Tremp

La Lira acull la 23a edició la Festa de l’Esport

TREMP

El dissabte 19 de març es va celebrar l’acte de lliurament de guardons als millors esportistes, directives, clubs i entrenadors de l’any 2021 a l’Espai Cultural La Lira de Tremp. Aquesta festa vol ser un reconeixement a totes les persones i clubs esportius que fan possible la pràctica de l’esport a la ciutat de Tremp. Enguany el mestre de cerimònies fou el periodista esportiu trempolí Javi Muñoz, co-presentador del programa Noche de Champions a Movistar Plus. La 23a edició ha comptat amb dues singularitats, la primera que es van donar guardons també relatius a l’any 2020, ja que amb la pandèmia no s’havia pogut celebrar la festa. La segona, és que es va fer una menció especial al tècnic esportiu de l’Ajuntament de Tremp, Jordi Fumàs, que

AJUNTAMENT DE TREMP

aquest 2022 es jubila i ha treballat 38 anys al capdavant de l’esport trempolí des de l’Ajuntament. Pel que fa als premiats i premiades, la llista és llarga, senyal de la bona salut esportiva de la ciutat. Entre els més rellevants, hi va haver mencions especials per a la corredora Clàudia Llesui Isanta de l’INS Tremp i per al caçador Xavi Fillat Garcia de la Societat de Caçadors del Montsec. Hi va haver un reconeixement al Club de Futbol Sala per l’ascens del seu equip d’alevins i també per a l’equip de cadets de l’Escola de Futbol. També hi va haver mencions especials per Gaudioso Ariño i Martí Ubach, dos exjugadors del Club Futbol Tremp o per Ramiro Ribera i Laura Castells, treballadors incansables de la piscina municipal. A més, es va guardonar a Karina Abatedaga, millor entrenadora pel Club Patí Tremp i Júlia Roldan Arandilla, pel Club Bàsquet Tremp.

TALARN El Parlament insta el Govern a recuperar la caserna de Talarn per a usos socials

ACN

El Parlament va instar aquesta setmana al Govern a recuperar l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials (AGBS) de Talarn perquè passi a tenir usos civils. Ho van fer a instàncies d'una proposta de resolució de la CUP que es va debatre a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) amb els vots en contra del PSCUnits, Vox, Cs, i PPC. La diputada dels anticapitalistes, Dolors Sabater, va dir que la instal·lació compta amb sales de teatre, piscines i edificis que podrien servir per "pal·liar els dèficits d'habitatge públics" i per cobrir les "necessitats" del Pallars i el Pirineu. ERC i JxCat van defensar la iniciativa, però van coincidir que cal tenir clar quin serà el futur de les instal·lacions. Sabater va incidir en la voluntat del seu partit perquè "marxi l'exèrcit i l'ocupació" de Talarn i de Catalunya. Els comuns es van mostrar a favor de la proposta que va "en la línia del pacifisme". El diputat de Junts, Salvador Vergés, va dir que el sí del seu grup "va de la mà d'assegurar que quan marxi l'últim militar es tingui clar quin és el futur d'aquesta instal·lació". El PSC va votar en contra "per la transcendència econòmica i social" que tenen les instal·lacions. El diputat de Vox, Juan Garriga, va titllar la proposta de "sectària, esbiaixada i totalitària", i el president del PPC, Alejandro Fernández, va defensar la funció de l'exèrcit per defensar-se de "règims totalitaris".

PALLARS JUSSÀ El Jussà, territori socialment responsable en els Premis Respon.cat

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ

La comarca del Pallars Jussà ha rebut el reconeixement com a “Territori socialment responsable» en el marc dels premis que atorga l’associació Respon.cat, una iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya. Ha rebut aquesta distinció per ser un territori que ha posat en l’eix central del seu creixement econòmic el benestar i la qualitat de vida de les persones i el respecte al seu entorn natural. El Consell Comarcal del Pallars Jussà ha liderat aquesta candidatura en la qual hi col·laboren entitats i associacions que treballen per a la sostenibilitat i la igualtat a la comarca. Segons ha indicat el president del Consell, Josep M. Mullol, el treball coordinat de totes elles ha estat clau en aquest reconeixement. Projectes com “Gratitud Pallars”, el Geoparc Orígens o el projecte transfronterer GPS Tourism, vinculat a la mobilitat sostenible, que formen part d’un projecte global de desenvolupament del sector turístic respectuós amb territori, han estat claus en l’obtenció d’aquest guardó. També ho han estat altres àmbits econòmics com els projectes Al teu gust, aliments del Pallars, que preserva la cultura agroalimentària i gastronòmica de muntanya; o l’Arrela’t, per a fixar població jove al territori, així com l’impuls de l’economia social i solidària que es porta a terme des de l’Ateneu Cooperatiu. Totes aquestes iniciatives de desenvolupament van acompanyades per una estratègia orientada a millorar la qualitat de vida de les persones. Ho fan a partir de la creació d’espais com el Centre per a l’autonomia personal o el desplegament de serveis d’atenció a la dependència per part del Consell Comarcal; així com el treball coordinat entre entitats com AlbaJussà o Reintegra que treballen per la inclusió i les administracions públiques fomentant la contractació social i responsable. Per la seva banda, Suara Cooperativa i Mercabarna van obtenir els Premis Respon.cat 2021 a la trajectòria del compromís en responsabilitat social empresarial.

SANT SEBASTIÀ Els veïns demanen protegir els cementiris de pobles abandonats o poc habitats pel seu «valor sentimental i humà»

Sant Sebastià es va despoblar als anys seixanta. Els veïns van marxar, les cases han anat caient, però les creus del cementiri aguanten. És el rècord dels avantpassats.Ara, veïns de la zona demanen que es conservi per evitar que també acabi en ruïnes. Besan, a Alins, deshabitat la majoria de l’any, no té carretera i l’únic accés és a peu. Ignasi Sinfreu hi té enterrats els seus familiars i considera que pel «valor sentimental i humà» que suposen s’han de preservar. A tocar de Mencui, a Soriguera, hi ha el cementiri. Una única creu al mig d’un prat ho denota. Josep Nus, veí del poble, demana tancar-lo per evitar que els senglars es passegin per sobre les tombes dels seus avantpassats. L’Anna Servent, veïna de Sarroca, a pocs quilòmetres de Sant Sebastià, encara recorda quan el poble es va anar despoblant. I amb els anys ha vist com les cases s’enrunaven. Servent visita el poble veí tot sovint i recorda com ja en dues ocasions el mur de contenció del cementiri ha cedit, fins al punt de quedar al descobert fustes dels taüts i ossos dels morts. Aquesta veïna recorda haver tornat a enterrar les restes amb les mans. Al cap de poc, els murs es van refer. El poble està pràcticament tot en runes, fins i tot l’església, però les creus dels difunts es mantenen a peu dret. Servent ha dit que veure caure les cases del poble «fa molta pena» i confia que el cementiri es mantingui. Allí hi té enterrats tots els seus «amics» del poble veí. A Norís, al municipi d’Alins, solament hi viu un veí tot l’any. La tranquil·litat és absoluta tant que els porcs senglars campen lliurement. L’alarma va arribar el dia que van entrar al cementiri i van començar a furgar deixant alguns ossos dels difunts al descobert. El Parc Natural de l’Alt Pirineu es va encarregar de solucionar-ho i va posar tanques a tot el perímetre del cementiri per evitar el pas de fauna salvatge.

MARTA LLUVICH (ACN)