Col¡legi Oficial de Metges de Girona
Informe Anual 2016
COMG | ANUARI 2016 | 1
Col¡legi Oficial de Metges de Girona
Informe Anual 2016
C/ Albereda 3, 5 - 17004 Girona Tel. 972 20 88 00 comg@comg.cat www.comg.cat
4 | COMG | ANUARI 2015
Sumari EDITORIAL 7 • La professió que volem, Dr. Josep Vilaplana i Birba EL COL·LEGI • Junta de Govern • Organigrama • La Fundació Pascual i Prats • COMG - Ajuda • La càtedra Martí i Casals
8 8 8 9 10 11
NOVETATS COL·LEGIALS • Metges solidaris • Nou web del COMG • La identitat digital col·legial: una realitat en plena evolució, Xavier Tarrés • Nou carnet de col·legiat • Enquesta d’assegurança lliure 2016 • L’activitat jurídica del Col·legi • Aspectes legals de la responsabilitat mèdica, Fernando Lacaba • Seguretat Clínica, Dr. Josep Arimany
12 12 13 14 15 16 18 19 21
PRESTIGIAR LA FIGURA DEL METGE • Premis Bonastruc ça Porta • Mary Shelley i la medicina, Dr. Salvador Tarradas • La formació del metge • Els cursos teòrics dels MIR, en perspectiva, Dr. Josep Gil • El grup de treball de promoció de la salut • El que és a dins nostre pot saber més de nosaltres que nosaltres mateixos, Dr. José Manuel Fernández-Real • La cardiologia a Girona: deu objectius per a un gran repte, Dr. Ramon Brugada EL COL·LEGI EN XIFRES REPRESENTAR EL COL·LECTIU • El 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya • La Declaració de Girona reafirma el compromís dels metges catalans amb la societat i amb els valors de la professió, Dr. Jaume Sellarès • Presidència del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya • Posicionaments del COMG en l’actualitat sanitària
22 22 24 26 29 30 33 35 36 38 38 42 43 44
SERVIR EL COL·LEGIAT 46 • El Programa de Protecció Social (PPS) 46 • El Programa d’Atenció integral al Metge Malalt (PAIMM) 48 • Les aportacions a Mutual Mèdica com a alternativa a autònoms mai es perden, sempre sumen, Dr. Martí Vidal • Metges jubilats • El servei d’assegurances del COMG • Col·laboració amb CaixaBank • Projectes 2017 RECULL DE PREMSA
49 50 53 54 55 58
COMG | ANUARI 2016 | 5
Editorial
Professionals de la salut Cada dia més a prop teu! CLÍNICA BOFILL - FIGUERES
www.clinic abofill.net CLÍNICA BOFILL GIRONA - CENTRE CLÍNICA BOFILL GIRONA - MIGDIA
CLÍNICA BOFILL - PLATJA D’ARO
CENTRAL:
DELEGACIONS:
CLÍNICA BOFILL - GIRONA CENTRE Ronda Antoni Maria Claret, 20 6 St. | COMG | ANUARI 2016 17002 GIRONA - Tel. 972 20 43 50
CLÍNICA BOFILL - PLATJA D’ARO Avd. S’Agaró amb C/ Santiago Rusiñol, s/n 17250 PLATJA D’ARO - Tel. 872 598 000
www.clinicabofill.net
CLÍNICA BOFILL - FIGUERES C. Sant Llàtzer, 4 - 17600 Figueres Tel. 872 550 999
CLÍNICA BOFILL - GIRONA MIGDIA C. Migdia, 130-132 - 17003 GIRONA Tel. 972 221 104
Editorial
La professió que volem Els metges hem d’estar connectats a la realitat sanitària i al coneixement, i també atents als nous reptes que ens planteja la societat L’Informe Anual que tens entre les mans recull l’activitat que hem dut a terme des del Col·legi Oficial de Metges de Girona al llarg d’aquest 2016, l’any què hem superat l’equador del mandat de la Junta col·legial que tinc l’honor de presidir.
Dr. Josep Vilaplana i Birba president del Col·legi Oficial de Metges de Girona. president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
En aquest anuari trobaràs les novetats més rellevants de l’any per als nostres col·legiats, l’estat dels comptes consolidats del Col·legi, que també es poden consultar íntegrament a la zona privada del web col·legial (www.comg. cat), i totes aquelles iniciatives que hem engegat per reforçar les tres funcions estratègiques de la nostra entitat: prestigiar la figura del metge, representar el col·lectiu i servir el col·legiat. Per fer-te la lectura més amena, també hi hem inclòs articles divulgatius d’interès mèdic i sanitari firmats per professionals, entitats col·laboradores i autoritats gironines vinculades al nostre exercici professional. Aquest 2016 ha estat un any molt intens, hem acollit el 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, el qual ens ha permès renovar el compromís amb la societat; hem posat en marxa els premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional mèdica i hem fet sentir públicament la nostra veu en tots aquells temes que ens han semblat importants per defensar una sanitat pública i privada de qualitat i sostenible. Tinc molt clar que per seguir defensant la nostra professió tots hi hem de posar de la nostra part. Els metges necessitem estar
estretament connectats a la realitat sanitària i al coneixement. També hem d’estar molt atents als nous reptes que ens planteja la mateixa evolució de la societat. Per fer-ho, hem de ser capaços d’adaptar-nos a canvis organitzatius i de model i ajudar el pacient a entendre que, en medicina, no sempre hi ha una resposta correcta o, almenys, no una única resposta correcta. Metges i pacients hem d’aprendre a tolerar i gestionar adequadament la incertesa científica i diagnòstica. Inclús en aquests temps d’altíssima tecnificació, probabilitats i evidències, en què anem cap una medicina de “precisió”, la incertesa estarà sempre present i el seu maneig serà clau per no generar frustració i neguit a metges i pacients. L’obsessió per trobar la resposta correcta a determinada dolència o problema, amb el risc que això comporta de simplificar excessivament la rica naturalesa del raonament clínic, és l’antítesi de l’atenció sanitària més humanista que demana avui la societat. Per això crec que un canvi cap al reconeixement de la incertesa, juntament amb l’acceptació dels resultats a vegades imprevisibles dels pacients a determinats tractaments; és essencial per a metges i pacients, si volem que el nostre sistema sanitari evolucioni en els propers anys. Des del Col·legi, continuarem treballant per ferho possible. Et convido a acompanyar-nos.
COMG | ANUARI 2016 | 7
El Col·legi
Junta de Govern
Josep Vilaplana President
Josepa Miró Vicepresidenta
Carme Busquets Secretària
Teresa Mir Tresorera
Rafael Fuentes Vicesecretari
Albert Molins Vocal
Carolina Roig Vocal
Anna Presas Vocal
Manel Vancells Vocal
Josep Gil Vocal
Organigrama
8 | COMG | ANUARI 2016
El Col·legi
La Fundació Pascual i Prats Fundada l’octubre del 2002 pel Col·legi Oficial de Metges de Girona, el seu objectiu és facilitar i ajudar en el desenvolupament i la gestió de projectes mèdics i científics. Des de la seva creació ha ajudat a gestionar 28 projectes, 11 dels quals estan actius actualment. La seva contribució econòmica al llarg del 2016 ha estat de 145.308,82 euros. A través de la Fundació Pascual i Prats, qualsevol col·legiat i/o entitat del sector sanitari gironí pot gestionar els seus projectes, ja siguin de recerca, de formació o organització de qualsevol activitat en l’àmbit de la sanitat. El servei inclou l’obertura d’un compte corrent, el control d’ingressos i despeses i la seva comptabilització, amb l’objectiu de facilitar al responsable del projecte tots els tràmits burocràtics que la mateixa gestió d’un projecte comporta. El cost administratiu és el 5% del pressupost del projecte.
El Patronat de la fundació L’òrgan de govern de la Fundació Pascual i Prats és el Patronat format per: Albert Molins President Carolina Roig Vicepresidenta Josepa Miró Secretària
Vocals: Josep Vilaplana, Carme Busquets, Rafael Fuentes, Anna Presas, Manel Vancells, Lluís Ramió i Francesc Xavier Carreras
Teresa Mir Tresorera
COMG | ANUARI 2016 | 9
El Col·legi
COMG-Ajuda El COMG-Ajuda és l’ONG del Col·legi Oficial de Metges de Girona per desenvolupar projectes solidaris. Fa 15 anys que treballa en projectes de cooperació sanitària. Es va crear a finals del 1998 com a secció col·legial a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Girona gràcies a l’impuls de la Dra. Teia Pascual i Turon i el Dr. Carlos Herrero i Jover. La seva finalitat és que els metges de Girona interessats en projectes de col·laboració en països en vies de desenvolupament trobin, a la seu del Col·legi, una eina per poder portar a terme les seves aspiracions. El 2002 el COMG-Ajuda s’incorpora a la Fundació Pascual i Prats com a via per a la gestió dels projectes de cooperació. El mateix any rep una sol·licitud de col·laboració per part d’un grup d’infermeres i es crea el DIF-Ajuda per a Diplomats en Infermeria.
Tres projectes a l’Àfrica A Mali: construcció d’un centre de salut comunitària al sector de Flabougoula. Iniciat el 2008. El centre de salut comunitària funciona a ple rendiment. Al Camerun: suport al centre de salut no governamental de Bangou. Iniciat el 2015. Al ser un projecte privat, el dirigeix directament el seu responsable, el Dr. Bertran, el qual té previst traslladar-se al país aquest mes de març per poder iniciar els contactes pertinents i poder rebre les subvencions demanades. Al Senegal: reformes, equipament i construcció d’una sala d’hospitalització al centre de salut de Thille Bouobacar. Iniciat el 2013. El poble de Thille ha demanat continuar amb les obres aturades i el COMG-Ajuda ha presentat de nou el projecte de finalització per rebre la subvenció sol·licitada.
Visita a Flabougoula, Mali, el gener de 2015
10 | COMG | ANUARI 2016
El Col·legi
La càtedra Martí i Casals La Càtedra Martí i Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural, de la Universitat de Girona, neix el 2002 per formalitzar una relació de col·laboració entre la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, que s’havia iniciat uns anys enrere. Aquesta formalització coincideix amb la donació al consistori de Sant Feliu del fons del Dr. Martí Casals, metge rural que exercí a la zona de la Vall d’Aro entre 1934 i 1969. Des del 2003 que el Col·legi Oficial de Metges de Girona contribueix amb l’Espai del Metge i la Salut Rural a través de la Fundació Pascual i Prats.
El COMG fomenta el coneixement de la medicina rural amb la gestió de l’Espai del Metge i de la Salut Rural És a partir del 2005 que l’activitat de la Càtedra s’intensifica amb la creació de l’Espai del Metge i la Salut Rural, ubicat al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. L’objectiu d’aquest espai és conservar, investigar i difondre el patrimoni material i immaterial relacionat amb l’àmbit de les ciències sanitàries, en general, i de la salut rural, en particular. El COMG fomenta el coneixement de la medicina rural amb la gestió de l’Espai del Metge i de la Salut Rural, el qual forma part de la Càtedra. Conferències i debats sobre la medicina rural Al llarg del 2016, l’Espai del Metge ha organitzat diverses acti-
vitats per fomentar el coneixement de la medicina rural d’entre les quals destaca una jornada sobre art i salut, celebrada al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols el 30 de setembre, en col·laboració amb la Càtedra de Ciències i Humanitats Dr. Bofill. La jornada va constar de diverses conferències per exposar, per exemple, la imatge del metge en l’art de la Baixa Edat Mitjana, a càrrec de la Dra. Maribel Morente, doctora en Història de l’Art i professora associada d’història de la ciència; la pesta en la història de l’art Occidental, a càrrec del Dr. Juan Francisco Campo, cap de medicina assistencial de la Clínica Bofill, o la iconografia dels sants taumatúrgics, a càrrec del Dr. Joan Bosch Ballbona, professor d’història de l’Art a la Universitat de Girona. L’Espai del Metge també ha acollit enguany la trobada de la Societat Catalana de la Història de la Ciència i la Tècnica, per a la presentació d’un treball de recerca conjunt sobre remeis tradicionals, rituals i creences populars a l’entorn de la salut que es practicaven, entre el segle XIX i els anys 60 del segle XX, en dos àmbits geogràfics ben diferenciats: la zona d’alta muntanya del Ripollès i la Garrotxa i la zona marítima de la Costa Brava. El Museu d’Història de Sant Feliu també ha acollit al llarg de l’any altres activitats relacionades amb la medicina, com una conferència sobre salut, felicitat i ment, a càrrec del Dr. Manuel Sans Segarra, cap de cirurgia general i digestiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge; una jornada sobre la recuperació del llenguatge i el vocabulari mèdic popular, titulada “No tocar ni quarts ni hores”, a càrrec del Dr. Antoni Beltrán, metge de família de l’ABS de Sant Feliu de Guíxols; o la conferencia “El valor nutritiu dels llegums”, a càrrec del Dr. Abel Mariné.
Integrants de la sortida al Museu de Montserrat, complementària a la Jornada sobre Art i Salut, d’1 d’octubre de 2016.
COMG | ANUARI 2016 | 11
Novetats col·legials
Metges solidaris El Col·legi col·labora en la difusió de la tasca dels metges en diverses organitzacions solidàries El Col·legi de Metges ha començat a col·laborar amb diverses associacions i ONGs per donar a conèixer els programes sanitaris que s’estan duent a terme a diferents punts del món. L’any passat va ser Metges sense Fronteres qui va presentar a la seu col·legial gironina la seva memòria nacional d’activitats del 2014. Aquest recull d’activitats explicava que més d’1.300.000 persones van ser ateses en 21 països de tot el món en què l’organització medicohumanitària va enfocar el seu treball en el tractament a poblacions víctimes de conflictes armats o que es troben en situació de gran vulnerabilitat per la violència extrema. Durant el 2016, el Col·legi també ha ajudat a la difusió de la tasca que està duent a terme la fundació GIRAFRA – Girona per Àfrica, la qual treballa per la cooperació al desenvolupa-
ment de països africans. Actualment, GIRAFRA té dos projectes al Camerun: l’obertura d’una escola de primària a Lindoï i l’atenció mèdica gratuïta a uns 400 pacients de la zona i la cessió de material escolar a l’escola d’educació infantil École TIAMA de Yaoundé. Lluny d’abandonar el seu compromís amb entitats solidàries mèdiques, el Col·legi preveu organitzar, per aquest 2017, una xerrada per donar a conèixer la feina que desenvolupa l’Associació pel Control de la Tubercolosi al Tercer Món (ACTMÓN). L’explicació anirà a càrrec del fundador de l’associació, el Dr. Jaume Ollé, qui va ser subdirector de Vigilància Epidemiològica en els anys 80 al Departament de Salut, després de fer tasques de cooperació en diferents països. Actualment ACTMÓN gestiona dos programes de tuberculosi a Haití i una escola a Uganda.
