Gracia 86ok

redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Normativa pàg 12 S’aprova el nou Pla d’Usos que aposta pel decreixement al nucli històric de la Vila

Esports pàg 20 Albert Poch (CE Europa): “Estic orgullós d’aquest equip i de pertànyer a l’Europa”

líniagràcia barcelona

Publicació quinzenal

Núria

liniagracia.cat · 3/6/2016 · Núm. 86 · Difusió controlada per OJD-PGD: 13.147 exemplars quinzenals

Leonardo

Marta

“Estic totalment a “He vingut a do“Penso que els okufavor d’ocupar els nar suport a aquespes poden gaudir locals, sobretot si ta protesta perquè d’un lloc, però a el propietari no els considero que s’ocanvi haurien d’ofa servir. Em sento cupen llocs inhaferir alguna cosa a la connectada a Gràbilitats. Estic a fasocietat. Per exemcia perquè aquí vaig vor del pensament ple, netejar el carebre un abús molt gran de la policia okupa, el qual moltes vegades es titlla de rrer, tenir cura de la gent gran... No ho sé, quan vaig venir a cobrir una altra pro- violent, tot i que sovint la violència la seria com un intercanvi. Els okupes testa com a fotògrafa.” provoquen els policies.” viuen així per ideologia.”

Cristina

“La primera nit d’aldarulls al Banc Expropiat vaig sentir el soroll de l’helicòpter i hi havia motos tombades i un cotxe. Vaig encreuar els dits perquè no pugessin a la zona de casa meva. Estava preocupada per la meva moto.”

Ara parlen els veïns Conflicte del Banc Expropiat · pàgs 10 i 11

Albert

Marta

Patricia

Carol

Òscar

Cristhian

“La idea que hi ha “No m’ha afectat “L’altre dia anava al darrere del Banc negativament, però amb moto amb el Expropiat és molt els primers dies, meu pare a la feina, bona. Ara bé, si els més moguts, no que està a prop del han desallotjat, haudeixava la moto a Banc Expropiat, i rien de buscar un prop per si de cas. vaig veure molta altre lloc on anar.

Era un espai que policia. Em va dir No cal arribar a les situacions extremes que estava bé per al barri. Entenc el conflicte, que estaven preparats per als aldarulls. hi ha hagut aquests dies.” però la premsa hi ha aprofundit poc.” No estic en contra dels okupes.”

“Vam assistir a la “Tinc un restaurant “El posicionament manifestació amb al costat i sí que de la policia és molt un nadó d’un mes ens ha afectat. No abusiu. Hem estat a i no vam patir per estem d’acord amb les protestes i en la nostra integriles protestes. La cap moment no tat. No entenc com setmana passada hem tingut por que la policia protegeix vam haver de tanens passi res per culpa dels okupes. És cert que hi ha ha- un propietari que especula, el qual no- car abans dimarts i dimecres, i dijous i gut aldarulls, però no sé si han estat pro- més té la intenció de guanyar més di- divendres també es vam veure afectats.

La gent no s’apropa a Gràcia.” vocats per grups violents o per la policia.” ners i fer encara més negoci.”

Pilar

“És patètic que els ofereixin un altre espai i que no el vulguin. Els okupes han llançat aigua amb lleixiu als Mossos. Sincerament, crec que és una vergonya. No hi ha cap necessitat de fer tot això.”

Albert

“Com a negoci sí que hi ha hagut pèrdues, però no hem de culpar el col·lectiu del Banc Expropiat. El problema és més de fons. La policia tampoc en té la culpa: ells són els guardians del sistema, tot i que sí que tenen una actitud molt prepotent.”

|2

lĂ­niagrĂ cia.cat

3

juny 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

3

Ciutat

juny 2016

líniagràcia.cat

3|

Colau va guanyar les eleccions el 24 de maig del 2015 després d’una intensa campanya (esquerra) i ha culminat el primer any de mandat pactant amb el PSC (dreta). Fotos: Arxiu

Ada Colau, un any després » BComú arriba als 365 dies de mandat amb diversos fronts oberts però amb el projecte consolidat » El pacte de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat marquen el primer aniversari Arnau Nadeu BARCELONA 365 dies passen volant. Això és el que deu pensar l’alcaldessa Ada Colau quan mira enrere ara que s’ha complert el primer any del seu mandat. Bé, tècnicament es complirà el 13 de juny, que és quan va prendre possessió, però tothom ha fixat l’efemèride en el 24 de maig, el dia d’aquelles eleccions municipals que van sacsejar tantes ciutats de l’estat, Barcelona inclosa.

Fins i tot la mateixa Colau també ja ho ha celebrat acompanyada dels seus en una jornada festiva al parc de l’Estació del Nord dissabte 28 de maig. Un dia que va permetre a BComú commemorar amb millor regust de boca una efemèride que institucionalment i políticament parlant ha coincidit amb la signatura de l’acord de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat, a Gràcia. Dos fets complexos i di-

fícils de digerir per la formació de Colau, que fa un any titllava el PSC de “màfia” i donava suport explícit als okupes de Can Vies, a Sants, quan ara ha de fer equilibris per acontentar tant el col·lectiu gracienc com la policia, sense gaire èxit, per cert. De fet, el primer ja els veu establishment i la segona –o com a mínim els seus sindicats– ha tensat notablement la relació amb el govern municipal.

Enrere queda aquella presa de possessió retransmesa davant la multitud que va omplir la plaça de Sant Jaume i aquell primer dia simbòlic de treball antidesnonaments a Nou Barris. “Sóc la mateixa”, reivindica ara Colau després de 365 dies de mandat, admetent però que governar l’Ajuntament li ha comportat més d’una contradicció i que voler canviar la ciutat amb 11 regidors –ara 15– resulta molt més complicat del que podia semblar al principi.

Tot i això, Colau ja ha complert promeses electorals, com la moratòria hotelera, les actuacions de

memòria històrica i de revisió del nomenclàtor, la limitació de sous –si bé oficiosament–, l’impuls de la connexió del tramvia per la Diagonal –tot i que amb pocs suports–, el pla de xoc i el pla de barris recentment presentat i també ha capitalitzat el suport als refugiats. Ara bé, queda feina pendent: millorar els processos participatius –crítica de la FAVB–, resoldre la crisi enquistada dels manters, seguir combatent els desnonaments –que no s’han aturat–, cuidar la relació amb els comerciants, resoldre el conflicte amb TMB... I, portes del consistori endins, redreçar la relació amb l’oposició i sobretot amb CiU, amb la qual l’enfrontament és sistemàtic.

Sigui com sigui, potser l’èxit més gran de Colau d’aquest primer any és haver consolidat el seu projecte. Ja ningú dubta que hi ha BComú per estona. L’ombra inicial de la moció de censura queda lluny. “Hem arribat per quedarnos”, deien. Ara queda clar que, durant tres anys més, segur.

Gràcia: canvi de regidor i el turisme al centre del debat BALANÇ4L’any de BComú al govern, en el cas de Gràcia, es tanca amb el conflicte que s’ha desencadenat arran del desallotjament del Banc Expropiat [veure pàgines 10 i 11]. El debat sobre l’ocupació, però, no ha girat només al voltant del Banc Expropiat. Abans, el desallotjament del Tres Lliris va provocar que els integrants d’aquest casal ocupessin, el passat mes de novembre, l’antiga comissaria de la Policia Nacional de Torrent de l’Olla amb Nil Fabra.

El turisme i la polèmica que l’acompanya, però, ha estat la gran qüestió que ha dominat el debat polític al llarg d’aquest any. La principal decisió del consistori al respecte ha estat que la majoria del districte ja no pugui acollir més places hote-

leres. Així ho recull el pla especial regulador (Peuat) que l’Ajuntament va presentar fa unes setmanes, tot i que no ha evitat, per exemple, que l’hotel de l’antiga Henkel tiri endavant. En paral·lel, l’Ajuntament també ha decretat “el creixement zero” dels pisos turístics. Dues apostes que Gràcia cap a on vas? ha qualificat de “positives però insuficients”.

Durant aquest any el Districte també ha viscut un canvi de regidor. Raimundo Viejo va renunciar al seu càrrec per formar part de la candidatura d’En Comú Podem a les passades eleccions espanyoles. El seu relleu el va agafar Eloi Badia, que fins aleshores era el cap de gabinet del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello.

|4

líniagràcia.cat

3

Ciutat

juny 2016

CiU veu Barcelona “degradada” » El portaveu convergent, Joaquim Forn, critica durament el primer any de govern d’Ada Colau » Trias cedeix protagonisme al seu número 2, que agafa força per ser alcaldable a les eleccions del 2019 Redacció BARCELONA La venda ambulant il·legal, mala gestió del turisme, proliferació de grups cannàbics o la vaga dels treballadors de metro. Aquests són alguns dels retrets que Joaquim Forn, portaveu de CiU a l’Ajuntament, va adreçar a Ada Colau en l’acte que els nacionalistes van celebrar el passat 1 de juny a l’Espai Francesca Bonnemaison per valorar el primer any de mandat de l’alcaldessa.

Davant la presència de l’expresident Artur Mas, els consellers Josep Rull, Neus Munté, Jordi Baiget i Santi Vila i el diputat al Congrés Francesc Homs, els líders de CiU a Barcelona van denunciar “degradació” a la ciutat, fruit de les decisions preses, diuen, per Barcelona en Comú. Al llarg de tot l’acte, el president del grup municipal de CiU i cap de l’oposició, Xavier Trias, així com Forn van criticar durament la gestió de Colau.

L’exalcalde va donar el tret de sortida a l’acte i a partir d’aquí va ser el portaveu qui fa agafar les reg-

nes. “Tenim reptes molt importants, com tornar a guanyar l’alcaldia”, va assenyalar Trias, just abans de donar pas a Forn, que el podria succeir el 2019 sent l’alcaldable de CiU a les pròximes eleccions municipals.

Els convergents dediquen ara els esforços a reivindicar el seu model de ciutat i a marcar distàncies amb les polítiques impulsades per l’executiu de Colau.

“La nostra no és nova ni vella política, sinó bona política”, va dir Forn en l’inici de la seva intervenció. A partir d’aquí, el seu discurs va centrar-se en el concepte concret de la “degradació” i en posar exemples que, segons CiU, ho evidencien.

“CONTRADICCIONS” A més, el portaveu convergent també va acusar Barcelona en Comú de “manca d’ambició” en la transformació urbana de la ciutat. “Detectem una voluntat ideològica de l’alcaldessa de menystenir el creixement”, va etzibar. “Com es redistribueix la riquesa si no se’n crea?”, va preguntar-se tot seguit.

Les crítiques de Forn, però,

van anar més enllà. Per exemple, qüestionant el model cultural actual de la ciutat, així com l’estratègia de Colau per projectar internacionalment Barcelona. “L’alcaldessa vol seguir comparant-se amb Madrid”, va lamentar.

