CERVERA I

Presenten el cartell i les novetats de la nova temporada de La Passió

GUISSONA I Diumenge 8 de gener, van presentar el cartell que representarà la nova temporada de La Passió de Cervera. L’acte va tinir lloc al Gran Teatre de la Passió i va estar encapçalat pel president del patronat de la Passió, Xavier Cañabate Llobet, Gemma Pala, membre de l’equip directiu, i la dissenyadora del cartell, Anna Domenjó. L’artista, Anna Domenjó, ha explicat la simbologia de tots els elements del cartell, que com va dir «és un cartell molt minimalista, només apareixen les lletres de la passió, ja que he volgut sintetitzar i donar molta força al missatge de l’obra». Ha escollit uns tons i colors que volen fer referència a la vida amb l’ús del color vermell i simbolitzant la sang, i, la tonalitat lilosa es refereix al vi del Sant Sopar. A la vegada, aquests dos tons s’uneixen en algunes parts simbolitzant la comunió. La tonalitat marronosa

ASMAA R. BELLAHBIB

del fons del cartell, fa referència al paper vell, fent patent l’antiguitat d’aquesta representació. Finalment, els elements iconogràfics estan pintats de blanc volent simbolitzar la llum de la resurrecció. Gemma Pala, en representació dels altres dos directors, David Mora i la Mariona Delmases, va detallar totes les novetats d’aquesta temporada. L’equip vol seguir treballant amb el ritme de la representació, fent-la més dinàmica. També estan immersos en una reestructuració general de diverses escenes. A més, hi haurà personatges nous, alguns dels quals ja formaven part de la Passió i han canviat de paper i altres que seran completament nous, a partir del càsting que es va fer el juliol de l’any passat. D’altra banda, també s’apostarà per una renovació de la il·luminació, amb nous focus i material LED I també nous efectes especials. Xavier Cañabate Llobet, el president del patronat de La Passió de Cervera ha remarcat la gran importància d’aquesta representació a Cervera, que té una trajectòria de quasi 550 anys i que manté la cultura i tradició teatral cerverina vives. A més va remarcar que, avui, sense els esforços de tota la gent que forma el patronat de La Passió de Cervera, el teatre no existiria a la capital de la Segarra, ja que “desgraciadament la Paeria de Cervera li costa creure en el teatre”. Va afirmar que l’aportació què els hi dona la Paeria no cobreix ni l’1% de la despesa del teatre, “El Teatre té una despesa de 100.000 e i de la paeria rebem 900 e”. Les entrades anticipades per les representacions de La Passió de Cervera del 2023 ja estan disponibles i es poden adquirir a través del web oficial; www.lapassiodecervera.com. Les funcions tindran lloc el 26 de març i 1, 7, 16, 22 1 29 d’abril. de la cavalcada. L'Adil explica que "Al principi estava nerviós, però quan vaig veure la gent tan feliç i com tots m'aplaudien i s'alegraven de veure'm, em vaig alegrar molt i espero tornar a repetir aquesta experiència l'any que ve." Va ser el protagonista de la primera carrossa de la Cavalcada, la carrossa de l'estrella, que està liderada per mares de persones amb discapacitat de l'Espígol. En total hi participen 5 persones amb discapacitat.

L'Adil, un noi amb una discapacitat, compleix el somni de ser patge reial

JOEL CAPDEVILA PEROSTES

CERVERA I L'Adil, un noi amb una discapacitat i amb greus problemes de mobilitat que va al Centre Espígol de Cervera, va complir el seu somni de ser patge reial per primera vegada a la seva vida a dalt d'una carrossa a la Cavalcada dels Reis Mags de Cervera. En una entrevista que li va fer l'Associació Alba l'any 2022 els hi va dir que desitjaria ser Rei Mag d'Orient. En no ser possible, l'associació va treballar perquè pugui, almenys, ser partícip

Milloren el ferm dels principals vials del polígon industrial

PAERIA DE CERVERA

CERVERA I La Paeria de Cervera ha executat una primera fase per millorar les calçades al polígon industrial que ha consistit en l’asfaltatge de l’avinguda de la Noguera i d’un tram de l’avinguda del Polígon Industrial. L’avinguda de la No guera, situada entre les avingudes del Segrià i del Polígon, és un dels vials més concorreguts de la zona per l’elevada ocupació de les parcelles. A causa del trànsit tenia el ferm molt deteriorat. L’actuació ha consistit en la renovació de l’asfalt a tota la calçada, d’una amplada de 7 metres i una longitud total de 198 metres. L’avinguda del Polígon Industrial és l’eix fonamental de comunicació d’aquest sector i també presentava trams en mal estat. En aquest vial s’ha asfaltat una superfície de més de 1.500 m 2, en el tram comprès entre les avingudes de la Noguera i de les Garrigues. Els treballs han tingut un cost de 76.000 euros, a càrrec de fons propis de la Paeria de Cervera. El regidor d’Urbanisme i Promoció Econòmica, Ramon Augé, destaca que “aquesta actuació ha permès millorar la circulació en dues de les principals vies de comunicació del polí gon industrial de Cervera”. Afegeix que “és la primera de les diverses actuacions que hem de desenvolupar des de les administracions a partir de l’impuls de la Paeria per millorar el polígon industrial de Cervera, el nostre pulmó industrial, durant els pròxims anys”.

L’Empresa d’Inserció Nougrapats inaugura una nova botiga ‘Moda Re-‘

GUISSONA I Càritas

d’Urgell ha obert una nova botiga de tèxtil 'Moda Re-' i objectes de segona mà a la població de Guissona. La botiga s’inaugurarà el dijous 12 de gener, a la 13 h, en un acte que serà presidit pel Mons. Joan-Enric Vives, l’arquebisbe d’Urgell i el president de Càritas d’Urgell. Està situada al C/Ametllers, núm. 3 de Guissona. La nova botiga disposa de 130 metres quadrats d’exposició i s’hi pot trobar roba per a totes les edats, complements de moda, calçat, parament de la llar, articles de decoració, joguines, estris de cuina o complements esportius. Va entrar en funcionament durant el mes de de sembre per facilitar les compres de Nadal. Es tracta de la sisena botiga ‘Moda Re-‘ que s’obre a la província de Lleida i, la primera a la comarca de la Segarra. que aposta per transformar el model de reciclatge de roba per un una gestió d’economia circular, solidària i sostenible basada en criteris ètics i capaços de generar ocupació d’inserció a persones amb situació d’exclusió social. És aquest el motiu del seu nom ‘Moda Re-‘ que cerca valorar la importància de re-ciclar i re-utilitzar roba, i també de re-construir, re-ocupar i reiniciar biografies de persones en situació de risc d’exclusió.