Josep Vilaplana, president del COMG, Guiomar Hernández, cooperant de Metges Sense Fronteres (MSF) i Toni Luna, delegat de MSF a Aragó i Catalunya en el COMG. Agost 2015
12 | COMG | ANUARI 2016
Novetats col·legials
Nou web del COMG Si ets col·legiat, comprova que les teves dades siguin correctes en l’apartat de Col·legiats del web El Col·legi de Girona ja ha completat el llançament del seu nou web, amb l’objectiu que sigui una eina més útil per als col·legiats. És una plataforma molt més visual i intuïtiva que, continua mantenint una àrea pública i una altra de privada per als col·legiats.
Precisament, per mantenir una comunicació bidireccional amb el col·legiat, tots els apartat del nou web inclouen un formulari de contacte redirigit a la persona corresponent del Col·legi encarregada del tema en qüestió.
En l’àrea pública, i per imperatiu legal, el Col·legi està obligat a disposar, i posar a disposició del ciutadà, les dades dels seus col·legiats. És per això que, si ets metge col·legiat, et preguem que comprovis les teves dades que figuren en l’apartat col·legiats del web i que et posis en contacte amb el COMG a través del formulari de contacte de la mateixa pàgina, si veus que són incorrectes o incompletes.
Com a seccions destacades, el nou web inclou un apartat obert a la ciutadania per atendre suggeriments i reclamacions i un apartat que permet fer gestions on-line, entre altres. Us convidem a visitar-lo: www.comg.cat
COMG | ANUARI 2016 | 13
Novetats col·legials
La identitat digital col·legial: una realitat en plena evolució Xavier Tarrés director general AC Firmaprofesional S.A.
Recentment es parla molt de la identitat digital com tot aquell contingut que ens identifica a les xarxes socials, tals com Facebook i Twitter, sobre les quals l’únic element de control que tenim per garantir la nostra autoria és un nom d’usuari, password i un correu electrònic. Però existeix també un altre àmbit d’activitat a Internet pel qual la identitat digital amb plena validesa jurídica és clau i en què no és suficient un simple password per garantir la seguretat necessària de la informació. Pensem en el cas en què usem la nostra identitat digital per signar electrònicament documents, prescripcions i la dispensació de medicaments, documents d’autorització, recol·lecció de dades personals o consentiments informats. També contractes de qualsevol tipus en suport digital. Per a tot això no és suficient una “identitat digital social” com les comentades més amunt, es necessita més seguretat. Els col·legis professionals estan acostumats a dotar de valor els seus registres col·legials oferint als col·legiats una identitat digital col·legial robusta basada en una targeta intel·ligent. El COMG va ser pioner en la distribució del carnet col·legial digital en un “token”, una clau USB que es pot endollar en qualsevol ordinador, i, recentment, s’ha substituït aquest dispositiu per una smartcard, la targeta intel·ligent d’última generació que està en concordança amb els últims estàndards de seguretat, ja que albergant en el seu interior un certificat digital de col·legiat. Tenint en compte que el certificat digital és l’únic sistema dotat de validesa jurídica automàtica a l’hora d’usar l’identitat digital col·legoal per acreditar-se en un lloc web o per produir signatura electrònica com a professional col·legiat, en els últims 15 anys s’han hagut de trobar noves maneres d’usar-lo, ja que els nous usos i hàbits digitals de la població han canviat. Així, la revolució mobile ha portat els carnets col·legials al dispositiu mòbil permetent signar una recepta electrònica o qualsevol contracte des del web o directament en el dispositiu mòbil, simplement introduint un PIN en una app de gestió de la identitat digital de l’smartphone. Altres tendències tecnològiques adoptades per fer el certificat digital usable és portar-lo al núvol i accedir-hi mitjançant el conegut PIN, però estant custodiat per un servidor segur accessible a través d’Internet. L’administració de l’Estat ha anunciat que, properament, serà possible accedir al DNI en el núvol2 però aquesta és una opció que ja ofereixen alguns proveïdors de serveis de confiança3. 14 | COMG | ANUARI 2016
En les transaccions electròniques, la seguretat i la facilitat d’ús són dues cares d’una mateixa moneda: un equilibri adequat entre els dos aspectes no permesos: ni la màxima seguretat de la informació, ni tampoc la total facilitat de l’ús. Així, per exemple, es consoliden noves solucions per expressar la identitat digital, com és la firma digitalitzada en tablets que permet recollir la voluntat del pacient en un document de consentiment informa, que després firmarà electrònicament el metge amb el certificat de la targeta col·legial. D’aquesta manera, el document és electrònic en origen, el pacient/ciutadà usa un sistema extremadament “usable” mitjançant les dades biomètriques de la seva firma manuscrita i es genera un document autèntic que inclou els atributs col·legials del professional, que es responsabilitza d’ell. La continuïtat i aprofundiment de mecanismes robustos de seguretat, com és el certificat digital, en especial per a usos empresarials, col·legials i la flexibilització en els mecanismes admesos per part de l’Administració en la seva relació electrònica amb els ciutadans, són tendències comunes a tot Europa que, recentment, ha aprovat el reglament eIDAS4. Aquest reglament, en vigor en tots els estats membres des de l’1 de juliol de 2016, ha definit diferents serveis amb validesa transfronterera: la custòdia en el núvol de certificats digitals personals abans mencionats, els segells electrònics empresarials, les notificacions electròniques , entre d’altres. Això significa que, gràcies al fet que el proveïdor de certificats digitals del COMG compleix amb els requisits marcats per l’eIDAS, els certificats de metge col·legiat de Girona estan reconeguts a tot Europa, tant per a poder-se relacionar amb l’Administració com per a qualsevol ús electrònic professional o personal que requereixi d’una identitat digital. En resum, la identitat digital és un element imprescindible per viure en el nou món d’Internet, presentar-se amb seguretat com qui es diu ser i protegir les actuacions pròpies a través de signatures electròniques amb validesa jurídica. Els certificats digitals seguiran sent la base tecnològica de la identitat digital, que cada vegada evoluciona cap a sistemes més usables i amb un reconeixement més global, en el nostre país i amb visió europea.
Vegi el carnet del COBA (https://cobandalucia.org/Paginas_101) o del CoMB (www.comb.cat/ cat/app) 2 - clave.gob.es/clave_Home/dnin/queEs.html 3 - www.firmaprofesional.com/esp/soluciones-y-servicios/firma-centralizada 4 - Reglament (UE) – Núm. 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell de 23 de juliol de 2014 relatiu a la identificació electrònica i dels serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior i per la qual es deroga la Directiva 1999/93/CE (www.boe.es/ doue/2014/257/L00073-00114.pdf)
Novetats col·legials
Nou carnet de col·legiat Incorpora la signatura digital i substitueix el token i ja està disponible en el Col·legi per als metges gironins La signatura digital, o signatura electrònica, és una forma d’acreditació personal i intransferible que, en forma d’un USB anomenat token o targeta, permet als metges identificar-se com a professional col·legiat, exercir i receptar. Els metges gironins ja poden recollir en el Col·legi Oficial de Metges de Girona el seu nou carnet col·legial que incorpora la signatura digital. La nova eina unifica les dues funcions en un sol carnet: els identifica com a metges col·legiats i els acredita per a poder exercir i receptar. La nova identificació substitueix el token i ja s’està utilitzant en alguns centres hospitalaris de les comarques gironins com el de Palamós o Figueres. El Col·legi posa a disposició del metge aquesta nova eina que el facultatiu podrà usar sempre i quan el seu centre sanitari tingui instal·lat el programari informàtic compatible.
Mostra dels nous carnets col·legials
Equip de metges d’urgències de l’Hospital Trueta de Girona, dirigit pel Dr. Pere Rimbau, a la dreta de la foto
COMG | ANUARI 2016 | 15
Novetats col·legials
Enquesta d’assegurança lliure 2016 El COMG fa un estudi per conèixer les condicions laborals dels col·legiats que fan privada i estableix un rànquing de mútues
6,3 Termini de pagament
Facilitat pr contactar amb un responsable de l’entitat
6,2
5,6
5,3
Diligència d’aquest responsable a donar una resposta
Claredat de les pòlisses Valoracions del 0 al 10
16 | COMG | ANUARI 2016
% 13
6,3 Nivell d’honoraris
-
- NO
Creu que es produiran agrupacions de professionals per especialitat?
Informació detallada dels honoraris facturats i cobrats
6,4
Facilitat per sol·licitar autoritzacions de proves i tractaments
81%
% 87
%
9
-N
-
O
Creu que és útil una recertificació pel futur professional?
SÍ
Agilitat del sistema de faturació
Existència de contractes amb les EALL
6,4
O
Considera important una vinculació futura a un grup hospitalari?
1
6,4
6,5
9
-N
SÍ
Resultats de l’enquesta Segons els resultats de l’estudi, treballar amb les entitats asseguradores és l’activitat principal per al 48% dels enquestats. Entre els aspectes que més valoren els facultatius per treballar amb les entitats d’assegurança lliure hi ha l’existència de contractes amb aquestes entitats, l’agilitat del sistema de facturació, tenir informació detallada dels honoraris facturats i cobrats o tenir facilitat per sol·licitar autoritzacions de proves i tractaments, entre d’altres.
%
SÍ
L’objectiu de l’estudi és conèixer les condicions de treball dels facultatius, per dialogar amb les entitats asseguradores i arribar a acords i millores; posar en valor l’opinió dels facultatius, per tenir un paper actiu en la defensa de la qualitat del sistema sanitari privat; i assessorar el ciutadà per tal d’ajudar-lo a interpretar quins són els aspectes més importants en cas de voler contractar una assegurança privada de salut.
Entre els reptes de futur del metge que fa privada a Girona, els enquestats consideren important tenir una vinculació a un grup hospitalari, que es creïn agrupacions de professionals per especialitat i que la recertificació és útil pefutur professional.
1
El Col·legi Oficial de Metges de Girona ha fet una enquesta als metges gironins que treballen en el sector privat de les comarques gironines. És la primera Enquesta d’Assegurança Lliure que elabora el col·legi gironí.
81%
Els resultats de l’enquesta es poden consultar
-
Novetats col·legials
Rànquing de les entitats asseguradores Fruit de l’opinió dels metges que recull l’enquesta, el COMG ha elaborat un rànquing de les mútues que operen a Girona. Les asseguradores de salut més valorades pels metges són Montepio Girona, Mútua General de Catalunya i Agrupació Mútua, per sobre d’Adeslas, DKV i Fiatc, les quals se situen en un mateix nivell intermedi. Tanquen la part baixa del rànquing, Sanitas i Asisa. El rànquing de les entitats asseguradores s’ha elaborat a partir de la nota que han posat els metges a diferents aspectes de les seves condicions de treball. Els facultatius han opinat sobre la claredat de les pòlisses de cada entitat, la facilitat per contactar amb un responsable de l’entitat asseguradora, la facilitat a l’hora de sol·licitar autoritzacions de proves i tractaments que requereixen els pacients o el nivell d’honoraris que cobren els metges, entre d’altres aspectes.
Tríptic informatiu per al ciutadà Després de recollir informació de les condicions de treball dels professionals i dels honoraris que reben de cada entitat asseguradora, el Col·legi ha editat un tríptic informatiu adreçat al ciutadà sobre què cal saber en relació amb les assegurances sanitàries privades. El tríptic, que s’ha repartit a les consultes mèdiques, recomana a l’hora de contractar una mútua de salut, no només fixar-se en el preu final sinó tenir en compte altres factors com, per exemple, quins serveis addicionals ofereix la pòlissa, saber quines pròtesis queden cobertes i si cal pagar-ne alguna, si es disposa d’assistència internacional en cas de necessitat o conèixer si hi ha penalització en cas d’un ús freqüent dels serveis mèdics, entre altres aspectes.
Tríptic informatiu editat pel COMG
COMG | ANUARI 2016 | 17
Novetats col·legials
L’activitat jurídica del Col·legi L’assessoria jurídica del Col·legi de Metges ha atès més de 700 consultes durant el 2016 El servei jurídic del Col·legi és l’encarregat d’oferir una primera assistència, assessorament i orientació jurídica als col·legiats en relació amb qüestions de dret civil, penal, administratiu, laboral i seguretat social, així com en relació amb aspectes vinculats a l’exercici professional. Al llarg del 2016, l’assessoria jurídica del COMG ha atès més de 700 consultes, la majoria per temes professionals o laborals. Aquest departament del Col·legi també ha tramitat 5 casos de possible intrusisme i, a través de la Comissió de deontologia, s’han rebut 12 nous casos. La responsabilitat civil Aquest 2016 el Col·legi ha donat curs a 12 reclamacions vinculades a la responsabilitat civil dels metges. Per respondre davant de qualsevol incidència de l’exercici mèdic, el metge ha de tenir contractada una pòlissa de Responsabilitat Civil Professional. Aquesta assegurança, obligatòria segons l’article 9 de la Llei 7/2006 de 31 de maig de les Professions Titulades i dels Col·legis Professionals, permet al facultatiu poder respondre davant els riscos de responsabilitat en què pugui incórrer a causa del seu exercici professional.
18 | COMG | ANUARI 2016
En aquest sentit, el Col·legi ha aprovat aquest any una pròrroga de l’assegurança de Responsabilitat Civil fins al juny del 2017, amb les mateixes condicions i cobertures i sense cap increment de la prima. Debat sobre la responsabilitat legal dels metges Fruit de la importància de la responsabilitat i la seguretat mèdica dins el col·lectiu, el COMG va organitzar un col·loqui sobre les responsabilitats legals i professionals dels metges, actuals i futures. Amb la presència de Fernando Lacaba, president de l’Audiència de Girona, i el Dr. Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el debat va girar al voltant de la importància de disposar d’una assegurança mèdica, dels tipus de responsabilitats legals amb què es poden trobar els metges durant la seva pràctica diària, de les causes de les reclamacions presentades per pacients, així com de les especialitats mèdiques que tenen més reclamacions i de l’evolució de tots aquests aspectes en els darrers anys, entre d’altres temes.
Novetats col·legials
Aspectes legals de la responsabilitat mèdica Fernando Lacaba president de l’Audiència Provincial de Girona
Avui en dia la responsabilitat mèdica s’ha convertit en un tema molt preocupant en funció de la multiplicació del nombre de reclamacions, però també per les conseqüències psicològiques que aquestes provoquen i que acaben afectant la relació metge-pacient. L’exercici de la medicina ha patit, en els últims anys, una transformació considerable, de tal manera que s’ha passat d’una medicina descriptiva i contemplativa a una medicina activa i de presa de decisions. Abans era suficient observar i esperar, en canvi avui en dia és necessari intervenir com més aviat millor, fins i tot s’exigeix anticipar-se a l’aparició dels símptomes. En termes generals, s’entén per responsabilitat professional mèdica l’obligació que tenen els metges de reparar i satisfer les conseqüències dels actes, omissions i errors voluntaris i, fins i tot, involuntaris, dins de certs límits, comesos en l’exercici. La responsabilitat mèdica significa, en definitiva, l’obligació que té el metge de reparar i satisfer les conseqüències dels seus actes, omissions i errors voluntaris o involuntaris, dins de certs límits i comesos en l’exercici de la seva professió. És a dir, el metge que, en el transcurs del tractament, ocasiona per culpa seva un perjudici al pacient, ha de reparar-lo i tal responsabilitat té el seu pressupost en els principis generals de la responsabilitat, segons els quals, qualsevol fet o acte realitzat amb discerniment (capacitat), intenció (voluntat) i llibertat, genera obligacions per al seu autor en la mesura que es provoqui un dany a una altra persona.
