les implicacions educatives de l’aprenentatge per competències. 2. Aprendre a utilitzar les eines que aporta l’avaluació formativa i formadora a partir de la gestió de formats d’aprenentatge interactius i participatius. 3. Capacitar el professorat i afavorir la consciència de mètode didàctic per incentivar l’aprenentatge competencial i reflexiu de l’alumnat per dotar-lo de significat, sentit i transferència. 4. Identificar i aplicar estratègies que facilitin l’atenció a tot l’alumnat i la gestió de la complexitat social i emocional de l’aula. 5. Programar, dissenyar i aplicar recursos didàctics en el context del currículum per competències, integrant l’avaluació com un element rellevant des de la reflexió i la consciència de mètode didàctic. 6. Configurar un perfil de competències didàctiques com a resultat de les demandes del currículum per competències i el context educatiu en què s’ha d’implementar. CONTINGUTS -

Els documents curriculars: Decret de Currículum (187/2015), documents de competències bàsiques i transversals, “El Currículum competencial a l’aula”, “Avaluar per aprendre”. Desplegament del currículum: programació de la matèria, disseny d’unitats i seqüències didàctiques, activitats, eines per a l’avaluació competencial. Àmbits transversals del currículum. Mètodes didàctics competencials i reflexius centrats en els aprenents i la funcionalitat dels continguts. Gestió social i emocional de les dinàmiques d’aprenentatge a l’aula. Formats d’aprenentatge i estratègies per atendre tot l’alumnat. Configuració d’un perfil de competències didàctiques.

4.4.8.5.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

APROFUNDIMENT EN LA PRÀCTICA AICLE/CLIL.

Curs telemàtic on es treballa com integrar l'ensenyament de continguts curriculars i llengua anglesa a través d'estratègies i recursos que són aplicables a diferents àrees. OBJECTIUS 1. Contribuir a la millora de la pràctica docent del professorat que imparteix una matèria no lingüística en llengua estrangera. 2. Facilitar eines i recursos al professorat per poder dissenyar, millorar o adaptar materials AICLE. 3. Aprofundir en la implementació a partir de la reflexió i anàlisi de la pròpia pràctica educativa. CONTINGUTS -

Ensenyament i aprenentatge de continguts d’àrees no lingüístiques en llengua estrangera, focalitzant en l’anàlisi de materials propis i la seva implementació a l’aula. Revisió de les bases teòriques de l’ AICLE (C concepts, 3As, Taxonomia de Bloom, Cummins matrix, scaffolding, interaction, assessment, ..) aplicats a la revisió i anàlisi de materials elaborats pels assistents amb anterioritat al curs, donant eines i estratègies per tal de millorar-los i/o per elaborar-ne de nous. Disseny d'un projecte AICLE, implementació a l'aula i avaluació.

ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS Tracta de detectar alumnes amb altes capacitats i proposar mesures educatives adequades per a que puguen desenvolupar el seu talent en les diferents matèries. Es tracta de proporcionar al docent coneixements sobre l’àmbit de la superdotació, que li hi permetin efectuar diagnòstics i intervencions psicopedagògiques i atenció educativa a alumnes amb altes capacitats.

OBJECTIUS 1. Conèixer el concepte de superdotació. 2. Saber quines són les necessitats educatives dels alumnes amb alta capacitat intel·lectual, per poder integrar-los en el grup classe. 3. Prevenir el fracàs escolar amb alumnes amb capacitats superiors. 4. Saber desenvolupar la creativitat en aquests alumnes.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

5. Donar pautes a la família pel desenvolupament del potencial creatiu. 6. Conèixer i valorar la influència familiar en el desenvolupament de la superdotació. 7. Tenir una visió general de la perspectiva internacional en l’educació dels alumnes amb altes capacitats.

CONTINGUTS -

El concepte de superdotació. Necessitats educatives de l’alumnat amb alta capacitat intel·lectual. Agrupament específic, integració i inclusió. Fracàs escolar de l’alumnat amb altes capacitats. Proposta per al desenvolupament de la creativitat. La família i el desenvolupament del potencial creatiu de l’alumnat amb altes capacitats. La influència familiar amb el desenvolupament de la superdotació. Perspectiva internacional de l’educació dels alumnes amb capacitat superior

4.5. SEGUIMENT DE L’ALUMNAT I ORIENTACIÓ ACADÈMICA 4.5.1. Comunicació amb les famílies. Des del curs 2015-2016, s’ha incorporat una eina digital de comunicació amb les famílies (Educamos). Des de llavors conviuen l’agenda escolar i aquesta nova eina com a eines de comunicació habitual amb les famílies. L’agenda escolar, a part de servir com a element d’organització i planificació de l’alumnat, també incorpora apartats de registre de notes, comunicats escola-família, comunicats família-escola, autoritzacions per a sortides i activitats, etc. La plataforma Educamos obre un ventall de possibilitats comunicatives amb les famílies molt més àmplia, rigorosa i a temps real. En aquest sentit aquesta eina permet: • Enviar circulars a les famílies. • Enviar avisos de forma puntual a les famílies. • Citar a les famílies per a entrevistes. • Portar un registre de les absències, retards i les conseqüents justificacions. • Portar un registre del comportament a l’aula. • Comunicar a les famílies els deures, les proves d’avaluació i la necessitat de materials específics per a les següents sessions didàctiques.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

•

Portar un registre de les notes de l’alumnat que el professorat consideri oportú de comunicar als pares en temps real. L’ interès del centre és potenciar aquesta eina i que esdevingui la principal font de comunicació escola-família. El fet que cadascun dels tutors (mare i pare) disposin del seu propi usuari i contrasenya, i que existeixi una App que permet consultar la informació des del mòbil de l’usuari, ha fet que la seva acceptació vagi en augment i la majoria de les famílies en facin un bon ús. En el cas de les absències no justificades prèviament al tutor o al professorat, la persona responsable de la consergeria trucarà a la família de l’alumne per avisar de l’absència i conèixer el motiu.

4.5.2. Pla d’acció tutorial. 1. INTRODUCCIÓ S’entén com a “acció tutorial” el conjunt d’actuacions que es fan amb els alumnes del col·legi per tal d’acollir-los quan arriben al centre, i guiar-los, acompanyar-los i orientar-los durant la seva estada al centre. Aquesta acció tutorial implica per tant, formar-los com a persones i sobretot com a cristians per a que es puguin desenvolupar en la societat actual i triar el seu propi projecte de vida. Els principis de la tutoria es poden agrupar en quatre grans eixos: 1. L’organització i l’acció tutorial com un procés continu, iniciat a educació infantil

i component essencial del procés educatiu. 2. L’objectiu principal de l’acció tutorial és el desenvolupament personal de cada alumne/a (maduresa personal, social i vocacional). 3. L’acció tutorial ha de saber adaptar-se a la individualitat de cada alumne/a i la seva circumstància (personal, familiar, social i cultural). 4. L’acció tutorial correspon a tot el professorat del col·legi, no només en les sessions de tutoria de grup o individual, sinó en el conjunt de les actuacions docents. Organitzem la tutoria dels nostres alumnes en dos grans àmbits, la tutoria de grup, en la qual intervé el professorat tutor, i la tutoria individual, en la qual intervé tot el professorat del centre.

2. MARC TEÒRIC El Pla d’Acció Tutorial del col·legi Sagrada Família té en compte els objectius marcats en el nostre caràcter propi, i com a Escola de Carmelites Missioneres Teresianes, els nostres objectius educatius tenen una mirada humana que contempla les persones (alumnat, famílies i professorat) en la seva globalitat, allò que són i allò que porten dels

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

seus propis sistemes familiars, socials i culturals, així com també els vincles i relacions que s’estableixen entre elles. Els àmbits d’actuació de l’acció tutorial al centre són: Alumnat: • • •

Actuacions amb l’alumnat en la tutoria de grup. Actuacions dirigides al seguiment del procés individual d’aprenentatge. Actuacions dirigides a l’atenció individual de tots els alumnes. Professorat:

• •

Actuacions que assegurin la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions i la pràctica docent a l’aula del professorat de cada grup-classe. Actuacions dirigides a afavorir les relacions interpersonals entre els diferents membres de la comunitat educativa i el seu benestar al centre. Famílies:

•

Actuacions dirigides a establir una aliança amb les famílies, reconeixent-les com el primer agent educatiu dels fills, compartint amb elles informació sobre els aspectes rellevants en la millora del procés d’aprenentatge de l’alumnat, col·laborant en la seva orientació acadèmica, personal, social i vocacional, i formulant objectius i metodologies comunes, a casa i al centre educatiu, mitjançant el pacte cooperatiu.

Entenem que l’acció tutorial no és una tasca individual ni aïllada, sinó un treball educatiu coordinat, en el qual s’impliquen tots els professors del centre, tant tutors de grup, com professors d’una matèria, el centre educatiu en general (especialment, el departament de diversitat i la junta directiva) i els recursos externs a l’abast (serveis socials dels ajuntaments, equip d’atenció pedagògica, primària, etc.), així com també les famílies, els mateixos alumnes i l’entorn social i cultural.

3. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA TUTORIA Els objectius principals de la tutoria al nostre centre són:

•

• •

3.1. Aprendre a conviure i a adaptar-se. Facilitar la integració i l’adaptació dels alumnes al grup-classe, al curs i al centre, fomentant el desenvolupament d’actituds participatives, informant-los dels seus deures i drets i millorant les relacions humanes dins del grup. Millorar la convivència, fomentant el diàleg com a via de solució de conflictes dins el grup. Educar en la inclusió, afavorint actituds que facin que tothom se senti membre de ple dret i obligació, respectat, reconegut i valorat.

•

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Fomentar la reflexió sobre la necessitat de seguir una normativa de drets i deures, introduint activitats on calgui conèixer les normes vigents al centre, tot valorant-ne la seva idoneïtat i adaptació a les característiques i problemàtiques del curs en general i de cada individu en particular. 3.2. Aprendre a ser i aprendre a viure:

Afavorir el desenvolupament integral de l’alumne i la seva educació emocional, social, en salut i en valors. En concret, corresponen a aquest àmbit: • • • •

•

Reconèixer i valorar els orígens familiars, socials i culturals. Aprendre a reflexionar sobre el propi “jo”, coneixent-ne les característiques, ressaltant-ne les qualitats i controlant-ne els aspectes negatius. Respectar-se a un mateix i als altres, utilitzant l’empatia per acostar-se als altres i valorar la diferència com un aspecte enriquidor. Ser “curiós” sobre el món que ens envolta, interessant-se per la societat i el seu dia a dia, el medi ambient, les diferents cultures i, en general, allò que passa al món. Fomentar hàbits saludables en relació a l’alimentació, la son, el consum de tòxics, l’ús del temps lliure ,les tecnologies de la comunicació (Internet, Messenger, mòbils...).

