renovarà

es va arribar a aplicar i es va paralitzar el canvi de comarca. Tot i això, l’any 2014 els consistoris ho van reprendre enviant una sol·licitud al govern espanyol per sotmetre a consulta popular el canvi comarcal. El Consell de Ministres, però, ho va anul·lar al·legant que les competències reauen en el Parlament de Catalunya. Així, Torà i Biosca es van dirigir al Parlament per demanar la creació d’una llei que incorporés els municipis a la comarca del Solsonès. L’avenç més destacat es va produir l’any 2019, quan els batlles dels dos municipis van ser convidats a una Comissió d’Afers Institucionals per explicar el seu cas. En aquella sessió tots els portaveus dels grups que van intervenir van estar d’acord en el fet que es treballaria per fer efectiva la voluntat dels dos pobles.

la zona infantil de la Pl. Ramon Folch

BELLPUIG I L’Ajuntament de Bellpuig té previst durant les pròximes setmanes del mes de març iniciar les obres de reforma de l’actual zona de jocs infantils situada a la plaça Ramon Folch. Els elements actuals van ser instal·lats, ja fa més de dues dècades, l’any 2001, per la qual cosa es troben en un estat de deteriorament pel pas del temps que ha fet considerar aquest canvi amb l’objectiu de disposar d’una installació amb dos espais de jocs diferenciats, una per infants de 0 a 6 anys i una altra per infants de 7 a 10 anys. Les obres pretenen garantir la seguretat dels infants, a més a més, de disposar d’un equipament més actualitzat on puguin gaudir jugant. El pressupost previst per aquesta actuació és de 14.950 euros.

TÀRREGA I El Ple de Tàrrega va donar llum verda per unanimitat al canvi de qualificació urbanística dels immobles que acolliran la futura casa museu dedicada a l’escriptor Manuel de Pedrolo. Es tracta de la casa pairal de la família Pedrolo i Cal Calçada, edificis ubicats als números 5, 7 i 9 del carrer Major. Les finques passen a figurar al POUM com a sistema d’equipaments. L’acord fou adoptat en el marc de la sessió ordinària celebrada dijous 23 de fe - brer. La capital de l’Urgell fa així un nou pas endavant per materialitzar el projecte de casa museu després que Adelais de Pedrolo, filla del literat, cedís l’edifici a l’Ajuntament l’any 2021. L’objectiu comú és divulgar la figura, l’obra i el llegat de Pedrolo a través del seu espai de vida i treball. En aquest sentit, la casa museu esdevindrà un centre d’estudi que custodiarà la biblioteca de l’escriptor i fomentarà el seu estudi acadèmic. El conveni signat en el seu moment preveu també que el consisto- ri s’encarregui d’adequar l’edifici. Val a dir que ja s’han adjudicat els primers treballs d’arranjament per un import de 7.680 euros.

La salvaguarda de patrimoni va ser un dels eixos de l’ordre del dia de la sessió. Així, també es va aprovar de forma unà -

AJUNTAMENT DE TÀRREGA nime la Declaració de Bé Cultural d’Interès Local per a l’edifici situat al carrer de Sant Pere del Talladell conegut com a Cal Segura. Es reconeix el valor arquitectònic i històric d’un immoble, ja expropiat, i que l’EMD el Talladell vol rehabilitar com a espai polivalent recuperant alhora l’esplendor original dels segles XVIII i XIX. D’altra banda, també es va acordar la cessió dels béns de domini públic i patrimonials de titularitat municipal a l’EMD el Talladell situats en el seu àmbit competencial. Es tracta d’una vinte - na de finques, terrenys i immobles com és el cas de Cal Segura. Pel que fa a urbanisme, destaca l’aprovació unànime del canvi de finançament de les obres de reforma que s’estan desenvolupant a la plaça de les Bòbiles. També va prosperar per unanimitat la proposta de nova qualificació de l’antiga rectoria del poble, terreny que figurarà com a sistema viari i de parcs i jardins. Això permetrà millorar la mobilitat a la zona i fer més visible l’entorn de l’església romànica.

musical Selva Nua i l’artista Julieta duran a terme un doble concert a l’Espai MerCAT dins del cicle musical Tàrrega Sona 2023

El

TÀRREGA I El cicle musical Tàrrega Sona 2023 continua el proper divendres 10 de març (22:30h) amb un doble concert a l’Espai MerCAT a càrrec de Selva Nua i Julieta, exponents del pop urbà d’avantguarda. La programació, organitzada per la Regidoria de Cultura, vol esdevenir un aparador referent de la creació musical catala - na. En aquesta ocasió, la capital de l’Urgell aposta per dos noms emergents de l’escena sonora del país, que a més presentaran en directe els seus nous treballs discogràfics.

