La Torre de Cabdella

Primers passos per la restauració de l’Hospital de cartró de la Vall Fosca

LA TORRE DE CABDELLA

COMUNICANT BONA PREMSA

El Museu Hidroelèctric de Capdella va acollir a principis de novembre la sessió plenària, formada per tècnics i administració, per fer els primers passos per la restauració de l’Hospital de Cartró de la Vall Fosca, l’únic documentat al món. El procés es farà amb una metodologia transversal - en el sentit que preveu la participació de persones d’àmbits diferents, com arquitectes, restauradors, arqueòlegs així com veïns de la zona-, comunitària, participativa i singular. A la reunió, es va acordar la creació de les comissions i es va donar a conèixer la metodologia de treball que se seguirà. A la trobada, hi van assistir el director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), Jaume Perarnau, l’alcalde i regidors de la Torre de Capdella, representants del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Idapa, Geoparc Orígens, el director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Jordi Abella, el president de l’associació Pirineus. watt, Arcadi Castilló i el consultor extern, Joan Reguant, i representants del Museu Hidroelèctric de Capdella. La restauració de l’Hospital de Cartró de Capdella (Vall Fosca) és un projecte estratègic d’intervencions encarregat per la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat amb l’impuls del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i el suport d’una Comissió de treball transversal i interdisciplinari. El projecte argumenta i ordena les decisions i accions que cal seguir per planificar i actuar de manera responsable sobre aquest bé del patrimoni arquitectònic, probablement únic al món. L’edifici va ser construït com a hospital els primers anys de les obres de la central hidroelèctrica de Capdella i ja estava en funcionament el 1912. L’Hospital de Cartró és obra de l’empresa alemanya Christoph & Unmack, que va ser un referent arreu del món en la construcció d’edificis prefabricats a principis del segle XX. L’edifici consta d’un entramat de fusta de 5 cm, on fan de paret uns panells prefabricats de cartró d’1 m x 2 cm de gruix. La teulada està feta amb els mateixos materials, fusta i cartró, coberta amb teules de fibrociment. L’hospital consta de dues ales, separades per la cuina i els serveis: una destinada a l’atenció de malalts i l’altra dedicada a cirurgia. L’’Hospital de Cartró de Capdella és un edifici efímer construït fa més de 100 anys per Energía Eléctrica de Catalunya per atendre els 4.000 treballadors que construïen la central hidroelèctrica de Capdella. És una edificació lleugera prefabricada, modular, pensada per a poder ser transportada en caixes i muntada in situ de manera senzilla seguint un manual d’instruccions. Els materials utilitzats, bàsicament la fusta i el cartró, a més d’algunes petites peces metàl·liques d’unió i fixació, garantia un preu econòmic i un transport fàcil pel seu baix pes i muntatge ràpid.

SORIGUERA Rubió es reivindica

Rubió és el poble més alt de Catalunya, situat a 1.687 metres, al terme municipal de Soriguera. Però l’Institut d’Estadística de Catalunya situa al capdavant de la llista de municipis més alts del país Meranges (Cerdanya) amb 1.539 metres, Lles de Cerdanya (Cerdanya) amb 1.471 metres i Toses (Ripollès) amb 1.444 metres. Això ha portat l’alcalde de Soriguera, Josep Ramon Fondevilla, a reivindicar el seu municipi com el més alt de Catalunya si es té en compte que Rubió és dins del seu terme. L’alcalde considera que l’Idescat només té en consideració el poble que fa les funcions de capital i creu que per fer aquesta estadística s’hauria de considerar tots els pobles del municipi, i en el cas de Soriguera en són 14. A Rubió de fa anys ja hi ha un rètol del Parc Natural de l’Alt Pirineu que indica que és el poble més alt de Catalunya.

TREMP Conferència sobre els Pallaresos deportats als camps de concentració i extermini nazis

El divendres 19 de novembre, a la sala de conferències de l’Epicentre de Tremp a les 18 h, tindrà lloc la conferència ‘Pallaresos deportats als camps de concentració i extermini nazis’ a càrrec de l’historiador Josep Calvet Bellera, guanyador de la passada Xa beca mossèn Jesús Castells i Serra 2020. El treball de recerca de Josep Calvet ha permès identificar a 17 persones, setze homes i una dona, nascudes o residents al Pallars Jussà que van patir l’horror dels camps nazis. 10 van morir i únicament 7 van sobreviure a la deportació. De fet, dues terceres parts dels deportats espanyols totals van morir als camps nazis. La recerca posa noms i cognoms i estableix el lloc de naixement i residència dels pallaresos. A la vegada, de manera individual, s’ha traçat la seva trajectòria de vida incloent els anys que van viure al seu poble, la seva participació a la Guer-

CCMA

ra Civil Espanyola, la seva vida a França, la seva estada al camp de concentració nazi i, en el cas dels supervivents, com van reconstruir la seva vida un cop van ser alliberats dels camps. Des de l’organització es reivindica que la informació resultant d’aquesta recerca “ha de permetre homenatjar-los com a lluitadors per la llibertat i reivindicar-los per tal que aquest episodi no caigui en l’oblit. Tanmateix, ha de servir per combatre la intolerància i per treballar decididament perquè fets com els que s’han estudiat no tornin a succeir mai més.” Josep Calvet Bellera (La Pobla de Segur, 1965) és doctor en història i investigador membre del Servei d’Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida. Ha dedicat bona part de les seves recerques a estudiar la repressió de postguerra i els primers anys de franquisme als Pirineus. S’ha especialitzat en la recerca sobre el paper del Pirineu durant la Segona Guerra Mundial. Ha comissariat diverses exposicions i és autor de nombroses publicacions i articles sobre aquesta temàtica.

ALT PIRINEU Es reprenen els grups de suport per famílies acollidores

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ

El Servei d’Integració en Famílies Extenses de l’Alt Pirineu i Aran (SIFE), ha reprès els grups de suport per famílies acollidores, després que aquesta activitat hagués quedat aturada per la pandèmia. Aquests grups inclouen diverses activitats de formació i assessorament per part de professionals perquè les famílies puguin afrontar amb garanties els reptes de l’acolliment d’infants i joves tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). Les trobades tenen un paper de cohesió que tenen aquests grups on les famílies comparteixen experiències i es recolzen les unes a les altres. El primer dels grups de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran a reprendre l’activitat ha estat el de l’Alt Urgell, que ha culminat amb l’elaboració d’un material audiovisual on les famílies expliquen experiències viscudes, un material que pot servir en el futur per ajudar altres grups i a professionals. El SIFE de l’Alt Pirineu i Aran, amb seu al Pallars Jussà, és un equip especialitzat en donar suport a l’acolliment d’infants i adolescents tutelats. L’objectiu és realitzar un seguiment dels acolliments perquè les famílies puguin assumir en les millors condicions l’atenció d’aquests.