redacció: 93 458 87 80 – liniaciutatvella@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com
Opinió pàg 6 Oriol Junqueras, vicepresident del Govern: ‘La injusta realitat de l’economia catalana’
Jaume Collboni pàg 11 “Tinc el ple suport de Sánchez per arribar al millor acord amb Colau”
líniaciutatvella barcelona
liniaciutatvella.cat · Març 2016 · Núm.57 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals
Colau vol blindar el districte de nous allotjaments turístics El govern preveu que no s’obrin noves places hoteleres encara que en tanquin i vol prohibir nous pisos turístics pàg 8
“Ja toca”
Els comerciants de Via Laietana demanen la reforma de l’avinguda
Política pàg 8 Polèmica al Ple per la petició de dimissió del PP a Llum Ventura (BComú)
Foto: Flickr (Spiterm)
Tradició pàg 8 El districte celebra tres festes populars durant el mateix cap de setmana Top manta pàg 12 Els manters diuen sentir-se “traïts” per l’Ajuntament
pàg 9
Esports pàg 14 L’Atlètic Barceloneta es proclama campió de Copa
|2
lĂniaciutatvella.cat
Març 2016
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Reportatge
Març 2016
líniaciutatvella.cat
3|
Els descomptes de la campanya de rebaixes han oscil·lat entre el 30 i el 70%. Fotos: Ajuntament i arxiu
Una millora incompleta » Els botiguers calculen que les vendes de les rebaixes han crescut un 3% respecte de l’any passat » El sector lamenta, però, que l’increment s’ha produït a base de “sacrificar preus” i reduir la rendibilitat F. Javier Rodríguez BARCELONA Les rebaixes han finalitzat –almenys de manera oficiosa– i els comerciants barcelonins fan un balanç positiu de la campanya, però amb matisos. El president de la Fundació Barcelona Comerç, Vicenç Gasca, assegura a aquesta publicació que enguany “han augmentat les vendes”, i calcula que, de mitjana, s’ha venut al voltant d’un “3% més que l’any passat”. “Hi ha sectors que han venut més i altres que menys,”, puntualitza Gasca. A més, els botiguers esperen una millora de les vendes de cara a la temporada de primavera-estiu.
Però malgrat els resultats, el president de la fundació reconeix que l’augment de vendes s’ha produït “a base de sacrificar els preus” i, per tant, la rendibilitat “ha disminuït”, assenyala Gasca, que recorda que els descomptes dels primers dies de rebaixes oscil·laven al voltant del 30%, mentre que els dels últims dies de la campanya han arribat al 70%. Aquest “sacrifici” dels preus s’explica per dos motius. I el primer d’ells és la climatologia. Les temperatures d’aquest hivern més altes que de costum –el més càlid dels últims 100 anys– han afectat les vendes de roba d’abrigar. Per tal d’incentivar-les –ja que, segons remarca Gasca, “les rebaixes serveixen per treure l’estoc de la temporada”–, els boti-
guers han hagut de fer ofertes més agressives. I, en segon terme, les rendes familiars no són encara les desitjables. És per aquest motiu que també s’han abaixat els preus, una maniobra que té els seus inconvenients. Segons Gasca, “moltes botigues pateixen perquè no tenen rendibilitat”, ja que “venen amb uns marges de benefici molt baixos i tenint les mateixes despeses”, lamenta. A això cal afegir el fet que les promocions i descomptes que es fan des de finals de novembre “debiliten la força de les rebaixes”, tal com reconeix el president de la fundació. En aquest sentit, Gasca explica que “la crisi ha canviat i consolidat uns nous hàbits de compra”, i reconeix que el petit comerç “s’hi ha d’adaptar”.
El TC anul·la dos articles que fan referència a les rebaixes LEGISLACIÓ4El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals dos articles del Reial Decret llei 20/2012, de 13 de juliol, en concret el 28.4 i el 28.5, recorreguts per la Generalitat i que fan referència als productes que es venen durant les rebaixes. Una queixa sostinguda pels comerciants, a més de l’avançament de les rebaixes que fan algunes marques emparant-se en la legislació espanyola –la llei catalana segueix suspesa pel Constitucional–, és que les grans empreses creen línies d’articles
específiques per a la campanya, quan “l’essència” de les rebaixes, tal com diu el president de la Fundació Barcelona Comerç, és vendre l’estoc ja existent a les botigues. Amb la decisió del Constitucional, d’ara endavant els productes de venda en rebaixes hauran d’haver estat inclosos en l’oferta habitual de la botiga almenys durant un termini d’un mes, una decisió que de ben segur ajudarà a preservar aquesta “essència” que defensen els botiguers.
|4
líniaciutatvella.cat
Març 2016
Agenda Nacional
L’hora de passar a l’acció » El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent » Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució
Arnau Nadeu BARCELONA Ja fa un parell de mesos que el “Govern de la postautonomia i la preindependència”, tal com l’anomena el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va prendre possessió. Seixanta dies i escaig que han evidenciat que el camí de la “desconnexió” –un altre terme que ha fet fortuna en el vocabulari independentista– serà dur. De fet, i com ja va sent costum, aquestes primeres setmanes del mandat han estat marcades, bàsicament, per l’estira-i-arronsa jurídic. El debat polític, que és el que se suposa que hauria d’imperar en aquests moments, segueix relegat en un segon terme, a l’ombra dels recursos, dels tripijocs jurídics i de l’omnipresent Tribunal Constitucional (TC). Probablement per això, per aquesta picabaralla jurídica permanent, són molts els ciutadans –tant els que van votar partits independentistes com els que van optar per altres forces– que desconeixen els passos que Junts pel Sí i la CUP han pactat per fer possible un Estat català independent. Un full de ruta que tot just ara s’ha començat a desplegar amb l’impuls de les ponències de les lleis de transitorietat jurídica, de la Seguretat Social i de la Hisenda pròpia –la del procés constituent es deixa per més endavant– i
la comissió del procés constituent –ja recorreguda al TC–. Aquestes són les primeres accions d’un pla que ha de permetre arribar, segons els seus impulsors, a la independència d’una manera “segura” i més o menys ràpida. I és que sembla que els 18 mesos dels quals es parlava a l’inici han deixat de ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyirse excessivament en un compte enrere que molts veuen més perjudicial que altra cosa. Amb tot, i un cop les ponències de les lleis de “desconnexió” han tirat endavant, així com la comissió del procés constituent, els següents passos que s’han de fer són l’inici d’un procés constituent participatiu i l’impuls de les principals estructures d’Estat, sense oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Ja en una segona fase s’han d’aprovar les lleis de ruptura per procedir a convocar les eleccions constituents. D’aquestes, i per a les quals l’objectiu de l’independentisme és traspassar la barrera del 50% més 1 dels vots, n’ha de sortir una comissió redactora que elabori la nova Constitució per després ser ratificada en un referèndum que serveixi també per avalar la independència. Tot plegat si abans no s’ha pogut celebrar un referèndum acordat amb Espanya. I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’atreveix a descartar del tot aquesta via. D’obrir-se finalment, els passos abans descrits podrien canviar substancialment. Queda clar que no és temps per a pronòstics.