El portaveu de CiU també va criticar el pacte de govern entre

Xavier Trias i Joaquim Forn van fer balanç del primer any a l’oposició. Foto: CiU

Barcelona en Comú i el PSC. Forn no va buscar l’enfrontament amb els socialistes, sinó que va continuar el camí de les crítiques a Colau i al seu govern. I és que el pacte suposa una “contradicció”, segons ell. “Colau es referia al PSC com el partit de la màfia”, va recordar. Les “contradic-

cions” que Forn va assenyalar de Colau no es van quedar aquí.

Concretament, el portaveu convergent va acusar el govern de “falsa consciència social” i de tenir “tendència al sectarisme”.

“Els principis només serveixen per a la campanya i després es desen al calaix?”, va concloure.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

3

juny 2016

lĂ­niagrĂ cia.cat

5|

|6

líniagràcia.cat

3

juny 2016

Agenda Nacional

26J: una nova oportunitat » Les noves eleccions espanyoles permetran al sobiranisme intentar mobilitzar més els seus votants » Els dos partits independentistes repeteixen candidats: Gabriel Rufián (ERC) i Francesc Homs (CDC)

Albert Ribas BARCELONA Les eleccions espanyoles del passat 20 de desembre no van ser dolentes per a l’independentisme, però tampoc es pot dir que fossin bones. ERC, amb nou diputats, i CDC –sota la marca Democràcia i Llibertat–, amb vuit diputats, van veure com la formació més votada va ser En Comú Podem, que va aconseguir 12 representants al Congrés. Ara, la manca d’acord entre els principals partits espanyols per formar govern dóna una nova oportunitat a l’independentisme per mobilitzar els seus votants el pròxim 26 de juny.

ERC i CDC, que aquesta vegada no es presenta en coalició, tornen a apostar pels mateixos candidats. Els republicans ho fan per la dupla Gabriel Rufián-Joan Tardà, amb Rufián com a número 1, mentre que la candidatura convergent l’encapçalarà Francesc Homs, que va derrotar en unes eleccions primàries Sílvia Requena.

Les dues formacions hauran de competir entre elles per atraure el vot independentista, però al mateix temps hauran d’intentar retallar la distància que els va separar el 20D de la candidatura d’En Comú Podem liderada per Xavier Domènech, el qual torna a afrontar el rep-

te al capdavant de la formació que impulsa Ada Colau.

“Sortim a guanyar. Nosaltres sí que podem, tenim les majories socials per fer-ho”, va declarar fa uns dies Rufián en una entrevista a l’Ara. Durant aquesta entrevista, el republicà també va assegurar que “votar Podem a Catalunya és rendir-se, és demanar permís”. D’altra banda, el candidat convergent, Francesc Homs, va assegurar en un acte de suport als imputats del 9N que “el 26J hem de tornar a les urnes per defensar Catalunya”.

BATET PER CHACÓN L’única cara nova per al 26J és la socialista Meritxell Batet, que substitueix Carme Chacón al capdavant de la llista del PSC després que aquesta última renunciés a finals d’abril a repetir com a candidata dels socialistes catalans. Batet té el repte de millorar els vuit diputats socialistes de les darreres eleccions. Tot i que ja eren uns resultats dolents per al PSC, les enquestes tampoc són ara gaire prometedores.

Per últim, Ciutadans, amb Juan Carlos Girauta repetint com a candidat, voldrà millorar els 5 diputats aconseguits, que van suposar una decepció després que les enquestes prèvies els van situar amb opcions de victòria; mentre que el PP de Jorge Fernández Díaz té totalment assumit que la seva batalla no passa per Catalunya.

La CUP i Unió, absents RENÚNCIA4El 20D va tenir una absència entre les formacions polítiques catalanes, la CUP. Ara a aquesta llista cal afegir-hi Unió, que va anunciar a mitjans d’abril que no repetiria.

Els democristians, després de no aconseguir cap diputat en els darrers comicis, en els quals van presentar Josep Antoni Duran i Lleida com a candidat, han decidit no tornar-ho a intentar. “No podem articular una proposta electoral a curt termini. No ha estat una decisió fàcil. L'hem pres amb el cap”, va explicar Ramon Espadaler. Tot i això, Espadaler va dir que la seva formació té futur perquè representa l’espai del “catalanisme centrat”. Un espai que el líder d’Unió veu orfe, motiu pel qual el partit ha recomanat a la militància que voti en

blanc perquè, segons Espadaler, “cap partit recull els nostres plantejaments”.

D’altra banda, els motius de la CUP per no presentar-se són coneguts. La formació de l’esquerra independentista, tal com va explicar abans del 20D en el seu Consell Polític celebrat a Perpinyà, considera que “no té sentit presentar-s’hi”. “No ens presentem a unes eleccions a les quals no ens sentim interpel·lats a fer-ho. El Parlament espanyol no és un marc d’oportunitat per a la consecució de la independència”, van afirmar els cupaires el mes de novembre a Perpinyà.

En aquesta ocasió, caldrà veure si algun membre de la CUP, tal com va fer l’exdiputat Quim Arrufat, recomana el vot per En Comú Podem o no.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

3

juny 2016

lĂ­niagrĂ cia.cat

7|

|8

líniagràcia.cat

Un diari plural

3

Opinió

juny 2016

4La gestió dels conflictes

Un diari participatiu

4Educació retallada

per Manel Fantassin Diu Eulàlia Reguant (CUP) que “no hem après res de Can Vies”.

S’equivoca, tothom n’ha après i l’alcalde Trias més que ningú atès que tot seguit hi va aplicar tècniques de resolució de conflictes –res nou, atès que l’Ajuntament de Barcelona compta amb agents de resolució de conflictes intervenint a diari als barris–. L’exalcalde ha explicat de forma clara a la premsa l’estratègia, que contemplava l’evitació del desnonament fins aconseguir el trasllat de les activitats culturals que es realitzaven al local de Gràcia i el convenciment que el desnonament generaria greus problemes de convivència.

Ara que s’ha produït allò previsible, hem vist com tenia raó l’exalcade en la previsió –ben òbvia, per altra banda– de la conflictivitat que generaria una acció contra aquell centre social. Molt més, en un context d’integració veïnal –fins i tot una persona molt de dretes molt de dretes me’n feia una bona valoració perquè la seva filla hi participava–, i en un moment en què pot ser molt útil exacerbar la violència policial, alhora que infiltrar dins de les manifestacions agents al servei de l’Estat, tot plegat per desestabilitzar el procés independentista.

Barcelona compta amb força treballadors municipals de resolució de conflictes. Si mireu per la xarxa veureu centenars de mètodes, cursos i normes sobre aquestes tècniques de mediació.

Les seves tipologies es poden esquematitzar de diverses maneres segons la forma, la relació i/o qui ho expliqui. Pel tema tan concret que ens ocupa, jo les

descriuria en tres tipus: 1-els sobrevinguts, 2-els crònics i 3-els artificials –generats per aconseguir objectius que no tenen res a veure amb el conflicte sinó amb les conseqüències derivades de la manipulació del mateix–.

Als països normals la policia acostuma a intervenir en els conflictes sobrevinguts, reservant els crònics per a les instàncies judicials i/o de mediació. Un conflicte sobrevingut (1) pot provocar violència cívica, per exemple entre comunitats, i la tasca policial pot servir per evitar-la fent ús de la violència legal. Un conflicte crò-

“Als països normals

la policia intervé en els

conflictes sobrevinguts i reserva els crònics per als jutjats”

nic (2) és, per exemple, el que enfronta Espanya a Catalunya des de fa més de 300 anys. Els ciutadans que defensen l’actuació policial contra els conflictes crònics són els mateixos que defensarien l’acció policial contra el catalanisme polític –bé, no tots, sempre hi ha l’excepció d’aquella claca convergent que s’esforça a culpar de tot la CUP dins les xarxes socials, perquè en l’intent d’abanderar posicions molt carques, viuen en estat de contradicció permanent, criticant la gestió nacional de la violència però justificant-la en l’aspecte

social, malgrat que els seus dirigents, com el mateix Trias, són moltíssim més assenyats–.

El punt 3, sobre els conflictes artificials, és el que ens ha de preocupar. La perversió de les estructures de qui vol ser Estat, per a boicotejar el mateix Procés que vol construir, és un indicador d’un altre conflicte, aquest amagat i silenciós però que actua com una quinta columna, infiltrant agents i executant una gestió policial injusta. És com voler justificar que es vol apagar un foc amb gasolina i després limitar-se a culpar el foc original, exonerant el piròman que l’ha magnificat.

Si hi afegim l’acció dels serveis secrets d’aquell Estat que ens oprimeix, que mai no dormen, encara és més greu el problema, atès que posa en dubta si la gestió de la crisi és solament maldestre i si hi ha connivència amb l’enemic. En tot cas, quin moment millor per generar un conflicte artificial que el que coincideix amb la negociació dels presuposts de la Generalitat? Quin context millor que el que enfronta la voluntat independentista d’una part del Parlament –aquella que vol desobeir Espanya i requereix de fons que caldrà captar apuntant alguns impostos als més rics– amb aquella altra part que només s’ha enfilat a carro independentista per por de l’electorat, però que faran tot el possible per retornar a formes d’opressió nacional i d’espoli fiscal “moderades” i per tant “més assumibles que les conseqüències econòmiques inicialment incertes de la independència”?

per David Rabadà

La política ja és una religió, si hi creus, t’enganyen, i si ets ateu altres t’acusen d’antisistema.

El Govern havia promès no fer més retallades però ves per on, i en educació, ara els hi diuen reassignacions. Treuen partides d’un lloc i les passen a un altre, és a dir, desvesteixen Sants per guarnir diables, tot un eufemisme per no dir retallades.

Potser, i sent economista la nova consellera, veu les escoles com una empresa a gestionar però l’educació no és una gestoria. El més flagrant és que ara es gastaran una milionada durant la campanya electoral sense reassignar-ho des del seu sou. Tot per entabanar-nos a votar, però sense donar suport

a l’ofici de fer pensar als futurs ciutadans, l’educació.

Fa també uns anys, i en plena crisi econòmica, aquests polítics es van gastar milions en aules digitals, creant un deute brutal que ara paguem amb menys professors, menys substituts, menys sou i menys pagues extres, però amb més aules embotides i més hores de classe, tota una situació que els docents viuen amb ressentiment, impotència i tristor.

Què injust que resulta aquest món, entre una classe política que gasta en diverses campanyes electorals i un poble que els hi paga el sou, els errors i els càrrecs vitalicis quan deixen el càrrec.

líniagràcia.cat

Dipòsit legal: B 43219-2010

publicitat 686 42 95 17

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniagracia@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

amb el suport de:

13.147 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#LaCUPdiuNo

#Desmemòria

@avallenc: La CUP ha fet una esmena a la totalitat al pressupost, però CDC ha fet una esmena a la totalitat del Procés a Tortosa.

