La qüestió

Quins són els reptes de la Medicina Familiar i Comunitària per atraure nous professionals?

Articles complets a: blogcomb.cat

Laura Oromí Valls,

metgessa de família al CAP Comte Borrell, Barcelona Elena Ruiz López,

metgessa de família del CAP Verdaguer, Sant Joan Despí Tey Barraquer,

metgessa de família jubilada. Docent de l’Aula de FC de la CAMFIC

Fa temps que l’atenció primària necessita un canvi de mirada, tant del sistema com dels seus professionals. Un dels reptes més importants és tornar a fer de metges! És a dir, dedicar el temps necessari als nostres pacients, tenir temps per investigar, ser proactius, fer prevenció i, sobretot, desburocratitzar les consultes. Com sabem, una bona atenció primària és la base per a un bon funcionament de la sanitat, per tant, cal posar-la al seu nivell, formant professionals competents que adquireixin capacitats i competències que els permetin tractar amb seguretat tot tipus de demanda. En aquest sentit, penso que la comunicació entre els professionals dels centres d’atenció primària i els de l’hospital és vital, que hem de mantenir un contacte estret per tal de coordinar-nos i oferir la millor atenció als nostres pacients. A l’últim, recordem que aquesta especialitat no està mancada de reptes, també personals. Es pot dir que et dona ales com a professional per créixer i desenvolupar totes aquelles capacitats que estiguis disposat a aprendre i que només depèn d’on tu vulguis arribar. Els metges de família som especialistes que treballem a l’atenció primària i la nostra essència és el talent i la capacitat d’adaptar-nos a les noves situacions ràpidament. La medicina de família és holística, oberta i té una visió biopsicosocial de la persona. És longitudinal i permet que un professional atengui una mateixa persona al llarg de la seva vida. Això impacta en la morbimortalitat, disminuint-la un 25 %. No n’hi ha prou amb incentivar econòmicament l’elecció de l’especialitat. Cal poder-la exercir amb la retribució i el benestar que mereix l’especialitat i la professionalitat que mereix la població. Cal posar-la en valor i exigir el prestigi que li pertoca per atraure talent jove, ja que calen més metges de família. Per això és primordial invertir-hi, invertir en els facultatius, lligar l’especialitat a la universitat i potenciar la investigació clínica, la innovació i la formació. L’atenció primària és la base del sistema sanitari i ha de ser sòlida i eficient. El nombre de metges que escullen aquesta especialitat ha anat minvant perillosament. Per revertir-ho cal fer més visible aquesta especialitat des de la universitat. Cal crear un Departament o Càtedra de Medicina de Família (MF), amb el mateix poder i prestigi que les altres especialitats. Als CAP s’ha de reduir la burocràcia al mínim. Cada facultatiu hauria d’assumir com a molt les tasques administratives que ell genera (baixes, receptes, interconsultes, sol·licitud de trasllats...). Amb més autogestió financera dels EAP, amb capacitat de compra i gestió de la pròpia agenda del metge. Potenciar la relació amb els hospitals (accés directe als pacients ingressats, participant als comitès clínics, millorant el reconeixement mutu). Amb presència de professionals hospitalaris al CAP. La recerca en AP ha de tenir el mateix suport que el que té a nivell hospitalari. Donar suport a la capacitat de resolució de patologies que no caldrà derivar gràcies a tècniques d’infiltracions, dermatoscòpia, ecografies, etc. En definitiva, cal aconseguir que els nous metges sentin que aquesta especialitat és atractiva i ofereix possibilitats per créixer professionalment. 