11 minute read
Àger
La UAB signa un conveni per crear un campus d’arqueologia a la Vall d’Àger
ÀGER
Advertisement
AJUNTAMENT D’ÀGER
L’Ajuntament d’Àger ha signat un conveni de collaboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb l’objectiu de crear el Campus d’Arqueologia UAB Vall d’Àger, que permetrà la docència de camp de graus, màsters i doctorats impartits per la UAB de l’àmbit de l’arqueologia a les instal·lacions de l’Ajuntament d’Àger, així com facilitar les activitats de recerca i el desenvolupament científic en el camp de l’arqueologia i del patrimoni. Han signat el conveni l’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgués, i el rector de la UAB, Francisco Javier Lafuente. L’acord, que permetrà la recerca arqueològica a Àger, tindrà una durada de quatre anys, i serà prorrogable fins als vuit anys. D’ara enda vant, el consistori d’Àger garantirà al personal acadèmic i a l’alumnat de la UAB l’accés i l’ús de les instal·lacions i els serveis municipals, mentre que la universitat es responsabilitzarà de la realització de la docència de les pràctiques de camp del grau d’Arqueologia, màsters o doctorats al municipi. En concret, la col·laboració consistirà en la realització de les pràctiques de camp del grau d’Arqueologia i de treballs arqueològics, especialment al jaciment arqueològic de Santa Coloma, tot i que, a causa de la gran riquesa arqueològica de la Vall d’Àger, no es descarta que hi hagi altres jaciments arqueològics que puguin suscitar interès. D’aquesta manera, l’Ajuntament d’Àger referma encara més el seu interès a promoure les activitats docents i de recerca al conjunt de jaciments arqueològics reconeguts i no reconeguts de la Vall, que atorguen valor al patrimoni del municipi i contribueixen al seu desenvolupament econòmic, social i cultural. El Campus d’Arqueologia UAB Vall d’Àger estarà al servei de tota la comunitat científica nacional i obert a la collaboració internacional en l’àmbit de la recerca. L’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgués, ha explicat que la creació d’aquest campus farà possible la investigació i el desenvolupament científic en el camp de l’arqueologia i el patrimoni, i es convertirà en una eina essencial en la formació dels i les estudiants.
AJUNTAMENT D’ÀGER
L’Equip de futbol sala Club Àger Deportiu Montsec s’ha recuperat després de gairebé 10 anys amb l’objectiu de participar en la Lliga de 3a divisió catalana de futbol sala Lleida club 18. La falta de jugadors i finançament va suposar l’aturada de l’activitat de l’equip. La competició esportiva federada ha començat aquest dissabte, 15 d’octubre. Aquesta compta amb la participació de 12 equips de 3a divisió i està organitzada per la Federació Catalana de Futbol. Durant la primera jornada, l’Àger Deportiu Montsec ha obtingut la victòria amb 5 a 3 en el seu primer partit contra l’Anglesola C.F. Sala B. El seu segon partit serà contra el Barbens, C.F. i tindrà lloc el dissabte, 22 d’octubre a Àger. Actualment, l’equip de futbol sala té 12 jugadors. Tot i això, la iniciativa ha tingut una gran acollida entre la gent del poble i moltes persones s’han animat a formar-ne part. “Aquest equip, a més de promoure l’esport i portar el nom d’Àger al món esportiu, també busca ser un vincle d’unió i participació entre les i els habitants d’Àger”, afirma Mireia Burgués, alcaldessa d’Àger. Ara com ara, els jugadors pertanyen a una franja d’edat dentre 18 a 46 anys i els entrenaments es fan dos dies per setmana a càrrec de David Carbajal, entrenador i coordinador de l’equip.