@overs79: Quin dia més franquista: undécima del Madrid, Tortosa votant mantenir el monument a l'Ebre, Día de las fuerzas armadas a TVE...

#CunyadismeTaronja

@ValeroSanmarti: A mi el que em desassossega de l’anunci de Ciutadans és que al bar es coneguin tots i s'expliquin la puta vida entre ells.

3

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Un diari obert

juny 2016

líniagràcia.cat

9|

4"Lo búnquer baldaneta"

4Elogi de la paraula precisa

per Gemma Aguilera

per Jordi Lleal

Com és possible a Tortosa, governada per l'independentisme, els veïns hagin votat a favor de mantenir un símbol feixista que humilia milers de catalans morts per la República, i que a més, prometin convertir-lo en un símbol de memòria històrica i pau, com si es pogués esborrar la història i el patiment amb un parell de plaques? S'ho deuen haver preguntat aquests dies. I com és possible que, com a mínim els dos partits que governen, vulguin alhora construir un nou país basat en la radicalitat democràtica i que trenqui amb els errors de la transició espanyola, entre els quals hi ha la banalització del franquisme?

La resposta no és que a Tortosa siguin "uns fatxes", com s'acostuma a dir Ebre amunt. Fals. És la influència i l'herència de "lo búnquer baldaneta", per als forans botifarra negra farcida d'arròs, per als tortosins, símbol d'una oligarquia que es va gestar durant la dictadura, "un lobby de vuit famílies que tothom coneix, que fins als anys setanta controlaven la vida econòmica de la ciutat amb el bisbat, i que van inocular als tortosins una actitud de por, de “vigila què fas que no trobaràs feina, o vigila què dius que estaràs mal vist". És l'argument més sòlid que he sentit quan he preguntat el per què aquesta disfunció democràtica.

Una oligarquia tortosina que també té por de trencar definitivament amb el passat i que, pel que diuen, té tentacles transversals a tots els partits. Això ex-

plica la posició delirant d'ERC i ICV a nivell local amb aquest símbol feixista, però també del PSC i CDC, amb un currículum escrupolosament democràtic.

Tortosa va ser zona de guerra durant nou mesos, bombardejada per l'aviació italiana i atacada per la legió Còndor alemanya. Va ser front de batalla i víctima de la devastació. Els tortosins implicats en la República, o van ser detinguts o van emigrar. Els que es van quedar a Tortosa van ser l'embrió de "lo búnquer baldaneta", responsable d'un estat d'ànim social que encara limita emocionalment molts tortosins, que, evidentment, ni són franquistes ni tenen cap vocació d'humiliar demòcrates.

Però al marge de les raons personals, sentimentals, familiars o fruit de la ignorància, que hagin dut els veïns de Tortosa, i el mateix alcalde, a defensar la pervivència d'aquesta humiliació, tots ells han de ser conscients que han posat un gran pal a les rodes a Catalunya, un país que vol construir un estat democràtic i net de qualsevol violència simbòlica. Com expliquem al món que volem un país nou i modern, si sotmetem a votació la pervivència del feixisme al carrer?

Des d'avui alguns tenim un motiu més per aconseguir un estat independent, aplicar una llei de memòria històrica que impedeixi humiliacions com la de Tortosa.

Publicat a El Món

Davant l’allau de discursos vacus i farcits de ruqueries que ens esperen aquests pròxims dies de campanya per a les eleccions espanyoles, és hora de vacunar-nos l’oïda i la ment d’aitals nicieses. Joan Maragall digué: “Aprenguem el parlar del poble: no del poble vanitós que vos feu al voltant amb les vostres paraules vanes, sinó dels que es fa en la senzillesa de la vida. Aprengueu dels pastors i dels mariners”.

Joaquim Maria Puyal diu: “Jo ja era un noi enamorat de la paraula... i de vegades penso que la veu de la mare cantant-me una cançó, a l’hora d’anar a dormir, va ser el primer moment en què em vaig enamorar de la paraula i de la comunicació”. Xavier Antich escriu: La formulació aristotèlica és inequívoca: utilitzar la paraula per fer mal a algú, voluntàriament, és cometre injustícia. Igual que deixar passar pa-

raules injustes, sense denunciar-les per ser-ho, ja que les paraules no se les emporta el vent, és fer-se’n còmplice.

Una sola paraula, de vegades, pot arrossegar tota la violència del món, concentrada i destil·lada en només un mot.

El poeta Lluís Solà escriu en uns magnífics versos: “Ens cal la paraula per escoltar-nos/per acostar-nos al nostre cor, a la nostra ment/per imaginar-nos/Ens cal la paraula per testimoniar/abans de partir/abans d’acomiadar-nos/abans d’extingir-nos/Hem d’atènyer la paraula/l’hem d’inventar/Ens cal la paraula no per acomplirnos/car això no sembla que ens correspongui/sinó per acceptar-nos”.

Dic jo que pel diàleg, la paraula com més precisa i encertada millor i amb aquest arribar a l’entesa. La paraula és el que ens distingeix de les bèsties.

Parlen els

veïns

Et sembla bé la quantitat de terrasses, bars i restaurants que hi ha a la Vila? per Pau Arriaga

Charo

Dani

Neus

“La quantitat és “És l’adequada. Que “Sí, em sembla acraonable, perquè n’hi hagués més crec ceptable. Crec que als carrers no n’hi que generaria un si n’hi hagués més ha i totes són a les problema. Formen seria massa i desplaces. Les terraspart de l’encant del torbaria els veïns i la ses ajuden a donar barri, que és com gent que vol fer vida vida, però crec que un poble, però cal als carrers i a les places. Hi ha prou oferta, però els preus la situació comença a estar al límit. Això anar amb compte per no perdre’l. El que de segons quines places són un pèl ex- sí, crec que el que cobren a alguns llocs no em semblaria tan bé seria que s’obrissin evita que molts veïns hi vagin.” més hotels, que això sí que està saturat.” cessius, massa enfocats al turisme.”

Oriol

“Hi ha una bona oferta, però això també genera inconvenients, com el soroll. Com a usuari bé, però com a veí genera dubtes. La solució potser passaria per regular-ne els horaris. En algunes places es veuen més turistes que no pas veïns.”

Opinió en 140 caràcters @encampanya: Que dice Felipe que Chaves y Griñán es de lo más honesto que ha conocido en su vida. Y nosotros no albergamos duda alguna #X.

@EsthRB: Aquests que animen el Leo Messi al jutjat, criticaven els que feien el mateix amb la Pantoja? I ep, que i tant que el Messi és el millor del món.

@cristina_pardo: La Fiscalía pide 5 años para un hijo de Pujol. -¿El de Andorra? -¿El de la herencia? -¿El de Suiza? -¿Es el del blanqueo? -¿El de las ITV?

| 10

líniagràcia.cat

3

Banc Expropiat: parlen els veïns

juny 2016

Després del desallotjament moltes de les activitats del Banc Expropiat s’han traslladat a la vorera de davant. Foto: Línia Gràcia

Sense solució a la vista » El regidor Eloi Badia descarta la compra de l’immoble del Banc Expropiat pel seu preu “desorbitat” » El col·lectiu que ocupava l’espai diu que continuarà les mobilitzacions “fins que no tornem al banc” Albert Ribas GRÀCIA Després de l’esclat de violència arran del desallotjament del Banc Expropiat, ara toca preguntar-se com es desencallarà la situació. Dimarts l’opció de la compra de l’immoble per part del consistori era al damunt la taula, però el regidor Eloi Badia la va desestimar pel seu preu “desorbitat”. Badia va explicar que l’Ajuntament s’havia plantejat la idea que una iniciativa ciutadana capitalitzés la compra i que el consistori avalés l’operació.

La Directa havia avançat dimarts que el propietari de l’immoble hauria proposat al consistori que comprés el local per un preu d’una xifra de “sis zeros”. En un debat a BTV amb els portaveus dels grups municipals, la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va confirmar que el consistori s’havia reunit amb Bravo i va afegir que “si trobem un preu adequat, comprar podria ser una sortida”. Les paraules, pronunciades abans de les del regidor Badia van acabar de quedar desautoritzades quan Colau va fer un tuit on deia que “mai no s’ha plantejat comprar el local”.

En aquest escenari, cal afegir que les entitats del teixit associatiu gracienc temptejades pel govern perquè s’impliquessin en aquesta possible solució van deixar clar dimecres que veuen del tot

inviable implicar-se en una operació d’aquestes característiques.

UNA SETMANA COMPLICADA Feia mesos que es preveia el desallotjament. Els Mossos d’Esquadra, en compliment d’una ordre judicial, van arribar al Banc a tres quarts de deu del matí del dia 23.

El desallotjament es va allargar fins a les set de la tarda, un cop la policia va alliberar dues persones que s’havien encadenat a un bidó.

Era evident que la cosa no acabaria aquí. La plaça Revolució es va convertir en el punt de sortida, a les 9 del vespre, d’una marxa que va reunir més d’un miler de

Les entitats descarten una solució que passi per elles persones. Una hora més tard la manifestació es va desfer i van aparèixer els encaputxats. Els crits i la protesta pacífica van deixar pas a la violència. Intents de muntar barricades -desfetes per envestides dels furgons policials-, una furgoneta municipal incendiada, un cotxe bolcat i diverses motos cremades. La reacció dels Mossos va ser immediata: bales de ‘foam’, projectils viscoelàstics i cops de porra. Els aldarulls es van escampar.

Contenidors cremant, incidents

des de la plaça del Raspall fins a la Travessera i un grup d’encaputxats calant foc en una oficina de Catalunya Caixa. El balanç, 15 manifestants i 14 agents ferits i un manifestant detingut.

La segona nit d’aldarulls, dimarts 24, es va tancar amb una trentena de contenidors malmesos, sis mossos ferits lleus i, segons van dir des del Banc Expropiat, una vintena de manifestants ferits.

Tot això després que algunes persones aconseguissin tornar a entrar a l’immoble. Pel que fa al tercer dia de mobilitzacions, el més violent de tots, la batalla campal entre Mossos i una part dels manifestants va durar hores. El balanç va ser d’un detingut i sis ferits -quatre manifestants i dos mossos-.

Els incidents no es van acabar aquí. Diumenge passat, després d’una concentració festiva, es va viure un matí tens. El llançament d’aigua, farina i algun objecte contra la policia va acabar amb aldarulls i 22 ferits (15 manifestants i 7 mossos). Mentrestant, des del Banc Expropiat diuen que “fins que no tornem al Banc continuaran les mobilitzacions”. Unes mobilitzacions que ahir van tenir forma d’intent d’’escrache’ al propietari de l’immoble, Manuel Bravo Solano, a l’edifici del passeig de Gràcia on l’empresari té domiciliades algunes de les seves empreses. I és que, com admetia ahir el regidor Badia en un escrit al Facebook, no hi ha solucions màgiques per a conflictes complexos.