3.3. Aprendre a aprendre: Fomentar estratègies d’aprenentatge, hàbits i tècniques d’estudi. Prevenir, detectar i seguir els alumnes amb dificultats d’aprenentatge i necessitats educatives especials. Ser conscient de la diversitat i de l’existència de mesures de suport i plans individuals diferenciats quan són convenients. Implicar-se en els processos d’autoavaluació del grup-classe. Reflexionar sobre els propis resultats acadèmics i fent autoavaluació d’allò que es fa bé i d’allò que cal millorar individualment. 3.4. Aprendre a decidir: Afavorir l’autocontrol i l’autoavaluació per aconseguir una presa de decisions que permeti als alumnes intervenir de manera crítica i positiva en la seva pròpia evolució i en el seu entorn. 3.5. Aprendre a orientar-se:

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Ajudar els alumnes en la recerca i l’anàlisi de les pròpies capacitats i actuacions, així com en la informació sobre els recursos al seu abast per tal d’orientar-los en els aspectes personals, acadèmics i professionals, d’acord amb les seves aptituds, necessitats i interessos. Aquests objectius cal assolir-los a partir de 3 estratègies bàsiques: • • •

El foment de les relacions interpersonals entre els diferents membres de la comunitat escolar. La promoció de la participació i la col·laboració de les famílies en el procés educatiu dels fills. La pràctica reflexiva, per part d’alumnes i també de professors, sobre l’ètica, la coherència i la funcionalitat d’allò que s’està aprenent.

4. ÀMBITS D’ACTUACIÓ.

4.1. TUTORIA DE GRUP. La tutoria de grup s’encarrega de les actuacions a dur a terme en els diferents grupsclasse. La seva dinàmica ha de ser cooperativa, creant un espai on es pugui parlar dels diferents temes, on s’aprengui també a escoltar els altres i posar-se en el seu lloc, on les decisions es prenguin de manera reflexiva i els pactes es revisin per comprovar si es compleixen. 4.1.1. Funcions del tutor de grup. a) Referides al grup-classe: •

•

• • • •

Presentar els altres tutors individuals i l’equip de professors als alumnes del grup a principis de curs. Per als alumnes i per al centre és molt important saber que es coordinen i que van a la una. Vetllar per aconseguir i mantenir una bona dinàmica de grup dins la classe, treballant aspectes d’habilitats socials, hàbits de treball i organització, tot desenvolupant un sentiment de pertinença, confiança i respecte. Ajudar i orientar l’alumnat a l’hora de l’elecció de matèries optatives i el seu futur acadèmic, vocacional i professional. Facilitar la integració dels alumnes al grup classe i al centre, vetllant perquè tothom s’hi senti inclòs, respectat, reconegut i valorat. Dur a terme les activitats acordades en les reunions de Coordinació de Tutors (programació de tutoria del PAT del Centre). Informar els alumnes de tot allò que per la seva naturalesa sigui del seu interès i recollir-ne les aportacions, demandes i suggeriments. 37

•

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Quan el grup-classe hagi de tenir un professor substitut, acompanyar aquest en el seu procés de presentació i aterratge a l’aula, assessorant-lo sobre la dinàmica i els aspectes rellevants a nivell relacional del grup o d'algun alumne en especial. Es tracta de fer que el substitut sigui continuador d’una tasca docent ja iniciada, i que els alumnes el percebin com un membre més del claustre.

b) Referides a l’avaluació i la documentació: •

• •

Responsabilitzar-se de l’avaluació del grup. Presidir i coordinar les sessions d’avaluació del grup-classe, d’acord amb els criteris acordats en el centre. Recollir tota la documentació que se’n generi i els butlletins trimestrals signats pels pares. Donar a signar a les famílies i recollir i tota la documentació referida a permisos de sortida. Vetllar perquè tota la documentació del seu grup estigui al dia.

c) Referides a la resta del professorat del grup: •

• •

Recollir idees i suggeriments de la resta de professorat i, amb la col·laboració del coordinador de curs, intentar arribar a acords que impliquin coherència i acció conjunta de tot l’equip docent. Coordinar amb la resta del professorat la coherència de la programació i de la pràctica docent amb la línia del centre. Mantenir la documentació del grup a l’abast del professorat.

d) Referides a les reunions de pares del grup-classe: •

Fer una reunió de pares a principis de curs. Aquesta reunió ha de servir per: 1. Informar-los sobre l’organització i el funcionament de la classe i del centre. 2. Explicar el funcionament de la tutoria individual, ressaltant la necessària comunicació i col·laboració centre-família. És només quan l’enllaç tutor individual-família resulta insuficient, o poc efectiu, que una part o l’altra han de recórrer a altres estaments (coordinador, equip directiu, departament de psicopedagogia i diversitat...). 3. Raonar per què la família i el centre han de mostrar el seu acord davant dels fills/alumnes, com a educadors que són. Cas que hi hagi malentesos o divergències, és entre adults que cal discutir-les. 4. Presentar-los el centre com una xarxa de persones on cadascuna té una funció i saber en quin moment cal recórrer als serveis d’un o altra per millorar qualsevol situació que es pugui presentar (tutors de grup i individuals, coordinadors, equip directiu, departament de psicopedagogia i diversitat...) 5. Donar-los a conèixer les característiques del centre, tant pel que fa a la filosofia educativa (estratègies sistèmiques respecte a la convivència, la inclusió de tothom i els vincles família-alumne-centre) com pel que fa a les dinàmiques.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

6. Fomentar la participació dels pares i mares en la vida social del (AMPA,...)

centre

4.1.2. Continguts de les activitats de les sessions de tutoria de grup. Els continguts es treballen de manera cíclica en els diferents cursos d’ESO, d’acord amb les peculiaritats de l’edat i les necessitats específiques de cada nivell. Cal vetllar perquè s’adaptin a les necessitats i interessos de l’alumnat i a les circumstàncies concretes del grup-classe. Els continguts estan agrupats en quatre grans àmbits temàtics: •

•

L’orientació personal (aprendre a viure). Continguts dirigits a afavorir la formació integral de l’alumnat, facilitant-li l’autoconeixement en aspectes relacionats amb les aptituds, la salut, la personalitat i els interessos, i col·laborant en la seva maduresa personal i el desenvolupament de criteris propis. El coneixement i la dinamització del grup-classe (aprendre a adaptar-se i a conviure). Continguts que afavoreixen les relacions comunicatives i d’intercanvi entre l’alumnat del mateix grup-classe, entre aquest alumnat i el seu professorat i entre les diferents persones dels diferents grups que integren el centre. També continguts que busquen implicar l’alumnat com a col·lectiu en la vida del centre i la canalització de les seves aspiracions individuals i grupals. L’orientació escolar i acadèmica (aprendre a aprendre). Continguts dirigits a afavorir l’aprenentatge de l’alumnat, possibilitant l’adquisició de tècniques d’estudi i estratègies d’autoavaluació personal i grupal que permetin conèixer els aspectes que incideixen en el procés d’aprenentatge i tenir iniciativa, personal o grupal, per coordinar-los i/o millorar-los. L’orientació vocacional i professional (aprendre a orientar-se i a decidir). Continguts dirigits a acompanyar l’alumnat en el procés de fer una elecció equilibrada del currículum per a estudis futurs, i a orientar-lo per ser una persona activa, crítica i conscient en allò que fa referència a la vocació professional, la recerca i obtenció de treball, el temps lliure i la formació permanent (especialment a 3r i 4t d’ESO).

4.1.3. Criteris metodològics de les sessions de tutoria de grup. Les sessions de tutoria de grup han de ser un espai de comunicació professor-alumne, alumne-alumne i alumne-professor. El professor-tutor de grup ha d’actuar, pel que fa a la relació entre els alumnes del grup i professorat que l’atén, com a transmissor de les opinions i propostes de millora de tots dos. El desenvolupament de les sessions de tutoria ha de ser per tant participatiu i democràtic. Les activitats que es proposin han de ser diverses, això inclou la resposta a qüestionaris d’interès, la discussió oral, l’expressió gràfica, la lectura de textos, el visionat de pel·lícules i documentals, la dramatització de situacions... 39

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

S’ha de procurar organitzar les activitats en quatre fases: 1. 2. 3. 4.

Una presentació que tingui en compte allò que els alumnes ja saben del tema. Un treball de descoberta. Una posada en comú. Una exposició de les conclusions.

Sempre que és possible i en funció de la programació, incloem dins les activitats de tutoria la participació en tallers organitzats per entitats alienes al centre, així com la visita a exposicions de temàtica relacionada que s’ofereixin a l’entorn. En general, s’ha de propiciar l’aportació de vivències personals i l’empatia en l’aproximació als altres. 4.1.4. Coordinació de la tutoria de grup. Aquesta coordinació la fan el coordinador i els tutors de grup del nivell. Té les funcions següents: 1.

2. 3.

Programar les activitats concretes de la tutoria de grup, a partir de la distribució general prevista , de manera que les activitats que es facin en un grup no divergeixin de les que es facin en un altre del mateix nivell. Coordinar les activitats de tutoria fora de l’aula (tallers, sortides, festes, conferències...) Establir pautes metodològiques (deures, ús de l’agenda, presentació de treballs i apunts, agrupament dels alumnes dins l’aula…) que concretin les aportacions de l’equip directiu, la coordinació general i les aportacions dels alumnes. Vetllar i buscar solucions als problemes de convivència que vagin apareixent a les classes, fent especial atenció a la inclusió de tot l’alumnat, i coordinar les propostes de millora i correcció que sorgeixin de l’equip directiu i la coordinació general. Preparar la reunió de pares que cada tutor fa a principis de curs i les altres que, de manera extraordinària, es decideixi dur a terme davant d’ alguna circumstància puntual. Organitzar la tria de matèries optatives i dur-ne a terme l’adjudicació.