S’entén per responsabilitat professional mèdica l’obligació que tenen els metges de reparar i satisfer les conseqüències del seus actes
La responsabilitat legal abraça tres aspectes: el penal, el civil i el contenciós-administratiu. • En el camp penal, perquè pugui exigir-se responsabilitat, és necessari demostrar que hi va haver culpabilitat. Es poden distingir dues formes de culpabilitat: l’engany i la imprudència. • La responsabilitat civil, en general, no ve a ser una altra cosa que l’assumpció de les conseqüències d’un dany, normalment aquesta es tradueix en una estimació econòmica. Per valorar el dany, sobretot quan es tracta d’un dany personal, és fonamental l’existència d’informes medicolegals que recullin les lesions, seqüeles, i possibles repercussions sobre l’activitat laboral, personal i familiar de l’afectat per l’error mèdic. • La responsabilitat contenciós-administrativa regula el procediment judicial en el qual l’Administració sanitària absorbeix (almenys en els primers moments) les reclamacions per negligència comeses pel personal al seu servei. Per altra banda, l’Administració condemnada tindrà l’obligació de traslladar la indemnització sobre el metge si el dany és degut a engany, culpa o negligència greu del professional. Es tracta de procediments de responsabilitat patrimonial. Les circumstàncies que han portat a l’increment de la litigiositat en matèria de suposada mala pràctica mèdica són: • L’augment de l’autonomia del pacient, amb més capacitat de decisió (consentiment informat). • La creença que com més augmenten les possibilitats tècniques de la medicina, millors resultats es produeixen, en moltes ocasions condueix a una decepció més gran davant resultats no favorables. • El pacient i la seva família coneixen millor els seus drets i els reclamen. • L’augment de la informació, en ocasions triomfalista i enganyosa, des de mitjans de comunicació, associacions d’usuaris o perjudicats per errors mèdics; sobre l’abast no només dels avenços tècnics sinó també de les possibilitats de reclamacions i de les quanties de les indemnitzacions. • La utilització, en ocasions per part de professionals del Dret, de malalts o familiars, als quals els plantegen reclamacions a vegades sense possibilitat d’èxit o poc fundades per falta de proves. COMG | ANUARI 2016 | 19
20 | COMG | ANUARI 2016
Novetats col·legials
Seguretat clínica Dr. Josep Arimany director del Servei de Responsabilitat Professional del COMB i CCMC doctor en medicina i metge especialista en medicina legal
La pràctica mèdica actual, cada dia més especialitzada, comporta procediments diagnòstics i terapèutics de risc, amb una creixent preocupació per la seguretat clínica, també anomenada patient safety o seguretat del pacient. Aquesta queda definida com l’absència d’errors o complicacions evitables produïts com a conseqüència de la interacció del sistema sanitari i els seus professionals amb els pacients al rebre l’atenció sanitària deguda (1).
La seguretat clínica és l’absència d’errors o complicacions evitables produïts per la interacció del sistema sanitari i els pacients L’Organització Mundial de la Salut, l’any 2002, va començar a reforçar les mesures de seguretat del pacient. Aquestes busquen disminuir i prevenir els riscos assumits en l’assistència sanitària,fet que contribueix a l’excel·lència del sistema, com es reflecteix en l’actual Pla de Qualitat pel Sistema Nacional de Salut. Les Administracions, gestors sanitaris i professionals de la salut, en l’àmbit mundial, estan fet molts esforços en matèria de seguretat del pacient per reduir el risc de dany innecessari associat a l’atenció sanitària fins a un mínim acceptable (2). Per aconseguir-ho és important conscienciar-se sobre els canvis socioculturals que afecten l’exercici de la medicina amb una efectiva relació amb l’entorn cultural que ens envolta, amb el pacient i amb la família d’aquest, una relació de confiança fonamental i una adequada comunicació transversal i treball en equip. Altres elements en estreta relació amb la seguretat clínica són l’adequat procés diagnòstic i terapèutic, el correcte registre i manteniment de la història clínica i una informació acurada, com a reflex del principi d’autonomia del pacient –en ocasions mitjançant el Document de Consentiment Informat (3). El Consentiment Informat, pedra angular
del dret a la informació del qual gaudeix el pacient, és un dels factors més importants a l’hora d’exercir la professió. És una figura de gran transcendència ètica, mèdica i legal. Per poder prendre una decisió informada, el pacient ha de poder entendre’n els riscos i els beneficis i si aquests són transitoris o persistents.
El Consentiment Informat, pedra angular del dret a la informació del qual gaudeix el pacient, és un dels factors més importants en l’exercici mèdic Tots els elements referits poden estar implicats en les reclamacions per responsabilitat professional mèdica. Al marge de conceptes doctrinals concrets, en general hi haurà responsabilitat si existeix mala praxi amb falta d’adequació de l’acte mèdic a la Lex Artis ad Hoc, entesa com standard of care en les circumstancies concretes en què va tenir lloc. En aquest sentit, les guies de pràctica clínica i els protocols elaborats en les societats científiques són, a la vegada, una eina de seguretat clínica i potencial garant legal que l’exercici clínic s’ajusta a lex artis. Des de l’Àrea de Praxi del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya es contribueix a les millores en Seguretat Clínica, a la vegada que es procura augmentar la seguretat jurídica dels facultatius, mitjançant la difusió dels resultats d’aprenentatge derivat de l’anàlisi contínua de les reclamacions que es gestionen (4) (5).
1 - Linda T. Kohn, Janet M. Corrigan, and Molla S. Donaldson. To herr is human: Building a safer health System. Institute of Medicine USA. 2 - World Heart Organization. Patient safety: report by the secretariat. A: Fiftyinth World Health Assembly, 4 May 2006. 3 - Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica i reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica. 4 - G. Bori, E.L. Gómez Duran, A. Comablia, A Trilla, A. Prat, M. Bruguera, J. Arimany Manso. “Seguridad Clínica y reclamaciones por responsabilidad profesional en Cirugía ortopédica y Traumatología”. Revista Española de cirugía Ortopédica y Traumatología. 2016;60(2):89-98 5 - Burguera M, Arimany J, Bruguera R, Barbería E, Ferrer F, Sala J et al “Guideline to prevent claims due to medical malpractice, on how to act when they occur and how to defend oneself through the courts”. Rev clin Esp. 2012;212:198-205.
COMG | ANUARI 2016 | 21
Prestigiar la figura del metge
Premis Bonastruc ça Porta El COMG crea els primers premis gironins per reconèixer la trajectòria professional dels metges Els Premis Bonastruc ça Porta neixen per reconèixer la trajectòria professional de metges o equips de metges gironins que hagin excel·lit en el camp de la medicina. Els premis, que es van entregar al maig en una gala a l’Espai Caixa de Girona, posen un especial èmfasi en el reconeixement d’equips assistencials per una banda, per subratllar la importància del treball en equip, i de professionals mèdics amb una llarga trajectòria per l’altra, per retre’ls un homenatge a una vida dedicada a la medicina. Els guanyadors Els guanyadors de la primera edició dels premis han estat dos equips assistencials, el Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona i la Unitat de Ressonància Magnètica de la Clínica Girona, i, a títol individual, el Dr. Joan Cros, pediatre durant 32 anys a Olot. El Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, sota la direcció del Dr. Antoni Codina, ha rebut el reconeixement per la seva activitat en el tractament quirúrgic dels òrgans abdominals, especialitat que l’ha situat com a referent nacional i internacional en processos molt concrets, sobretot en patologia del fetge, esofago-gàstrica i del còlon-recte. El Servei de Ressonància Magnètica de la Clínica Girona, dirigit pels doctors Joan Carles Vilanova i Joaquim Barceló, ha implantat i desenvolupat dues tècniques innovadores a l’Es-
Junta de Govern del COMG i guanyadors dels I Premis Bonastruc ça Porta
22 | COMG | ANUARI 2016
tat espanyol en el camp oncològic: la ressonància de cos sencer (Whole Body RM) i la ressonància multiparamètrica en el diagnòstic del càncer de pròstata. La primera, implantada el 2003, fa possible la visualització de tot el cos en un únic estudi de ressonància, la qual cosa redueix el temps d’exploració. La segona estalvia moltes biòpsies ja que, a part de la informació morfològica que donen les ressonàncies estàndard, també transmet informació biològica del tumor. El Dr. Joan Cros i Pujol va rebre el guardó per la seva trajectòria, la qual el va portar a exercir, durant 32 anys, com a pediatre a Olot, abans de retirar-se de la sanitat pública el 2012. Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialitzat en pediatria per la Clínica Infantil de l’Hospital de la Vall d’Hebron, per la seva consulta han passat dues generacions d’olotins. Bonastruc ça Porta era un metge gironí Els premis reben el nom de Bonastruc ça Porta, el considerat el primer gran metge de Girona. Contemporani dels segles XII i XIII, va néixer a Girona el 1194 i va morir a Acre (Palestina) el 1270. Els pocs escrits que s’han trobat d’ell parlen del seu prestigi com a metge dins la Casa Reial de Jaume I, així com de la seva capacitat de llegir llibres i de formar-se. Es pot consultar informació sobre la seva vida i la seva obra al Museu d’Història dels Jueus de la capital gironina i a l’Institut d’Estudis Nahmànides, ambdós situats al centre que precisament porta el nom d’aquest metge jueu il·lustre: el Centre Bonastruc ça Porta de Girona.
Prestigiar la figura del metge
Josep Vilaplana, president del COMG, durant la seva intervenció
Presentació d’un llibre sobre la depuració dels metges gironins L’acte d’entrega dels premis Bonastruc ça Porta va incloure la presentació d’un llibre patrocinat pel Col·legi de Metges de Girona sobre els metges que van ser depurats a Girona després de la Guerra Civil, en el període comprès entre el 1939 i el 1946. Amb el títol Depuració de la conducta política i social dels metges gironins (1939-1946), el llibre, escrit pel Dr. Francesc Xavier Carrers, director de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona, és una referència extensa dels metges gironins que van patir aquest tipus de repressió, així com dels que van ser sancionats o expulsats. Els doctors Puigvert i Carreras durant la presentació del llibre
COMG | ANUARI 2016 | 23
Prestigiar la figura del metge
Mary Shelley i la medicina Dr. Salvador Tarradas Metge de família
La veu del col·legiat
d’un L’aportació voluntària ts to col·legiat a l’anuari de
cat contraccions musculars a una granota morta, per aplicació directa de l’electricitat produïda per la tempesta. Mary no parla gaire, però escolta molt, i molt atentament, recopilant a la memòria tota la informació aportada en aquell diàleg. La seva imaginació treballa activament.
Les refulgències de la llampada que, centellejant, salten des del mont Salève sobre la vall, encenen de lluminositat les ara turbulentes aigües del llac de Ginebra. La tronada poderosa i imposant ressona amb tota la seva potència a les parets del Mont Blanc per retornar viva, retrunyint a les carenes del Jura. És l’estiu de l’any 1816. Napoleó Bonaparte és camí de l’illa de Santa Helena. La jove Mary Wollstonecraft passa uns dies amb el seu amant i futur marit, el poeta Percy Bysse Shelley, en una mansió a Cologny, a la vora del llac. Els acompanya la germanastra de Mary, Claire Clairmont. Després de dos dies de tempesta amb pluges incessants, al capvespre, reben una invitació del seu veí, el poeta Georges Gordon -Lord Byron-, resident a la Villa Diodati, per passar junts la inclement vetllada. A la vora del foc, es reuneixen Mary, Percy, Claire, Byron i el seu metge personal, un jove malcarat i neurastènic anomenat John William Polidori. Byron ranqueja ajudat d’un bastó, per una dolorosa malaltia del maluc que pateix des de la infància. És un addicte al làudan, que utilitza com a calmant del seu dolor crònic. Es parla molt sobre la naturalesa dels orígens de la vida; sobre els recents avenços científics, especialment les aportacions dels metges de les escoles vitalistes del segle XVIII, que establiran les bases del sorgiment de la medicina científica en el segle següent; dels grans avenços en cirurgia, amb figures de renom internacional com els doctors Hunter, Gimbernat, Scarpa i Pott; dels treballs i experiments sobre l’electricitat de Jean-Paul Marat, Benjamin Franklin, Luigi Galvani i Alessandro Volta, que en una nit de llamps ha provo24 | COMG | ANUARI 2016
Quan ja s’han esgotat els temes de conversa, Byron treu de la seva biblioteca diversos llibres que contenen històries de terror -la nit hi acompanya-, i les van llegint en veu alta, per torns. Passades algunes hores, a Byron se li acut de proposar als seus convidats un joc (encara no s’havia inventat el Trivial Pursuit!): «Podem escriure cadascun de nosaltres una història de por i decidirem, en acabat, quina és la millor» Tothom hi està d’acord i posen fil a l’agulla. Claire declina participar en l’experiment literari; en aquells dies li van més les històries d’amor real que no pas les ficcions de terror. Polidori escriu un relat sobre una dona que és castigada a tenir el cap convertit en una calavera per haver mirat pel forat d’un pany, però no sap com acabar-lo. Byron compon una narració sobre un vampir humà que s’alimenta de la sang de les seves víctimes. No li agrada el resultat i decideix esquinçar l’esbós. Polidori li demana que no ho faci i Byron li regala els papers, amb els quals, dos anys més tard, Polidori escriurà una novel·la curta, The Vampyre, considerada com la primera narració sobre vampirs. Mary els sorprèn a tots amb un relat sobre un metge suís -Víctor Frankenstein-, que, com un modern Prometeu, desafia Déu donant vida amb l’energia despresa per una tempesta elèctrica, a una criatura que ha format a partir d’òrgans de morts (trasplantament d’òrgans avant la lettre). Tanmateix, la criatura de Frankenstein, que és sensible i té bons sentiments, fracassa en tots els intents de fer-se amic dels humans que troba ja que el rebutgen perquè és diferent i lleig. Aleshores, decideix venjar-se del seu creador per haver-lo
Prestigiar la figura del metge
fet un monstre abominable i, una per una, va destruint les persones que aquest més estima. Quan Frankenstein s’adona de l’error que ha comès volent erigir-se en Déu disposant de la vida i la mort, vol destruir la criatura monstruosa que ha creat i l’ha de perseguir per tots els racons de la Terra, fins que aquesta persecució desesperada acaba amb la seva pròpia vida. El relat curt sobre la criatura de Frankenstein, gràcies a la insistència i encoratjament per part de Percy Shelley, es convertí en una novel·la que fou publicada per primer cop a principis de l’any 1818, quan el poeta ja era mort, ofegat accidentalment a La Spezia. Per altra part, Byron, que és un expert en dolor per vivència personal, aporta a la novel·la de Mary el concepte de l’experiència dolorosa com a manifestació de la vida i li fa dir a la criatura en el moment de relatar el seu despertar en el món: «Era un pobre, indefens i miserable desgraciat. No sabia res ni podia distingir res, però una sensació de dolor m’envaí per tots els cantons...». Sobre el dolor i la felicitat, Lord Byron ens deixà també aquests lúcids versos: El record de la felicitat/ ja no és felicitat;/ però el record del dolor/ encara és dolor.
ll·lustració de Theodor von Holst del frontispici del llibre de l’edició de 1831 [49]
COMG | ANUARI 2016 | 25
Prestigiar la figura del metge
La formació del metge El Col·legi impulsa la convocatòria de les beques Joan Bruguera per a estudis d’especialització i treballs d’investigació mèdica La Fundació Joan Bruguera de Girona és una fundació cultural i docent que té com a propòsit avançar en l’excel·lència en el camp de la recerca i la innovació mèdiques. El Patronat de la Fundació està format per l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i el Col·legi Oficial de Metges de Girona.
