Cervià de les G

Denunciat un furtiu reincident en una àrea privada de caça

CERVIÀ DE LES GARRIGUES

AGENTS RURALS

Els Agents Rurals han enxampat i denunciat un home col·locant sirgues metàlliques a manera de llaç per capturar porcs senglars i cabirols dins d’una Àrea Privada de caça en el terme municipal de Cervià de les Garrigues. Aquests paranys massius són il·legals perquè no seleccionen les captures i els animals poden quedar atrapats i trigar hores o dies en morir. La persona denunciada té antecedents per furtivisme en la caça a la mateixa zona i ja havia estat jutjada penalment a Lleida i inhabilitada durant dos anys per a la cacera, un període de temps que va finalitzar el mes de novembre de l’any passat. L’actuació, duta a terme per agents rurals de l’Àrea Bàsica de les Garrigues i membres del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme (GEVA), ha suposat el comís de nou llaços grans per a ungulats, dos llaços per a mamífers més petits i tres paranys tipus cep o ballesta. En la inspecció de la gossera esportiva d’aquesta persona els agents rurals van trobar 105 gossos dedicats a les batudes d’ungulats en condicions higiènic-sanitàries deficients per al benestar animal, raó per la qual han posat aquest fet en coneixement dels Serveis Jurídics del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. L’ús d’aquest tipus de paranys no selectius està tipificat al Codi Penal com un delicte contra el medi ambient i pot comportar penes de fins a 2 anys de presó per al furtiu, així com la suspensió de les activitats dins l’àrea de caça afectada. Un cop finalitza la temporada de caça, els Agents Rurals del GEVA intensifiquen la vigilància sobre pràctiques illegals de caça perquè poden causar danys a espècies en perill d’extinció com el llop o l’os. La detecció d’aquest tipus de paranys és una tasca complicada perquè els caçadors furtius els utilitzen en llocs recòndits. Per aquesta raó el cos d’Agents Rurals demana la col·laboració ciutadana, especialment de les persones que fan excursions o que van a fer observacions de natura per llocs poc concorreguts. Si es troba un parany d’aquestes característiques, demanen que es truqui al 93 561 70 00.

VIELHA Ecologistes demanen auxiliar l'os Nere

CGA

Un total de sis entitats ecologistes veuen "indispensable esbrinar i auxiliar" l'os XXXNere vist darrerament amb problemes per caminar, segons va comunicar el Conselh Generau d'Aran el 25 d'abril. Aquestes associacions creuen que el plantígrad tindrà "seriosos problemes per alimentar-se". Per això demanen que es prepari un dispositiu amb equips de les dues vessants del Pirineu per "anestesiar Nere, fer un diagnòstic del seu estat de salut i prendre les mesures oportunes" sigui per curar-lo in situ, sigui per traslladar-lo de forma provisional a unes instal·lacions adequades sense contacte amb l'ésser humà per després poder tornar-lo a la muntanya.Nere té 25 anys, per la qual cosa es considera l'os més vell del Pirineu. Pels ecologistes, la discapacitat motriu de l'os pot ser deguda a una ferida a la pota causada per una caiguda, pedres, una baralla o un tir. Recorden que va ser a la Val d'Aran on va morir l'os Cachou enverinat, i que al principi es va dir que va ser víctima d'una baralla amb un altre os i una caiguda en un fort pendent.

BOVERA Una planta solar garantirà el subministrament del regadiu del Garrigues Sud

El Departament d’Acció Climàtica ha licitat les obres per a la instal·lació d’una planta solar aïllada, amb una potència de 462,24 kWp, per al subministrament de l’estació de bombament EB2 del regadiu del Garrigues Sud. Les obres seran executades amb una inversió total de 835.306,45 euros. La zona de regadiu està caracteritzada per un desnivell molt important entre la captació al riu Ebre, al terme de Flix, cota 41 metres sobre el nivell del mar, i la cota de la bassa 6 del pis 600, a 577 metres d’altitud. Els desnivells se superen mitjançant un conjunt de 5 estacions de bombament i des dels seus inicis el cost energètic ha estat la principal despesa de les comunitats de regants. El Govern va autoritzar la realització de la despesa per a contractar aquestes obres. L’autorització té un caràcter pluriennal, distribuït en les anualitats 2022, amb una previsió de 584.714,52 euros, i 2023, amb una previsió de 250.591,93 euros. El projecte és una modernització d’un reg existent i d’acord amb el sistema de finançament previst per la legislació vigent en matèria d’aigües, li correspon a la Comunitat de Regants el finançament del 20% del pressupost de les obres.

GOVERN

LES BORGES BLANQUES Trobades entre estudiants de cicles formatius i empreses

CONSELL COMARCAL DE LES GARRIGUES

El dimarts 26 d’abril es va dur a terme un speed dating laboral entre joves de cicles formatius de l’INS Josep Vallverdú i empreses de la comarca de les Garrigues. Aquesta sessió és l’última d’un projecte organitzat per l’Oficina Jove, a través de la referent d’ocupació juvenil. Durant 10 sessions s’ha treballat amb els i les joves diferents competències laborals, com el mercat de treball, el currículum i les proves de selecció. A la sessió hi van assistir un total de 9 empreses i una vintena d’alumnes de segon dels cicles formatius de l’institut. L’objectiu principal és que els i les joves que estan a punt de finalitzar els seus estudis postobligatoris coneguin el teixit empresarial i puguin practicar les entrevistes de feina, treballant l’arrelament al territori. Per altra banda, que les empreses coneguin el talent jove.