4.1.5. Concreció organitzativa. Cada grup-classe d’ESO té una hora setmanal, dins l’horari lectiu dels alumnes, per fer la tutoria de grup. 4.2. TUTORIA INDIVIDUAL. La tutoria individual s’encarrega de l’acompanyament personalitzat dels alumnes, així com de la relació amb les seves famílies. El tutor ha de posar-se en l'ordre que li correspon pel que fa als tutors dels anys anteriors i posteriors. La tutoria és una continuïtat en una cadena. És important per als 40

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

alumnes i per a les famílies que el tutor faci bé la funció de pont, donant un lloc, coneixent el nom i fent el traspàs d'informació amb el tutor anterior i amb el posterior. Això cohesiona el centre, ajuda les famílies i els alumnes, i dóna força a la seva tasca. La seva mirada ha de tenir present que l’alumne no és un individu aïllat, sinó que pertany a tot un sistema (família, amics, entorn...). En aquest sentit, en el moment de la relació amb els alumnes i amb les famílies, cal que el tutor estigui amatent a la comunicació verbal i a la no verbal (la mirada, els gestos, el to de veu, els moviments corporals, el que pensa, el que sent). Pel que fa als altres professors dels seus alumnes tutorats, el tutor ha d'assumir també el lideratge d'una forma clara i en ordre. Si bé cada professor és responsable de la marxa de la seva aula, és important que actuï conjuntament amb el tutor i que aquest estigui al corrent de qualsevol eventualitat. Qualsevol intervenció específica (equip directiu, psicòlegs, logopedes etc.) que es faci amb un alumne, ha de donar-se a conèixer al seu tutor. 4.2.1. Funcions del tutor individual. 1. Ser la persona de referència de l’alumne i la seva família: ajudar a crear vincles positius entre l’alumne i/o la seva família i el centre. 2. Acollir la família. 3. Fer el seguiment acadèmic: agenda, notes, treballs, realització de deures, etc. Fer el seguiment personal, guiant l’orientació individual i social, així com l’acadèmicoprofessional. 4. Pactar amb l’alumne i/o la seva família els objectius a aconseguir dins un termini determinat de temps. Fer el seguiment d’aquest pacte. 5. Col·laborar amb el Departament de Psicopedagogia i Coordinació pedagògica en tot allò que sigui necessari per millorar el treball de la diversitat (adaptacions curriculars, coordinació amb la resta del professorat, etc). • Fer el seguiment de l’assistència dels seus alumnes. Quan es detecti un problema (faltes no justificades, acumulació de retards…), trucar la família i esbrinar què passa amb l’alumne. En cas de no poder resoldre el problema, informar-ne el coordinador de nivell i, si cal, el cap d’estudis. • En l’àmbit de la disciplina i la convivència, revisar els fulls d’incidència i estar en relació amb el coordinador de nivell i, si cal, amb el cap d’estudis per fer el seguiment de l’alumnat que n’acumuli. • Rebre de i donar informació a la Comissió de Convivència, al coordinador de nivell i, si cal, amb el cap d’estudis a fi de poder reconduir actituds negatives cap a d’altres més positives. • Fer una entrevista de presentació amb cadascun dels seus alumnes tutorats dins el període comprès entre l’inici de curs i la preavaluació de mitjans d’octubre. A partir d’aquí, mantenir la comunicació amb tots els alumnes tutorats.

• •

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

En el cas d’alumnes de 1r d’ESO i d’alumnes d’altres cursos que siguin nous al centre, mantenir una entrevista de presentació i acollida amb les famílies. Una vegada fetes aquestes primeres entrevistes de presentació, mantenir el contacte amb les famílies mitjançant diverses vies de comunicació (agenda, telèfon, email, entrevista, plataforma...) en funció de les necessitats de cada alumne i a criteri del tutor individual. Establir acords amb la família per garantir la coordinació escola/família i així poder obtenir resultats positius, en especial en aquells alumnes que presentin dificultats. Recollir la informació de cada alumne (entrevistes, preavaluacions, avaluacions...) i anotar-la al dossier de tutoria individual.

4.2.2. Coordinació de les tutories individuals. A l’ESO, aquesta coordinació la fa el tutor, l’orientador i el Cap d’Estudis. Té les funcions següents: 1. Traspassar informació tutor individual - altres professors dels alumnes. 2. Adoptar mesures individuals que tinguin com a objectiu millorar les actituds, els hàbits d’estudi i els resultats acadèmics d’algun alumne (adaptacions curriculars, fulls de seguiment temporals, ús específic de l’agenda per comunicar incidències a la família. 3. En aplicació del Reglament de Règim Intern, acordar mesures disciplinàries per a alumnes que han comès una falta greu, o bé han acumulat fulls d’incidència o retards (estar un o més dies sense pati sota el control d’un professor, quedar-se un dimecres a la tarda a fer tasques comunitàries, no poder anar temporalment a les sortides...). 4. Decidir quan i sobre quins alumnes la intervenció no és suficient, i cal demanar la intervenció d’altres estaments, ja sigui per temes relacionats amb els estudis i la salut (comissió de diversitat) o bé per temes relacionats amb la convivència i les faltes d’assistència (equip directiu). Decidir si cal la intervenció d’estaments externs (EAP, serveis socials municipals...). En tots els casos, fer arribar la demanda i la informació necessària per escrit a l’estament requerit, i notificar-ho a la junta directiva (a través de l’orientadora). 5. Fixar les dates de les primeres entrevistes (amb alumnes abans de la preavaluació, amb famílies abans de la fi del 1r trimestre). Revisar una vegada al trimestre els ritmes de les entrevistes, de manera que no quedi cap alumne desatès. 6. Posar en comú estratègies que aconsegueixin fer més efectives les entrevistes, les estratègies a aplicar i el seguiment dels acords amb els alumnes tutorats.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

4.2.3. Concreció organitzativa. Les entrevistes amb les famílies es fan durant l’hora de visita setmanal del tutor individual. Si aquesta hora de visita presenta molts problemes a les famílies, se’n pot acordar una altra, que no afecti el normal desenvolupament de les activitats del centre, sempre que la família i el tutor no hi tinguin inconvenient. Si és un tema puntual, o bé la dificultat per trobar-se personalment és molt gran, algunes entrevistes es poden fer per telèfon.

5. RELACIÓ DE LA TUTORIA AMB ALTRES ESTAMENTS. 5.1. ÒRGANS INTERNS. 5.1.1. COORDINACIÓ DE NIVELL. La coordinació de nivell és el referent directe de l’organització i el funcionament de les tutories, tant de grup com individuals, de cadascun dels quatre cursos d’ESO. Les funcions de la coordinació de nivell referides a la tutoria són les següents: 1. Programar les activitats de les tutories de grup, i vetllant perquè aquestes activitats es facin seguint els criteris metodològics esmentats. 2. Establir les pautes i les estratègies a seguir pels tutors individuals, buscant els recursos per aconseguir que la informació entre professors es passi amb la major immediatesa possible, però sense convertir-se en el tema central de les reunions dels Equips de Nivell. 3. Revisar els casos d’alumnes que estan als grups de reforç (o bé cal que s’hi incorporin, o bé que en surtin), i també d’aquells que, estant o no en un grup de reforç, necessitin una adaptació curricular específica i, en casos molt concrets, un pla individualitzat. La incorporació a un grup de reforç, l’adaptació curricular i el pla individualitat només es duen a terme després que el tutor individual n’informi la família i pacti amb aquesta les línies d’actuació conjunta, i comporten la pertinent programació escrita dels objectius, els continguts, els criteris metodològics i l’avaluació a aplicar. Aquesta programació s’acorda a l’equip de nivell, i la fan els diferents professors de l’alumne, seguint criteris conjunts. 5.1.2. CAP D’ESTUDIS Correspon a la cap d’estudis la coordinació general de les tutories de grup i individuals entre les actuacions dels diferents equips de nivell i equips de tutors. Les funcions de la cap d’estudis referides a la tutoria són les següents:

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

1. Elaborar els documents de la tutoria inclosos en pla d’acció tutorial i coordinar-ne la seva revisió anual. 2. Mantenir un contacte periòdic amb els serveis socials municipals, encarregats d’atendre els alumnes amb situacions personals, familiars, econòmiques o socials desfavorides. 3. Cercar i contactar amb les institucions externes al centre que puguin oferir tallers, xerrades i altres activitats vinculats als àmbits de la tutoria (Policia Municipal i educació viària, Mossos d’Esquadra, CAP i sexualitat, Ajuntaments i tallers diversos...) 4. Organitzar el contacte amb les altres institucions educatives, especialment les escoles de primària, i els instituts on els ex-alumnes del centre, quan en sigui el cas, a continuar el seus estudis. 5. Rebre informació i vetllar per l’adequació de les actuacions que es fan amb els alumnes adscrits a un grup de reforç, els que tenen una adaptació curricular i els que tenen un pla individualitzat. 5.1.3. DEPARTAMENT DE PSICOPEDAGOGIA. El departament de psicopedagogia és l’encarregat de la detecció, orientació i derivació de l’alumnat que necessiti l’ajuda d’un expert per afrontar la seva problemàtica personal, social, familiar, d’aprenentatge o acadèmica. El protocol a seguir és que el tutor exposi la necessitat detectada a l’equip directiu, se’n parli amb tot el professorat de l’alumne, s’ompli el “Full de demanda d’atenció individualitzada” , i es faci arribar aquest full a l’orientadora i després al departament de psicopedagogia. En cas que s’acordi la intervenció d’aquest departament, el tutor individual ho ha de posar en coneixement dels pares (i demanar-los permís) abans que aquesta intervenció es dugui a terme. Una vegada la intervenció s’hagi realitzat, el departament de psicopedagogia n’ha de fer el retorn de la informació (al tutor individual i a l’orientadora) i ha de pactar amb aquest/s qui i com es passa la informació a la família. Més enllà de la informació que cal transmetre al professorat, als altres estaments interns o externs del centre i a la família sobre com tractar la problemàtica, el contingut de les sessions d’atenció individual és confidencial. L’organització i el seguiment de les atencions individuals es tracta a la reunió trimestral de la Comissió de Diversitat, formada pels membres del departament de psicopedagogia, coordinació pedagògica i el membre de l’EAP assignat al centre Una altra funció del departament de psicopedagogia és la d’assessorar els tutors en els següents apartats, relacionats amb la tutoria i la tasca docent: - L’orientació de l’alumnat dels diferents cursos. - Les pautes d’organització, programació d’activitats, metodologia i avaluació dels alumnes que tenen adaptacions curriculars o bé se’ls aplica un pla individualitzat. 44

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

5.2.2. EQUIP D’ATENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA (EAP). L’Equip d’Atenció Psicopedagògica del Montsià té un membre al centre, on treballa els dilluns al matí setmanalment. Durant aquest matí es reuneix amb l’orientadora per tal d’informar-la de les necessitats que tenim al centre i després es dedica a fer les intervencions oportunes amb els alumnes que ho necessiten. Les intervencions de l’EAP sempre s’han de fer amb coneixement de les famílies. En principi, és la Comissió de Diversitat la que rep les peticions d’atenció (dels tutors individuals, coordinadors de nivell o junta directiva) i traspassa a l’EAP els casos dels alumnes a atendre, tot i que, en casos urgents i puntuals, la intervenció de l’EAP pot arribar a fer-se sense esperar a la reunió d’aquesta comissió. Sempre que hi ha una actuació de l’EAP, cal vetllar pel correcte traspàs d’informació, tant en la petició d’intervenció (Full de demanda d’atenció individual) com en el retorn, que sempre ha d’arribar a la comissió de diversitat, al tutor individual, al coordinador de nivell i a la família. L’objectiu de la informació traspassada ha de ser donar pautes d’actuació, tant a l’alumne com als seus educadors, per afrontar la problemàtica detectada. Fora d’aquest traspàs d’informació, el contingut de les sessions d’atenció individual fetes per l’EAP són confidencials. Correspon a l’EAP especialment el seguiment dels alumnes amb dictamen o diagnòstic de greu retard d’aprenentatge, així com també els contactes amb els equips d’atenció psicològica o psiquiàtrica que atenguin alumnes del centre (CSMIJ). El centre comparteix amb l’EAP la detecció, la demanda, la tramitació dels documents i el seguiment dels alumnes que necessitin una escolarització externa o compartida (UEC..). Igualment, l’EAP col·labora en l’elaboració i l’aplicació dels Plans Individualitzats dels alumnes amb problemàtiques que els impedeixin adaptar-se a les dinàmiques dels diferents grups-classe. L’EAP, d’acord amb la Comissió de Diversitat, té com a funció assessorar el professorat sobre quins protocols cal seguir a les classes en l’atenció d’alumnes amb problemàtiques específiques (trastorn d’atenció, hiperactivitat, dislèxia, síndrome d’Asperger, discapacitat física...) Aquests protocols i assessoraments es preparen a la Comissió de Diversitat. El traspàs d’informació inicial sobre els alumnes amb dictamen ja diagnosticats a primària també la fa l’EAP. Si el centre, a través dels tutors, detecta el cas d’algun alumne no diagnosticat prèviament però que presenta greus mancances educatives, és l’EAP, per encàrrec de la Comissió de Diversitat, qui ha de comprovar l’abast d’aquestes mancances, i suggerir-ne el diagnòstic i les pautes del tractament. L’EAP, a través de la Comissió de Diversitat, ha de tenir informació sobre qui té una adaptació curricular i qui té un Pla individualitzat. En cas que es consideri necessari,

