GUIA TURÍSSTICA DE CHAOUEN La raó per la qual he decidit fer aquesta guia turística és que estic molt orgullós del meu poble. El meu poble, Chaouen, està situat al Marroc, limita amb Tetuan, Ouazzane, El Harm. La ciutat més propera a ell és Tetuan. Per anar a Chaouen des d’Eivissa hem de recórrer 1000 km. Per anar allà hem d’agafar un avió des de Madrid a Tànger, i de Tànger a Chaouen en cotxe hem de recórrer molts km. Ja hem arribat, mireu què foto tan bonica. En realitat no està tan lluny des de la península, des de la darrer punta de Andalusia hi ha 200 km.
Chaouen, també coneguda menjo Chefchaouen o Xauen, és una petita ciutat turística, capital de la província que duu el seu mateix nom, i està localitzada al nord del Marroc, als peus de les muntanyes de Rif i molt a prop de la seva ciutat veïna Tetuan. Aquesta petita ciutat ha estat declarada des de fa diversos anys com una "Ciutat Santa", ja que compta amb més d'una vintena de mesquites. La pròpia ciutat està protegida entre els becs bessons de les muntanyes Efchaouen. De fet, el seu propi nom Chefchaouen, té com significat en tarifit (Una varietat de la llengua berber parlada en les muntanyes del Rif)
Chaouen és una ciutat molt tranquil∙la, un petit paradís de petites cases de color blanc i indi, un lloc idíl∙lic en el qual podrem relaxarnos i oblidar nos de les nostres preocupacions mentres escoltem el relaxant so de les seves fonts sota un cel buidat, i sempre acompanyats pels colors blanc i blau de les seves cases.
La ciutat va ser fundada en 1471 a l’emplaçament d’una petita població berber. La seva població original va estar composta sobretot per exiliats de L’Ándalus, tant musulmans com jueus, raó per la qual la part antiga de la ciutat té una aparença molt similar a la del pobles andalusos, amb petits carrers de traçat irregular i cases emblanquinades (freqüentment amb tons blaus). Els seus habitants nadius es semblen físicament, també més als habitants d'altre costat de l’Est de Gibraltar, que a la majoria dels magrebins. Chaouen està construïda sobre una petita vall. La part més antiga de la ciutat creix cap a dalt de la muntanya, i en el punt més alt es troben els deus de Ras alDt. El centre de la ciutat és la plaça de Uta al Hammam, a la qual es troba l'Alcazaba i una mesquita amb una torre de base octogonal. Altre punt emblemàtic de la ciutat és la Mesquita dels Andalusos. La ciutat nova s'ha construït a la part baixa de la ciutat antiga. Chaouen va ser considerada una ciutat sagrada durant segles, on es prohibia l'entrada als estrangers. Per aquesta raó s'ha mantingut amb poques alteracions tota la seva fisonomia medieval. Els canvis a l'estructura urbana i
poblacional de Chaouen són molt recents. Van ser les tropes espanyoles les quals van obrir Chaouen al prendre el control de tota la zona nord del Marroc per a instaurar el protectorat concedit per la Conferència de d'Algesires (1906) i definit per tractat hispàfrancès de 1912. Quan els espanyols van arribar, la ciutat tenia una importat població jueua sefardí que parlava jueuespanyol. Chaoen va ser una de les principals bases de l'exèrcit espanyol i a aquesta ciutat es va a arribar l'última bandera espanyola en 1956. Com en altres ciutats que van pertànyer al protectorat espanyol, gran part dels seus habitants saben parlar espanyol. La gent viu al Marroc del comerç, de l'artesania i de l'agricultura, i a les vacances la gent viu del turisme. A Chefchaouen, a les festes el vestit més bàsic de la dona és el caftan amb un cinturó amb colors, i del home és la gelaba. Hi ha moltes robes Europees però algunes són falses. A mi m'agrada la roba moderna i algunes del Marroc. La religió de Chefchaouen i de tot el Marroc és la religió Musulmana, tots preguen al dia cinc vegades. A Chefchaouen hi ha disset mesquites a tota la ciutat. El millor menjar que hi ha a Chaouen és el cuscús, i es fa així: ceba, colorant, pebrot negre , oli d'oliva... Per anar a altres pobles com Tetuan has d'agafar la carretera principal de Tetuan perquè hi ha tres carreteres. Coses que puguis fer en Chaouen: visitar AlKasabah. pujar la muntanya, i anar a les festes que fan les famílies. Les coses més típiques que compres a Chaouen é s la roba, la plata, i el menjar. Des del punt de vista de la vida a Chaouen és espectacular, és un dia normal però algunes famílies no tenen sous per gaudir de la vida. La gent al Marroc, els que van amb els turistes normalment saben anglès, francès i el castellà. Als carrers de Chaouen hi ha homes i sempre estan al carrer i a vegades al bar prenentse un cafè. Normalment els amics quan es piquen es criden, però normalment no criden, parlen fluix.
Als carrers de Chaouen no n'hi ha quasi baralles només quan es fiquen amb la mare. Un dia normal de les dones és com un dia perfecte perquè quasi sempre fan el mateix. Et preparen el menjar i a les quatre se’n van a la casa de la germana. Si hi ha un dia de festa, dons han d'anar a la perruqueria després posarse sa roba i se’n van a la casa on és la boda. A mi el que més m'agrada de Chaouen són els fills de les meves ties i el nen de la meva germana. I també quan anem per la nit al carrer on et trobes amb els amics i amigues. Ayoub Amesmoud 2nd D