Selva Nua són els lleidatans Joana Jové (veu i guitarra), Adrià Garcia (baix) i Gerard Català (bateria).

Provenen de Vilanova de Segrià, les Borges Blan - ques i els Omellons si bé viuen repartits estratègicament entre Barcelona, Tarragona i Girona. Després de sorprendre durant la pandèmia guanyant el concurs de talents confinats que organitzaven les Cases de la Música i Estrella Damm, el grup es va agafar el seu temps per cuinar a foc lent el seu disc de debut: ‘Momentani’.

Per la seva part, la barcelonina Julieta aproparà les cançons del seu segon àlbum, titulat ‘Ni llum ni lluna’, successor de l’aplaudit ‘Juji’ de l’any 2021. Aquesta jove estudiant d’enginyeria, representant de la nova generació de músics del país. El seu aclamat single ‘Tu juru ju’ ha esdevingut viral i popular.

Només el 28% del sector de l’ocupació verda són dones

TÀRREGA I La visita de divendres 24 de febrer de la consellera d’Igualtat i Feminismes al municipi de Tàrrega va coincidir amb el primer aniversari de la invasió russa d’Ucraïna. La consellera, que va encetar la jornada amb una reunió amb representants de la comunitat ucraïnesa de Tàrrega, va subratllar que “avui és un dia dolorós”. “La guerra és un atac frontal als drets humans, i ha causat molt patiment al poble ucraïnès”, va afirmar.

Segons dades del Govern, en el darrer any unes 21.500 persones ucraïneses s’han establert a Catalunya, de les quals el 85% estan acollides fora del programa estatal de refugiats. Verge va explicar que això ha sigut gràcies a la “cooperació absoluta” dels consells comarcals, ajuntaments i Govern per poder garantir a aquestes persones desplaçades al país l’accés a drets bàsics, com l’educació, la salut o altres serveis públics.

“Cal recordar que s’ha fet bàsicament sense comptar amb recursos per part de l’Estat”, va afirmar Verge, que va criticar que el govern central no transferís els ajuts del programa fins al mes d’octubre de l’any passat. La consellera va contestar així a les declaracions del ministre José Luis Escrivá sobre la tramitació dels ajuts en què va dir que s’haurien tramitat amb més rapidesa si el govern espanyol se n’hagués fet càrrec, en comptes de cedir-ne la gestió a les comunitats autònomes. “Havent passat tots aquests mesos que després parli de major o menor agilitat és bastant inadmissible”, va asseverar Verge, que va afegir que la Generalitat des del principi va dir que el programa estatal “no servia” i que naixia “col·lapsat”.

Verge va participar en el minut de silenci convocat en rebuig a la guerra a la plaça Major de Tàrrega, al costat de l’alcaldessa del municipi, Alba Pijuan. També s’hi van sumar la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, i la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Igualtat i Feminismes a Lleida, Elena Fuses, que van acompanyar la consellera al llarg de la jornada. Després del minut de silenci, la consellera i l’alcaldessa es van reunir amb diverses associacions feministes i de dones de Tàrrega per compartir avenços i reptes en matèria d’igualtat i feminismes. La comarca de l’Urgell acull actualment 227 persones desplaçades per la guerra d’Ucraïna, i el conjunt de la demarcació de Lleida, 1.160.