EMPRESA D’INSERCIÓ NOUGRAPATS

La de Guissona s’afegeix a la botiga de la Seu d’Urgell, la de Balaguer i les tres situades a la ciutat de Lleida. Les botigues ‘Moda Re-‘, com l’oberta a Guissona, tenen com a objectiu: promoure l’economia circular a partir del reciclatge del tèxtil, generar llocs de treball d’inserció per persones amb risc d’exclusió social, fomentar el consum responsable i el respecte al medi ambient. Els projectes ‘Moda Re-‘ són una iniciativa liderada per Càritas Espanyola

Els Rei Mags d’Orient tonen a repartir la seva màgia per les Terres de Ponent

ASMAA R. BELLAHBIB JOEL CAPDEVILA PEROSTES

TÀRREGA I Nova carrossa de guarniment reproduint un vaixell pirata.

PONENT I Després de dos anys sense poder gaudir de les tradicions nadalenques més apreciades, enguany tot ha tornat a la seva normalitat prèvia a la pandèmia de la COVID-19, i s’ha pogut portar a terme la Cavalcada dels Reis Mags d’Orient com s’ha fet usualment. Totes les poblacions de les terres de Ponent han pogut viure la màgia dels Reis Mags, que han desfilat amb les seves carrosses per tots els carrers lleidatans, això sí, cada poble amb el seu propi encant. Alguna població va afegir noves carosses al seu seguici festiu, com ara Tàrrega que va estrenar una carrossa de guarniment reproduint un vaixell pirata i que a l’hora també va renovar el vestuari dels Reis i el Patge Kassam. A Cervera van estrenar un nou patge, l’Adil, que tot i les complicacions de la seva discapacitat va poder complir el seu somni de participar en la cavalcada amb els Reis. A Mollerussa aquest cop els Reis no van arribar amb tren, com era habitual, aquest cop van fer el trajecte cap a Mollerussa amb autobús. I a Balaguer un total de 140 voluntaris i voluntàries van ser partícips de la cavalcada.

CERVERA I El rei Baltasar assegut a la seva carrossa.

ASMAA R. BELLAHBIB

TÀRREGA I El rei Baltasar saludant des de la seva carrossa.

MARINA RUIZ GRIMAU

MOLLERUSSA I Patges desfilant amb una carrossa. BORGES BLANQUES I El rei Gaspar tirant caramels a la ciutadania.

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

PAERIA DE BALAGUER AJUNTAMENT DE GUISSONA

El 36è Parc de Nadal revalida el seu èxit superant les 10.000 visites

TÀRREGA I El Parc de Nadal de Tàrrega va tancar dimecres, 4 de gener, la seva 36a edició amb una valoració molt positiva tant pel que fa a l’alta afluència de públic com a la qualitat de les propostes que han integrat la programació, que enguany ha combinat activitats a cobert i l’aire lliure. La Regidoria de Cultura ha comptabilitzat un total de 10.500 visites entre petits, joves i adults acompanyants del 27 de desembre al 4 de gener. Amb relació a l’anterior edició, celebrada l’any passat, el saló de la infància de la capital de l’Urgell ha mantingut l’èxit de convocatòria, tornant a esdevenir una de les principals cites del calendari de festes al territori. Cada dia mig miler d’infants ha gaudit de les propostes que oferia el Parc. L’alcaldessa de Tàrre ga, Alba Pijuan Vallverdú,

ASMAA R. BELLAHBIB

afirma que “les dades demostren que el saló de la infància de la capital de l’Urgell està plenament consolidat i és un èxit tant pel que fa a participants com pel que fa al format i la ubicació, que fomenta el moviment al centre de la ciutat durant la campanya nadalenca”. Per la seva banda, el regidor de Cultura, Carlos Vílchez, afegeix que “creiem que ha estat un encert fer-lo altre cop a l’aire lliure i al centre, i més encara per la incorporació de l’Espai MerCAT amb els tallers i les ludoteques. Tot un esforç organitzatiu i logístic de l’àrea de Cultura, però també de la Brigada Municipal”. Des del passat 27 de desembre fins al 4 de gener, la Regidoria de Cultura ha ofert a infants, joves i famílies una trentena d’activitats amb tallers, atraccions, ponis i rucs, circ, un circuit de vehicles elèctrics i un altre per a bicicletes repartits entre el Reguer, l’Hort del Barceloní, l’Espai MerCAT i la plaça de les Nacions Sense Estat. Un dels plats forts d’aquesta edició del saló infantil ha tornat a ser el gran circuit d’aventura habilitat al parc del Reguer, que incloïa una tirolina d’anada i tornada, un circuit de ponts i un rocòdrom. Justament aquesta ha estat una de les propostes que més èxit ha tingut entre els assistents, així com els circuits de bicicletes i vehicles elèctrics instal·lats a la plaça de les Nacions Sense Estat i el taller de maquillatge. Val a dir que el circuit romandrà accessible fins al pròxim dia 9 de gener per tal que infants i joves en puguin gaudir lliurement.

Tècnics inspeccionaran el tram de la C-13 on han caigut dues roques

ALBERT LIJARCIO (ACN)

CAMARASA I Un equip

tècnic inspeccionarà la zona on dissabte, 7 de desembre, van caure dues pedres de dalt d’un talús a la C-13 al seu pas per Camarasa. Segons ha informat el Departament de Territori, les pedres van provocar danys materials a dos cotxes que passaven en aquell moment per la via. Això no obstant, des del Departament s’ha remarcat que la incidència no es pot qualificar de despreniment “atès l’escàs nombre de material que va caure i les dades disponibles”. Els tècnics hauran de detectar el possible focus de la caiguda de pedres i determinar si cal prendre alguna mesura de seguretat. La incidència ha tingut lloc en el tram posterior a la zona on s’estan acabant uns altres treballs de millora d’estabilització d’un talús on hi havia hagut despreniments de roques.

Les petites explotacions agràries ja poden cremar restes vegetals sense autorització excepcional

ANNA BERGA (ACN) CATALUNYA I

Les petites i microexplotacions ja poden cremar des d’aquest dilluns restes vegetals sense cap autorització excepcional. Amb l’aprovació de la Llei 30/2022, el 24 de desembre, es modifica l’article 27.3 de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, del govern espanyol, que només permetia cremar residus vegetals amb caràcter excepcional i amb la corresponent autorització individual. Així, queden exemptes d’aquesta obligació les explotacions agràries de menys de 50 treballadors o que generen menys de 10 milions d’euros anuals de negoci, és a dir el 99% de les explotacions agràries de Catalunya. A partir d’ara, només hauran de comunicar quan vulguin cremar restes vegetals entre el 15 d’octubre i el 15 de març. La majoria d’explotacions agràries catalanes tornen al procediment habitual de comunicació de cremes de restes vegetals (que anava del 15 d’octubre al 15 de març) i que només requeria una simple comunicació per poder tirar endavant amb l’eliminació de les restes. En aquest sentit, poden presentar el formulari de comunicació en format digital a través de l’apartat de tràmits del Departament d’Acció Climàtica, de manera presencial; a les oficines comarcals de la conselleria —tal com ja es feia abans de l’entrada en vigor de la Llei 7/2022; i a partir de l’11 de gener, també es podrà tramitar a través dels ajuntaments que donin aquest servei.

