Prevenció i protecció enfront dels ciberatacs

Una de les conseqüències del món digitalitzat actual és que sorgeixen noves amenaces i riscos per a les empreses. L’exposició de les dades en xarxes i en infraestructures informàtiques/tecnològiques ha fet que els ciberdelinqüents posin a les empreses en el punt de mira com a font d’ingressos mitjançant l’extorsió, el robatori de dades i la paralització de l’activitat.

Un atac cibernètic pot paralitzar l’activitat i malmetre el correcte funcionament dels equips, processos i xarxes, comprometre dades personals i informació confidencial o, fins i tot, afectar la viabilitat econòmica o logística del propi negoci.

COM AFECTEN ELS CIBERRISCOS A LES EMPRESES?

Actualment els riscos cibernètics són més perillosos que els riscos convencionals, ja que ocasionen danys més elevats en la salut financera i el benestar de les empreses. Algunes de les principals conseqüències d’un ciberatac són:

• Paralització d’activitat: si una empresa és víctima d’un atac cibernètic, pot aturar el negoci de tal manera que suposi un cost econòmic afegit.

• Ciberextorsió: els ciberdelinqüents demanen un rescat econòmic per tal de desbloquejar els accessos i reprendre l’activitat.

• Pèrdua de reputació i de valor de marca: es dona als clients una mala imatge que pot afectar la visió que tenen de l’empresa o servei als seus clients.

• Pèrdua de dades i responsabilitat de dades de tercers.

En aquest context, és urgent desenvolupar entorns digitals, tecnològics i a distància segurs que previnguin qualsevol tipus de ciberamenaça futura.

QUÈ ES POT FER PER PREVENIR ELS CIBERATACS?

Els ciberriscos són canviants i cada cop més difícils de preveure. El que sí està en mans de les empreses és protegir-se per reduir al mínim els danys ocasionats i poder gaudir de tranquil·litat en cas de sinistre a través d’una assegurança de ciberriscos. Les despeses que suposen la recuperació de les dades o sistemes i la substitució o reparació dels equips són molt elevades.

Si es vol prevenir un atac cibernètic i minimitzar-ne les conseqüències és important tenir uns hàbits concrets, coneguts com a higiene digital o ciberhigiene:

• Establir polítiques sobre l’ús dels dispositius a l’oficina i en mobilitat, incloent-hi l’accés remot a equips o servidors.

• Habilitar un sistema d’accés a la informació limitat, en el qual cada treballador compti amb els permisos per consultar i disposar de la informació.

• Assegurar l’ús de contrasenyes robustes i individuals, que es canviïn amb freqüència i no es comparteixin ni es reutilitzin.

• Implementar processos de formació i educació perquè tots els empleats siguin conscients dels ciberriscos. Cal recordar que qualsevol empleat pot ser víctima d’un ciberatac.

• Posar en marxa polítiques d’ús i accés a la informació, així com mesures per protegir-la.

• Dur a terme còpies de seguretat amb freqüència.

• Mantenir els equips actualitzats, incloent-hi el software i els antivirus.

• Sempre que sigui possible, tenir un sistema d’autentificació en dues passes.

• Comptar amb programaris de protecció com antivirus i tallafocs.

COM ET PROTEGEIX UNA ASSEGURANÇA DE CIBERRISCOS?

Actualment, hi ha assegurances dissenyades per protegir qualsevol negoci davant d’aquests atacs, que habitualment ofereixen les següents garanties:

• Actuacions immediates i de contingència per frenar al més aviat possible el ciberatac que ha rebut l’empresa.

• Gestió dels incidents a conseqüència del problema: es procedeix a la recuperació de dades electròniques i es repara o reemplaça la maquinària.

• Responsabilitat Civil enfront de tercers, Responsabilitat enfront d’organismes reguladors, Responsabilitat per publicacions a internet, sancions relacionades amb la indústria de targetes de pagament (PCI) i direcció jurídica.

• Compensació de les despeses que es produeixen durant la gestió de l’incident.

• Cobertura de les pèrdues de la interrupció de l’activitat després d’una fallada de seguretat.

• Cobertura de les despeses d’assessorament legal davant de possibles procediments administratius oberts després de l’incident.

• Quant a les possibles pèrdues que el negoci pogués sofrir, s’assegura un capital com a pèrdua de beneficis i un altre com a pèrdua de beneficis derivada de proveïdors.

• Tant els incidents que els atacants poguessin cometre a través de ciberextorsió com els fraus cibernètics (informàtics, per robatori i suplantació d’identitat i per enginyeria social) que patís l’empresa, quedarien coberts.

A més, les ciberassegurances acostumen a garantir l’acompanyament d’experts durant la gestió de la crisi i solen incloure serveis addicionals com la reparació de sistemes, la recuperació de dades o l’eliminació de programari maliciós.

En definitiva, els ciberdelinqüents utilitzen cada vegada més les empreses vulnerables com a punt d’entrada a les grans empreses i, per tant, tot negoci pot arribar a patir un episodi d’aquestes característiques. 

Medicorasse disposa d’un equip altament especialitzat que avalua les circumstàncies de l’empresa i assessora i guia per contractar l’assegurança de ciberriscos més adequada.

Per rebre’n més informació de forma gratuïta i sense compromís:

Els bessons virtuals són representacions digitals d’un objecte, procés o servei físic que permeten desenvolupar-les i fer-ne proves d’una forma més ràpida, segura i econòmica del que ho seria a la vida real. En medicina, un bessó virtual és un conjunt de dades o dataset d’un pacient o població amb un model computacional al darrere que permet fer anàlisis i prediccions i servir de suport al metge per prendre decisions. Així doncs, es podria aplicar a la medicina de precisió per millorar diagnòstics o tractaments.

El passat febrer es va celebrar al CoMB una sessió en la qual es va analitzar el potencial d’aquesta tecnologia per a la millora de la salut de les persones, així com les barreres per a la seva implementació. La jornada, presentada per la directora de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB, membre de la comissió gestora del GIPS i coordinadora del grup de treball d’Emprenedoria, Georgina Sorrosal, va començar amb dues conferències:

“Virtual Human Twins: des del genoma fins a la cèl·lula”, a càrrec del director del Departament de Ciències de la Vida del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), Alfonso Valencia; i “Virtual Human Twins: des del teixit fins al sistema”, a càrrec del CTO d’Elem Biotech (spin-off del BSC-CNS ), Mariano Vázquez Ambdós experts van presentar els principals avenços científics desenvolupats en el BSC-CNS i Elem Biotech en matèria de bessons digitals aplicats a la salut. Valencia va reconèixer que la introducció dels bessons virtuals és "un projecte a futur" on el principal repte rau a "accelerar el procés" per disposar de bessons virtuals complets o parcials com abans millor. D’altra banda, segons Vázquez, els bessons virtuals ja són "més ciència que ficció” i en va mostrar exemples concrets que s’estan treballant a Elem Biotech, com, per exemple, estudis sobre la determinació del rang segur d’una dosi de medicació a través de la generació d’una població virtual.

Les Dificultats Dels Bessons Digitals A La Pr Ctica Cl Nica

Tot seguit es va celebrar una taula rodona sobre les tendències i dificultats per a l’arribada dels bessons digitals a la pràctica clínica, moderada per la membre de la comissió gestora i coordinadora del grup de treball del GIPS d’Emprenedoria i cofundadora i CEO de MTS Tech, Maria Visa . En el seu torn, Alfons Valencia va posar el focus en la necessitat de disposar d’instruments tecnològics públics i potents per treballar amb un gran volum de dades complexes. Mariano Vázquez es va centrar en com cal implementar aquesta tecnologia per arribar a un usuari final que bé podria ser un metge, un bioenginyer, una companyia farmacèutica o un organisme regulador. Per la seva banda, la cofundadora d’Asabys Partners, Clara Campàs , va explicar l’interès que generen tecnologies semblants en els inversors especialitzats del sector sanitari. Finalment, la membre del GIPS, directora del CAP Comte Borrell i presidenta de la Secció Col·legial de Metges e-Salut del CoMB, Mireia Sans , va reflexionar sobre l’aplicabilitat dels bessons virtuals dins del sistema sanitari català i, en concret, de l’atenció primària. 