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

l’EAP pot assessorar el professorat encarregat d’aquests alumnes sobre didàctica i metodologia. Finalment, l’EAP ha de conèixer el model d’orientació acadèmica i professional del centre, i si cal pot ajudar en l’orientació dels alumnes a qui els costi més prendre una decisió coherent amb la seva situació, interessos i capacitats. 5.2.3. CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA. Finalment, el tècnic sanitari és el contacte del CAP al centre sobre les campanyes de vacunació escolars. 5.2.4. SERVEIS SOCIALS DELS AJUNTAMENTS. Els serveis socials de l’ ajuntament manté contactes periòdics amb el centre, en principi a través de l’equip directiu, la comissió de diversitat i el departament de psicopedagogia. Per tant, si en alguna tutoria es detecta que algun alumne o família pot necessitar l’atenció d’aquests serveis, és a través d’aquests estaments que cal canalitzar la petició (Full de demanda d’atenció individual). Correspon als serveis socials municipals l’atenció dels casos de greus dificultats econòmiques, famílies molt desestructurades, maltractaments, abandons, drogodependències, vandalisme, etc.

6. AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL. El PAT es revisa i s’avalua anualment, tenint en compte: a) Els possibles canvis normatius. b) L’adequació de les actuacions previstes a la realitat dels alumnes i les seves necessitats. c) La disponibilitat humana (nombre de professorat, hores que s’hi poden dedicar, capacitat de treball en xarxa amb els estaments externs...) d) La previsió i la programació de les actuacions a dur a terme en el curs següent. Els qui han de fer aquesta revisió d’avaluació són, per una banda, els usuaris (alumnes i famílies) i, per l’altra, els agents (tutors ,coordinadors de nivell i coordinació pedagògica) Els instruments d’aquesta avaluació anual són els següents: 1) Qüestionaris per a les famílies. 2) Qüestionaris per als alumnes per avaluar la tutoria de grup. 3) Qüestionari per als alumnes per avaluar la tutoria individual. 4) Qüestionaris per als professors per avaluar la tutoria individual. 5) Reunió dels equips de tutors de cada curs per avaluar la tutoria de grup.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

6) Reunió de la comissió de diversitat per avaluar l’adequació de les actuacions dutes a terme amb els alumnes amb necessitats educatives especials (agrupaments de reforç, adaptacions curriculars...) i el programa d’orientació. 7) Entrevista coordinació pedagògica , per avaluar l’adequació del traspàs d’informació i la possibilitat d’establir noves vies de col·laboració. 8) Entrevista coordinació pedagògica - serveis socials dels ajuntaments, per revisar les vies de treball en xarxa establertes i/o per establir. Les decisions sobre quins aspectes del PAT cal modificar, així com les línies generals de la planificació anual per al curs següent es prenen en una reunió de coordinació general a final de curs.

4.5.3. L’orientació acadèmica, personal i professional a l’ESO. 4.5.3.1.

COORDINACIÓ PRIMÀRIA SECUNDÀRIA. PAS D’INFORMACIÓ D’EP ESO.

Un cop efectuada la sessió d’avaluació de final d’etapa, el professor-tutor de 6è d’EP passa la informació del grup classe al tutor/a de 1r d’ESO. D’aquesta entrevista es fa una acta. Amb aquesta informació i l’avaluació inicial de les diferents àrees, el professorat reuneix la informació necessària per a decidir quina part de l’alumnat necessita reforç i quina ampliació (optatives). Al finalitzar el primer trimestre de 1r d’ESO es reuniran els tutors de 6è i de 1r d’ESO per fer una valoració dels resultats acadèmics i comparar-los amb els del curs anterior. MATERIALS DE SUPORT La informació sobre els resultats de les matèries instrumentals de 6è d’EP es passa al tutor/a de 1r d’ESO ESO mitjançant el full de seguiment de Primària. En el cas d’alumnat nouvingut, el tutor/a disposa d’una còpia de les qualificacions del curs anterior ja que els centres d’EP lliuren al nostre col·legi l’expedient acadèmic dels alumnes amb aquella informació que es considera convenient per a la millor incorporació de l’alumnat a la nova etapa educativa, especialment els alumnes que no hagin assolit de forma suficient alguns dels objectius pròpies de l’etapa d’educació primària. L’EAP, per tal de facilitar una adequada atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, ens transfereix el dictamen dels alumnes amb dificultats.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

El professor/a tutor/a de 1r d’ESO anota en el seu full de seguiment, els alumnes que realitzaran les diferents optatives i les qualificacions obtingudes, així com els alumnes que poden necessitar algun reforç. 4.5.3.2.

ACOLLIDA DE L’ALUMNAT NOUVINGUT D’ESO.

El pas de EP a ESO implica canvis de centre, de companys, de professorat i, a vegades fins i tot de població i, per tant és un moment complex per a l’alumnat. En el cas del nostre centre, la majoria de l’alumnat no és nouvingut, són alumnes que coneixem des de l’Educació Infantil i inclús tenen professors a l’ESO que anteriorment els han donat classes a EP, per tant el nostre pla d’acollida és un pla senzill, sense pretensions, però tenint en compte que sempre hi ha alguns alumnes nous, realitzem algunes activitats d’acolliment. Les activitats que es porten a terme són: •

Xerrada informativa als pares i mares per tal d’explicar-los les diferències més significatives entre l’ensenyament primari i secundari.

•

Xerrada informativa als alumnes a l’hora del crèdit de tutoria amb les explicacions pertinents sobre l’organització del centre: organigrama, programació de tutoria, drets i deures de l’alumnat (agenda), elecció de delegats/des. També s’explica l’organització de les matèries fent especial referència a les matèries optatives.

•

Visita guiada a les diverses instal·lacions del centre.

Un cop detectades les necessitats especifiques de l’alumnat nouvingut (avaluació inicial, documentació rebuda, entrevista dels professors tutors,etc.) tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua catalana, de la llengua castellana i de les altres matèries del currículum, com la seva situació emocional i social, el centre preveu l’elaboració de les adaptacions curriculars o en el seu cas les propostes de modificacions curriculars necessàries. Les valoracions finals tindran en compte les adaptacions curriculars o les modificacions curriculars i constaran en els documents oficials1 de l’avaluació i no es qualificarà l’alumnat en les àrees no cursades.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

4.5.3.3.

L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL.

L’orientació acadèmica i professional complementa de forma gradual l’aprenentatge competencial de l’alumne i ha de donar resposta tant a la projecció professional com a la continuïtat formativa de l’alumnat. OBJECTIUS •

Perfilar i concretar l’itinerari formatiu de l’alumnat d’acord amb els seus coneixements, habilitats i actituds.

•

Detectar els interessos i/o expectatives acadèmiques i professionals a través d’eines i recursos per identificar les opcions dels seu projecte personal.

•

Enriquir la descoberta de les opcions formatives tot fent ús de fonts d’informació que permeten relacionar-les amb diversos entorns acadèmics i professionals.

La tasca orientadora es porta a terme al llarg de tota l’etapa però principalment a partir de 3r d’ESO i 4t d’ESO. L’objectiu principal de la tutoria de 1r i 2n ESO ha de ser motivar l’alumnat i implicar la seva família en el procés d’aprenentatge. L’objectiu principal de la tutoria a 3r d’ESO i 4t d’ESO és que l’alumnat tingui un bon coneixement d’ell mateix , de quines són les seves habilitats i potencialitats, quines són les intel·ligències que té més desenvolupades, que tingui clar quin és el seu rendiment acadèmic i que tingui un bon coneixement del món acadèmic, coneixent del sistema educatiu i coneixement del món laboral:

➢ CONEIXEMENT D’UN MATEIX Recomanacions a 3r d’ESO • Seguiment individualitzat mitjançant una entrevista personal. Aquesta tutoria individual es complementarà amb una segona tutoria amb la família. • Sessions de coneixement d’un mateix i de la resta de companys del grup: realització de tests d’aptituds, valors i d’interessos professionals. Donar pautes per a la realització del projecte personal a cada alumne. • Sessions de coneixement de les habilitats i les capacitats que tenen per desenvolupar una feina o estudiar. La feina de l’aula consisteix en posar nom al que saben fer i situar les aptituds que tenen en els diferents estudis o treballs.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

• Xerrada general amb la psicopedagoga del centre. • Visionat de pel·lícules que poden aportar a l’alumne elements per decidir sobre el seu futur acadèmic. Recomanacions a 4t d’ESO •

Sessions d’autoconeixement i de presa de decisions.

•

Xerrades amb exalumnes.

•

Treball a classe d’un conjunt / d’un bloc / d’una sèrie d’objectius, la seva finalitat serà que: - Els alumnes prenguin consciència de la seva situació. - Els professors sàpiguen els interessos de cada alumne.

➢ CONEIXEMENT DEL SISTEMA EDUCATIU Dins l’apartat de coneixement del sistema educatiu es presenta un recull d’accions, per tal d’informar i orientar l’alumnat sobre les sortides acadèmiques més adients a les seves aptituds, habilitats i interessos. Recomanacions a 3r d’ESO • Xerrada introductòria al sistema educatiu. • Activitats que permetin a l’alumne valorar els seus interessos formatius i professionals, amb l’objectiu de triar entre els diferents itineraris i assignatures de 4t. Aquesta és una de les primeres decisions de futur que l’alumnat ha de prendre per poder continuar pel camí formatiu/ professional més proper als seus interessos. Recomanacions a 4t d’ESO • •

•

Visita d’exalumnes, els quals expliquen la seva experiència. Xerrada informativa de l’Institut Alfacs i Col.legi Diocesà Sagrads Família per explicar als alumnes les opcions formatives d’ensenyaments postobligatoris que ofereixen. Informació a l’alumnat dels cicles formatius d’esports, als quals se’ls demana nota de tall durant el primer trimestre de 4t d’ESO. A més a més, informar-los sobre els ensenyaments artístics. Informació a l’alumnat de les ofertes de formació i de les vies per accedir a les diferents opcions i sortides ocupacionals. Organització d’actuacions d’orientació, especialment en els períodes previs a les preinscripcions;

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

• •

donarem en referències als alumnes perquè puguin trobar la informació que els interessa. Preparació d’una carpeta amb la informació que arriba al centre de les sortides acadèmiques. Sortida al Saló de l’Ensenyament amb l’alumnat de 4t d’ESO.