L’atur disminueix en 255 persones al desembre i tanca el 2022 amb 18.057 desocupats

UGT.CAT

PONENT I L’atur va disminuir en 255 persones al desembre a la demarcació de Lleida. La davallada és d’un 1,39% respecte al novembre i situa la xifra total de desocupats en 18.057 persones, segons les dades que ha donat a conèixer aquest dimarts el Ministeri de Treball i Economia Social. A la vegada, hi ha 2.289 aturats menys (-11,25%) si es compara amb el desembre del 2021. L’atur ha caigut en 249 persones al sector serveis, 21 a l’agricultura i 4 a la indústria. En canvi, ha augmentat en 36 persones a la construcció. Del total d’aturats, 7.677 són homes i 10.380 dones. Així mateix, 1.408 són menors de 25 anys, mentre que 16.649 tenen una edat superior a aquesta. Del total d’aturats al mes de desembre a les comarques lleidatanes, 11.898 corresponen al sector serveis, 1.768 a la indústria, 1.622 a l’agricultura i 1.360 a la construcció. D’altra banda, a 1.409 aturats no els consta cap de Lleida. En concret, es van efectuar 8.568 contractes, 1.750 menys que al mes de novembre. Del total de contractes, 6.773 es van fer al sector serveis, 744 a l’agricultura, 658 a la indústria i 393 a la construcció. Dels 8.568 contractes, 4.860 van ser indefinits i 3.708 temporals. En comparació amb el mateix mes de l’any anterior, la contractació disminueix un 23,15% a Lleida, amb 2.581 contractes menys que el desembre del 2021, segons el Ministeri de Treball. Quant al nombre d’afiliats a la Seguretat Social, la xifra total al desembre era de 198.528 persones a Lleida, cosa que representa un increment de 1.579 (0,80%) en relació amb el novembre. Respecte al desembre del 2021, el nombre d’afiliats creix en 2.577 persones (1,31%), segons les dades que també ha publicat aquest dimarts el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

El 2022, l’any més càlid registrat a Catalunya

TÀRREGA I El 2022 ha estat l’any més càlid registrat a Catalunya, segons el balanç que ha fet públic el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). La temperatura mitjana anual ha estat de rècord a gairebé tot arreu, fins i tot a les sèries centenàries dels observatoris de l’Ebre i Fabra. De fet, la temperatura ha superat el llindar dels 18 °C al litoral i prelitoral del terç sud i també al litoral central, i ha arribat als 19 graus a la ciutat de Barcelona. A les zones per sobre dels 2.500 metres, han tingut una temperatura mitjana superior als 3,5 °C. Només els mesos de gener, març, abril i setembre van ser normals o freds en algunes zones. A més, ha estat un any sec, sobretot al litoral i prelitoral central, i als extrems nord i sud del litoral. L’any presenta una anomalia positiva respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 superior a +1,4 °C a tot arreu, i a gran part de Catalunya queda entre els +2 i els +3 graus. El Meteocat destaca valors superiors als +2,5 °C en àrees de l’altiplà Central, el Montsec, diversos sectors del Pirineu, Prepirineu i Osona. Al Montseny, s’han assolit els +3 graus. El valor màxim d’anomalia correspon a l’Observatori Fabra de Barcelona, amb +3,4 graus. El gener va ser un dels mesos de més fred dels darrers anys a les fondalades de l’interior, i durant la primavera també hi va haver irrupcions d’aire fred, que van arribar a provocar valors de temperatura a l’abril dels més baixos dels últims 30 anys. En canvi, el febrer va ser càlid i molt càlid a les zones més elevades. El dia 18 d’aquell mes

SALVADOR MIRET (ACN)

Les estacions d’esquí valoren negativament la campanya de Nadal

MARTA LLUVICH (ACN)

ALT PIRINEU I

Les estacions d’esquí nòrdic catalanes valoren de manera “poc positiva” la campanya de Nadal, ja que la falta de neu a la base de l’estació i la impossibilitat de fer esquí nòrdic ha afectat de manera molt negativa l’afluència de gent, segons han explicat en un comunicat. Aquest fet ha repercutit també en els principals serveis de les estacions, com són escoles d’esquí, venda de forfets i lloguer de material, que “pràcticament no han facturat res”. Malgrat la manca de precipitacions, però, la majoria d’instal·lacions han apostat per obrir serveis d’hostaleria i restauració i per dur a terme activitats com ara senderisme i raquetes de neu a les cotes més altes. La voluntat és posicionar-se com espais on fer activitats durant tot l’any.

La Paeria preveu començar la construcció de la nova estació d’autobusos durant el primer semestre d’aquest any

LAURA CORTÉS (ACN)

LLEIDA I Les obres de la nova estació d’autobusos de Lleida començaran durant el primer semestre del 2023, un cop aprovats els requisits urbanístics pendents per poder licitar el projecte. El primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Toni Postius, ha explicat a l’ACN que aquest mes de gener l’espai on s’ubicarà l’estació a l’antiga farinera de La Meta i els Docs passarà a ser de titularitat pública, i ha afegit que la Generalitat ja disposa dels recursos econòmics i que “en breu” aprovarà de manera definitiva el projecte constructiu, que comptarà amb una inversió de prop de 50 milions d’euros. L’estació entrarà en funcionament a finals del 2024 i la Paeria preveu que inclogui una part museïtzada amb maquinària original de l’antiga farinera. En total, la nova estació tindrà 28 andanes i ocuparà uns 12.000 metres quadrats, entre andanes i estacionament (9.600 m2), vestíbul (1.300 m2), sales tècniques i lavabos. L’equipament tindrà tres entrades i des de la Paeria estan treballant perquè les persones que arribin en tren a l’estació Lleida-Pirineus puguin accedir directament a l’estació d’autobusos.

Cosmolúdic Balaguer tanca la seva 3a edició amb una gran afluència d’assistents

BALAGUER I Després

de nou dies d’activitats, jocs, esports i tallers, el Parc de Nadal Cosmolúdic tanca les portes amb un total de 7.726 persones assistents. Des de la Paeria es valora molt positivament la gran acceptació que han tingut especialment els tallers i les activitats programades. Enguany, a banda dels tradicionals jocs i esports, s’incorporava l’Ecoxoc, una activitat molt dinàmica i original en la que els participants s’havien d’empènyer amb els peus i aconseguir xocar amb la resta d’Ecoxocs. Per tant, posant tam-