CASTELLDANS Torna la Festa de les Cassoles amb la seva cinquena edició

Castelldans ha celebrat novament la seva Festa de les Cassoles, després de 2 anys en blanc a causa de la pandèmia, amb molt bona acollida de part tant de gent del poble com de fora de la localitat. En total 15 colles van elaborar les seves cassoles en les parcel·les habilitades al pavelló polivalent de Castelldans, que s’ha omplert amb gairebé 300 persones. La vetllada estava amenitzada per la música del DJ Bleizy i durant tot el dia els més petits van poder gaudir dels inflables. Els bars de la localitat també van oferir cassola en els seus menús.

AJUNTAMENT DE CASTELLDANS

L'artisa Pedro Peña guanya el Premi de Belles Arts Sant Jordi

BELLPUIG (Urgell)

El Convent de Sant Bartomeu va acollir el dissabte 30 d'abril l'acte de lliurament del Premi de Belles Arts Sant Jordi que cada any convoca la Fundació Perelló amb el patrocini de la Diputació de Lleida i la col·laboració del Consell Comarcal, l’Ajuntament de Bellpuig i l’Ajuntament de Torrefarrera. El premi, que aquest any està dedicat a la Pintura, va atorgar un primer guardó de 6.000 euros, una escultura de bronze del Sr. Perelló i un certificat acreditatiu; a més d'un segon premi de 2.500€euros que va patrocinar l’Ajuntament de Torrefarrera i 5 mencions honorífiques. El guanyador d’aquest any va ser Pedro Peña Gil, un artista de Marbella que va presentar un quadre de 150x150 cm sota el títol “MUSEUM HALL (ULTRAVIOLET), una obra que s’emmarca dins d’una collecció que treballa la llum per mitjà del color. El segon premi, patrocinat per l’Ajuntament de Torrefarrera, va ser per José Manuel Aznar Díaz, per la seva obra “SENSE TÍTOL ABSTRACCIÓ 2022-3”. L’acte d'entrega dels guardons va comptar amb la presència de Jordi Estiarte, alcalde i president de la Fundació Perelló, Gerard Balcells, president del Consell Comarcal, Carme López, regidora de cultura de Torrefarrera i Sandra Oriola, regidora de cultura a l’Ajuntament de Bellpuig.

FOTOS: MARIA ANGELS CAPELL

L’exposició de tots els quadres finalistes es podrà veure a Bellpuig fins el 29 de juny, al mateix Convent de Sant Bartomeu en horari d’obertura, de dijous a dissabtes de les 10 a les 13.30 hores i de les 15 a les 17.30 i els diumenges de les 10 a les 15 hores. Després, l’exposició viatjarà a Lleida i a Torrefarrera.

TÀRREGA (Urgell)

Exhibicions al carrer pel Dia Internacional de la Dansa

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Tàrrega va commemorar ahir divendres el Dia Internacional de la Dansa oferint al carrer una demostració d’aquesta disciplina artística. La Regidoria de Cultura va convidar clubs, entitats i escoles de la ciutat a sumar-se a la celebració oferint les seves exhibicions. Va ser en el marc de l’11a Marató de Dansa, que enguany ha tornat a celebrar-se a la plaça de les Nacions sense Estat després que l’any passat es traslladés al Parc de Sant Eloi. Com és costum, la convocatòria va congregar nombrosos assistents i un ampli ventall de gèneres i estils: hip-hop, clàssica i contemporània, batxata, sevillanes, danses tradicionals catalanes o tango entre altres. Tampoc va faltar l’Eixida, la dansa tradicional de Tàrrega. Ballarins de totes les edats, petits i grans, van delectar el públic amb vistoses coreografies. L’acte es va completar amb la lectura del Manifest del Dia Internacional de la Dansa, fixat per la UNESCO el 29 d’abril en record del naixement de Jean-Georges Noverre, pare del ballet modern.

AGRAMUNT (Urgell)

Es presenta un nou conte dels Caparrons, 'L'Angelina comadrona'

Agramunt va presen tar, en el marc de la diada de Sant Jordi el 23 d'abril, el segon conte de la col·lecció dels Caparrons d'Agramunt, 'L'Angelina Comadrona'. La trobada, a la pla ça del Pou, va aplegar molts i moltes vilatanes que guarden grans records de la comadrona, on també van recordar-la amb una exposició de fotos d'arreu de la comarca on s'hi podia veure l'Angelina amb els infants que va ajudar a dur a la vida. L'acte va comptar amb la presència de l'alcaldessa de la Vila, Sílvia Fernàndez, l'autor del conte i gendre de la protagonista, Ricard Bertran, i la filla de l'Angelina, Carme Vicens. Cadascun d'ells va dedicar unes paraules d'afecte per l'Angelina, figura molt arrelada al municipi d'Agramunt. Un dels atractius d'aquest conte és que contempla una part molt pedagògica per explicar la feina que desenvolupen les llevadores, i ha estat dissenyada per dos nets de l'Angelina. A més, tots els beneficis del conte aniran destinats a la Unitat de Cures Intentisves de nounats de l'Hospital Arnau de Vilanova, molt vinculada a la tasca que desenvolupen les llevadores. El conte parla de la comadrona rural d'Agramunt i la comarca de l'Urgell durant molts anys. Bertan, el seu autor, també ha publicat altres títols com 'Un menjar celestial' o 'Un petó de xocolata'. Aquesta publicació arriba després de la primera presentació, ara fa un any, del primer caparró d'Agramunt, el Victorino.