Els comerciants demanen resoldre-ho amb “urgència”

Un moment de l’intent d’’escrache’ a Manuel Bravo Solano. Foto: Twitter

VALORACIÓ4Els comerciants de Ramón y Cajal, de La Nova de Torrijos de Baix, de Travessera Centre, de Verdi Comerç i de Gran de Gràcia van emetre ahir un comunicat on declaren la seva “imparcialitat pels darrers esdeveniments viscuts a la Vila”.

Els comerciants demanen “amb urgència” una solució al problema i deixen clar que “no hi ha cap quantitat econòmica pactada”. Unes paraules que fan referència a l’anunci, per part de Jaume Collboni, d’un fons d’ajut de 25.000 euros per als comerços de la zona afectats pels incidents. Per últim, deixen clar que no volen ser “cap instrument per a qualsevol campanya”.

Deixant de banda aquest comunicat, Línia Gràcia també ha parlat amb dos representants dels comerciants. Des de Nova Travessera, el seu president, Ser-

gi Calafell, explica que els aldarulls no els han afectat, ja que els seus comerços estan una mica lluny de la zona on hi ha hagut les destrosses. Tot i així, Calafell demana que “s’obri un diàleg entre les parts i es busqui una solució”, perquè coneix “comerciants que diuen que aquests dies estan sent horrorosos”.

En la mateixa línia es mou David Rodríguez, president de la Unió de Botiguers Travessera i Casc Antic, que explica a aquesta publicació que els comerços de la seva associació no han patit de primera mà el problema. Rodríguez demana que “es dialogui, s’arribi a un acord i se solucioni el problema perquè Gràcia està donant una mala imatge que ens fa mal a tots”.

Per últim, afegeix que la gent del Banc Expropiat “no havia causat mai cap problema.

3

Banc Expropiat: parlen els veïns

juny 2016

líniagràcia.cat

11 |

Tampoc es posen d’acord » Alguns veïns defensen que les protestes han estat un parèntesi cabdal per defensar allò en què creuen » Segons altres, els okupes haurien d’haver marxat i veuen innecessari el “rebombori” d’aquests dies Pedro

“No m’he vist gaire afectat pels aldarulls provocats arran del tancament del Banc Expropiat, excepte un dia que vaig passar per davant del local i tenia la policia a una banda i els manifestants a l’altra.

Em vaig sentir desprotegit i una mica en perill. Estic a favor de la seva tasca.”

Neus Marmol GRÀCIA Des del passat dilluns 23 de maig, els veïns, comerciants i restauradors de la Vila de Gràcia han vist alterat el seu dia a dia a causa de les protestes, els aldarulls i els helicòpters sobrevolant el barri. Ara bé, per a alguns, aquesta alteració no ha estat negativa: creuen que la tasca social que es feia al Banc Expropiat era necessària i enriquidora -s’hi feien tallers, cursos i s’oferia assessorament jurídic en casos de desnonaments-. Per a aquests, les protestes han estat només un parèntesi en l’activitat quotidiana del barri. Un parèntesi necessari per defensar allò en què creuen, expliquen.

Altres, però, pensen que els okupes haurien de marxar si tenen una ordre de desallotjament. Aquest grup de veïns veu innecessari el “rebombori” d’aquests últims dies i creu que els grups violents han estat els que han provocat la policia.

Per contra, altres veïns creuen que l’ac-

tuació policial ha estat “desproporcionada” i pensen que l’actitud dels Mossos ha estat “prepotent”.

Alguns comerciants afirmen que els seus negocis no s’han vist afectats i donen suport a les accions del Banc Expropiat -fins i tot algun d’ells hi participava-. Altres denuncien pèrdues econòmiques importants al llarg dels dies en els quals s’han produït més aldarulls. Aquest ha estat, sobretot, el cas d’alguns restauradors, els quals han hagut de tancar abans els seus locals a causa de les protestes.

Tot i que la proximitat dels fets i l’agitació impedeix, ara per ara, analitzarlos amb perspectiva, a la Vila de Gràcia ha brollat un conflicte enquistat en la societat contemporània. Un xoc ja latent en casos com Can Vies, però extrapolable més enllà de l’àmbit local: les posicions irreconciliables de dues maneres de pensar i concebre el món. A Gràcia -i a Can Vies- la qüestió va més enllà dels desallotjaments: és el debat entre la propietat pública i privada, els valors socials, l’irresoluble dilema entre seguretat i llibertat i una llarga llista d’etcèteres.

Josep

“Vaig veure una petita càrrega policial. Això que feien aquests nois aquí estava bé, però el comportament després de les manifestacions pacífiques no ha estat correcte. Tampoc va ser bona, a parer meu, l’actuació de l’anterior Ajuntament: no hauria d’haver llogat el local.”

Jordi

“He estat a totes les manifestacions com a veí circumstancial. Val la pena defensar projectes com el Banc Expropiat. Han fet feina al barri i tenen un model participatiu i inclusiu. Com a negoci, no he tingut cap problema i des del Banc han anat informant els comerciants.”

Paco

“Normalment venim a Gràcia a prendre alguna cosa, però aquests dies hi havia aldarulls i hem evitat venir al barri. Quan sentíem l’helicòpter o sabíem que hi havia convocada una manifestació, ens hem quedat a Sant Gervasi, on residim.”

Marion

“Quan sortia de treballar el primer dia, vaig veure els aldarulls i vaig sentir l’helicòpter. No sabia què estava passant.

Vaig pensar que era molt estrany i vaig optar per agafar un altre camí per anar cap a casa. L’ambient era una mica perillós.

Normalment quan veig una protesta no canvio de ruta, però aquest cop sí.”

Enric

“No conec gaire les activitats que es feien al Banc Expropiat. Sé que donaven suport jurídic als desnonats i recollien roba. Ara bé, les maneres com han protestat violentament no les trobo bé. Van tombar motos i van cremar mig barri al llarg de diversos dies.”

Helena

“Al local no només hi havia joves, també hi havia gent gran. Era un centre social, no una casa okupa. Hi ha hagut gent que s’ha manifestat pacíficament i d’altres que volien brega. Vaig veure una quarantena d’encaputxats, que eren els que provocaven. Però no es pot generalitzar.”

Laura

“És una pena que hagin tancat el Banc Expropiat perquè feien una bona tasca social. Hi havia tallers, cursos, ajudaven en l’àmbit de l’habitatge... Jo sóc de les que creu que aquests dies hi ha hagut una actuació totalment desproporcionada per part de la policia.”

Juan Carlos

“Després del primer dia d’aldarulls vaig venir a veure què havia passat.

Hi havia una xerrada a la plaça de la Revolució, en la qual van parlar els antisistema per explicar la seva causa als veïns del barri. Hi ha un conflicte entre okupes i veïns.”

Joana

“Hem de pensar de manera global, social i intel·ligent per no convertir-nos en una societat egoista.

Sempre que hi ha un conflicte l’analitzem de manera puntual. Hem d'anar més enllà i debatre altres temes derivats. Tothom es queixa però pocs s'atreveixen a exposar-se i tots som responsables del món en què vivim.”

| 12

Gràcia líniagràcia.cat

Transport | Es recupera el bus de barri en diumenges i festius

3

juny 2016

El Govern municipal ha anunciat recentment que tornarà a recuperar el servei dels busos de barri en diumenges i festius. El consistori hi destinarà 1,3 milions d’euros anuals a la mesura per complementar l’oferta de línies convencionals i de la nova xarxa de bus. En el cas del districte tornaran a funcionar les línies de Gràcia/Can Baró, Penitents i El Coll.

Aprovat el Pla d’Usos que aposta pel decreixement al nucli històric » Inclou mesures per reduir les activitats de restauració al centre de la Vila però n’exclou els carrers limítrofs amb l’Eixample i Sarrià Redacció GRÀCIA El Consell Plenari de l’Ajuntament va aprovar el 27 de maig el Pla d’Usos del districte, que presenta una nova regulació pels establiments de concurrència pública i altres activitats. El document, que ha tirat endavant amb els vots de BComú, PSC, C’s i ERC, i l’abstenció de CiU, simplifica les zones de regulació en quatre àrees diferents i vol aconseguir, tal com han explicat des del Districte, “la disminució real d’activitats de restauració al centre de la Vila”.

Aquesta aposta pel decreixement, en el que es defineix com la ‘Zona Saturada’, es produirà en el cas que hi hagi llicències que caduquin, per sancions sense resoldre o per males condicions de l’establiment, entre altres causes. La ‘Zona Saturada’ comprèn l’interior

Les places de la Vila tindran una regulació més restrictiva. Foto: Arxiu

de la Vila. El document estableix una segona àrea, les ‘Zones de Contenció’, que inclou la corona de la Vila, Gràcia Nova i Camp d’en Grassot. En aquesta zona ja no s’aposta pel decreixement, ja que podran obrir nous establiments si primer en tanca algun. Les places de la Vila formen part d’aquesta zona però el document aclareix que s’hi aplicarà una “regulació singular i més restrictiva”.

Queden fora d’aquestes dues àrees tots els carrers limítrofs amb l’Eixample i Sarrià, que han estat inclosos a les ‘Zones peri-

metrals’ i que, per evitar conflictes normatius, es regularan en funció del que digui la regulació del districte veí. Per últim, hi ha les definides com a ‘Zones Genèriques, que són els barris del nord. Aquí es permetrà l’obertura de nous establiments perquè “l’augment regular de les activitats no ha de malmetre l’equilibri amb les necessitats de la població resident”.

El Pla d’Usos també incorpora la regulació de nous fenòmens. És per això que a la Vila no podran obrir noves botigues de plats preparats.

L’antic Consolat de Dinamarca obre les seves portes als veïns

EQUIPAMENTS4L’antic Consolat de Dinamarca va obrir fa uns dies les seves portes als veïns en el marc del debat per decidir el seu futur.

Per decidir els usos que tindrà el futur equipament, s’ha posat en marxa un procés participatiu entre els veïns i les entitats veïnals.

Durant el procés participatiu Decidim Barcelona algunes de les propostes dels veïns van ser que l’antic Consolat de Dinamarca es transformi en un espai per acollir activitats culturals, un espai de

trobada i socialització al barri o un espai d’acollida d’entitats de lleure o socials. Al llarg d’aquest mes de juny se celebraran més trobades per decidir el seu futur i també el de Can Carol.