Poden accedir a les ajudes, les quals sumen un import total de 12.000 euros, els metges que tinguin el Grau o Llicenciatura en Medicina de qualsevol universitat catalana, en el termini dels 5 anys posteriors a l’obtenció del títol, o estudiants dels darrers cursos de la
Les beques Joan Bruguera es destinen a cursar estudis d’especialització en Medicina i/o a participar en treballs d’investigació mèdica a la Universitat de Montpeller o en qualsevol universitat pública de Catalunya. Les ajudes es concedeixen per una durada màxima cadascuna d’un any o curs acadèmic, amb possibilitat de demanar pròrroga per a un curs o any addicional. Aquest 2016 el Col·legi ha impulsat la convocatòria i s’ha obert el període de sol·licitud de les beques Joan Bruguera per al curs 2016-2017.
Foto de la façana principal de la Universitat de Montpeller
26 | COMG | ANUARI 2016
carrera que estiguin matriculats a la Universitat de Girona o prestin serveis a un centre sanitari de les comarques gironines. Cal que els beneficiaris siguin naturals de la ciutat de Girona o que hi hagin tingut la residència per un període no inferior a 10 anys. La presentació de les sol·licituds s’accepta fins al 31 de març i la resolució es produirà dins dels 30 dies hàbils següents a l’acabament del termini de presentació de les sol·licituds.
Prestigiar la figura del metge
Jaume Mestres, gerent de Col·lectius Professionals Banc Sabadell, David Carbonés, director Oficina Bca. Comercial Banc Sabadell Girona, Op., Ingacio Fernández, metge anestesiòleg a l’Hospital Dr. Josep Trueta. i Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona.
Una relació estreta amb la Universitat de Girona El Col·legi de Metges ha signat enguany un conveni amb el Laboratori d’Habilitats Clíniques de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona per organitzar conjuntament cursos de reanimació cardiopulmonar avançada (RCP). D’aquesta manera, el COMG seguirà contribuint a la formació dels metges i sumarà propostes a les ja existents, com el curs d’Ecoformació Anatòmica per l’Anestèsia Regional i la Clínica del Dolor, que enguany ha celebrat la segona edició. La jornada d’Ecoformació es dirigeix a anestesiòlegs i especialistes en el tractament del dolor, està acreditada pel Consell Català de Formació Mèdica Continuada i compta amb la col·laboració dels laboratoris ESTEVE i la Societat Catalana del Dolor. A banda de la formació conjunta impulsada amb la universitat, el Col·legi de Metges de Girona és membre de la Comissió de Qualitat de la Universitat de Girona, juntament amb altres assessors externs. Aquesta comissió és un òrgan permanent del centre responsable de l’acreditació anual dels estudis de
Medicina de la universitat. Així mateix, el Col·legi de Metges també forma part del Consell Assessor del Consell Social del centre universitari gironí. Beques anuals El Col·legi també contribueix a la formació dels metges a partir d’impulsar tres tipus de beques anuals per a estudiants de Medicina de la Universitat de Girona i per a metges residents: les beques Matrícula Udg, les beques Practicum Udg i les beques Residents MIR. Amb les beques Matrícula Udg el Col·legi col·labora amb el pagament de dues matrícules d’estudiants de Medicina de qualsevol dels cursos del Grau de la facultat. Les beques Pràcticum Udg contribueixen al finançament de dues estades en una universitat estrangera i les beques Residents MIR contribueixen econòmicament a l’estada de dos metges col·legiats a l’estranger per fer la seva rotació MIR en algun hospital de referència. Les beques MIR són possibles gràcies a la col·laboració del Banc Sabadell.
COMG | ANUARI 2016 | 27
Prestigiar la figura del metge
L’ACREDITACIÓ DE LA FORMACIÓ CONTINUADA El Consell Català de la Formació Continuada (CCFC) és un òrgan que, depenent del Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries (CCFCPS) acredita els cursos dels professionals mèdics a Catalunya. El 2016, el CCFC ha acreditat més de 1.700 activitats mèdiques a Catalunya. El comparatiu d’activitats acreditades per aquest organisme, entre el novembre de 2015 i el novembre de 2016, mostra un clar increment del nombre de demandes presentades pels metges catalans, amb aproximadament 300 activitats acreditades de més a Catalunya respecte al mateix període de l’any passat (1.334 el 2015 respecte a les 1.751 del 2016). Cal remarcar que, fruit d’una millora en el circuit administratiu de l’òrgan acreditador, s’ha escurçat el temps de secretaria en més de 20 dies, fet que ha agilitzat l’obtenció de les acreditacions. A més, el Consell ha ampliat el quadre de revisors de les activitats presentades per ser acreditades amb un augment de les especialitats representades i fins a cinc professionals de l’àrea sanitària de Girona, els quals s’han incorporat a aquest grup d’experts. Cal tenir clar que les activitat relacionades amb informàtica bàsica, activitats d’autoajuda, idiomes, activitats de gestió i matèries de coneixement no són acceptades per la comunitat científica com a activitats acreditables. A Girona, baix índex d’acreditacions Girona, i la seva àrea sanitària, encara és una demarcació que, tot i comptar amb una alta activitat docent, presenta un índex baix d’activitats acreditades. Per animar els professionals a acreditar la formació que duen a terme, el 29 de setembre el Consell Català de la Formació Continuada va organitzar a l’Hospital Josep Trueta una jornada formativa, amb caràcter interactiu, sobre com millorar les sol·licituds d’acreditació. La jornada, que va comptar amb l’assistència d’una trentena de persones, era oberta a tots els professionals interessats. Iniciatives com aquestes se seguiran duent a terme per tal d’augmentar les acreditacions en l’àrea sanitària de Girona.
D’altra banda, durant el primer trimestre del 2017, el Consell Català de la Formació Continuada té previst organitzar un curs per als darrers avaluadors que s’han incorporat a l’òrgan. El Consell també ha iniciat la redacció d’una guia de suport a l’avaluador d’acreditació de la formació continuada, la redacció de la qual està previst que finalitzi durant el 2017.
L’acreditació es du a terme a www.acredita.net però el Col·legi ofereix un servei d’assessorament en cas de necessitar-ho Suport des del Col·legi Tenint en compte que el fet d’acreditar suposa un benefici tant per a l’alumne com per al professorat, des del Col·legi Oficial de Metges de Girona s’encoratja a totes les persones que són responsables d’alguna activitat formativa sanitària a acreditar-la. L’acreditació de les activitats es duu a terme a través del portal web www.acredita.net, on cal omplir i enviar un formulari. Tot i ser un organisme extern l’encarregat de l’acreditació, el Col·legi ofereix un servei d’assessorament en cas que el metge interessat tingui algun problema a l’hora de completar el procediment. En col·laboració amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques El Col·legi de Metges ha entregat, un any més, la beca COMG de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de la Salut de Girona al millor projecte de treball, tant en l’àmbit hospitalari com d’atenció primària, realitzat en el camp de les ciències de la salut durant aquest 2016. Amb un import de 1.000 euros, enguany, l’accèssit del Col·legi s’ha repartit entre les quatre millors comunicacions. L’Agrupació de Ciències Mèdiques de la Salut de Girona és la filial de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, la qual fomenta el debat i la formació continuada a partir de l’estudi i el conreu de les ciències de la salut en tots els seus aspectes (humà, tècnic, social i cívic), tant en la seva vessant assistencial, com docent i d’investigació.
Foto de la façana principal de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears ©Jordi Ferrer
28 | COMG | ANUARI 2016
Prestigiar la figura del metge
Els cursos teòrics dels MIR, en perspectiva Dr. Josep Gil metge de família
Avui en dia, termes com interactuar, dinamitzar, virtualitzar, gamificar (i fins i tot borificar!) han pres el relleu als anteriors formats unidireccionals de la docència presencial que té lloc durant el programa MIR de l’especialitat. Actualment els residents que provenen de les darreres convocatòries MIR són persones avesades a formats docents més actuals, que segurament ja han usat en el pregrau i el grau. Molts d’ells ja han participat en activitats docents grupals, col·laboratives, ABP, i ben sovint en d’altres de no presencials. El sistema MIR ha definit al llarg dels anys, en cadascun dels programes de les especialitats, uns continguts teòrics complementaris (anomenats en general “cursos teòrics dels residents”) que el resident ha de realitzar. Aquestes persones que ens arriben, per dir-ho d’alguna manera, ja “gamificades de casa”, en ocasions es poden trobar amb un sistema de cursos amb un patró docent bàsicament presencial, sigui per motius generacionals o bé per una lleugera inèrcia formativa. Aquesta situació pot generar cert grau de displicència a tots els actors: per una banda, el resident que li costa adaptar-se a un tipus d’exigència diferent de la que se li havia demanat fins llavors; per un altre costat, a la Unitat Docent que rep les queixes d’aquests residents; i finalment, als tutors (i el servei en general), que detecten cert grau d’insatisfacció formativa en els residents que no veuen relacionada directament amb la seva activitat tutorial o de supervisió. La resposta inicial que algunes unitats docents van tenir davant d’aquest desafiament va ser donar prioritat als formats docents més participatius i interactius, com ara els tallers i els tallers teòrico-pràctics en els seus programes formatius. Aquest canvi va comportar implícitament un canvi també en els continguts complementaris que es programaven, de manera que es va donar un perfil més pràctic i utilitarista als cursos.
Posteriorment, van obrir-se a noves metodologies no presencials àmpliament contrastades ja en l’àmbit universitari, com ara la plataforma MOODLE. De fet, alguns treballs científics sobre docència mèdica en el postgrau MIR han mostrat resultats satisfactoris similars entre sistemes docents presencials i no presencials. En aquesta transició, força departaments de formació continuada de les mateixes empreses sanitàries, van trobar-hi una oportunitat d’iniciar també la seva pròpia transició. És així com actualment moltes empreses del sector sanitari ja disposen de plataformes de formació virtual, que usen indistintament els residents i la resta de personal mèdic i no mèdic. Caldria trencar amb les inèrcies que ens duen a repetir models docents del passat per formar metges per al futur. Però també hem de ser capaços d’analitzar i qüestionar els canvis realitzats fins ara. En la meva opinió, en aquests moments hauríem d’avaluar els resultats operatius de la properes generacions MIR per ajudar a prendre noves decisions basades en l’evidència científica pel que fa al futur de la docència mèdica. Hem de ser conscients de la importància i la responsabilitat social delegada que tenen tots els professionals que intervenen en la formació de l’especialitat d’un metge.
Hem de ser conscients de la importància i la responsabilitat social dels professionals que intervenen en la formació del MIR Finalment, pel que fa referència al futur, crec que ja tenim les eines per iniciar el camí: la simulació presencial, la simulació virtual i la virtualització d’espais són els instruments que hem de començar a preparar i adaptar als nous programes de les especialitats, i més ara que tenim al davant el repte de la troncalitat MIR.
COMG | ANUARI 2016 | 29
Prestigiar la figura del metge
El grup de treball de promoció de la salut El grup busca aportar als professionals sanitaris les eines necessàries per involucrar la població en la seva pròpia salut El grup de Promoció de la Salut (PS) del COMG, integrat per vuit metges procedents de diferents àmbits i especialitats, ha seguit amb la línia de treball iniciada a finals de 2014, impulsant la formació i difusió de la promoció de la salut.
Per a un treball més efectiu, el grup es divideix en tres àmbits intercol·legials: Promoció de la Salut a través de les xarxes socials, Grup de recerca en Promoció de la Salut i Grup de mapeig d’actius en salut.
El grup treballa per aportar als professionals sanitaris les eines necessàries per tal d’involucrar la població general en la seva pròpia salut, amb una actitud més activa i positiva. El projecte, iniciat el 2014, vol afavorir l’actualització de coneixements, l’increment d’habilitats i la promoció d’actituds necessàries per millorar les competències dels agents que treballen en salut, com és el col·lectiu mèdic.
El primer grup intercol·legial busca establir les bases per a la difusió d’informació sobre la promoció de la salut a les xarxes socials, com Facebook i Twitter. L’objectiu per al 2017 és disposar d’una pàgina web de referència en promoció de la salut, associada a un blog interactiu i reconeguda per l’autoritat sanitària catalana.
Un treball intercol·legial El grup de promoció de la salut del COMG treballa conjuntament amb el Col·legi de Farmacèutics de Girona i Fòrum Associació, que inclou altres col·legis professionals sanitaris gironins.
El Grup de recerca en PS planteja per al 2017 un estudi dels factors que influeixen en l’aplicació de la promoció de la salut per part dels professionals sanitaris gironins. El tercer grup treballa per elaborar un document-guia pràctic per realitzar un mapeig d’actius de la comunitat. Per això s’es-
Integrants del grup de treball de promoció de la salut al congrés PACAP. Saragossa, novembre 2016.
30 | COMG | ANUARI 2016
Prestigiar la figura del metge
Mostra dels calendaris editats pel grup de treball
tà preparant una prova pilot en un grup d’estudiants d’ESO de Banyoles i s’ha fet un recull dels actius (activitats i recursos) ja existents en aquesta comarca. La guia està previst que es pugui presentar a finals de 2017. Sempre des de la multidisciplinarietat del projecte promogut per Dipsalut, el grup ha realitzat diverses activitats de formació i de difusió al llarg del 2016. La formació en promoció de la salut El grup ha participat en 8 sessions de formació relacionades amb la promoció de la salut, d’entre les quals destaca la XVIII Trobada del Programa d’Activitats Comunitàries en Atenció Primària (PACAP) i les XV jornades RAPPS, ambdues celebrades el mes de novembre al Campus San Francisco de la Universitat de Saragossa. A banda de la sortida a Saragossa, gran part de la formació del grup se centra en les sessions impartides per la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona. Amb aquesta càtedra, el grup ha realitzat diverses sessions formatives sobre el disseny i avaluació de programes de promoció de la salut (27 de gener), l’empoderament i la salut (7 i 8 de juliol), el mapa d’actius de la salut (15 de setembre) o els 30 anys de la carta d’Otawa per a la promoció de la salut i els nous reptes (15 de desembre).