MARINA RÚBIES

CERVERA (Segarra)

'El gran dia dels capgrossos', un conte cerverí de cultura popular

SEMINARI DE CULTURA POPULAR A LES ESCOLES DE CERVERA

La cultura popular de Cervera compta amb un nou conte per als petits lectors. 'El gran dia dels capgrossos' és un àlbum il·lustrat promogut pel Seminari de Cultura Popular a les Escoles de Cervera, dins de l’Agrupació Seny Major. Compta amb els textos de la cerverina Alba Granell i les il·lustracions de la solsonina Montserrat Isanta, a més de l’assessorament lingüístic de Maite Puig, i el disseny gràfic i la maquetació de Jordi Sàrries. Després d’'El viatge de la Polla', aquest és el segon volum de la col·lecció Festa Major Petita, que pretén traslladar a la ficció literària la imatgeria festiva de Cervera per tal de donar-la a conèixer als més petits. A El gran dia dels capgrossos, onze capgrossos cerverins (la Iaia, la Nena, el Nen, el Moro, la Dida, el Mandarí, el Pagès, el Negre, el Municipal, el Cuiner i el Gepeto), basats en onze capgrossos de la Colla de Geganters i Grallers de Cervera, han de fer tots els possibles per poder ballar a la cercavila de Festa Major. L’obra es va presentar el 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, a l’església de Sant Domènec. Hi haurà una segona presentació, el divendres 6 de maig, a les 18 h, a la Biblioteca Carles Morató de Solsona.

L’Embarrat creix en l’espai i el temps dedicant-se a Viladot

TÀRREGA (Urgell)

Tàrrega celebrarà del divendres 27 de maig al diumenge 5 de juny la 8a edició del festival de creació contemporània Embarrat. El Museu Trepat de la capital de l’Urgell serà de nou la seu del certamen artístic. Enguany, l’Embarrat acollirà una diversa mostra de projectes artístics contemporanis en dues exposicions col·lectives, “Pardal Lo” i “La incomunicació” inspirades en l’obra de Viladot. El comissari convidat és Pau Minguet, director de Lo Pardal, Fundació Guillem Viladot d’Agramunt, que juntament amb Jesús Vilamajó, director del festival, proposen una reflexió sobre el concepte de la incomunicació, partint del llibre Poemes de la incomunicació (1971) de Viladot, en el centenari del naixement de l’artista urgellenc. Durant el cap de setmana d’obertura les exposicions s’acompanyaran

MARINA RÚBIES

de performances, concerts i conferències, que un cop més ompliran les naus de l’antiga fàbrica Trepat. L’Embarrat donarà el tret de sortida el divendres 27 de maig amb una conferència inaugural moderada per Pau Minguet, amb Vicent Altaió (president de la Fundació Joan Brossa) i Mercè Vila (coordinadora d’exposicions de la Fundació Vila Casas). En aquesta edició, després de les anteriors restriccions, l’Embarrat recupera el servei de bar i foodtrucks a l’exterior de les característiques naus de Cal Trepat. L’Embarrat manté l’entrada lliure i gratuïta a totes les activitats. Per primer cop, l’Embarrat farà una programació que s’allarga fins a la tardor. L’Embarrat 2022 parteix amb el primer cap de setmana d’activitats, del 27 al 29 de maig, amb un programa ampli que combina l’art, les performances i la música. Les exposicions es podran visitar fins el següent diumenge 5 de juny, quan el festival clourà amb una acció artística participativa. A partir d’aquí, l’Embarrat s’expandeix en diverses accions que tindran lloc entre el juliol i el novembre. Amb la intenció de fer arribar l’art contemporani a un major volum de públic, les exposicions viatjaran a altres punts del territori i s’impartiran tallers artístics. La Fundació Josep Irla ha publicat aquest mes de maig el llibre biogràfic 'Joan Sauret. Tasca i esperança', elaborat pel periodista Àlvar Llobet. Sauret va ser un polític destacat als anys 30 del segle passat, nascut a Balaguer, va ser un dels fundadors d'ERC, on en va assumir la secretaria general fins al 1976, quan va ser substituït per Heribert Barrera. Llobet ha explicat que la figura de Sauret és important per la resistència que va tenir a l'exilia a l'hora de liderar el partit. Mort al 1985, la seva memòria va caure en "l'oblit absolut", sense cap homenatge, i amb aquest llibre es vol rescabalar aquest passat i posar-lo en valor. El llibre es va presentar el divendres 6 de maig a la capital de la Noguera. Joan Sauret va néixer l'any 1899 i va ser diputat al Parlament a partir de l'any 1932, on va assumir competències fins que al 1937 va arribar a la direcció general de Sanitat. Llobet va assenyalar que al febrer de l'any 39 va marxar a l'exilia amb altres polítics, juntament amb el president Lluís Companys, de qui era molt amic. A l'exili, Sauret agafa una importància destacada amb la comunitat d'exiliats i per això esdevé una figura cabdal.

BALAGUER (Noguera)

Publiquen un llibre biogràfic del polític balaguerí Joan Sauret

FUNDACIÓ JOSEP IRLA

TÀRREGA (Urgell)

La Sala Marsà mostra el vessant ninotaire inèdit del pintor Lluís Trepat

Tàrrega torna a posar de relleu l’obra d’un dels seus artistes insignes, el pintor Lluís Trepat. La Sala Marsà exhibeix fins al 5 de juny una sèrie inèdita de dibuixos que descobreixen la faceta de l’autor com a ninotaire. Són una cinquantena d’obres realitzades amb tinta xinesa i aquarel·la, fruit dels seus viatges culturals a Egipte, Nova York o el Marroc quan exercia de professor a l’Escola d’Arts i Tècniques de la Moda dirigida per Roser Melendres. La particularitat també rau en el fet que les peces no va ser fetes ‘in situ’ sinó posteriorment a casa, gràcies a la seva memòria i retentiva visual. En molts d’aquests dibuixos figuren autoretrats i frases a peu de pàgina, manuscrites en format d’auca. D’aquesta forma, i més enllà del seu reconeixement com a pintor i gravador, “Lluís Trepat es reivindica com un ninotaire d’arrels catalanes que viatja pel món amb esperit crític”, segons va explicar Marta Trepat, filla de l’artista. “Les obres són com unes vivències de viatges en clau còmica i esbojarrada en el més pur estil expressionista, amb exageració del moviment dels cossos humans i una certa deformació crítica de l’existència humana”, va afegir. Els dibuixos, mai abans exposats al públic, foren realitzats a finals dels anys 80 amb clares influències de revistes com Patufet o d’autors com Francesc Xavier Nogués. L’exposició du per títol 'Lluís Trepat, ninotaire' i és una producció de la Regidoria de

