Centres sanitaris de les comarques gironines
Centres sanitaris de les comarques gironines
Clínica Santa Creu F igueres
1
L
a Clínica Santa Creu és una institució sanitària ubicada a Figueres que va ser fundada l’any 1944 pel Dr Ernest Vila i Moreno i continuada pel seu fill Dr. J. Vila Moner. Va néixer per donar un servei al poble de Figueres, quan l’Hospital clàssic i el de la Creu Roja no podien proporcionar assistència. És l’única clínica privada que existeix a Figueres i des de l’any 2007 disposa d’un nou edifici que modernitza i amplia en més de 1.200 metres quadrats les instal·lacions existents. L’ampliació acull les consultes externes, els quiròfans i despatxos i les sales de proves de diagnosi com les ecografies o densitometries.
1
Habitació corresponent als anys 1945-1950.
2
Edifici original de l’inici de l’activitat.
3
Quiròfan (taula quirúrgica, llum de sostre, electrocoagulació i pupinel). Anys 50 aprox.
4
Sala d’urgències amb taules de guixos. Anys 50 aprox.
2
3
4
1
L
Clínica del Tura Olot
a inauguració del nou edifici Santa Maria del Tura fou el 8 de juny de 1969. La premsa local digué que “aparte de venir a llenar un hueco que se dejaba sentir especialmente en su aspecto de institución residencial para ancianos o enfermos, dará a nuestra ciudad una garantía y una seguridad con sus instalaciones de primer orden y ultramodernas”. La clínica era modèlica i tohom se sorprenia per les magnífiques instal·lacions. La clínica començà a funcionar el dia 15 d’aquell mateix mes. Quatre dies després es digué la primera missa a la capella, que ha tingut sempre la consideració de pública i, per tant, és oberta a tota la població d’Olot. Al 1992, per tal de poder atendre les creixents peticions de la població d’Olot i comarca, es decidí dedicar tot l’edifici a residència geriàtrica. Des de llavors la residència geriàtrica, de titularitat provada però amb finançament mixt, sempre sota la direcció i la gestió de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, ha anat millorant en infraestructura, serveis i atencions. Actualment disposa de places privades i públiques i té també vint places de centre de dia, tant per a persones autosuficients com per a les que tenen diferents graus de dependència.
1
Edifici que hi havia hagut en els actuals terrenys, previ a la construcció de la clínica
2
Façana actual de l’edifici
3
Benedicció de la primera pedra de la futura Residència Santa Maria del Tura, el 16 de març de 1966
4
Servei de guarderia de la Residència Santa Maria del Tura. Imatge del 16 de juny de 1969. Foto: Arxiu d’Imatges d’Olot. Col·lecció de Josep M. Dou i Camps
2
4
3
Clínica Ntra Sra de Montserrat Salt
1
L
a Clínica Mental Nostra Senyora de Montserrat de Salt va ser fundada el 1948 pel Doctor Ramon Sambola Casanovas. El Dr. Sambola va obrir la Clínica Mental, o també coneguda com l’Institut Psiquiàtric Nostra Senyora de Montserrat, a la torre que tenia al Carrer Major de Salt on fins aleshores havia tingut el consultori particular on exercia com a metge de poble.
guiment, com ara el Dr. Albert Casellas, el Dr. José Luis González o el Dr. De la Peña, entre d’altres.
La Clínica era un dels quatre establiments provincials, públics i privats, per a tractar les malalties mentals, juntament amb el Sanatori de Salt, la Clínica Torre Campderà de Lloret de Mar (l’antiga Torre Lunática) o l’Instituto Psico-pedagógico para Niñas Anormales de Caldes de Malavella. Per tant, la Clínica tenia el propòsit de ser una alternativa d’aquells pacients que volien evitar un ingrés al Sanatori de Salt, molt massificat i mancat de recursos durant el franquisme. La primera pacient ingressada va ser, precisament, una familiar d’un metge col·lega de Ramon Sambola.
La integració de la Clínica al centre del poble, les instal·lacions de l’edifici amb un jardí, hort i galliner on els pacients cultivaven i cuidaven els animals, i el limitat nombre de pacients alguns d’ells de llarga durada, feien que l’ambient fos molt familiar.
L’assistència mèdica de la Clínica va ser compartida des del primer moment per Ramon Sambola i el seu fill també psiquiatre, el Dr. Agustí Sambola Riera. Posteriorment, Agustí esdevindria director de la Clínica, mentre el seu pare va assumir la direcció de l’Hospital Psiquiàtric de Salt. La Clínica, també va servir perquè altres col·legues psiquiatres poguessin ingressar els seus pacients i fer-ne el se-
El 1962, degut a la necessitat de poder oferir servei a la creixent demanda i una millora en el tractament, Agustí Sambola va dur a terme una ampliació i adequació de les instal·lacions augmentant la capacitat fins a 35 habitacions individuals.
Amb la mort de Ramon Sambola, el 1968 i posteriorment d’Agustí Sambola, el 1971, la Clínica va continuar oberta fins l’any 1973, quan definitivament va tancar les seves portes. 1
Pilar Buguña_Pec: Pilar Buguñà amb un dels gossos que es feia amb tots els interns
2
Placa Dr. Sambola
3
Agusti Sambola_llicenciat: Agustí Sambola a la foto d’Orla de llicenciatura de Medicina
4
Xalet Salt (Clinica): foto del xalet on hi havia la Clínica.
