5 minute read
Tremp
TREMP
Tremp ha incorporat un nou Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals per executar treballs de prevenció d’incendis a les comarques lleidatanes. Aquest reforç està format per sis persones amb vehicles específics per fer tasques de prevenció i primera intervenció en incendis agrícoles i forestals. La nova unitat ja està operativa des d’aquesta mateixa setmana i fins a l’1 de juny faran tasques de manteniment d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals. De l’1 de juny fins al 30 de setembre se centraran en la vigilància i primera intervenció en incendis. La incorporació s’emmarca en el Pla de prevenció d’incendis 2022-2025. La inversió econòmica que es destina al nou Pla presentat a principis d’any ha fet possible que les brigades del GEPIF a Catalunya passin de tres a vuit amb
ACCIÓ CLIMÀTICA, ALIMENTACIÓ I AGENDA RURAL
un total de 52 compo nents per donar a tot el territori. Fins ara hi havia tres equips que actuaven des de Vilamalla (Alt Empordà), Torreferrussa a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Oriental) i Benifallet (Baix Ebre). Amb el nou Pla s’establiran cinc noves unitats permanents distribuïdes a Ulldemolins (Priorat), Constantí (Tarragonès), Arnes (Terra Alta), Tremp (Pallars Jussà) i Calaf (Alta Anoia). Concretament, la unitat territorial de Girona està formada per 7 components, la de Barcelona per 9, les de les Terres de l’Ebre per 13, a Tarragona hi ha 6 components, a la Catalunya Central 11, i 6 a l’Alt Pirineu i Aran. De l’1 de juny fins al 30 de setembre se centraran en la vigilància i primera intervenció en incendis, que inclou la campanya de la sega, exclusivament pensada per donar suport a la pagesia en la recol·lecció del cereal. La presència del GEPIF en el territori durant les vuit hores de més risc permet, d’una banda, un efecte dissuasiu i d’una altra aquesta ràpida primera intervenció. La presència sobre el terreny és molt important per atacar els incendis al més aviat possible i evitar que esdevinguin grans i destructius.
PALLARS Reciclatge de maquinetes d’afaitar
TERRACYCLE
Per primera vegada, els veïns del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà poden reciclar des de casa les maquinetes d’afaitar d’un sol ús, les maquinetes recarregables i els recanvis independentment de la seva marca comercial. Per a fer-ho, només han de descarregar de manera gratuïta un sobre amb segell franquejat i dipositar les maquinetes i els recanvis usats per a ser reciclats. Aquest programa de reciclatge és impulsat per TerraCycle, companyia especialitzada en el tractament de residus difícils de reciclar. L’objectiu de la iniciativa és impulsar el reciclatge de maquinetes d’afaitar, donar-los un segon ús i contribuir a l’economia circular dels productes de neteja personal. Un cop recollides les maquinetes d’afaitar, es netegen i se separen els materials: el metall es fon en lingots per a ser reutilitzat i el plàstic es transforma en grànuls que es tornen a modelar per a crear productes nous d’ús diari. TerraCycle recompensa la implicació dels punts de recollida amb donacions econòmiques per a entitats benèfiques segons el volum de residus recollit.
ALINS, ALT ÀNEU I FARRERA Protecció de la qualitat acústica en municipis del Parc Natural
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica l’anunci pel qual se sotmet a informació pública l’inici del procediment per declarar una zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) al Parc Natural de l’Alt Pirineu, en sòl no urbanitzable dels termes municipals d’Alins, Alt Àneu i Farrera, al Pallars Sobirà. El Departament d’Acció Climàtica, a través del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha dut a terme un procés de participació amb els agents locals per redactar un pla d’actuacions per tal de fer valdre i conservar els valors de quietud i silenci associats a l’espai. Aquesta declaració suposarà restringir el trànsit de motos, quads i buguis no elèctrics a la vall de Bonabé i a les pistes forestals de Farrera. La declaració com a ZEPQA serà «una oportunitat per preservar els recursos i assegurar unes condicions de vida òptimes per als habitants d’aquests tres municipis de l’entorn del Parc Natural de l’Alt Pirineu», assenyalen des d’Acció Climàtica. Així mateix, pot obrir les portes a consolidar un turisme sostenible, interessat en la tranquil·litat i en escoltar la natura i els sons tradicionals del món rural. També es podran crear itineraris o fomentar activitats guiades per descobrir-lo, amb la presentació d’una oferta complementària, no estacional, als molts atractius turístics de la zona, tot fent valer el popular lema amb què es coneix la Vall Ferrera (Alins) ‘Aquí es pot escoltar silenci‘. De fet, la declaració comportarà la restricció del trànsit sorollós provocat per vehicles com ara motos, quads i bugies no elèctrics a la vall de Bonabé (Alt Àneu) i a les pistes forestals del municipi de Farrera, per tal de fomentar el gaudi del silenci i la tranquil·litat, i afavorir els sons de la natura i els vinculats a l’ús agroramader tradicional, com el de les esquelles del bestiar pasturant. Mantenir al màxim possible les condicions naturals dels sorolls afavoreix la fauna, la flora i l’ecosistema en general. La baixa emissió de sons d’origen humà permet gaudir del silenci i afavorir les relacions personals i la salut. La ZEPQA preveu també contribuir a la potenciació de les activitats artístiques inspirades en la natura i les muntanyes, com les que es duen a terme des del Centre d’Art i Natura de Farrera.
ACN
LA TORRE DE CAPDELLA Arrenca el procés per declarar com a BCIN el Tren de Capdella
MUSEU HIDROELÈCTRIC DE CAPDELLA
La direcció general de Patrimoni ha posat en marxa el procés per declarar el Tren de Capdella, un carrilet a 2.000 metres d’altitud, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Tant la locomotora dièsel com una vagoneta que el conforma es troba a l’exterior de la Central Hidràulica, on es pot visitar i forma part del projecte museístic del Museu Hidroelèctric de Capdella. El tren, propietat de la Fundación Endesa i cedit a l’Ajuntament de la Torre de Capdella al 2010, va funcionar entre 1951 i 1990 per transportar els materials que calien en les obres d’interconnexió de llacs de la conca superior de la Vall de Capdella. Ara, la possibilitat d’esdevenir BCIN, ressalta la importància de les centrals hidràuliques a la Vall Fosca. La història del Tren de Capdella es remunta a l’any 1911, moment en què encara no existien els motors dièsel i el comboi consistia en unes plataformes tirades per mules que transcorrien per una via d’uns 60 centímetres d’amplitud que anava des de la cambra d’aigua del Cap de la Serra fins a l’Estany Gento. El recorregut, de gairebé cinc quilòmetres, transcorria per sobre del canal que duia l’aigua, a més d’un metre i mig sota terra per evitar la congelació a l’hivern.