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Cultura a partir de material extret de la col·lecció privada de l’artista nascut a Tàrrega l’any 1925. El regidor de Cultura, Carlos Vílchez, va expressar “l’orgull que suposa per a la capital de l’Urgell exhibir altre cop una sèrie de treballs inèdits del reconegut pintor targarí” i va recordar que la mostra és una de les propostes culturals de la Festa Major que se celebrarà del 12 al 15 de maig. Exponent destacat de l’art abstracte durant els anys 50 del segle XX, Lluís Trepat també ha excel·lit per l’estil figuratiu. Ara fa dos anys, el Museu Tàrrega Urgell va exhibir una col·lecció inèdia de dibuixos a la cera realitzats durant les seves estades al Talladell. Des de l’any 2019, Lluís Trepat també esdevé un dels noms seleccionats pel Museu Tàrrega Urgell dins la seva mostra col·lectiva permanent “Forjant un sistema artístic (1875 – 1965)”, la qual aplega obra destacada d’autors targarins contemporanis.

AGRAMUNT (Urgell)

Taller de la Fusteria de Cal Carreter a l'Espai Guinovart

ESPAI GUINOVART

El dia 6 de maig l'Espai Guinovart d'Agramunt va a collir el taller 'La Fusta/El món està ple de cares, fem-les visibles', que va impartir la Fusteria de Cal Carreter d’ Agramunt i que forma part del Grup Alba. Aquest taller s'inclou dins les activitats vinculades al projecte “Espai comú”, amb el patrocini de la Fundació La Caixa. Amb un èxit de participació, es va gaudir de l’art de fusta, tot donant importància al procés creatiu sota el suport i lideratge dels i les professionals de cal Carreter. El projecte vol situar l'Espai Guinovart com un agent clau en el desenvolupament econòmic i social de la comunitat, tenint un paper determinat en els nous models de turisme, en propostes culturals més sostenibles i en la tasca de convencer la ciutadania que els museus són uns espais oberts per repensar el món del demà i tenir un paper més actiu en la transformació social del territori.

CaixaBank i la FMWC organitzen un taller amb nens i nenes de Mollerussa per fomentar l’ús responsable de la tecnologia

MOLLERUSSA

CaixaBank i la Fundació Mobile World Capital Barcelona, en el marc de la Mobile Week Catalunya Mollerussa, que té lloc a la ciutat del 28 al 30 d’abril, han organitzat el taller “Un món connectat” a l’oficina Store Mollerussa. L´activitat, que pretén fomentar el bon ús de la tecnologia entre els més petits, ha reunit a un grup de més de prop de 15 nens i nenes de Mollerussa, amb edats d’entre 8 i 12 anys. L´objectiu d´aquests tallers és fomentar l´ús responsable de la tecnologia i ensenyar als més petits com pot utilitzar-se per crear iniciatives, projectes i empreses que ajudin a que el món sigui més sostenible. Durant el taller, amb un enfocament dinàmic i de la mà d’experts consultors, s’han explicat alguns exemples de com la tecnologia pot ajudar a millorar el món, i els nens i nenes participants han generat idees per impactar positivament en el planeta i en la societat a través de la tecnologia. “Un món connectat” té el propòsit d´apropar les professions STEM als més petits i promoure les vocacions científiques i tecnològiques entre nens i nenes. Aquests tallers es duran a terme a les Mobile Week que tindran lloc durant aquest any a diferents municipis de tota Espanya. Mollerussa és un dels 16 territoris de Catalunya que participen a la iniciativa Mobile Week Catalunya 2022. CaixaBank, empresa patrona de la FMWC, és una de les entitats impulsores de la Mobile Week Catalunya. L’entitat financera forma part del patronat de MWCapital des del 2019 com a mostra del seu compromís amb la innovació i la transformació digital. L’aliança entre CaixaBank i MWCapital es desenvolupa fonamentalment a través de la col·laboració en projectes d’interès per a totes dues entitats al marc de quatre àmbits concrets: innovació, tecnologia, talent i societat. En aquest context, CaixaBank desenvolupa un rol actiu i d’influència com a entitat de referència en aquests àmbits i, de la mà de la Fundació Mobile World Capital Barcelona, organitzen activitats durant tot l´any per apropar la tecnologia a la ciutadania.

