Guissona

Ruta per conèixer cabanes dins de la Setmana de la Pedra Seca

PLANS DE SIÓ, TORREFETA I FLOREJACS

La promoció i el reconeixement de la pedra seca com a patrimoni i com a ofici són els objectius de la Setmana de la Pedra Seca que s’ha celebrat, per segon any consecutiu, del 19 al 28 de novembre. Aquesta iniciativa promoguda per COLLABORAxPAISATGE commemora la declaració de la tècnica de la pedra en sec com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO i reivindica aquest patrimoni i el seu ofici. Durant aquesta setmana es va poder visibilitzar l’extensa xarxa d’entitats, col·lectius i voluntaris que treballen per al seu manteniment, conservació i per la transmissió de la tècnica constructiva. Més de 100 activitats, adreçades a tots els públics, van posar en valor la pedra en sec a través de múltiples activitats. Des de l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal de la Segarra i l’Associació Espai Llobregóses va participar en aquesta iniciativa amb

CARLES DALET FARRERA

una sortida, el diumenge 21 de novembre, pels termes de Plans de Sió i Torrefeta i Florejacs seguint una ruta on es van poder veure cabanes amb diferents tipus de coberta: de volta, de teules, amb lloses i amb arcades. L’itinerari va estar guiat per Josep M. Santesmasses, i va comptar amb més de trenta participants. A la Segarra existeix un patrimoni rural cabdal de pedra seca que articula el seu paisatge i la seva identitat. Però malgrat els seus diversos valors, la pedra seca es troba en una dinàmica d’abandonament que comporta el deteriorament i la destrucció, i que coincideix amb la desaparició de l’ofici de marges i la pèrdua del coneixement d’aquesta tècnica constructiva. La Setmana de la Pedra Seca vol contribuir a divulgar aquest patrimoni i aquesta tècnica, que, d’altra banda, s’ha demostrat vàlida per a donar resposta als rectes de l’arquitectura contemporània.

MARIA JOSEP JOVÉ

CERVERA Encesa de l'enllumenat nadalenc

PAERIA DE CERVERA

Divendres 3 de desembre s’encén l’enllumenat de Nadal al centre urbà de Cervera, una iniciativa conjunta de la Regidoria de Promoció Econòmica de la Paeria i l’Associació de Comerciants de Cervera. La Paeria i la l’Associació de Comerciants es fan càrrec del cost del muntatge i el lloguer dels llums, que estaran encesos del divendres 3 de desembre al dijous 6 de gener, en horari de les 18 a les 22 h. Els dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener l’horari s’allarga fins a la 1 h. En total s’han col·locat 54 llums amb motius nadalencs en places i carrers del centre urbà i 19 cortines de llum als edificis de la Universitat i la Paeria. Enguany es recupera la collocació d’un element nadalenc a la plaça Universitat, on lluirà un arbre de Nadal de 5 metres d’alçada. Aquest any hi haurà més del doble d’elements ornamentals que la campanya anterior i es triplicarà la inversió de la Paeria. Segons el regidor de Promoció Econòmica, Ramon Augé, des la Paeria “hem fet un esforç per augmentar els elements nadalencs, per fomentar el comerç local”. L’encesa de l’enllumenat també dona el tret de sortida a la campanya nadalenca de l’Associació de Comerciants, que repartirà 3.000 euros en premis.

CERVERA Magdalena de Montclar, nou carrer

MARC CASTELLÀ

El Ple de la Paeria de Cervera va aprovar, el dia 18 de novembre, iniciar un procés participatiu per posar el nom de Magdalena de Montclar a un carrer o plaça de Cervera. La proposta va sorgir de l’alumnat de 4t d’ESO de l’institut La Segarra. Aquest curs van treballar en un projecte anomenat “Dones de la Segarra, carrers que no existeixen”, per promoure la igualtat, i així va fer arribar a la Paeria la proposta de posar el nom de Magdalena de Montclar a un carrer de la localitat per homenatjar-la. Magdalena de Montclar fou acusada de bruixeria, torturada i condemnada a mort l’any 1617. Des de la Paeria se celebra la iniciativa de l’alumnat, ja que “posar el seu nom a un carrer, plaça o via pública de Cervera és un acte de justícia històrica en memòria de totes les dones que foren injustament acusades de bruixeria, torturades i executades”.

GUISSONA El ple aprova per unanimitat un nou pressupost municipal de 6 milions d’euros

El Ple de Guissona va aprovar el 22 de novembre, en una sessió extraordinària, el pressupost municipal corresponent a l’exercici 2022 amb un import que ascendeix a 6.120.000 euros. La proposta va rebre llum verda amb els vots a favor de tots els grups polítics: JXG, ERC, PRIMÀRIES I PSC. L’alcalde de la vila, Jaume Ars i Bosch, va assenyalar que el nou pressupost parteix d’uns principis bàsics que “reflecteixen les prioritats, les aspiracions i els objectius del municipi; estableix les normes que regulen la seva execució i l’avaluació del compliment dels objectius i fixa les responsabilitats per la gestió administrativa dels recursos financers”. El pressupost pel 2022 suposa un 8% d’augment respecte al de l’any anterior. Amb aquest pressupost es pretén: reforçar les partides de personal, invertir en atenció a les persones i polítiques de gènere, crear noves línies de treball en drets socials i habitatge; potenciar la mobilitat, la seguretat ciutadana, la neteja i la transició energètica; optimitzar els recursos propis de manera més eficient i transparent, i finalment, impulsar l’economia i el comerç local. A més a més, l’Ajuntament congelarà els impostos i incentivarà les bonificacions.