➢ CONEIXEMENT DEL MÓN LABORAL Dins l’apartat de coneixement del món laboral les accions que farem servir per tal d’informar i orientar l’alumnat sobre les sortides professionals més adients a les seves aptituds, habilitats i interessos seran: Recomanacions a 3r d’ESO • Realització d’un joc de rol d’entrevistes de feina, observar quines són les feines amb més demanda i parlar de la situació laboral actual. Recomanacions a 4t d’ESO • Informació a l’alumnat sobre els cursos de formació ocupacional als quals poden accedir. • Coneixement de la realitat socioeconòmica de l’entorn per tal de detectar possibles itineraris formatius i llocs de treball. En aquest sentit, s’organitzaran visites de diferents professionals o empresaris, per conèixer el món laboral i saber què demanen, quines habilitats valoren. (implicació de les famílies en l’orientació). • Posteriorment, l’alumnat pot treballar sobre la identificació de perfils professionals, competències professionals i itineraris formatius. • Taula rodona d’orientació als alumnes de 4t d’ESO

RECURSOS PER TREBALLAR AMB L’ALUMNE Accions individuals que els tutors de 3r i 4t d’ESO utilitzaran en el procés d’orientació de l’alumnat: •

Seguiment individualitzat de l’alumnat mitjançant una entrevista personal.

•

Realització d’una tutoria individual amb l’alumnat, que es complementarà amb una segona tutoria amb la família i l’alumne per concretar les sortides que poden interessar: repetició de 4t, batxillerat, PGS, treball, etc.

•

Assessorament i suport del psicopedagog del centre i de l’EAP als alumnes que necessitin una orientació especial o més acurada per tal de donar informació i orientació a les famílies i al professorat. 51

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

RECURSOS PER TREBALLAR AMB LES FAMÍLIES Accions que els tutors/es de 3r i 4t d’ESO faran servir en el procés d’informació i orientació a les famílies dels alumnes, tant siguin accions individuals com grupals: • Reunió general de pares a l’inici de curs per donar la primera informació sobre les sortides que tenen els alumnes després de cursar l’ESO. Oferir informació a cada família sobre l’oferta postobligatòria que ofereix el sistema educatiu al Montsià i Baix Ebre. • Reunió individual de tutoria amb la família i l’alumne, on s’exposen: • Les aptituds de l’alumne • Les opcions que disposarà l’alumne quan acabi 4t d’ESO: repetició del curs, PFI i altres itineraris. S’aconsella deixar constància per escrit del desenvolupament de la reunió. • Informació a les famílies de les jornades de portes obertes dels diferents centres. • En acabar el curs i, juntament amb el butlletí de notes, es lliura a l’alumne i a les famílies un informe final on es fa constar el consell orientador de tutor/a.

RECURSOS PER A L’ORIENTACIÓ A INTERNET ➢ Web del Departament d’Ensenyament: ESTUDIAR A CATALUNYA http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar/ ➢ Web d’orientació acadèmica i profesional http://www.edu365.com:8802/ ➢ Característiques de la FPB i PFI i centres: http://www.xtec.cat/fp/index.htm ➢ Característiques dels cicles formatius i centres: http://www.xtec.cat/fp/index.htm ➢ Característiques del batxillerat i centres: http://www20.gencat.cat/portal/site/Educació ➢ Educaweb Altres recursos Tests d’intel·ligències múltiples

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

4.6. PROJECTES I PLANS DE CENTRE 4.6.1. Pastoral Mitjançant l’acció de pastoral pretenem…. educar en valors humans i cristians per al d’ajudar els alumnes a desenvolupar llur personalitat, oferir una educació cristiana en amor a Déu i al proïsme d’acord amb el carisma del nostre fundador Francesc Palau i Quer, tot fent cada matí uns moments de pregària, reflexió i silenci. Tanmateix, motivem l’alumnat per tal que conegui la vida del Pare Palau mitjançant treballs (literaris, d’educació visual i plàstica,…) i a més a més fomentem la solidaritat amb els més pobres i marginats mitjançant campanyes escolars com Campanya del Compartir i col·laborant amb l’ONG Educas amb aportacions mensuals amb activitats com “Els esmorzars solidaris” on l’alumnat que hi participa esmorza pa amb xocolata. Calendari d’esmorzars solidaris 26-10-2018

30-11-2018

22-02-2019

29-03-2019

26-04-2019

31-05-2019

➢ 1R TRIMESTRE Santa Teresa de Jesús • •

15 d’octubre de 2018: Eucaristia a la Parròquia Santíssima Trinitat de Sant Carles de la Ràpita. Es realitzaran activitats per recordar la vida de Santa Teresa. Pare Palau

• •

7 de novembre de 2018 : Pare Palau (Setmana Palautiana).

Trobades • 16 d’octubre de 2018: Convivències de 1r d’Eso al Desert de les Palmes amb altres col·legis de la nostra congregació. • 22 d’octubre de 2018: Convivències de 2n d’Eso al Desert de les Palmes amb altres col·legis de la nostra congregació. • 01 d’octubre de 2018: Marxa Palautiana Inter col·legial al Santuari de la Fontcalda (3r i 4t d’ESO).

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Advent • •

2 de desembre de 2018: Primer diumenge d’advent. 9 de desembre de 2018: Segon diumenge d’advent. 16 de desembre de 2018: Tercer diumenge d’advent. 23 de desembre de 2018: Quart diumenge d’advent.

• •

Nadal • •

Realització de manualitats, dibuixos i redaccions referents al Nadal. Decoració de les classes. Cant de nadales i endevinalles. Representació del naixement de Jesús (1r d’eso). Campanya ONG Educas: dècim de loteria.

• • •

➢ SEGON TRIMESTRE : Dia de la Pau: 30 de gener. Activitats organitzades per des de P3 fins a P5 per commemorar el dia internacional de la Pau. Quaresma: • • • •

Activitats amb la finalitat que els alumnes visquin de prop aquest període de penitència Confessió per cursos. Eucaristia per cicles. Dimecres de Cendra 06-03-19: Paralitúrgies, acte simbòlic de cremar allò que hom desitja fer desaparèixer del món i imposició de Cendra.

➢ TERCER TRIMESTRE: Mes de Maria: • • • •

Lectura i reflexió personal a partir de les oracions de les flors del Pare Palau dedicades a Maria. Cants al·legòrics a la Verge Maria. Decoració de la capella. Murals relacionats amb el mes de Maria per decorar el col·legi.

Eucaristia Fi de curs: 17-06-19

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

4.6.2. AICLE L’aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE; en anglès, CLIL, Content Language Integrated Learning) proposa que l’aprenentatge de la llengua estrangera és més efectiu a través de matèries no lingüístiques que mitjançant la matèria comuna de llengua anglesa. Donat que la llengua anglesa és la llengua global, i amb la voluntat d’aconseguir que els nostres alumnes puguin desenvolupar-se amb suficient fluïdesa en aquesta llengua, no només per tal de poder-se obrir portes en el seu futur món laboral, sinó també en la vida en general, fa uns anys que el nostre centre va implantar el programa AICLE. Com ja hem dit, el projecte AICLE es basa en l’ensenyament de la llengua anglesa mitjançant matèries no lingüístiques. A banda del còmput d’hores de la matèria d’anglès determinat dins del currículum del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, el nostre centre realitza altres assignatures en anglès. A Educació primària, de 1r a 5è fem la matèria de Visual i Plàstica (Arts and Crafts), a 6è apliquen la tècnica del CLIL a la matèria de religió. L’alumnat de 1r d’EP fins a 4t d’ESO, cursen la matèria complementària d’Speak Up, que té com a objectiu el treball de la competència oral de la llengua anglesa. L’alumnat d’ESO fan grups de conversa en docent nadiua. A més, a tots els cursos d’ESO fem una unitat didàctica de l’àrea de Religió en anglès. Les activitats extraescolars en anglès (des de P3 a 4t d’ESO), les dediquem a preparar els nostres alumnes per als exàmens oficials de Cambridge segons el seu nivell. Els alumnes de primària es preparen per als Young Learners English (YLE), dividits en tres nivells: Starters, Movers i Flyers. Els alumnes d’ESO, per la seva banda, es presenten al Key English Test (KET) i al Preliminary English Test (PET). Cada any participem en els concursos d’anglès The Fonix i The English Festival. Cada dos anys, juntament amb Home to Home, organitzem un viatge a Anglaterra, normalment d’una setmana de duració, amb els alumnes d’ESO que hi estiguin interessats. Aquesta estada al país d’origen de la llengua anglesa s’anomena English Culture Week, i és una presa de contacte molt interessant i profitosa per als alumnes, ja que tenen l’oportunitat de tenir contacte directe amb la llengua, els parlants i la cultura angleses. Aquest curs la sortida és a Broadstairs del 9 al 15 de juny de 2019.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Per acabar, el nostre centre ha obtingut la certificació d’Escola Multilingüe, un reconeixement per totes les activitats que duem a terme per fomentar l’aprenentatge de l’anglès.

4.6.3. Educat2.0 El projecte eduCAT 2.0. respon a la voluntat de generalitzar l’ús de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) a la totalitat dels centres del Servei d’Educació de Catalunya. Així, doncs, eduCAT 2.0. agrupa totes les actuacions per promoure l’ús dels instruments digitals en els processos d’ensenyament i aprenentatge. L’eix vertebrador del projecte eduCAT 2.0. és de caire pedagògic i té com a focs principal que els alumnes adquireixin la competència digital i contribuir al desenvolupament de competències de caire transversal, com és ara la competència d’aprendre a aprendre, per facilitar-los un aprenentatge més autònom i personalitzat. Aquest plantejament requereix també uns rols diferents del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l’organització i la metodologia docent. Aquest procés d’extensió dels usos de les tecnologies digitals ha de proporcionar la reflexió col·lectiva sobre estratègies que cal adoptar per millorar l’aprenentatge de l’alumnat. Les profundes transformacions socials, econòmiques i tecnològiques que està experimentant la nostra societat comporten que el procés d’aprenentatge ja no es redueixi a l’etapa escolar, sinó que esdevé una activitat permanent al llarg de tota la vida. Aquest fet implica que l’educació bàsica ha de proporcionar els instruments i les competències per aprendre a aprendre en un context digital, mitjançant noves metodologies i continguts que aprofitin els recursos d’Internet per a l’aprenentatge i la generació compartida de coneixement. El professorat és el factor clau per donar resposta a les exigències educatives que la nostra societat té plantejades, i la direcció del centre ha d’impulsar i governar els canvis organitzatius i metodològics per adaptar-se als nous requeriments de la societat del coneixement. Cal aprofitar tot el potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), per orientar-lo bàsicament a fer que tot l’alumnat adquireixi nous i millors aprenentatges. Aquest objectiu significa no quedar-se en la mera utilització de les tecnologies (TIC), sinó aplicar-les a l’aprenentatge i el coneixement (TAC). Amb aquesta finalitat, des de l’any 2010 el nostre centre forma part del projecte eduCAT 1×1, actualment anomenat eduCAT2.0. La implantació d’aquest projecte es duu a terme amb diverses àrees en tots els cursos de l’ESO, i consisteix a impartir 56

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

aquestes matèries utilitzant recursos digitals (Llibres digitals, entorns virtuals d’aprenentatge, correu electrònic, etc.) essent necessària la utilització personal d’un ordinador portàtil) Àrees on es treballa amb metodologia eduCAT 2.0.: 1r ESO

2n ESO

3r ESO

4t ESO

Ciències socials Tecnologies Llengua anglesa Ciències de la naturalesa Música

Ciències socials Tecnologies Llengua anglesa Biologia i geologia Física i química

4.6.4. Educació emocional L’educació emocional és la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions. Treballa la forma d’interactuar amb el món. Té molt en compte els sentiments, i engloba habilitats com el control dels impulsos, l’autoconsciència, la motivació, l’entusiasme, la perseverança, l’empatia, l’agilitat mental, etc., que resulten indispensables per a una adaptació social bona i creativa. Així per tant, cal aprendre a reflexionar i a pensar sobre els nostres sentiments, prenent consciència de les nostres aptituds i habilitats. Objectius: •

Potenciar la intel·ligència emocional i social.