CaixaBank, líder en innovació

La tecnologia i la digitalització són clau en el model de negoci de l’entitat, que compta amb un percentatge de clients digitals del 73,1%. Gràcies a la seva estratègia de transformació digital, CaixaBank s’ha situat entre els bancs més ben valorats del món per la qualitat dels seus productes i serveis digitals, havent rebut per primera vegada en la seva història el màxim guardó nacional que atorguen les tres principals publicacions econòmiques sectorials internacionals -’Banc de l’Any 2021 a Espanya’, per The Banker; ‘Millor Banc a Espanya 2021’, per Global Finance, i ‘Millor Banc a Espanya 2021’ per Euromoney, a què se suma el de ‘Millor Transformació Bancària en el Món 2021’-. L’entitat també ha rebut aquest any múltiples reconeixements en l’àmbit de la banca digital i de la innovació, com el de ‘Banc més Innovador del Món 2021’ en els premis EFMA & Accenture; o els d’‘Entitat financera més innovadora a Europa Occidental 2021’, ‘Millor banc digital en banca de particulars a Espanya 2021’, ‘Millor disseny web en banca de particulars a Europa Occidental 2021’ i ‘Millor aplicació mòbil en banca de particulars a Europa Occidental 2021’, per part de Global Finance. En l’àmbit de la banca privada, CaixaBank ha estat escollida ‘Millor entitat de Banca Privada en anàlisi de Big data i Intel·ligència Artificial a Europa 2021’ per la revista britànica PWM (Grup Financial Times) i ‘Entitat de Banca Privada més Innovadora d’Europa Occidental’ als Best Private Bank Awards 2022 de Global Finance.

FOTOS: CAIXABANK

TÉRMENS (Noguera) La campanya de la fruita tindrà la menor producció dels darrers 40 anys

Afrucat augura que la campanya de la fruita serà la de menor producció dels darrers 40 anys a causa dels danys de les gelades de principis d’abril. El director general d’Afrucat, Manel Simón, aposta perquè compradors i venedors de fruita «planifiquin bé» l’estiu per no patir una falta d’estocs a les botigues. En qualsevol cas, s’ha mostrat convençut que els consumidors no hauran de patir per si falten préssecs o nectarines a les estanteries tot i que hi haurà menys oferta i no n’hi haurà tants de proximitat. Es preveu que els ERTOs no seran suficients per afrontar la caiguda de la mà d’obra a les centrals i ja s’està treballant en un model d’ajut per demanar al Govern. Els sindicats també demanen ajuts directes pels pagesos. A manca de dades definitives que es coneixeran a finals del mes de maig, Afucat (Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya) ja té coll avall que una de les zones productores de fruita dolça més importants d’Europa, la de la vall de l’Ebre, que suma Catalunya i Aragó, patirà una de les davallades de producció més importants dels darrers 40 anys. Sobretot pel que fa a la fruita de pinyol, que és la que va patir les conseqüències més serioses de les gelades que hi va haver en aquesta zona a principis d’abril i que ha

ORIOL BOSCH (ACN)

produït danys d’entre el 80 i el 100% a les finques sense cap sistema antigelada. Manel Simón aposta per planificar bé l’estiu davant aquesta davallada de producte i confia que a Espanya no caldrà patir perquè les empreses productores prioritzaran els destins més pròxims amb una disminució important de l’exportació a tercers països. D’aquesta manera, es preveu que es doni prioritat a grans compradors que tinguin en compte la qualitat del producte i l’increment de costos de producció que s’ha viscut enguany, en part a causa de la guerra a Ucraïna, en detriment dels «destins especulatius» que només pensen en preu. Simón ha remarcat que aquest factor serà molt important, ja que la pujada de preus que han patit els productors ha estat d’entre un 35 i un 45% i això se suma a la falta de producte a tot Europa. BARCELONA (Barcelonès)

Moció per exigir l’arranjament de l’A-2

El grup parlamentari de Junts per Catalunya ha registrat una proposta de resolució al Parlament, transaccionada amb ERC, per tal que la cambra insti el govern de la Generalitat de Catalunya a reclamar el manteniment i l’arranjament de l’A-2 al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) del govern espanyol. En concret, la moció ha estat presentada per la portaveu del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, i per la diputada de Junts al territori de Lleida, Alt Pirineu i Aran i portaveu del grup parlamentari de Junts a la Comissió de Polítiques Digitals i Territori (CPDT), Cristina Casol, en acord amb el grup parlamentari d’ERC. En concret, la moció denuncia el mal estat de l’autovia, i molt especialment al tram que discorre per les terres de Lleida, a les comarques de la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià. La moció s’ha registrat aquesta setmana i està previst que, en un termini aproximat d’un mes, se sotmeti a debat a la cambra parlamentària. La moció alerta que, tot sovint, els conductors i conductores dels vehicles i camions que circulen per l’A-2 es veuen obligats a fer “maniobres inadequades i perilloses per la circulació” per tal d’evitar el carril dret de l’autovia, on es troben la majoria dels esvorancs i on el ferm està més deteriorat. Així la circulació regular resulta molt difícil i perillosa. De moment, el grup de Junts resta pendent de l’assignació de la proposta a la Comissió de Polítiques Digitals i Territori, per tal que se sotmeti a votació. Juntament amb les representants de Junts Mònica Sales i Cristina Casol, han signat el text la portaveu del grup parlamentari d’ERC, Marta Vilalta, i el diputat a la Comissió de Territori d’ERC, Engelbert Montalà.

Els Rentadors, festival de música Juneda (Garrigues)

«Volem portar música que normalment es programa fora, i sortir de la queixa que a Lleida falten concerts i cultura»

Marc Teixidó, organitzador del Festival Els Rentadors explica com ha estat la trajectòria d'aquesta proposta cultural nascuda en un espai històric de la vila de Juneda, a les Garrigues. Enguany es presenta la quarta edició del certamen, i de moment ja han presentat els quatre artistes i grups musicals que conformaran el cartell: Blaumut actuarà el 8 de juliol, Anna Andreu ho farà el 15 de juliol, Maria Hein el 22 de juliol i Habla de mí en presente el 29 de juliol.

Marina Rúbies

Com neix el Festival Els Rentadors?