La batalla de la Hisenda ECONOMIA4Més enllà del full de ruta, compartit a grans trets pels actors polítics del procés sobiranista, hi ha una batalla que de ben segur serà determinant per a l’èxit del mandat independentista: la de la caixa de la Generalitat. La de la Hisenda. Fins fa poc força apartat dels focus mediàtics, però no per això menys actiu, el departament d’Economia i Hisenda, liderat pel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha començat a posar fil a l’agulla per intentar reflotar l’autonomia financera de la Generalitat. Peticions de liquiditat a Montoro i De Guindos a banda, l’objectiu principal a curt termini de Junqueras és esprémer al màxim les competències que ja són de la Generalitat en aquest àmbit i que fins ara no s’havien desenvolupat, probablement
per la impopularitat, per exemple, de mesures com l’embargament. Sigui com sigui, el Govern actual vol acabar amb la cessió de l’execució i la liquidació efectiva dels propis impostos de la Generalitat (un 10% dels que paguem els catalans), un servei pel qual l’any passat es van haver d’abonar 10 milions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25 més als registradors de la propietat. Passar a assumir directament aquestes funcions –cosa que ja s’ha començat a fer– i aconseguir així tenir totes les competències ja reconegudes efectivament desplegades és el primer i indispensable pas perquè quan arribi el moment –si finalment arriba– es pugui assumir la gestió dels impostos massius: IVA, IRPF, Societats... La mare dels ous.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Març 2016
lĂniaciutatvella.cat
5|
|6
líniaciutatvella.cat
Tribuna
Opinió
Març 2016
Un diari participatiu
4La injusta realitat de l’economia catalana
4Ja són aquí per Jordi Lleal
per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Catalunya Vivim un moment extremadament difícil per a bona part de la societat catalana, com s'ha fet notar aquests dies al Parlament de Catalunya durant el debat monogràfic sobre la pobresa. La demografia, les conseqüències de la llarga crisi econòmica i el convuls context polític i econòmic mundial estan posant en perill els mecanismes socials de redistribució que ajuden a esmorteir la duresa d'una crisi que ha fet molt mal a desenes de milers de famílies. Una realitat dura, doncs, que esdevé encara més injusta quan es posa de manifest que la societat catalana és capaç de generar recursos suficients per fer front a totes aquestes necessitats socials però, en canvi, no en pot disposar per implementar les solucions. Un fet que explica bona part d’aquesta contradicció entre disposar d’una economia que presenta símptomes molt positius –per sobre de la mitjana europea– i, en canvi, unes deficiències socials terribles. Per posar només alguns exemples, el 2015 l’economia catalana va créixer un 3,4%, l’increment més alt de l’última dècada. I el darrer trimestre de l’any, el ritme de creixement va ser del 4,1%. A més, la reducció de l’atur del passat mes de febrer ha estat la més important dels darrers 20 anys en un mes de febrer. I, això, en bona part, és gràcies a la gran capacitat ex-
portadora de l’economia catalana, a l’increment de la recaptació provinent del turisme i a la captació d’inversió estrangera. I, al costat de tot això, el motor d’aquest dinamisme és també provocat per l’increment de la demanda interna, malgrat les dificultats de les famílies. És a dir, la despesa que fan els mateixos ciutadans. Tot i aquest context positiu, els nivells d’atur continuen sent altíssims, tenim població
L’Estat espanyol ens
deixa diners que s’han recaptat a Catalunya
cobrant-nos un interès que ens costa més que el Pla de Xoc Social
ocupada, que malgrat estarho, rep una retribució per sota del llindar de la pobresa, tenim un atur juvenil vergonyós, situacions de falsos autònoms o persones aturades de llarga durada amb unes perspectives molt complicades. I malgrat generar els recursos, no podem disposar-ne, entre d’altres qüestions, pel conegut dèficit fiscal, per la manca d’una hisenda pròpia que ens permeti poder lluitar amb eficàcia contra el frau fiscal o per les nombroses dificultats que posa l’Es-
tat perquè ens en sortim. En aquest sentit, l’Estat espanyol ens deixa diners, que s’han recaptat a Catalunya, cobrant-nos un interès 16 vegades superior al que el Banc Central Europeu li presta a ell. Una estratègia que suposa per a l’economia catalana un cost de 380 milions d’euros en interessos, més del que costa el Pla de Xoc Social. A més, ha recorregut qualsevol intent d’aconseguir nous ingressos amb l’aplicació de noves taxes, ha incomplert sistemàticament el pagament de la llei de dependència, la disposició addicional tercera o no vol fer efectiu el pagament de 1.400 milions d’euros fins a juliol d’aquest any de la liquidació de 2014, quan és un deute reconegut pel mateix Estat. Mentrestant, hem de seguir treballant, amb el ferm compromís de blindar tota la despesa social i implementar un pla de xoc que ajudi a esmorteir aquesta dura realitat que cal plasmar en els nous pressupostos. Reduir la taxa d’atur i la precarietat laboral i impulsar la creació de llocs de treball de qualitat és la millor garantia per fer que el creixement existent sigui sostingut. Mentre no disposem d'un Estat al nostre servei haurem d'optimitzar els recursos dels quals disposem, sempre insuficients, i per això mateix sempre, inexcusablement, al servei de la majoria i ajudant els que més ho necessiten a sortir-se'n.
Amb motiu del procés de reorganització de l’exèrcit de terra espanyol, la base militar del Bruc de Barcelona i el campament de Sant Climent de Sescebes passaran a formar part de la brigada Aragón I, amb base al quarter general de Saragossa. Això serveix per desplaçar a Sant Climent de Sescebes un centenar de tancs i vehicles cuirassats de transport de tropes. És una casualitat? El temps potser ens ho deixarà clar. Ja ho veurem. Aquests fets es poden mirar des de dues perspectives: la negativa és que és una amenaça per als catalans i la positiva és que els podrem recuperar com a màquines per a l’exèrcit català, que quan negociem els actius i els passius a l’hora de la nostra independència ens quedaríem com a penyora del deute espanyol amb
Catalunya i, si de cas, com a poble pacifista que som els podríem vendre com a ferralla per fondre’ls i fer-ne acer per a estructures d’edificis per als sense sostre i recuperar uns calerons. Encara que quedi malament, podríem fer com aquell sapastre militarot exclamant: “Expropiense!”. Preparem-nos, doncs, que si arriba el moment, el govern espanyol es posa flamenc i fa sortir els tancs, haurem de canviar de punt de vista i, en lloc de mirar cap a la Diagonal, com s’ha dit des de sempre, ara tocarà girar la vista cap a la Meridiana per veure com entren les forces “dissuasives”. Ai las, quina por! No em toca la camisa a la pell. Tenim al davant un exèrcit que no ha guanyat mai una guerra exterior. Només ha vençut quan ha esclafat els seus conciutadans. Quina glòria més escarransida!
líniaciutatvella.cat
Dipòsit legal: B.43220-2010
publicitat 686 42 95 17
Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com
redacció: liniaciutatvella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada
amb el suport de:
15.025 exemplars mensuals
Actualitat a la xarxa
#Diàleg
@KRLS (Carles Puigdemont): La reunió amb Pedro Sánchez demostra que les discrepàncies no impedeixen el diàleg cordial.
#Preconcurs
@cristinaribar: Unió reconeix un deute de 19 milions, encara més alt del que xifra el Tribunal de Comptes. Es veu abocada a un preconcurs de creditors.
#ADeclarar
@gerardotc: El juez ha llamado a declarar a Rita Barberá y ésta ha convocado una rueda de prensa para hablar de otras cosas.
Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com
Març 2016
líniaciutatvella.cat
7|
Un diari obert
4No hi ha turisme dolent: hi ha turistes mal informats per Lluís Llanas, president de l’eix comercial Creu Coberta
Barcelona té en el turisme un dels actius més importants, no només del seu passat recent, sinó del seu futur immediat. Això és així gràcies a un model cultural sostingut els darrers trenta anys que ha posicionat Barcelona com a capital del mediterrani, i de molts altres conceptes que han ajudat a fer de la nostra ciutat el que és avui: disseny, innovació, cultura, solidaritat, comerç, esport, natura, platja, Gaudí... Tot plegat ofereix una determinada perspectiva de la nostra realitat, basada en la qualitat de vida i la cohesió social. Conceptes que interfereixen directament en l’activitat econòmica, cultural, social i comercial. Pràcticament tots nosaltres viatgem. Tots fem turisme. Avui ja no és una opció dels rics, sinó que s’ha democratitzat amb una política de transports ràpids i econòmics, amb ofertes i amb la multiplicitat d’opcions per recórrer altres països. Les noves tecnologies ens han obert els ulls a un món molt més proper i han afavorit la interculturalitat i les ganes de conèixer altres països, cultures i entorns naturals. De forma paral·lela, i en els darrers anys de crisi econòmica, el turisme ha estat un dels motors de l’economia catalana, mentre la resta de sectors patia recessió. El turisme no només s’ha man-
Parlen els
veïns
tingut, sinó que ha crescut. Avui ja suposa la injecció de 20 milions d’euros diaris a la nostra societat. Durant les darreres legislatures ha anat imposant-se la idea de descentralitzar pel territori les activitats turístiques, en diversos grans nuclis de la ciutat. Ciutat Vella, l’entorn de Passeig de Gràcia i de la Sagrada Família no deixaran d’ésser visitats. Tanmateix, el fet de donar a conèixer nous espais, menys centrals, associats a nous conceptes de ciutat, permetrà no concentrar els visitants, tots els dies que són a la ciutat, als mateixos espais. Esponjar el turisme cap als barris que tenen possibilitats d’oferir un nou concepte de ciutat i vendre’l als operadors turístics. Esponjar els barris, amb unes bases sostenibles, reduint l’impacte negatiu i augmentant el positiu. I això ho aconseguirem implicant els actors veïnals, la comunitat local i les empreses de serveis distribuïdes arreu del territori, per tal de fer-los sentir-se actors d’aquest projecte compartit. Un altre dels elements necessaris per aconseguir aquesta implicació ha de ser revertir en aquests barris els efectes positius del turisme, tant culturals com econòmics. Per això són necessàries polítiques preventives. El turisme ha de conèixer l’abast de la ciutat, els seus cos-
tums, els seus barris treballadors, els seus mercats locals, la seva diversitat, respectant la vida dels seus ciutadans. Això es fa, tan sols, informant del que és Barcelona i els seus barris. Un turista ben informat sempre serà un turista respectuós i un turista que generarà un impacte positiu vers els ciutadans. El sector gastronòmic ja és un aliat poderós en aquest sentit, i ho ha de seguir sent, fomentant la restauració propera, de qualitat, local, de mercat. D’altra banda, cal una política en el cas mediambiental que també preservi la sostenibilitat d’aquests barris. Fomentar el transport públic per al turisme, vigilar l’impacte de les deixalles, informar el turisme dels horaris, fomentar l’ús de la bicicleta, del descans del veïnat, etc. Tot plegat han de ser elements que es difonguin des del consistori i des dels actors del sector turístic per aconseguir que la real distribució del turisme a la ciutat no sigui només el canvi d’ubicació d’un problema. Al mateix temps, no crec en la sobreregulació que s’ha aplicat. Cal, això sí, tenir un registre del que existeix, apostar per un segell de qualitat propi, reconèixer la singularitat i entendre que no hi ha només un tipus de turisme, sinó que en una ciutat com la nostra, amb una vintena de
milions de turistes l’any, que és tres cops la població de Catalunya, hi ha una diversitat molt important respecte als que ens visiten. Calen unes polítiques fermes, però mai contra al turisme, sinó a favor de la implicació dels ciutadans i dels propis turistes en la relació que s’estableix entre uns i altres durant la seva visita. És per aquest motiu que hem d’aconseguir que el turista se senti un ciutadà més de la ciutat, un ciutadà temporal, que faci seva la ciutat, que la senti com a pròpia. Fins i tot podríem elaborar aquest discurs al voltant d’un carnet del bon turista, o d’un segell de qualitat propi, al qual se sumin els operadors turístics, i que inclogui no només uns serveis de qualitat, i un recorregut turístic adient a les expectatives del visitant, sinó una declaració de turista responsable. En aquest sentit, Creu Coberta ha cregut sempre en aquest turisme responsable i per això he intentat aplicar aquestes polítiques positives durant la meva gestió. Amb la creació del Meeting Point, al voltant dels conceptes de responsabilitat, cultura, ecologia, comerç, civisme... i amb la primera oficina de turisme gestionada per una associació privada, hem volgut posar les bases del que creiem que és exportable arreu de la ciutat.
Com valores la gestió de la regidora Gala Pin al Districte fins ara? Núria
Alejandro
Enara
“Suposo que inten“No sabia qui és la “Darrerament s’han taran seguir reguregidora. Hi ha un anat fent moltes colant el tema de la problema amb el ses impulsades pel massificació turístiturisme. SinceraDistricte i moltes ca, però hauran de ment crec que n’hi d’elles molt bé. Però tenir en compte que ha massa. A més, caldria resoldre el deixa molts diners i d’aquí poc, al cau tema del lloguer de pisos a gent incívica. Des del meu bloc que és bo per a la ciutat. També s’hauria Ermesenda de Carcassona necessitahem fet quatre denúncies a la Guàrdia de posar més vigilància al metro, a la rem un nou local perquè es faran obres Rambla i controlar el top manta.” a l’actual i haurem de marxar.” Urbana i no han servit de res.”
Francesc
“Ha fet feina en aquests primers mesos, però crec que Ciutat Vella ha d’estar més al servei dels barcelonins, no dels turistes. És cert que és molt productiu i reporta beneficis, però també genera moltes molèsties als veïns.”
Opinió en 140 caràcters @sanchezcastejon (Pedro Sánchez): Hay que normalizar las relaciones entre la Generalitat y el Estado. Han sido cuatro años de bloqueo institucional.
@xmiserachs: "Unió Democràtica de Catalunya acudirà a preconcurs de creditors per la greu situació financera". Indigència política, se'n diu.
@ierrejon (Íñigo Errejón): Frente al blanqueo y la "corrupción total" de Rita Barberá, transparencia y creación de una Comisión Anticorrupción.
|8
Ciutat Vella líniaciutatvella.cat
El Raval | El PP denuncia l’ocupació d’un edifici municipal
Març 2016
Alberto Fernández Díaz, líder del PP a la ciutat, ha denunciat via Twitter, mitjançant un vídeo, l’ocupació a cop de mall de l’edifici municipal situat al número 9 del passatge de Sant Bernat, al Raval. El popular reclama un “desallotjament exprés” del local mentre des del Districte diuen que s’ha començat un procés de mediació amb els ocupants, que reclamen una residència d’estudiants.