La casa, cedida l’any passat per la Diputació de Barcelona a l’Ajuntament té més de 470 metres quadrats i està situat en un extrem del viaducte de Vallcarca, a tocar del barri del Coll. És una zona amb pocs espais d’ús col·lectiu comparat amb el nombre d’entitats que hi ha.

L’antic Consolat de Dinamarca serà un equipament veïnal. Foto: Arxiu

El Coll, de Festa Major CELEBRACIÓ4El barri del Coll està, des d’avui, de Festa Major.

La celebració, que s’allargarà fins al 19 de juny, uneix les Festes Jovels del Coll i la Festa del Coll, que fins al 2014 es feien de forma separada.

La Festa Major programa un cartell farcit d’activitats pensades per a tots els públics, entre les quals hi ha concerts i balls, la festa de l’escuma, la Tabalada, el correfoc, l’esperada cantada d’havaneres La Mar Salada i la traca

final, a càrrec de la Malèfica del Coll. La majoria d’actes, als quals també cal afegir el pregó de Carme Porta, concerts, balls, la festa de l’escuma, el cabaret, la botifarrada el cinema a la fresca o el torneig de petanca, es fan al Parc de la Creueta del Coll.

Per als més joves, les Barraques del Coll són l’espai referent.

Enguany tornaran a oferir un ampli ventall de concerts. L’acte central serà la 13a edició de la Coll Reggae Sound System, una de les

activitats musicals gratuïtes més esperades de la Festa Major, que se celebrarà el dissabte 18 de juny al Mirador de Joan Sales.

El director del Centre Cívic El Coll, Xavi Franch, ha destacat que l’edició d’aquest any de la Festa Major del Coll “serà la primera en què hi haurà una comissió de treball que aplega diferents grups, entitats i serveis del barri i amb la qual treballem perquè esdevingui la Comissió de Festa Major del Coll”.

3

Gràcia

La primera tarda sense cotxes a Gran de Gràcia arriba demà Redacció GRÀCIA El carrer Gran de Gràcia viurà demà el seu primer dissabte on els cotxes cediran, en part, el seu protagonisme als vianants.

Aquest eix viari es tallarà al trànsit des del Pla de Salmerón fins a Nil Fabra, des de les cinc de la tarda a les nou del vespre.

Aquesta mesura s’aplicarà, a partir d’ara, el primer dissabte de cada mes.

La decisió del Districte té la intenció d’aconseguir que els veïns puguin recuperar, durant unes hores, l’espai públic per passejar a peu o en bicicleta, practicar esport i crear nous espais de trobada que permetin organitzar activitats a l’aire lliure.

Demà, amb motiu de la inauguració de la mesura, hi haurà animació musical a càrrec d’una banda de música i també es promouran diferents activitats relacionades amb la cultura popular i jocs al carrer i s’incentivaran iniciatives relacionades amb l’economia social i solidària.

Per tal de dur a terme aquesta aposta, el districte ha elaborat un pla d’actuació que estudia

Els vianants, protagonistes demà a la tarda a Gran de Gràcia. Foto: Arxiu

com compatibilitzar l’activitat dels locals de planta baixa, el passeig dels veïns i les necessitats d’accés puntuals dels vehicles per tal d’aconseguir millorar la convivència entre aquests diferents actors.

El regidor del districte, Eloi Badia, ha destacat la voluntat que aquesta mesura “permeti els veïns i les veïnes reapropiar-se de l’espai públic, fer-se’l seu i gaudir-ne”. “És una mesura que reverteix directament en la qualitat de vida de les persones”, considera Badia.

Des del Districte expliquen que la mesura s’implantarà, en una primera fase pilot, durant un any i es farà un seguiment del seu funcionament a través del Consell de Comerç, el Consell de Medi Ambient, la Comissió de treball de Mobilitat i els Consells de Barri de la Vila de Gràcia, Salut, Vallcarca-Penitents i el Coll.

L’avaluació es farà tenint en compte diferents indicadors, com ara el nombre d’activitats, enquestes de valoració, les entitats i persones que fan ús de l’espai públic i una memòria econòmica.

juny 2016

líniagràcia.cat

13 |

El CAT recorda la figura i el mestratge de Joan Serra

PRESENTACIÓ4El Centre Artesà Tradicionàrius recordarà el pròxim 10 de juny la figura de Joan Serra a través de la presentació del llibre ‘La dansa a l’escola. El mestratge de Joan Serra’ i l’estrena de l’espectacle de música i dansa ‘Sols’, de Carles Belda i Jordi Rúbio. Serra, pedagog de la dansa tradicional catalana, va morir el juliol del 2013.

L’acte arrencarà a les vuit amb la presentació del llibre, que descriu l’extraordinària personalitat de l’artista i contribueix a recordar la vida i l’obra de Serra. El seu autor, Joan Figueres, mostra com Serra aconseguia fer

viure la vida als seus alumnes des del moviment i la dansa.

La jornada seguirà a les 10 a la sala de concerts amb l’espectacle musical ‘Sols’, on Carles Belda i Jordi Rúbio, nebot de Joan Serra. Els dos artistes vallesans posen en escena les seves vivències i experiències i tracen un recorregut pels seus coneixements artístics amb un repertori que cobreix el territori català. Els tipus de dansa i músiques que més dominen aquests dos artistes, com ara un ball de gitanes, la balanguera, la jota, la sardana, el fandango, el bolero o la farandola, seran els autèntics protagonistes.

| 14

L’acolliment familiar

líniagràcia.cat

3

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

juny 2016

» Cel Obert facilita el contacte entre nens amb dificultats i persones que vulguin acollir-los » Actualment l’associació treballa amb una vuitantena de famílies i gairebé un centenar d’infants Redacció BARCELONA La història de l’Associació d’Ajuda Social Cel Obert es remunta a fa 15 anys, quan un grup de professionals de l’àmbit social va obrir aquest centre d’atenció a nens i adolescents en risc social. Actualment, Cel Obert treballa amb 78 famílies i té 93 infants en seguiment.

Entre altres serveis, l’associació funciona com a intermediària en els acolliments i en els casos de famílies col·laboradores, és a dir, s’encarrega d’ajudar a fer possible que els nens que viuen als centres residencials de la Generalitat puguin gaudir de l’ambient familiar necessari per poder créixer i desenvolupar-se personalment, socialment i emocionalment.

“L’adopció i l’acolliment o la col·laboració són dues coses completament diferents”, remarca Lídia Moreno, coordinadora de l’associació. “L’acolliment és un procés totalment altruista i desinteressat,

que neix de la voluntat d’ajudar un nen”, afegeix, al mateix temps que subratlla el caràcter temporal d’aquest procés i avisa que els infants continuen mantenint el contacte amb la seva família. “Es tracta d’atendre el nen mentre la seva família no ho pot fer i no pot conviure amb ell”, detalla.

Entre les dues tipologies, però, hi ha diferències.“En el cas de les famílies col·laboradores, les estades dels nens són en dies festius, caps

de setmana o vacances, però durant la resta de l’any continuen vivint al centre. En canvi, les famílies d’acollida sempre conviuen amb el nen”, diferencia la coordinadora.

QUÈ CAL FER? El primer pas per a tothom qui vulgui ajudar i acollir un nen és fer una entrevista informativa sense cap compromís. Si les parts acorden continuar endavant, comença un procés d’estudi con-

“Només cal tenir la voluntat d’ajudar un nen”

sistent en una sèrie d’entrevistes amb el psicòleg i el treballador social i una formació que es realitza de forma grupal.

Si el procés acaba bé, comença la part més gratificant de l’experiència: la convivència del menor amb la seva nova família.

Aleshores la feina es converteix en un seguiment i es dibuixa un calendari de visites amb la família, que monitoritzen els professionals del centre. “Amb tot

aquest procés es pretén que les persones d’acollida no jutgin ni rivalitzin amb la família biològica i que intentin integrar-la emocionalment al seu entorn”, afegeix la coordinadora.

Tot plegat, per garantir l’èxit d’una opció diferent de l’adopció però igualment necessària.

I el seu futur?

Ja es veurà. La nena hi continuarà sent i nosaltres no ens hem posat un horitzó en aquest sentit. I si algun dia la Generalitat creu que ha de tornar amb la seva mare, passarà. En som conscients.

pecte de la nena. Crec que això ha fet que ens acostem encara més.

Per a més informació: www.cel-obert.com 93 311 69 05

Isabel / mare d’acollida

Fa gairebé cinc anys que la Isabel i el seu marit, el David, comparteixen la seva vida amb una nena. Primer van començar com a família col·laboradora, però ja fa temps que l’han acollit. uins són els motius que us van portar al teu marit i a tu a acollir un infant? És una decisió totalment personal.

Nosaltres podem tenir fills, però vam decidir col·laborar amb un centre d’acollida perquè considerem que malauradament molts nens pateixen una sèrie de situacions que els vénen donades per les circumstàncies de la seva família i volíem ajudar.

Q

Com vau conèixer Cel Obert?

Ens vam posar en contacte amb un centre residencial que hi ha a prop d’on vivim nosaltres i ells ens van posar en contacte amb Cel Obert. Allà vam fer tot el procés de mesos amb l’avaluació i tots els tràmits i aleshores vam conèixer la nena i ens va semblar que era una bona opció. L’únic que vam

demanar és que l’infant que acollíssim fos d’aquí.

Què recordes del primer dia que vas veure la nena?

[Riu]. Es va amagar sota una cadira, perquè li feia vergonya. Va ser un dia de nervis, però per a totes dues. Et preguntes si li agradaràs o no... Tens molts dubtes, però tinc un record positiu del primer dia.

Va ser natural, vam estar jugant una estona i els educadors van ajudar a suavitzar la situació.

Primer vau decidir començar com a família col·laboradora...

Per qüestions de temps era la millor opció per al meu marit i per a mi. No ens perjudicava en el nostre dia a dia i al mateix temps podíem transmetre-li el nostre amor.

Va començar venint amb nosaltres

un cap de setmana cada mes, més tard s’hi van afegir dies festius, vacances... Es va adaptar molt bé i va arribar a un punt que fins i tot anàvem a parlar amb la seva tutora.

Quan vau fer el salt a l’acollida?

Ja fa més d’un any i mig, el setembre de 2014. Vam fer la sol·licitud i ens van tornar a avaluar, però la Generalitat va donar el vistiplau i aquell curs escolar ja el va començar amb nosaltres. Recordo molt vivament el dia que va arribar a casa amb la motxilla gran, no amb la dels caps de setmana. Tot i això, continua tenint contacte amb la seva mare, li portem perquè es vegin un cop al mes. S’ha creat una relació molt còmoda per a tots, li facilitem les coses i tot això ella ho nota i està contenta.

Què us ha aportat tot el procés amb la nena?

El meu marit i jo estem més en sintonia en moltes coses. Abans estàvem constantment entrant i sortint de casa i, tot i que no hem canviat gaire, pensem el mateix res-

Com valores l’experiència? La recomanaries?