2
4
3
1
A Clínica Salus Banyoles
l’any 1880 ja tenim documentat un hospital a la població de Banyoles, situat on avui hi ha el carrer Pia Almoina. Durant la Guerra (1936-1939) l’hospital es trasllada al carrer Pere Alsius, primer i un cop acabada a Can Santano, un vell edifici del carrer de Girona. Les monges que hi van treballar en els darrers anys foren Juana Gómez i Inés Luís , que justament va ser la que l’any 1964 va passar del vell hospital a la nova clínica. El 19 de juliol de 1964 s’inaugura la Clínica. El nom escollit en llatí, Salus Infirmorum, feia referència a una advocació de les lletanies que es resen en el sant rosari en honor i lloança de la Mare de Déu, Salut dels Malalts. En aquells anys encara no existia el concert amb la Seguretat Social i, per tant, els ingressos eren molt pocs. Els serveis mèdics que s’oferien eren cirurgia general, traumatologia i ginecologia. En aquells temps, la legislació exigia nomenar un director mèdic, i el primer que exercí el càrrec fou el Dr. Jacint Muñoz, de Girona.
Al 1986 es formalitzà el concert amb la Seguretat Social, per poder atendre malalts, que fou l’empenta definitiva. L’edifici ha tingut al llarg d’aquests més de cinquanta anys diverses ampliacions i remodelacions respecte a l’edifici inicial per a donar resposta a les necessitats assistencials del moment i en consonància amb el creixement del conjunt de la comarca. 1
La clínica Salus vista des del Puig d’en Colomer, en una fotografia presa pocs mesos abans de la seva inauguració.
2
Imatge actual de la Clínica Salus
3
Can Santano, l’edifici del carrer de Girona que actuà d’hospital des del 1940 fins el 1964, quan s’inaugurà la Salus.
4
Un dels quiròfans on tenen lloc els diversos tipus d’intervencions quirúrgiques.
2
3
4
1
L Clínica Bofill Girona
’any 1932 el Dr. Manuel Bofill funda la Clínica Sant Narcís. El Dr. Bofill es va iniciar a la Càtedra i als Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Entre els anys 45-50 el Dr. Bofill decidí construir una nova clínica més gran dotant-la de les millors condicions tecnològiques que existien en aquella època. La Clínica inicia, després de la guerra, una assistència amb especialistes quirúrgics: oftalmologia, otorrinolangigologia, tocologia, urologia, radiologia i anestèsia, entre altres. A partir de l’any 52, la direcció i el personal de la Clínica va passar a càrrec de les filles espirituals de Magdalena Aulina que, amb gran encert i grans dosis de la laboriositat i dedicació van contribuir a viure els moments més àlgids de la nova clínica juntament amb la introducció de noves tecnologies i amb la directa col·laboració del Drs. Antonio Bordas, Josep Solés, Juan Hosta, Benet Julià, Josep Palomer i el Sr. Jaume Figueras.
A partir de l’any 1995 es realitza un projecte de reforma profunda del centre. La Clínica Bofill, pertany a l’Institut Magdalena Aulina (IMA) i realitza la seva tasca dins l’esperit i la pràctica de l’humanisme cristià. En els últims anys al Grup Bofill ha experimentat un creixement que s’ha traduït en la creació de diferents centres d’especialitats per la província de Girona. 1
Entrada edifici actual
2
Fotografia de l’operació corresponent a una intervenció quirúrgica del Dr. Bofill al Sr. Conde de Marsal, benefactor de l’Insitut Secular d’Operàries Parroquials Magdalena Aulina. Any 1950.
3
Quiròfan, any 1950.
4
Infermeres Clínica Sant Narcís. Terrassa interior de la Clínica. Any 1957
2
3
4
1
T
Clínica Girona Girona
é com a precedent directe la clínica del Dr. Francesc Coll Turbau creada el 1929, en un edifici que ell feia servir alhora de vivenda i clínica. Ubicada en un edifici projectat per l’arquitecte Rafael Masó, un dels grans representants de l’estil modernista i amic personal del Dr. Coll. Tenia quatre habitacions. Va ser el primer establiment privat en que es feu activitat quirúrgica a Girona, doncs fins aleshores es practicava als domicilis particulars. El Dr. Coll i Turbau gaudí de gran prestigi personal i professional, arribant a ser alcalde de la ciutat de Girona. Va morir l’any 1936. L’any 1934 es constituïa la Clínica Girona, per un grup de 8 metges encapçalats pel Dr. Coll i Turbau. S’instal·laria en el seu xalet-clínica. Tenia una dotzena d’habitacions. Va ser la primera clínica de la ciutat de Girona, en una època, la dels anys 30, on només existia l’Hospital Provincial de Santa Caterina i en la que el panorama de la ciutat, des del punt de vista sanitari, era desolador. Encara s’arrossegaven algunes de les grans epidèmies de finals del segle XIX: la tuberculosi, la sífilis o les febres tifoides (conegudes popularment com el “tifus”). La major part dels habitatges de la ciutat no disposaven de cambra de bany i com a molt tenien alguna petita comuna. Era una època molt diferent de l’actual: aleshores eren
els metges els que anaven a visitar els pacients a casa, i quan havien de fer alguna intervenció quirúrgica les feien a les sales de cures de les seves consultes particulars. L’obertura de la Clínica va causar un gran impacte a la ciutat. Era una edificació blanca, polida i “amb lavabos a les habitacions”, cosa que despertava molt d’interès i admiració entre la ciutadania. A la dècada dels 80 Clínica Girona va remodelar i ampliar la seva àrea quirúrgica, passant a disposar de 7 quiròfans i es va posar en funcionament la Unitat de Vigilància Intensiva. A principis dels 90 es va muntar un escàner (TAC) que va suposar un important avenç tecnològic en el diagnòstic per la imatge. L’any 1997 obria el primer servei de Ressonància Magnètica de les comarques gironines, i el 2001 implantava de manera pionera a les comarques el primer servei de Medicina Nuclear. L’any 2020 la Clínica es traslladarà a l’entrada Sud de Girona, on es construirà la seva nova seu. 1
Façana dels anys 70 de la Clínica Girona.