Colau vol blindar el districte de nous allotjaments turístics » El govern preveu que no s’obrin noves places encara que en tanquin » Ciutat Vella té la meitat de tots els hotels i apartaments de la ciutat Redacció CIUTAT VELLA Ciutat Vella no podrà acollir noves places d’allotjament turístic encara que en tanquin algunes de les actuals. Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure de la presentació que va fer l’Ajuntament el passat 10 de març durant la presentació de l’aprovació inicial del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (Peuat). Ara el pla estarà en fase d’al·legació tres mesos, durant els quals el govern municipal haurà de buscar els suports necessaris per tirar-lo endavant. El document del consistori situa Ciutat Vella a la zona 1 de la ciutat. Es tracta de la “zona saturada”, on també hi ha el Poble-sec, gran part del districte de Gràcia, la Dreta i l’Antiga Esquerra de l’Eixample i una part de Sant Antoni. Així doncs, l’Ajuntament aposta per
L’hotel del Rec Comtal no està afectat per la moratòria i es farà. Foto: Arxiu
blindar el districte i pel “decreixement natural”. Segons la tinent d’alcalde Janet Sanz, el pla permetrà que “cap veí hagi de marxar de casa seva si no és per voluntat pròpia”. Sanz va recordar que a la corona de Ciutat Vella es concentren el 50% dels hotels i apartaments turístics de la ciutat, el 80% de les pensions i el 60% dels albergs. D’altra banda, des de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible han rebut la notícia amb una sensació agredolça, ja que consideren que “és positiva” perquè parla de “decreixement” però, al mateix temps, asseguren estar
“decebuts perquè el decreixement natural que planteja l’Ajuntament no existeix”. És per això que dijous 17 de març a la tarda van organitzar una concentració a la cantonada del carrer Portal de Santa Madrona amb el carrer Mina per criticar un Peuat que consideren que és “insuficient i parcial”.
POLÍTCA4El Ple del Districte del passat 10 de març es va veure envoltat de polèmica. Diversos veïns van interrompre amb crits i pancartes la intervenció de la consellera del PP, Elizabeth Jiménez, quan demanava la dimissió de la consellera de Cultura i Gent Gran, Llum Ventura (Barcelona en Comú), després que aquesta participés en una manifestació a favor del top manta. Quan la consellera popular va iniciar la seva intervenció per demanar la dimissió de Ventura,
uns quants veïns que eren a la sala van començar a xiular i cridar consignes a favor de la consellera de Barcelona en Comú. La presidenta del Districte, Mercè Homs (CiU), va intentar que Jiménez pogués acabar la seva intervenció, cosa que amb prou feines va aconseguir. La petició d’Elisabeth Jiménez va ser rebutjada pel govern del Districte que lidera la regidora Gala Pin, la qual va defensar que Ventura pot anar on consideri oportú durant el seu temps lliure.
Una marxa recorda els 15 anys de la tancada del Pi
FRE ALS PISOS TURÍSTICS En paral·lel, el Peuat també contempla que no es podran obrir nous pisos turístics en tot el districte i es manté l’opció de reagrupar-los en un sol bloc que preveu l’actual plau d’usos.
El districte celebra tres festes populars a la vegada
TRADICIÓ4Tres en un. Ciutat Vella va celebrar el cap de setmana del 12 al 14 de març tres festes populars organitzades des del teixit veïnal del districte. La primera va ser el dia de Santa Madrona, la patrona més antiga de la ciutat i històricament oblidada. La festa es va celebrar al Raval, des d’on es va reivindicar la figura d’aquesta santa durant una jornada on diferents colles de cultura popular del barri van celebrar
Polèmica al Ple per la petició de dimissió del PP a LlumVentura
una trobada. La segona celebració va ser la de Sant Josep Oriol, que va començar amb un pregó de Rafael Català Dalmai amb els quatre gegants originals del Pi, que després van participar a la cercavila i al ball de gegants. La tercera celebració va ser la primera edició d’‘El Gòtic fa festa!’. Es tracta d’una jornada festiva on els veïns del barri van reivindicar el carrer com un espai de convivència.
Imatge de la capçalera de la manifestació. Foto: (@CUPBarcelona)
MOBILITZACIÓ4Més d’un centenar de persones van recordar el passat dia 13, en una marxa que va sortir de la plaça Catalunya i va acabar a l’església del Pi, els 15 anys de la tancada que durant 47 dies van fer un grup d’immigrants en aquesta església. Aquells fets van provocar una gran mobilització social i la recollida de més de 60.000 firmes a favor del col·lectiu d’immigrants. Convocats per la plataforma Papers i Drets per a Tothom, els manifestants van denunciar els problemes que es troben per de-
manar la residència legal i les dificultats per obtenir la nacionalitat espanyola.
CONCENTRACIÓ PER SÍRIA D’altra banda, el mateix dia 13 més de 200 persones, amb el suport d’una vintena d’entitats, plataformes i partits polítics, es van concentrar a la rambla del Raval per mostrar el seu suport a la revolució a Síria i a la “llibertat”. Els concentrats van mostrar la seva oposició al règim de Baixar al-Assad, a l’Estat Islàmic i a les intervencions militars estrangeres.
Ciutat Vella
Març 2016
Demanen que la Via Laietana sigui“l’eix cívic”de Ciutat Vella Albert Ribas CIUTAT VELLA “Està pendent de fa anys i ja toca”. Qui parla és Xavier González, el president de l’associació de comerciants de Via Laietana fent referència, lògicament, a aquesta via de Ciutat Vella que, per la seva fesomia, recorda les avingudes de Nova York. L’associació de comerciants que lidera González ha impulsat recentment un manifest que reivindica “retornar el centre de Barcelona als ciutadans i convertir la via Laietana en l’eix cívic de Ciutat Vella”. L’entitat considera que ara mateix la via és “un espai hostil per al ciutadà”. En declaracions a Línia Ciutat Vella, González afirma que hi ha un “consens total” entre tots els actors que haurien de participar en la reforma de la via per tal que aquesta tiri endavant i recorda que “tot i que és un projecte del qual fa anys que se’n parla, mai se li ha donat prioritat”. L’aposta de reforma de la via dels comerciants passa per la supressió d’un carril de circulació, per unes voreres més amples i
líniaciutatvella.cat
9|
Localitzada part d’una necròpolis romana a la Ribera
PATRIMONI4L’inici de la construcció d’un bloc de pisos al solar de la cantonada entre els carrers dels Consellers i dels Canvis Nous, al barri de la Ribera, ha permès la descoberta d’una antiga necròpolis romana dels segles IV-V dC, segons ha informat BTV. El descobriment el van fer uns operaris en els fonaments de l’obra. Es tracta de quatre en-
terraments, entre els quals hi ha un esquelet complet i tres tombes més incompletes amb un crani i les extremitats inferiors. Aquest esquelet complet estava en una tomba coberta de teules i tenia signes d’artrosi i més endavant se’n podran conèixer més detalls. La necròpolis formaria part d’una antiga necròpolis situada fora de la ciutat romana.