La difusió de la promoció de la salut El grup ha realitzat diverses activitats per difondre la promoció de la salut, d’entre les quals destaquen l’elaboració d’un calendari de sobretaula de l’any 2017 per a tots els col·legiats o un concurs fotogràfic a partir d’imatges sobre formes de generar salut (salutogènesi). El calendari 2017 posa en relleu els principals dies mundials en relació amb la promoció de la salut en totes les seves vessants. D’aquesta manera, el calendari recorda el dia mundial de l’activitat física (6 d’abril) o el dia mundial de l’alimentació (16 d’octubre). De la seva banda, el concurs de fotografies buscava animar els col·legiats a reflexionar sobre les formes de generar salut que tenen al seu abast i a immortalitzar-les. Del total de fotografies presentades al concurs, l’escollida pel jurat com a guanyadora és la que configura la portada del calendari, feta per la Dra. Carolina Roig. El grup de promoció de la salut també va presentar, en el marc de la XVIII trobada PACAP, la comunicació “Projecte intercol·legial en promoció de la salut: sumant actius”, a partir de la filosofia del seu projecte. La definició d’un logotip propi i d’un correu electrònic específic (promociosalut@comg.cat) també han contribuït a la difusió i consolidació del grup.
Per completar la formació, el grup també ha participat en un curs on-line sobre la promoció de la salut als hospitals i centres sanitaris, organitzat per la Unió Consorci Formació, en una altre curs sobre formació bàsica sobre mètodes qualitatius de recerca i, en particular, sobre grups focals, així com en una sessió formativa sobre comunicació 2.0 al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Girona. COMG | ANUARI 2016 | 31
www.doctorshop.cat LA BOTIGA On LIne dedicada al meTGe Més de 8.000 productes només amb un clic
Lliurament ràpid
60.000 metges clients
90% dels productes sempre en estoc
Assistència personalitzada
SER METGE NO ÉS UN JOC Per a proveïr la teva consulta confia en un professional!
info@doctorshop.cat 32 | COMG | ANUARI 2016
Prestigiar la figura del metge
El que és a dins nostre pot saber més de nosaltres que nosaltres mateixos Dr. José Manuel Fernández-Real Endocrinòleg
Convivim contínuament amb una població immensa de microorganismes comensals. Probablement som poc conscients del que significa comensal, que deriva del llati “cum mensa”, és a dir, “menjant junts”. Quan mengem, no mengem sols, sinó que alimentem un exèrcit dins nostre, que no només modifica sinó que també condiciona la quantitat i qualitat dels nutrients que arriben als nostres teixits. Durant tota la història de la medicina s’ha deixat de banda aquest “òrgan” d’entre 1,5 i 2 kg, format per comunitats bacterianes i altres microorganismes anomenat microbiota, que es comporta, segons evidències recents, com un segon fetge. No només condiciona el que mengem, sinó que també modifica de forma significativa, per exemple, el metabolisme de molts medicaments.
Durant tota la història de la medicina s’ha deixat de banda la microbiota, que es comporta com a un segon fetge Que la microbiota podria ser un factor molt important en malalties metabòliques es va començar a intuir l’any 2000, quan vam comprovar com diferents factors del sistema immunitari innat, que interaccionaven amb components microbians, estaven alterats de forma sistemàtica als pacients amb obesitat i diabetis de tipus 2. De fet, la diabetis, l’aterosclerosi, el ferro i la inflamació són les principals línies de recerca del grup. Aquests quatre termes no són més que formes d’agressió o de resposta a l’agressió. Les agressions són una dieta inadequada (rica en greixos saturats o en ferro -proteïnes d’origen animal), el sedentarisme, el tabac, algu-
nes infeccions, etc. Es pensa que el nostre genoma s’ha anat dissenyant, després de molts anys d’evolució, per a una activitat física diària o freqüent i per a una dieta rica en fibra i pobra en greixos saturats, sense sucres refinats, que és la que feien els nostres avantpassats. L’allunyament progressiu d’aquestes pautes de conducta és interpretat pel nostre cos com una agressió, a la qual respon organitzant una activitat inflamatòria per intentar eliminar-la. Si la resposta és adequada, el problema se soluciona. Si l’agressió és continuada, o la resposta inadequada, la conseqüència és l’aparició de diabetis mellitus de tipus 2 o de la seva complicació més freqüent, l’arterioesclerosi. La microbiota és un factor regulador molt important de l’agressió i de la resposta a l’agressió. Fins i tot s’ha anant comprenent cada vegada millor que els microbis de l’intestí són una part del sistema inconscient que regula el nostre comportament. S’ha postulat que en absència de bacteris els humans no haurien desenvolupat el seu nivell de rendiment cognitiu. Molts dels gens humans son homòlegs de gens bacterians, derivats per descendència però també mitjançant transferència gènica dels bacteris. Som criatures socials i la colonització per una gran quantitat de bacteris es creu que ha facilitat la cohabitació de grups humans i, a l’inrevés, el que ha permès la conquesta i dominació del nostre medi ambient. Troballes molt recents del grup indicarien que la composició de la microbiota modifica el contingut de ferro del nostre cervell i el seu rendiment cognitiu, en relació estreta amb la modificació del metabolisme de la glucosa. És el que es coneix com a eix cervell-intestí, una via de comunicació fascinant i relativament inexplorada en temps recents, malgrat que Claude Bernard ja va hipotetitzar al segle XIX que la diabetis de l’adult era una malaltia del cervell.
COMG | ANUARI 2016 | 33
34 | COMG | ANUARI 2016
Prestigiar la figura del metge
La cardiologia a Girona: deu objectius per a un gran repte continuïtat de la cirurgia cardíaca o el desplegament del codi Dr. Ramon Brugada Cardiòleg
infart a 24 hores al dia, quelcom que molts reclamàvem sense èxit. Però queda encara molt camí per recórrer per posicionar la cardiologia al nivell al qual la necessitem. Entre els objectius dels següents anys n’hi ha deu que són cabdals.
La perifèria compta poc en el mapa d’inversions català, per si
Deu objectius per a un gran repte: esdevenir un servei de cardio-
no ho havien encara notat. Tarragona, Lleida i Girona sovint són
logia potent i referent que ofereixi una assistència excel·lent per
només vistes, des de les altes instàncies metropolitanes, com
als pacients, una recerca capdavantera per als investigadors i
el quadre elèctric, el rebost i el jardinet del cap de setmana,
una docència de qualitat per als residents de cardiologia i per
respectivament, d’aquesta gran casa que és el nostre país. Fa
als estudiants de medicina.
la sensació que a vegades obliden que aquests territoris de la
• La priorització de la qualitat assistencial, amb una cardiologia
“Catalunya profunda” també tenen habitants durant els dies no festius. És el preu que paguem per ser territoris d’UltraMar (Mar per Metropolitan Area).
clínica potent i àgil en el maneig del pacient. • El desenvolupament de la Unitat d’arrítmies, per solucionar els problemes d’arrítmies dels pacients o per la implantació i seguiment dels desfibril·ladors.
En el camp de la salut també patim. El desequilibri ha fet que
• El desenvolupament de l’intervencionisme estructural. Podem
Girona actualment no disposi de l’hospital que necessita, ni en
posar vàlvules sense cirurgia. Podem i en sabem, però hem
edifici, ni en equipaments, ni, que és el pitjor, en professionals. No descobreixo res si dic que necessitem un hospital potent perquè tenim una de les poblacions de referència més grans,
d’aconseguir que ens ho deixin fer a Girona. • La consolidació de la Unitat d’imatge, altament sofisticada, per convertir-la en una unitat pionera.
amb 850.000 habitants a l’hivern i més d’un milió a l’estiu. Ser
• El desplegament definitiu de la rehabilitació cardíaca. Des-
hospital de referència vol dir poder oferir els serveis avançats a
prés d’uns anys de proves pilot, hem demostrat que tenim l’ex-
la població, especialment aquells que són urgents, que poden
pertesa, que funciona i que pot donar una molt bona resposta
salvar la vida del pacient, i poder oferir tractaments altament especialitzats que evitin el desplaçament a Barcelona.
a les necessitats dels pacients. • La consolidació de la Unitat d’insuficiència cardíaca, un projecte comunitari que permet millorar la qualitat de vida i evitar
Davant les mancances, molts especialistes fa temps que ens hem posicionat en el sentit que, per ser competitius, ens cal
reingressos. • La consolidació del projecte de genètica cardiovascular, que
unir-nos en un únic hospital, en un gran projecte biomèdic, el
amb la Unitat de Cardiopaties Familiars i el laboratori de diagno-
Campus de Salut. El Campus no és una vel·leïtat, és una ne-
si de referència, és un projecte capdavanter i únic a Catalunya.
cessitat per mantenir la qualitat assistencial, per excel·lir en la
• El desplegament total de la cirurgia cardíaca. Malgrat que
recerca i per consolidar el projecte docent de medicina. Sense
aquest repte no és directament responsabilitat del servei de
tenir encara clar si en un futur acabarem tots en un únic edifici,
cardiologia, cal fer-lo realitat perquè els pacients de Girona
en aquests darrers anys ja estem assistint a un procés d’inte-
es puguin operar a Girona. Certament, el Trueta ha incorporat
gració dels especialistes del Trueta amb els del Santa Caterina
uns professionals excel·lents, que permeten encarar el futur
per gestionar la medicina hospitalària primària de 300.000 ha-
de la cirurgia gironina amb un gran optimisme.
bitants i l’avançada de 850.000.
• L’impuls de la formació en cardiologia a la comunitat, treballant colze a colze amb la medicina de família, amb les associ-
En el camp de la cardiologia, a Girona també patim el desequilibri territorial. En la darrera dècada hem viscut uns estira-i-arronsa importants que no han permès que l’especialitat avancés
acions i amb les institucions. • La potenciació de la recerca i la docència, garants de la innovació i del manteniment de la qualitat assistencial.
tant com voldríem i que han generat tensions importants a la població. No oblidéssim que va haver de ser la pressió de les
En aquest país només et pugen a les espatlles si ets torero o
associacions de pacients la que va aconseguir dues fites im-
si t’has mort. No treballis mai pels agraïments de la feina feta,
portants per al tractament “quilòmetre-zero” dels pacients: la
treballa sempre perquè t’engresca la feina per fer. COMG | ANUARI 2016 | 35
El Col·legi en xifres
La tresoreria col·legial Els comptes consolidats del 2015 donen un resultat positiu i estan a disposició dels col·legiats al web del Col·legi
Seguint l’etapa engegada l’any passat, el Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) publica en aquest informe anual els seus comptes consolidats, els quals es poden consultar de forma més extensa al web de la corporació col·legial. El resultat d’explotació del 2015 inclou els comptes del COMG i de l’empresa COMG Servies, la qual és 100% propietat del Col·legi.
El COMG ha tancat el 2015 amb un superàvit de 104.861,10 euros. El compte de resultats que s’hi adjunta detalla les partides més importants per grups, d’on destaquen les despeses del personal, les despeses necessàries pel COMG per desenvolupar la seva activitat diària i les amortitzacions de les seves instal·lacions. El col·legiat pot consultar els comptes auditats del 2015 a la zona privada del web del COMG, on trobarà la informació detallada.
Reducció de les quotes col·legials La CXI Assemblea General Ordinària del COMG, celebrada el 14 d’abril de 2016, va aprovar per unanimitat la reducció d’un 5% de les quotes col·legials per a professionals a partir del tercer trimestre del 2016. Aquesta rebaixa s’ha pogut fer com a conseqüència de la bona gestió i la reducció de la despesa i de les estructures col·legials. El Col·legi vol ser prudent però començar a marcar una primera tendència a la baixa en les quotes. Durant l’Assemblea també es va aprovar, per unanimitat, la venda d’una part de la planta tercera de l’Edifici Fòrum al Col· legi Oficial d’Infermers/res de Girona. Responent a l’interès i predisposició del col·lectiu infermer, el COMG ha formalitzat la venda d’aquesta part de l’edifici, que acull la seva seu col·legial, que havia cedit el 2006 al Col·legi d’Infermers en un conveni de col·laboració que finalitzava el 2021.
36 | COMG | ANUARI 2016
El Col·legi en xifres
Exercici 2015 Import net xifra de negocis
1.257.239,49 €
Altres ingressos explotació
55.811,06 €
Ingressos financers Total ingressos
460,13 € 1.313.510,68 €
Aprovisionaments
13.589,84 €
Despeses personal
511.601,76 €
Altres despeses explotació
549.815,92 €
Amortitzacions
110.940,79 €
Altres resultats
780,17 €
Despeses financeres
15.200,51 €
Deterioraments
1.192,57 €
Impost sobre beneficis
5.528,02 €
Total despeses Resultat explotació
Total ingressos Total despeses Resultat explotació
1.208.649,58 € 104.861,10 €
Situació patrimonial del COMG ACTIU NO CORRENT Immobilitzat intangible Immobilitzat material Inversions immobiliàries Inversions financeres a llarg termini ACTIU CORRENT Existències Deutors comercials i altres comptes a cobrar Periodificacions a curt termini Efectiu i altres actius líquids equivalents TOTAL ACTIU
2.293.271,63 € 660,28 € 157.505,44 € 2.098.852,95 € 36.252,96 €
3.000.000
631.159,45 € 10.060,41 €
2.500.000
Actiu corrent
Passiu corrent
116.651,05 € 2.718,15 € 501.729,84 €
2.000.000
Passiu no corrent
2.924.431,08 € 1.500.000
PATRIMONI NET
1.793.086,98 €
Fons propis
1.793.086,98 €
Reserves
1.688.225,88 €
Resultat de l’exercici atribuïble a la societat dominant
486.063,93 €
Deutes a llarg termini
486.063,93 €
PASSIU CORRENT
645.280,17 €
Deutes a curt termini
256.320,70 €
Periodificacions a curt termini TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU
1.000.000
Patrimoni net
104.861,10 €
PASSIU NO CORRENT
Creditors comercials i altres comptes a pagar
Actiu no corrent
500.000
0
Actiu
Passiu
98.157,85 € 290.801,62 € 2.924.431,08 €
COMG | ANUARI 2016 | 37
Representar el col·lectiu
El 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya Girona aplega prop d’un miler de metges catalans en el tercer congrés de la professió El 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, que va tenir lloc el 10 de novembre a Girona, se celebrava 8 anys després de l’últim i va culminar amb la Declaració de Girona, un document a través del qual els metges catalans expressen i renoven el seu compromís amb la societat i amb el país. La Declaració de Girona recull en deu punts els aspectes que els metges catalans consideren que són clau perquè la professió pugui fer front als nous reptes del futur, tot garantint la qualitat de l’exercici i tenint sempre present que les persones són el centre de l’activitat i de la vocació dels professionals.
En un context de crisi econòmica i de transformació constant, la Declaració de Girona referma el compromís dels professionals En un context de crisi econòmica i de transformació constant, amb canvis sociodemogràfics tan significatius com el progressiu envelliment de la població; i amb avenços científics i tecnològics constants, la Declaració de Girona referma el compromís dels professionals des de diversos àmbits: • Amb les persones i amb els vincles de confiança, empatia i respecte en què es basa la relació metge-pacient. • Amb els valors de la professió: l’altruisme, el compromís, l’honestedat, l’excel·lència, la integritat, etc. • Amb la qualitat i amb l’aposta per models organitzatius que afavoreixin la continuïtat assistencial, la col·laboració entre professionals, la recerca i la innovació.