BALAGUER Firauto clou la seva 30a edició amb quasi el 25% els vehicles exposats venuts
DELEGACIÓ TERRITORIAL DEL GOVERN
Firauto enguany arriba a la seva 30a edició, una fira totalment consolidada i molt esperada pel sector de l’automòbil, especialment per la incorporació en aquesta edició de les autocaravanes, els remolcs, d’empreses de retolació, i de vehicles industrials. Tal com afirma Ràdio Balaguer, durant el cap de setmana més de 6.000 persones omplir el recinte firal del pavelló d’Inpacsa. A la fira hi havia 200 vehicles exposats, gairebé 50 dels quals han tancat operacions de compravenda, un 25% del total dels vehicles exposats. El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, va inaugurar la fira divendres 14 d’octubre, acompanyat per l'alcalde, Jordi Ignasi Vidal, i regidors del municipi. En el transcurs de l’acte, Solé va remarcar que "la progressiva adaptació del sector de l'automoció als nous models de mobilitat i a les necessitats de sostenibilitat de la societat ja es reflecteix en certàmens com Firauto, on ja s'hi poden trobar vehicles elèctrics d'ocasió". El certament va tancar les portes diumenge amb la visita del vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Carles Gibert, acompanyat pel paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, entre altres autoritats.
TÀRREGA
Durant el cap de setmana del 15 al 16 d’octubre Tàrrega es va convertir en un gran aparador de divulgació dels valors ecològics. Es va celebrar la 22a edició de Fira del Medi Ambient, la qual va aplegar més de 50 d’expositors i una vintena llarga d’activitats de conscienciació ecològica, pedagogia i divulgació sobre el reciclatge de residus i la biodiversitat, a més de propostes vinculades a la gastronomia de proximitat. El certamen, enguany recupera les activitats fora del recinte firal, situat al Pavelló del Club Natació, espai que es va estrenar l’any passat com a nova localització de la fira. Una de les novetats d’enguany ha sigut el servei de bus gratuït amb parada en set indrets del nucli urbà per tal de facilitar el desplaçament de la ciutadania al recinte firal: plaça del Centenari, avinguda de Catalunya (cantonada amb el carrer d’Anglesola), plaça del Pare Carles Perelló, plaça de Rafael Casanova, Raval del Carme (encreuament amb el carrer d’Orient), plaça del Carme i carrer de Sant Pere Claver – La Plana. La Regidoria de Promoció Econòmica de Tàrrega organitza l’esdeveniment amb el suport del Consell Comarcal de l’Urgell i la Diputació de Lleida. la Regidoria de Promoció Econòmica. L’acte inaugural va tenir lloc dissabte 15 d’octubre al matí, amb l’assistència de l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú, que va destacar la llarga trajectòria de la fira, “fa 22 anys que consciència la població de Tàrrega i l’Urgell sobre la importància de tenir cura del medi ambient tant a través dels expositors com de les xerrades, activitats i tallers que es programen”; el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Arnau Queralt, que per la seva part va remarcar que la Fira del Medi Ambient de Tàrrega “fa una funció essencial per implicar ciutadania i empreses a actuar per aturar el canvi climàtic”; el vicepresident quart de la Diputació de Lleida, Ferran Accensi, entre altres autoritats. Entre els actes més destacables d’aquesta edició trobarem la conferència sobre les evidències de l’existència del canvi climàtic i com afectarà el planeta a càrrec de Francesc Mauri, meteoròleg i home del temps de TV3, i el Dr. Joan Girona, investigador de l’IRTA en el programa ‘Ús eficient de l’aigua en l’agricultura’. L’acte va aplegar a més d’un centenar de persones interessades en millor els seus hàbits quotidians. Mauri va remarcar que a Catalunya encara no hem avançat cap a l'ús de les energies renovables, i que aquest canvi és necessari per poder continuar vivint al món. Un dels actes amb més participació va ser la desfilada de roba organitzada per Cartaes amb la collaboració dels estudiants del Col·legi Sant Josep, que va ser tot un èxit. Sota el “Cartaes posa la roba i vosaltres hi poseu l’estil” mostrava part de la roba que tenen a la venda a les seves botigues del Carrer Major i del Carrer