15 minute read
Balaguer
Tornen les activitats amb motiu del 25N per manifestar el rebuig contra la violència de gènere
NOGUERA
Advertisement
El Consell Comarcal de la Noguera a través del Servei d’Informació i Atenció a les Dones, ha organitzat diferents activitats per visibilitzar el posicionament de rebuig contra la violència de gènere al voltant del 25N i contribuir a erradicar-la. Com cada any, aquestes activitats es fan en diversos municipis de la Noguera, i també en diferents formats per abastar a tots els públics. La primera activitat programada va ser el pòdcast “Oye Polo”, que es va fer a Albesa el 4 de novembre. Una quarantena de persones van assistir i participar en l’espectacle de les podcasteres Ana Polo i Maria Rovira, que en clau d’humor van descobrir diferents actituds masclistes que encara avui són presents a la nostra societat. El calendari previst per a les properes activitats és el següent: diumenge 20 de novembre, a les 11.00 h, a Balaguer, Cursa de la Dona, conjuntament amb la Paeria de Balaguer; diumenge
DREAMSTIME
20 de novembre, a les 17.00 h, a Térmens, espectacle “Contes de bona nit per a nenes rebels”, a càrrec de la companyia Espectacles Xavi Demelo; dijous 24 de novembre, a les 19.30 h, acte institucional del 25N, a Menàrguens, amb l’espectacle de performance “Les paraules fan mal”; diumenge 27 de novembre, a les 17.00 h, a Camarasa, espectacle “Contes de bona nit per a nenes rebels”, a càrrec de la companyia Espectacles Xavi Demelo. L’espectacle “Contes de bona nit per a nenes rebels” treballa a partir de les vides de 4 dones que han estat referents històriques, temes com la gelosia o la llibertat (amb Frida Khalo); l’explotació laboral (amb Nina Simone); l’opressió de les persones vulnerables (amb Yoko Ono), i l’autonomia i la independència (amb Coy Mathis) Aquesta activitat es realitza conjuntament amb el PLACI dels Serveis Socials del Consell Comarcal de la Noguera, coincidint amb la celebració del Dia dels Drets dels Infants (20 de novembre). La performance “Les paraules fan mal”, de dansa contemporània, explica les emocions i sensacions que viu una dona quan rep: floretes, paraules d’ànim, menyspreus, insults, qualificatius grollers, amenaces... La violència que s’exerceix sobre les dones a través dels comentaris. Per altra banda, el SIAD del Consell Comarcal de la Noguera ha col·laborat amb la Paeria, el CAP i els Mossos de Balaguer en la realització d’un fulletó informatiu que la Paeria ha editat per ser difós en el seu Punt Lila, amb informació necessària per a tota dona que pugui sentir-se agredida en espais d’oci, i també d’una guia de recursos adreçada a professionals per a poder atendre les víctimes de violència de gènere.
BALAGUER Inauguració de l’exposició “Gara i l’Energia que ens envolta”
PAERIA DE BALAGUER
Dilluns dia 14 de novembre es va inaugurar l’exposició itinerant de divulgació científica “Gara i l’energia que ens envolta”, ubicada a la sala Reguereta del Casal Lapallavacara. Estarà oberta al públic fins al 7 de desembre. Els horaris per visitar-la seran entre setmana de 9 a 14 h i de 16 a 17 h i els dissabtes de 10 a 14 i de 17 a 21 h. L’exposició es pot visitar a Balaguer gràcies a la collaboració de l’IREC amb l’Energy HubLab, un projecte de la Paeria i la Diputació per fomentar la transició energètica a les comarques de Ponent. Tot i que les actuacions del projecte estan adreçades principalment al món empresarial i a les administracions locals, també vol contribuir a la sensibilització de la ciutadania en temes d’eficiència energètica i energies renovables. Precisament, “Gara i l’energia que ens envolta” contribueix a l’educació cientificotècnica de la ciutadania mostrant diferents solucions energètiques d’acord amb les diverses línies d’investigació actuals. Està dividida en quatre zones d’activitat: la generació, l’emmagatzematge, la distribució i el consum d’energia.
