Tàrrega

Cedeixen uns terrenys al Club Tennis per construir-hi 4 pistes de pàdel

TÀRREGA

LAIA PEDRÓS

L’Ajuntament de Tàrrega i el Club Tennis de la capital de l’Urgell van signar el passat 30 d'agost un acord de cessió gratuïta de l’ús d’uns terrenys municipals en els quals l’entitat esportiva preveu ampliar les seves installacions amb la construcció de quatre pistes de pàdel. La signatura del conveni va anar a càrrec de l’alcaldessa, Alba Pijuan, i el president del Club Tennis Tàrrega, Josep Maria Solé, que van coincidir en el fet que "avui és un dia molt important per a la ciutat". El conveni, amb una vigència per als propers 20 anys, renova l’acord que les dues parts van signar el 1974 amb la cessió dels actuals terrenys del club per un termini de 50 anys i afegeix la cessió d’uns nous terrenys amb una superfície de 5.013 metres quadrats, situats entre els carrers Verge de Montserrat i Sant Pere Claver. L’alcaldessa va destacar que "el conveni amb l’històric del Club Tennis Tàrrega acabava el 2024 però ja l’hem renovat amb l’ampliació d’uns terrenys per poder ampliar les seves instal·lacions i incorporar-hi el pàdel, un esport que actualment té molta importància". Pijuan també va fer referència al fet que les noves pistes de pàdel es construiran dins de la ciutat, a 5 minuts del centre, fet que facilitarà l’accés, especialment dels més petits. Per la seva banda, el president del Club Tennis Tàrrega va explicar que "aquest acord garantirà la pràctica del tennis a Tàrrega durant els propers 20 anys amb una voluntat per part de la junta gestora del club de dur a terme noves activitats per rellançar la pràctica del tennis i de la raqueta, en declivi des de fa molts anys a Espanya". Precisament, la forma de ferho és incorporant el pàdel, que en molts clubs de tennis ja representa un 70% de la seva activitat. Solé va detallar que està previst construir 2 pistes aquest any i 2 més l’any que ve quan es podria posar en funcionament una escola de pàdel que se sumarà a la de tennis. Actualment el club té mig centenar de socis i 40 alumnes a l’escola. L’objectiu és doblar els socis en un any.

TÀRREGA 22 empreses, en el Club dels Mecenes de FiraTàrrega

Impulsat l’any 2002, el Club dels Mecenes de FiraTàrrega el formen 22 empreses de dimensions i sectors diversos que donen recolzament a l’esdeveniment. Les seves aportacions són un puntal important per a la sostenibilitat i dinamisme del certamen anual, un mercat estratègic de les arts escèniques a Catalunya referent tant a escala nacional com internacional. Les empreses que formen el club són: Borges International Group, Foment Tàrrega, Servisimó, Diari Segre, ALSA, Agbar, Auto Nayox, Cambra de Comerç de Tàrrega, Cotècnica, Banc Sabadell, Sucesores de Falip Navarro, Jaucar Oil, Ros Roca,Semat OSD / Osiris, Torrons Vicens, Restaurant Cal Canela, Cartaes,Celler Carviresa, AT Giribets 2000, Grup Consist, Restaurant La Cava i Miette. Aquesta xifra suposa gairebé un 41% més respecte a l’edició de l’any 2019, un creixement satisfactori que té com a horitzó implicar el teixit empresarial del territori en el projecte cultural de FiraTàrrega i acostar empresa, ciutat i Fira.

FIRATÀRREGA

TORNABOUS La Mesa del Parlament es reuneix al poble natal de Companys

La Mesa del Parlament va obrir el passat 1 de setembre el seu nou cicle de sessions al Tarròs, poble natal de Lluís Companys. Allà va reivindicar l’herència política del president afusellat pel franquisme el 1940. “Intentarem ser dignes del seu llegat”, va afirmar la presidenta de la Cambra catalana, Laura Borràs, la qual va recalcar que aquesta sessió, la primera que se celebra fora de Barcelona, va servir per retre homenatge a Companys i recordar que “el primer president de la Generalitat, que ho va ser també del Parlament, va ser executat per l’Estat espanyol”. La reunió de la Mesa del Parlament va tenir lloc a l’Espai Lluís Companys, dedicat a divulgar la memòria de l’expresident al seu poble natal. És el fruit d’una

COMARQUES

petició de l’Ajuntament de Tornabous, que en el ple del mes de juny passat va aprovar per unanimitat sol·licitar la celebració d’una sessió parlamentària en aquest poble. Ho va plantejar com un acte simbòlic, després de l’acord del Parlament que va establir que la legislatura iniciada el 6 de desembre del 1932, sota la presidència de Companys, fos considerada la primera de la Cambra catalana en lloc de la de l’any 1980. Borràs, per la seva part, va afegir una altra significació. “Per primera vegada la Mesa s’ha reunit fora de la seva seu, és un acte simbòlic, però consolida la voluntat de ser al costat de la gent i que el Parlament vagi més enllà de les seves portes i sigui al costat de les institucions de tot el país, en aquest cas l’Ajuntament de Tornabous.” En aquest sentit, l’alcalde de Tornabous, David Vilaró, va valorar que la reunió de la Mesa “és molt important com a reconeixement a la figura de Lluís Companys i perquè les institucions han d’acostar-se a la ciutadania, ja que en cas contrari hi ha una desafecció política molt gran, de manera que totes les institucions de la Generalitat haurien de prendre exemple i atansar-se al poble.”