PAERIA DE CERVERA

bé en valor la importància de fer activitats que comportin un impacte mediambiental baix. D’altra banda, Cosmolúdic ha continuat apostant pel vessant artístic, amb els tallers dels il·lustradors Ramon Mayals i Mònica Boladeres, que han fet extensiu al parc es van superar els 20 graus gairebé arreu. Els mesos de maig i juny també van ser molt càlids. De fet, el juny del 2022 va ser el més càlid a Catalunya des del 2003, amb una onada de calor entre els dies 15 i 18. De fet, de maig a desembre tots els mesos han estat els més càlids de la seva sèrie disponible en algun indret o altre de Catalunya, ja sigui de manera general, com va passar al maig i a l’octubre, o de manera més aïllada, com a l’agost o al setembre. L’octubre va destacar per ser generalitzadament dels més càlids a Catalunya des que es disposa de registres, mentre el novembre va ser el més càlid a sector del litoral i prelitoral sud. I el desembre també ha estat un dels més càlids de les últimes dècades a Catalunya. Les sèries disponibles des de mitjans del segle XX constaten que el 2022 es posiciona com l’any més càlid de manera general a tot Catalunya. Els anys que ocupen la segona posició depenen de la zona, i són el 2020, el 2019, el 2018, el 2015, el 2014, el 2011, el 2006 i el 2003. Així, els quatre anys més càlids des que hi ha registres s’han donat del 2015 fins ara. A l’Observatori de l’Ebre, amb sèries de 114 anys, la temperatura mitjana anual del 2022 és de 19,5 graus, quan en els altres cinc anys més càlids no va arribar als 19. I a l’Observatori Fabra, amb sèries de 109 anys, la temperatura mitjana del 2022 se situa en els 18,1 graus. Els altres quatre anys estaven al voltant dels 16 graus.

de Nadal els projectes a més llarg termini que es duen a terme a la ciutat, com és el cas de la Jornada d’Illustració i disseny gràfic de l’Encontats. Des de les diferents àrees ja és començar a treballar per oferir noves activitats i propostes per l’any vinent.

El preu de l’habitatge tanca el 2022 amb un augment del 2,04%, fins a 2.575 euros per metre quadrat

CATALUNYA I El preu

de l’habitatge va tancar el 2022 amb un augment del 2,04% a Catalunya respecte del desembre del 2021, la quarta comunitat de l’Estat on menys va pujar, segons l’informe anual de preus de venda de pisos.com. En concret, el preu mitjà per metre quadrat va ser de 2.575 euros, mentre que fa un any era de 2.524 euros. D’aquesta manera, Catalunya es va situar com el quart territori més car del conjunt de l’Estat, per darrere de les Balears (3.794 euros), Madrid (3.331 euros) i el País Basc (2.960 euros). Mensualment, el preu de l’habitatge es va ajustar un 0,87%, mentre que trimestralment va caure un 0,08%, la retallada menys intensa arreu de l’Estat. Per capitals de demarcació, a Barcelona el preu mitjà per metre quadrat es va situar en 4.413 euros per metre quadrat, un 1,24% interanual més; a Girona en 2.315 euros, un 2,88% interanual menys; a Lleida en 1.191 euros, un 0,92% menys; i a Tarragona en 1.682 euros, un 2,39% menys. Per municipis destaca Sitges, que el 2022 s’ha situat com el vuitè més car de l’Estat, amb 4.675 euros el metre quadrat, un 17,6% més que l’any passat. Segons pisos.com, durant el 2022 l’habitatge s’ha encarit a tot l’Estat, tot i que en uns percentatges inferiors a la inflació –de mitjana, ha pujat entre un 3 i un 6%-. Per la seva banda, el director d’estudis de pisos. com, Ferran Font, ha assegurat que la compravenda s’ha comportat de manera “excel·lent” i el seu dinamisme només s’ha vist truncat en els últims mesos de l’any per l’impacte de les pujades dels tipus d’interès.

Edu Escaño i Quimi Portet obriran el cicle Tàrrega Sona 2023 amb un concert doble

TÀRREGA I El cicle Tàrrega Sona 2023 s’obrirà el dissabte 21 de gener amb un doble concert al Teatre Ateneu (21:30 h). Els protagonistes seran el cantautor targarí Edu Escaño, que estrenarà el seu segon àlbum, i el veterà Quimi Portet, que repassarà els seus grans èxits en solitari. Les localitats es posaran a la venda a partir de les 10 del matí de demà dimarts 3 de gener al web www.culturatarrega.cat i de forma presencial a la Botiga del Museu (c/Major 11). Les entrades, al preu de 10 euros, permetran gaudir de tots dos concerts. La programació, organitzada per la Regidoria de Cultura, vol esdevenir un any més un aparador referent de la creació musical del país. “Portem fins a la capital de l’Urgell noms consolidats de l’escena musical i alhora també donem veu a artistes emergents amb molt de futur per endavant”, assenyala Carlos Vílchez, regidor de Cultura. El programa complet del

EUROPA FM

cicle Tàrrega Sona 2023 es presentarà molt aviat. La doble cita del dissabte 21 s’iniciarà amb l’actuació d’Edu Escaño. Guitarrista autodidacta, el targarí és amant del blues i la música d’arrel americana. El seu repertori traspua aquestes influències, tal com ja es va fer palès durant les seves aventures anteriors en diverses agrupacions i, posteriorment, en el seu primer treball com a solista, ‘Catàleg d’homínids dispersos’’(2019). Ara estrena el seu segon àlbum, ‘Quin merder!’. De to irònic i mala bava, el títol parla de l’emergència climàtica i el medi ambient. És, per tant, un nou grapat de cançons per escoltar, riure una mica i reflexionar sobre la necessitat de reaccionar. Edu Escaño va camí de convertir-se així en un sòlid exponent del blues i rock genuí amb accent lleidatà. El músic compareixerà acompanyat per Josep Maria Virgili (baix), Ramon Macià (piano), Sisco Ayala (bateria) i altres col·laboradors. Tot seguit (23 h) prendrà el relleu dalt l’escenari Quimi Portet, que acumula una brillant carrera en solitari després del seu pas per conegudes bandes com Los Burros, Los Rápidos i El Último de la Fila. El cantautor de Vic oferirà a Tàrrega un recital basat en els temes que integren el primer disc en directe de la seva carrera, ‘Si plou, ho farem al pavelló (Live in Cincinnati)’, publicat a finals del 2020. L’àlbum és un recopilatori que plasma a la perfecció l’univers creatiu i sonor d’una veu única del pop-rock en català. ’Homes i dones del cap dret’, ‘Tinc una bèstia dintre meu’ o ‘La Rambla’són alguns dels èxits que no faltaran en aquest repàs en viu d’un cançoner emblemàtic. Completaran el combo Jordi Busquets (veu i guitarra), Ángel Celada (bateria) i Antonio Fidel (baix).

La Mercantil presenta la programació d'hivern

BALAGUER

BALAGUER I Aquest hivern La Mercantil de Balaguer inaugura el Cinefòrum amb molta il·lusió, i ho fan amb un cicle destinat als Totalitarismes, englobant diversos vessants de l'art: teatre, cinema i periodisme en viu. En total ha programat set espectacles que comencen al gener i acaben al març. La primera projecció serà El gran dictador, el 15 de gener, una pel·lícula política i històrica imperible que ha esdevingut una de les grans obres mestres del genial Chaplin. El col·loqui, que acompanyarà l'exhibició del film, anirà a càrrec Films en off, amb Josep Ollé i Inés Rubinat. El 21-22 gener arriba la comèdia a la Sala Mercantil amb PaElla, de David Fernández "Fabu". Un homenatge al teatre de l'absurd que planteja un debat necessari sobre el paper de la dona en la societat actual, amb molt d'humor i una paella. Podeu consultar tota la programació a la pàgina web de La Mercantil.