2
Servei de nounats. Dècada dels 60-70.
3
Servei de diàlisi. Any 1974.
4
La Clínica Girona a la dècada del 1970.
5
Entrada actual de la Clínica
2
3
4
5
1
Clínica Aliança Girona
L
a Clínica de la Quinta de Salud La Alianza va ser inaugurada el 6 de juny de 1945. Era el moment de la gran expansió de l’entitat mutualista després de la Guerra Civil, quan l’assegurança obligatòria pública de malaltia tot just començava. Durant molts anys l’Aliança tindria a Girona una clientela fidel
manera que des d’algunes habitacions es podia seguir el curs dels partits, si l’internat estava en condicions per fer-ho.
Una de les ofertes que influí notablement en la captació de nous mutualistes era l’atenció gratuïta als parts que no precisaven intervenció mèdica. El fet que l’Aliança facilités gratuïtament aquell servei no només va fer augmentar el nombre d’afiliats a la institució, sinó que va ser la causa que cada vegada fossin més els nous gironins que naixessin a la clínica i no en el propi domicili com s’havia fet fins aquell moment.
Entre els anys 80 i 90 s’incrementaven cada vegada més les pèrdues que posaven en perill la Clínica, fins l’any 2016 que aquesta passa a mans del grup francès Axe Santé, i canvia el nom a Clínica Jean Causse.
La nova clínica es va situar a la barriada de Vista Alegre. Ben a prop del camp de futbol, de
La clínica tenia capella pròpia, capella que algun temps va servir de centre de culte de la recent creada parròquia de Vista Alegre.
1
Façana Clínica
2
Façana exterior
3
Vista parcial
4
Quiròfan
2
3
4
Clínica L’Esperança Girona
1
E
s va posar en marxa l’any 1948 i va funcionar durant tota la seva història com una empresa familiar. En els seus inicis va començar com a clínica quirúrgica, però amb posterioritat es va destinar l’espai a la funció d’hospital per a malalts aguts. La manca d’adaptació a les noves normatives mèdiques i d’hospitals va provocar que en els últims anys la clínica funcionés com a residència privada per a gent gran. Des de l’any 2005, les instal·lacions han estat tancades. La distribució interna de l’edifici complicava l’aprofitament d’aquest immoble tan cèntric. La clínica L’Esperança va estar oberta 57 anys. La seva ubicació tan cèntrica, tot i que l’entrada a la clínica es feia pel carrer Ginesta, va convertir aquest establiment mèdic en un dels més coneguts de la ciutat.
A dia d’avui, l’establiment és a mans dels germans Roca, que juntament amb el xocolater Damian Allsop obriran una fàbrica de xocolata. 1
Edifici on s’ubicava la Clínica l’Esperança
2
Imatge del quiosc típic de davant la Clínica l’Esperança
2
Clínica Muñoz Girona
1
L
a Clínica Muñoz va ser fundada el novembre de 1948 pels germans metges Josep Maria i Jacint Muñoz i va construir-se en plena Gran Via, al barri del Mercadal. Amb 50 llits, dedicats especialment a cirurgia general i tocologia, a poc a poc va augmentar el nombre d’accionistes i el centre va arribar a la seva màxima esplendor als anys setanta aconseguint una fama reconeguda més enllà de les comarques gironines. Fins a començament dels vuitanta hi havia una comunitat de religioses de Sant Josep que atenia els malalts en l’aspecte físic i espiritual.
