10 minute read
Sant Llorenç
Concentració a Sant Llorenç per exigir l’aturada de les obres a la Paret de l’Os
CAMARASA
Advertisement
Més de 150 persones es van concentrar el passat 19 de setembre a Sant Llorenç de Montgai per protestar contra les obres de sanejament a la Paret de l’Os que la Diputació de Lleida està realitzant per evitar despreniments de roques a la carretera que uneix aquest poble amb Camarasa. Van denunciar que les obres són "improvisades i desproporcionades" i que també afecten l’espai natural. Per aquest motiu, van exigir que s’aturin i que es replantegin per tal de mantenir "l’equilibri entre la protecció del medi i l’ús que n’han de fer les persones". També van demanar a la Diputació que faci públics els projectes i estudis previs relacionats amb l’actuació. A la trobada es va llegir un manifest i també es van recollir firmes. La Diputació de Lleida, titular de la via LV-9047 que uneix Sant Llorenç de Montgai i Camarasa, va optar per realitzar una actuació de sanejament als talussos laterals que van de l’àrea protegida de la roca dels Bous al pont d’Escalera, un tram d’uns 2 quilòmetres, per tal d’evitar el
ANNA BERGA (ACN)
despreniment de roques a la carretera. Les obres van començar el 30 d’agost i, en un principi, havien de finalitzar el 10 de setembre, però un despreniment no controlat va afectar la carretera i va obligar a aturar els treballs. De moment, la circulació no es restablirà, com a mínim, fins a finals de mes. Durant els treballs, però, s’han fet diversos despreniments controlats que, per les seves grans dimensions, han generat malestar entre els habitants del poble, aficionats a l’escalada i membres d’entitats ecologistes. Consideren que l’espai natural de la Paret de l’Os ha quedat afectat per aquestes actuacions, que qualifiquen de "desmesurades". "S’han utilitzat mitjans amb molta pressió que poden aixecar avions per fer caure unes pedres que en altres circumstancies no haurien caigut", va defensar el president de la fundació ambiental Trenca, Jesús Almarza. "Mai havíem vist baixar roques tan grosses, ens fa patir", va explicar el veí Víctor Francia, que va afegir que la concentració pretenia donar "un toc d’atenció" a la Diputació de Lleida perquè es replantegi el projecte i el faci "proporcionat i equilibrat entre la protecció del medi i l’ús que n’han de fer les persones". De fet, tant Almarza com Francia van afirmar que la Paret de l’Os és més insegura ara que abans de les obres. "Fa quinze dies estava escalant aquí i ara no hi passaré perquè és més perillós" va assegurar Almarza, mentre Francia va explicar que té la sensació de que el problema "s’està agreujant" i que es necessitaran mesures "més grans i costoses" perquè la zona torni a ser segura. Així, a la concentració els convocants van llegir un manifest que exigeix a la Diputació de Lleida l’aturada del projecte i la creació d’una taula de treball que replantegi l’actuació i que aporti "solucions de futur, sostenibles i ambientalment respectuoses", va explicar Almarza. Una altra de les demandes que reclamen és tenir accés als estudis i projectes previs a l’actuació per conèixer si els tràmits ambientals han tingut en compte que aquesta s’havia de fer en una zona catalogada com a Xarxa Natura 2000. Finalment, a la protesta també es van recollir firmes de suport al manifest. A banda de les persones que van firmar a títol individual, també s’hi van adherir una vintena d’entitats de l’àmbit local, ecologista i de clubs excursionistes i d’escalada.
La Diputació defensa el projecte
Per la seva banda, el diputat de Serveis Tècnics de la Diputació de Lleida, Marc Baró, va defensar l’actuació que s’està fent en aquest espai. A través d’un vídeo que l’ens va compartir a les seves xarxes socials, Baró va assegurar que els treballs tenen com a objectiu minimitzar el risc de despreniments a la carretera LV-4097, per la qual cada any hi passen 60.000 persones.
PENELLES Castell del Remei rep la certificació Biosphere de turisme sostenible
CASTELL DEL REMEI
El celler Castell del Remei compta ja amb la certificació Biosphere, una de les acreditacions més reconegudes internacionalment en l’àmbit de la sostenibilitat. Aquest reconeixement s’atorga a empreses que compleixen més de 200 exigents requisits en àrees com el medi ambient i la mitigació del canvi climàtic segons les metes i objectius de desenvolupament sostenible elaborats per l'ONU; el control d’emissions, el sanejament i la neteja de l’aigua; la producció i ús d’energies netes i no contaminants; la producció i consum responsable de productes i serveis; la guerra al plàstic i la gestió de residus que ajuden a la vida dels ecosistemes. La certificació també valora, a més, altres aspectes com el respecte a la cultura i la història de les comunitats locals com una de les metes per a fomentar el desenvolupament turístic sostenible, així com que l'empresa disposi d’un sistema de govern i gestió econòmica i de recursos de forma honesta i transparent. El certificat, atorgat pel Responsible Tourist Institute (RTI, Institut de Turisme Responsable, en anglès), promou internacionalment el turisme responsable ajudant a tots els actors implicats a desenvolupar una nova forma de viatjar i de conèixer el nostre planeta.
Multitudinària manifestació a Barcelona i actes institucionals als municipis. La Diada torna al carrer
LLEIDA
Tàrrega. Ofrena floral d'una vintena d'entitats i partits polítics a la plaça de Rafael Casanova.