Llevant de Tàrrega. La desfilada tenia l’objectiu de destacar l’impacte que té la seva manera de consumir en el medi ambient i demostrant que la roba de segona mà pot ser un producte de primera i potenciant l'economia circular com a model econòmic. I tampoc han faltat a la programació tallers i xerrades pedagògiques per a totes les edats com l’espai de joc l’Animalada de Katakrak, una companyia d’art de carrer creada el 2005 que basa el seu treball en tres eixos fonamentals: la creativitat, el reciclatge i el joc. Seleccionen i manipulen objectes en desús o materials del rebuig industrial o familiar fins a convertir-los en artefactes originals i únics; una mostra de molins tradicionals per fer farina de blat de moro; la Cúpula Gustum (que difon els productes alimentaris de proximitat); una mostra d’art anomenada ‘Planeta Tap’ de l’artista Juan Cabrera, 80 escultures realitzades amb tota classe de plàstics en desús amb residus que apropa el públic al problema de la contaminació amb plàstics d’una manera didàctica, creativa, lúdica i artística; l’exposició ‘Naturalment’ de Jordi Marcos, formada per escultures inspirades en el món de la natura construïdes a partir de tota mena de ferralla i materials diversos recollits, reciclats i reutilitzats; entre altres. La 22a Fira del Medi Ambient de Trrega va tancar les portes diumenge mantenint una bona afluència de visitants i molta participació. Hi ha hagut una gran participació per part de la ciutadania en la majoria de tallers, xerrades i espais d’activitats que han omplert el Pavelló del Club Natació i els seus voltants, sobretot dissabte i diumenge a la tarda. En un moment en què es destaquen clarament els efectes del canvi climàtic, i la necessitat d’adquirir nous hàbits per cuidar el medi ambient, Tàrrega ha fet pedagogia dels valors ecològics per “remoure la consciència” de la a ciutadania i construir un futur més sostenible.
AJUNTAMENT DE TÀRREGA FOTOS: ASMAA R. BELLAHBIB
Lluís Culleré, tècnic de fauna
A quins ocells engloba el terme aus rapinyaires? Per què se’ls denomina així?
Aus rapinyaires són aquelles que depreden sobre altres animals. S'alimenten d'ells. Es caracteritzen per tenir urpes i bec molt poderosos. S'anomenen així per "rapinyar" o predar altres animals.
Quina importància té la seva funció dins del medi natural?
La seva funció és importantíssima i indispensable. Regulen les poblacions de les espècies preses i les malalties que aquestes es poden transmetre entre elles mateixes o als humans (zoonosi).
Quina és la situació actual d’aquestes aus?
La majoria de les poblacions d'aquestes aus estan en estat de vulnerabilitat o inclús en risc d'extinció, per la qual cosa totes estan protegides per la llei. No se les pot caçar ni provocar molèsties, sobretot en època de cria.
Quina repercussió té la caça per aquests animals? I les plagues de conills?
La caça, durant molts anys, ha aniquilat els depredadors pensant que així augmentaria en nombre de preses, però la ciència ha demostrat el contrari. Si s'elimina el depredador, emmalalteix la població de preses. Ja sigui per excés, el que acaba amb l'aliment de l'espècie, o amb malalties que les elimina del medi.
Què són les ‘Juntas de Extención de Alimañas’? Com va afectar aquestes aus?
La ‘Juntas de Extención de Alimañas’ era una agrupació en l'època de la dictadura franquista, que es dedicava a exterminar qualsevol depredador per augmentar la caça. La filosofia d'aquesta agrupació, a part de ser una barbaritat, era totalment equivocada.
Avui en dia considera que encara hi ha lleis que afavoreixin la caça?
La caça és un mitjà de gestió i un esport mil·lenari. No ha d'estar renyit amb la conservació de la natura, però ha de canviar la mentalitat del caçador. Tot i que, penso que cada vegada hi ha més gent (caçadors) conscienciada que el respecte a la natura és l'únic futur.
Quines són les millores que s’haurien de fer per afavorir a aquests ocells, i no s trobin en perill?
Crec que el sector "animalista extremista" també està fent molt mal. Protegint les colònies de gats ferals o assilvestrats estem sentenciant milions d'ocells a ser depredats per un depredador introduït que no forma part de l'ecosistema.