En els darrers quinze anys baixaria fins a 20 llits, i seria finalment clausurada l’any 1993. Marcaria tota una època en la medicina gironina. 1
Façana Clínica
2
Els Drs. Muñoz acompanyen al Bisbe Narcís Juvany durant una visita a la clínica
3
El Dr. Soliguer (últim dreta) acompanyat per altres metges de la clínica
4
Visita en un llit d’hospitalització
2
3
4
Hospital d’Olot Olot
1
L
’any 1310 apareixen les primeres referències de l’Hospital Sant Jaume, dedicat a aquest sant. S’ubicava al barri vell, a l’actual biblioteca Marià Vayreda. Gràcies a les donacions i llegats dels ciutadans aquest va anar millorant fins a canviar d’emplaçament traslladant-se al flamant edifici renaixentista del carrer de Sant Rafel al segle XVI. A mitjans del segle XIX l’Ajuntament d’Olot es fa càrrec de la gestió de l’Hospital i és el 1980 quan la Generalitat aprofita la Xarxa d’Hospitals locals, com el Sant Jaume, per estructurar el sistema sanitari català. Finalment, el 2014 l’Hospital Sant Jaume es converteix en l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, amb un modern edifici ubicat a l’Avin-
guda dels Països Catalans. Disposa d’una superfície de més de 27.000 m2, tres vegades més gran que l’anterior, i amb capacitat per donar servei a 60.000 persones. El nou Hospital ha obert les portes oferint millores assistencials importants, adequat a les demandes de la població i equipat amb l’última tecnologia. 1
2016, pati de l’antic Hospital Sant Jaume d’Olot
2
2016, entrada del pati de l’antic Hospital Sant Jaume d’Olot
3
2016, entrada principal de l’antic Hospital Sant Jaume d’Olot
4
2014, fotografia aèria del nou Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
2
3
4
1
Hospital de Figueres F igueres
L
’Hospital de Figueres es va fundar l’1 de juliol de 1313, a Vilabertran. El primer edifici de l’Hospital estava situat a l’actual carrer de la Jonquera, la via que comunicava directament amb França. La seva funció era la donar aixopluc i alimentar als malalts pobres, pelegrins i visitants ocasionals de la vila. A mitjans del segle XVI es varen començar a atendre malalts de la vila, persones amb certa solvència econòmica que consideraven que estaven més ben cuidats a l’entitat que no pas a casa seva. Aquestes persones, durant el seu ingrés, varen fer notables donacions testamentàries a l’Hospital. A partir d’aquí el centre es va començar a especialitzar a atendre malalts i a lluitar contra les malalties. Al segle XVII, l’edifici del carrer de la Jonquera s’havia quedat petit i obsolet de manera que es trasllada. El nou edifici de l’Hospital es va ubicar fora muralles, a l’actual plaça del doctor Vila. Durant la Guerra Gran (1793-1795) el centre va patir l’ocupació francesa i va resultar parcialment derruït i completament saquejat. Un cop finalitzada, l’Hospital va retornar a Figueres, però no va poder instal·lar-se a l’edifici anterior perquè estava en estat ruïnós; calia trobar un emplaçament definitiu. El 8 de setembre de 1943 es va posar la primera pedra del nou edifici que va ser construït per un grup de treball format en bona part
per presos polítics. A partir del 1956 l’Hospital va oferir bàsicament serveis de caràcter benèfic i a finals dels anys setanta es concerten els primers serveis amb la Seguretat Social. El 6 de juliol de 1984 l’Hospital de Figueres va rebre el certificat d’acreditació de la Direcció General d’Ordenació i Planificació Sanitària del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya i l’any següent va passar a formar part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP). L’actual edifici es va inaugurar l’abril de 2010, afrontant el futur amb unes estructures òptimes, dimensionades i equipades per donar servei a les necessitats actuals i dels pròxims anys. 1
Fotografia de l’any 1963. Correspon al dia que es var fer donació de la primera televisió que va tenir el centre. La imatge està presa a les escales de l’entrada de l’Hospital de Figueres, a la zona on actualment hi ha els quiròfans, l’esterilització i el bloc obstètric. Arxiu de la família Ferrer.
2
Exterior de l’edifici d’ampliació on s’ubica urgències. Any 2010.
3
Hospital i capella de Sant Baldiri a finals del s. XIX. 1169. Cañellas, Josep M. Àlbum Rubaudonadeu. Biblioteca Fages de Climent, Figueres
4
Actual passadís de la planta d’hospitalització quirúrgica.
