Farrera

El Govern planta el rei Felip VI i no condecora al primer de la promoció

TALARN

La Generalitat ha plantat el rei Felip VI a l’entrega de despatxos de la XLVII promoció de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de Talarn, al Pallars Jussà, i no hi ha enviat cap representant. Per primer cop des del 1980 el millor de la promoció de suboficials s’ha quedat sense un reconeixement del Govern. Fins a l’any 2018 el president de la Generalitat o un conseller entregava al número 1 de la promoció una rèplica de l’espasa de Jaume I el Conqueridor. L’any 2019 es va substituir per un llibre. La plantada d’autoritats locals també ha estat notòria i l’únic representat a l’acte militar on s’han graduat 496 suboficials ha estat l’alcalde de Talarn, Àlex García, d’Ara Talarn. Dels 496 sotsoficials de la promoció, 34 són dones. Pel que a la procedència dels soldats; 151 són d’Andalusia, 56 de Madrid, 40 de Castella i Lleó, 33 del País Valencià,

MARTA LLUVICH (ACN)

30 d’Aragó i 27 d’Extremadura, entre altres procedències de l’estat espanyol. De Catalunya han recollit el certificat de sotsoficial 16 soldats i de l’estranger han rebut el despatx un total de 36 militars. Pel que fa a l’edat mitjana de la promoció, aquesta és de 27,82 anys. El 80% són de promoció interna i el 20% restant d’ingrés directe. El rei Felip VI ha entregat el certificat a José Antonio García Martín, de la Rinconada de la Sierra (Salamanca) que l’acredita com a primer de la promoció. Els despatxos a la resta de soldats els han entregat autoritats militars i civils sota l’atenta mirada de centenars de familiars que estaven a les grades. El director-coronel de l’Acadèmia de Talarn, José Luis Guerrero, s’ha dirigit als nous sotsoficials i els ha recordat que la situació actual és molt diferent de la que hi havia quan van entrar a l’Acadèmia i ha dit que «la pandèmia del coronavirus i una guerra en territori europeu són la terrible manifestació que vivim en un entorn caracteritzat per la volatilitat, la incertesa, el treball en equip i la confiança amb el responsable superior». L’acte militar ha finalitzat amb un llançament a l’aire de les gorres dels nous sotsoficials i les felicitacions per part dels familiars i amics. Tots ho han celebrat amb un aperitiu presidit pel rei a les instal·lacions de l’Acadèmia Militar de Talarn.

BONAIGUA Els collars GPS milloren el rendiment de les explotacions ramaderes

s'ha demostrat com el principal escull per a la implantació de la tecnologia. "L'animal desapareix en zones fosques i els repetidors o les antenes fallen", ha lamentat Joan Guitart, coordinador territorial de les comarques de muntanya a Unió de Pagesos. Per fer viable el projecte al Pallars Sobirà, Roger Vidal, doctorant de l'IRTA, ha explicat que s'han col·locat nou antenes per aconseguir millorar el rendiment dels equips. Les dades que registren els dispositius podrien alertar de la presència d'ossos o altres animals salvatges, i una triangulació adequada d'aquestes dades permetria crear sistemes d'alarma per avisar ramaders i gossos o per activar sistemes per dissuadir-los, ha contat Vidal.

FARRERA Dos atacs consecutius d’os precipiten el tancament de l’única explotació d’ovelles de Farrera

Amb llàgrimes als ulls i la veu entretallada, Ramon Cornellana explicava a l’ACN que el dissabte 2 de juliol era el darrer dia que el seu ramat, unes 450 ovelles, pasturava a Farrera, al Pallars Sobirà. D’aquesta manera ha tancat la porta l’única explotació ramadera que quedava al poble. La decisió ha vingut motivada per dos atacs consecutius d’os al ramat (dilluns 27 i dimarts 28 de juny) a la muntanya de Juverri. Solament pensar que els animals podien patir un tercer atac ha fet que Cornellana decidís precipitar la baixada dels animals de la muntanya i portar-los a Puiggròs, a les Garrigues, on passen l’hivern. Els atacs van ocasionar la mort de cinc animals del ramat i la desaparició de cinc més. Passat l’hivern Cornellana ja es jubilarà. Deu dies han estat els animals a la muntanya, del 18 al 28 de juny, i aquest diumenge, tres mesos abans del previst, han tornat a pujar al camió per tornar a Puiggròs, on ja de manera habitual passen l’hivern. El Ramon lamenta que la tradició familiar transhumant de quatre generacions s’ha acabat d’aquesta manera «tan trista» i precipitada. Aquest pastor, ha explicat, que mai havia patit cap atac d’os, però solament amb aquests dos ha quedat demostrat que os i ramaderia són «incompatibles» i per aquest motiu abandona la muntanya de Farrera on, constata, hi ha clares evi-