LLEIDA I El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l’equip de gènere de la Secretaria d’Acció Climàtica, ha elaborat l’estudi Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya per analitzar la igualtat d’oportunitats en el sector de l’ocupació verda i plantejar al Govern possibles actuacions de millora. Es tracta del primer treball d’aquestes característiques fet a Catalunya, pioner en l’àmbit espanyol i una de les poques iniciatives al voltant del tema a escala mundial. L’estudi complet es publicarà el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, al web del Departament. En l’àmbit català, des de la Generalitat mateixa, hi ha un elevat nombre d’iniciatives d’estudi en matèria d’igualtat desenvolupades a través de l’Institut Català de les Dones i, més recentment, des del Departament d’Igualtat i Feminismes, i també moltes iniciatives i programes en els àmbits agrícola, ramader i marítim, totes desenvolupades pel Departament d’Acció Climàtica. Tot i ser iniciatives necessàries i imprescindibles i estar relacionades tangencialment amb el medi ambient, cap incideix de forma directa en l’anàlisi de la igualtat en el sector de l’ocupació verda. Es consideren treballs verds els relacionats amb l’agricultura, la indústria, els serveis i l’administració que contribueixen a conservar o restablir la qualitat ambiental. Aquests treballs ajuden a reduir el consum d’energia, matèries primeres i aigua mitjançant estratègies de gran eficiència, a descarbonitzar l’economia i a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, entre d’altres.

LLEIDA I En la seva primera visita institucional a Cervera, la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha estat rebuda a la Paeria i ha mantingut una trobada, a l’Auditori Municipal, amb representants institucionals, socials i econòmics de les Terres de Lleida. A la Sala de Plens de la Paeria ha mantingut una reunió de treball amb el paer en cap, Joan Santacana; la regidora de Cultura i Medi Ambient, Mercè Carulla; el regidor de Serveis Municipals, Xavier Gras; i el president del Consell Comarcal de la Segarra, Francesc Lluch. També hi han participat la delegada territorial del Govern a Lleida, Montse Bergés, i la directora dels Serveis Ter- ritorials d’Economia, Sílvia Martínez.

El paer en cap, Joan Santacana, ha demanat a la consellera, Natàlia Mas, una millora en el finançament del món local, una distribució més equitativa dels recursos i que es tingui més en compte el factor de capital comarcal. També li ha demanat una solució per a la nova con - nexió de la comarca a la portada d’aigües des del canal Segarra-Garrigues i intervencions a l’edifici de la Universitat de Cervera, del qual és titular la Generalitat de Catalunya. La consellera i el seu equip han pres nota d’aquestes demandes i s’han compromès a tractar-les més detalladament en una pròxima trobada.

Ecologistes en Acció rebutja l’ús de verins per acabar amb la plaga de conills que afecta les comarques de Ponent

SANT MARTÍ DE

MALDÀ I Ecologistes en Acció ha rebutjat categòricament l’ús de verins com a mesura per acabar amb la plaga de conills que afecta diferents punts de les comarques de Ponent. En aquest sentit, reclamen a la Generalitat una “implicació total” per ajudar a la pagesia a superar les dificultats derivades de la sobrepoblació de conills, amb mesures eficaces en el curt termini, però amb la perspectiva de recuperar l’equilibri ecològic que permeti l’autoregulació de la fauna. Així, alerten que s’ha arribat a la situació actual per un problema de fons, que és la manca de viabilitat de les explotacions per un mercat globalitzat que “condemna la pagesia local per la competència ferotge” i la baixa valoració dels productes agrícoles nacionals.

Ecologistes en Acció ha manifestat la seva solidaritat amb el sector agrari afectat i considera que cal una actuació ràpida i contundent per part de l’Administració davant la plaga de conills. L’organit - zació reclama un pla de xoc urgent que inclogui instal·lar tancats en els llocs més conflictius amb subvencions directes a fons perdut; l’ús ampli de gàbies i xarxes de captura per reduir la població en

ORIOL BOSCH el curt termini en les explotacions amb més problemàtica; i habilitar una partida econòmica per a compensar danys que pateixin els pagesos.

També demanen descartar qualsevol ús de biocides o verins, pel seu risc pel medi natural, les espècies protegides i la salut humana. Així mateix, aposten per deixar la caça com a mesura únicament vàlida per casos en què tècnicament es constati que no hi ha alternativa en el curt termini.

Davant una possible autorització excepcional de l’ús de verins prohibits, l’organització ecologista destaca el perill que suposaria alliberar biocides al medi natural perquè resulta impossible assegurar que no passen a la cadena tròfica i acaben provocant la mort de, per exemple, els mateixos depredadors dels conills com són les guineus. A més, també diuen que no es pot descartar que arribessin a afectar a persones per contacte accidental o bé per consum de conills capturats que continguin dosis no letals de biocida.