38 | COMG | ANUARI 2016
• Amb el treball en equip, entre professionals sanitaris, socials i comunitaris, indispensable per donar una resposta integral a les necessitats de les persones. • Amb el Codi de Deontologia, per tal de donar resposta en cada moment als dilemes que plantegi la societat i que es derivin dels avenços científics i tecnològics. • Amb la formació i l’excel·lència, garantint i acreditant periòdicament la competència al llarg de tota la trajectòria professional. • Amb els joves metges del futur, vetllant perquè la seva formació sigui excel·lent, no tan sols tècnicament, sinó també humanísticament. • Amb la implicació i la responsabilitat a l’hora de prendre decisions amb autonomia sobre l’organització del propi treball i de participar en la gestió dels centres sanitaris. • Amb la defensa d’entorns laborals estables que permetin als professionals oferir una atenció de qualitat a les persones. • Amb la ciutadania i el país, per construir tots junts una professió de futur al servei de les persones. La Declaració de Girona recull l’esperit de les conclusions de tot el procés de debat i reflexió que els metges catalans han mantingut durant el Congrés i al llarg dels mesos previs, en què els més de 40.000 col·legiats de Catalunya han pogut ferhi aportacions al voltant de quatre eixos: Lideratge i participació; Nou professionalisme; La formació del metge del futur i Actualització del Codi de Deontologia. Cada grup de treball ha elaborat una ponència amb reflexions i propostes concretes sobre quin ha de ser el rol del metge del futur i el camí per poder assolir aquest paper:
Representar el col·lectiu
Inauguració del 3r Congrés de la Professió
Debat en una de les ponències del congrés
Aprovació final de la Declaració de Girona
COMG | ANUARI 2016 | 39
Representar el col·lectiu
1. Q U IN ME T G E NEC E S S I TA L A S O C IE TAT ? (N O U P R O F E S S I O N A L I S ME )
neixements i acreditin la formació continuada per garantir la competència i l’excel·lència en el seus àmbits de treball.
Pel que fa als valors: un metge que es refermi en els valors que tradicionalment han definit la professió (compromís, honestedat, excel·lència, autoexigència i altruisme) i que, alhora, en faci seus d’altres de nous, com el lideratge o el treball en equip.
3 . C O M P O D E N FAC IL I TA R L E S O R G A NI T Z AC I O N S S A NI TÀ R IE S Q U E E L ME T G E E X E R C E I X I E L S E U N O U R O L? (L ID E R AT G E I PA R T I C IPAC I Ó)
Pel que fa a la relació amb el pacient: un metge que tracti malalts i no malalties, que faciliti la coparticipació del pacient en la presa de decisions sobre la seva salut d’acord amb els seus valors i que l’acompanyi en situacions d’incertesa. Amb visió integral de les necessitats del pacient (aspectes socials, personals, econòmics, etc.). Pel que fa a les habilitats: un metge competent en el bon ús de les noves tecnologies sanitàries i de la comunicació, amb habilitats comunicatives i per al treball en equip amb professionals, tant sanitaris com no sanitaris, amb competències transversals més enllà de la pròpia especialitat. Pel que fa a la gestió: un metge amb autonomia per organitzar i gestionar el propi treball i els serveis assistencials, per tal d’oferir més qualitat en l’atenció al pacient. Alhora, amb el compromís necessari i la formació adequada per exercir aquest lideratge.
2 . C O M S ’ H A D E F O R M A R E L N O U ME T G E ? (L A F O R M AC I Ó D E L ME T G E D E L F U T U R) Accés a la Universitat: els metges consideren que cal plantejar si seria adient establir proves d’accés a les facultats de Medicina que, més enllà de l’expedient acadèmic, valorin habilitats necessàries per al nou perfil de metge. A la Universitat: es planteja la necessitat d’introduir modificacions al currículum de Medicina per tal que prioritzi les habilitats i coneixements que realment necessita el metge del futur i es focalitzi menys en la preparació de la prova MIR. També es proposa la conveniència d’introduir formació en matèries com ara comunicació, bioètica, coneixements humanístics o gestió clínica. A la formació MIR: es considera oportú debatre sobre la introducció de formació comuna per a especialitats afins durant els primers anys de formació, amb l’objectiu d’afavorir la multidisciplinarietat dels professionals. La formació al llarg de l’exercici: els metges comparteixen que cal establir mecanismes perquè els professionals en actiu certifiquin periòdicament que es mantenen al dia en co-
40 | COMG | ANUARI 2016
Es planteja la necessitat d’aplicar i reforçar mecanismes de participació, com ara que els metges puguin elegir els directors mèdics dels hospitals i els directors dels equips d’atenció primària. També, la conveniència de dotar de capacitat de decisió òrgans que fins ara han estat merament consultius als centres sanitaris, com les juntes clíniques i les juntes facultatives. Els metges consideren necessari guanyar autonomia a l’hora d’organitzar el propi treball i coincideixen que la qualitat assistencial milloraria de manera substancial si gestionessin pressupostos, les seves pròpies agendes o les llistes d’espera, per exemple. La col·laboració entre els diferents nivells assistencials (primària, especialitzada, sociosanitaris, etc.) és indispensable per garantir la continuïtat assistencial.
4 . A Q U IN S R E P T E S È T I C S I D EO N T O L Ò G I C S H AU R À D E F E R F R O N T E L N O U ME T G E ? ( AC T UA L I T Z AC I Ó D E L C O D I D E D EO N T O L O G I A ) Davant l’envelliment de la població i l’increment del nombre de malalts crònics, es proposa introduir la medicina pal·liativa com un deure professional de qualsevol metge, així com l’obligació d’oferir al malalt una qualitat de vida personalitzada més enllà de la quantitat de vida biològica. Sobre els efectes de les noves tecnologies de la comunicació en la confidencialitat, els professionals plantegen, per exemple, que el metge només pugui accedir a la història clínica informatitzada dels pacients en l’assistència dels quals estigui implicat i que no deixi mai a ningú el seu codi d’accés. Pel que fa a la informació als pacients, es proposa definir la figura del “metge responsable” dins d’un equip com a referent del pacient. Davant del risc de conflictes d’interessos entre medicina pública i privada, es proposa introduir una norma que especifiqui que el metge que treballa en un centre públic no derivarà malalts a una consulta privada, seva o d’altres metges amb els quals mantingui interessos personals.
Representar el col·lectiu
La Declaració de Girona reafirma el compromís dels metges catalans amb la societat i amb els valors de la professió Dr. Jaume Sellarès Metge de família i coordinador general del 3r Congrés de la Professió Mèdica
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), que agrupa els 40.000 metges que hi exerceixen, va celebrar el 10 de novembre de 2016 a Girona el 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, amb l’objectiu de revisar quin model de metge volem ser davant els canvis i els nous reptes que afronta la professió: la realitat demogràfica de la població i també del col·lectiu mèdic, la influència de les noves tecnologies de la comunicació, el canvi de rol dels pacients, la crisi econòmica i la precarietat pressupostària. La tercera edició del Congrés va presentar una novetat respecte a les edicions anteriors, tots els metges i metgesses col·legiats catalans van formar part del debat de les ponències de forma virtual, a través de la intranet del web, durant els 4 mesos previs a la seva celebració.
La tercera edició del Congrés va presentar una novetat: tots els metges i metgesses col·legiats van formar part del debat de les ponències A Girona, la professió mèdica, representada per 800 metges delegats escollits per sorteig, va debatre i votar les 4 ponències treballades pels grups redactors al voltant de quatre temàtiques: Lideratge i participació, Noves realitats i nou professionalisme, La formació del metge del futur i Proposta d’actualització del codi de deontologia.
42 | COMG | ANUARI 2016
Es va debatre sobre la necessitat de recuperar el lideratge professional dels metges en el sistema sanitari, la posada en marxa de propostes de participació com l’elecció del director mèdic o del director d’equip, la gestió autònoma de l’agenda i del pressupost. Es van elaborar unes recomanacions per configurar el nou rol del bon metge, i es van analitzar els sistemes de formació actuals per adaptar-los a possibles necessitats futures de la societat. També es va fer una revisió de l’actual Codi de Deontologia per adaptar-lo als nous contextos centrant-se en els models d’atenció al final de vida i en l’impacte de les TIC. El Congrés va culminar amb l’aprovació de la Declaració de Girona, un document a través del qual els metges catalans expressen i renoven el seu compromís amb la societat i amb el país. La Declaració de Girona recull en deu punts els aspectes que els metges catalans consideren que són clau perquè la professió pugui fer front als nous reptes del futur, tot garantint la qualitat de l’exercici i tenint sempre present que les persones són el centre de l’activitat i de la vocació dels professionals. Amb la Declaració de Girona, els metges refermem el compromís amb les persones, amb els valors de la professió, amb la qualitat, amb el treball en equip, amb el codi de deontologia, amb la formació i l’excel·lència, amb els joves metges del futur, amb la implicació i la responsabilitat a l’hora de prendre decisions amb autonomia, amb la defensa d’entorns laborables estables i amb la ciutadania i el país. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va elaborar el vídeo #elmetgequevolem per fer arribar la Declaració de Girona i el compromís dels metges a tota la societat.
Representar el col·lectiu
Presidència del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya Tal com preveuen els estatuts del Consell, la renovació del ple es produeix cada dos anys A partir de la reunió del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), l’òrgan que agrupa els quatre col·legis de metges catalans, el Dr. Josep Vilaplana, actual president del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) ha assumit la presidència del Consell per als propers dos anys, en substitució del Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). La renovació del Consell també ha suposat que el Dr. Fernando Vizcarro, president del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), ocupi el càrrec de vicepresident de la corporació, en
substitució del Dr. Josep Vilaplana. Els doctors Gustavo Tolchinsky i Josep Maria Benet continuen ocupant les responsabilitats de secretari i tresorer, respectivament. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CMC) és la corporació que agrupa els quatre col·legis de metges catalans (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), el qual coordina la seva actuació i representa la professió davant les institucions sanitàries. El canvi en la presidència del Consell s’ha notificat al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Josep Vilaplana, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC)
COMG | ANUARI 2016 | 43
Representar el col·lectiu
Posicionaments del COMG en l’actualitat sanitària Un dels objectius del Col·legi és defensar una salut pública de qualitat i els interessos dels professionals
El Col·legi està atent al seu entorn i fa sentir la seva veu per fer públic el posicionament dels professionals mèdics davant d’esdeveniments i situacions que afecten la pràctica mèdica. La voluntat és impulsar una reflexió sobre la professió entre els metges i metgesses dins dels òrgans de presa de decisions i també entre la població en general. Suport a la vaga de metges a l’Hospital de Palamós 16 de març de 2016 El Col·legi Oficial de Metges de Girona fa una crida al diàleg per evitar la vaga de 4 hores que els metges de l’Hospital de Palamós han convocat i recorda que les creixents mostres de malestar dels metges són un avís per a tothom, ja que la vocació i la professionalitat d’aquest col· lectiu, juntament amb el d’infermeria, ha quedat demostrada amb el manteniment de la qualitat assistencial de la sanitat pública, tot i les successives retallades pressupostàries”. Posicionament davant el Reial Decret sobre la prescripció infermera 17 de març de 2016 CCMC El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya vol contribuir al desconcert que ha suposat l’aprovació i publicació per part del govern espanyol del Reial Decret 954/2015 en relació amb la indicació, l’ús i l’autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part dels professionals de la infermeria. Les manifestacions realitzades per diferents organitzacions i administracions estatals està generant confusió i desconcert entre equips assistencials dels centres sanitaris, per la qual cosa els metges van manifestat un seguit de punts, entre els quals el de mantenir el respecte mutu a les competències de metges i infermeres. Valoració del preacord dels quatre col·legis d’infermeria amb el Departament de Salut 31 de març de 2016 CCMC En relació amb les notícies aparegudes relatives al preacord dels quatre col·legis professionals d’infermeria amb el Departament de Salut per impulsar el decret català que regula la 44 | COMG | ANUARI 2016
indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes d’ús humà per part d’infermeria, el Consell manifesta la seva preocupació perquè el decret català no agreugi la situació, més que no pas la solucioni. Comunicat en relació amb la detenció d’un treballador del Punt d’Atenció Continuada de Figueres per un suposat delicte d’intrusisme 22 de maig de 2016 El COMG recorda que, segons fonts judicials, el detingut presumptament hauria falsificat el seu expedient acadèmic, de manera que hauria obtingut de manera fraudulenta el títol de metge emès pel Ministeri d’Educació. Justament aquest títol legal és el que va permetre la seva posterior col·legiació professional al COMG i la seva contractació per desenvolupar tasques com a metge. Propostes per reduir les llistes d’espera 8 de juliol de 2016 CCMC El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha fet arribar al conseller de Salut, Antoni Comín, un document de reflexions i propostes, elaborat per un grup d’experts, amb el convenciment que és possible avançar en la millora de la gestió de les llistes d’espera, malgrat que el Departament de Salut no disposarà dels recursos econòmics previstos, a causa de la situació de pròrroga pressupostària del Govern de la Generalitat. Reflexions sobre el Zika 3 d’agost de 2016 COMG El president del Col·legi Oficial de Metges de Girona publica un article d’opinió al diari Nació Digital, amb reflexions sobre si s’ha fet prou prevenció contra el virus del Zika. Aquest estiu s’ha produït el primer cas de microcefàlia en un nadó a l’Estat com a conseqüència d’aquest virus, que afecta especialment dones embarassades.
Representar el col·lectiu
Resposta a David Elvira, director del CatSalut 18 de setembre de 2016 CCMC El president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya publica un article al diari Redacción Médica, en resposta a unes declaracions de David Elvira, director del CatSalut, en relació amb la millora de les condicions laborals dels metges a Catalunya. Aclariment sobre la validació periòdica de la col·legiació de l’OMC 9 de novembre de 2016 CCMC El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya aclareix alguns punts en relació amb la informació apareguda en alguns mitjans relativa a la necessitat que cada metge, per poder seguir exercint la professió, hagi d’acreditar, a partir de l’1 de gener, que està en possessió de l’anomenada Validació Periòdica de la Col·legiació (VPC), promoguda per l’Organització Mèdica Col·legial. Posicionament sobre l’actitud antivacunació d’alguns professionals 29 de novembre de 2016 CCMC El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha tractat de nou la posició a prendre sobre la polèmica que periòdicament susciten les declaracions antivacunació de determinats professionals i ha fet pública la seva posició. Valoració de les entitats d’assegurança lliure 5 de desembre de 2016 COMG El Col·legi Oficial de Metges de Girona ha elaborat i fet públic un rànquing de les entitats d’assegurança lliure que operen a Girona, segons l’opinió dels metges. El rànquing s’ha elaborat a partir d’una enquesta feta als col·legiats gironins que treballen amb aquestes entitats asseguradores privades.