RESUM PROGRAMA D’ACTES

Divendres, 17 de setembre

20:00 h, a la Sala Josep Ramon Roset de l’Ajuntament, Presentació del Projecte del Jardí Botànic de l’Ametlla a càrrec de Salvador Giné i Macià i Raül Jiménez i Cano.

Dissabte, 18 de setembre

20:00 h, a l’Església Parroquial de Santa Maria, Lliurament

de l’Ametlla de Plata de

Vilagrassa. Distinció atorgada a títol pòstum a Jordi Fàbregas i Canadell per la seva ingent aportació a la música d’arrel tradicional dels Països Catalans. 20:30 h, a la plaça del Sitjar, Concert d’homenatge a Jordi Fàbregas. A càrrec d’Artur Blasco, Cati Plana, Eduard Casals i altres companys de Jordi Fàbregas que van ser membres del grup El Pont d’Arcalís.

Diumenge, 19 de setembre

12:00 h, Lliurament de l’Ametlla d’Or de Vilagrassa a Àn-

gel Velasco Pérez per la seva trajectòria empresarial a Torrons Vicens i per l’establiment d’Ametlles Vicens a Vilagrassa.

La barana d’Irun, a l’Espai Lluís Companys

TORNABOUS

LAIA PEDRÓS

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va afirmar que "la història no podem canviar-la, però podem mantenir-la viva i donar-la a conèixer perquè les noves generacions siguin conscients del perill dels totalitarismes i valorin les llibertats democràtiques, avui en qüestió". Ciuró va fer aquestes declaracions a l’Espai Lluís Companys del Tarròs (Tornabous) el passat 29 d'agost després de presidir la instal·lació d’un fragment de la barana de pont Avenida d’Irun, on el president de la Generalitat afusellat va ser lliurat a la policia franquista gràcies a la col·laboració de la Gestapo ara fa 81 anys, just el dia 29 d’agost de 1940. Ciuró va agrair la donació d’aquesta peça a la Generalitat de Catalunya per part de l’Ajuntament d’Irun, a instàncies de l’associació Kepa Ordoki Memoria Historikoa Bidasoan, amb "un simbolisme molt especial", paraules que també va utilitzar el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. En aquest sentit, la consellera de Justícia va recordar que "el mateix pont que per a Lluís Companys va suposar l’entrada a la seva sentència de mort, per a molts va ser la seva salvació (moltes persones van fugir de la barbàrie de la guerra i van buscar refugi a Catalunya on la Generalitat, presidida pel mateix Companys, els va ajudar gestionant les seves necessitats bàsiques, quina paradoxa més cruel". Es tracta d’una peça de 67 quilos de ferro colat que formava part de la barana del pont. L’element s’exposa acompanyat de diverses fotografies històriques i d’un text que explica la deportació del president Companys i la rellevància històrica del pont. La peça va arribar a l’Espai Lluís Companys el passat mes de maig i des de llavors el centre, que pertany a la Xarxa d’Espais de Memòria de Memorial Democràtic, ha treballat en la integració de la barana en el seu discurs expositiu. L’alcalde de Tornabous, David Vilaró, va assegurar que "aquesta peça és una gran oportunitat" per a l’equipament i el municipi "pel seu valor immaterial, com a peça representativa del patrimoni industrial i com a peça de l’exposició permanent de l’espai que permetrà donar un impuls més al nou rumb iniciat fa gairebé un any amb la signatura d’un conveni entre diferents administracions per garantir el seu funcionament", acord al qual també va fer referència el president del Consell de l’Urgell, Gerard Balcells. El president de la Diputació de Lleida va destacar la importància de seguir "defensant la llibertat i la democràcia" i va afirmar que "aquesta barana és la memòria d’una història que malauradament avui encara no hem pogut tancar". Finalment, el regidor delegat de l’Ajuntament d’Irun, Santi Jiménez, va recordar que el consistori que representa va aprovar el desembre de 2020 una moció en record a Lluís Companys presentada per l’associació Kepa Ordoki Memoria Historikoa Bidasoan que, entre altres punts, demanava lliurar a la Generalitat un fragment del pont Avenida, "un símbol important per a la ciutat que ha estat testimoni de capítols importants sense els quals seria impossible entendre la nostra història com el lliurament de Lluís Companys per part de les autoritats franquistes". Jiménez va afegir que amb aquest gest "volem que la memòria perduri i que no s’oblidi el que va passar perquè qui oblida la seva història, està condemnat a repetir-la". Fruit de la moció també està previst instal·lar una placa al pont d’Irun. De l’entitat que va impulsar la donació del fragment de la barana de pont Avenida a la Generalitat, el seu secretari, Peli Lekuona, va recordar els punts de la moció aprovada per l’Ajuntament d’Irun i va fer referència, igual que la consellera, al fet que el mateix pont va ser utilitzat per milers de bascos que es van refugiar a Catalunya.