JazzConcabella enceta la seva 6a edició amb una commemoració al centenari del naixement de l'escriptor Manuel de Pedrolo

CASTELL DE CONCABELLA ELS PLANS DE SIÓ I

Dissabte vinent, 14 de gener, enceten la sisena edició del JazzConcabella, que, com cada any, consta de 3 concerts que se celebraran en el transcurs del primer trimestre de l'any al Castell de Concabella. La primera actuació anirà a càrrec de Patricia McGill i Javier Juanco Quartet, que presentaran el seu treball discogràfic Temps de Pedrolo. El 4 de febrer, l'escenari del castell acollirà per primera vegada un concert de flamenc jazz amb Benavent, Di Geraldo i Pardo Trio. I el 4 de març s'acabarà el festival amb l’actuació de Víctor de Diego Quartet, que oferirà temes propis i també estàndards del jazz. Els tres concerts se celebraran a les 7 h de la tarda. Pel que fa al concert d’aquest dissabte, és un espectacle creat el 2018 amb motiu de la commemoració del centenari del naixement de l'escriptor Manuel de Pedrolo, amb una breu tria de textos de l'autor i llegendes que hi estan relacionades, interpretats per Patricia McGill i embolcallats pel jazz de Javier Juanco Quartet, format pels músics Xavier Monge (piano), Manel Vega (contrabaix), Ricard Grau (bateria) i Javier Juanco (guitarra). Una mirada fugaç a la immensa obra de l'autor, tota ella profundament arrelada a la terra i alhora universal.

La 28a Temporada d’Arts Escèniques continua el dissabte 14 de gener amb ‘Animal negre tristesa’, dirigida per Julio Manrique

TÀRREGA I Després del parèntesi nadalenc, la 28a Temporada d’Arts Escèniques de Tàrrega reprèn el calendari de representacions al Teatre Ateneu. La propera cita arriba aquest dissabte 14 de gener (20.30 h) amb una aplaudida producció de la Sala Beckett de Barcelona. Es tracta del muntatge ‘Animal negre tristesa’, una història sobre la por a la mort, la soledat i la vulnerabilitat. A partir del text de la dramaturga alemanya Anja Hilling, el director escènic Julio Manrique retrata “un infern creat per un petit i privilegiat grup d’éssers humans”, segons diu el material promocional de l’obra. A la vegada també s’hi proposa una al·legoria sobre la força desfermada de la natura enfront de la petitesa de l’ésser humà. De caràcter metafòric, l’acció s’ambienta en un bosc frondós, on van d’excursió quatre homes, dues dones i un nadó. Són gent benestant i creativa, que parlen de temes trivials com l’amor o la feina. Els personatges protagonistes han abandonat la ciutat per veure què els depara una nit enmig de la natura. Tot d’una, salta inadvertida una espurna que provoca un incendi infernal i fugen en totes direccions. L’únic que compta és salvar la pròpia vida. Una situació idíl·lica deriva en una tragèdia i els supervivents hauran de plantar cara a una situació que no estan en condicions d’afrontar. Integren el repartiment Màrcia Cisteró, Mia Esteve, Norbert Martínez, Jordi Oriol, Mima Riera, David Vert i Ernest Villegas. Anja Hilling, nascuda l’any 1975, es consolida amb ‘Animal negre tristesa’ com una de les veus més potents de la dramatúrgia contemporània europea. Es caracteritza per l’exploració de les formes tot retratant la crisi del model de vida

AJUNTAMENT DE TÀRREGA actual i el comportament de la societat. L’escriptora ja va obtenir un ampli reconeixement internacional l’any 2003 amb la seva primera obra teatral, ‘Sterne’. El 2005 fou escollida autora novella de la temporada per la revista Theater Heute. Preu de l’entrada: 25 euros. A la venda, amb els descomptes habituals, a través de La Botiga del Museu (carrer Major, 11) i al webwww.culturatarrega.cat. També a les taquilles del Teatre Ateneu des d’una hora abans de la funció.

TEXT I FOTOS I ASMAA R. BELLAHBIB

Qui és Oriol Saula?

Soc director Tècnic del Museu Comarcal de l’Urgell. Jo vaig estudiar la carrera universitària d’Història, especialitzant-me en la prehistòria, història antiga i arqueologia. L’any 1989 vaig culminar els meus estudis i em vaig dedicar a fer diferents excavacions arqueològiques en diversos indrets. En aquella època ja tenia una certa vinculació amb el Museu de Tàrrega, què m’hi va introduir el Jaume Espinagosa. Ja des de ben petit tenia afició per l'arqueologia, amb 10 o 12 anys, ja tenia clar que volia ser arqueòleg. L'any 1989-90, ja vaig començar a col·laborar amb el Museu en temes d'arqueologia. El 1993 vaig implicar-me en el Museu, a través d’una beca un contracte a temps parcial, fent un seguit de tasques vinculades amb l'arqueologia, classificació de materials arqueològics, o fent la primera tria per la museografia de la sala d'arqueologia, etc. I llavors, l'any 1994 va ser l'any en què em vaig dedicar de ple al Museu, ja que aquest, justament, s'inaugurava l’espai actual del Museu Tàrrega-Urgell, i es va obrir una sala d'arqueologia, de la qual em vaig encarregar jo, juntament amb una empresa de patrimoni, de portar tota la part del projecte museogràfic. Un parell d’anys més tard ja tenia una plaça fixa aquí, i a partir d'aquí, ja vaig dedicar-me a fer diverses funcions, formant equip amb Jaume Espinagosa, que la veritat és que vam formar un bon equip.

Què és el que va despertar el teu interès pel call jueu de Tàrrega?

Bé, el tema dels jueus a Tàrrega és un tema que ja ve de lluny. L’any 1997-98 vam excavar, amb en Jaume Badies, l'Adoberia del Molí del Codina, que són aquestes restes arqueològiques que hi ha al carrer Migdia, a la cantonada amb el carrer de Sant Agustí. I en aquell moment mentre dúiem a terme l'excavació, vam seguir la pista que havia donat Joan Tous Sanabra als anys 70, i vam saber que era una adoberia datada del segle XV, XVI i XVII, però que aprofitava l'interior d’un edifici preexistent de principis del segle XIV. I doncs tota una sèrie de característiques de l'edifici, juntament amb la seva posició al costat del riu, ens va fer plantejar la hipòtesi que podia haver sigut prèviament una sinagoga, que va quedar inundada a mitjans del segle XIV a causa de la seva ubicació. Això ens va portar una mica de controvèrsia i de polèmica en relació amb les diferents visions sobre el tema, ja que no tothom estava d’acord amb aquesta hipòtesi. I tot això ens va portar a investigar a fons aquest camp del judaisme a Tàrrega. I la veritat és que, tot i que no ho vam poder afirmar del tot mai, i que ha quedat en el terreny de les hipòtesis, personalment, penso que és una hipòtesi molt versemblant i que té molts números de ser verídica. Però bé, això va ser una experiència per conèixer tot el llegat que tenia Tàrrega amb relació al patrimoni jueu. Però, a més hem tingut també la immensa sort que a Tàrrega un investigador que, és Dr. en Filologia Hebrea, Josep Xavier Muntane Santiveri, va investigar els jueus de Tàrrega a escala documental feia anys i va fer molta recerca. Va revisar tota la docuprevisió com arqueòleg era més l’època ibèrica, de la qual també hem fet moltes excavacions, de mica en mica, la realitat i les necessitats del moment van fer que em decantes cap al patrimoni jueu de Tàrrega.