2
3
4
Hospital de Blanes Corporacio de Salut del Maresme i la Selva (Blanes)
1
L
a primera referència coneguda de la institució és de l’any 1369. Al llarg dels segles, la societat blanenca es va anar dotant dels instruments necessaris per a garantir la curació dels malalts, i ja a finals del segle XIX, des de l’Ajuntament es va acordar dotar a la institució dels serveis de les germanes de Sant Josep, que es van encarregar de portar-ne la gestió i que encara avui dia hi són presents amb tasques com l’assistència religiosa. A l’any 1913 es va inaugurar l’actual edifici i al 1953 es va constituir la Fundació Privada de l’Hospital Asil Sant Jaume de Blanes. L’any 1993 es va inaugurar l’Hospital Comarcal de La Selva i, dos anys després, s’inauguraven les noves instal·lacions del Sant Jaume, amb la construcció de l’actual centre, gestionat per la Corporació de Salut del Maresme i La Selva (CSMS – organització que gestiona l’Hospital Comarcal de Blanes i d’altres estructures assistencials de la regió), que va suposar ampliar la capacitat a 104 places. L’Hospital Comarcal de Blanes, ubicat al costat de la carretera direcció a Lloret, commemora aquest any 2018 el seu 25è aniversari. L’evolució en aquests anys ha estat evident. Les característiques de la comarca, amb una activitat turística molt destacada, així com els condicionaments estructurals i arquitectònics
de l’antic Hospital-Asil Sant Jaume de Blanes i la voluntat de la Generalitat de potenciar la xarxa d’hospitals comarcals per apropar els serveis sanitaris a tota la població, van propiciar la construcció del nou centre hospitalari. Des de llavors, el centre ha anat desplegant, de forma progressiva, tots els serveis propis d’un hospital comarcal modern, consolidant les seves funcions, adaptant la seva dimensió a les necessitats d’atenció i, en definitiva, donant resposta a la demanda de la població. En aquest sentit, es va crear la unitat d’atenció a l’asma infantil (1995), es va posar en marxa la tercera unitat d’hospitalització (1997), es va crear la Unitat de Medicina de l’Esport (1999), es va obrir una base del SEM (2002), es va ampliar el servei d’Urgències (2007), i va entrar en funcionament el Servei de Ressonàncies Nuclears Magnètiques (2010). A més, l’Hospital Comarcal de la Selva, durant aquests 25 anys, ha estat seu de cursos, jornades, congressos, seminaris, taules rodones i altres reunions científiques que han permès una major formació de tots els seus professionals. 1
Hospital Comarcal en construcció. Any 1992
2
Hospital Comarcal de Blanes actual
3
Hospital- Asil Sant Jaume. Any 1913
4
Hospital Sociosanitari Sant Jaume de Blanes
2
3
4
1
C Hospital de Palamós Pala mos
al remuntar-se al 31 de maig de 1768, data de l’obertura del testament de Miquel Costa, un religiós palamosí que abans de morir havia instituït en aquest document la fundació d’un hospital i que es construís una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme. L’any 1915 el centre és declarat de beneficència particular, la qual cosa dóna lloc a un reglament que estableix un patronat mixt. L’any 1938, en plena Guerra Civil, Palamós és bombardejat i l’edifici queda inutilitzat. El 1952 entre en funcionament un nou hospital amb 38 llits, concebut com a centre benèfic. L’any 1981 el Patronat acorda l’edificació d’un hospital d’àmbit comarcal al costat de l’hospital existent. L’any 1983 s’aproven els nous estatuts de la Fundació amb l’objectiu de prestar serveis sanitaris i socials a la comarca del Baix Empordà. L’any 1985 l’Hospital de Palamós forma part de la XHUP. Entre 1985 i 1990 es posen en funcionament els diferents serveis del nou hospital i també ofereix serveis sociosanitaris.
L’any 1994 es constitueix el Consorci Assistencial del Baix Empordà que gestiona l’Atenció Primària reformada que hi ha a la comarca. A l’Hospital destaca la creació de la Unitat d’Hemodiàlisi l’any 1991 i la Unitat de Medicina Hiperbàrica l’any 1994, així com obres d’ampliació i millora els anys 1999-2000 i els anys 2009-2010. L’any 2001 es constitueixen els “Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, AIE” i s’unifiquen les tres línies assistencials existents (Primària, Sociosanitària i Especialitzada) amb l’objectiu d’avançar cap al futur mitjançant un sistema integrat de gestió. 1
Fotografia del nou hospital de Palamós de principis de la dècada del 1950.
2
Fotografia de l’Hospital de Palamós. Any 2013
3
Fotografia de l’hospital de Palamós amb la nova planta que s’hi va afegir el 1974.
4
Imatge impresa del quiròfan de l’Hospital de Palamós procedent de l’opuscle publicat el 1954.
2
3
4
1
L
Hospital de Sant Feliu
a primera noticia documental que tenim de l’Hospital de pobres de Sant Feliu de Guíxols correspon a una cita en el testament de Blanca de Mordenyac, escrit l’any 1305, en el qual llega a l’hospital de pobres un llit, una màrfega i una manta. Aquest primer edifici estava situat dins el recinte emmurallat de la ciutat, a l’actual C/Sant Joan. L’any 1594 s’instal·len a l’edifici de l’hospital els agustinians, però l’espai que tenien era petit per a les funcions de convent i d’hospital i aquest últim es trasllada a fora muralles. Aquest hospital era gestionat per uns regidors i un administrador que escollien cada dos anys. Els monjos benedictins del Monestir varen fer pressió per fer fora als agustinians i el Bisbe de Girona els va expulsar, malgrat això l’hospital seguí amb la seva funció de tenir cura dels malalts pobres. El dèficit de la institució era persistent fins el 1750 que es varen rebre els tres llegats més importants fins al moment: el llegat del Dr. Pere Tauler (metge de l’hospital), la donació del mestre d’aixa Joan Perantoni i el llegat del traginer Narcís Arxer. Malgrat això, l’hospital seguia patint precarietat econòmica. Podem seguir el funcionament diari de l’hospital a partir de 1792, quan els regidors encarreguen la seva administració a Narcís Marsillach, prevere de l’església de Sant Joan, que anotà en un diari els fets més remarcables del dia a dia de la institució.