BALAGUER Èxit de participació en la Cursa del Sant Crist, amb més de 270 persones inscrites en totes les modalitats
Diumenge 13 de novembre es va donar per finalitzada la 41a edició de la Cursa Sant Crist de Balaguer. A la prova atlètica hi havia les distàncies de 10 i 5 kilòmetres, la caminada popular, així com les curses infantils, per als més petits de la casa. La sortida i l’arribada s’ha situat en el Santuari del Sant Crist de Balaguer. La cursa va donar el seu tret de sortida a les 10.00 h del matí, i la caminada es va iniciar cinc minuts abans, concretament, a les 9.55 h del matí. Les curses de 5 i 10 kilòmetres eren una prova atlètica cronometrada per part de l’Iter5. En canvi, tant la caminada com les curses infantils eren proves populars i no competitives. El recorregut de les curses, tant la de 5 km com la de 10 km, ha estat majoritàriament d’asfalt, tot i que en el cas de la cursa de 5 km, 800 metres eren de terra compactada i en la cursa de 10 km, 2 km han transcorregut per camí. Cal remarcar que els últims 400 metres, eren de pujada cap al Santuari, on ha finalitzat la cursa i s’ha fet l’entrega de premis. En la Cursa de 10 km, en la categoria masculina s’ha proclamat campió l’independent Joan Payan i Pujol amb un temps total de 34,49, seguit de Juanma Fernandez Hornero (Finques Prats Runners) amb un temps de 35,13 i en el tercer lloc Ivan Menchón Velasco (Runner’s Balaguer) amb un temps total de 35,41. En la femenina s’ha proclamat campiona Mireia Sosa Perez (C.T RunnersWorld Tarragona) amb un temps total de 39,17 seguida de Raki Garsaball Vilella (Clos Pons Thai Runners) amb 43,45 i Elisa Lladós Català (Clos Pons Thai Runners) en tercer lloc, amb un temps de 44,13. En la Cursa de 5 km, en l’apartat masculí s’ha proclamat campió Unai Perez Sanchez (Hirru-Herri) amb un temps total de 16,54, seguit de Cesc Parramona i Torres (Speed Republik) amb un temps de 17,17 i en el tercer lloc Cristian Catala Blay (Finques Prats Runners) amb un temps total de 17,24. En el femení s’ha proclamat campiona Antònia Argilés Romero (Clos Pons Thai Runners) amb un temps total de 21,13 seguida de María Tiscar Ramos Gazquez (Plabike) amb 23,09 i Gemma Godia Sanfeliu en tercer lloc, amb un temps de 23,12.
ITER5
Les altres víctimes de la violència masclista
PONENT
MARINA RÚBIES
Manifestació del 25N, en contra de les violències masclistes a la plaça Major de Tàrrega l'any 2021. Concentració del Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència envers les Dones a davant de l'Ajuntament de Mollerussa l'any 2021.
Des dels inicis dels anys 2000 cada any, al 25 de novembre, milers de dones arreu del món es manifesten amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Per aquesta causa, a més de totes les demostracions que hes fan també s’organitzen activitats, tallers, xarrades, conferències… per conscienciar a les persones sobre aquesta gran pandèmia, que també posa fi a la vida de moltes persones, de forma directa o indirecta. L’any 2019, amb l’esclat de la pandèmia, tot i que semblava que tots els problemes del món s’havien reduït a un, la COVID-19, un altre de les conseqüències que va deixar la Covid-19, va ser el gran augment del nombre de víctimes de violència de gènere. Durant la quarantena a Espanya, les trucades al 016 (telèfon d'informació i assessorament en violència de gènere) van augmentar un 10,5%, així com les consultes en línia a un 182,93%. Anna Sans Benet, psicòloga general sanitària, especialista en l'àmbit de la violència masclista, afirma que "aquest augment ve donat principalment per l'aïllament que s'ha produït durant aquests mesos, en el que la víctima i l'agressor han hagut de conviure les 24 hores del dia en el mateix domicili. Això ha provocat una intensificació o acumulació de la violència." "Estava fent extraescolars, i em va venir a recollir la meva germana, durant el trajecte, em va explicar que el nostre padrastre havia pegat a la meva mare. Van tenir una discussió forta, i voler o sense voler, li va fer mal. No em vaig poder creure que li passes a la meva mare. Em va costar assimilar-ho. Fins i tot ara, després de més de tres anys dels fets, segueixo sense assimilar-ho del tot." Aquestes són les paraules d'un jove estudiant de 20 anys, amb les quals descriu com va sentir-se quan li van dir que la seva mare havia patit una agressió física per part de la seva actual parella, quan ell només tenia 16 anys. Després del divorci dels seus pares, la seva mare va iniciar una relació amb un altre home. L'estudiant ens detalla que des de l'inici de la relació veia que alguna cosa no anava bé, però mai havia pensat que arribaria a una agressió física. "Després d'un temps, ella mateixa em va dir que el volia deixar, i que se n'anava amb la tieta sense dir-li res, havia intentat deixar-lo altres vegades, però ell sem-