Laura Conangla és metgessa de família i directora de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Doctor Robert de Badalona. És una de les principals responsables que, arran de la pandèmia, avui dia a la majoria de centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya es puguin fer ecografies pulmonars als pacients, cosa que fa només uns anys estava reservada als hospitals.

Com va anar aquesta petita gran revolució, consistent a portar l’ecografia pulmonars als CAP?

M’agrada aquest terme, revolució, perquè realment ha estat així. Hi ha hagut molt canvi en poc temps i jo només en soc una cara visible. Al darrere hi ha molts companys que han treballat perquè això sigui possible. Han coincidit molts factors: d’una banda, hi ha hagut una necessitat per la pandèmia, i, de l’altra, hi havia un coneixement previ que hem pogut aportar i estendre gràcies a recursos com, per exemple, la dotació d’ecògrafs. Abans de la pandèmia, els CAP no tenien ecògrafs i, des del CatSalut, es van enviar ecògrafs a tots els equips. El Col·legi de Metges de Barcelona també va fer una donació d’ecògrafs ultraportàtils durant la primera onada de la pandèmia.

Has format molts metges, tant de Catalunya com de fora, en l’ús dels ecògrafs? Vam veure la necessitat de crear un curs virtual que arribés a tot arreu. Pri- mer a Catalunya, però després va arribar fins a 17 països. Amb aquest curs en línia, hem aconseguit formar milers de metges i hem arribat a moltíssims metges de família als quals hem pogut donar una formació presencial a més de la telemàtica.

A part dels usos en el context de la pandèmia, quines aplicacions té l’ecografia pulmonar en el dia a dia de l’atenció primària? Aquesta tècnica, per a mi, tenia moltes aplicacions: la insuficiència cardíaca, el diagnòstic d’un vessament pleural, la pneumònia, pel fet de no irradiar els nens en pediatria, etc. La pandèmia ens va donar una nova aplicació per a l’ecografia, que era el camp de la COVID-19, i els protocols al final la van incloure dintre dels algoritmes diagnòstics.

Per què vas començar a interessar-te per aquesta tècnica abans de la pandèmia?

Vaig començar quan es va crear el Grup d’Ecografia de la CAMFiC. Aleshores érem quatre friquis que fèiem ecografies a l’atenció primària. El grup el va crear el doctor Pere Guirado i jo era resident i anava a formar-me en ecografies en el meu temps lliure. La meva tutora de residència, la doctora Sonia Moreno, em va parlar d’un curs d’ecografia pulmonar. De fet, els pulmons no es veuen per ecografia i quan li parles a alguns d’ecografia pulmonar et diuen que no és possible.

Els pulmons no es veuen per ecografia. Ens pots explicar què hi veieu, doncs, a l’ecografia pulmonar?

El que veiem a l’ecografia són canvis en el grau d’aireació dels pulmons. Gràcies als artefactes que es generen quan el pulmó no està normalment airejat, podem veure una sèrie de línies i artefactes que, interpretats en el context clínic, donen molta informació.

Quina és la importància de la recerca i la innovació en atenció primària? Ens costa molt poder fer recerca en atenció primària, perquè se’ns menja l’assistència. Has de trobar suport, has de tenir ajuda, has de treballar en xarxa i en equip, buscar els recursos i tenir la idea…

El reconeixement dels mateixos companys deu ser gratificant. Fas les coses per contribuir a millorar entre tots la medicina que fem. L’any passat vaig rebre el Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi. El valor d’aquest premi és que t’han triat els companys. Fa fins i tot vergonya que considerin que has estat un referent, que la feina que has fet ha estat molt important. Em cauen les llàgrimes cada vegada que un company m’ho agraeix i, més encara, en temps de tantíssima dificultat, quan veus que has donat una mica d’alè, empenta i suport… també als pacients, que és el nostre objectiu màxim. 