L’any 1857 es va reformar l’hospital i passa a ser de propietat municipal. Es varen fer algunes reformes més fins la que porta a terme Joan Bordàs entre els anys 1920 i 1922 (edifici que encara es conserva). El 10 de gener de 2004 es traslladen els serveis de residència geriàtrica de l’edifici del Carrer Hospital a l’edifici de nova planta de la Plaça Miquel Murlà. L’Hospital, com a tal, hem d’entendre que funciona fins a finals de la dècada dels vuitanta. El BOP de 20 d’agost de 1988 (Publicació dels Estatuts de l’Organisme Autònom Municipal Hospital de Sant Feliu de Guíxols) detalla els objectius: atenció sociosanitària en els seus aspectes preventius, assistencials, rehabilitadors i de reinserció social, la potenciació de la medicina preventiva, l’epidemiologia, la docència i l’educació. L’edifici de l’Antic Hospital Municipal, després de passar uns anys inactiu i en procés de desmantellament de les instal·lacions que hi havia, actualment actua com a centre d’actes culturals en aquells espais que ho permet el seu estat –l’antiga capella, el jardí interior, les sales de la planta primera-, per bé que està pendent d’intervenció arquitectònica per a condicionar-lo i consolidar-lo adequadament.
2
3
4
5
1
Perspectiva del pati interior de l’Hospital de Sant Feliu de Guíxols als anys 30 el segle XX.
4
Perspectiva d’una sala d’operacions de l’Hospital Municipal de Sant Feliu de Guíxols als anys 30 el segle XX.
2
Sala de dones de l’Hospital de Sant Feliu de Guíxols pels volts de l’any 1980.
5
Entrada de l’Hospital Municipal de Sant Feliu de Guíxols l’any 1975.
3
Sala de consultes de l’Hospital de Sant Feliu de Guíxols pels volts de l’any 1980.
Hospital de Campdevànol Ca mpdevanol
1
E
l 18 de juliol de 1920 es va constituir la Fundació que havia de gestionar el centre sanitari. Prenia coma a base l’Associació d’Amics dels Pobres de Campdevànol i tenia la finalitat de vetllar pels malalts pobres, accidentats i veïns de Campdevànol. Aquesta entitat, de caire benèfic i privat, va rebre el nom de Fundació de l’Hospital de Campdevànol. L’any 1936 quan va esclatar la Guerra Civil espanyola, l’Hospital va quedar en mans d’una junta delegada del Comitè Executiu de les Milícies de Campdevànol, i va funcionar com a hospital militar fins acabar la guerra, que va ser retornat al Patronal de l’Hospital. L’any 1964 es va realitzar la primera ampliació de l’edifici original, concretament per la seva part est. Posteriorment, entre el 1981 i el 1982 es va dur a terme la segona fase d’ampliació amb la construcció de l’ala oest. Després d’aquesta ampliació, el 1983, l’Hospital de Campdevànol va
ser acreditat per formar part del sistema sanitari català com a hospital comarcal. A partir del 1991 l’hospital proporciona servei en règim d’hospitalització (llarga estada i mitja estada), atenció ambulatòria diürna (hospital de dia sociosanitari) i atenció domiciliària (PADES). 1
Una de les primeres imatges que es conserven de l’Hospital de Campdevànol, realitzades al voltant de 1920
2
Actual Hospital de Campdevànol, any 2015
3
Nevada de l’any 1983
2
3
1
L Hospital de Puigcerdà Puigcerda
’Hospital Major de Puigcerdà o de Pobres fou construït entre el 1185-1189. El 1190 Pere el Catòlic el col·locà sota la seva protecció, i el 1206 el bisbe de la Seu d’Urgell li concedia llicència per tenir església i cementiri propis. Varen ser moltes les donacions a l’Hospital per part de la gent, permetent així la supervivència d’una institució de més de 8 segles d’existència, dels quals en destaca la presència del Dr. Ramón Piguillem, metge molt distingit que va estudiar la carrera de medicina a Cervera i que introduí al 1800 la vacunació antivariòlica a la Cerdanya, a més d’escriure nombrosos treballs sanitaris amb repercussió a Barcelona i Madrid, i fundar el 1821 el “Periódico de la Sociedad de Salud Pública”. El 1887, el bisbe de la Seu d’Urgell, creava l’Institut de les Germanes del Sant Àngel Custodi, una ordre religiosa que es consagrava a atendre exclusivament els malalts de l’hospital. Aquests monges han estat durant generacions la pedra angular de la Institució. El 1933, durant la Generalitat Republicana, el Conseller de Governació converteix l’hospital en Hospital Comarcal.