El projecte refet d’Amat per a la façana del Liceu, sense consens Els comerciants de Via Laietana volen la transformació de l’avinguda. Foto: Arxiu
per la instal·lació d’un nou enllumenat, arbrat i nous espais per als vianants. González afegeix que aquest projecte serviria “per recuperar el districte” i trencar “la separació entre barris que ara mateix provoca la Via Laietana”. I és que actualment la realitat d’aquesta avinguda és la d’una artèria que no té cap equipament, com ara un museu, o una atracció que li permeti reivindicar-se. Ara mateix es caracteritza per una sèrie d’edificis que no permeten que hi hagi vida de ba-
rri (tres departaments de la Generalitat, Correus, la seu de Foment, l’edifici dels sindicats amb una malla que ja sembla perpètua...) combinats amb altres edificis buits i grisos. De moment, però, l’Ajuntament, que reconeix que la transformació de la via és necessària, no ha parlat de dates. De fet, el president dels comerciants recorda que “tenim demanades un parell de reunions que no s’han celebrat”. Sembla, doncs, que la transformació de la Via Laietana requerirà paciència.
REFORMA4L’artista Frederic Amat ha presentat un nou disseny per a la remodelació de la façana del Liceu que presenta una sèrie de canvis respecte de la primera, que va generar una certa polèmica pel seu impacte visual i que no va obtenir el vistiplau del Consell Assessor d’Art de Barcelona, un organisme creat recentment. El nou projecte d’Amat manté les 169 anelles però proposa reduir-ne la densitat i el diàmetre i preveu que la seva instal·lació pugui ser reversible, ja que seria possible retirar-les sense que la façana quedés feta malbé. A banda, les 169 anelles també es
distribuirien d’una altra manera, ja que se’n col·locarien a la paret de la Rambla -l’anterior projecte no ho contemplava- i més enfonsades que en les altres parets. D’aquesta manera, la paret que dóna a Sant Pau quedaria més esponjada. Tot i aquests canvis, el projecte encara no ha obtingut el vistiplau de l’Ajuntament. El passat dia vuit el Consell es va tornar a reunir per analitzar la proposta però no hi va haver consens entre els seus 18 membres. Caldrà una altra trobada per trobar una sortida a una situació que s’està començant a convertir en un serial.
| 10
lĂniaciutatvella.cat
Març 2016
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
11 |
Entrevista
Perfil | Un advocat que ha “estudiat a la pública”
líniaciutatvella.cat
Març 2016
La descripció personal que els polítics publiquen als seus comptes de Twitter sovint diu molt més que les biografies oficials que els seus partits elaboren. En el cas de Jaume Collboni és així. Al president del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Barcelona li agrada recordar que és advocat, que ha “estudiat a la pública” i que “somos de donde conquistamos la libertad”.
Foto: Neus Marmol
“Tinc el ple suport de Pedro Sánchez per arribar al millor acord possible amb Colau” Jaume Collboni / President del grup municipal del PSC Jaume Collboni, líder del PSC a la ciutat, ens rep en la setmana clau de les negociacions pel pacte de govern amb Ada Colau. Assegurant que té via lliure des de Madrid, creu com l’alcaldessa que el mes d’abril hi haurà acord. Això sí, primer vol garantir-se que tindrà pressupost per aplicar les seves mesures estrella.
Arnau Nadeu BARCELONA stic davant del nou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona? [Somriu] No, està davant del president del grup socialista, que està intentant arribar a un acord perquè la ciutat sigui governable. I això passa per tenir uns nous pressupostos que abordin les prioritats de la ciutat, un pla de govern amb una majoria que el sustenti i un nou executiu que tingui la capacitat, la solidesa i l’estabilitat per fer possible el canvi que la gent va votar el mes de maig passat.
E
Tothom dóna per fet l’acord entre vostè i Colau. No és així? No, perquè el pacte no està fet. A hores d’ara no hi ha un acord. I no és fàcil arribar-hi. Barcelona en Comú i nosaltres tenim objectius similars, però la forma, les estratègies per aconseguir-ho, de vegades són molt diferents. Nosaltres ho fonamentem molt en la reactivació de l’economia i en crear llocs de treball. En el seu programa estrella, el ‘Barcelona treballa’, vaja. Exacte. L’objectiu del qual és crear 30.000 llocs de treball en cinc anys. Com es fa això? Li posaré un exemple. A l’IBI d’aquest any hem introduït una novetat, que si tot va bé s’haurà de complementar amb els pressupostos, que consisteix que els nous emprenedors que s’estableixin a la ciutat paguin zero euros d’impostos el primer any. Ni IVA, ni taxes municipals... I a més tindran la Seguretat Social bonificada. Amb mesures com aquesta es pot aconseguir crear 30.000 llocs de treball? És un càlcul realista? Miri, li diré que els economistes que ens van ajudar a fer aquest pla ens
deien que érem conservadors... I vull deixar clar que no és una promesa: és un objectiu. Un altre dels seus objectius és l’impuls de les polítiques socials predistributives, com introduir una hora més d’anglès a les escoles de primària. Sí, perquè la lluita contra les desigualtats s’ha de fer sobretot anant a l’arrel, que no és altra que els primers anys de vida i l’origen social i familiar del nen o nena. És en aquest raonament on s’emmarca la mesura de l’hora extra d’anglès. I no és una proposta supèrflua. Una de les causes de la desigualtat que hi ha entre els joves de la ciutat és precisament aquesta: els que saben anglès i els que no. I això determina moltes coses, entre elles les oportunitats laborals.
“Nosaltres no farem com Pablo Iglesias:
no serem tan sectaris i irresponsables”
La veu bé, Colau, aquesta mesura? Sí. El que passa és que de vegades sembla que això sigui incompatible amb continuar donant beques menjador, per exemple. I no és així. Hi ha recursos suficients per poderho fer tot? I tant. Una cosa no és incompatible amb l’altra. Sense anar més lluny, tenim un superàvit que jo defenso que s’ha de gastar. No és que siguem rics, però tenim una bona salut econòmica i l’hem d’aprofitar. Invertint més de 200 milions d’euros en tres anys a rehabilitar edificis, per exemple? Sí. Aquest és un pla de rehabilitació a gran escala que hem preacordat amb el govern i que servirà per dig-
nificar les cases i millorar la qualitat de vida de la gent de la ciutat, però alhora reactivarà un sector de l’economia que està molt deprimit: el de la construcció. No es tracta de tornar a posar tots els ous de la cistella a la construcció, però ara està anormalment baixa i cal fer-hi alguna cosa. Tot plegat només serà possible, però, si finalment arriben a un acord amb Barcelona en Comú. Després de la duresa de les paraules de Pablo Iglesias envers el seu partit, segueix sent tan optimista com dies enrere? Sí. Ho segueixo sent perquè, si arribem a un acord a Barcelona, serà perquè s’ha fet en clau de ciutat. I així ho he dit des del minut zero. No podem deixar condicionar més del compte els acords que es puguin dur a terme a la ciutat pel context espanyol o català. En la mesura que això sigui així, jo sóc optimista. I és així? Tant Pedro Sánchez com Miquel Iceta han desvinculat l’evolució dels possibles acords a nivell de l’Estat dels pactes locals. Entre altres coses perquè tenim força més responsabilitat que la que ha demostrat fins ara el senyor Pablo Iglesias, que, a part de bastant maleducat, està practicant un nivell de sectarisme i d’agressivitat... Però bé, nosaltres no caurem en aquestes provocacions, que a més són bastant infantils, perquè aleshores no faríem res. La nova política consisteix en la capacitat d’acord, no en muntar el número més espectacular. De debò que no han tingut conseqüències els retrets de“calç viva”? El PSC sempre ha tingut, des de la seva fundació, sobirania per establir la seva política d’aliances, i no hi pensem renunciar. I la senyora Ada Colau no és exactament Podem. De fet, Podem és la part minoritària de la confluència de Barcelona en Comú. Hi ha un altre partit molt important, Iniciativa, que he