Què representa l’any 1348 per la ciutat de Tàrrega?

Per a Tàrrega va ser un any tràgic en tots els sentits. Per un cantó és l'any de la pesta negra, que va causar centenars de morts a Tàrrega. Però, per altra banda, a finals del segle XIII aquí hi havia població jueva convivint pacíficament amb la població cristiana. Però als anys 30 del segle XIV hi ha tota una sèrie de crisis econòmiques, males collites, fam, petits canvis climàtics que originen una gran tensió social que el 1348, quan arriba la pesta negra, explota. El que passa és que quan la pesta negra arriba a Barcelona, s’assalta el call jueu de Barcelona. El rei ràpidament dona ordres de protegir els jueus, perquè són súbdits directes d'ell, són els seus protegits, ja que els jueus, a canvi de tenir la protecció reial donen una part dels seus ingressos al rei. Quan hi ha l’assalt a Barcelona, el rei li interessa que això no es reprodueixi a la resta del territori, però el cas és que això passa a Cervera i passa a Tàrrega. A diferència que a Tàrrega es produeix una gran massacre, ja que és el lloc on hi ha més morts de Catalunya, d’un total de 300 morts, 260 són d’aquí, 20 de Barcelona, i uns 17 o 18 de Cervera. No acabem amb la població jueva, perquè n'hi ha que sobreviuen, però sí que és una pàgina negra de la història de Tàrrega. Moltes de les persones que van causar aquests fets són condemnades, però hi ha tantes persones implicades, que el rei atorga un perdó a canvi d’uns diners.

Creus que ja és prou conegut el patrimoni jueu targarí?

Jo penso que s'ha de divulgar més, que hi ha gent que ho sap, però n'hi ha que no. Pel que fa a la població de Tàrrega hi ha gent que és usuària del museu que acostumen a participar en les seves activitats, però hi ha una gran part de la població que està una mica al marge i el que intentem i el que hem de continuar intentant és poder arribar a tothom per diferents mitjans. És cert que no sempre arribes a tot arreu, som el personal que som, però la nostra meta final és que la població de Tàrrega conegui la història de la seva ciutat. Ara ens centrem molt en el públic escolar, i penso que bona part dels alumnes que hi ha a Tàrrega han passat pel Museu. Després hi ha els adults, els pares d'aquests alumnes, que és un públic al qual costa arribar i, a vegades sembla que un museu només ha de ser per gent que li agrada molt la història o que li agrada molt l’art o un tema concret d'aquell museu, però crec que els museus han de ser una font d'ensenyament i de connexió social per a tothom.

L’any passat, en el marc dels Dies Europeus de la Cultura Jueva, es va inaugurar la Casa d’Avraham Xalom, qui va ser Avraham Xalom?

Avraham Xalom va ser un metge i filòsof molt rellevant de les terres targarines del segle XV, que hem descobert fa pocs anys, i que es pensava que no era de Tàrrega. I gràcies a la investigació s'ha pogut veure que és un personatge de Tàrrega arrelat i compromès amb la ciutat. Fou un gran metge que va guarir i va ajudar a molta gent d'aquí. Però, la gent de Tàrrega pràcticament el comencen a conèixer ara. Amb això, t'adones que hi ha hagut molta gent que s'ha marginat per diferents pressions injustes, com ara per ser jueu, Xalom va haver de marxar de Tàrrega el 1492, ja que va ser dels jueus que van decidir no convertir-se. El Museu ha de ser un altaveu, per denunciar aquestes injustícies històriques, per evitar que es repeteixin. Poder museïtzar la casa d’Avraham Xalom ha estat com un petit miracle, poder adquirir-la va ser gràcies a la família Minguell, gràcies a l'Ajuntament que ho va veure necessari en aquell moment i va apostar per això i gràcies al projecte que es va fer i a la subvenció que es va demanar.

Oriol Saula

Director tècnic del Museu Tàrrega-Urgell «L'excavació del fossar de jueus va causar que Tàrrega tingués una repercussió a escala internacional, nacional i estatal molt potent»

mentació que existia sobre els jueus. I en conseqüència es va publicar un llibre de tots aquests documents. Realment, Josep Muntane va fer un treball molt potent. A partir d'aquí el filòleg continua tota la recerca en diferents àmbits. I això va ser un regal per Tàrrega. Va estudiar el Call de Tàrrega, situant el mapa on estava situat el cementiri jueu. Això ho fa a partir dels llibres d’estimes del 1500. Aquest llibre esmenta totes les propietats de la gent de Tàrrega, tant les urbanes com les rústiques. Les propietats urbanes ens donen una idea de com era el call el 1501, que quan es comença aquest llibre d’estimes els jueus ja havien marxat perquè van ser expulsats el 1492. I aquí només es queden els que es van convertir, que han canviat de nom i moltes vegades també d'habitatge. Però, sí que es manté el record de què alguna casa que ara és d'un cristià, abans havia sigut propietat d’un jueu i gràcies a això es pot reconstruir com era el call. Gràcies a això, tenim una visió de les cases que formaven part d'aquest call, on començava i on s’acabava. Pel que fa al Fossar dels Jueus al començament de segle XX ja van sortir morts en aquell mateix lloc i ningú va saber d'on eren, però sí que va quedar constància de què hi havia un jaciment arqueològic. I el cas és que Muntane va proposar que el cementiri jueu es troba a la partida de Roquetes, a la zona del Maset i que està en un indret on justament hi havia un jaciment arqueològic. I doncs, ens trobem davant un jaciment excepcional que és el jaciment de Roquetes, el cementiri jueu. L'excavació del fossar de jueus es fa l'any 2007, és una excavació de gran envergadura i es coordina des d’aquí el museu. I ens acabem trobant davant d’unes troballes extraordinàries, com són les fosses comunes que es localitzen al jaciment i que ens donen una idea del que va passar el 1348 quan hi ha l’assalt al Call. Això ens porta a diferents congressos a Múrcia, a Lucena, a París, per presentar els resultats d’aquesta investigació, fent que Tàrrega tingui una repercussió a escala internacional, nacional i estatal molt potent. I tot i que en un inici la meva

Està content amb la feina que ha fet el Museu de Tàrrega en tots els nivells?