La proposta sorgeix després que es rehabilités la zona dels rentadors de Juneda, i on posteriorment hi havien fet algun acte cultural, concretament de poesia. L’espai era nou i només s’havien fet un parell d’actes, i per novetat de l’emplaçament, vam descobrir-lo i ens va agradar molt. És un lloc que té molt atractiu i una vinculació històrica amb el nostre municipi. Així, es va traslladar la proposta d’explotar i aprofitar l’espai al tècnic de cultura de l’Ajuntament de Juneda, Ramón Giné, i posteriorment a l’alcalde, Antoni Villas; on els vam comentar que podríem utilitzar els Rentadors perquè era un lloc molt atractiu. Teníem al cap fer un festival de música al poble des de feia temps, però el fet de descobrir aquest lloc rehabilitat ens va donar l'empenta per tirar-ho endavant. Una vegada parlat amb el consistori, vam engegar la primera edició.

Porteu ja tres edicions, i esteu preparant la quarta enguany. Com ha estat la vostra trajectòria?

El primer any vam estrenar-nos amb Roger Mas, Ferran Palau, Renaldo i Clara, entre altres, que son artistes reconeguts del panorama. En l’àmbit organitzatiu tenim ambició de créixer i anar a més cada vegada, però ja tenim aquesta sensació de creixement si mirem enrere, cada edició hem anat fent una passa: hem portat artistes nous i molt actius en el panorama català. En termes de públic, i a diferència del primer any, ens ha vingut més gent de fora, fins i tot gent d’altres províncies. És cert que el nostre perfil de públic és alternatiu, més propi de sala de concert. Ens movem amb un altre tipus d’artista, i vam començar amb artistes sense banda, però cada any el creixement hi ha sigut, intentant aprofitar al màxim l'espai i infraestructura. També cal recordar que, dels quatre anys, dos han sigut en pandèmia i hem trampejat les restriccions per poder continuar oferint cultura de manera segura. En general, la sensació és que ens hem anat consolidant, i la gent ens ha donat més confiança.

Com decidiu la programació? Tots els artistes de territori de parla catalana?

Normalment, va sobre la marxa, i segons el que es va movent dins del circuit musical actual. Com comentàvem, la primera edició vam començar amb el Roger Mas, un artista molt consolidat, perquè volíem iniciar-nos amb algú important dins del panorama. Hem anat portant actualitat, i el Ramón Giné, tècnic de cultura, ens ha ajudat molt al fet que el festival tirés endavant, ja que té contacte amb alguns artistes molt reconeguts. Per exemple, el fet de portar Sidonie va suposar un salt, un petit paradís. Cada edició hem anat jugant amb artistes que ens agraden i que son actuals. També hi ha un punt excitant a l'hora d’arriscar-se amb artistes reveleació com Maria Hein o Maria Jaume, que fa poc temps que son presents en el panorama musical i només tenen un àlbum, però de molta qualitat. Volem donar espai a artistes revelació en un espai bonic.

De fet, l’emplaçament del festival és un gran atractiu.

Sí, i també amb molta història. Era un espai col·lectiu, ubicat entorn de la Femosa, que tenia una funció social, atès que, més enllà del seu ús pràctic, eren àmbits de reunió, dinàmics i socialitzadors, vinculat sobretot a les dones, que eren les que rentaven la roba. Amb l'arribada d'aigua corrent a les cases, aquest espai públic, va deixar-se d'utilitzar, i entrant en una progressiva decadència. Aquests darrers anys, s'ha dut a terme la seva recuperació, integrant-lo dins l'oferta patrimonial del municipi.

Quina és la motivació per continuar endavant amb el festival?

El festival neix amb la voluntat de portar música que per gaudir-la, normalment hem de marxar fora del poble. També volem sortir de la queixa que a Lleida falten concerts i cultura, que és un discurs molt comú a les Terres de Ponent. Per què no podem fer alguna cosa de qualitat al poble? Volem sortir de repetir que som el "Far West", i que sembla que a Lleida anem enrere. Amb propostes com aquesta ens ho podem creure i fer coses de qualitat. Els Rentadors pot ajudar que la gent també s’animi a fer propostes culturals als seus respectius pobles sense haver de marxar fora a les capitals.

XAVIER MINGUELLA

XAVIER MINGUELLA

RAFA ARIÑO

Anuncis BREUS

COMPRO MASÍA O CASA DE

CAMPO lo más habitable posible con terreno. Al contado. T. 93 430 35 67

BUSCO CASA a ser possible amb terreny o pati, restaurada o per restaurar. T. 93 410 99 59 MARMOLES LUNA. Elaborem tot tipus de marbres, granits i pedres naturals per taulells de cuina, bany, sòcols, façanes, terres, trofeus esportius, plaques commemoratives i altres revestiments. T. 609 717 017.

La recepta Musclos a la marinera

www.bojosperlacuina.com

Ingredients:

· 2 quilos de musclos · 1/2 llimona · 1 ceba mitjana · 2 alls · 1 tomata mitjana · 100 g de vi blanc sec · 1 cullerada rasa de farina · Sal · Pebre · Un pessic de pebre bord · Una fulla de llorer · 3 branquetes de julivert

Elaboració:

Rentarem els musclos i els hi traurem les barbes. Els posarem dins d'una olla gran amb mitja llimona trossejada. Taparem l'olla i la posarem al foc, al mínim. Al cap de 15 minuts, mirarem si ja estan oberts i els remenarem a fi que als de dalt de tot també els arribi la calor. Quan s'hagin obert, apagarem el foc. Els col·larem en un colador fi i reservarem l'aigua que han deixat anar. Reservarem els musclos. Pelarem i tallarem la ceba i el alls. Netejarem i picarem el julivert. Posarem una paella al foc amb dues cullerades d'oli. Quan estigui calent, afegirem la ceba i l'all salpebrats. Ho courem a foc lent fins que la ceba sigui transparent. Incorporarem la tomata i la sofregirem fins que sigui ben brillant. Afegirem ara la farina i el pebre bord i remenarem bé perquè no faci grums. Tot seguit, afegirem el vi blanc sense parar de remenar i deixarem que s'evapori. Posarem l'aigua dels musclos, una mica de sal, la fulla de llorer. Farem bullir la salsa durant deu minuts a foc lent. Traurem la fulla de llorer i passarem la salsa pel colador xinès o pel passapurés. Comprovarem el punt de sal i rectificarem si fos necessari. A la mateixa paella on em fet la salsa, afegirem els musclos i abocarem la salsa pel damunt i els farem bullir un minut. Finalment, afegirem el julivert picat pel damunt i els servirem ben calents.

Sudoku

www.sudokusweb.com

Com jugar?

S’han d’omplir totes les caselles buides de manera que en cada columna vertical, horitzontal i en cada caixa de 3x3 caselles hi hagi els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap. fàcil ↓ difícil ↓

Recomanem

Autor:

Sergi Belbel

Editorial:

Grup62

Gènere:

Novel·la contemporània

MORIR-NE DISSET

Ernest Calvo, fill d'una família immigrant vinguda del sud d'Espanya, neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s'integra com el més català dels catalans. Mentre va relatant, amb nostàlgia i humor, la seva infantesa i la seva joventut –en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l'inquieten alhora–, es confessa autor d'una sèrie d'assassinats comesos entre el període que val del cop d'estat de febrer de 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona del 92. A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d'una família catalana de classe treballadora, humil i honesta, el protagonista s'enfronta a les contradiccions d'una societat en procés de canvi, que es busca a ella mateixa, com el mateix personatges, i que veu amenaçada la seva supervivència. Un relat confessional divertidíssim, audaç i ple de talent narratiu que ens posa davant d'un mirall.

Autora:

Tània Juste

Editorial:

Columna Edicions

Gènere:

Novel·la literària

AMOR A L'ART

A la Barcelona dels anys setanta, l'Olivia està a punt de llicenciar-se a la Facultat de Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història de l'Art. Vinguda del poble cinc anys abans, viu al barri Gòtic amb el seu avi, un antiquari del carrer de la Palla al qual ajuda en les seves estones lliures, alhora que surt amb un reporter gràfic que cobreix els esdeveniments més rellevants del franquisme. Durant el buidatge d'un pis d'un important colleccionista d'art, d'origen austríac, l'Olivia descobreix l'autoretrat de la Valèria Sans, una pintora d'avantguarda desconeguda que va viure al Montparnasse dels anys vint i es va relacionar amb els grans artistes del moment. La seva mort prematura i el fet de ser una dona la van enterrar en l'oblit. Aquest descobriment representarà un mirall edificant i una gran motivació per a la trajectòria vital de l'Olivia que quedarà marcada per sempre.

El racó de l'app

EmojiMix

Emoji Kitchen és una curiosa funció inclossa dins de Gboard per la qual pot convinar diversos emojis per crear stickers originals que pots compartir en moltes apps, com por ejemplo WhatsApp. S'accedeix des del propi teclats, però també els pots consultar de forma més visual amb EmojiMix. EmojiMix fa molt més fàcil combinar emojis, ja que, en comptes de haber de provar convinacions a cegues, el que has de fer és moure les dues rodes per a unir emojis i veure el resultat. Després, el pots copiar al portapapers, compartir o guardar com a favorit, per tenir-lo sempre a mà.

Wombo

És una de les app revelació de l'any, et permet convertir la teva foto, o la qualsevol persona, en un vídeo curt cantant vàries cançons. El resultat és molt bo en la majoria dels casos i, quan no ho és, sols ser encara més hilarant.

Horòscop

ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: estima a qui tens a prop. Salut: descansa millor. Treball: no et desesperis.

TAURE 21-IV / 21-V. Amor: tindràs sort. Salut: proposa't canviar d'hàbits. Treball: t'arribarà una bona proposta.

BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: deixa't estimar. Salut: vigila amb els refredats. Treball: no et sobrecarreguis.

CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: gaudeix del moment. Salut: fes més esport. Treball: no procastinis.

LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: tinguis a prop a la família. Salut: mal d'articulacions. Treball: compliràs els objectius.

VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: reclama atenció. Salut: beu més aigua. Treball: vindran canvis favorables.

BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: ves amb compte. Salut: relaxa els nervis. Treball: tot anirà millor del que penses.

ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: recolza't en qui t'estima. Salut: gaudeix de la tranquil·litat. Treball: tindràs bones notícies.

SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: no t'estressis. Salut: vigila l'alimentació. Treball: la teva opinió serà valorada.

CAPRICORN 23-XII / 21I. Amor: vigila les traïcions. Salut: massa estrès. Treball: l'ambient t'és desfavorable.

AQUARI 21-I / 19-II. Amor: estaran pendents de tu. Salut: cuida't, però més als altres. Treball: no ho deixis per demà.

PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: cultiva l'amor propi. Salut: pren més el sol. Treball: notícies que et faran il·lusió.

ANUNCIS BREUS

973 501 878 redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com

solucions Sudoku

↓difícil

l’Agenda Del 5 al 18 de maig de 2022

de les Comarques

Dijous, 05/05 BALAGUER

Presentació del llibre: Joan Sauret. Tasca i es-

perança, d'Àlvar Llobet. A 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Margarida de Montferrat.

TÀRREGA

Inauguració de l'exposi-

ció Lluís Trepat. A les 7 de la tarda, a la Sala Marsà.