de dir que està jugant un paper molt positiu per poder construir aquesta entesa i que és un factor a tenir en compte. Per tant, nosaltres tampoc fem la interpretació automàtica de les bestieses que de vegades diu el senyor Pablo Iglesias amb allò que segurament pensa la senyora Ada Colau. Bé, Colau ja ha defensat públicament el‘no’de Pablo Iglesias a Pedro Sánchez. Això no l’afecta en res a vostè? M’afecta igual que li pot afectar a ella que jo els demani que votin que sí o que s’abstinguin i que facin el que nosaltres hem fet a València o a Madrid, que és possibilitar governs d’esquerres. Uns governs que des del PSOE ja s’ha amenaçat de fer caure si Iglesias no dóna suport a Sánchez. Jo no ho qualificaria d’amenaça. Perquè em sembla legítim que se subratlli que nosaltres, podent ser tan irresponsables i tan sectaris com el senyor Iglesias i podent fent caure governs sencers, no ho farem. És una diferència de comportament substancial que segur que els ciutadans sabran valorar. Per tant, vostè té via lliure des de Madrid per pactar amb Colau? Jo tinc el ple suport del senyor Pe-
dro Sánchez, així com del senyor Miquel Iceta i de la direcció nacional del partit, per arribar al millor acord possible per Barcelona. Vostè sempre ha defensat que el millor acord possible és el més ampli, pensant en les altres forces d’esquerra, però ERC diu que cada cop està “més lluny” del pacte. Com ho veu? Això li hauria de preguntar al senyor Alfred Bosch. Però bé, en tot cas crec que el pacte en sentit ampli de les forces d’esquerra és possible. Cadascú el materialitzarà de manera diferent. Nosaltres sempre hem dit que per al PSC l’acord ha de ser global: pressupost, PAM i govern. ERC diu altres coses, la CUP també... Però jo em remeto al que ja hem fet, com per exemple les ordenances. Hi ha hagut grans acords de l’esquerra i, per tant, crec que en podem aconseguir d’altres, perquè no! Faci un pronòstic. Colau ja ha posat data límit a l’acord: “no anar més enllà de l’abril”. Tindrem pacte de govern en aquest termini? Bé, el que hem de tenir primer són pressupostos, i nosaltres volem fer les coses bé i que les nostres prioritats estiguin ben reflectides econòmicament. Però sí, dit això, crec que és raonable que el mes d’abril hi hagi un acord.
| 12
Comerç
Fe d’errades | Comerços emblemàtics
líniaciutatvella.cat
Març 2016
A la notícia que tractava de la protecció dels comerços emblemàtics publicada a l’edició anterior, la comparativa entre els establiments que preveia l’anterior llista de CiU i l’actual de Barcelona en Comú era errònia. La comparació es va fer tenint en compte una llista provisional de CiU, que en contemplava 389, i no la que el govern de Trias va acabar aprovant aleshores i que ja va rebaixar la xifra a 228.
Els manters se senten“traïts”i acusen el consistori de“mentir” » Les conclusions de la Taula de Ciutat sobre el top manta no agraden al col·lectiu, que critica que l’Ajuntament només vol “buscar titulars” Redacció CIUTAT VELLA Si en un principi les conclusions de la Taula de Ciutat sobre el top manta, presentades dimecres dia 9 de març, no van agradar ni a botiguers ni a oposició, ara l’altre actor de la partida, el col·lectiu manter, també ha expressat la seva oposició. De fet, en un comunicat, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants assegura que el govern municipal “menteix a l’opinió pública” i que l’Ajuntament els ha “traït”. Entre alguna de les mesures que proposa la Taula hi ha la intensificació de les multes als compradors, l’impuls de plans ocupacionals i de formació als manters o la creació d’una targeta de resident –diferent del padró– perquè tinguin accés a serveis municipals. Pel que fa als plans ocupacionals, el sindicat els titlla de “farsa”, ja que asseguren que “només són 10 places” i que, fins al dia d’avui, a cap manter se l’ha trucat per formar-ne part. Un extrem que contrargumenta el regidor d’ERC i president de la taula, Jordi Coronas, que afirma que, a través d’aquests plans d’ocupació de 12 mesos, els manters que s’hi inscriguin podran “millorar” la seva situació “d’irregularitat”. Per altra banda, els manters recriminen que el govern posa èmfasi en la part social de les conclusions, quan la veritat és que “la seva solució passa per més repressió policial i judicial”. “La seva gran proposta només és propaganda i busca titulars a la premsa”, lamenten.
Una protesta del ‘mercat rebel’ de fa uns dies. Foto: Twitter (@celmi909)
A la taula on van prendre part tots els partits –excepte PP i C’s en la segona reunió –, manters i entitats socials, no hi han participat els comerciants. De fet, aquesta va ser una de les queixes dels partits de l’oposició, que van coincidir a valorar que les conclusions “no aporten res de nou” a tot plegat, tal com van criticar des de CiU. El PSC, per la seva banda, va denunciar la “lentitud del govern”, mentre que la CUP va titllar l’anunci de “decebedor”. El PP va exigir “contundència” i Ciutadans va demanar el “compliment de la llei”. EMPARA AL TSJC El dia abans de la presentació de les conclusions municipals, la Taula del Comerç –formada per les principals associacions comercials, com la Fundació Barcelona Comerç, la Confederació de Comerç, Comertia o Barcelona Oberta– es va reunir amb el Fiscal Superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, per demanar “l’empara i la protecció de la instució davant del top manta i les respostes de les diferents administracions”, les quals considera “poc efectives”. Aquesta va ser la primera trobada que tenia
prevista la Taula de Comerç. La darrera es va produir dilluns 14 de març amb la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, la qual es va oferir a col·laborar amb la Guàrdia Urbana per combatre el top manta.
EL ‘MERCAT REBEL’ SEGUEIX Com ja han estat fent durant els últims caps de setmana, el col·lectiu manter va tornar a protestar el dissabte següent a Canaletes amb un nou ‘mercat rebel’, que va ocupar l’espai entre plaça Catalunya i la popular font amb desenes de manters. Des del sindicat demanen que “s’entengui” la seva “desconfiança” envers aquest “suposat govern del canvi”, al qual “li ha faltat valor i honestedat”. “La nostra lluita no és només per a nosaltres, sinó per a tots els pobres que viuen al carrer”, conclouen. Els botiguers, però, segueixen descontents amb tot plegat. Amics de la Rambla ha criticat la “manca de capacitat” municipal per abordar el problema i demana una actuació “decidida” per impedir el fenomen, alhora que insta a prendre “mesures socials” per donar una solució a aquelles persones “víctimes” de l’explotació de les xarxes de comerç il·legal.
Barna Centre torna a premiar la innovació dels botiguers GUARDONS4L’associació de comerciants Barna Centre va lliurar el passat 29 de febrer els 24ens premis Rosa de Plata, que premien els nous establiments oberts a la zona central del barri Gòtic i les millors remodelacions de botigues. Enguany els premis van anar a parar a El Pintxo de Petrixol, com a millor botiga de nova implantació, i a Bolsos Calpa i Cortefiel, en la categoria de millor re-
modelació d’un establiment –enguany el premi es va lliurar de manera compartida–. A banda de destacar la feina dels botiguers de l’eix, aquests premis volen reconèixer també l’esforç per innovar i reinventar-se contínuament. A l’acte, on va ser present l’alcaldessa, Ada Colau, també es va donar un premi a la trajectòria de Javier Cottet, expresident de l’associació, pel seu compromís amb el sector.