COMG | ANUARI 2016 | 45
Servir el col·legiat
El Programa de Protecció Social (PPS) La Junta de Govern ha aprovat diverses modificacions en el programa i ha inclòs per primera vegada un servei de teleassistència El programa de Protecció Social (PPS), que es fa càrrec de les prestacions d’orfenesa i ajudes educacionals per als orfes dels nostres col·legiats, també és un servei d’assessoria i orientació social adreçat als metges i a les seves famílies que té com a missió promoure el benestar i la qualitat de vida de les persones que formen part del COMG, siguin col·legiats o els seus familiars, especialment davant de qualsevol contingència que posi en qüestió la seva autonomia personal i familiar derivada de situacions vinculades a problemes econòmics, de salut i/o socials. Fidels al compromís amb l’entitat col·legial i amb la millora dels serveis que ofereix, la Junta de Govern continua treballant en la revisió del catàleg de les diferents prestacions que ofereix del Programa de Protecció Social del Col·legi i ha inclòs un nou servei de teleassistència per a aquells casos que ja tinguin concedida l’ajuda pública, així com les següents modificacions en el programa: • Es clarifiquen conceptes per accedir als ajuts. Dins la denominació “familiars del col·legiat” estan inclosos, exclusivament, el cònjuge o parella de fet i els familiars de primer grau de consanguinitat. • Es diferencia si el beneficiari de l’ajuda és el mateix col· legiat o un familiar. El programa determina un nivell d’ingressos determinat, en funció de si el beneficiari és metge col·legiat o familiar del metge col·legiat. • S’apuja el topall d’ingressos per poder accedir a les ajudes de conciliació familiar. En aquesta categoria s’inclouen els serveis, ajuts i prestacions en matèria de conciliació de la vida personal, familiar i l’activitat professional. • Es donen més facilitats i atenció per a les famílies que tinguin un fill amb discapacitat igual o superior al 65%. La modificació inclou un estudi concret de cada cas, en funció de les circumstàncies familiars i econòmiques del sol·licitant.
46 | COMG | ANUARI 2016
Un programa propi Des del 2013, el COMG va implantar un nou model de programa social propi, que permet una distribució autònoma dels recursos recaptats per complir amb les finalitats d’aquest programa social propi. Fins aleshores, el col·legi gironí estava vinculat a la Fundación Patronatro de Huérfanos Príncipe de Asturias, que gestionava íntegrament els recursos i es feia càrrec del pagament de les ajudes d’orfenesa. Actualment, el PPS està gestionat directament pel Col·legi Oficial de Metges de Girona, la qual cosa permet oferir un millor servei assistencial i social als seus col·legiats. Entre d’altres accions portades a terme, s’han signat acords de col·laboració amb condicions avantatjoses amb entitats com Centre Sociosanitari Mutuam Girona, ASISgrup, Dependentia i Servassis. Girona i Barcelona són els únics col·legis de metges catalans que tenen un programa social propi.
L’aportació del Col·legi, tant en el PPS com en el Programa d’Atenció al Metge Malalt, ha estat de més de 175.000 euros
Servir el col·legiat
Prestacions concedides el 2016 Al llarg del 2016, 23 persones s’han beneficiat d’una prestació d’orfandat. El COMG també ha donat 32 canastretes del nounat, 10 beques d’estudi per a estudiants de medicina i 1 ajuda per al pagament de la tramitació del títol, un cop finalitzats els estudis.
Pel que fa a l’assessorament social, hi ha hagut 13 casos nous, que s’han sumat als 8 iniciats el 2015. Aquests casos han generat 5 ajudes a la dependència i 3 suports familiars per conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Nombre de beneficiaris de les prestacions
Ajut per al nounat Ajut a orfes Beques d’estudi Atenció social i a la dependència Servei de suport familiar Ajut a metge discapacitat Taxes expedició Títol
El valor econòmic més alt de les prestacions concedides pel Col·legi recau en les prestacions per als orfes, seguides de les ajudes per a les beques d’estudi. L’aportació del Col·legi,
tant en el Programa de Protecció Social com en el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt, ha estat aquest any de més de 175.000 euros.
Valor econòmic de les prestacions del PPS
Ajut a orfes Beques d’estudi Ajut a metge discapacitat Atenció social i suport familiar Ajut per al nounat Taxes expedició Títol
Servir el col·legiat
El Programa d’Atenció integral al Metge Malalt (PAIMM) S’adreça als metges en actiu amb problemes mentals o d’addiccions, amb l’objectiu d’assegurar la seva pràctica professional El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) és un servei d’atenció específic per a metges en actiu amb un trastorn mental o una addicció a l’alcohol i/o a altres drogues. L’objectiu és ajudar els professionals perquè estiguin en les condicions físiques i mentals adequades per exercir la medicina correctament sense posar en risc la salut dels seus pacients. L’accés al programa es realitza seguint unes normes i protocols concrets per garantir la protecció de la identitat del metge malalt sota una confidencialitat absoluta. És la Comissió d’Atenció al Metge Malalt la que vetlla perquè el PAIMM actuï en tot moment d’acord amb les Normes de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. A més, a partir de l’1 de març de 2016, per tal que els metges en situació de jubilació i/o invalidesa atesos al Programa puguin ser receptors d’una atenció subvencionada i gestionada per la Fundació Soler Daniel, caldrà complir, entre d’altres, els següents requisits: disposar d’un informe per part del terapeuta de referència del metge malalt i que no hagi trans-
corregut més d’un any des de la data de la darrera visita del metge en el programa. D’aquesta manera, no es poden beneficiar d’aquesta subvenció aquells metges que ja estan jubilats o que ja tenen una invalidesa i que entren per primer cop al PAIMM. Pioner a Europa, el programa està gestionat per la Fundació Galatea (www.fgalatea.org ), ubicada a Barcelona, tot i que des del COMG es treballa per poder atendre des de Girona alguns casos concrets. Prop de 90 metges atesos El PAIMM ofereix atenció mèdica i psicològica, suport social a la família i assessoria laboral i jurídica. Des de l’inici del programa, el 1998, s’han atès 89 metges de la demarcació de Girona. Al llarg del 2016, s’han registrat 4 nous casos, els quals sumen un total de 21 casos actius, que han generat 189 estades hospitalàries, 131 controls toxicològics, 128 sessions de psicoteràpies grupals i 97 visites de seguiment, entre d’altres atencions.
Serveis oferts al PAIMM
Estades hospitalàries Sessions de psicoteràpies grupals Visites de seguiment Estades hospital de dia Controls toxicològics Psicoteràpies individuals Primeres visites Ingressos
48 | COMG | ANUARI 2016
Servir el col·legiat
Les aportacions a Mutual Mèdica com a alternativa a autònoms mai es perden, sempre sumen Dr. Martí Vidal Comptador del Consell d’Administració de Mutual Mèdica
Per regla general, no s’ha permès compatibilitzar el cobrament de la pensió de jubilació amb qualsevol tipus de treball que impliqui l’alta en algun dels règims públics de la Seguretat Social. No obstant això, els metges no tenen l’obligació d’estar donats d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), perquè disposen de la seva pròpia mutualitat alternativa, Mutual Mèdica. Si han optat per la Mutual Mèdica i no pel RETA, podran compatibilitzar el cobrament del 100% de la pensió de jubilació i l’exercici privat de la medicina.
Amb Mutual Mèdica, el metge pot exercir per compte propi quan ha accedit a la pensió pública de jubilació Gràcies a això, avui dia molts metges jubilats del Règim General compatibilitzen el cobrament del 100% de la seva pensió amb l’exercici privat, en haver optat per Mutual Mèdica com a alternativa a autònoms. L’opció per la Mutual Mèdica es molt avantatjosa comparada amb el RETA, gaudeix de grans avantatges: per exemple en el Règim d’Autònoms, si es jubila i continua treballant a la privada i es compleixen una sèrie de requisits que exigeix la normativa, només es podrà gaudir del 50% de la pensió pública. També, quan el metge té la condició de pensionista, a Mutual Mèdica pot continuar realitzant aportacions a les assegurances de la mutualitat per cobrir contingències com jubilació i mort. Podrà continuar exercint l’activitat privada i aportar estalvi als plans de jubilació de Mutual Mèdica i així augmentarà la pensió garantida a venciment del contracte. Un altre dels beneficis que ofereix la Mutual Mèdica és que les aportacions realitzades són desgravables de l’IRPF, com a reducció en la base imposable, amb els mateixos límits i condicions que les aportacions a plans de pensions i plans de previsió assegurats. A aquesta quantitat, es poden afegir 13.028 € més de deducció com a despesa de l’activitat, si s’ha optat per Mutual Mèdica com al règim d’autònoms.
Les aportacions a Mutual Mèdica com a alternativa a autònoms mai es perden, sempre sumen. La Seguretat Social estableix un màxim per a la pensió pública, que l’any 2016 era de 2.567 €/mes bruts per 14 pagues. Si el metge ha cotitzat a màxims pel seu treball per compte d’altri i té coberta l’activitat privada amb el RETA, no sumarà les aportacions realitzades al RETA a aquesta pensió màxima, perquè legalment no es pot excedir aquesta quantitat. En canvi, si per la seva activitat per compte propi ha fet l’opció per Mutual Mèdica, en aquest cas, a més de cobrar la pensió pública màxima, percebrà, de la Mutual Mèdica, la prestació contractada sense restar ni un sol euro a allò establert en el moment de la contractació. A continuació il·lustrem el que hem explicat fins ara amb un exemple comparatiu. Metge treballant en el sector públic (hospital/centres d’atenció/etc.) Mensual Ingressos bruts
4.000,00 €
Pensió màxima (14 pagues) (*)2.554,49 € Pèrdua de valor adquisitiu
- 1.445,51 €
Pèrdua de poder adquisitiu - 36% sistema alternatiu al reta
sistema reta
Metge en exercici privat Metge en exercici privat/RETA
Metge en exercici privat/MM
Mensual
Mensual
Ingressos bruts
3.000,00 €
Ingressos bruts
Pensió màxima (14 pagues)
(*)2.554,49 €
Pensió/Jubilació (**)2.357,14 € (rendes a 10 anys) 14 pagues
Pèrdua de valor adquisitiu
- 445,51 €
Pèrdua de valor adquisitiu
Pèrdua de poder adquisitiu - 15%
3.000,00 €
- 642,86 €
Pèrdua de poder adquisitiu - 21%
Metge exercint en ambdós sectors
Metge SS + RETA
Metge SS + MM
Mensual
Mensual
Ingressos bruts
7.000,00 €
Ingressos bruts
Pensió màxima (14 pagues)
(*)2.554,49 €
Pensió/Jubilació 4.911,63 € (rendes a 10 anys) 14 pagues
Pèrdua de valor adquisitiu
- 4.445,51 €
Pèrdua de valor adquisitiu
Pèrdua de poder adquisitiu - 64%
7.000,00 €
- 2.088,37 €
Pèrdua de poder adquisitiu - 30%
Pèrdua de poder adquisitiu en tots els casos, sent més evident per al metge que treballa per compte aliè i propi i cotitza a la SS i al RETA, amb una pèrdua d’un 64% de la seva renda en actiu. En canvi, el metge que cotitza a la SS i al sistema alternatiu al RETA només perd un 30%. (*) Font de dades de la pensió màxima per al 2014 (**) Pensió calculada en base al supòsit de contractació d’una assegurança de jubilació de 300.000 € de capital
COMG | ANUARI 2016 | 49
Servir el col·legiat
Metges jubilats Els metges jubilats organitzen anualment diverses activitats culturals La Secció de Metges Jubilats del Col·legi és un col·lectiu d’uns 300 metges, la junta de la qual està formada pels doctors Joan Marquès, Enric Juncà, Pilar de Vicente, Isabel Casanovas, José Manuel Sin i Elisa Planas. La Secció és molt activa i organitza anualment diverses activitats dirigides especialment als metges que ja no estan en actiu, però també obertes a qualsevol facultatiu interessat. 11 activitats culturals Al llarg del 2016, la Secció de Metges Jubilats ha organitzat 11 activitats: 4 sortides culturals i 7 conferències. Les sortides han consistit a visitar la colònia Güell i la cripta Güell de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), el districte 22@ de Barcelona, la casa-museu de Jacint Verdaguer, l’església de Santa Maria i el monestir de Casserres de Folgueroles (Osona) i els museus d’Agramunt (Urgell).
Sortida de la Secció de Metges Jubilats a Agramunt, l’octubre de 2016
50 | COMG | ANUARI 2016
Aquesta col·lectiu de metges també ha organitzat una sortida conjunta a Lleida, el 18 de maig, per al lliurament dels concursos artístics del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. • Les conferències organitzades al llarg de l’any han girat al voltant dels següents temes: • Les pràctiques rituals en la prehistòria de Catalunya, a càrrec del professor Julià Maroto. • El planeta Mart, a càrrec del professor Francesc Lozano. • La salut i la medicina en el món clàssic, entre la religió i la ciència, pel professor David Vivó. • La realitat de Síria, a càrrec del periodista Xavier Llopart. • Les aigües subterrànies a Girona, per part del professor Josep Mas. • Les novetats fiscals, plans de pensions, la rendibilitat dels estalvis, a càrrec de l’economista i auditor Josep Álvarez Rubirola. • Les simbologies del Nadal d’ahir i d’avui, per l’escriptor i periodista Antoni Puigvert.
Servir el col·legiat
Alta participació en activitats culturals i socials
sades en l’enquesta: ocupar-se dels nets, participar de manera activa en una associació o ONG i/o assistir a esdeveniments culturals. Un 32,9% dels col·legiats ho fa de manera mensual o esporàdica i només un 14,8% no realitza mai cap d’aquestes activitats.
Segons una enquesta elaborada pel COMG, els col·legiats de Girona de 65 anys i més tenen una vida personal, familiar i social molt activa, tot i que va disminuint al llarg del temps i d’acord amb les seves possibilitats físiques i mentals. Més de la meitat dels col·legiats realitza setmanalment alguna de les activitats familiars i socials propo-
Les activitats culturals i socials (teatre, cinema, exposicions, conferències...) són les que més mobilitzen els col·legiats majors de 65 anys de manera habitual o ocasional, el 80,5%, però la cura dels nets és la que es realitza de manera més habitual, un 43,6% s’hi dedica com a mínim una vegada a la setmana i un 68,3% se n’ocupa de manera habitual o ocasional.
Realització d’activitats culturals i socials segons sexe i edat 100%
5,6 16,0
6,9
14,8 31,3
80% 31,3
44,4
31,7 32,9
60%
No en realitza cap En realitza esporàdicament Realitza almenys alguna activitat de manera setmanal
35,4 40% 52,7 20%
0%
61,4
52,3
50,0 33,3
Homes
Dones
65-74
Total
75 i més
Freqüència amb què els col·legiats de 65 anys i més realitzen activitats socials i culturals 100%
Mai 68,5 31,7
80% 68,5
Mensualment Setmanalment
12,1
60%
Esporàdicament
16,8 7,9 5,4
40% 12,1 20%
5,4
43,6 14,1
14,1 0%
Activitats en una associació o voluntariat
Activitats culturals
Té cura dels seus nets/es
COMG | ANUARI 2016 | 51
Servir el col·legiat
Professionals al servei dels metges col·legiats al COMG Especialistes en assegurances per a metges, tant per a l’àmbit personal com professional
Salut
Informa-te’n sense cap compromís
Vida i accidents Baixa Laboral
Responsabilitat Civil
Consultoris
Alternativa al RETA
Llar
Vehicles
Altres
902 010 887 972 208 800
assegurances@comg.cat medicorasse@med.es
El COMG actua en qualitat 52 | COMG | ANUARI 2016de col·laborador extern de Medicorasse, Correduria de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGSFP, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d'acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.
