Sort

Un estudi constata que la carn engreixada amb pastures és més sostenible i saludable

LA POBLA DE SEGUR

Un estudi realitzat a l’explotació ramadera de Cal Tomàs de la Pobla de Segur ha constatat que la carn d’animals engreixats a base de pastures és més saludable que la d’animals engreixats amb pinso. Els animals alimentats amb farratge tendeixen a tenir un major contingut d’àcids grassos poliinsaturats i, en especial del tipus omega 3. Dani Villalba, professor de la UdL, on ha posat èmfasi és en el model que fa de la carn resultant un producte més sostenible donat que l’aliment dels animals és Km0. Villalba ha explicat que aquesta manera de produir ha d’anar acompanyada d’una conscienciació i diferenciació donat que la productivitat és més baixa però viable pels petits productors. Durant mig any s’ha fet un exhaustiu seguiment (controls de sang, de pes, d’alimentació, d’engreix o de creixement, entre d’altres) a 24 vedells: vuit alimentats amb pinso, vuit amb pinso i

MARTA LLUVICH (ACN)

farratge i vuit a base d’unifeed i pastura. I les dietes amb major proporció de farratge han presentat valors més elevats d’àcid linoleic conjugat (CLA), associat a la protecció contra el càncer. La ràtio d’Omega 6 sobre Omega 3 ha presentat un valor inferior en les dietes farratgeres aconseguint valors més propers a l’òptim. La dieta basada en farratges i pastures al 100% és més respectuosa per als animals, ja que va més acord amb la fisiologia d’aquests. A més, suposen un aprofitament dels recursos naturals i una regeneració de la terra, ha explicat Miquel Gordó, de Cal Tomàs. A banda, els experts asseguren que la regeneració del sòl, a través del retorn dels animals a la terra, és imprescindible i, una de les poques maneres reals, de combatre el canvi climàtic. Els resultats de l’estudi diuen que els farratges resulten una alternativa no només ecològica sinó també viable per als petits productors. Quan aquesta carn surt al mercat és un producte amb un alt valor afegit que s’ha de fer que el client l’acabi reconeixent de manera constant. L’estudi de Cal Tomàs és el tercer d’aquestes característiques que es fa. Anteriorment, la Universitat de Lleida n’havia realitzat un a una explotació ramadera de la Vall Fosca i un altre a la Vall Ferrera. Els resultats de l’estudi de Cal Tomàs es van presentar a la mateixa explotació ramadera, en el marc d’una jornada divulgativa.

SORT Destrueixen il·legalment 29 nius d’una espècie protegida d’ocells

GUÀRDIA CIVIL

LLAVORSÍ Boscos de Muntanya busca joves per garantir el futur dels ecosistemes

El Projecte Boscos de Muntanya, entitat líder en voluntariat ambiental a Catalunya, ha iniciat una nova edició de la campanya per a joves, una iniciativa que ja ha comptat amb la participació de més de 200 estudiants de secundària des de la seva posada en marxa en 2019. Guiats per professionals de la natura i de la gestió forestal, joves d’entre 15 i 17 anys de l’Institut Waldorf Tretzevents de La Floresta han realitzat feines de servei comunitari en la recuperació i conservació dels boscos. En aquest entorn,

PROJECTE BOSCOS DE MUNTANYA

els joves coneixen, de primera mà, la importància del bosc i la necessitat de salvaguardar totes les seves funcions forestals com el paper de l’economia circular rural a partir de la ramaderia, la prevenció d’incendis i la protecció de l’hàbitat d’espècies locals, entre d’altres. L’objectiu d’aquesta iniciativa, amb la que ja s’han portat a terme 63 dies de feina al bosc, és donar al jovent l’oportunitat de conèixer el bosc des de dins, sensibilitzar sobre les amenaces dels ecosistemes forestals i promoure la biodiversitat, la mitigació del canvi climàtic i la gestió forestal sostenible. “Per a la nostra organització comptar amb l’aliança dels instituts ens dona accés continuat al públic jove, protagonista del futur dels nostres boscos i que ara mateix es troben desconnectats d’aquesta realitat”, lamenta Andreu González, director del Projecte Boscos de Muntanya.

TALARN Tallers en ruta, un projecte de promoció de l’envelliment actiu

Arran de la covid, moltes persones han reduït els seus espais de socialització, fet que ha provocat situacions de solitud no desitjada. La gent gran no n’és una excepció i probablement ha patit amb més mesura aquesta reducció de la vida pública. El 27% de la població del Pallars Jussà té més de 65 anys, el tant per cent més alt d’entre totes les comarques catalanes. Per aquesta raó, des de la cooperativa Alba Jussà conjuntament amb els ajuntaments de la Torre de Capdella i de Talarn s’ha teixit el projecte Tallers en ruta per oferir activitats setmanals o quinzenals a diferents nuclis dels municipis. Alguns exemples en són els tallers d’estiAgents del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil, el Seprona han denunciat la destrucció de diversos nius d’oreneta cuablanca, una espècie d’ocell protegida, d’un edifici d’habitatges de Sort. Els efectius van ser alertats el 4 de maig passat, quan van observar diversos operaris d’una empresa de manteniment i neteja al lloc dels fets i van veure les marques de fins a 29 nius sota la coberta de l’immoble que, presumptament, havien estat retirats amb una plataforma elevadora. Davant d’aquesta situació, van elevar una proposta de sanció

mulació cognitiva, de treball artístic o d’exercici físic que es desplacen als municipis de la Torre de Capdella i de Talarn. El Pallars Jussà té 14 municipis i 143 nuclis de població. La dispersió poblacional és una realitat, però la majoria de serveis públics s’ubiquen en els municipis més poblats. També és així amb els equipaments que ofereixen activitats per la gent gran i, per tant, l’oferta queda reduïda únicament per aquelles persones que viuen en aquestes poblacions o que poden desplaçar-s’hi. Actualment ,unes 17 persones participen en els tallers i la idea és poder-ho oferir a més municipis gràcies a la subvenció de la Fundació la Caixa. al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que típica aquest tipus de fets com una infracció greu i amb multes que poden arribar els 200.000 euros. Els agents també van veure que hi havia diverses orenetes sobrevolant la zona buscant el niu i un remolc amb restes de nius. Aquests van ser retirats pels efectius amb autorització prèvia. Des del Seprona van denunciar els fets en veure que no hi havia cap justificació per treure els nius i que no s’havia respectat la finalització del període de cria d’aquesta espècie.

Així, les estades pretenen conscienciar sobre les necessitats del bosc, sensibilitzar i promoure la sostenibilitat ambiental, tot plegat amb la realització d’un treball físic a l’aire lliure i en equip. Aquesta experiència promou, a més de la responsabilitat, l’autonomia i la cohesió de grup. Adreçada a joves majors de 14 anys de centres de secundària, cicles formatius o similars, les estades es realitzen en el marc del “servei comunitari” i de “l’aprenentatge-servei” que impulsa el Departament d’Educació de la Generalitat.

ALBA JUSSÀ