A partir del 1973 es van realitzar importantíssimes obres, modernitzant i ampliant l’edifici, dotant-lo d’un confort modern per acollir als malalts. L’any 1982 l’Hospital entrava a formar part del Consorci Hospitalari de Catalunya, i el 1985, en crear-se la XHUP i separar-se el finançament públic de la Sanitat, entrava a formar part del Servei Català de la Salut. L’hospital es va especialitzar en traumatologia per l’alt índex d’accidents de muntanya i trànsit existent a la comarca, i també va desenvolupar accions externes de formació de personal als efectius de la Guàrdia Civil i la Creu Roja respecte al trasllat d’accidentats. L’Hospital de Puigcerdà sempre s’ha ubicat al mateix lloc, davant les ruïnes de l’Església Parroquial de Santa Maria i junt a l’antiga muralla, i sempre ha estat municipal. 1
La comunitat espera la benedicció dels seus malalts amb les religioses, any 1946
2
Telecomandament. Any 1946
3
Sala d’operacions. Any 1946
4
Fundació Hospital Puigcerdà
2
3
4
1
L Hospital Trueta Girona
’Hospital es va inaugurar l’any 1956 amb el nom de Residencia Sanitaria del Seguro Obligatorio de Enfermedad de Gerona amb la intenció de donar atenció a beneficiaris de la Seguretat Social, és a dir, a persones sense mitjans econòmics. La construcció seguia un model nou, inspirat en els hospitals nord americans. Va ser la primera obra a Girona construïda amb formigó armat i amb exterior d’obra vista. Era un edifici de deu plantes, de les quals, set estaven dedicades a hospitalització, i tenia una capacitat per a 291 llits. Hi havia, però, només tres plantes habilitades per a l’assistència quirúrgica, cosa que reduïa les places a un centenar de llits. El seu índex d’ocupació era molt baix, i es dedicava, principalment, a l’obstetrícia i la traumatologia. Al 1959 canvia el nom per Residencia Sanitaria de la Seguridad Social General Álvarez de Castro. Des del punt de vista d’evolució històrica de l’Hospital, un dels aspectes que ha sofert canvis més importants és la infermeria. El personal d’infermeria de l’Hospital estava format inicialment per religioses, germanes de la comunitat
religiosa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i poques infermeres seglars, fins el 1996 que van marxar de l’Hospital. L’any 1974, quan es van jerarquitzar els serveis, es van nomenar caps de servei, caps de secció i adjunt, donant a tots els facultatius la categoria laboral que els pertocava i creant noves unitats mèdiques. Aquest canvi va comportar una gran revolució tant en el sistema assistencial com en el docent. La jerarquització de l’Hospital va venir acompanyada d’un augment de la plantilla global de la Residència que es va doblar. L’any 1981 es van transferir les competències de sanitat a la Generalitat. El 1990 van canviar el nom per adoptar el d’un dels metges catalans amb més projecció internacional, el Dr. Josep Trueta. Avui en dia, la relació de l’Hospital amb la docència és un dels seus aspectes més rellevants, ja que s’hi imparteixen també estudis de pregrau per a estudiants d’infermeria de la UdG i des de l’any 2008 també de medicina. També es fa formació
3
2
4
postgrau per a estudiants de medicina des de l’any 1978 i de llevadors i llevadores interns residents. Els primers serveis en disposar de MIR van ser cirurgia general, medicina interna, ginecologia i obstetrícia, anestèsia, pediatria i medicina intensiva. L’any 1996 es va signar un conveni amb la Universitat de Girona que va consolidar la vocació de l’Hospital com a centre formatiu, motiu pel qual va adoptar el seu nom actual i definitiu: Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. La recerca és la tercera branca pel que fa a l’activitat de l’Hospital. Primer va ser la Fundació Doctor Josep Trueta qui va promoure, desenvolupar i difondre la recerca biomèdica per millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les
malalties. Aquesta va ser creada el 1995 i era de gestió privada. Un pas important va ser la creació de l’Agència d’Investigació, moment en que es va començar a adquirir rigor científic i projecció internacional. Al 2005 va agafar el relleu l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta, IDIBGI, i des del 2008 és de caire públic i adscrit al Programa CERCA. 1
Davant del nou edifici de l’Hospital. Any 1955
2
Infermera anestesista Sra. Remei Vidal i Marco. Any 1967
3
Residència en els anys inicials
4
Actual Hospital Dr. Josep Trueta
Hospital de Sant Llàtzer Girona
1
A
questa institució, també anomenada Hospitals dels Messells, situada a Pedret al peu del camí d’entrada a la ciutat pel nord, el camí de França o via Francigena, formava part del sistema assistencial de Girona, amb l’objectiu específic d’atendre les persones afectades per malalties infeccioses, i molt especialment els leprosos. Això va fer que en una època -segle XIV- fos conegut també com Hospital del Llebrosos. Al segle XIV sembla que també acollia i donava sopluig als pelegrins del sud de França i nord d’Itàlia, de pas per la ciutat, que anaven a Compostel·la, i va comptar amb una capella dedicada a Sant Jaume, a part de la de Sant Llorenç. Per això a vegades és esmentat com a Hospital de Sant Jaume. D’aquest edifici, datat del segle XII, se’n té la referència més antiga l’any 1188 fent al·lusió a un hospital dels mesells. Alguns historiadors
