Metges dedicats a la medicina del treball

La Medicina del Treball és la branca de la medicina que s’ocupa de l’es tudi de les malalties que apareixen i dels accidents que es produeixen, i causen lesions corporals, com a conse qüència de l’activitat laboral. El seu ob jectiu és reconèixer la responsabilitat d’aquesta activitat i establir les mesures per prevenir-ne l’aparició.

Malgrat que l’existència de la Medicina del Treball no s’hagi reconegut com una disciplina amb personalitat pròpia fins fa relativament poc temps, des de molt abans hi ha hagut metges que han identificat malalties causades per l’acti vitat laboral, com Paracels i Giorgius Agricola, metges del segle xvi que ja varen sospitar l’existència de malalties relacionades amb la mineria. Paracels, que va afirmar que tot pot ser un verí o res ho pot ser, és considerat el pare de la toxicologia. Tot depèn de la dosi.

Agricola va obtenir una visió general de tota la tecnologia de la mineria i la me tal·lúrgia a la seva època a través de les seves visites a les muntanyes metàl·li ques de Saxònia i Bohèmia. En la seva obra principal De re metallica libri des criu el dany ambiental causat per la mineria i la metal·lúrgia.

També cal destacar en aquesta breu descripció de la història de la Medicina del Treball el metge anglès Percivall Pott que, en el segle xviii, va ser el pri mer a identificar que els netejadors de xemeneies de Londres tenien càncer d’escrot pel sagí enganxat a la paret de les xemeneies.

La Galeria de Metges Catalans inclou metges del nostre país que han tingut una activitat destacada en l’àmbit de la salut laboral. El més antic va ser Josep Parés i Franqués , metge de les mines d’Almadén, el segle xviii, el primer de l’Estat espanyol que va descriure l’en verinament per mercuri, pel qual és considerat el pioner de la medicina la boral.

Un altre metge, que considerem pioner de la Medicina del Treball de Catalunya, és Francesc de Paula Arró Triay (18191906), que va ser el metge de la Compa nyia de Ferrocarrils de Tarragona, Bar celona, França.

Arró va formar el seu equip de metges de l’empresa, un total de 16, perquè s’ocupessin de la salut dels empleats de la companyia que forçosament havi en de passar per la localitat d’on eren els metges. Els empleats de la compa nyia podien contactar amb el metge quan el tren s’aturés en les distintes po blacions.

Amb posterioritat, s’han inclòs a la Ga leria les biografies d’altres metges que van tenir una activitat rellevant en el camp de la salut laboral, com Macià Pañella i Casas (1899-1983), un dels pa res de la geriatria catalana, que va crear els serveis mèdics del Barcelona FC, que va dirigir amb molt èxit el doctor Josep Borrell i Pedrós (1934-2013).

El doctor Jaume Guerra Estapé (18591947), un metge amb una activitat pro fessional molt destacada, va ser el fun dador de la revista Medicina y Jurisprudencia de los Accidentes de Trabajo y Seguros de vida, i va impulsar les assegurances mèdiques.

El doctor Manuel Baselga i Montde (1930-2009) va ser l’organitzador dels Serveis Mèdics d’Empresa a Catalunya entre les moltes activitats lligades a la salut laboral que dugué a terme, espe cialment la formació de metges i infer meres d’empresa.

L’últim dels metges del treball que hem inclòs a la Galeria és el doctor Jordi Castejón i Castejón (1950-2018), que va tenir una intensa activitat professional dedicada a aquest camp i aconseguí la incorporació de les unitats de salut la boral dins dels serveis assistencials de la sanitat pública del nostre país.

Cultura i societat

Més informació:

Exposició sobre la vida i l’obra del doctor Josep Laporte

L’espai d’exposicions del Col·legi de Metges de Barcelona ha acollit una ex posició que fa un recorregut per l’àm plia activitat que va portar a terme el doctor Josep Laporte i Salas (Reus, 1922-Barcelona, 2005). Amb el títol Ciència, salut, persones i país... el compromís amb els ideals, l’exposició co missariada pel comissionat dels actes de l’“Any Laporte”, Xavier Trias i Vidal de Llobatera , fa un recorregut per l’ac tivitat de recerca, assistencial, docent i per l’activitat més política de Laporte en les conselleries de Sanitat i Ensenya ment i la seva influència decisiva en l’or denació sanitària a Catalunya i per do nar impuls al sistema universitari català.

Lluís Bohigas i Santasusagna, en el seu discurs com a acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC), el passat 13 de novem bre, va ressaltar el llegat sanitari del conseller Laporte 

L’activitat cultural del primer trimestre de 2023

Per al primer trimestre de 2023 la Secció de Metges Sènior ha pro gramat una intensa activitat cul tural plena de concerts, conferències, sessions de cinema, visites guiades, ex cursions d’un dia i viatges.

Les conferències són de temàtiques molt variades i s’aborden des de dife rents perspectives: l’art en el seu ves sant pictòric i escultòric, la música i la filoso fia. També es tracten temes més profes sionals i científics. Durant aquest trimes tre, hi participen Genís Tura, Xavier Iglesias, Montserrat Lamúa, Pau Minguet, Manuel Domínguez, Rogeli Armengol, Juan Rodenas, Joan Garcia Alsina, Emilio Carreño i Simón Schwartz. 

L’arquitectura de l’edifici col·legial

El passat novembre es va presen tar el llibre El Casal del Médico. Barcelona 1964-1968. Roberto Terradas Vía, escrit pels arquitectes Roberto Terradas i Ignacio Paricio L’obra descriu l’arquitectura de la seu col·legi al, un edifici projectat per Roberto Ter radas Vía i inaugurat el 1968. La presen tació del llibre la van fer els arquitectes Xavier Monteys i Helio Piñón, que van debatre amb els autors en una sessió en la qual van participar el president del CoMB, Jaume Padrós , i el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guim Costa

La seu del CoMB és un edifici molt inno vador des del punt de vista compositiu i es pot considerar un exponent prema tur dels corrents constructius que aca barien predominant a Europa, la ten dència a la fragmentació que Rafael Moneo va identificar tres dècades més tard com a paradigma de la modernitat finisecular. 

Nadala sobre metges i muntanya. La Junta del CoMB va felicitar el Nadal amb un llibret que aproxima les munta nyes a tots els professionals de la medicina i dona a conèi xer com han evolucionat les activitats esportives, culturals, de recerca i de lleure a la muntanya i quins són els metges catalans que han destacat en aquestes activitats. 

Més informació: