Gracia 87

Page 1

redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Reportatge pàg 3 Banc Expropiat: les protestes deixen pas a reunions veïnals

Música pàg 10 Paul Fuster portarà demà el seu nou disc al Tradicionàrius

líniagràcia barcelona

Publicació quinzenal

liniagracia.cat · 17/6/2016 · Núm. 87 · Difusió controlada per OJD-PGD: 13.147 exemplars quinzenals

En marxa les obres de l’hotel de l’antiga seu de la Henkel Janet Sanz diu que Ajuntament, promotors i veïns han acordat que sigui “respectuós amb la convivència” pàg 8 pàg 10

Celebració pàg 8 Arrenca la Festa Major del Camp d’en Grassot, que durarà fins al 3 de juliol

Moviments socials pàg 8 L’Audiència Nacional arxiva la segona part de l’Operació Pandora

El millor de l’estat

El Texas guanya el premi a millor sala de cinema

Comerç pàg 16 El xef Carles Gaig revela els seus secrets a la Llibertat Esports pàg 18 Marín, Civil i Cano, els tres primers fitxatges de l’Europa


|2

lĂ­niagrĂ cia.cat

17 juny 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17


17 juny 2016

Reportatge

líniagràcia.cat

3|

El conflicte del Banc Expropiat ha estat el gran protagonista del districte en les últimes setmanes. Foto: Línia Gràcia

El diàleg s’obre camí » El Banc Expropiat i diversos col·lectius veïnals es reuneixen per intercanviar punts de vista » Un altre grup d’associacions, bàsicament de comerciants, demana un rebuig clar a la violència Albert Ribas GRÀCIA Ja fa dies que els aldarulls que va viure la Vila després del desallotjament del Banc Expropiat han deixat pas a un nou escenari on el diàleg és el protagonista. Així ho demostren les trobades que han mantingut membres del col·lectiu okupa amb diferents entitats i moviments veïnals els darrers dies, l’última d’elles dimarts a la seu dels Lluïsos. En aquesta trobada, feta a iniciativa dels integrants del Banc Expropiat, hi van assistir una cinquantena de persones, la gran majoria d’elles membres de diferents entitats del teixit associatiu i veïnal de la Vila. La reunió va servir per constatar que el conflicte

ha entrat en la fase del diàleg. “La trobada es va desenvolupar en mig d’un ambient de molt respecte. Tothom hi va poder dir la seva i va quedar clar que hi ha visions diferents, però es comparteix que la via és seguir parlant, rebutjar la violència i també debatre sobre el problema que hi ha a la Vila amb l’especulació”, explica un dels membres d’una entitat històrica gracienca present a la trobada. Segons aquesta persona, el millor resum de la reunió és “sí a les idees del Banc Expropiat i no a la violència”. La versió de la reunió, però, difereix segons qui l’explica, sempre demanant fer-ho des de l’anonimat. Des de Gràcia cap a on vas? celebren que va ser una trobada “molt positiva” que va servir perquè “gent amb visions diferents de la situació, com els co-

merciants i el col·lectiu del Banc Expropiat, s’expliquessin i s’escoltessin”. Un dels portaveus d’aquesta plataforma contraposa “la imatge que van donar els mitjans fa uns dies, on semblava que a Gràcia s’estava cremant tot”, amb una trobada que “ha permès que es parlés del problema de l’especulació i l’augment de preus, que també afecta els comerciants”. Una valoració molt similar a aquesta és la que s’ha fet des del mateix Banc Expropiat, que dimecres assegurava des del seu perfil de Twitter que “potser el desallotjament servirà per parlar dels problemes reals”. Aquestes dues últimes visions contrasten amb la que fa una persona del sector dels comerciants i que també forma part d’una de les entitats que el 8 de juny va publicar un mani-

fest, juntament amb 13 associacions més, molt crític amb el paper del Districte i l’Ajuntament. “Em va fer l’efecte que a la reunió es va passar molt de puntetes per sobre dels fets violents. Hi va haver més exaltació de l’okupació que no disculpes per les destrosses perquè es va desviar el debat cap al tema immobiliari”, relata aquesta comerciant. CRÍTIQUES A L’AJUNTAMENT Aquesta última opinió entronca amb el manifest que, el passat dia 8 de juny, 14 entitats -13 de comerciants i una veïnal- van presentar públicament per denunciar “la preocupació per la inexistent resolució del conflicte per part de l’Ajuntament”. Els signants, que van explicar que representaven “553 entitats i establiments comercials i de ser-

veis”, deixaven clar al primer punt del manifest que durant els dies dels aldarulls van viure “atemorits i amb por”. Un dels responsables del redactat del manifest es mostra molt crític, en declaracions a aquesta publicació, amb el paper de l’Ajuntament i el Districte en tot l’afer. “Aquest manifest no existiria si el govern hagués agafat les regnes del problema amb fermesa. Estem parlant d’uns aldarulls que han tingut repercussió mundial i l’alcaldessa no ha aparegut per interessar-se per nosaltres”, afirma. Queda clar que el conflicte del Banc Expropiat deriva en opinions per a tots els gustos, però també és evident que, a dia d’avui, la violència ja no genera titulars i que el diàleg entre les parts guanya terreny.


|4

líniagràcia.cat

17 juny 2016

Opinió

Un diari plural

4Just RUI it per Enric Vila

Fa uns dies vaig veure al Netflix espanyol una entrevista que li van fer a Steve Jobs el 1995, just abans de tornar a entrar a Apple. L'entrevista se centra en els orígens de la marca i en els motius que van portar el geni a triomfar, primer, i després a perdre bous i esquelles fins al punt de ser expulsat de la seva pròpia companyia. És una entrevista que fóra bo que es miressin els polítics d'ERC i de CDC. Quan va ser gravada, Apple perdia diners a cabassos i estava a punt de tancar després d'haver contribuït a revolucionar el món de la informàtica. Jobs hi explica que l'element decisiu en l'èxit d'un producte, allò que el porta a triomfar o a fracassar, és si aquells que l'executen entenen bé o malament la idea que vol representar. No reproduiré l'entrevista sencera, però hi ha un passatge que és fonamental. El creador de l'iPhone alerta que les companyies solen enfonsar-se quan intenten institucionalitzar el triomf d'algun producte que els ha donat diners. Un error típic dels empresaris, diu, és que creuen que podran recuperar la màgia d'una creació exitosa reproduint fil per randa el procés de fabricació que l'ha dut a triomfar. El problema, com explica Jobs, és que l'èxit d'un producte no depèn tant del talent dels gestors, ni de l'excel·lència de les condicions tècniques i del mercat, com de la profunditat amb la qual és capaç de concretar l'esperit de la idea que l'ha ori-

ginat. El que importa -i aquesta és la dificultat- és el "per què" d'allò que poses a la venda. La clau de l'èxit és que l'ànima del producte, el sistema de valors que vol representar, s'encarni en tots els detalls de la fabricació. "IBM -explica el creador de l'Ipad- tenia els millors processos empresarials del món però es va oblidar del contingut, i això mateix li va passar a Apple a partir d'un moment donat". Jobs posa com a exemple els problemes que va tenir per fabricar el primer ordinador. Diu que ell i el seu soci van fitxar treballadors de Hewlett Packard que eren molt bons però que no entenien la mena de màquina que volien fabricar. "Em vaig fer un tip de barallar-me amb tècnics que em deien a crits que ens costaria cinc anys fabricar un ratolí i que l'hauríem de vendre a un preu impossible de 300 dòlars la unitat". Al final, el geni d'Apple va agafar un amic de joventut, que coneixia dels temps en què experimentava en un garatge, i va tenir el ratolí en noranta dies i al preu de 15 dòlars cadascun. Quan escoltes el passatge és impossible no pensar en CDC -i també en l'ERC dels darrers mesos-. T'adones que, en el fons, Mas no va entendre el 9N perquè només estava copiant allò que havia fet la gent al marge seu durant el 2009 i el 2010. A Mas no li ha tallat el cap la CUP, se'l va tallar solet intentant utilitzar una idea que no era seva per salvar el seu

partit i la seva bona consciència. Si Mas hagués volgut que el 9-N anés bé, hauria confiat en les persones que van crear les condicions que van fer esclatar l'independentisme entre el 2009 i el 2011. Penso en l'Anna Arqué, per exemple, que va ser un dels caps visibles de les consultes i que mai l'he vist abandonar la idea del referèndum d'autodeterminació, ni tan sols quan Reagrupament i la Solidaritat de López Tena -un altre que CDC es va petar- van equivocar-se reivindicant la DUI per tacticisme. El referèndum és imbatible i s'ha convertit en una màquina de destruir partits perquè encarna l'expressió d'un poble que ha sabut esperar que l'Europa genocida s'extingís per tornar a lluitar per la seva llibertat. És probable que alguns intentin convertir-lo en una taula de salvament. Però es pot portar a terme, i es pot fer amb èxit. Només necessites les persones que el saben fer perquè ja l'han fet i perquè creuen que s'ha de fer amb tanta intensitat que, com li passava a Jobs amb els seus productes, es concentren en les solucions i no en els problemes. Nosaltres som un país que de les pedres en fem pans. Si vam poder fer la revolució industrial amb Barcelona ocupada i emmurallada, per què no hauríem de poder fer un referèndum d'autodeterminació en aquesta Espanya engreixada i corrupta i aquesta Europa envellida que no sap on va?

Un diari participatiu

4Imagineu... per una veïna del carrer Riera de Sant Miquel de Gràcia

Imagineu que sota de la finestra de casa hi teniu unes 15 o 20 persones parlant, cridant, rient, xiulant, aplaudint... Fent escàndol. Cada dia: de dilluns a dijous, de 22 a 2h de la nit. Els divendres i dissabtes fins a les 4h. I els diumenges, això sí, descans. Imagineu-vos, també, que treballeu en l’horari laboral habitual, de dilluns a divendres. I també els dissabtes. O els diumenges. I per últim, imagi-

neu-vos que heu de matinar. O bé que teniu una criatura petita. O bé que simplement, a casa vostra, voleu descansar. Només us demanem que us ho imagineu i que hi penseu. Cada dia. Cada nit. Perquè nosaltres ho patim. Cada dia. Cada nit.

Veïna afectada pel soroll i l’incivisme nocturn del carrer Riera de Sant Miquel, Gràcia.

líniagràcia.cat

Dipòsit legal: B 43219-2010

publicitat 686 42 95 17

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniagracia@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com

Article publicat a El Nacional

Difusió controlada

amb el suport de:

13.147 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#NiFuNiFa

@zuvielzirkus: Albert Rivera ha de plegar aviat que demà a les 9 entra a treballar al concessionari Hyundai de Sant Just Desvern.

#PiquéSalvaLaRoja

@ASMELACHERCOLES: El jugador más pitado de la historia de la Selección salva a España en el primer partido de la #EURO2016.

#LoveWins

@AdaColau: Horroritzada pel tiroteig homòfob a Orlando. Des de Barcelona, tot el nostre suport i solidaritat amb familiars i amics de les víctimes.


Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

17 juny 2016

lĂ­niagrĂ cia.cat

5|


|6

líniagràcia.cat

17 juny 2016

Un diari obert

A diferència del castellà, a la nostra llengua, la confiança es fa, no és dona. Al món de la lingüística existeix l'anomenada hipòtesi Sapir-Whorf que postula que cada llengua porta en les seves expressions i construccions tota una forma de veure el món singular i diferent dels parlants d'altra llengua. Sigui certa o no, en català tant els petons com la confiança són obres més que desitjos. Són actes més que volicions. Així doncs, la confiança que va demanar el president Puigdemont que la CUP li demostrés encara s'ha de construir. No hem d'esperar que es doni sense més. I parlant de construir, és cert que alguns sectors de l'esquerra independentista han bastit un relat ferreny i inamovible negant l'abast popular del procés i qualificant-lo reiteradament d'espantall dels interessos d'una dreta que no volia la independència. Aquesta postura és absolutament legítima i segur que té una part de raó, però es troba (des d'ara i fins setembre) en l'obligació intel·lectual de demostrar empíricament que el procés (aquest procés, en aquest moment i amb aquests actors) és mentida i no ens portarà a la independència. Si aquests sectors deien convençuts que tot el que ha passat al país (els dos 9N, lleis de ruptura, independentisme popular...) no passaria, hauran de demostrar que aquest tampoc és un govern i un parlament d'independentistes. Cap problema, era un debat etern i estèril que per fi arribarà al seu punt de resolució. Ara ja no es tracta de lleis més o menys socials, de posicions sobre educació o sobre parcs temàtics. Setembre és el mes de l'aposta clara i neta o pel procés o per una hegemonia de l'autonomisme d'es-

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

4Confiances

4Que aprofiti

per Antonio Baños

per @ModernetdeMerda

querres. Perquè en acabat, aquests sectors haurien d'explicar que, si el procés no és vàlid, l'únic camí majoritari que li queda al país és "l'autonomisme plurinacional", la socialdemocràcia colau-maragalliana què, ves per on, sí que va veure aprovats els seus pressupostos. Per altra banda (molt important) s'ha de tornar a teixir i a construir la confiança en l'espai polític que representa l'anticapitalisme català. Després de més de vuit anys de crisi crònica, de creixement imparable de les desigualtats, d'inoperància de totes les solucions econòmiques proposades per l'economia acadèmica, és imperatiu mantenir un espai polític a Catalunya que relligui les velles tradicions cooperatives, no capitalistes, insurgents, fins i tot, amb el sorgiment de noves classes com el precariat i els migrants. I que pugui combatre la puixança de velles tiranies com el patriarcat o la xenofòbia. És just i necessari per tothom que tinguem una esquerra d'obediència catalana capaç d'impugnar el nou felipisme allà on més prospera: les nostres classes populars. Aquest espai polític d'esquerres ha de ser, això sí, creïble i adult. Ha de ser capaç d'actuar a partir del càlcul de costos i beneficis i no de cops de rebequeria estètica més propis de la psicologia adolescent que de la política revolucionària. Ha de saber què vol guanyar i on i què pot deixar perdre i quan. D'aquí a setembre, tots, més que donar (donar les culpes, donar exemple o donar lliçons) s'han de posar a fer. No dic fer-se abraçades per no embolicar la troca, però sí fer-se confiança. La gent del país fa més de sis anys que ho fa. Que els mirin a ells. Article publicat a El Món

Un parèntesi. Aparquem momentàniament el procés, les eleccions, el Barça, les inundacions de París i la imminent arribada de Trump. Fem una pausa i abordem un petit tema, un gran drama, que per motius que desconec passa massa desaparcebut en les nostres tertúlies i parlaments. Aturem-nos i tractem-lo sense por abans que ens fem mal com a país. A veure com ho descric, que ens entenguem tots. Amb la màxima educació i claredat. Quan hi ha persones menjant en un espai, un espai comú, un espai ple de companys de feina generalment, és habitual que de sobte aparegui un nou comensal i que aquest, amb total impunitat, digui bon profit o, pitjor encara, que aprofiti. Els comensals presents en aquell espai es veuen llavors obligats a deixar de menjar, a mastegar ràpidament o a parlar amb la boca plena per respondre amb un cordial gràcies. Un agraïment que no aporta res a un comentari que tampoc aportava res i que, a més, si s'analitza fredament, pot considerar-se fins i tot de mal gust i de baixa estofa. Per què m'hauria d'aprofitar, aquell tupper? És imprescindible que ho faci? No es pot menjar simplement per pura golafreria? Quin paper juga vostè en la meva salut privada? És més, qui és vostè? Aquestes interrupcions es poden anar reproduint tantes vegades com comensals vagin incorporant-se a la sala, especialment en oficines o llocs comuns, fent més pesat i molest un moment tan delicat del dia com és un bon àpat. Un bon àpat en solitud, sobretot (no deixem mai de reivindicar els àpats en solitud,

potser un dels millors regals que els éssers humans ens hem fet a nosaltres mateixos). Ep, que aprofiti. Entra un nou comensal i tota la sala ha d'alçar la mirada, deixar de fer el que estava fent i enretirar-se la bola de pollastre a un costat de la boca per poder procedir a respondre que gràcies per desitjar-me tot això que em desitges. Bon profit. N'entra un altre i es repeteix la mateixa escena i el mateix agraïment. I un altre. I un altre. I una altra interrupció. I un altre fals agraïment. Fins quan? Fins quan haurem de viure amb aquests constants atacs a la intimitat? S'ha rumiat, ara que estem repensant el país, la manera de prohibir i sancionar aquest error del sistema? Fem-ho. Pensem-ho. Debatem-ho. No tinguem por d'eliminar tot allò que ens fa més mediocres com a espècie. Si no, en què consisteix aquest país nou que volem fer? Que ens expliquin de què va, si no va de fer un país normal, educat, prudent i no invasiu. No ho sé, hem de fer alguna cosa i hem de fer-ho ja. No té cap sentit, cap ni un, continuar allargant aquesta agonia, aquests àpats estroncats per una suposada bona educació mal entesa. Hem de deixar de ser aquesta societat pesada que interromp, que no respecta l'altre, que intervé i pontifica quan no toca. Aquesta societat malalta que desitja als altres que li aprofitin coses a la vegada que els obliga a que li agraeixin el gest. I no estaria malament començar aquest canvi de xip desterrant d'una vegada per totes el bon profit, aquest fastigós i aparentment innocent bon profit que cada dia interromp un país.

Parlen els

veïns

Creus que a la Vila hi ha prou espais per dur a terme activitats socials? per Pau Arriaga

Alejandro

Maria

Roger

“Sí, però tots for“Em sembla que sí. “No, de fet nosalmen part de prograAquí a la vora hi ha tres mateixos, l’Esmes municipals. la Violeta, on s’hi purna de Gràcia, Caldrien alternatifan moltes coses, la portem dos anys daves. Puc pensar en biblioteca obre gairrere de l’Ajuntamodels com el del rebé cada dia i a la ment per poder teBanc Expropiat, tot i Plaça de la Vila cada nir un local on es puguin reunir els nostres fills en condi- que és complicat... Perquè si l’Ajunta- dos per tres organitzen activitats. Tot és cions dignes, perquè el que tenim ac- ment et cedeix un espai ja no és del tot au- millorable, però en principi amb el que hi togestionat.” ha ara estic satisfet.” tualment és pobre.”

Marta

“N’hi ha, però crec que d’aquesta mena de llocs mai en sobren. Podria havern’hi més. Crec que la gent gran és qui més pateix aquesta manca. Necessiten molta més ajuda que els joves o els nens i considero que cal prioritzar-los.”

Opinió en 140 caràcters @encampanya: Toda España pendiente de los pactos y el debate ha dedicado un minuto al tema. Enhorabuena a los moderadores. #Debatea4.

@lopezdoriga: España debutó en la Eurocopa con victoria y no podía faltar el tuit de Gerard Piqué, que salvó a su selección.

@SantiVila: De nou un fanàtic fa plorar el món, assassinant 50 innocents que ni coneixia. El meu condol per a les víctimes i per a la família del botxí.


Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

17 juny 2016

lĂ­niagrĂ cia.cat

7|


|8

Gràcia líniagràcia.cat

Societat | Dia dels refugiats

17 juny 2016

L’Espai Jove La Fontana acull des del passat dia 13 i fins al dia 24 l’exposició ‘Rostres’, en el marc del Dia Mundial del Refugiat, que se celebra dilluns que ve. A banda de l’exposició, la Fontana també va acollir abans-d’ahir la taula rodona ‘Refugiats, la vergonya europea’, mentre que avui es farà un taller sobre l’exposició ‘Rostres’, la xerrada ‘Síria, experiències sobre el terreny’ i un concert benèfic.

En marxa les obres de l’hotel de l’antiga seu de la Henkel » Janet Sanz explica que Ajuntament, promotors i veïns han acordat que el projecte sigui “respectuós amb la convivència ciutadana” Redacció EL CAMP D’EN GRASSOT Les obres per convertir en hotel l’antiga seu de la Henkel s’han posat en marxa aquesta setmana. De moment només es pot observar una tanca perimetral al voltant de l’edifici, però la imatge retrata simbòlicament com els interessos contraposats dels promotors de l’hotel i del veïnat, o almenys d’aquells veïns que han alçat la veu, han acabat desembocant en una victòria dels primers. De fet, la victòria dels promotors va quedar clara quan es va conèixer que l’hotel tiraria endavant per silenci administratiu durant el mandat de Xavier Trias. Aquest dimecres, però, la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, va explicar que Ajuntament, pro-

Arxivada la segona part de l’Operació Pandora MOVIMENTS SOCIALS4L’Audiència Nacional va arxivar ahir la causa contra els detinguts en el marc de l’Operació Pandora II duta a terme pels Mossos d’Esquadra l’octubre de l’any passat. Durant aquella operació, la policia catalana va dur a terme un total de 10 escorcolls a diferents punts de la ciutat i a Manresa. D’aquests 10 escorcolls, alguns es van fer en domicilis particulars de Gràcia. A la interlocutòria, la jutgessa Carmen Lamela es mostra molt crítica

amb la investigació feta pels Mossos d’Esquadra. “L’únic resultat obtingut pels investigadors és la comprovació que els investigats es relacionen amb persones del col·lectiu anarquista”, sosté la magistrada, que afegeix el següent: “No s’ha indicat al llarg de la investigació quines frases o converses concretes podrien fer referència a un acte concret de terrorisme”. La manca de cap “avenç substancial” ha portat la magistrada a arxivar la causa.

L’antiga seu de la Henkel, envoltada amb una tanca. Foto: Línia Gràcia

motors i l’Associació de Veïns del Camp d’en Grassot han treballat de forma conjunta per aconseguir un acord que ha de permetre que l’hotel sigui “respectuós amb la convivència ciutadana”. Això serà possible després que s’hagi pactat que els veïns puguin fer un seguiment de l’obra

i que el projecte inclogui un espai d’ús veïnal. Així doncs, el barri del Camp d’en Grassot s’afegeix als 55 punts de la ciutat on s’hi faran nous hotels malgrat la moratòria decretada per l’alcaldessa Ada Colau quan va arribar al govern de la ciutat.

La Kasa de la Muntanya va ser escorcollada a l’Operació Pandora. Foto: Arxiu

El Camp d’en Grassot, de festa

La Banda Municipal de Barcelona tocarà a la Festa Major. Foto: Auditori

CELEBRACIÓ4El Camp d’en Grassot està de Festa Major. Ahir va arrencar la diada d’aquest barri, que s’allargarà fins al pròxim 3 de juliol. Un any més, el programa d’activitats de la Festa Major d’aquest barri inclou activitats pensades per a tots els públics. La festa va arrencar ahir al matí amb la celebració del setè Campionat de Botifarra de La Sedeta, mentre que avui és el torn del novè Campionat de Dòmino,

que també se celebra a La Sedeta. Aquests dos actes són la prèvia d’una Festa Major que tornarà a arrencar el pròxim dia 27 amb la mostra de tallers de ball i seguirà el dia 30 amb el ball de folk i sardanes amb la música en directe de Radiokuartet. El gruix dels actes de la diada del barri tindran lloc el cap de setmana que va de l’1 al 3 de juliol. Divendres 1 es faran activitats lúdiques per a tots els públics, com la gimcana del reci-

clatge, teatre, l’actuació de la Banda Municipal de Barcelona, el sopar de carmanyola i el concert de rock. El penúltim dia de la festa serà el del taller de grafitis, de l’art i música al carrer i de la visita per descobrir els secrets històrics de La Sedeta. Per últim, la Festa Major acabarà diumenge dia 3 de juliol amb una jornada de swing que arrencarà a les 7 de la tarda i acabarà al voltant de les 12 de la nit.


Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

17 juny 2016

lĂ­niagrĂ cia.cat

9|


| 10

líniagràcia.cat

17 juny 2016

Gràcia

El Texas guanya el premi a millor sala de cinema de l’estat Andreu Merino GRÀCIA Els cinemes Texas estan d’enhorabona. La xarxa Europa Cinemas, dedicada a la promoció del cinema europeu, els ha concedit el premi a millor sala de l’estat espanyol per la seva tasca de difusió de pel·lícules del vell continent, poc abans de la celebració del seu segon aniversari. El setembre de 2014, el Texas tornava a aixecar la persiana del carrer Bailen després del comiat del Lauren Gràcia, que va dir adéu definitivament el juliol del 2013. Un any més tard, el director de cine Ventura Pons i Ricard Almazán -que durant 25 anys ha estat programador dels cinemes Verdi- van apostar per recuperar un model de cinema de barri, que projectés reposicions, a preus assequibles i en català, subtitulant les pel·lícules estrangeres. “Amb el premi, ens prenem la feina amb més il·lusió”, afirma Almazán. COMBATRE LA CRISI Des de fa poc més de dos anys, les cues s’han convertit en la rutina dels cinemes els caps de setmana, a diferència del que passa a la ma-

El Texas celebrarà el seu segon aniversari al setembre. Foto: Línia Gràcia

joria de sales de la ciutat. Un èxit que Almazán atribueix a l’especialització en reposicions o cicles temàtics. Aquesta aposta, sumada als preus baixos -3 euros per al públic general i 2 per a més grans de 65 i més joves de 18- han aconseguit generar un alt grau de fidelització. “Molta gent dóna per fet que li agradarà el que vindrà a veure”, diu Almazán. Una combinació d’ingredients que, segons el director del cinema, ha permès combatre la crisi del sector i l’efecte de l’augment de l’IVA cultural. Sembla, doncs, que Almazán i Pons han aconseguit

ressucitar l’esperit de l’històric cinema del barri, que va inaugurar-se amb el nom de Texas l’any 1947 i va ser engolit per la cadena Lauren el 1995. Ara a Gràcia, torna a ser habitual sentir la pregunta “Què fan al Texas?”, i segons assegura Almazán hi ha motius per ser optimistes. “Tenim més públic que durant el primer any”, explica. Concretament, des de l’inici del 2016 ja són 60.000 persones les que s’han assegut a les seves butaques per veure reposicions, curtmetratges o cinema infantil. I tot plegat a preus populars.

Paul Fuster portarà demà el seu nou disc al Tradicionàrius

MÚSICA4El Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) acollirà demà a les nou del vespre la presentació de l’últim disc de Paul Fuster, Go/Between. Quatre anys després d’haver publicat el seu darrer àlbum, Fuster trenca el seu silenci amb un nou treball de rock alternatiu, gravat amb les guitarres que ell mateix construeix a partir d’alumini, fusta, acer o fins i tot restes de cotxes o rentadores.

‘BIG OK’ El nou àlbum de Fuster reflecteix una sensació que el mateix músic ha qualificat com a Big OK, una espècie de reconciliació amb la vida després d’haver-ne conegut la crueltat i el seu significat buit. En definitiva, una filosofia

que segons Fuster es basa a pensar que és millor morir amb un somriure a la cara. Fuster viu a Cardona, va néixer a Minnesota i va passar bona part de la seva infància a Manhattan, on va traslladar-se per raons laborals del seu pare, el reconegut cardiòleg Valentí Fuster. Ara publica el seu cinquè àlbum, després de 36 weeks, Battleship, Happy Nothing i Repte, el seu primer disc en català. Dissabte el CAT donarà la benvinguda a un músic que també ha estat conegut pel gran públic arran del seu estil de vida. Entre altres coses, ha viscut una bona temporada en autobusos convertits per ell mateix en cases ambulants.


11 |

Lluís Llanas pàg 13

Montserrat Ballarín pàg 12

“La Fundació Barcelona Comerç necessitava adaptar-se als nous temps, i això estem fent”

“Crec que el petit comerç ha d’estar el més associat possible”

comerç línia en

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona

Núm. 3 · Juny/Juliol 2016 · Fundació Barcelona Comerç

El comerç, un coixí social » La Fundació Barcelona Comerç col·labora amb moltes iniciatives solidàries que milloren la societat

EDITORIAL/ El comerç no és només una activitat econòmica, un vehicle de relació entre les persones o un il·luminador de carrers, sinó que també és un actor principal per detectar problemàtiques que moltes vegades no arriben a les administracions pertinents i, si hi arriben, amb la manca de recursos que hi ha en l’actualitat no poden solucionar-les. A part de la nostra vocació de servei als altres, també col·laborem amb moltes iniciatives que milloren la societat, sense més retorn que la satisfacció personal d’ajudar.

Per exemple, la Fundació Barcelona Comerç col·labora amb multitud d’esdeveniments de caire solidari i social, tenint com a objectiu avançar cap a una responsabilitat social comercial del col·lectiu. Un altre exemple pot ser una iniciativa presa per l’Ajuntament de Barcelona, en detectar una sèrie de problemàtiques envers les persones grans de les quals els serveis socials no tenen constància. La seva proposta ha sigut posar-se en contacte amb les organitzacions comercials d’àmbit territorial per fer de “radars”: fer arribar

» L’entitat recorda que fa una tasca de “radar” per detectar possibles problemàtiques als barris

als serveis socials les conductes de risc d’aquestes persones o dels seus familiars o cuidadors. Nosaltres, que estem molt a prop de les persones que vénen als nostres establiments, que els veiem quasi cada dia i parlem amb ells, podem detectar un problema de malnutrició, de maltractament, de mala dosificació dels medicaments, de qualsevol signe evident de canvis en les seves conductes habituals, duent a terme una tasca d’ajuda social a cost zero per a les administracions. Aquest model de comerç és el que

hem de defensar entre tots. No volem tracte de favor, volem justícia en un moment en què l’ultraliberalisme només beneficia els que després tenen un comportament ètic i social deplorable. Promoure la corresponsabilitat compartida entre actors socials, comerç i administració ha de ser la fórmula de gestionar els nostres entorns de relació tant urbanística com relacional. Pròsper Puig i Brignardelli, vicepresident administratiu de la Fundació BCN Comerç


| 12

comerç en línia

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3

Juny / Juliol 2016

“El comerç ha d’estar el més associat possible” Montserrat Ballarín / Regidora de Comerç de l’Ajuntament ENTREVISTA/ Montserrat Ballarín és la tercera regidora de Comerç en poc temps. Parlem amb ella sobre el seu model de comerç, sobre l’associacionisme i sobre els temes candents. Com defensarà el comerç de des de l’Ajuntament? El nostre pla és ser aliats d’aquell comerç que està fent les coses bé, que lluita per donar un servei i que està interessat a innovar i a tenir un signe identitari propi. Pensem que el comerç ha d’estar el més associat possible i volem donar-li suport per tal que pugui innovar i adaptar-se als nous temps. Quan es començarà a donar aquest suport? Tenim un diàleg molt fluid amb les associacions de comerciants més representatives i molt aviat reunirem el Consell de Comerç i Ciutat, on avaluarem del Pla d’Impuls i Suport de Comerç 2013-2016. Volem fer un balanç i anàlisi conjunt sobre l’execució del Pla i, juntament amb les idees del programa de proximitat, el pacte de Govern –on hi ha una clara aposta pel desenvolupament del comerç en àrees

més problemàtiques– i amb altres idees del PAM, plantejar les bases del que serà el nou Pla d’Impuls i suport fins al 2019. Ha parlat abans de l’associacionisme comercial. Com el veu vostè actualment? El balanç és desigual segons els barris. Hi ha zones on aquest associacionisme és molt fort i això es tradueix en què el comerç es desenvolupa, aconseguint més força. I en altres no existeix, cosa que ens preocupa molt. En aquest sentit, amb la Fundació, els Districtes i els tècnics de comerç hem d’aconseguir que el sector s’organitzi. Cal començar de mica en mica, amb coses concretes per anar reforçant el teixit associatiu. Des del maig portem un ritme frenètic amb els aldarulls de Gràcia. Hem sentit a parlar de mesures de suport als comerciants de Gràcia. En què es basen? Creiem que tota la situació a Gràcia amb el Banc Expropiat ha agreujat la situació delicada en la qual estava el teixit associatiu i comercial de la zona. El passat 8 de juny hi va haver una reunió on es va pactar que a finals de mes hi haurà un Pla de

La calor convida a sortir al carrer a gaudir dels eixos MOSTRES/ Els eixos i associacions comercials han preparat uns mesos de juny i juliol farcits d’activitats i fires a l’aire lliure per aprofitar el bon temps. Durant els primers dies de juny, diferents eixos han celebrat fires comercials, com ara Barnavasi, el passat dia 4, l’Eix Sant Martí, diumenge 5 de juny, o bé l’Eix Sant Andreu, que va sortir al carrer el passat 4 de juny. Una altra de les activitats preferides dels eixos són les rutes de tapes. L’Eix Sagrada Família està celebrant la seva primera fins al 28 de juliol, mentre que els eixos del Clot, Sant Martí i Poblenou fan el seu Triatapes fins a finals del mes que ve.

Comerç amb dos vessants: un de pla de xoc, amb accions ràpides i resolutives per millorar l’afluència de clients, i un segon basat en un pla estratègic que implicaria intentar formar una federació, crear una marca per a l’entorn, una identitat pròpia... Un treball de més recorregut. Posarem els recursos que calguin, però hem de rebre informació dels comerciants per saber què els fa falta. Un altre tema candent és el top manta, què en pensa? Nosaltres estem al costat de les persones que fan les coses correctament i d’acord amb la legalitat i d’aquelles altres que per circumstàncies de la vida estan fora de la legalitat però que s’hi volen acostar. Creiem que a les persones que exerceixen la venda ambulant il·legal i volen tenir una nova oportunitat cal ajudar-les, i des de l’Ajuntament tenim diferents plataformes per fer-ho, com Barcelona Activa. Però al mateix temps considero que

els productes falsificats, la manca de pagament de les taxes d’ocupació o la manca de pagament dels impostos derivats d’aquestes vendes són coses que difícilment es poden acceptar en un ajuntament democràtic. Cal afegir també que l’assemblatge i la venda de productes falsificats és un delicte. Per tant, també caldria el suport de la Generalitat i la implicació de les forces de seguretat autonòmiques. I sobre la qüestió dels horaris, quina opinió té? Per sort tenim un acord pactat al Ple amb el qual es va arribar a un consens. Crec que aquest és l’acord que funciona, no satisfà del tot ningú però tothom se sent representat en gran part. Crec que hem d’avançar en el compliment i els compromisos de l’acord. Ara per ara no és el moment de tornar a obrir aquest debat perquè, tot i que hi ha opinions enfrontades, no podem seguir aprofundint en les diferències.

Milers de barcelonins omplen les desfilades del BCN Moda al Carrer ESDEVENIMENTS/ El programa de primavera-estiu del BCN Moda al Carrer va arribar a la seva fi el passat dissabte 4 de juny amb la desfilada de Barnavasi, celebrada al carrer Muntaner, entre Ronda General Mitre i Arimón. Abans, uns altres cinc eixos comercials van celebrar les seves. L’Eix Sagrada Família va obrir foc el passat 20 de maig, mentre que l’Eix Sant Andreu la va celebrar l’endemà. Una setmana més tard, el 27 de maig, l’Eix Sant Martí va treure les seves propostes de moda i complements al carrer Cantàbria i dijous 2 de juny va ser el torn de l’Eix Sarrià. L’endemà divendres dia 3 va ser el torn de l’Eix Clot. Des de la Fundació Barcelona Comerç, impulsora del cicle d’actes de moda al carrer, s’ha fet un bon balanç de les desfilades i s’ha assegurat que milers de persones han estat testimonis d’un cicle que pretén demostrar que els barris també marquen tendència.


El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3

Juny / Juliol 2016

“La Fundació necessitava adaptar-se als nous temps, i això estem fent” Lluís Llanas / Vicepresident executiu de la Fundació Barcelona Comerç ENTREVISTA/ Lluís Llanas és president i botiguer a l’Associació de Comerciants de Creu Coberta i, des del passat mes de maig, quan es va elegir la nova Junta a la Fundació Barcelona Comerç, també és vicepresident executiu. Amb ell parlem dels canvis a la Fundació i de com en sortiran beneficiats els eixos. Quins canvis es podran veure a la Fundació? Estem avançant cap a una gestió més horitzontal. La nostra intenció és involucrar cada cop més els patrons de la fundació, els presidents dels eixos, els quals tenen un coneixement molt profund del comerç de la ciutat i són clau per a la nostra organització. Quines funcions desenvoluparà com a vicepresident executiu? M’encarregaré del desenvolupament d’activitats de la Fundació durant l’any, seguint els programes i les estratègies definides amb el patronat, el president i el director. A més, m’encarregaré de la gestió de diferents àrees com el programa de relacions amb nous eixos, acords institucionals, immigració, responsabilitat social corporativa i acompanyament i serveis als associats, entre d’altres. Què aporta aquesta nova junta? Primer de tot he intentat veure quines són les necessitats de la Fundació i definir quins valors volem defensar. Com a Fundació hem d’adequar-nos als nous temps, amb estratègies definides. La Fundació també ha de ser capaç de donar resposta a nous fenòmens: hi ha hagut molts canvis en el món associatiu, molts canvis polítics i divisió d’opinions en temes sensibles, i això ens ha portat a la definició d’un nou programa. Aquest nou programa es basa en quatre pilars: transparència, treball en xarxa, serveis i responsabilitat social corporativa. En què es basarà aquesta transparència que cita? Cal avançar cap a una manera d’actuar que reforci la confiança que els eixos comercials tenen en nosaltres: hem de fer

comerç en línia

Tornen a créixer les vendes del comerç de proximitat DADES/Segons dades publicades fa pocs dies per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les vendes del petit comerç de proximitat català van augmentar un 6,8% a l’abril respecte al mateix mes de l’any passat. Aquest augment ha estat, en aquesta ocasió, superior al de la mitjana estatal, que va ser del 6,4%. Les comunitats autònomes que més han augmentat vendes han estat les Illes Balears –amb prop del 9%–, País Basc –8,5%– i Madrid –8,3%–.

El Parlament Europeu, contra la pràctica deslleial

accessible tota la informació i exposarla als nostres associats, implantant determinats mecanismes d’autocontrol i rendició de comptes. I pel que fa al treball en xarxa? La gestió d’una associació, i en aquest cas d’una fundació, només es possible quan es pensa i es fa en xarxa. Una associació és una xarxa de relacions. El treball en xarxa té dues vessants: una d’externa, amb la qual pretenem reforçar la xarxa de relacions amb entitats i diferents organitzacions innovadores i complementàries en l’àmbit de ciutat, per poder desenvolupar projectes compartits i arribar a tots els temes d’importància, convertint-nos en agents de transformació amb capacitat de formular opinions i d’exercir lideratge. L’altra vessant és més interna, a nivell d’organització, i ens permetrà ser més dinàmics a l’hora de prendre decisions i de tirar projectes endavant alhora que impliquem molt més els patrons. I com es defensarà la Responsabilitat Social Corporativa? El comerç ha de tenir una exigència ètica. La Responsabilitat Social Corporativa ha de ser la contribució activa i voluntària per millorar en l’àrea social,

econòmica i ambiental, avançant cap a la formació d’eixos socialment responsables. Tot això com ajuda els eixos? Esperem que, començant per aquestes accions, els eixos se sentin part activa de la Fundació en ser ells mateixos els que gestionaran les àrees autònomes. Això sí, sempre seguint els valors inclosos dins del nostre codi ètic, el pla d’actuació, els estatuts i tenint en compte que hi hagi sempre una viabilitat econòmica. També s’ha parlat molt de nous serveis i iniciatives. En podria citar algunes? La Fundació ha d’evolucionar cap a la prestació de serveis de qualitat. Està clar que hem de ser una central de serveis incorporant accions com la Q de qualitat, desenvolupant plans com el defensor del client, intentant donar suport als eixos a nivell de comunicació... És a dir, reforçar l’estructura de la Fundació per donar serveis als associats. El nostre lema és Cultura, Ciutat i Comerç i, per tant, hem d’evolucionar cap a aquesta prestació de serveis de qualitat oferint també sistemes de planificació, de seguiment i d’avaluació per tal de valorar-ne l’impacte.

13 |

CONSUM/ El Parlament Europeu ha aprovat una resolució que insta la Comissió a posar en marxa mesures contra les pràctiques deslleials en la cadena de distribució d’aliments, per tal de garantir ingressos justos als productors i més varietat de productes als clients. A més, també reclama combatre la sobreproducció i el malbaratament. “Hem de fer més per millorar l’equilibri entre els proveïdors i els supermercats”, ha dit un dels ponents de la resolució.

Un taller per posar en marxa una botiga virtual FORMACIÓ/ El Cibernàrium, al carrer Roc Boronat, 117, acollirà els pròxims dies 21 i 23 una sessió formativa gratuïta adreçada a planificar i posar en marxa una botiga virtual. Aquesta activitat mostrarà els passos que cal seguir per muntar la botiga a la xarxa mitjançant el programari OSCommerce, una plataforma lliure i gratuïta. El concepte de botiga virtual representa l’intent de traslladar l’operativa tradicional d’un comerç a internet.


| 14

comerç en línia

Juny / Juliol 2016

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3


17 juny 2016

Comerç en Línia

líniagràcia.cat

15 |

Vols estalviar energia a la botiga?

L’eficiència energètica al comerç el fa ser, segons la Generalitat, “més efectiu i sostenible”. Fotos: Arxiu / Infografia: Línia

» La Generalitat impulsa una campanya per millorar l’estalvi energètic als establiments comercials » El programa ofereix diagnòstics de consum gratuïts als comerços i préstecs per aplicar-hi millores

Redacció BARCELONA L’èxit d’una botiga no es mesura només amb el volum de vendes o amb el tipus de clientela que aplega. La diferència entre mirar cap endavant amb optimisme o replantejarse el negoci depèn, molt sovint, de com es gestionen els recursos. I un exemple n’és l’optimització del consum d’energia elèctrica. Poca gent sap que, de mitjana, una botiga d’alimentació consumeix 29.128 kWh anuals, el que es tradueix en una despesa de 4.500 euros, o que un establiment comercial dedicat al sector del lleure es gasta cada any una mitjana de 1.200 euros només en energia consumida. Aquestes dades, proporcionades per un estudi recent de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), mostren que el marge de millora per escurçar despeses als comerços de Catalunya és ample. És per aquesta raó que la Generalitat va iniciar el passat 23 de maig una campanya per fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica als comerços, amb l’objectiu d’avançar cap

a un sector“més productiu, rendible i sostenible”. El programa, que porta per nom Estalvi d’Energia al teu comerç, inclou tallers formatius i fins i tot la possibilitat de gaudir d’un diagnòstic gratuït de consum elèctric a les botigues que així ho sol·licitin. DIAGNÒSTIC DE FRANC Amb els diagnòstics energètics de franc que ofereix el programa, els botiguers comprovaran quin és el seu potencial d’estalvi i quines mesures poden posar en pràctica per millorar-lo el màxim possible. Aquesta anàlisi s’ha de demanar en la sol·licitud d’inscripció als tallers. Un cop assessorats, els botiguers tenen accés a una línia de finançament per aplicar les obres necessàries i esdevenir un establiment eficient energèticament parlant. En concret, el Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) tindrà disponible, fins al 30 de setembre, una línia de préstecs de 10.000 a 100.000 euros amb un aval del 70%, els quals seran tramitats amb CaixaBank o Banc Sabadell. EINES PER ESTALVIAR Per la seva banda, les sessions formatives –que a Barcelona van

arrencar el mateix 23 de maig, amb la jornada inaugural– estan encaminades a conscienciar i informar sobre la despesa energètica i a conèixer accions, eines i pràctiques de gestió elèctrica que qualsevol persona pot impulsar a la seva botiga, les quals, de retruc, “acaben redundant en la rendibilitat del negoci, en la seva imatge envers els seus clients i en el medi ambient”, asseguren des del departament d’Empresa i Coneixement. Aquests tallers se celebraran arreu de Catalunya fins al dia 27 de juny, tot i que a Barcelona ja van acabar dimarts dia 7 de juny amb una sessió al Centre d’Artesania de Catalunya, situat al carrer Banys Nous, 11, de dos quarts de 10 a dos quarts de 12 del matí. Per inscriure’s a les sessions cal visitar la web www.ccam.cat o enviar un correu a l’adreça electrònica chernandez@gencat.cat. I per obtenir més informació sobre el programa, la Generalitat també ha habilitat el telèfon 934 849 909 per a qualsevol dubte. La iniciativa ha estat impulsada per la Generalitat a través del CCAM, l’ICAEN i l’Associació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (AGIC).

Petites accions per estalviar

CONSELLS4L’estalvi energètic és una acció que no només ajuda a rendibilitzar un negoci, sinó que també col·labora amb la sostenibilitat i el medi ambient. En aquest sentit, un dels elements que més consum elèctric genera i que més impacte pot tenir sobre la natura és la il·luminació. Ara per ara, el 40% de focus de llum de les botigues són fluorescents, els quals generen el 27% del consum, una xifra que augmenta fins al 57% en el cas dels llums halògens, que suposen el 35% dels punts d’il·luminació. Una bona pràctica per reduir la factura de la llum és apostar per les bombetes de baix consum, un tipus d’il·luminació que

no arriba al 20% als comerços i que té un consum energètic inferior. Per altra banda, un altre dels elements a tenir en compte són els aires condicionats. Segons l’estudi de l’Institut Català d’Energia sobre el consum elèctric a les botigues catalanes, un 69% dels establiments tenen aire condicionat. L’antiguitat mitjana dels aparells, tal com descriu el mateix informe, és de poc més de quatre anys, tot i que les xifres varien un pèl en funció del tipus de comerç. En aquest sentit, la renovació i instal·lació d’equips adequats a cada espai permetria estalviar més. Amb tot, aquestes són algunes de les petites accions que poden ajudar a reduir despeses i ser sostenibles.


| 16

Comerç líniagràcia.cat

Guardons | Nova Travessera lliura els premis del torneig de botifarra

17 juny 2016

L’associació de comerciants Nova Travessera serà l’encarregada de lliurar avui els premis del torneig de botifarra i dòmino que s’està celebrant aquesta setmana a La Sedeta. El lliurament es farà aquesta tarda a les set, conjuntament amb un pica pica que ofereix el centre cívic. Es donaran tres premis als tres primers classificats consistents en una bossa amb viandes i articles dels comerciants de l’entitat.

El xef Carles Gaig revela els seus secrets a la Llibertat » La trobada va servir per reivindicar els productes dels mercats » El famós cuiner va donar consells i va preparar una amanida Redacció GRÀCIA En el marc del programa Mercats Verds, el de la Llibertat està immers en un cicle de xerrades i presentacions a càrrec de cuiners famosos, com ara Carles Gaig, que va protagonitzar una trobada divendres passat al mercat gracienc on va reivindicar el producte ecològic i de proximitat. El xef va mostrar la seva tècnica, basada en la fusió de la cuina d’avantguarda amb la de mercat. Per exemplificar aquesta barreja Gaig va elaborar una amanida de cap i pota davant una vintena de persones que van estar atentes a cada consell del cuiner hortenc premiat amb una estrella Michelin, el qual també va escoltar amb atenció i va respondre les preguntes dels assistents.

Xavier Muñoz-Torrent, nou líder dels botiguers de Lesseps NOVETAT4L’Associació de Veïns i Comerciants de la plaça Lesseps ha renovat la seva cara. En una junta celebrada fa pocs dies, es va decidir donar un nou impuls a l’entitat i, entre altres, es va escollir una nova junta directiva encapçalada per Xavier Muñoz-Torrent, de 53 anys, geògraf i quarta generació d’una nissaga de fusters i restauradors del carrer Gran. Acompanyaran al nou president Paula Jia-Ju Chen, com a vicepresidenta –procedent del

sector de l’hostaleria–; Edmond Armisén, secretari –físic i empresari del sector de la informàtica–, i Sílvia Cendra, tresorera –de professió periodista–. Completaran l’equip Josep Martí-Valls, Joan Masarnau, Carme Cristià i Armand Frade. Els principals objectius de la nova junta seran la “recuperació dels projectes de desenvolupament de l’activitat econòmica i de cohesió social” a Lesseps, i la difusió de la “informació d’interès” a tots els veïns que hi viuen.

Gaig interactuant amb els paradistes durant la visita. Foto: Mercat Llibertat

A banda de l’elaboració de l’amanida de cap i pota, Gaig ha acompanyat els assistents per una ruta guiada pel mercat, on va explicar els avantatges de cada producte i va interpel·lar els paradistes perquè també donessin la seva opinió. “Ha estat un honor”, va afirmar Gaig un cop acabada la trobada. “Iniciatives com aquestes s’han de potenciar encara més”, va afegir. La visita i classe magistral va servir també per fer l’entrega dels

premis Juga Verd, un joc de preguntes que busca fomentar el producte de quilòmetre zero i ecològic. Els premis van ser vals de compra de 100 euros i cistelles amb productes de mercat. Al Mercat de la Llibertat, va ser Fiona Parera qui es va emportar el premi del concurs. Avui divendres serà el torn de la nutricionista Fabiola Juárez, que visitarà la Llibertat per parlar sobre els trucs per a una alimentació equilibrada.

Xavier Muñoz-Torrent, nova cara dels botiguers de Lesseps. Fotos: AVCL

Zones d’autogestió comercial? PROPOSTA4L’Ajuntament contempla la possibilitat d’implantar zones d’autogestió comercial en algunes zones de la ciutat, segons ha avançat El Periódico. Aquesta mesura vol servir per lluitar contra la clonificació comercial –l’aparició de cadenes comercials que treballen a tot el món i que fa perdre la singularitat del comerç local– i evitar que les grans cadenes que no solen participar de les campanyes de promoció i difusió que fan els

eixos comercials –que engloben el petit comerç– se’n beneficiïn sense formar-ne part. D’aquesta manera, el consistori voldria introduir a les grans marques en la promoció d’una zona en concret –ja que tindrien l’obligació d’implicar-se en la seva millora d’unat–, alhora que les petites botigues aconseguirien uns grans aliats per tal de preservar la seva activitat històrica. De cara al pròxim setem-

bre, el consistori formarà un grup de treball per posar en marxa una prova pilot. De moment, aquesta decisió d’intentar involucrar més les grans cadenes en el seu entorn, sembla que ha tingut una bona rebuda pels comerciants. Des de la Fundació Barcelona Comerç consideren que el petit comerç ha de sumar esforços per créixer i fer front al fenomen del comerç digital. Haurem d’esperar fins després de l’estiu per veure-ho.


Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

17 juny 2016

lĂ­niagrĂ cia.cat

17 |


| 18

Esports líniagràcia.cat

Barnatresc | Descobrir la ciutat caminant

Emmarcada en el cicle de caminades del Barnatresc, el passat dissabte dia 11 va tenir lloc una caminada d’11 quilòmetres per diferents barris de la ciutat que va arrencar a l’Estació de Sants a les 10 de la nit i va acabar al mateix lloc a les dues de la matinada de l’endemà.

17 juny 2016

Marín, Civil i Cano, els tres primers fitxatges de l’Europa Redacció GRÀCIA L’Europa ja treballa per conformar l’equip que l’ha de dur, definitivament i després d’anys quedant-se amb la mel als llavis, a Segona B. Després que es confirmés la continuïtat de l’equip tècnic, amb Albert Poch al capdavant, aquest ha començat a sondejar el mercat per buscar reforços que han de suplir les vuit baixes que ja s’han anunciat. Els jugadors que no seguiran a l’Europa la pròxima temporada –set dels vuit per decisió pròpia– són David López, Oriol Dot, Padilla, Guzmán, Àlex Fernández, Nils, Poves i Rovira, dels quals quatre faran el salt a Segona B. Per altra banda, el capità Àlex Cano, Rubi, Alberto, Javi Iglesias, Fran Bea, Uri i Rita han renovat. En l’apartat de fitxatges, l’entitat escapulada ha anunciat les incorporacions de tres jugadors:

Marín, Civil i Cano, els tres nous jugadors escapulats. Foto: CEE

Joel Marín, Xavi Civil i Jordi Cano, els quals van ser presentats ahir a la tarda. Marín és considerat com un dels millors laterals del futbol català amateur, amb una àmplia trajectòria a Tercera i experiència a Segona B. Prové del Cornellà, on ha militat les últimes tres temporades. Xavi Civil respon a un perfil de davanter golejador i prové del

Sabadell B, però té experiència tant a Segona B com a Tercera. Per últim, Cano –també davanter– retorna a l’Europa després de jugar dues temporades al Vista Alegre de Castelldefels. LA DIADA DEL SOCI TANCA L’ANY Els socis de l’Europa van tancar la temporada amb el tradicional sopar de la Diada del Soci, celebrat, dimecres.

L’Eurocopa de futbol de botons es juga a Gràcia

TORNEIG4Gràcia serà l’altre epicentre del futbol aquest cap de setmana. De futbol de botons, però. I és que demà dissabte tindrà lloc a la plaça del Sol l’Eurocopa Vila de Gràcia d’aquesta modalitat esportiva, que aplegarà 36 equips adults i juvenils de nou associacions, sis de catalanes i tres de la resta de l’estat. Aquest campionat s’emmarca en la jornada Euro Jocs, organitzada pel Districte. L’Eurocopa de futbol botons es juga cada quatre anys i de manera simultània a la de futbol 11, que s’està disputant al llarg d’aquest mes a França. Ahir al matí es va fer un sor-

teig per decidir a quina selecció de les participants a l’Eurocopa representarà cadascun dels conjunts de futbol botons del torneig gracienc. Les seleccions s’han assignat tenint en compte el rànquing UEFA i la classificació dels equips de futbol botons que van participar en l’última Lliga de Campions i Copa Federació, celebrades el passat mes de setembre al parc de Joan Miró. Per exemple, l’equip Batman representarà a Catalunya –que també participa tot i no estar present a l’Eurocopa de França– mentre que Maxplàs serà Espanya. Hi haurà quatre grups amb vuit equips cadascun.


Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

17 juny 2016

líniagràcia.cat

19 |

Denken: Entrena y fortalece la mente. Realiza los cambios deseados evitando el estrés, la depresión y la ansiedad

Teresa Sendra | Psicóloga Clínica directora de los programas de entrenamiento de la mente del Centro Denken ¿Qué entrenamientos realizan en Denken? Somos un centro integral de entrenamiento de la mente. Fortalecemos los dominios cognitivos (memoria, atención, calculo, funciones ejecutivas, etc) y enseñamos a las personas a realizar los cambios que desean en sus vidas a través del entrenamiento de la mente.

bienestar mental de las personas y tiene objetivos de prevención y bienestar. Este bienestar se consigue con nuestros entrenamientos cognitivos donde usamos el aprendizaje y fortalecimiento neuronal que modifican los actuales mapas mentales creando mejores y nuevas posibilidades de percepción de la realidad. Los efectos se concretizan en un menor estrés y ansiedad, una ¿Cuándo habla de cambios, a mayor autoestima y globalmente un aumento del capital mental qué se refiere? Cada persona está siempre afron- para vivir mejor. tando algún tipo de cambios. Hay quien quiere dejar de fumar, quien ¿Es como ir a un gimnasio? debe dejar su pareja, quien quiere Sí, efectivamente. El cerebro, rescambiar de empleo, quien quisiera ponsable de nuestros patrones hacer una elección de vida, quien mentales y reserva cognitiva, es quiere mejorar su bienestar men- absolutamente modificable y tal, etc. Son innumerables los plástico. Esto ha significado un ejemplos. El problema son las re- enorme progreso para las neurosistencias de los propios patrones ciencias ya que han demostrado a mentales a realizarlos y esto se través de pruebas de neuroimatransforma en obstáculo, frustra- gen que si entrenamos la mente ción y consecuencias emocionales. (como en un gimnasio entrenaNuestro entrenamiento basado en mos los músculos) podemos conla técnica del mindtrainer y mind- seguir cambios substanciales en fulness está orientado a vencer el cerebro y de consecuencia en estas resistencias a través de una todo lo que está relacionado con disciplinada metodología de 8 se- el; las funciones cognitivas, las manas que cambia los patrones competencias emocionales, nuesde percepción mental liberando tra manera de percibir la realidad, energía y voluntad hacia el cambio etcétera. deseado. ¿Qué resultados han conse¿Por qué habla de entrenamien- guido? tos y no de terapias? Tenemos clientes desde 13 a 93 Porque nuestro enfoque es el años, cada uno con sus exigen-

cias, le puedo solo decir que los clientes que se entrenan en mejorar la reserva cognitiva vienen a “nuestro gimnasio” desde hace más de un año, por otra parte los clientes que han tenido que afrontar cambios en la propia vida no solamente los han realizado si no que continúan el entrenamiento en sus propios hogares y han mejorado notablemente la propia calidad de vida. ¿Es un resultado medible? Absolutamente sí. Le hago un ejemplo real. El señor M.R, y la señora R.S son nuestros clientes, el tiene 78 años y ella 68. La señora R.S tiene un principio de Alzheimer y se entrena cognitivamente con nosotros. Sabemos que los cambios que produce esta enfermedad en la vida diaria de una pareja son enormes. La incógnita sobre el futuro de su mujer y de la propia vida aumentaron muchísimo los niveles de ansiedad y estrés y en algunos momentos hasta la depresión se apoderaba del señor M.R. Hemos procedido con el señor M.R a medir los niveles de estrés y ansiedad (junto a otros) antes y después del entrenamiento. Los resultados han sido sorprendentes ya que ha disminuido el estrés, desde fuerte estrés a poco, y los niveles de ansiedad de ansiedad fuerte a ansiedad leve. ¿Qué ha sucedido? Ciertamente el

deterioro cognitivo de su señora no ha desaparecido (aunque sí se ha estabilizado gracias al entrenamiento que realiza), ni tanto menos se ha separado de ella. En síntesis, la realidad no ha cambiado para el señor M.R. Lo que ha sucedido es que el señor M.R ha modificado su propia percepción de la realidad y ha encontrado, gracias al entrenamiento propuesto, una estrategia de afrontamiento sobre las causas del estrés y ansiedad que lo hacían sufrir.