Discos Castelló posarà fi a 88 anys de vida a finals de mes
El cartell de comiat a l’entrada de la botiga. Foto: Twitter (@MartaSerres)
COMIAT4Un referent de la música a Barcelona s’acomiada. Els propietaris de Discos Castelló, ubicada al carrer Tallers número 7 des del 1928, van anunciar fa uns dies que abaixaven la persiana definitivament. Els motius del tancament, tal com va avançar l’edició digital de La Vanguardia, han estat principalment econòmics. Paral·lelament, les descàrregues –tant les legals com les il·legals– i el canvi d’hàbits de la clientela han acabat per donar el cop de gràcia a aquesta emblemàtica botiga que tancarà el pròxim 31 de març. Ara mateix, la botiga
està liquidant l’estoc amb descomptes de fins al 50%. Al seu Twitter la botiga ha donat les gràcies per les mostres de suport rebudes. “Us trobarem molt a faltar”, agraeixen.
UN REFERENT La botiga va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat el 2009, el mateix any que es va veure obligada a presentar un concurs de creditors. En els últims anys, l’empresa propietària de la botiga ja va tancar-ne d’altres als centres comercials de Gran Via 2 –a l’Hospitalet–, La Maquinista i l’Ànec Blau de Castelledefels.
Pobresa energètica zero
Serveis
Març 2016
líniaciutatvella.cat
13 |
» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la » Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas
El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu
Redacció
BARCELONA La pobresa energètica és una de les problemàtiques socials que més ha crescut els últims temps. Any rere any creix el nombre de famílies que no poden pagar els rebuts de la llum, el gas o l’aigua, o aquelles que tenen problemes seriosos per mantenir casa seva a una temperatura adequada. Els efectes de la pobresa energètica en la salut i en la qualitat de vida són inqüestionables, amb una especial incidència entre els nens, la gent gran i les persones amb malalties cròniques. Per ajudar a pal·liar aquesta situació, la Diputació de Barcelona augmentarà aquest mandat les actuacions per fer-hi front. En paraules de la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, el “suport a les necessitats dels ajuntaments en matèria social, com els plans d’urgència social o el combat contra la pobresa energètica, són una de les prioritats del mandat”. “Hi aboquem tots els nostres esforços, rascant d’on s’hagi de rascar”, assegura Conesa.
DIAGNOSI Des del mes de juliol, l’àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació està elaborant un estudi que ha de servir per tenir una diagnosi exacta i fiable del problema, incloent-hi tots els municipis de la demarcació. Al marge de l’avaluació teòrica, però, la Diputació també treballa la diagnosi sobre el terreny. Des del mes de novembre s’estan duent a terme dues proves pilot –al Consell Comarcal d’Osona i a Vilanova i la Geltrú– amb intervencions directes en 40 habitatges en situació de pobresa energètica. En aquestes llars s’hi està fent una auditoria energètica i s’hi estan instal·lant de forma totalment gratuïta elements de baix cost energètic. La intenció, detalla la Diputació, és ampliar les intervencions a tot el territori atesos els bons resultats del programa. ACTUACIÓ CONJUNTA Aquest any, i en base als resultats d’aquestes dues proves pilot, tots els governs locals de Barcelona tindran a la seva disposició una nova eina de suport en la lluita contra la pobresa energètica. Seran auditories i intervencions als habitatges que pateixin aquesta mena de pobresa.
Les faran, conjuntament, tres àmbits de la Diputació: Benestar Social, Habitatge i Medi Ambient. El principal objectiu serà la millora de l’eficiència i, també, la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Uns habitatges que hauran identificat prèviament els serveis socials municipals. La primera fase d’aquest nou pla preveu intervencions a 1.600 llars. SUPORT TÈCNIC A banda de la intervenció directa i de la diagnosi real de la situació a la demarcació de Barcelona, la Diputació remarca que renova el seu compromís amb els ajuntaments i els consells comarcals oferint-los suport tècnic per implementar, als municipis de menys de 20.000 habitants, la llei catalana de mesures urgents en contra de la pobresa energètica. Aquesta llei, en vigor des del mes d’agost, estableix, entre altres coses, que abans d’un tall de subministrament cal un informe dels serveis socials municipals. Això fa preveure un augment significatiu de la tasca dels equips professionals, que la Diputació està estudiant pal·liar amb noves línies d’ajuts econòmics.
Accions de continuïtat
AJUDES4Per altra banda, la Diputació de Barcelona continuarà donant suport econòmic als municipis perquè puguin fer les aportacions necessàries a les persones amb deutes amb les companyies subministradores, així com per facilitar una intervenció ràpida en situacions de pobresa energètica, a través dels programes de prestacions econòmiques
de caràcter social. També seguirà amb el suport formatiu als serveis socials municipals. Durant el 2015, més de 300 professionals van rebre formació sobre com abordar i gestionar la pobresa energètica, a través dels tallers que la Diputació ofereix en conveni amb l’Institut Català de l’Energia. La previsió oficial és formar-ne 300 més durant aquest any.
| 14
Esports
Futbol | El CF Barceloneta suma la segona victòria seguida
líniaciutatvella.cat
Línia ascendent del CF Barceloneta. L’equip va encadenar el segon triomf consecutiu el passat 12 de març a Valldoreix (1-3) i afronta els deu partits finals amb optimisme. El doblet de Dani Berganza i la diana de Sergio Obispo van donar els tres punts als de Joaquín Illescas. El dia 20 de març l’equip jugarà contra el CD Sant Genís - Penitents.
Març 2016
L’Atlètic Barceloneta es corona campió de Copa a Sabadell » Els mariners derroten el Sant Andreu en una final molt ajustada » L’equip perd a Grècia però continua tercer a la Lliga de Campions Redacció LA BARCELONETA Dotzena Copa del Rei per al Club Natació Atlètic Barceloneta. Els mariners van aconseguir ampliar el seu palmarès el passat dia 6 de març després de derrotar el CN Sant Andreu (6-7) en una final molt ajustada que es va disputar a la piscina de Can Llong de Sabadell en el marc del centenari de l’entitat de la capital del Vallès Occidental. Els andreuencs (que havien eliminat el CN Barcelona als quarts de final) van plantar cara fins al final i van poder empatar a l’última jugada del partit. Els homes de Jesús Martín van començar el seu camí cap a la final derrotant els amfitrions (713) i van resoldre el partit de la semifinal contra el CN Terrassa (69). Per la seva banda, el Sant Andreu va derrotar el Barcelona (12-6) i va segellar la classificació per a la final en un partit molt ajustat contra el Canoe (6-7). El Sant Andreu va començar el partit decisiu molt concentrat. Els homes de Xavi Julià van aconseguir un parcial de 2-0 gràcies a la gran actuació del seu porter, el mallorquí Ramón Lluís Sentís. Jorn Winkelhorst i Yago Bofill van ser els autors dels gols andreuencs. L’Atlètic va reaccionar al començament del segon període i el serbi Victor Rasovic va retallar distàncies quan només s’havien jugat dos minuts. I si en el primer quart Sentís havia estat un mur, en el segon temps Dani López Pinedo va tenir una actuació
El CB Ciutat Vella no pot remuntar i perd contra el SESE BÀSQUET4La gran segona part de l’equip no va ser suficient. El CB Ciutat Vella no va poder completar la remuntada i va perdre en el derbi contra el SESE (70-79) al CEM de la Ciutadella el passat 13 de març. Els del Virrei Amat van aconseguir una renda de 18 punts a la primera meitat (31-49) gràcies a una gran efectivitat en les cistelles de dos punts i a una bona defensa que els homes d’Àlex Gil no van poder superar. Després del descans, però, el partit va canviar. Aitor Andrés
(que va fregar la doble figura amb 18 punts i 8 rebots) es va carregar l’equip a l’esquena i va liderar la reacció de l’equip. Els percentatges de tir van augmentar i la defensa també va neutralitzar els atacs del SESE, però l’equip només va poder retallar la distància en nou punts i va encaixar la setzena derrota del campionat. El pròxim compromís de l’equip serà el dia 20 de març a les 6 de la tarda, en un altre derbi de la ciutat, en aquest cas contra el CB Grup Barna.