El procés és una mica feixuc, però val la pena i quan veus que la nena s’esforça i vol ser responsable sents una gran satisfacció. Sens dubte ho recomanaria, però tothom qui vulgui ha de ser conscient que és una gran responsabilitat. No té res a veure el model de família, només cal tenir les idees clares i la voluntat d’ajudar un nen.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

3

juny 2016

lĂ­niagrĂ cia.cat

15 |

| 16

líniagràcia.cat

3

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

juny 2016

veïns en línia

L’estat de la ciutat, a examen La FAVB ha dut a terme una enquesta a una cinquantena de col·lectius veïnals per tal de conèixer quines són les millores que els veïns reivindiquen en temes com urbanisme o mobilitat INFORME/ Els veïns tenen molt a dir en com volen que sigui l’urbanisme dels seus barris.

Així ha quedat demostrat en un informe que la FAVB ha presentat recentment en el marc del Fòrum veïnal sobre l’urbanisme de la ciutat. El document, que mostra el resultat de dos qüestionaris que han contestat 52 associacions de veïns, recull les conclusions de la consulta ordenades per districtes i reflecteix les demandes en àmbits com l’urbanisme, la mobilitat, l’ensenyament o els equipaments.

Així doncs, a Sants-Montjuïc els veïns denuncien la desigualtat que hi ha entre la Marina i la resta de barris. El veïnat considera que cal millorar la mobilitat d’aquest territori i potenciar l’oferta lúdica i de lleure per a tothom. També denuncia la contaminació de les zones industrials. Des dels barris propers al nucli de Sants, es demana lluitar contra el soroll de les terrasses a les nits.

Els resultats a les Corts, en canvi, incideixen a instar l’Ajuntament a considerar molt més les decisions dels veïns en el projecte de les superilles o en les reformes de la Colònia Castells –ja encaminada– o el pla Anglesola.

Els cortsencs també reclamen una residència pública per a persones amb discapacitats, posen l’accent en la pobresa i les persones que dormen al carrer cada nit i demanen millores en el manteniment de les zones verdes.

A Sarrià-Sant Gervasi la mobilitat i la reivindicació de més línies de bus nocturn és el tema estrella. Des de Can Caralleu volen un local per a l’associació de veïns i que es reasfaltin els carrers i a les Planes creuen que cal combatre el soroll dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Els espais per als vianants i de convivència pública són les grans demandes a l’Ei-

Milers de ciutadans surten al carrer per defensar els drets socials i laborals MANIFESTACIONS/ El cap de setmana del 28 i el 29 de maig, la ciutat es va convertir en l’escenari de dues manifestacions en defensa dels drets socials i laborals.

La primera d’elles, anomenada Marxa de la Dignitat, va reunir prop d’un miler de persones d’entitats, partits polítics i sindicats als Jardinets de Gràcia. Sota el lema ‘Pa, treball, sostre i dignitat’, els manifestants van protestar contra les polítiques d’austeritat, van reivindicar el dret a l’habitatge i van demanar igualtat social i unes condicions laborals dignes. Els participants van recórrer el passeig de Gràcia i van acabar la seva marxa a la plaça de Catalunya, on es van fer els parlaments i es va cloure l’acte.

La segona concentració, la que es va organitzar diumenge 29, va ser molt més nombrosa (60.000 assistents segons els organitzadors, 8.000 segons la Guàrdia Urbana). Sota el lema 'Els drets no se suspenen: treball digne, drets socials i democràcia real', més de 40 sindicats i entitats socials i sobiranistes van convocar aquesta manifestació com a resposta a les suspensions de les lleis d'emergència energètica i habitacional i de la llei d'igualtat per part del Tribunal Constitucional. La manifestació va començar a la plaça Urquinaona, va baixar per la Via Laietana i va acabar al Pla de Palau, davant la seu de la Delegació del govern espanyol a Barcelona.

Una imatge de la protesta del dia 29. Foto: CONFACV

xample. A més, els veïns reclamen la creació d’escoles, de zones verdes i la necessitat d’impulsar l’habitatge de protecció oficial, millorar la gestió del turisme a la Sagrada Família i avançar en la connexió del tramvia.

El turisme també és l’eix central de les demandes a Ciutat Vella, però els seus veïns també volen més equipaments i la millora de l’accessibilitat a escoles i residències. A la Barceloneta demanen reforçar el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del barri.

Pel que fa a Gràcia, la gran reivindicació que fan els veïns és la renovació del Pla d’Habitatge. Altres demandes són la millora de les voreres al nord del districte i la modificació de la línia de bus 87. També es demana reformar l’entorn de la plaça Joanic.

Els veïns de Sant Martí reclamen més diàleg amb les institucions. A més, volen equipaments públics i esportius per a totes les edats i que es reforci la xarxa d’autobusos.

També demanen que es doni una empenta al teixit industrial del districte.

A Sant Andreu es posa el focus en la resolució dels plans urbanístics vigents que estan aturats, com el PERI de la Maquinista a Bon Pastor. La mobilitat és una altra gran demanda i els veïns reclamen que s’avanci en les obres del TGV. La reivindicació més important a Nou Barris és la remodelació i el manteniment de l’espai públic. La renovació i millora dels parcs o el reforç de la xarxa de transport urbà són els altres punts que consideren que cal millorar.

Per últim, els veïns d’Horta-Guinardó també incideixen en les deficiències del transport públic i reclamen millores als carrers i nous centres educatius i sanitaris.

Preparen un fòrum sobre turisme per al mes vinent TROBADA/ Els dies 1 i 2 de juliol, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) organitzarà un fòrum veïnal sobre turisme amb la col·laboració de la FAVB i la CONFAVC. “El fòrum neix perquè volíem crear un espai obert on poder parlar de temes que no podem parlar durant les assemblees”, explica Daniel Pardo, de l’ABTS. Les activitats es faran a l’Espai Jove La Fontana de Gràcia i arrencaran amb la presentació a càrrec de les entitats organitzadores i dues ponències de geògrafs que generaran temes de debat obert. Durant el matí del dia 2 s’organitzaran tallers i dinàmiques participatives sobre temes com el canvi d’usos en espais públics, el model econòmic o la situació del port amb els creuers, el medi ambient i la sostenibilitat, on participaran activistes del Comitato Nograndinavi d’Itàlia. A la tarda es farà un debat sobre formes d’autoorganització i la cloenda, amb música a l’aire lliure.

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

3

juny 2016

líniagràcia.cat

17 |

veïns en línia que “És molt important que es fomenti la Reclamen Telefónica compleixi solidaritat entre barris, d’aquí o de fora” un conveni de 2007 Joan Maria Soler / vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) ENTREVISTA/ Del 27 d’abril al 2 de maig, una delegació catalana va visitar Buenaventura (Colòmbia) per supervisar sobre el terreny l’actuació de l’empresa catalana TCB, acusada de greus impactes socials i ambientals. Entre els integrants de la delegació hi havia Joan Maria Soler, vicepresident de la FAVB. Ara parlem amb ell d’aquesta experiència i de la voluntat de la FAVB de defensar els drets humans més enllà de les fronteres de la ciutat.

Com va anar el viatge a Buenaventura?

Va ser revelador. Vam poder conèixer una realitat molt diferent de la que vivim a casa nostra, però amb la qual tenim alguns vincles, com la presència de l’empresa TCB, que és catalana. Allà hi volen construir el port més important de l’Amèrica Llatina al Pacífic i això altera, i molt, la vida als barris costaners.

Van poder visitar les instal·lacions de l’empresa? Els van rebre bé?

Sí, la rebuda va ser correcta, molt ben preparada per part d’ells, cuidant tots els detalls al màxim per transmetre una imatge de transparència i netedat.

A banda d’aquesta empresa, també volien confirmar si altres companyies catalanes tenen interessos a la ciutat. Què van trobar?

Volíem parlar amb Esteyco perquè han fet el masterplan de Buenaventura, però no van respondre la nostra petició fins una hora abans que agaféssim l’avió de tornada. Ens fa la sensació que volien evitar la trobada.

Fa un any, el Parlament es va comprometre a seguir la situació. S’ha fet alguna cosa al respecte des de les institucions?

Sí, de fet el viatge forma part d’aquesta voluntat i el passat dia 3 vam fer-ne una presentació al Parlament. A més, sabem que es vol impulsar un organisme per vigilar el comportament ètic de les empreses catalanes a l’estranger.

Es tracta d’una zona que supera tots els índexs del país en violència i vulneracions de drets humans. És tan greu la situació?

Molt, i no només al país, sinó a tot el continent.

De fet, només Juárez, a Mèxic, té una situació pitjor. La població pateix una pobresa extrema, no hi ha hospitals –el més proper és a Cali, a 150 quilòmetres– i com a molt tenen 2 o 3 hores d’aigua potable al dia. La gent es queixa que, mentre grans empreses fan el seu gran negoci, les condicions de vida no milloren.

Creu que és positiu per a la FAVB implicarse en accions exteriors o s’hauria de restringir l’àmbit d’actuació a la ciutat?

Creiem que és molt important que es fomenti la solidaritat entre barris, siguin de la nostra ciutat o de fora. Això forma part del nostre ADN.

Van poder comprovar si, com creien, la filial de l’empresa TCB està implicada en la vulneració de drets humans a la ciutat?

No som detectius, però la gent assenyala aquestes empreses i diu que, per activa o per passiva, tenen relació amb la situació de violència. Però no tenim elements per arribar a una conclusió així. Tot i això, les dades diuen que en els darrers anys hi ha hagut uns 8.700 assassinats i més de 2.000 desapareguts.

Què els diria als veïns que volen ajudar en casos com aquest? Què es pot fer des d’aquí?

Han de saber que hi ha un organisme que vetlla pel dia a dia a Buenaventura i a tot aquest país, que és la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, i hi ha moltes maneres de col·laborar amb ells. Per part nostra, volem continuar amb el projecte i fer xerrades explicatives als barris, però això encara hem de treballar-ho bé.

Segueix la lluita dels veïns del Rec Comtal URBANISME/ La Plataforma contra l’Hotel del Rec Comtal i en Defensa del Patrimoni Històric va tornar a organitzar una assemblea el passat 28 de maig. “Van venir una cinquantena de veïns i vam explicar que ens oposem a la construcció d’un bloc de pisos socials: creiem que l’espai no és el més adequat”, explica Maria Mas, coordinadora de la plataforma.

Mas explica que estan recollint signatures en contra del bloc i diu que volen fer una altra trobada abans de l’estiu. A més, el dia 17 d’aquest mes, l’Antic Teatre organitzarà una actuació reivindicativa que anirà des del Palau de la Música fins al davant de l’hotel.