¿Pareciera que las soluciones a los males del siglo XXI (estrés, ansiedad, depresión, etcétera.) están al alcance de la mano? Para cambiar hay que cambiar. No hay que delegar solo a un fármaco la solución del estrés, la ansiedad y la depresión. Será siempre una solución mecánica pero que no elimina la causa. La solución real está en la forma que entrenamos nuestra mente y la voluntad de cambiar. Basta saber cómo.

BRAIN WELLNESS DENKEN Madrazo 33-37. 3era. 2da Barcelona 08006 Tel. 935477180 www.centrodenken.com tsendra@centrodenken.com


| 20

líniagràcia.cat

17 juny 2016

Esports

Els World Roller Games del 2019 comencen a rodar Redacció BARCELONA Barcelona acollirà definitivament els World Roller Games d’aquí a tres anys. De fet, la competició ja ha començat a rodar. El passat divendres dia 3 de juny es va signar un protocol institucional per a la celebració d’aquesta mena de Jocs Olímpics del patinatge sobre rodes que reunirà 13 modalitats d’aquesta especialitat. A l’acte, que va tenir lloc al Saló de Cròniques de l’Ajuntament, van assistir el president de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS), Sabatino Aracu; el president en funcions de la Federació Espanyola, Carmelo Paniagua; el vicepresident de la Federació Catalana, Benjamí Pons, i el nou comissionat d’Esports, David Escudé, el qual va manifestar que Barcelona “posarà tota la seva expertesa i caràcter obert en l’organització d’aquest esdeveniment”. Amb la signatura d’aquest protocol institucional, la FIRS, la federació espanyola i la catalana es comprometen a treballar conjuntament per al bon funciona-

Signatura del protocol institucional per als jocs. Foto: Ajuntament

ment de la cita esportiva. Segons va dir Escudé, l’objectiu del consistori és “no només acollir la millor de les competicions” de patinatge, sinó també oferir els serveis i equipaments de la ciutat perquè el públic barceloní rebi els World Roller “amb els braços oberts”.

LES OLIMPÍADES DEL PATINATGE Els World Roller Games és una competició internacional que reuneix 106 proves de 13 modalitats de patinatge diferents, des

de l’artístic, passant per l’eslàlom i arribant al de velocitat, entre molts altres. Durant 16 dies, la ciutat acollirà les diverses proves, que tindran lloc en instal·lacions a l’aire lliure i interiors. De moment, les dates proposades per a la disputa del campionat són del 24 de juny al 7 de juliol del 2019. Segons dades proporcionades pel consistori, està previst que els World Roller Games apleguin a Barcelona 4.500 participants i 1.500 entrenadors d’un total de 117 països.

L’Open Camp obre les seves portes demà dissabte

CIUTAT4Ha arribat el moment de la veritat. L’Open Camp, el considerat com el ‘Port Aventura’ dels esports, obrirà les seves portes demà dissabte de manera oficial, després de mesos d’espera i jornades de portes obertes i de prova. Aquest parc temàtic oferirà més de 30 atraccions o experiències relacionades amb l’esport al llarg de les seves prop de 40 hectàrees i 120.000 metres quadrats de superfície en l’àmbit de l’Anella Olímpica i l’Estadi Lluís Companys. Tanmateix, ahir i avui l’Open Camp ha estat organitzant visites promocionals, d’institucions, de periodistes i de personatges relacionats amb l’esport. Els organitzadors han volgut deixar clar que aquest parc no

tancarà Montjuïc, ja que els visitants hauran de pagar una entrada per poder entrar a les diverses instal·lacions i participar en les atraccions. Per tant, l’Open Camp conviurà amb l’activitat diària de la muntanya. Segons dades dels organitzadors, el parc preveu facturar 23 milions el primer any, i donarà feina a 500 persones. De fet, divendres passat el segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, va rebre els primers 200 nous treballadors on va dir que l’Open Camp “és un projecte d’empresa i de ciutat”. Per altra banda, el nou parc ha obtingut recentment el Segell d’Excel·lència de la Comissió Europea, un reconeixement que “omple d’orgull” els impulsors.

Una de les experiències que oferirà l’Open Camp. Foto: OC


Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

17 juny 2016

lĂ­niagrĂ cia.cat

21 |


| 22

líniagràcia.cat

17 juny 2016

AGENDA QUINZENAL

Agenda

agenda@comunicacio21.com

CULTURA

AVUI DIVENDRES 17 DE JUNY 19:00 Teatre Les dones sàvies, a càrrec del grup Helena Teatre sobre l’obra de Molière. / Centre cívic La Sedeta.

Teatre Una vella, coneguda olor Demà ds. 18 de juny a les 21:00

TALLERS Les claus per treballar a Europa

Dj. 23 de juny a les 11:00

Xerrada per a aquelles persones interessades a treballar en algun país de la Unió Europea. Consell i requisits que demanen. / Biblioteca Jaume Fuster.

DILLUNS 20 DE JUNY 19:00 Llibrefòrum. Parlem del llibre L’estiu que comença, de l’escriptora Sílvia Soler. Entrada gratuïta. / Centre Moral i Instructiu de Gràcia.

DIMARTS 21 DE JUNY Obra en homenatge de Josep Maria Benet i Jornet, una peça teatral on es parla de la vida i les penúries d’un barri de pescadors que cerca un futur millor. / Centre Educatiu Sant Josep.

19:00 Quin no s’ha aturat a pensar com pot estalviar a l’hora de fer turisme? Xerrada Altres maneres de viatjar. Webs i recursos per abaratir el viatge, una sessió a càrrec de Cèlia López, autora del blog Quaderns de Bitàcora. Entrada gratuïta. / Biblioteca Jaume Fuster.

EXPOSICIONS

FINS AL 30 DE JUNY Matí-Tarda Exposició Edu Moner i amics, mostra col·lectiva amb obres realitzades amb diverses tècniques. / Centre cívic El Coll.

FINS AL 30 DE JUNY Matí-TardaVuitena Diada de la Vella de Gràcia amb correfoc i exposició 35 anys de la Vella. / La Violeta de Gràcia.

INFANTIL Euro Jocs a la Vila de Gràcia Demà ds. 18 de juny

La plaça del Sol i la de la Vila s’omplen d’activitats per a tota la família en el marc de l’Euro Joc.

ESPORTS FINS AL 20 DE JUNY 20:30-22:00 Taller de pilates, una tècnica que actua mitjançant un repertori d’exercicis fluids. / Centre cívic El Coll.

Torneig esportiu de les entitats del Coll Demà ds. 18 de juny a les 19:00

DEMÀ DISSABTE 18 DE JUNY 18:00 En el marc de la Festa Major del Coll, demà dissabte tindrà lloc la Reagge kids, una festa per a tots els de casa al més pur estil jamaicà. / Centre cívic El Coll.

DILLUNS 20 DE JUNY 17:00-19:00 Espai de trobada Joc en família, amb diverses activitats per a totes les edats. Aquell dia es farà un taller per fabricar titelles de dit amb escuma. Cal inscripció prèvia. / Centre cívic El Coll.

En el marc de la Festa Major del Coll, torneig esportiu de les entitats del barri. Entrada gratuïta. / Parc de la Creueta del Coll.


Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

17 juny 2016

lĂ­niagrĂ cia.cat

23 |


| 24

líniagràcia.cat

17 juny 2016

Pròxima edició: 8 de juliol


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.