BALAGUER.TV pre l'aconseguia convèncer per quedar-se, per això va decidir deixar-lo sense dir-li res. Però, una vegada més, d'alguna forma va aconseguir trobar-la i la va tornar a convèncer per perdonar-lo." El jove afirma que la seva tieta va patir molt les conseqüències de la decisió de la seva mare, i encara avui, no es parlen. “Moltes vegades, els familiars de les víctimes som les persones que més patim.” Des de l'agressió física, no ha tornat a tenir contacte amb la parella de la seva mare i remarca que la seva mare sap que no aprova, ni aprovarà mai, la seva relació. Anna Sans, afirma que “els familiars de les víctimes són víctimes indirectes, és per això que també poden patir efectes psicològics. Alguns d’aquests efectes poden ser en l’àmbit emocional, des de sentiment de culpabilitat per no poder ajudar a la víctima o sentir-se culpable de la situació en la qual es troba, tristesa, odi, impotència... També poden aparèixer problemes en relació amb el comportament, a la dificultat per parlar-ne o canvis en la relació.” “Jo des que tinc memòria, el meu avi i la meva àvia no han estat mai junts. Quan jo era petit van passar coses que mai m'han explicat. Però a mesura que et vas fent gran vas entenen.” Aquestes són les paraules amb les quals un jove de 23 anys descriu la història de la seva àvia i el seu avi, qui maltractava tant la seva dona com les seves filles i fill. L'estudiant afirma que mai no ha escoltat la història sencera per part de la seva família, i tot el que sap és dels fets que ha anat veient. “El meu avi, el poc que l'he vist ha estat per humiliar o parlar a la meva mare de maneres que m'han fet fàstic, en dues ocasions l'he fet fora de casa nostra.” El jove no ha tingut mai cap relació amb ell, ja que la seva mare va optar per tallar tots els lligams amb ell. “Ha estat sempre una figura distant, apartada, i quan m'he fet gran he estat el primer que l'ha volgut lluny.” La seva tieta, igual que la seva mare, ha escollit tallar absolutament la seva relació amb el seu pare, tanmateix, el seu tiet ha escollit “com-
El maltractament de gènere és com un virus, s'escampa cada cop més, destrossant, no no més a les persones que el viuen de forma di recta, sinó també a les persones que envolten aquestes víctimes
TERRITORIS.CAT ASMAA R. BELLAHBIB
Presentació del mural de gran format en homenatge totes les dones assassinades per la seva parella o ex-parella els darrers vint anys
Ponent contra la violència de gènere
Concentració del Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència envers les Dones a davant de l'Ajuntament de Mollerussa l'any 2021.
portant-se com si no hagués passat res i continua relacionant-se amb el seu pare.” La seva àvia, en canvi, ha triat eludir aquesta part de la seva vida, i l’ha refet al costat d'un altre home, que el jove remarca que, realment, és a qui considera el seu avi. “La meva àvia fa com si aquella vida no hagués estat la seva, com si mai hagués passat, perquè crec que li fa mal i se sent responsable d'haver permès que els seus fills visquessin això. De fet, tinc la certesa que un dia la meva àvia va demanar perdó a la meva mare, per no haver fet el que havia de fer quan eren petits.” Una experiència traumàtica es defineix com una vivència d'un esdeveniment impactant, com una pèrdua, mort, canvi dolorós i inesperat, entre d'altres. Per tant, com la psicòloga Anna Sans declara “és molt probable que el/la familiar d'una víctima de violència masclista pugui desenvolupar un trauma en veure la víctima envolta en una situació de violència de gènere on la seva vida es troba en perill.” Sans, a més a més, remarca que cada cas és diferent, per tant, cadascú té diferents respostes davant aquestes situacions, tot i això, remarca que "un mecanisme per afrontar situacions traumàtiques és evitar parlar-ne o creure que no ha passat, es produeix una dissociació que alleugera el sentiment de malestar de la víctima. Tanmateix, eludir-ho o negar-ho pot acabar comportant conseqüències negatives cap a la víctima així com als familiars