•

Propiciar la maduració en el raonament moral i en valors.

•

Entrenar l’autoreconeixement i l’autoregulació emocional.

•

Entrenar i practicar habilitats bàsiques per a la millora de la convivència dins i fora de l’aula. Treballem emocions i sentiments bàsics com: l’alegria, tristesa, empipament, por, vergonya, sorpresa, avorriment i interès. El treball consisteix en un primer moment en la identificació en un mateix d’aquests sentiments i emocions, i després en els altres. Es treballa per igual l’autoconsciència emocional i l’empatia, és a dir, la capacitat de posar-se al lloc de l’altre i sintonitzar amb els seus sentiments.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Una vegada hem fet aquest primer treball s’introdueix l’explicació de les emocions, per què sento alegria, tristesa? I després pensem en les explicacions que tenen els altres per a sentir aquestes emocions i sentiments.

4.6.5. Escacs a l’escola El Parlament de Catalunya, el juliol de 2010, declarà els escacs d’utilitat pública i n’insta al Govern de la Generalitat a difondre’ls, sobretot en l’àmbit educatiu, lúdic i de la salut. Posteriorment, el juliol de 2012, el Parlament Europeu fa pública una declaració instant els diferents membres de la Comunitat Europea a introduir en els seus sistemes educatius el programa “Escacs a l’escola”. A partir d’aquest moment, un total de 104 escoles catalanes comencen a promoure els escacs com a eina educativa en horari lectiu. El projecte escacs a l’escola permet a aquests centres participants poder desenvolupar a través dels escacs aspectes com la concentració, el càlcul mental, l’orientació espacial, la memòria, les habilitats lingüístiques o la resolució dels propis problemes i la posterior presa de decisions. La iniciativa està impulsada pel Departament d’Ensenyament, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida i la Federació Catalana d’Escacs, i es va iniciar el passat curs escolar 2012-2013 en els diferents centres de Catalunya. El nostre centre es va voler adherir a la proposta feta pel Departament als centres educatius que hi volguessin participar. Així per tant, el curs 2013-2014 es va introduir com a eina educativa a 1r. Cada curs es va incorporant el grup de 1r i actualment ja està instaurat a tota la Primària. És per a quest motiu, doncs que vàrem introduir els escacs dins l’àmbit curricular d’educació primària, i dins de l’horari lectiu, 1 hora setmanal. L’objectiu principal és aconseguir que l’alumnat acabi l’educació primària jugant correctament als escacs, així com fomentar el seu valor educatiu. Així doncs, es pretén aprendre el moviment de les peces i les normes bàsiques del joc tot treballant la capacitat de concentració, i d’atenció, el càlcul mental, la creativitat, la imaginació i la lateralitat i l’orientació espacial. A més a més aprendre a resoldre els propis problemes i prendre decisions fomentant els valors com el respecte, l’honestedat, l’empatia i l’autoestima. Tot això respectant el propi torn i el saber esperar. 58

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Els docents del nostre centre són els encarregats d’impartir les sessions d’escacs a l’alumnat durant una hora setmanal a cada curs, amb un desdoblament del grup classe. És a dir, la meitat del grup va a l’aula d’escacs mentrestant l’altra meitat es queda a la seva aula impartint metodologia TIC. L’aula on s’imparteixen les sessions d’escacs és un espai adequat per a tal fi: una aula preparada amb tot el material necessari per poder aprendre a jugar a escacs. Disposem d’un escaquer imantat gegant, fixat a la paret de l’aula, i altres escaquers amb les seves peces amb els quals l’alumnat fica en pràctica els coneixements adquirits durant les classes teòriques. Els continguts treballats per l’alumnat durant la sessió són diversos: la terminologia dels escacs, les peces i els moviments de les mateixes, el valor que té cada peça, l’escac i mat, la disposició de les peces en l’escaquer, les simetries i les àrees de l’escaquer entre d’altres. Així per tant, podem treballar continguts dins l’àrea de les matemàtiques com són per exemple: L’orientació espacial, les identificacions, el pensament lògic i matemàtic, les operacions matemàtiques, etc. Però també treballem continguts de l’àrea de llengua com l’interpretació d’imatges, la comprensió de textos a través de la lectura i la cerca d’informació i l’expressió oral.

4.6.6. Lingüístic El Projecte Lingüístic recull tots aquells principis que són compartits per la comunitat educativa respecte a l’ús i al procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües als diferents àmbits de l’escola. Com a tal, és un instrument que vincula famílies, alumnat, professorat i personal del centre per aconseguir l’objectiu comú de fer efectiu l’aprenentatge de les diferents llengües. En el nostre Projecte Lingüístic tenim establert que el català és la llengua vehicular de les relacions i de l’ensenyament aprenentatge en tot el centre. Així, totes les matèries s’imparteixen en català exceptuant, com és natural, la llengua castellana i les llengües estrangeres. A més a més, totes les activitats culturals que s’elaboren van encaminades a potenciar i a afavorir la normalització lingüística del centre, apostant per la formació dirigida al coneixement de l’entorn social i cultural immediat i, en especial, de la llengua, la història, la geografia, la cultura i la realitat social catalana. Atès que la competència en llengua catalana és el mitjà d’accés als aprenentatges, el centre vetlla perquè l’alumnat nouvingut que desconegui aquesta llengua pugui 59

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

comptar amb les mesures organitzatives i didàctiques que li permetin accelerar el seu procés d’aprenentatge de la llengua. D’acord amb l’article 21 de la Llei de Política Lingüística ” els infants han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria“•. Per això, l’escola vetlla per l’acompliment d’aquest article, tot seguint el procés normalitzador de la llengua desenvolupant en l’alumnat unes capacitats multilingües i multiculturals que els permetin comunicar-se, amb diferents graus de domini, amb persones d’altres contextos lingüístics. Per aquest motiu l’alumnat desenvolupa una actitud positiva envers la diversitat lingüística i cultural i es promou, tant a les nostres instal·lacions com fora d’elles, ja sigui en horari lectiu com en horari extraescolar i en activitats de coneixement oral i escrit d’altres llengües. Tot i així es motiva l’alumnat nouvingut pel manteniment de la llengua materna i pel seu desenvolupament a nivell escrit.

4.6.7. Intel·ligències múltiples La teoria de les Intel·ligències Múltiples és un model proposat per Howard Gardner (1983) en el seu llibre Frames of Mind: The Theory of Multiple Intelligences. En aquest es defineix la intel·ligència com un conjunt de capacitats bio psicològiques diverses, diferents i independents però que funcionen conjuntament. Fins fa poc temps la intel·ligència es considerava quelcom innat i inamovible i l’educació no podia canviar aquest fet. No es pot negar el component genètic que capacita l’ésser humà com el que és, però les potencialitats que el conformen es desenvolupen d’una o altra manera depenent del medi ambient que l’envolta, les experiències viscudes, l’educació rebuda, etc. Avui es defineixen les intel·ligències com les competències que ajuden a la resolució de problemes, i les habilitats que faciliten generar-ne de nous, crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural. Aquesta nova definició amplia el camp del que s’ha entès per intel·ligència fins ara, i estableix el que ja s’intuïa des de fa algun temps: un gran expedient acadèmic no és garantia per desenvolupar-se amb un cert èxit a la vida.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Totes les intel·ligències tenen la mateixa importància a l’hora d’ajudar a tenir més o menys èxit a la vida, no n’hi ha cap que sobresurti envers les altres. Per tant, sota aquesta concepció cal defugir d’aquelles opcions educatives que no les tracten amb aquesta equivalència, i a la pràctica prioritzen, com s’ha fet tradicionalment, les intel·ligències lògico-matemàtica i lingüística front totes les altres, amb pràctiques metodològiques uniformes i universals actuant com si tot l’alumnat les desenvolupés de la mateixa manera. A la nostra escola, volem aconseguir activar o mobilitzar totes les intel·ligències tenint en compte que cada intel·ligència, capacitat o competència necessita la presentació dels seus continguts curriculars de formes diverses. Per a totes les etapes, EI, EP i ESO es proposen els següents objectius: • •

• • •

Detectar els punts forts i els punts febles de l’alumnat. Incorporar activitats de les diferents intel·ligències al currículum i al projecte interdisciplinari a l’alumnat d’infantil i primària i al crèdit de síntesi als alumnes de secundària. Treballar amb les noves metodologies aplicant les intel·ligències múltiples. Presentar les diferents intel·ligències múltiples a l’alumnat. Avaluar els aprenentatges de l’alumnat a partir de les intel·ligències múltiples (les rúbriques).