La feina que hem fet és important i jo estic satisfet. Però en pic assoleixes un objectiu, ja estàs veient el següent gran objectiu. I n'hi ha moltes de finalitats en l'àmbit patrimonial a Tàrrega. I la veritat és els ajuntaments que hem tingut han estat molt sensibles amb el patrimoni històric i cultural de la seva ciutat. Jo estic satisfet perquè hem fet moltes coses i hem avançat molt, però encara hi ha molta feina per fer. Com per exemple, amb Avraham Xalom caldria traduir la seva obra al català, una obra filosòfica d'època medieval que es va reeditar dos cops al segle XVI i amb un gran valor patrimonial. O el call jueu mateix hauria de millorar-se, entre moltes altres coses. Tot i que soc conscient que Tàrrega tenim molt patrimoni i, com ja he dit l'Ajuntament fa molts esforços per tirar-ho endavant.

Hi ha algun nou treball per part del Museu de Tàrrega que s’estigui duent a terme actualment que li faci especial illusió?

Tenim bastants projectes en marxa, jo com a tècnic del Museu, l'Ajuntament ara té la casa del Manuel de Pedrolo, que no té res a veure amb arqueologia, però és un espai patrimonial molt, molt potent. En aquests moments és un tema que m'apassiona i que és un nou repte. Haurem de vetllar perquè la rehabilitació d'aquest espai sigui el més curós i respectuós possible i que la gent el pugui gaudir. Després altres projectes que engresquen, per a mi l'arqueologia ibèrica sempre m'ha agradat molt i quan era petit m’agradava anar al Tossal del Mor de Tàrrega, que és un dels jaciments emblemàtics que pertanyent al terme de Tàrrega, d’una cronologia molt llarga, que va des de l'edat del bronze, passa per l'època ibèrica, l'època romana i acaba a l'època medieval, més o menys al segle XV. De petit sempre somiava en excavar el Castell del Mor i han anat passant els anys i encara no hi hem pogut fer res, i m'agradaria acabar la meva etapa professional havent pogut engegar el projecte del Castell del Mor, acabar és impossible, perquè és un jaciment immens, però és un jaciment de molta importància estratègicament dins de la cultura ibèrica.

Anuncis breus

PISOS DE 2 I 3 HABITACI-

ONS A FONDARELLA. Preus des de 71.000 euros. T. 629 779 695.

CASA UNIFAMILIAR ADOSSA-

DA de 4 habitacions i dos banys i amb jardí a Guissona. Preu 191.000 euros. T. 629 779 695.

PISOS DE 1 I 2 HABITACI-

ONS A MOLLERUSSA al c/Josep Irla nous a estrenar. Preus a partir de 49.000 euros. T. 629 779 695.

PIS NOU A ESTRENAR en Via Lacetània de Tàrrega. Pis de 3 habitacions amb dos banys, pk i traster inclosos en el preu. 100.000 euros. T. 629 779 695.

EDIFICIS EN CONSTRUCCIÓ en diferents poblacions. Tàrrega, Mollerussa, Alcarràs, Balaguer, etc. T. 629 779 695.

La recepta

www.cuina.cat

Patates farcides

Ingredients x 4 persones:

· 4 patates · 2 llonganisses · 1 tomata · 1 ceba · 1/2 pebrot vermell · 1/2 pebrot verd · Formatge rallat · Oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Per començar rentarem bé les patates per eliminar les restes de terra. Incorporarem les patates al forn preescalfat a uns 200 graus. Les courem de 45 minuts a 1 hora (depenent de la mida de la patata). Controlarem el punt de cocció punxant les patates amb un ganivet. Mentrestant rentarem bé totes les verdures i les tallarem en daus petits, farem el mateix amb la tomata, però en aquest cas la tallarem més gran que la resta de verdures, sense pell ni llavors. En una paella amb oli d'oliva verge extra sofregirem la ceba a foc mitjà perquè vagi escalfant bé. Quan veiem que la ceba es torna transparent afegirem els pebrots i continuarem cuinant durant uns 10 minuts més. Quan els pebrots comencin a estovar-se, afegirem la tomata. Cuinarem lentament fins que s'hagi evaporat l'aigua. Incorporarem la llonganissa esmicolada i seguirem amb la cocció. Tallarem les patates longitudinalment per la meitat i les buidarem amb una cullera. Incorporarem la carn i la patata triturada amb una forquilla juntament amb el sofregit. Barrejarem bé. Farcirem de nou les patates i les cobrirem amb el formatge ratllat. Enfornarem durant uns 15 minuts a 200 graus i fins i tot podrem donar un toc final de gratinat.

Sudoku

www.sudokusweb.com

Com jugar?

S’han d’omplir totes les caselles buides de manera que en cada columna vertical, horitzontal i en cada caixa de 3x3 caselles hi hagi els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap. fàcil ↓ difícil ↓

Recomanem

Autora:

Pilar Rahola

Editorial:

Columna

Gènere:

Novel·la històrica

OCELL D'AIRE I DE FOC

Barcelona, anys cinquanta. La Nina té dinou anys i acaba de descobrir les cartes de la seva àvia Merceneta, fugida als anys quaranta. A partir d'aquesta lectura inicia un profund procés de transformació personal que la portarà a la descoberta de la seva sexualitat i al compromís polític en la clandestinitat. Al país el règim es consolida, Franco inaugura el Valle de Los Caídos, Via Laietana està plena de presoners torturats i per les muntanyes de Catalunya, Facerias i Quico Sabaté mantenen la seva lluita contra el feixisme. La revolució i la repressió, la por i el coratge. L'opressió i la llibertat es fusionen en una novel·la apassionant.

Autor:

Ramon Solsona

Editorial:

Proa

Gènere:

Novel·la contemporània

TEMPS ENRERE

L'Elvira i el Tomàs passen pel túnel del temps cap enrere. Van del telèfon mòbil als primers televisors en blanc i negre, de la plenitud professional als orígens humils. Travessen l'amor i el desamor, la salut i la malaltia, afronten cruïlles que canvien el curs de les seves vides, descobreixen el sexe, cada vegada són més joves, fins que tenen tot el futur per escriure. El temps passa per tothom. Per l'Elvira, que neix al Priorat inclement d'abans de la revolució del vi. Pel Tomàs, fill d'una portera que viu en un semisoterrani. El temps passa també per la corrua de famílies emigrades a Alemanya als anys seixanta. I passa per un teixit de personatges carregats d'històries i d'humanitat. Quan, al cap dels anys, l'Elvira es retroba amb les amigues, "entre totes formaven una enciclopèdia de la vida viscuda". La trobada es converteix llavors en "un mirall veraç, potser cruel, del pas pel túnel del temps".

El racó de l'app

SKETCHBOOK

És la millor opció per a qualsevol que vulgui pintar o dibuixar al seu telèfon. Amb les pantalles més grans que tenen la majoria dels dispositius avui en dia, aquesta app resulta molt pràctica. Té una Interfax molt neta i intuïtiva on dibuixar i fer esbossos és fàcil. Ofereix molts tipus de pinzells, com retoladors, aerògrafs, aquarel·les i molts més, tots personalitzables. També té guies i regles per a millorar la teva precisió. A més a més, l'aplicació admet capes, la qual cosa fa que sigui molt més fàcil crear un bon dibuix.