La 22a Fira d’Artistes i Activitats Tradicionals arriba amb un centenar d’expositors

TÀRREGA

Del 4 al 6 de desembre, Tàrrega concentrarà un centenar d’artistes, dissenyadors i artesans de diverses disciplines. L’ocasió en serà la Fira d’Artistes i Activitats Tradicionals, que complirà enguany 22 edicions com a certamen consolidat al voltant de les festes nadalenques. Aprofitant el Pont de la Puríssima, la capital de l’Urgell ofereix al públic un ampli espai on els visitants poden adquirir articles de creació singular, única i limitada. La Regidoria de Promoció Econòmica trasllada enguany la fira per primera vegada al Pavelló del Club Natació, tal com ja va fer amb la Fira del Medi Ambient, alhora que habilitarà una carpa al carrer de La Plana. En total, es disposaran de més de 2.000 metres quadrats d’exposició on es posaran a la venda obres de pintura, dibuix, ceràmica, escultura, orfebreria, fotografia, interiorisme, forja, tèxtil i manualitats entre altres disciplines. L’entrada és gratuïta i el recinte romandrà obert d’11 h a 14 h, i de 17 h a 21 h. Altres al·licients se-

FOTOS: MARINA RÚBIES

ran, com de costum, els tallers de manualitats i art per a totes les edats a càrrec d’expositors participants en la fira. En el marc de la fira es vol retre un homenatge a una quinzena d’artistes grans d’entre 80 i 90 anys de la ciutat, i que de forma solitària s’han dedicat a fer labors manuals, pintures, amb metall o amb materials reciclats, entre altres. Així doncs, es destinarà un espai a l’entrada del pavelló perquè aquestes persones puguin exposar les seves creacions i ferles visibles als visitants del certamen. Jordi Claramunt, escultor multidisciplinar, oferirà demostracions en directe de com modela la fusta amb eines com una serra mecànica. Claramunt mostrarà com tracta el material mitjançant la tècnica de buidat, que consisteix en treure material en comptes d’afegir-ne com es fa, per exemple, amb el fang. “El públic podrà observar el procés d’elaboració d’una escultura en fusta, amb la mateixa tècnica que empro per esculpir el gel”, va explicar el jove creador durant la roda de premsa. L’espai firal també disposarà d’un arbre de Nadal fet de fusta per decorar-lo amb les boles fetes del mateix material que es confeccionaran en el marc d’un taller que es desenvoluparà cada dia del certamen (matí i tarda) a càrrec de l’àrea de fusteria de l’Associació Alba. La fira també comptarà amb maridatges gastronòmics, un espai de ‘photocall’ per fer un homenatge pòstum a Pilarín Minguell, iniciatives solidàries i ‘art-teràpia’.

TÀRREGA Nou espai arbrat en record de les víctimes de la violència masclista

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

La Regidoria d’Igualtat i el teixit associatiu targarí van reunir-se el 28 de novembre per inaugurar ‘El bosc de les veus silenciades’, un espai al Parc Esportiu on s’hi va fer una plantada d’arbres en record de les 1.118 dones assassinades a mans de les seves parelles o ex-parelles des del 2003, any a partir del qual es disposa de xifres oficials de víctimes mortals per violència masclista. A la vegada també s’hi recorda els 44 infants assassinats des de l’any 2013 per infringir dolor a la mare (violència vicària). En concret, s’hi van plantar 19 arbres, un per cada any des del 2003, amb una placa que recorda la xifra de víctimes mortals comptabilitzades. Cadascun dels arbres ha estat ‘apadrinat’ per una entitat, associació o centre educatiu de Tàrrega, incloent també personal sanitari, Mossos i Policia Local. L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú va destacar el caràcter perpetu de l’espai: “no és pas una acció efímera ja que, com a expressió de condemna, rememorarà de forma permanent les dones i infants assassinats a causa de les violències de gènere”. José Crespín, subdelegat del Govern a Lleida, també va participar a l’acte. Crespín ha assenyalat que encara queda molta feina per fer “per eradicar completament aquesta xacra”. Els arbres que conformen aquest nou espai són pruneres, lledoners i robínies.

TORNABOUS L’antiga ciutat ibèrica del Molí d’Espígol es confirma com a capital ilergeta

GENERALITAT DE CATALUNYA

Dissabte 27 es van presentar els resultats de la darrera campanya d’excavacions realitzada a l’antiga ciutat ibèrica del Molí d’Espígol. Aquestes, coordinades des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, conclouen el projecte quadriennal de recerca (2018-2021) del Departament de Cultura. Un projecte que s’ha centrat a mostrar que el Molí d’Espígol va assolir en època ibèrica l’estatus de “capital regional” en aquest sector oriental de la depressió Central Catalana, és a dir, d’una part important del territori polític que avui dia atribuïm a l’antic poble iber dels Ilergets. El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental, el nucli urbà del qual ocuparia una superfície d’1 ha. La projecció de les restes visibles mostra un jaciment amb un sistema defensiu i un urbanisme complexos que van evolucionar al llarg d’uns cinc segles, del final del segle VIII al final del III aC. Durant el període Ibèric ple (segles IVIII aC) es van produir canvis substancials en el jaciment que portaria a considerar el Molí d’Espígol com una autèntica ciutat protohistòrica.