Centenars de lleidatans es van desplaçar el passat 11 de setembre a Barcelona per participar en la manifestació independentista amb motiu de la Diada. A diferència d’altres anys, molts ho van fer en cotxe, ja que en aquesta ocasió l’ANC va noliejar només una vintena d’autocars en diferents punts de la demarcació per desplaçar-se a la capital, una dècima part dels que va organitzar per a la manifestació de fa dos anys, quan van sortir cap a Barcelona fins a 200 autobusos des de diferents punts del pla i el Pirineu. Com és tradició, abans d'assistir a la manifestació de Barcelona, els municipis van organitzar actes institucionals per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. A Tàrrega, una vintena d'entitats i partits polítics van participar en l'ofrena floral al monument als màrtirs de l'Onze de Setembre de 1714, situat a la plaça de Rafael Casanova. L'alcaldessa, Alba Pijuan, va demanar "convertir la Diada en una proclama en favor de la llibertat i la democràcia en majúscules". A Mollerussa, el periodista i editor de Vilaweb Mollerussa durant dues dècades, Miquel Bressolí, va ser l'encarregat de llegir la glossa de la Diada. Bressolí va destacar que "és hora de recordar als partits polítics independentistes catalans que els vots que els sustenten al Parlament surten dels votants de l'1 d'octubre, dels que van votar independència" i "aquests ho han aprofitat per anteposar els seus interessos partidistes abans que servir la voluntat d'un poble que fa temps que els hi ha marcat el camí". Els parlaments van anar a càrrec de la Colla dels 50, l'Agrupació Sardanista de Mollerussa, que enguany celebra els 75 anys de trajectòria, i l'ARF Diables de Mollerussa, que en fa 35 de la seva creació. També va haver-hi ofrenes florals a altres municipis com Bellpuig.
XXXX AJUNTAMENT DE TÀRREGA AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES
Les Borges Blanques. Marxa de torxes.
AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA
Mollerussa. El periodista Miquel Bressolí va llegir la glossa de la Diada.
FOTOS: AJUNTAMENT DE BELLPUIG
El certamen se celebrarà del 30 de setembre al 3 d'octubre. FIRA DE SANT MIQUEL 2021
La Fira de Sant Miquel recupera la presencialitat amb 300 expositors
LLEIDA
La 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 36a edició d’Eurofruit, que tindrà lloc del 30 de setembre al 3 d’octubre en format presencial, ja ha assolit el 96% d’ocupació, amb quasi 300 expositors, per la qual cosa Fira de Lleida preveu assolir una ocupació plena en pocs dies. El certamen ha programat també quasi 50 activitats paral·leles, entre jornades tècniques, conferències, presentacions, demostracions de drons (agricultura de precisió), reunions professionals i demostracions de productes i aliments del territori. L’horari d’obertura al públic anirà de 2/4 de 10 del matí a 8 del vespre. A banda del seu gran interès per als professionals del camp (agricultors i ramaders), el doble saló ofereix molts atractius per al gran públic, com la venda de productes de proximitat, la presència d’equipaments agrícoles espectaculars, les exhibicions de drons, la Fira de l’Automoció o l’oferta de restauració, entre altres. Per tal de garantir la seguretat de visitants i expositors, Fira de Lleida ha implementat un avançat sistema d’Intel·ligència Artificial que, per mitjà de videocàmeres, controla la gent que entra i surt del recinte i que avisa automàticament i en temps real quan no s’acompleixin els protocols d’aforament, distància social, ús de mascareta, etc. El director de Fira de Lleida, Oriol Oró, va destacar la importància d’aquesta edició de Sant Miquel i Eurofruit, ja que es tracta d’una de les dues grans cites internacionals (l’altra és Municipàlia) que organitza Fira de Lleida, i també de l’esdeveniment que obre una agenda firal de tardor relativament normalitzada. Entre les novetats d’enguany destaquen l’Espai 5G, al Pavelló 4, que aplegarà activitats i conferències de Tecnologia 5G, Digitalització i Aigua, Transferència Tecnologica i Aplicacions Digitals al Sector Agrari, entre altres, així com la missió inversa virtual del sector agrícola amb distribuïdors i importadors de 10 països: Xile, Costa Rica, Etiopia, Gana, Kenya, Marroc, Perú, República Dominicana, Sud-Àfrica i Turquia. També cal citar les activitats que es desenvoluparan a l’estand LleidaDrone durant els 4 dies de fira. Els sectors presents a la fira seran els de l’agricultura de precisió, la maquinària agrícola, els equipaments i serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes i aliments de proximitat, l’embalatge, els viveristes, la defensa vegetal, la maquinària industrial, la protecció antipedra, els sistemes auxiliars, el reg, els drons i l’automoció, entre altres. Una altra fita de la present edició de Sant Miquel és la celebració de la 50a edició del Premi del Llibre agrari. Enguany Plagas agrícolas, escrit per Ferran García i Francisco Ferragut i editat per Editorial Phytoma, ha estat el guanyador del Premi del Llibre Agrari, mentre que Philaenus spumarius: una nueva estrategia para reducir sus poblaciones, escrit per diversos autors i publicat al número 326 de la revista tècnica Phytoma España, s’ha endut el Premi de l’Article Tècnic Agrari. Un total de 19 obres (2 més que l’any passat) han optat al Premi del Llibre Agrari, dotat amb 3.000 euros, mentre que 9 treballs (5 més que el 2020) s’han presentat al Premi de l’Article Tècnic Agrari, dotat amb 1.000 euros.