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

5. CONVIVÈNCIA 5.1. COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA. La comissió de convivència del nostre centre respon a les característiques següents: • • • • • •

Representativitat de tots els estaments de la comunitat educativa. Participació de l’equip de mediació amb la persona coordinadora del servei Obertura a l’entorn. Pluralitat en relació a les persones, ètnies, cultures, etc. que integren la comunitat educativa. Treball interdisciplinari amb altres serveis de l’entorn (salut, serveis socials, etc.) Flexibilitat en el nombre i el perfil dels membres de la comissió. D’acord amb el tema a tractar. Està formada per: TITULAR: Gna. M. Carmen Moya Guerrero DIRECTOR: Xavier Audí Duran CAP EP: Lara Grau Castell CAP ESO: Èrika Ferraté Curto REPRESENTANT DEL PROFESSORAT: Imma Cartes Torta TUTOR O PROFESSOR IMPLICAT REPRESENTANT DE L´ALUMNAT: Berta Geira Fibla (4t d’ESO) REPRESENTANT DELS PARES I MARES: Elisabeth Cabanes León (pendent de renovació)

Intentem que la Comissió de Convivència no tingui només com a finalitat la instrucció d’expedients disciplinaris sinó que, dintre de l’àmbit de la convivència hi hagin iniciatives de caire preventiu i dinamitzador que poden promoure un clima de convivència positiu al centre.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

5.2. CARTA DE COMPROMÍS. CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU DE L’ESCOLA ____________________________   

Educació infantil Educació primària Educació secundària obligatòria

En/na .............................................................................................................. representant del centre educatiu ............................................................................ i en/na ............................................................... i en/na ....................................................................... pares (o tutors legals de l’alumne/l’alumna .................................................................................. conscients que l’educació implica l’acció conjunta de la família i de l’escola, signem aquesta carta de compromís educatiu, tot acceptant els següents: COMPROMISOS Pares i centre educatiu ens comprometem a: -

Reconèixer-nos mútuament l’autoritat, la responsabilitat i la capacitat educativa que a cadascú correspon. La dels progenitors, prioritàriament, en l’àmbit familiar, i la del professorat, en el marc escolar, especialment pel que fa a les qüestions acadèmiques i de convivència.

Abordar les possibles diferències des del respecte a l’autonomia de cada àmbit i el diàleg, sense menystenir mai l’autoritat d’uns i altres davant l’educand.

D’una manera específica, el centre es compromet a: -

Facilitar un entorn educatiu de qualitat per al desenvolupament acadèmic i el creixement personal de cada alumne.

•

Oferint uns continguts i una metodologia d’ensenyament que procuri estimular el progrés de l’alumne vers l’obtenció dels millors resultats acadèmics, d’acord amb les seves capacitats, mitjançant (el treball personalitzat i l’avaluació continuada, amb la introducció de la llengua estrangera a ...)*. Procurant una adequada orientació personal, acadèmica i professional al llarg de tota l’escolaritat, a través de (la figura del tutor, les activitats específiques programades en les hores de tutoria, el gabinet d’orientació...)*. Fent activitats educadores que contribueixin a desenvolupar hàbits i valors des de la visió cristiana expressada en el Caràcter Propi del centre (com les campanyes de solidaritat, les activitats de voluntariat, les convivències...)*. Oferint la possibilitat de viure la fe mitjançant (les activitats catequètiques i les celebracions per a tota la Comunitat Educativa...)*. Oferint uns serveis (menjador....)* i unes activitats extraescolars que contribueixin al desenvolupament de diverses dimensions dels alumnes: (activitats esportives, artístiques-musicals, d’idiomes...)*.

•

• •

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Facilitar una bona relació amb els pares de cada alumne

•

Facilitant informació a la família sobre la vida de l’escola a través de (reunions de pares, la pàgina web, taulers d’anuncis, circulars informatives...)*. Establint canals de comunicació per tal de facilitar un seguiment de l’evolució acadèmica i personal de l’alumne/a: (els butlletins de qualificacions de cada trimestre, les reunions del tutor/a amb els grups d’alumnes i les entrevistes personalitzades de tutoria)*. Atenent, dins les possibilitats del centre, les peticions d’entrevista o de comunicació que formuli la família (amb el tutor un cop cada curs escolar com a mínim, amb...)*. Essent receptiu amb les propostes que, dins l’àmbit de participació de les famílies, facin arribar al centre pares i mares (col·laborant amb l’AMPA...).

•

• •

Per la seva banda, el pare i la mare ens comprometem a: -

Assumir conseqüentment el nostre rol educatiu

•

Respectant de manera activa el Caràcter Propi i el Projecte Educatiu de l’escola, maldant per compartir al màxim els criteris educatius, especialment sobre (valor de la persona, l’autonomia personal, la integritat, la responsabilitat i el respecte...)*. Procurant la major harmonia entre els hàbits, normes i valors promoguts en l’àmbit familiar i els que promou l’escola, especialment pel que fa a una actitud positiva i activa del fill/a davant (l’aprenentatge i l’estudi, la convivència respectuosa i d’altres aspectes de la vida del centre)*. Instant el fill/filla a respectar les normes específiques de funcionament del centre, en particular aquelles que afecten la convivència escolar i el normal desenvolupament de les classes i activitats (puntualitat, atenció, esforç, col·laboració, moderació, discreció en el vestir, respecte a les persones i als mitjans disponibles, limitació de l’ús de telèfons mòbils durant la jornada escolar...)*. Col·laborant amb el centre per fomentar la responsabilitat personal i corregir aquelles conductes que siguin contràries a les normes elementals de convivència, al necessari respecte a totes les persones que integren la comunitat escolar o al correcte comportament durant les activitats escolars, d’acord amb el Reglament de règim interior (assumint els procediments de mediació davant situacions de conflicte interpersonal i donant suport als procediments de sanció educativa si es produeixen transgressions greus de les normes)*. Informar el fill/filla sobre el contingut d’aquests compromisos.

Facilitar, dins de les possibilitats de la família, la màxima col·laboració amb l’escola

•

Respectant els mecanismes establerts i els canals oportuns per a la comunicació amb l’escola i atenent les peticions d’entrevista o de comunicació que formuli el centre. Participant en les reunions i activitats per als pares i mares que convoqui l’escola. Sent membre de l’AMPA i participant en les seves activitats. Abonant puntualment les quotes i aportacions establertes conforme a la normativa vigent i contribuint voluntàriament al manteniment econòmic de l’escola en tot allò que no està cobert pel concert educatiu que l’escola té subscrit amb l’Administració educativa.

•

• • •

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

5.3. NORMES DE CONVIVÈNCIA DEL CENTRE. RESUM DE FALTES I SANCIONS Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, arts. 24 i 25. TIPUS DE FALTA

Decret 102/2010, 24

FALTES LLEUS

FALTES GREUS

FALTES MOLT GREUS

Tots aquells actes que distorsionin el funcionament habitual del centre sense provocar un prejudici greu.

Actes que distorsionin de forma greu el desenvolupament de l’activitat normal del centre.

Actes que alterin de forma molt greu el desenvolupament de l’activitat normal del centre, o la reiteració d’altres faltes.

A) Ús inadequat de l’uniforme. No s’admet cap element que no correspongui a l’uniforme o xandall.

A) A la quarta vegada es converteix en falta greu.

B) 4 faltes injustificades de puntualitat.

B) Acumulació de fins a 12 retards injustificats.

B) Acumulació de més de 12 retards injustificats a classe.

C) 4 faltes injustificades d’assistència a classe o a altres activitats educatives organitzades pel centre . La falta estarà justificada en la Reunió de delegats 3r i 4t ESO prèviament comunicat a la Direcció del Centre

C) Acumulació de fins a 12 faltes d’assistència (12 hores) injustificades a classe.

Acumulació de més de 12 faltes d’assistència (12 hores) injustificades a classe.

E) Deteriorament no greu, causat intencionadament, de les dependències i del Centre, del material d’aquest o dels objectes i les pertinences dels altres membres de la comunitat educativa .

E) El deteriorament greu , causat intencionadament, de les dependències del centre, del material del centre o dels objectes i pertinences dels altres membres de la comunitat educativa.

D) Actes d’indisciplina que , a criteri del professor corresponent no tinguin caràcter greu :Incorrecció, desconsideració, “no saber estar “ a classe, com p. ex: • cridar o moure’s de lloc sense permís. • molestar els companys • fer sorolls inapropiats • moure la taula de lloc sense permís.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

F) Actes que alterin l’activitat normal de la classe o del Centre,especialment de les activitats d’avaluació, com p. ex.: • No portar el material. • Estar en llocs no autoritzats • No estar atent a les explicacions. • No fer la feina, jugar, escoltar música. • Cridar i riure a classe.

Decret 102/2010, 24

F) Actes d’indisciplina o injúries contra els membres de la comunitat educativa.

F) Actes d’indisciplina, injúries o ofenses contra membres de la comunitat educativa.

Mala educació, contestar malament o cridant al professor i no obeir una indicació seva, falta de respecte.

L’insult a qualsevol membre de l’equip docent, de l’equip de titularitat i de l’equip de PAS serà considerat una falta molt greu. L’agressió física o les amenaces a membres de la comunitat educativa.

G) Actes contra la higiene, salut, civisme i educació, com:

G) Actes distorsionadors greus, com p.ex. :

G) Sortir del Centre sense permís.

• Menjar, mastegar o beure a classe • Seguir jugant quan toca el timbre del pati. • Córrer, cridar, jugar al passadís.

• No compliment de la sanció imposada amb motiu d’una falta lleu. • Sostracció d’objectes o pertinences dels membres de la comunitat educativa. • Fumar dins el recinte del centre. • Mal comportament en activitats extraescolars.

Les actuacions i les incitacions a actuacions perjudicials per la salut i la integritat personal del membres de la comunitat educativa.

H) Connectar el mòbil, mp3, càmera de fotos.

H) Utilitzar el mòbil o la càmera de fotos per a gravar persones o dependències del centre, sense el consentiment del professorat.

H) Tractament i difusió , per mitjans analògics o digitals, de dades de caràcter personal, inclosa la imatge i veu , de membres de la comunitat educativa.

I) Fer un mal ús de l’ordinador o tauleta (Connectar-se a les xarxes socials, missatgeria instantània, o jocs en línea. Tindre instal·lat qualsevol programari no permès en els equips [inclosos els jocs], utilitzar la webcam amb finalitats no pedagògiques).

I) Utilitzar les xarxes socials per a ofendre, humiliar, vexar i/o suplantar la identitat de qualsevol membre de la comunitat educativa.

Ús inadequat de l’ordinador a les classes (pàgines eròtiques, porno, etc). J) Qualsevol altra incorrecció que alteri greument el normal desenvolupament de l’activitat escolar:

J) Els actes injustificats que alterin greument el desenvolupament normal de les activitats del centre:

Decret 102/2010, 24

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

• Quan impliquin discriminació per raó de gènere, sexe raça, naixença o social • Actituds reiterades de mal comportament i falta de treball. • Falta col·lectiva d’assistència a classe.

Les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat escolar.

K) La suplantació de personalitat en actes de la vida docent la falsificació o sostracció de documents i material acadèmic. La reiteració i sistemàtica comissió de conductes contràries a les normes de convivència, entre elles l’acumulació de 2 o més faltes greus, es converteix en falta molt greu.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

MESURES CORRECTORES I SANCIONS art. 24 i 25 QUI LES SANCIONA

EL PROFESSORAT I ELS TUTORS/-ES

CAP D’ESTUDIS

DIRECCIÓ

(De qualsevol mesura correctora d’aquest apartat n’ha de quedar constància escrita a l’exp. acadèmic de l’alumne.)

A) Es comunica a les famílies l’incompliment d’aquesta norma per mig de l’agenda.

A) Al quart comunicat es trucarà a les famílies per a corregir la falta, portant al centre l’element de l’uniforme o xandall que pertoqui.

B) Els tutors fan el seguiment en el full d’assistència d’aquestes faltes lleus.

B) Amonestació per escrit als pares.