davant no saber com ajudar-la." Segons les dades registrades a l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'any 2019 el nombre de víctimes de violència de gènere va augmentar un 2,0 %, fins a un total de 31.911, de les quals 56 van ser víctimes mortals. L’any 2020, aquest el marcador va arribar a 20.215 víctimes, amb un total de 49 morts. I l’any passa, el 2021, va tornar a augmentar fins a 30.141, deixant 48 víctimes mortals. Cal remarcar que aquests números només representen una part de les víctimes d’aquesta violència, ja que si afegim totes aquelles persones que el pateixen de forma indirecta els números, segurament, es dispararien. El maltractament de gènere és com un virus, s'escampa cada cop més, destrossant, no només a les persones que el viuen de forma directa, sinó també a les persones que envolten aquestes víctimes, els quals pateixen els seus efectes silenciosament. Col·laboració de l'associació al 25N amb l'acció artística "Mans de Silencis" a Mollerussa
Arreu de les terres lleidatanes des de sempre que es treballa per fer front a la violència de gènere. Amb motiu del Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència envers les Dones, el 25 de novembre, la majoria d'ajuntament d'arreu de ponent han preparat activitats per conscienciar la societat sobre aquesta greu problemàtica, cada un d'ells abordant-la des d'una perspectiva diferent, però tots han visibilitzat a totes aquelles dones que han patit o pateixen maltractament de qualsevol mena. L'Ajuntament de Tàrrega continua la campanya ‘Diguis prou, no estàs sola’, una iniciativa amb què la capital de l'Urgell treballa des de l'any 2014 en prevenció i sensibilització contra les violències masclistes. El lema d'enguany ‘Com una ona expansiva’ reivindica que cada feminicidi té un impacte en la societat que va molt més enllà de l'entorn proper de la víctima. Enguany han fet la presentació d'un mural de gran format, dissenyat per Rosa Colilles Bresco, en homenatge totes les dones assassinades per la seva parella o ex-parella els darrers vint anys, des de l'any 2003 (any en què es comencen a recollir oficialment aquestes dades) fins al 26 d'agost de 2022. L'obra reprodueix el nom de les 1.158 les dones assassinades, al dia d'avui ja són 7 dones més assassinades. La Paeria de Cervera per la seva part commemorarà el 25N amb la inauguració de la plaça Magdalena de Montclar i la projecció del documental “El sostre groc”. Magdalena de Montclar va ser una dona acusada de bruixeria i condemnada a mort l'any 1617 pel Consell Municipal de Cervera. Posar el seu nom a la plaça és un acte de justícia i desgreuge en memòria de totes les dones que, al llarg de la història, van ser víctimes de falses acusacions, van patir assetjament i van ser castigades pel sol fet de ser dones. “El sostre groc” tracta sobre els abusos sexuals que van patir nou dones estudiants de l'Aula de Teatre de Lleida per part de dos dels seus professors entre els anys 2001 i 2008. El documental, de la cineasta Isabel Coixet, s'estrenarà als cinemes el 16 de desembre. L'entrada per visualitzar el documental serà gratuïta, però cal fer reserva prèvia a través del web www.cervera.cat. D'altra banda, Mollerussa commemorarà el pròxim 25 de novembre amb una performance d'art urbà que porta per títol Que l'oblit no ens desarreli amb la qual es vol combatre l'oblit de les víctimes de violència de gènere arrelant-les a la consciència col·lectiva. L'acció, que va a càrrec d'ArtPla, associació d'artistes visuals del Pla d'Urgell, tindrà lloc a les 7 de la tarda a la plaça de l'Ajuntament com a prèvia de la lectura del manifest, en una acció coorganitzada amb l'Associació Albada. Els actes del 25 de novembre es complementaran amb representació a les 6 de la tarda al Teatre L'Amistat de l'obra Les Flors. Balaguer com cada any, des de l'àrea d'Esports de la Paeria, s'ha organitzat la Cursa de la Dona, que començarà a la plaça del Mercadal a les 11 h del matí i que tindrà uns cinc quilòmetres de recorregut. També estrenarà el 21 de novembre una exposició de caràcter divulgatiu, que du per títol “Fotoperiodistes. Mirades a les violències masclistes arreu del món”, es podrà visitar fins al 2 de desembre al vestíbul de la Casa de la Paeria. A més, el 25 de novembre es farà una presentació de la Guia de recursos d'atenció a les violències de gènere, que es posarà a disposició per a la consulta de la ciutadania.
ARTPLA_ARTISTESVISUALS