MARTA LLUVICH (ACN)

dències de la presència del plantígrad. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha proposat mesures de prevenció per aplicar a l’explotació, però no s’implementaran, arran de la jubilació ja prevista per enguany del ramader. Un cop comunicat el primer atac, els tècnics del Departament van establir contacte amb el ramader afectat, per valorar la possibilitat d’implementar mesures de prevenció de danys durant el període de pastures a alta muntanya. Un exemple d’aquestes mesures, a banda del suport de gossos de protecció, és la cessió i utilització de tancats electrificats per tancar i protegir el bestiar durant la nit. Cornellana ha reconegut que no ha acceptat aquesta mesura perquè el seu ramat està acostumat a un maneig en llibertat i no a estar tancades a dins una pleta. El pastor ha dit que de moment solament ha rebut «bones paraules però de solució cap» i es queda amb la solidaritat de la gent i companys de professió.

TREMP La CUP presenta al·legacions als «macroprojectes» de centrals solars

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha presentat al·legacions als projectes de centrals solars que estan en fase d’exposició pública i que afecten el Pallars Jussà. Se suma així a Salvem lo Pallars, a la Plataforma contra l’Autopista Elèctrica i als centenars de veïns que, a títol individual, també ho han fet. En les al·legacions, la CUP se centra en la petició d’autorització administrativa prèvia i de construcció; en l’autorització del projecte d’actuació específica d’interès públic, i en l’avaluació d’impacte ambiental de tres plantes solars (Les Alzineres, de 40 MW; Costa Gran, de 28 MW, i Neret, de 35 MW) i a les respectives infraesUn total de tretze ramaders del Pallars Sobirà participen en un programa pilot de geolocalització dels animals. Uns 200 caps de bestiar, entre vaques, cavalls i ovelles, participen en l'estudi que ha permès concloure que aquesta facilita el dia a dia del ramader i contribueix al benestar animal. Aquests collars han de permetre detectar bestiar malalt, gestant o afectat per predadors a partir dels patrons de moviment i la temperatura. Les dades dels recorreguts del ramat han d'ajudar al ramader a reorientar els animals cap a altres zones i reequilibrar, així, l'ús dels recursos i la dieta dels animals. Per contra la manca de cobertura de mòbil o dades a moltes zones és un problema. En el cas de l'Alt Pirineu, la manca de cobertura

tructures d’evacuació. La formació assenyala que les tres plantes estan projectades «en sòl no urbanitzable» a Isona i la Conca Dellà. La CUP considera que el Govern, «decret rere decret, no ha fet res més que buidar de contingut la Llei del Canvi Climàtic aprovada el 2017 i que havia de ser marc referencial per poder fer un desplegament ordenat i respectuós de les energies renovables al territori». Així, els anticapitalistes responsabilitzen ERC i Junts, però també els polítics locals d’aquestes dues formacions, ja que «han permès les modificacions legals que s’han anat introduint a la llei per tal de facilitar la tramitació d’aquests projectes per la via ràpida, sense respectar en cap moment els usos actuals dels terrenys i sense fer cap planificació territorial». La CUP proposa un altre model d’implantació de les energies renovables sobre el territori, «descentralitzat i proper a les zones de major consum». En aquest sentit, divendres passat va fer públic l’informe tècnic sobre el potencial de generació elèctrica mitjançant plaques fotovoltaiques a l’AP-7 a Catalunya, que conclou que «només amb l’aprofitament d’espais alterats, ponts i estructures en desús molts municipis propers al traçat de l’AP7 tindrien cobertes les seves necessitats energètiques».