Privació del temps d’esbarjo.

Permanència en el centre desprès de l’horari escolar.

C) Les faltes injustificades a classe van acompanyats d’avís o comunicació oral.

C) S’imposen directament o per acumulació de 12 faltes lleus.

C) Donar-ne part als serveis socials municipals.

(Amonestació) per part del professor o del tutor,amb treball extra.

Anirà acompanyada de comunicació per escrit als pares (Amonestació).

Amonestació oral. La repetició d’aquesta falta lleu es converteix en falta greu.

Decret 102/2010, art. 24 i 25

Realització de tasques en el Centre en horari no lectiu (esbarjo, sortides) .

Realització de tasques en el Centre en horari no lectiu (esbarjo, sortides) . D) Privació del temps d’esbarjo. E) Reparació econòmica dels danys causats.

E) Reparació econòmica dels danys causats. Suspensió provisional del dret d’assistència a determinades classes i realització de tasques socials al Centre.

F) Permanència en el centre després de l’horari escolar i/o privació del temps d’esbarjo.

F) Canvi temporal de grup de l’alumne per un període màxim d’una setmana.

F) Privació immediata del dret d’assistència al centre per un període de 3 a 5 dies lectius ( màx.. 3 mesos). Anirà acompanyada d’expedient disciplinari.

G) Permanència en el centre després de l’horari escolar i/o

G) Canvi temporal de grup de l’alumne per un període

G) Privació immediata del dret d’assistència al centre per un període de 3 a 5 dies

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

privació del temps d’esbarjo.

màxim d’una setmana.

lectius ( màx.. 3 mesos). Anirà acompanyada d’expedient disciplinari.

H) Retenció del mòbil, mp3 o càmera de fotos durant 1 dia.

H) Retenció del mòbil, mp3 o càmera de fotos durant 1 dia. Amonestació per escrit.

Decret 102/2010, art. 24 i 25

I) Cada cop que l’alumne en faci un mal ús, farem la retirada de l’ordinador durant 15 dies i haurà de recuperar les tasques no realitzades en horari no lectiu (esbarjo, sortides) , i amonestació.

I) Permanència en el centre desprès de l’horari escolar:Divendres de 3 a 5.

J) Treballs educatius sobre el racisme i la discriminació.

J) Privació immediata del dret d’assistència al centre per un període de 3 a 5 dies lectius.

Canvi temporal de grup de l’alumne.

Realització de tasques educadores per a l’alumne,i per un període no superior al mes.

Anirà acompanyada d’expedient disciplinari.

Comunicació immediata a les famílies i permanència en el centre desprès de l’horari escolar: Divendres de 3 a 5. K) Expulsió del centre un període màxim de 3 mesos. Anirà acompanyada d’expedient disciplinari. El centre es reserva el dret de la privació en la participació de les activitats escolars i extraescolars, d’aquell alumnat que hagi infringit alguna de les normes de convivència i se l’hagi sancionat amb la corresponent amonestació per escrit. La repetició de faltes molt greus ocasionarà l’expulsió definitiva del centre.

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

6. ACTIVITATS DEL CENTRE 6.1. SORTIDES. CURS /ETAPA Infantil Cicle inicial

LLOC Mas d’en Joan Casa Amadeo Poblenou Parc de Garbí Parc de Garbí Via Verda Aitona (6è) Parc de Garbí Osceanogràfic València Desert de les Palmes Parc de Garbí Port Aventura Crèdit de síntesi Desert de les Palmes Parc de Garbí Port Aventura Crèdit de síntesi Parc de Garbí Marxa Palautiana Port Aventura Crèdit de síntesi Parc de Garbí Marxa Palautiana Madrid

Cicle mitjà Cicle superior

1r ESO

2n ESO

3r ESO

4t ESO

DATA 30/04/2019 30/04/19 15/10/18 15/10/18 24-25/04/2019 26/10/18 15/10/18 22/04/2018 16/10/18 15/10/18 06/05/19 06/06/2019 23/10/17 15/10/17 06/05/19 06/06/2019 15/10/18 01/10/2018 06/05/19 06/06/2019 15/10/18 01/10/2018 12-15/03/2019

6.2. XERRADES. CURS /ETAPA Infantil 1r EP

2n EP

3r EP

LLOC -

Petita història dels Mossos d’Esquadra Escola del Parc Com tenir cura del medi (COPATE) Parc Natural Mobilitat segura per a infants Escola del Parc El cicle de l’aigua (COPATE) Parc Natural Cibercaputxeta Escola del Parc Taller de samarretes (COPATE)

DATA 03/12/2018 24/10/2018 09/04/2019 20/03/2018 03/12/2018 24/10/2018 10/04/2019 20/03/2018 03/12/2018 24/10/2018 09/04/2019 70

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

4t EP

5è EP

6è EP

1r ESO 2n ESO 3r ESO

4t ESO

Mobilitat segura per a infants Escola del Parc La paraula WATTS (COPATE) Mobilitat segura per a infants Escola del Parc La gestió de residus (COPATE) Internet Segura Escola del Parc Vivim a la Reserva de la Biosfera (COPATE) Xerrada Internet segura Xerrada Comença el joc Prevenció conductes discriminatòries Taller estimar no fa mal Taller situacions de risc per a joves Taller drogues (1a sessió) Taller drogues (2a sessió) Taller drogues (3a sessió) Violència Masclista. Com comença tot? Taller prevenció VIH

12/12/2018 21/11/2018 09/04/2019 13/12/2018 24/10/2018 10/04/2019 14/12/2018 24/10/2018 11/04/2019 07/11/2018 14/11/2018 16/01/2019 20/02/2019 27/02/2019 26/10/2018 16/11/2018 26/02/2019 28/11/2018 05/12/2018

6.3. PARTICIPACIÓ EN CONCURSOS EDUCATIUS. •

Concursos organitzats pel centre:

Els alumnes de 1r d’EP fins a 4t d’ESO participen en el concurs de postals nadalenques organitzat pel centre. Celebració de la festa de Sant Jordi: EP: concurs de dibuixos, elaboració de redaccions i contes. ESO: Concurs de dibuix i redacció. Jocs Florals. Punts de llibre

•

Concursos organitzats per altres institucions:

Participació en el XXIII concurs de dibuix i redacció organitzat per la penya Barcelonista Vicenç Piera de Sant Carles de la Ràpita. Concurs de redacció Arròs Montsià a 3r d’EP. Confecció de màscares i treballs sobre la festa de carnestoltes a Infantil Concurs bíblic Concurs Iaios Onada Concurs d’anglès Foenix. Tortosa English Festival. Certamen de Lectura en veu alta Concurs de redacció Coca-cola

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

COPA Cangur Cangur Picalletres Concurs de fotografia matemàtica Concurs de contes Domingo Riba Josc Florals escolars Concurs de contes Un Sant Jordi Rapitenc. Concurs de la Taula del Sènia.

6.4. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS. Les activitats extraescolars que oferim, tenen un caràcter lúdic. Els monitors/es són persones amb experiència en el món educatiu i esportiu i tenen la formació necessària per dur a terme les diferents activitats. N’oferim per dos bandes. Des del centre s’ofereixen les activitats extraescolars d’anglès (Play English per a l’alumnat d’infantil i primer cicle de primària i la preparació per als exàmens de Cambridge per a l’alumnat de 3r d’EP fins a 4t d’ESO) i des de l’AMPA s’ofereixen les següents: PSICOMOTRICITAT Activitat que mitjançant el cos, les sensacions, els moviments i els jocs, aconsegueixen que l'infant estableixi una relació positiva amb ell mateix, els objectes, l'espai, el temps i els altres. Dilluns i dimecres Alumnes d’educació infantil. BÀSQUET Desenvolupament motriu i esportiu dels xiquets/es a través de la pràctica del bàsquet i transmetent els seus valors. Dimarts i Dijous / Dilluns i Dimecres Alumnes d'educació Infantil i Primària ROBÒTICA Iniciació a la robòtica per tal de dissenyar i construir robots. Dimarts Alumnes de Cicle superior i d'ESO TALLERS CREATIUS Es pretén apropar diferents tècniques artístiques de manera pràctica i descobrir el potencial propi de cada alumne. Es treballa dibuix, pintura i reciclatge creatiu. Dilluns i dimarts de 17 a 18h 72

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

Alumnat d’Infantil i Primària JUDO Iniciar als alumnes en la pràctica del Judo i l’adquisició dels valors intrínsecs d’aquest esport. Divendres de 17 a 18.30h. Alumnat d’Infantil i Primària CALENDARI Les activitats extraescolars començaran el 12 de setembre fins al 31 de maig.

6.5. ACTIVITATS PROMOCIONALS. • •

Jornada de portes obertes. Amb la col·laboració de l’AMPA: - Graduació de P5. - Graduació de 4t ESO.

6.6. ACTIVITATS ADEC CURSOS, TALLERS I SORTIDES NOM DE L’ ACTIVITAT Curs d’anglès Taller Iniciació al patchwork i ganxillo Taller de costura

Sortida Barcelona: Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Taller de Ganxet i calça

DATA

LLOC

IMPORT

Tots els dimarts a les 19:00h. ( des d’octubre a maig) Tots els dilluns de les 17:15h fins les 18:45h (3r trimestre)

Col·legi Sagrada Família Col·legi Sagrada Família

18€ / mes socis 25€/ mes no socis

Tots els dilluns des de les 19:00h fins les 20:30h (2n trimestre) A la primavera (data a concretar)

Taller Natàlia Guart

Davant del col·legi (sortida)

Per determinar

Dimecres de 17:30 a 19:30 h (1r trimestre del curs)

Al bar la Pensió

10 € mensuals

40€ / curs -sòcies 50€ / curs - no sòcies Per determinar

PLANIFICACIÓ GENERAL ANUAL 2018-2019

XERRADES NOM DE LA XERRADA

Història del Port dels Alfacs des de 1400 fins a l’actualitat Diabetes, mites o errors en l’alimentació La ansiedad que es y como combatirla

L’essencial és invisible als ulls

Efectes del canvi climàtic i manca de sediments al Delta de l’Ebre i mesures de mitigació. Els orígens de la Ràpita, època de Carles III.

PONENT

DATA I HORA

Josep Pitarc López (historiador i Llicenciat en història i Geografia)

11 d’octubre a les 18:00h

Eva Benet, diplomada en nutrició i dietètica.

8 de novembre a les 18:00 h

Martina Morell

Vanessa Balagué Añó, responsalble del Laboratori de Biologia Molecular de l’Institut de Ciències del mar. Maite Martinez, diplomada en nutrició i dietètica Noèlia Borràs, Historiadora i professora a l’IES Alfacs

17 de gener a les 18:00h

14 de març a les 18:00h

11 d’abril a les 18:00h

16 de maig a les 18:00h

LLOC

Col·legi Sagrada Família

Col·legi Sagrada Família Col·legi Sagrada Família

Col·legi Sagrada Família

Programació General Anual 2018-2019

Articles inside

Programació General anual 2018-2019

Planificació General Anual 2018-2019