Sefir i Aiyabei es coronen en una Marató de rècord L’equip celebra la consecució del títol. Foto: CNAB
estel·lar. Els mariners van aconseguir l’empat pocs minuts abans del descans gràcies a un llançament sorprenent del txec Martin Famera. Després del descans va començar un intercanvi frenètic de gols. Dani Hernández va tornar a avançar el Sant Andreu, però Larumbe va aconseguir equilibrar novament el marcador. Aleshores van tornar a aparèixer els porters. López Pinedo i Sentís van aturar gairebé totes les accions ofensives dels dos equips, però els dos equips van aconseguir un gol més que situaven el 4-4 al final del tercer quart. Balazs Sziranyi va donar el primer avantatge del partit a l’Atlètic al minut 3 de l’últim període. Hernández va aconseguir reestablir l’empat al marcador, però el segon gol de Rasovic des de l’extrem tornava a situar l’equip per davant en el marcador.
Els andreuencs van tornar a empatar el partit, però Albert Español va aconseguir el gol de la victòria. Hernández va intentar empatar a la desesperada a 30 segons per al final, però el seu llançament va sortir alt. DERROTA A EUROPA Sis dies després, els mariners van viatjar al Pireu (Grècia) per jugar a la piscina de l’Olympiakos en la setena jornada de la Lliga de Campions. L’Atlètic va perdre (9-5) i va pagar un mal primer quart en el qual no va veure porteria. Malgrat aquest resultat, els de Jesús Martín mantenen la tercera posició al grup A de la màxima competició europea, que dóna accés a la Final Six que es disputarà a Budapest entre el 2 i el 4 de juny. El pròxim partit dels mariners a la Champions League serà el dia 16 d’abril contra el ZF Eger a la piscina de Sant Sebastià.
Un moment de la Marató de diumenge 13. Foto: ZMB
ATLETISME4Rècord per partida doble a la Marató del 13 de març. El primer ja se sabia, el de participació (20.221 van prendre la sortida de la prova), però el segon va arribar en la categoria femenina. La keniana Valary Jemeli Aiyabei va aconseguir la millor marca històrica de la prova (2 hores, 25 minuts i 26 segons) i juntament amb l’etíop Dino Sefir van confirmar la superioritat dels atletes africans en les curses de llarga distància.
Aiyabei va aconseguir la victòria en solitari després de marxar de dues de les favorites, les etíops Kassahun (guanyadora l’any passat) i Megersa. L’aragonesa Marisa Casanueva va aconseguir una meritòria quarta posició. Per la seva banda, Sefir va ser el més ràpid en completar els 42 quilòmetres i 195 metres, amb un temps de 2 hores, 9 minuts i 31 segons. La resta del podi va ser kenià, amb Albert Korir i Jafred Kipchumba.
Agenda
AGENDA MENSUAL
Març 2016
líniaciutatvella.cat
15 |
agenda@comunicacio21.com
CULTURA
DIJOUS 24 DE MARÇ 22:00 El grup JV & Two Moons s’acomiada del Harlem Jazz Club amb el seu darrer concert. Joan Vinyals, Ignasi Zamora i Pere Foved oferiran un recital de bluesi acoustic rock. / Harlem Jazz Club.
Julieta Venegas presenta ‘Algo sucede’ al Liceu Dg. 10 d’abril a les 20:00
TALLERS
El Parc de la Ciutadella celebra el Dia Mundial de l’Aigua Dm. 22 de març a les 11:30
El parc de la Ciutadella serà l’escenari del taller Aigua neta! Fem un filtre d’aigua, en el marc del Dia Internacional de l’aigua. Organitza l’Espai Lúdic Ambiental per a Famílies.
DISSABTE 9 D’ABRIL 11:00 El mercat de la Boqueria continua amb els tallers Cuina per a adolescents. En aquesta sessió, els participants aprendran a preparar bunyols de bacallà i pastís de formatge. / Mercat de la Boqueria. La cantant mexicana Julieta Venegas oferirà un concert al Liceu on presentarà el seu darrer treball, Algo sucede. A més, Venegas interpretarà els seus grans èxits. / Gran Teatre del Liceu.
DILLUNS 11 D’ABRIL 09:15 Primera sessió del taller Iogalates amb relaxació. En aquest curs, la professora Tesi Paiva ensenyarà els participants a relaxar-se fent servir tècniques del ioga i del pilates. / Centre Cívic Convent de Sant Agustí.
EXPOSICIONS
FINS AL 31 DE MARÇ Tarda Dona - Element metall. L’artista Carla Nebot reflexiona sobre les diferents facetes o arquetips de la figura femenina fent servir el metall com a element principal. / Casal de Joves Pau Alòs.
DES DEL 10 DE MARÇ Matí-Tarda La galeria Max & Sim acull la mostra Vernissage del pintor barceloní Joan Peralta. La col·lecció és una mostra de la dil·latada trajectòria artística de Peralta. / Galeria Max & Sim.
INFANTIL L’espectacle ‘Màgia Júnior’ celebra una funció especial
ESPORTS DIUMENGE 3 D’ABRIL
Dg. 3 d’abril a les 17:00
12:00 Partit de bàsquet masculí entre el CB Ciutat Vella i el Camping Bianya Roser corresponent a la vint-i-cinquena jornada de la Copa Catalunya. / CEM Parc de la Ciutadella.
Per vuitè any consecutiu, el Teatre del Raval és l’escenari de l’espectacle Màgia Júnior, un dels referents de la màgia i l’humor. El dia 3 d’abril, la companyia celebrarà una sessió especial. / Teatre del Raval.
El CF Barceloneta rep el Calaf al Municipal Dg. 10 d’abril a les 12:00
DIUMENGE 27 DE MARÇ 17:00 La biblioteca del Born Centre de Cultura i Memòria organitzarà la darrera sessió de Voleu sentir un conte?, una activitat pensada per als més petits organitzada per Bestiari. / El Born Centre de Cultura i Memòria.
DIUMENGE 3 D’ABRIL 11:30 El Museu Marítim organitza una nova jornada d’El planetari familiar, un taller per conèixer com la gent de mar es fixa en les constel·lacions per orientar-se. / Museu Marítim.
Partit de futbol corresponent a la vint-i-setena jornada del grup 11 de Tercera catalana entre el CF Barceloneta i l’Arrabal Calaf Gramenet. / Municipal de la Barceloneta.
| 16
líniaciutatvella.cat
Març 2016
Pròxima edició: 12 d’abril