Carlos Vílchez

REGIDOR DE CULTURA DE TÀRREGA gi persones que es poden dedicar tot l'any a la cultura, és a dir, viure de la cultura. Actualment, la Fira és una empresa pública amb pressupostos de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Tàrrega, una mica del Ministeri de Cultura i alguns recursos propis, i crec que això ha aconseguit que l'Ajuntament, tingui molt múscul cultural a la vegada que treballadors culturals. Cal afegir que tampoc es podria fer cultura si no tinguéssim treballadors que es dediquen a la cultura. Igual que no pots tenir bona cultura si no tens gent que es dedica a la cultura. Podria tenir una associació cultural i fer petites coses, però si estic tot el dia treballant en un altre àmbit i després hi dedico les meves hores lliures, com he de crear de la mateixa manera? Com he d'exposar, pensar, gestionar i produir de la mateixa manera?

Què representa la Fira del Teatre per Tàrrega?

La Fira de Tàrrega és l'entrada de molta gent de fora cap a Tàrrega, és com una porta d'entrada que et porta gent de fora i una porta de sortida que també ens projecta com a ciutat. En relació amb la cultura, la Fira ha comportat que hi hagi més cultura a Tàrrega. I com que la gent coneix i sap que hi ha cultura, la població en reclama més.

Ben aviat, serà la festa del Carnaval, una festa que ha guanyat molta força aquests últims anys, quina creus que ha sigut la causa?

Com a fruit de l’agrupament escolta tan gran que hi ha a Tàrrega, el Cau, i algunes persones a títol individual, va sorgir el primer Flèndit, una gimcana popular massiva, d’on va nàixer l’Agrat, una associació juvenil i cultural molt gran i molt potent, que actualment organitzen moltes activitats i que rep el suport de l’Ajuntament ja des de fa anys. Doncs bé, entre les activitats que organitzen hi ha el Carnaval, que podríem dir que és fruit de les ganes dels joves de fer coses per la seva ciutat. I cada any l’han anat millorant, fins a aconseguir el resultat actual. Anteriorment, Tàrrega celebrava el Carnaval una setmana després de la data, per no coincidir amb el Carnaval d’Agramunt, que era on tothom anava, ja que era més gran, fins que un any van decidir recuperar la data original.

Podries fer-nos una pinzellada dels esdeveniments culturals més propers?

Cal aclarir que Cultura Tàrrega, està dividida en tres parts, que es coordinen entre elles. Primer trobem la Fira del Teatre, després l’Àrea de Patrimoni, que engloba els museus, l’arxiu, el call jueu, pintures…, i finalment tenim la part de Cultura i Festes. Entre els esdeveniments més destacables de Tàrrega, hi ha la Fira del Teatre, com ja hem dit, i tot un seguit de festivals estratègics, des de fa ja uns anys, i que nosaltres hem mantingut, que són: el Paupaterres, un festival de música molt potent que se celebra a l’estiu; l’Embarrat, un festival que aviat farà 10 anys, que gira al voltant de l’art contemporani i es duu a terme al maig, i el Galàcticat, una mostra de cinema amb una gran ambició per créixer. D’altra banda, també tenim tota la branca de la cultura popular, com la Nit del Tararot, que se celebra durant la Festa Major de maig de Tàrrega. Fa uns anys hi va haver una eclosió de la cultura popular, amb l’associació Guixanet, que ha causat una gran evolució de la Festa Major de maig.

També hi ha tot un seguit d’activitats que organitza directament la regidoria: el cicle de les Arts Escèniques, que enguany ha complert 28 anys; el Parc de Nadal, que ja té uns quants anys, i Tàrrega Sona, el cicle musical d’hivern. A més a més, també hi ha totes aquelles festes organitzades des d’altres associacions o grups amb el suport de l’Ajuntament, com ara el Carnaval, que ja hem mencionat abans.

I, per últim, cal afegir que des de la regidoria també coordinem tots els equipaments culturals, com per exemple la Biblioteca amb totes les seves activitats, que podríem dir que sí que està infravalorada, ja que és considerada un espai només per estudiar o llegir, quan aquesta és en realitat un equipament molt democràtic, a banda d’intergeneracional, perquè és gratuït i tothom hi pot accedir; el Teatre Ateneu, la Sala Marsà, i la Casa Museu Pedrolo, que val a dir que a la nostra legislatura hem apostat per la reivindicació i valorització de l’obra i la figura de Manuel de Pedrolo.

Creus que la pandèmia ha afectat la cultura?

Sí, sobretot amb relació a la força del teixit associatiu; per donar un exemple, a la Cavalcada d’enguany va costar molt trobar voluntaris que hi volguessin participar. I penses quina n’és la causa?

Doncs jo crec que és a causa d’aquest individualisme que promou la societat actual, regida pel capitalisme i el neoliberalisme, i aquest individualisme s’ha vist agreujat per la pandèmia.

La festa dels Tres Tombs no ha comptat amb la mateixa participació que els anys anteriors, creus que ha sigut una de les festes afectades per la pandèmia?

Cal donar el crèdit d’aquest certamen a la Societat Sant Antoni Abat, que és qui l’organitza, tot i que, òbviament, l’ajuntament hi dona tot el suport i infraestructura que pot. Penso que sí que s’ha vist afectada per la pandèmia, però crec que no és l’únic factor, també és degut a l’afebliment del sector primari, ja que cada cop hi ha menys pagesos que tinguin carrosses per participar-hi.

Sent el regidor de Cultura de Tàrrega, estàs satisfet amb totes les activitats culturals de la seva ciutat, o creu que encara es podria fer més? Creus que hi ha alguna cosa que es podria millorar encara més amb relació a l’actual programació cultural?

Sí que estic satisfet amb el que s’ha fet, però sí que és veritat que la pandèmia va estroncar els projectes que vam començar a arrancar després de prendre possessió i de situar-nos com a govern. Hi ha alguns projectes que s’han pogut fer més tard i altres que no s’han acabat.

I evidentment que hi ha moltes coses a millorar, crec que sempre hi ha marge per la millora.

Hi ha igualtat dins del sector cultural entre homes i dones?

No, encara no hi ha igualtat, continua havent-hi més homes que dones, participant i fent cultura. És una tasca i també és una voluntat política que tenim: volem que hi hagi paritat. No podem organitzar una Festa Major on, dels 10 grups musicals que hi ha, 8 estiguin conformats per homes i només 2 per dones. S’ha avançat, però sempre són minoria a causa de l’escassetat d’artistes per culpa d’aquest patriarcat històric.