COOKPAD: RECEPTES CASOLANES

És una aplicació que et promet la possibilitat de cuinar sempre quelcom nou. Et connecta amb una gran varietat de receptes, et permet afegir les teves favorites, gestionar les teves llistes de la compra i molt més. A més a més, pots buscar per ingredients per a saber què cuinar amb el que et queda a la nevera o al rebost. Una de les millors parts, de veritat, és que compta amb una àmplia comunitat de cuiners casolans que sempre estaran per ajudar-te.

Horòscop

ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: trenca la rutina amb la parella. Salut: cuida l'alimentació. Treball: nous projectes a la vista.

TAURE 21-IV / 21-V. Amor: escolta a la teva parella. Salut: fes esport. Treball: sortiran noves oportunitats.

BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: lliure de limitacions sentimentals. Salut: mals de cap. Treball: oportunitat de superació.

CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: intercanvis intel·lectuals. Salut: mals d'esquena. Treball: contratemps que s'arreglaran.

LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: període de crisi. Salut: canvia d'hàbits. Treball: tindràs èxit en tot el que facis.

VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: ambient feliç i constructiu. Salut: diverteix-te. Treball: assumeix responsabilitats.

BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: connectaràs amb gent afí a tu. Salut: constipats. Treball: et superaràs a tu mateix.

ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: vida rutinària i sense sorpreses. Salut: descansa. Treball: no et facis la víctima.

SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: canvis positius. Salut: cuida't la gola. Treball: fixa't una meta i ves per ella.

CAPRICORN 23-XII / 21-I. Amor: diràs el que penses. Salut: nervis. Treball: pren-te les coses amb calma, tot arriba.

AQUARI 21-I / 19-II. Amor: propostes interessants. Salut: mals de panxa. Treball: aprofita el temps per fer bons propòsits.

PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: demana consell. Salut: vigila la vista. Treball: la feina va per bon camí, cuida-la com ja ho fas.

ANUNCIS BREUS

973 501 878 redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com

Solucions Sudoku

↓difícil

De l'11 al 24 de gener de 2023 l’Agenda de les Comarques

Dijous, 12/01 BALAGUER

Presentació del llibre:

Atesorat silenci de Josep Vallverdú. A 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Margarida de Montferrat.

Divendres, 13/01 BALAGUER

Presentació del llibre: Frederic Pujalà. Recordances a cavall de dos

segles d'Imma Farré Vilalta. A les 7 de la tarda, a la sala d'actes de la Paeria.

Cicle a Escena: Porté &

Tolmos - 2 pianos. Amb els pianistes Josep M. Porté i Antoni Tolmos. A 2/4 de 9 del vespre al Teatre Municipal.

TÀRREGA

Cine Club La Lloca. Projecció de la pel·lícula Broker d'Hirokazu Koreeda (Drama · Corea del Sud · 2022). A 2/4 de 9 del vespre, a Cinemes Majèstic.

Dissabte, 14/01 TÀRREGA

28a Temporada d'Arts

Escèniques. Activitat complementària. Col·loqui

Els incendis s'apaguen a l'hivern causes i efec-

tes. A les 12 del migdia, al Local de la Societat Ateneu.

28a Temporada d'Arts Escèniques. Animal ne-

gre tristesa (drama). Direcció de Julio Manrique. A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Ateneu.

Diumenge, 15/01 AGRAMUNT

Balls de diumenge amb Premium. A les 7 de la tarda, al pavelló firal.

TÀRREGA

Concert de Reis - Memorial del músic Àngel

Sans. Gala amb valsos, polques i nadales a càrrec de la Polifònica de l'Urgell, Orquestra Simfònica i Cor Harmonia i Estudi Dansa Tàrrega. A les 7 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Dilluns, 16/01 BALAGUER

Inauguració de l'exposició: Una vida aferrada

a la terra, del fotoperiodista Jordi Borràs. A 2/4 de 8 del vespre, a la sala l'EStudi'76 de la Paeria.

Dimarts, 17/01 BALAGUER

Festivitat de Sant An-

toni - Tres Tombs. A les 12 del migdia a la plaça del Mercadal.

Dimecres, 18/01 BALAGUER

Espectacle: Adreça

desconeguda a càrrec de la Companyia La Pertinent. A 2/4 de 8 del vespre, a la biblioteca Margarida de Montferrat.

Dijous, 19/01 TÀRREGA

Teatre: Chicago, el mu-

sical. Amb alumnes de 2n de batxillerat d'Arts Escèniques de l'EASD Ondara. Dues funcions: 1 del migdia i 2/4 de 8 del vespre, al Teatre Ateneu.

Cicle Gaudí de Cinema

a Tàrrega: projeccions de títols destacats amb la presència dels equips de les pel·lícules. A les 8 del vespre, a Cinemes Majèstic.

Divendres, 20/01 BALAGUER

Documental. MAGMA:

la doble cara. Documental que narra de primera mà la catàstrofe del volcà de Cumbre Vieja a l'illa de La Palma. A les 8 del vespre, a la sala d'actes de la Paeria.

TÀRREGA

Cicle Gaudí de Cinema

a Tàrrega: projeccions de títols destacats amb la presència dels equips de les pel·lícules. A les 7 de la tarda i a 2/4 de 10 de la nit, a Cinemes Majèstic.

Dissabte, 21/01 AGRAMUNT

Inauguració de les exposicions La incomuni-

cació i Pardal Lo. A les 12 del migdia, a Lo Pardal.

TÀRREGA

Activitat per fomentar la lectura. El concert

més animal amb Anna Fité. A 2/4 de 12 del migdia, a la Biblioteca Germanes Güell.

Mercat de les Antigui-

tats i les Arts. Peces de col·leccionisme i de segona mà. De les 5 de la tarda a 9 del vespre, al carrer del Carme.

Cicle Tàrrega Sona

2023: doble concert de pop-rock en català. Edu Escaño presentant el seu disc Quin merder! i Quimi Portet repassant els seus èxits: Si plou, ho farem al pavelló. A 2/4 de 10 de la nit al Teatre Ateneu.

Diumenge, 22/01 AGRAMUNT

Cros d'Agramunt. A les 10 del matí, al Passeig Josep Brufau. Balls de diumenge amb Madison. A les 7 de la tarda, al pavelló firal.

BALAGUER

Lo. Els paisatges que ens habiten, de Lydia Encinas. A les 12 del migdia, a la sala d'actes de la Paeria.

Musical: Forever Young

- Tricicle. A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal.

TÀRREGA

Cicle de Teatre Infantil de Fundació La Xarxa: La princesa en texans

amb Cia. Sgratta (teatre familiar). A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Dimarts, 24/01 BALAGUER

Xerrada - col·loqui: El Pou de Gel de Balaguer. La desaparició de la memòria. A les 7 de la tarda, al Museu de la Noguera.