Divendres, 06/05 BALAGUER

Diada Olímpica Primària.

Jocs esportius escolars. Activitat per als escolars del 3r cicle de primària, on es busca la jornada esportiva a través de diferents competicions en esports convencionals. A les installacions esportives de Balaguer.

Dissabte, 07/05 AGRAMUNT

4rt Cicle d'arts escèniques i musicals Brots.

Guillem Albà, un dels millors pallassos del moment, omple els escenaris amb la gira Jaleiu. Un espectacle que fa esclatar de riure i on es mostra la seva particular manera de fer de la vida un joc. A les 9 de la nit, al Teatre Casal Agramuntí.

BALAGUER

XVIII Trobada de guitar-

res. Per acomiadar la XVIII Trobada de guitarristes, els 70 alumnes de guitarra de les diverses escoles de música de Lleida oferiran un concert de petites formacions de cambra i el clouran amb la interpretació, en format d'orquestra de guitarres, d'un repertori d'obres clàssiques i modernes. A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal.

Diumenge, 08/05 BALAGUER

Aplec a Santa Maria de

les Franqueses. 10è aniversari de la Colla Sardanista Monestir de Santa Maria de les Franqueses. Durant tot el dia, al Monestir de Santa Maria de les Franqueses.

TÀRREGA

Cicle Tàrrega Sona 2022: El tocadiscos de Joan

Fuster, homenatge a l'escriptor valencià.

Diumenge, 08/05 TÀRREGA

Mitja Marató i 10 Km

Ciutat de Tàrrega. A 2/4 de 10 del matí, al parc esportiu.

Dimecres, 11/05 TÀRREGA

FESTA MAJOR DE MAIG. Cantata Escola Munici-

pal de Música. A les 6 de la tarda, a la plaça de les Nacions sense Estat.

Del 12/05 al 15/05 BALAGUER

5a edició Jazz al pati.

Mostra internacional de joves intèrprets. Al pati de l'antiga Escola Pia de Balaguer.

Dijous, 12/05 TÀRREGA

FESTA MAJOR DE MAIG.

Repic de campanes i sirollada amb Diables BAT, espectacles de cultura popular amb l'Eixideta, pregó de Festa Major i actuació del Trio Kumbia. (Més informació p. 12)

Divendres, 13/05 BALAGUER

Un musical d'estels a càrrec de l'Estel de Balaguer. Ens ofereiran un recorregut pel món dels musicals, des dels més antics als més actuals, amb escenes en directe i altres sorpreses. Amb la participació de l'alumnat de l'escola Estel i persones usuàries del taller. A les 4 de la tarda, al Teatre Municipal.

TÀRREGA

FESTA MAJOR DE MAIG.

(Més informació p. 12)

Dissabte, 14/05 AGRAMUNT

9è Mercat del Trasto.

Aquesta edició del mercat recuperarà el seu format habitual, sense limitacions, amb esmorzar per als participants. De 9 a 2 del migdia, a la plaça del Pou.

BALAGUER

Trobada sardanista. Trobada de casals d'equipaments cívics de Catalunya. 27a Trobada de sardanistes adults Saltem i Ballem. Al parc de la Transsegre.

Nit dels Museus: alAndalus a les fosques.

Visita nocturna al museu. Proposta d'una visita sensorial a la seva sala d'exposició permanent. A les fosques ens endinsarem en el món andalusí, en les seves olors, sons i textures, acompanyats per les conservadores de la institució. El món quotidià nocturn dels balaguerins de fa mil anys. A les 10 de la nit, al Museu de la Noguera.

TÀRREGA

FESTA MAJOR DE MAIG.

Firacóc 2022. A les 6 de la tarda, a l'Espai MerCAT. CorreTossino 2022 amb Band The Marxa, La Follia Brass Band i Triki Trauki Fanfarrea. A les 6 de la tarda. (Més informació p. 12) La Nit del Tararot. Sopar popular i espectacle i cercavila de cultura popular. A partir de 2/4 de 9 del vespre.

Concert amb Roba Estesa, La Terrasseta de

Preixens i Lasta Sanco. A 1/4 d'1 de la matinada, a la plaça de les Nacions sense Estat. (Més informació p. 12)

Diumenge, 15/05 BALAGUER

Biennal Gegantera 'Ciu-

tat de Balaguer'. Amb la participació de prop d'una vintena de colles d'arreu del territori. Ball final amb el ball demostració de cada colla convidada amb les seves figures. A la plaça Mercadal.

TÀRREGA

FESTA MAJOR DE MAIG. 33a Trobada de Gegants

i Capgrossos. A 2/4 de 12 del migdia, a la plaça de les Nacions sense Estat. Firacóc 2022. De 10 del matí a 2 del migdia i de 2/4 de 6 de la tarda a2/4 de 10 de la nit. (Més informació p. 12)

38è Aplec de Sardanes.

A les 12 del migdia i a les 5 de la tarda, a la plaça del Carme.

Cafè concert i ball amb

l'orquestra Cimarrón. A les 5 i a les 7 de la tarda.

Dilluns, 16/05 TÀRREGA

Dia del Nen a les firetes i

artraccions. De les 5 de la tarda a les 9 de la nit.

Dimecres, 18/05 BALAGUER

Dia Internacional dels

Museus. Jornada de portes obertes al Museu de la Noguera i al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre. Entrada gratuïta. De 10 a 2 del migdia i de 5 a 7 de la tarda.

Si voleu anunciar

la vostra activitat o festa en aquesta secció truqueu al: 973 501 878

o bé envieu un correu electrònic a:

publicitat@

comarquesdeponent.com