Servir el col·legiat
El servei d’assegurances del COMG El Col·legi fa un balanç positiu després del primer any de col·laboració amb Medicorasse Per al servei d’assegurances del Col·legi Oficial de Metges de Girona, fruit de l’acord entre Medicorasse i el COMG, l’any 2016 ha estat un període de creixement, en què destaca la bona trajectòria dels resultats obtinguts durant el primer any de l’acord signat entre les dues entitats. La clau de l’èxit del Servei d’Assegurances del COMG es basa en un servei d’alta qualitat i proper, prioritzant el tracte personalitzat: tots els clients disposen d’un assessor personal que defensa els seus interessos davant de les companyies asseguradores i els assessora sobre com cobrir els seus riscos de la manera més adient en cada cas. A més, l’assessor pot visitar el client on i quan vulgui, per estudiar conjuntament els seus riscos asseguradors i proposar-li les millors solucions a les necessitats detectades. Tots els professionals del Servei d’Assegurances del COMG tenen una alta capacitació tècnica i es formen i reciclen contínuament per poder analitzar les necessitats de cada professional, així com les normatives pròpies de cada companyia asseguradora, tant de l’àmbit nacional com de l’internacional.
Entre els principals paràmetres que avalen l’afirmació que l’activitat ha estat molt intensa i efectiva, cal destacar les 1.700 trucades telefòniques ateses i les més de 800 visites realitzades durant el 2016. Actualment, el Servei d’Assegurances del COMG tramita 2.637 pòlisses en vigor, que corresponen a 1.151 clients. Pel que fa a l’activitat comercial, s’ha traduït en una important producció en les línies fonamentals de solucions asseguradores que la corredoria posa a l’abast dels seus clients per satisfer les seves necessitats, en els àmbits privat i professional. En resum, el 2016 ha estat un any d’un important desenvolupament comercial en el mercat assegurador actual i local. I, des del Servei d’Assegurances del COMG, afrontem el 2017 amb la mateixa energia i il·lusió, així com amb la voluntat de continuar creixent i consolidant la feina feta fins ara.
COMG | ANUARI 2016 | 53
Servir el col·legiat
Col·laboració amb CaixaBank Consulta al web els avantatges i els productes exclusius per a col·legiats El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb l’entitat financera CaixaBank, que permet als col·legiats beneficiar-se d’avantatges i productes exclusius per a ells. Amb una durada inicial d’1 any, l’acord permet als col·legiats accedir a una oferta global de productes i serveis que inclou solucions de finançament personalitzades, així com la possibilitat de comptar amb l’assessorament de gestors especialitzats per treure el màxim rendiment al seu patrimoni. Entre altres avantatges, els col·legiats poden disposar, en el moment de domiciliar la nòmina a CaixaBank, d’un compte corrent sense comissions de manteniment o administració, transferències i ingrés de xecs; de targetes de crèdit sense quota anual i d’altres solucions del dia a dia com el CaixaBank Pay, la nova manera de comprar amb targeta des del mòbil, o el CaixaBank Protect, un servei gratuït en cas d’ús fraudulent de la targeta. Els col·legiats també poden accedir a préstecs personals sense comissió d’obertura i tenir condicions avantatjoses a l’hora de contractar una hipoteca, amb quota fixa per sempre. El conveni entre el COMG i CaixaBank també proposa solucions professionals de finançament i d’inversió.
54 | COMG | ANUARI 2016
Gemma Batlle, directora de Banca d'Institucions Girona de CaixaBank i Josep Vilaplana, president del COMG
Servir el col·legiat
Projectes per al 2017 METGES PER A METGES El Col·legi de Girona es posa al servei dels metges que ho necessitin. El Col·legi de Metges de Girona posarà en marxa, al llarg del 2017, un nou i ambiciós projecte de voluntariat, de gran abast, per a aquells metges que es trobin a les comarques gironines i que necessitin algun tipus d’ajuda durant la malaltia. D’aquesta manera, si algun facultatiu es troba en situació de vulnerabilitat o necessita algun tipus d’acompanyament podrà recórrer al grup de metges voluntaris del Col·legi.
JORNADA DE CONFERÈNCIES DE METGES VOLUNTARIS EN ONGs El COMG-Ajuda organitzarà una jornada de conferències de la mà de metges voluntaris en ONGs internacionals. En aquesta jornada es preveu presentar i donar a conèixer alguns dels projectes mèdics per a països subdesenvolupats realitzats per part de diferents ONGs internacionals. Comptarem amb la presència testimonial de metges voluntaris que ens explicaran les seves vivències personals i els resultats dels projectes amb els quals han col·laborat.
PREPARATS PER A LA JUBILACIÓ El COMG organitzarà un curs de preparació per a la jubilació. Dirigit a metges i metgesses de més de 55 anys i a les seves parelles, el curs estarà pensat per aquells professionals mèdics que es trobin a les portes de la jubilació per tal d’ajudar-los a preparar-se per a un canvi de rol vital per al qual la societat no ha previst cap ritus ni procés. El curs tindrà en compte les particularitats de la carrera professional mèdica, la qual està investida d’un gran reconeixement i prestigi social i té una gran implicació dels professionals, tant personal com professional.
JORNADA SOBRE LA PERICIAL MÈDICA Per saber els principis d’actuació d’aquesta prova i les normes deontològiques aplicables. La jornada donarà resposta a la naturalesa, necessitat i conNOVEMBRE - DESEMBRE de 2016 sideració de la prova pericial mèdica en els processos judiciHospital Clínic de Barcelona als en què es poden veure involucrats els metges. També es tractaran aquells conceptes i requisits d’idoneïtat que són necessaris per a un correcte desenvolupament de la prova.
ACREDITACIÓ PERIÒDICA DE LA COL·LEGIACIÓ El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya instaurarà processos de recertificació o acreditació professional. El passat 10 de novembre, durant el 3r Congrés de la Professió Mèdica celebrat a Girona, organitzat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), els delegats, en representació de la col·legiació mèdica catalana, van aprovar posar en marxa processos de recertificació o acreditació professional dels metges en exercici. Durant aquest any posarem en marxa un grup de treball en el CCMC per fer de l’Acreditació Periòdica de la Col·legiació (APC) un instrument professional que permeti el desenvolupament del sistema sanitari en el principi de qualitat. COMG | ANUARI 2016 | 55
Servir el col·legiat
ACREDITACIÓ ISO 1900 Aquest any el COMG iniciarà els tràmits de certificació de qualitat. Durant el 2017 el Col·legi demanarà una anàlisi externa de la seva organització, serveis i activitats per tal d’acreditar la seva labor a partir de la certificació ISO 1900:2015. D’aquesta manera, el Col·legi garantirà un funcionament òptim de l’entitat i dels seus recursos per donar el millor servei als col·legiats.
ELABORACIÓ DEL “CORPORATE COMPLIANCE” El COMG implantarà un sistema d’organització i gestió per prevenir males pràctiques. A partir de la darrera reforma del Codi Penal de 2015 és necessari que totes les empreses, col·legis professionals inclosos, hagin adoptat i executat un model eficaç de prevenció i control de delictes que ha d’assegurar el compliment normatiu de l’entitat en l’àmbit penal. Això és el corporate compliance. El COMG desenvoluparà un model de compliance que s’integrarà en l’estructura existent del Col·legi i implantarà una sèrie de normes i protocols d’actuació de manera transversal, aprofitant tot el coneixement i els recursos per esdevenir una eina eficaç de gestió i de prevenció de males pràctiques. Aquest model també s’implementarà a la fundació del COMG i a l’empresa de serveis de l’entitat.
56 | COMG | ANUARI 2016
REFORMA DE L’ENTRADA DE L’EDIFICI FÒRUM La reforma de l’entrada de l’edifici on s’ubica la seu col·legial serà una realitat aquest any. Després de llargues converses amb la comunitat de propietaris i l’Ajuntament de Girona, al 2017 es duran a terme actuacions de millora a l’entrada de l’edifici Fòrum per tal de fer-la més neta, lluminosa i protegida. També es preveu incloure la imatge i senyalització de les diferents institucions que tenen seu a l’edifici per a facilitar-ne la seva localització així com les conseqüències judico penals d’una pericial falsa.
II PREMIS A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL El Col·legi celebrarà la segona edició d’uns premis que reconeixen els metges gironins que hagin excel·lit. Els premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional mèdica viuran la seva segona edició aquest 2017 per tornar a retre homenatge a aquells metges gironins o col·lectius mèdics que han dedicat tota una vida a aquesta professió. Els tres guanyadors rebran un guardó dissenyat específicament per a l’ocasió, obra de l’escultor de Figueres David Anson.
Servir el col·legiat
JORNADA DE PORTES OBERTES El Col·legi prepara una nova jornada de portes obertes per al mes de maig. Aprofitant la jornada de Girona Temps de Flors, el COMG obre cada any les seves portes a tots els metges col·legiats que s’hi vulguin acostar per ensenyar-los les instal·lacions i les novetats del Col·legi, tot oferint-los un aperitiu i una copa de cava. A propòsit del Temps de Flors, aquest dia el Col·legi també presenta una ornamentació creada per a l’ocasió.
17a EDICIÓ DELS CONCURSOS ARTÍSTICS El Col·legi Oficial de Metges de Girona acollirà l’any vinent l’acte de lliurament dels premis. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya convoca de nou tots els metges i metgesses artistes o amb aficions artístiques i als seus i les seves cònjuges a participar en aquesta nova edició dels Concursos Artístics, en les disciplines de cinema, dibuix/pintura, fotografia, narrativa breu i poesia. L’acte de proclamació dels guanyadors i lliurament dels premis tindrà lloc a Girona.
LA WORLD DOCTORS ORCHESTRA, A GIRONA L’orquestra internacional farà el primer concert a l’Estat el 7 d’octubre a Girona. La World Doctors Orchestra, formada per un centenar de metges d’uns 20 països diferents, organitza anualment entre dos i tres concerts per ciutats de tot el món. Aquest 2017 la ciutat escollida és Girona. El concert serà benèfic i el que es recapti es destinarà a ONGs gironines vinculades a la salut.
EXPOSICIÓ DE LA HISTÒRIA DE LA MEDICINA Els col·legis de metges de Catalunya acolliran una exposició itinerant sobre la història de la medicina. El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya forma part de la Comissió de Patrimoni Sanitari Històric de Catalunya, que impulsa activitats dirigides al foment i preservació de la cultura material de la medicina a Catalunya. Una d’aquestes accions consisteix en l’organització d’una exposició permanent, amb caràcter itinerant, a cadascuna de les seus dels diferents col·legis oficials de metges de Catalunya. Es tracta d’una activitat de promoció que aportarà, a partir de la visibilitat d’aquests objectes a les seus col·legials, un indubtable capital cultural.
COMG | ANUARI 2016 | 57
Recull de premsa
Recull de premsa
58 | COMG | ANUARI 2016
Recull de premsa
COMG | ANUARI 2016 | 59
Recull de premsa
60 | COMG | ANUARI 2016
Recull de premsa
La recerca,
més a prop.
A Esteve, la recerca està al servei dels pacients. Tots els nostres esforços i recursos es destinen a desenvolupar solucions terapèutiques innovadores per cobrir necessitats que encara no estan cobertes. El nostre objectiu: millorar la qualitat de vida de les persones.
www.esteve.com COMG | ANUARI 2016 | 61
C/ Albereda 3, 5 - 17004 Girona Tel. 972 20 88 00 - Fax 972 20 88 08 comg@comg.cat www.comg.cat
INFORME ANUAL 2016 Col·legi Oficial de Metges de Girona. Febrer de 2017 EDITA Col·legi Oficial de Metges de Girona. Carrer Albereda, 3-5, 4a planta 17004 Girona TEL. 972 20 88 00 e-mail: comg@comg.cat www.comg.cat CONSELL EDITORIAL President Dr. Josep Vilaplana Birba Vicepresidenta Dra. Josepa Miró Queralt Secretària Dra. Carme Busquets Julià
AMB LA PARTICIPACIÓ DE: Vicesecretari Dr. Rafael Fuentes Raspall Tresorera Dra. Teresa Mir Coll Vocals Dr. Albert Molins Albanell, Dra. Carolina Roig Buscató, Dra. Anna Presas Porcell, Dr. Manel Vancells Garrido i Dr. Josep Gil.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE: Edició UNDATIA comunicació Joana Fuentes. Màrqueting Consultant. Disseny gràfic i maquetació Neorg Assessoria lingüística i correcció de textos Josep Agustí Impressió Gràfiques Plaja Nota d’agraïment: La Junta de Govern vol manifestar el seu agraïment a l’equip de treballadors i col·laboradors del COMG que, amb el seu suport, han fet possible l’edició d’aquesta publicació per a tots els col·legiats de Girona. Així mateix, la Junta agraeix la participació de (per ordre d’aparició): Sr. Xavier Tarrés, Il·lm Sr. Fernando Lacaba, Dr. Josep Arimany, Dr. Salvador Tarradas, Dr. Josep Gil, Dr. José Manuel Fernández-Real, Dr. Ramon Brugada, Dr. Jaume Sellarès i Dr. Martí Vidal.
L’informe anual 2016 ha comptat amb el suport publicitari de:
Els articles firmats exposen les opinions dels seus autors: Els conceptes i opinions dels articles publicats al present Anuari, corresponen als autors i no necessàriament coincideixen amb els del COMG. El COMG declina tota responsabilitat pels drets que poguessin derivar-se de la lectura i/o interpretació del contingut dels articles publicats, així com per la seva exactitud i versemblança. Els articles esmentats són propietat dels seus respectius autors. Els autors dels diferents articles publicats declaren, garanteixen i accepten que tenen dret a fer-ho lliurement, que dita informació no infringeix cap dret de propietat intel·lectual, de marca, de patent, secret comercial o qualsevol altre dret de tercer, que dita informació no té caràcter confidencial i que dita informació no és perjudicial per a tercers. Expressament, els diferents autors reconeixen assumir la responsabilitat de la informació i imatges que subministrin, i que aquesta responsabilitat s’estén, sense restricció de cap mena, a l’exactitud, legalitat, originalitat i titularitat d’aquesta. El COMG no assumeix cap responsabilitat sobre el contingut d’aquestes comunicacions. Les marques, icones, imatges, logos i productes que apareixen publicats són propietat dels anunciants. Els continguts dels anuncis publicitaris presents a l’anuari corresponen i són propietat dels anunciants. El COMG no es responsabilitza de l’exactitud o la veracitat dels avisos publicats i declina tota responsabilitat pels drets que poguessin derivar-se de la lectura i/o interpretació del seu contingut i per la utilització que se’n faci.
62 | COMG | ANUARI 2016
COMG | ANUARI 2016 | 63
L’únic que no canvia mai és la necessitat de canviar
A CaixaBank fa més de 100 anys que canviem constantment. Ens preguntem com són les coses i com haurien de ser en un futur. Aquest afany per anar més enllà, per anticipar-nos al canvi, ens ha fet esdevenir un dels bancs més innovadors del món. Un banc que va un pas més endavant. I en això, no canviarem.
64 | COMG | ANUARI 2016