La FAVB defensa la tasca social del Banc Expropiat i confia en la seva continuïtat OCUPACIÓ/ En un comunicat que signa conjuntament amb l'Associació de Veïns de la Vila de Gràcia, la FAVB es va posicionar a principis de mes en contra del desallotjament del Banc Expropiat (Gràcia), va defensar la tasca social que els col·lectius que l’han gestionat han dut a terme i va reafirmar el seu suport a trobar una solució que permeti la seva continuïtat i a desenvolupar polítiques “que frenin el procés especulatiu que està en l’origen del problema”.

La federació critica el desallotjament del local, assegurant que és“una mostra de com s’ha resolt la crisi financera generada per la bombolla especulativa”. La FAVB denuncia la “persistent pressió especulativa” que pateix la Vila de Gràcia i assegura que “l’immoble mai no hauria hagut de tornar a mans priva-

EQUIPAMENTS/ El passat 31 de maig, sis associacions de veïns van denunciar l’incompliment d’un conveni que l’Ajuntament i Telefónica van signar l’any 2007. La companyia es comprometia a assumir la conversió de nou edificis antics en equipaments a canvi de la requalificació d’un solar.

Els veïns van reclamar que el tema torni a sobre la taula i van anunciar que han demanat una reunió amb la regidora Janet Sanz per conèixer la seva valoració del conveni, analitzar les possibilitats que hi ha perquè la ciutat rebi els equipaments i revisar el projecte d’edificació a l’antic edifici de la companyia a l’avinguda de Roma.

des i les entitats del barri tenen tot el dret de reclamar-lo per a fins socials”. Des de la FAVB apunten que cal trobar una solució i que, segons ells, aquesta passaria per una reflexió conjunta entre els col·lectius del Banc, el teixit associatiu del districte i les administracions, que “han de fer tots els esforços per obrir portes i no enquistar la situació”.

La FAVB també lamenta la situació de tensió que viu el barri i destaca “les mobilitzacions pacífiques” dels veïns, tot i que apunta que no els semblen “adequades determinades actituds”. El comunicat també té paraules per a l’acutació policial, la qual titlla de “forassenyada” i diu que “ha contribuït a trencar el clima de convivència”. Per últim, la FAVB denuncia la gestió que Xavier Trias va fer del cas durant el mandat passat.

Marea Pensionista: no a la politització de la justícia REIVINDICACIÓ/ La Marea Pensionista ha tornat a fer sentir la seva veu. Aquesta vegada, la plataforma va organitzar una concentració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el passat 10 de maig per mostrar el seu rebuig a la politització del sistema judicial.

“Van venir gairebé 500 persones i vam protestar perquè els jutges primen els interessos dels polítics als dels ciutadans”, explica el portaveu Domiciano Sandoval.

Els pensionistes van protestar per la congelació del sistema públic de pensions amb efecte retroactiu.

Sandoval explica que, si cal, portaran les seves reivindicacions al Tribunal d’Estrasburg.

| 18

Comerç líniagràcia.cat

Sorteig | Arriba la loteria de Sant Pancraç de Travessera i Casc Antic

3

juny 2016

La Unió de Botiguers de Travessera i Casc Antic ha posat a la venda la seva loteria de Sant Pancraç, que dependrà del sorteig de l’Euromillones. Cada butlleta val tres euros i el que es recapti servirà per sufragar els llums de Nadal i les activitats de l’entitat. De moment n’han venut 300, de les 1.000 que sortiran a la venda. La campanya es fa en col·laboració amb l’administració de loteries La Sort de Gràcia i durarà un any.

Denuncien més retards en la reforma del Mercat de l’Abaceria » Els comerciants critiquen que el procés de millora s’està allargant » El Districte ho nega i assegura que el projecte segueix en marxa F. J. Rodríguez GRÀCIA Als paradistes del Mercat de l’Abaceria se’ls hi acaba la paciència. Després de la darrera reunió entre Districte, l’Institut Municipal de Mercats i els comerciants, celebrada fa uns dies, els ànims s’han tornat a escalfar.

En aquella reunió es van anunciar tres estudis sobre el projecte de reforma referents a diferents àmbits –com ara la mobilitat a la zona, la logística o les possibilitats de la venda de productes de proximitat–, a partir dels quals “es determinaran els usos de les plantes soterrànies”, informen des del Districte.

Aquests estudis es finalitzaran al juliol, raó per la qual els comerciants consideren que el procés de reforma del mercat s’està endarrerint. “Ens indigna

Els comerciants denuncien el mal estat de l’Abaceria. Foto: Mercats BCN

que hagin de fer aquests estudis per al juliol”, lamenta Jeroni Magrans, membre de la junta de l’associació de paradistes, perquè, segons argumenta, “fa que tot s’allargui encara més”.

Des del Districte han reiterat que el projecte executiu de la reforma segueix en marxa i hi neguen cap tipus d’endarreriment, assegurant que els estudis en marxa “són serrells”.

Sigui com sigui, els paradistes estan incòmodes amb els obstacles amb els quals s’està trobant

la remodelació del mercat. “Que no ens maregin més”, demana Magrans que, tot i així, afirma que els paradistes estan “oberts” a seure i parlar sobre qüestions relacionades amb la reforma.

Però sembla que la paciència té data límit. “Si el primer trimestre de l’any que ve no estem a la carpa provisional” –tal com preveu el procés de reforma–, explica Magrans, els paradistes es plantegen posar una marxa més a la seva reivindicació. “Estem molt, molt cansats”, alerta Magrans.

La Confederació de Comerç cessa Miquel Àngel Fraile

COMIAT4La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) va comunicar ahir el cessament del seu secretari general, Miquel Àngel Fraile, perquè, segons indica, “els comptes dels darrers exercicis s’han tancat amb pèrdues”. Segons el comunicat, la junta “ha perdut la confiança en la tasca de Fraile”.

Segons va avançar El Periódico abans-d’ahir i han confirmat fonts de la CCC a aquesta publicació, una auditoria externa hauria detectat un forat de més de dos milions d’euros als comptes.

El mateix Fraile ha explicat a diversos mitjans que va posar a disposició el seu càrrec a principis de

setmana perquè s’han arrossegat anys de pèrdues, però ha negat la possibilitat que hi hagi cap irregularitat. Segons va indicar El Periódico, la CCC també ha rellevat de les seves funcions a Rosa Maria Serrano, directora del departament de Formació de l’entitat i esposa de Fraile.

De moment, i de manera interina, la presidenta de la Confederació de Comerç, M. Rosa Eirtja –qui hauria encarregat l’auditoria–, ha assumit les funcions de la secretaria general.

Fraile havia estat l’únic secretari general de la patronal de comerciants catalana des de la seva fundació, l’any 1985.

Justifiquen no obrir diumenges RESULTATS4La Fundació Barcelona Comerç ha fet un balanç més aviat discret dels tres primers diumenges d’obertura decretats a mitjans de febrer–8, 15 i 22 de maig– que van ser fruit de l’acord entre el sector, el consistori i els sindicats.

Si els dos primers diumenges van estar marcats per la poca afluència de compradors a causa de la pluja i, això segons la Fundació, pel fort reclam del gran premi de Fórmula 1 a

Montmeló i la rua del Barça, aquest tercer la dinàmica no va canviar. “L’apreciació dels que han obert és que el volum de públic ha estat similar al de la setmana anterior”, assegura la fundació, que assenyala que han estat “majoritàriament” les franquícies i cadenes les que van aixecar les persianes aquest passat diumenge, les quals, afegeix, ho van fer “més per un tema d’estratègia empresarial que no pas de comercial”. Per tot

plegat, la fundació considera que, amb els resultats a la mà, “no estaria justificat obrir els diumenges”.

ELS PRÒXIMS, A L’OCTUBRE Els dos diumenges que resten per poder obrir seran a l’octubre, els dies 2 i 9. Això pel que fa als dies que decreta l’Ajuntament, perquè la Generalitat va aprovar vuit dies comuns a tot Catalunya, que a l’estiu seran el 3 de juliol i el 15 d’agost.

15 milions d’euros per fer front a la pobresa energètica 3

Comarca

juny 2016

líniagràcia.cat

19 |

» La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, fa pública aquesta aportació social extraordinària com a resposta a les sentències del TC durant la presentació del Pla d'Actuació de Mandat

El Pla d’Actuació de Mandat té la voluntat de donar resposta a les necessitats i les demandes dels pobles i ciutats. Fotos: Judit Contreras / Diputació de Barcelona i Arxiu

Redacció BARCELONA La Diputació de Barcelona ha anunciat una aportació extraordinària de caràcter social, dotada amb 15 milions d’euros, i que dóna resposta a les sentències del Tribunal Constitucional (TC) contra les mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Ho va fer Mercè Conesa durant l'acte de presentació del Pla d'Actuació de Mandat (PAM) 20162019 de la corporació, celebrat a l'Institut del Teatre, i que va reunir els alcaldes de la demarcació.

La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, defensa que “tenim un repte social que ens interpel·la” i recorda que, “davant del bloqueig al qual ens aboquen les últimes sentències del Tribunal Constitucional, la Diputació respon de manera consen-

suada amb un pla de 15 milions d’euros”.

El nou programa dóna cobertura als subministraments bàsics, al lloguer o la hipoteca de l'habitatge habitual, a la pèrdua temporal o permanent d'habitatge per desnonament, a l'alimentació i necessitats bàsiques de subsistència o a l'alimentació infantil, higiene i lactància.

Per a Conesa, el nou país que s'està construint “té una emergència social que ha de ser atesa” i, per aquest motiu, la Diputació negociarà amb les empreses subministradores amb qui la corporació té contractats els serveis bàsics amb l'objectiu que destinin una part de les factures que s'abonen a cobrir les necessitats de subministrament de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat.

“PRIMERA VEGUERIA” A nivell nacional, la presidenta Mercè Conesa posa de relleu

que “la Diputació de Barcelona vol ser la primera vegueria de Catalunya” i deixa clar que la corporació “no vol ser espectadora del procés”, sinó protagonista de la construcció del nou país.

Des de la corporació també s’envia un missatge de felicitació als ajuntaments de la demarcació perquè “han fet els deures en aquests darrers quatre anys i han reduït l'endeutament en un 15%”.

QUATRE PILARS Territori, persones, tecnologia i paisatges. Aquestes quatre paraules defineixen els reptes que afronta la Diputació amb el Pla d'Actuació de Mandat 2016-2019, quatre pilars que volen abraçar la rica i complexa diversitat del territori, així com “donar resposta a les necessitats i les demandes dels pobles i ciutats”, en paraules de la pròpia presidenta.

A més de la voluntat d’impulsar la participació activa al procés nacional, una de les principals apos-

@diba

tes d’aquest mandat és la transparència, per la necessitat d’explicar “què volem fer, com ho volem fer” i de poder “rendir comptes”, a través d’un conjunt d’indicadors que el govern de la Diputació ha implantat en aquest document.