opinen que possiblement va ser creat per separar aquests malalts de la resta que feia estada a l’Hospital de la Seu, o de Sant Pere. L’edifici actual és producte d’un seguit d’addicions fetes al llarg del temps. El 1666 desaparegué com a hospital en inaugurar-se el nou de Santa Caterina. 1
Escut Girona
2
Imatge actual d’on hi havia Hospital
3
Fita del camí de Sant Jaume
4
Vista any 1960
2
3
4
1
Hospital Santa Caterina Girona
L
’origen de l’Hospital de Santa Caterina se situa el 21 de març de 1212, moment en què se signa la venda d’uns terrenys als confrares de Sant Martí per tal que hi edifiquin un hospital, als terrenys ocupats avui per la plaça del mercat. Era un edifici de sòlida i noble construcció que fins l’any 1648 fou de titularitat municipal i després passà a mans del Capítol de la Catedral. L’any 1654, les autoritats militars van decidir enderrocar l’edifici i el servei es traslladà a un espai proper (lloc on hi ha la Delegació del Govern actualment). Des de l’edat mitjana i fins entrat el segle XX, l’assistència als malalts va recaure en els ordes religiosos hospitalaris: primer, els Germans de la Caritat de la Santa Creu i Sant Pau (1793-1911), i després, les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. L’any 1880 s’aprovava la primera disposició que prohibia definitivament acollir pobres i rodamons als hospitals. A partir de mitjan segle XIX, les successives lleis de beneficència van encomanar a les diputacions l’atenció als malalts mentals. Després de valorar diverses alternatives, els responsables de la Diputació de Girona del moment van decidir adquirir el Mas Cardell de Salt (1886) per instal·lar-hi un primer grup de dements. Naixia així el primer manicomi públic de Catalunya. Durant la República (1932), l’Hospital Santa Caterina, que va passar a dir-se Hospital de les Comarques Gironines, visqué la retirada de les
monges i l’inici de la formació d’un primer contingent d’infermeres. Durant aquell període, es va avançar en la consolidació de les especialitats i en el desplegament de centres de prevenció dins l’Hospital. A La fi de la Guerra Civil i la postguerra, el Santa Caterina va tornar a dir-se Provincial i s’hi instal·là de nou el concepte de beneficència provincial, amb els ordes religiosos al capdavant. Durant la dècada dels setanta l’Estat va recórrer de nou als hospitals provincials per donar un servei públic a la població. La institució centenària s’enfrontava al repte dels nous models hospitalaris amb unes infraestructures deteriorades, amb sobreocupació de malalts i amb un equip mèdic i d’infermeria insuficient. Les especialitats i els seus mitjans diagnòstics havien evolucionat molt poc en trenta anys. L’any 1985 s’optava per integrar el Santa Caterina a la XHUP. La punta de llança fou l’atenció en oncologia, que aleshores no tenia cap hospital gironí de referència. El 18 de setembre del 2004 es tancaven les portes de l’històric Hospital Santa Caterina de la plaça de l’Hospital per obrir les d’un nou centre ubicat al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. Es configurava així un espai sanitari basat en un concepte integrador de la salut que abraça l’assistència psiquiàtrica, sociosanitària i social i l’atenció a les malalties físiques. Amb l’obertura del nou Hospital Santa Caterina prenia forma
2
3
4
5
el Parc Hospitalari Martí i Julià, que s’obria a la ciutadania i al municipi. La Regió Sanitària de Girona es convertia en la primera de Catalunya on la reconversió psiquiàtrica i la modernització sanitària s’integraven en un sol projecte. 1
2
Durant la Dictadura, l’artista Josep M. Busquets va restaurar els esgrafiats del pati de les magnòlies.Fotografia: Marcel Dalmau. Detall del terra de l’entrada principal del vell hospital, amb la iconografia de Santa Caterina: la roda dentada, la palma que simbolitza el martiri i una espasa que recorda la seva mort per decapitació. Fotografia: Marcel Dalmau.
3
L’any 1666 es va iniciar la construcció de l’hospital, inclosa l’estança de la farmàcia. Dins el conjunt de peces conservades hi ha més de tres-cents pots de ceràmica blanca vitrificada, entre els quals en sobresurten disset del segle XVI. Fotografia: Pep Iglésias.
4
La sala d’operacions de l’Hospital Santa Caterina a principi del segle XX. Fons de l’Arxiu Històric del COAC. Fotografia: V. Fargnoli.
5
El 18 de setembre de 2014 s’obre al públic el nou Santa Caterina, al Parc Hospitalari Martí i Julià, configurant així un nou complex de salut que integra la salut física i mental. Fotografia: Pep Iglésias.
Agraïments Clínica Santa Creu Clínica del Tura – Josep Murlà i Giralt Família Sambola Miquel Rustullet Noguer, autor “Amb la mirada endavant” Clínica Salus Clínica Bofill Clínica Girona Ajuntament de Girona. CRDI Arxiu Municipal de Girona Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa Hospital de Figueres Família Ferrer Biblioteca Fages de Climent, Figueres Corporació de Salut del Maresme i la Selva Hospital de Palamós Arxiu Municipal de Palamós Serveis de Salut Integrats Baix Empordà Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols Espai del Metge i de la Salut Rural Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Hospital de Campdevànol Fundació Hospital de Puigcerdà Hospital Dr. Josep Trueta de Girona Arxiu Ajuntament de Girona Institut d’Assistència Sanitària
Imatge coberta Antic hospital de Santa Caterina
Imatge contracoberta Hospital Comarcal de Blanes actual Pati de l’antic Hospital Sant Jaume d’Olot DL GI 482-2018