La Diputació ha projectat el Pla d’Actuació de Mandat sota el lema ‘Connectem’, un document que també treballa per augmentar la inversió al territori i oferir més atenció a les persones. Per al vicepresident primer, Dionís Guiteras, les línies mestres de l’àrea que presideix són la cooperació institucional, la protecció dels Parcs Naturals, la promoció de l’ús de la biomassa i la millora de la gestió forestal, l’increment del parc d’habitatges socials i l’aposta per fer unes vies locals més segures i al servei de les persones.

El vicepresident segon, Marc Castells, destaca l’impuls dels Plans Locals d’Ocupació, el manteniment de projectes com ‘Reempresa’ i ‘Accelera el creixement’

i l’aposta pels comerços de proximitat i la marca turística ‘Barcelona és molt més’, a través dels projectes ‘Camins de Riu’ i del ‘Programa Biosphere’.

Per la seva banda, el vicepresident tercer, Martí Pujol, posa èmfasi en poder fer arribar el servei bibliotecari a tota la demarcació, així com innovar en el servei que actualment s’ofereix. Des de l’àrea que ell encapçala, al llarg del mandat també es continuarà apostant per la cultura, l’esport i el sistema educatiu.

Finalment, la vicepresidenta quarta, Meritxell Budó, recorda que la Diputació ofereix el Servei Local de Teleassistència a 69.000 usuaris i impulsa plans contra la pobresa i programes contra la violència masclista. A més, també es treballa per donar continuïtat al servei ‘Respir’, al foment de la participació i la mediació ciutadana, al suport als ens locals i les polítiques per a la salut pública i a defensar els consumidors.

| 20

Esports líniagràcia.cat

Poliesportiu | Torneig de frontó del CN Catalunya

3

juny 2016

Els pròxims dies 18 i 19 de juny se celebrarà una nova edició del Torneig Primavera de Frontó del CN Catalunya. L’esdeveniment esportiu tindrà lloc a les instal·lacions del club i està obert a les categories individuals i per parelles. Les inscripcions per participar-hi ja estan obertes.

Poch:“Estic orgullós de l’equip, seguirem picant pedra” » El tècnic de l’Europa elogia els seus jugadors després de perdre a casa contra el Sant Fernando i quedar eliminats del ‘play-off’ d’ascens Redacció GRÀCIA Tot i el gran resultat d’anada (11), l’Europa no va poder amb el San Fernando i va caure eliminat del play-off d’ascens a Segona B en perdre per dos gols a tres a casa diumenge passat.

Cano va obrir el marcador pels escapulats al minut sis del primer acte però dos errors de la defensa local van allunyar el somni de continuar lluitant per l’ascens. Dos minuts després del gol de l’Europa, Bazán va empatar aprofitant una pilota morta a l’àrea petita a la sortida d’un córner. Ja a la segona part, al 61’, el San Fernando va fer el segon després d’un intent de cessió de la defensa escapulada cap al seu porter, que va ser aprofitat per Ñoño després de superar Gianni amb una gran vaselina. “Dos errors puntuals ens han condemnat”, va afirmar el tècnic de

El San Fernando va assaltar el Nou Sardenya. Fotos: Àngel Garreta / CEE

l’Europa, Albert Poch, als periodistes després del partit. “Això és futbol”, va afegir.

Amb l’1 a 2 l’Europa va pujar una marxa i va assetjar la porteria gaditana. Una pressió que va donar els seus fruits al minut 70, quan Montoro va fer l’empat en connectar un xut amb un efecte impossible per al porter visitant.

A partir d’aquí, els de Poch van tenir diverses ocasions per fer el gol que hauria suposat la classificació, però Martínez, al 84, va aconseguir el tercer per al San Fernando i va sentenciar l’eliminatòria –l’Europa hauria necessitat dos gols per passar–.

Aquesta derrota deixa els graciencs, per quart any consecutiu, a les portes de l’ascens. “És una llàstima i no hem tingut la sort que vam tenir en el primer enfrontament”, va assegurar un Poch emocionat i visiblement trist, però que només va tenir paraules d’elogi per a la seva plantilla. “Els jugadors són els que m’han fet arribar fins aquí, són els artífexs de la gran segona volta”, va reconèixer el tècnic, en referència a l’espectacular ratxa de 20 partits sense perdre que va fer que l’Eu-

ropa entrés al play-off per pujar a Segona B, després d’un inici de temporada irregular. “Em sap molt greu per ells”, va prosseguir, abans d’assegurar que el vestuari de l’Europa “no té preu”. “Estic orgullós d’aquest equip i de pertànyer a l’Europa”, va dir Poch, que també va tenir paraules de reconeixement a una afició que va omplir de gom a gom el Nou Sardenya. “Mai no ho havia vist així”, va certificar.

Preguntat sobre el futur, Poch va explicar que ja estan treballant en la pròxima temporada i que seguiran “picant pedra” per col·locar l’Europa “on es mereix ser”. Pel que fa al seu futur com a tècnic escapulat, Poch va llençar pilotes fora assegurant que “cal pair tot el que ha passat, respirar i pensar més endavant”.

PAS ENDAVANT DE LES NOIES Per la seva banda, les noies del femení absolut de l’Europa van aconseguir classificar-se per a la tercera eliminatòria de Copa Catalunya després d’eliminar el Cerdanyola. Ara les espera el Pallejà.

El matx serà aquest diumenge a les vuit de la tarda a domicili.

El socialista David Escudé, nou comissionat d’Esports NOMENAMENT4L’acord de govern entre BComú i el PSC també ha comportat un canvi en el comissionat d’Esports. La fins ara responsable d’aquesta àrea, Marta Carranza, ha deixat pas al socialista David Escudé, que ha assumit el càrrec.

Escudé és el primer secretari del PSC al districte de Sant Martí. De fet, havia estat regidor de l’Ajuntament a l’anterior legislatura, però no havia entrat en l’actual, ja que ocupava la cinquena posició a les llistes del PSC per al consistori i només van po-

der entrar finalment quatre regidors socialistes.

El comissionat d’Esports està ara sota el paraigua de l’àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, capitanejada pel quart tinent d’alcalde, Jaume Asens.

Un dels primers actes destacats als quals va assistir el nou comissionat va ser diumenge passat al Nou Sardenya, en el partit de tornada del play-off d’ascens a Segona B entre l’Europa i el San Fernando, que va acabar amb derrota escapulada.

Els Lluïsos no superen l’UBSA i es queden sense l’ascens

L’afició gracienca no va abandonar l’equip al ‘play-off’. Foto: Lluïsos

BÀSQUET4Tot i que necessitaven superar un desavantatge de només dos punts del partit d’anada contra l’UBSA per pujar a EBA, els Lluïsos van caure al partit de tornada a domicili per 71 punts a 59. Va ser el passat dia 21 al pavelló de Sant Adrià, on els graciencs van quedar eliminats del play-off d’ascens per segona temporada consecutiva.

De fet, l’UBSA es va convertir en el campió de la fase final de Copa Catalunya i va aconseguir ascendir a EBA.

Tot i l’ensopegada, els Lluïsos acomiaden una temporada molt positiva. A la fase regular van finalitzar en quarta posició amb un balanç de 19 victòries i 11 derrotes. A més, van ser l’equip que menys punts va encaixar de la categoria, amb 1.816.

A la fase final, però, l’equip va patir més i no va poder superar l’UBSA, que a la fase regular va quedar en primera posició.

De cara a l’any vinent, els Lluïsos tornaran a intentar un ascens que se segueix resistint.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

3

juny 2016

lĂ­niagrĂ cia.cat

21 |

| 22

líniagràcia.cat

3

Agenda

juny 2016

AGENDA QUINZENAL agenda@comunicacio21.com

CULTURA

DIVENDRES 10 DE JUNY 22:00 Espectacle Sols, amb Carles Belda i Jordi Rubio, a la sala de concerts del Centre Artesà Tradicionàrius.

Teatre am Ramon Sidó Dc. 8 de juny a les 19:00

TALLERS

Xerrada sobre els primers castellers Dm. 7 de juny a les 20:00

Xerrada sobre el llibre Els primers castellers (1813-1851), a càrrec de Joan Climent i l’autor de l’obra, l’antropòleg Josep Fornés. / Espai Albert Musons.

FINS A L’11 DE JUNY Ds. 12:00-13:30 Taller de fotografia per a adolescents, on només és necessari portar càmera i voler captar l’entorn en imatges. Cal inscripció prèvia. / Espai Jove La Fontana.

DIUMENGE 19 DE JUNY Ramon Sidó, director del Grec, explicarà els itineraris de l’edició d’enguany del festival a la biblioteca Jaume Fuster.

17:00 En el marc de la Festa Major del Coll, taller d’Amalgama sobre un mapa emocional del Coll, un espai propi on compartir i debatre el que ens agrada i el que no del barri del Coll, d’una manera molt creativa. / Parc de la Creueta del Coll.

EXPOSICIONS

A PARTIR DEL 9 DE JUNY Matí-Tarda En el marc de la Festa Major del Coll, exposició Edu Moner i amics, una mostra col·lectiva amb obres realitzades amb diverses tècniques. / Centre cívic El Coll.

FINS AL 19 DE JUNY Matí-Tarda Exposició Ateneus. Cultura i llibertat, una mostra que recull les formes associatives catalanes i els seus antecedents. / Centre Moral i Instructiu de Gràcia.

INFANTIL La fada dels somnis Dj. 9 de juny a les 18:30

Lletra petita. Sac de rondalles. La fada dels somnis, a càrrec de Bernat Rocabert i Carles Pujalte. Edat recomanada: quatre anys. / Biblioteca Jaume Fuster.

ESPORTS DISSABTE 18 DE JUNY 19:00 Festa Major del Coll. Torneig esportiu de les entitats del barri. / Parc de la Creueta del Coll.

Primer torneig solidari de bàsquet 3x3 al Coll Ds. 11 de juny al matí

DIMECRES 8 DE JUNY 18:00 Lletra petita. Llibres a escena. Projecció L’ocell sense nom que volia ser rei, un conte amb presentació per part de l’autor, Ramon Besora. Entrada gratuïta. / Biblioteca Vila de Gràcia.

DIVENDRES 10 DE JUNY 11:00 Taller d’artteràpia. Només coneixent les teves màscares pots entendre les que porten els teus fills. / Centre per a famílies amb Fills i Filles Adolescents.

Campionat de bàsquet per a totes les edats que col·labora amb la campanya La fam no fa vacances, del Banc d’Aliments. / Parc Creueta del Coll.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

3

juny 2016

lĂ­niagrĂ cia.cat

23 |

| 24

líniagràcia.cat

3

juny 2016

Pròxima edició: 17 de juny