Linia lhospitalet 33 by Comunicacio21

redacció: hospitalet@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Opinió pàg 6 Oriol Junqueras, vicepresident del Govern: ‘La injusta realitat de l’economia catalana’

Cultura pàg 18 El novel·lista Jo Nesbø parla del seu últim llibre a la Bòbila

línial’H

Periòdic gratuït de l’Hospitalet · linialh.cat · Març 2016 · Núm. 33 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

“Tot el que és bo i no vol Barcelona intentem que es quedi a L’H” Entrevista a Núria Marín Alcaldessa de l’Hospitalet pàgs 8 i 9

Polèmica pàg 10 Els legionaris tornaran a desfilar a Sanfeliu aquest Dijous Sant

Reportatge pàg 3 Un docent del Balmes corre la Marató per recollir fons per a una escola de Guinea Pubilla Cases pàg 18 El barri s’omple de ‘pasos’ i ‘saetas’ de la mà de la 15+1 Bellvitge pàg 16 Satisfacció al Bellsport per la condemna a l’excomptable Comerç pàg 21 El consistori homenatja les 50 botigues més antigues Esports pàg 22 La ciutat es prepara per a una nova Cursa Nocturna

línial’H.cat

Març 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Reportatge

Març 2016

línial’H.cat

42 quilòmetres de solidaritat » Un docent del Balmes participa en la Marató de Barcelona per recollir fons per a una escola de Guinea » El projecte educatiu, impulsat pel centre mitjançant la Fundació Okume AZ, va arrencar fa sis anys

Plana (esquerra), després de córrer la Marató, amb una bandera de Guinea Equatorial conjuntament amb membres del projecte, en homenatge als alumnes de Bata (dreta). Fotos: EP i Okume AZ

F. Javier Rodríguez BELLVITGE Arribar el 8.791è a la línia de meta mai no ha estat tan especial i constructiu. I és que en aquesta ocasió, l’important sí que era participar. Eduard Plana, professor d’economia i emprenedoria al col·legi Jaume Balmes, va recórrer els 42,195 quilòmetres de la Marató de Barcelona del 13 de març per una causa justa: recaptar diners per a l’escola que la fundació d’aquest centre està consolidant a Bata, una ciutat de Guinea Equatorial, excolònia espanyola. Aquest és l’últim episodi d’una història de solidaritat i constància que va arrencar fa sis anys. L’any 2010 el centre escolar riberenc –que és una cooperativa de professors– va aconseguir obrir una escola en aquesta ciutat africana a imatge i semblança seva, una iniciativa que es va fer mitjançant la Fundació Okume

AZ, vinculada a l’escola i de la qual Plana n’és el president. Sis anys més tard, els primers alumnes que van ingressar-hi han arribat a la secundària, i és per aquesta raó que des del Jaume Balmes busquen fons per poder arrencar aquest nou cicle educatiu. UNIR L’H AMB BATA La campanya, que seguirà oberta a okumeaz.org un temps més per poder recollir més recursos, convida a fer aportacions econòmiques que converteixin en euros els 6.374 quilòmetres que separen l’Hospitalet de Bata. A més, Plana va dedicar cadascun dels 42 quilòmetres de la Marató barcelonina als primers donants. De moment, la iniciativa està lluny dels 6.000 euros, tot i que supera amb escreix el miler, una quantitat amb la qual “es poden fer moltes coses a Guinea”, assegura Plana. Ara per ara, l’escola té uns 300 nens i nenes. Aquest detall “és important”, destaca Plana, ja que el paper de la dona al país

africà és més aviat secundari. “Allà parlem d’igualtat en una regió on la formació de les dones és desigual”, assegura Plana, el qual recorda que la directora del centre germà és una dona, Mari Carmen Ensefumu. El centre guineà es va consolidant gràcies a les aportacions que es fan des de l’Hospitalet i a les contribucions “simbòliques” que paguen les famílies dels alumnes. “Aquesta quota garanteix que els infants assisteixin a classe i introdueix seriositat en el projecte”, argumenta Plana. De fet, el pal de paller de la iniciativa és “reproduir el sistema de cooperativa del Balmes a la ciutat a Bata”, explica el professor. Un sistema que ha de garantir que “els alumnes guineans acabin tenint el nivell dels d’aquí”, afirma, i que l’escola “pugui funcionar autònomament en el futur”. Tanmateix, aquesta “tasca esgotadora”, tal com la descriu Plana –que va visitar l’escola l’any passat–, s’ha topat sovint amb dificultats, no només econòmiques,

sinó també culturals. Tot i ser un país amb mancances i subdesenvolupat, la situació a Guinea Equatorial no és límit, com sí que ho és a Somàlia o al Sudan. Aquest fet els juga en contra, segons Plana, ja que no s’hi envien suficients recursos per millorar l’educació o pal·liar la pobresa de la zona. “Guinea no és prioritària ni per a Espanya, que ha volgut girar una pàgina delicada de la seva història”, lamenta. Tot i que no és l’únic projecte estatal que treballa actualment a l’antiga colònia, Plana recrimina el paper poc rellevant de la cooperació espanyola en un antic territori. Precisament això deriva en una altra dificultat. “Alguns guineans encara es malfien del projecte”, explica el professor, ja que creuen que els cooperativistes “volen alguna cosa a canvi”. Uns recels, tanmateix, “comprensibles”, ja que s’expliquen a través de l’espoli que van patir els guineans per part de la metròpoli espanyola durant dècades. “De ve-

gades allà no t’entenen, però és que tampoc aquí”, ironitza Plana. CÓRRER PER FOMENTAR VALORS Aquest és un projecte, diu Plana, de cooperació internacional i local, ja que també involucra tota la comunitat educativa del Jaume Balmes. En aquesta voluntat de promoure els valors de la solidaritat a casa nostra, la iniciativa de la Marató ha estat impulsada amb la col·laboració dels seus alumnes de secundària, batxillerat i grau, que han ajudat a dissenyar i promocionar la campanya a la xarxa. “Corro per ajudar els d’allà, però també els d’aquí”, assegura Plana, el qual, tanmateix, deixa clar que “és la punta de llança d’un projecte amb molta gent al darrere”, sense la qual “no hauria estat possible fer res”. Unes persones, com els seus alumnes, que el van acompanyar durant la prova i que van creuar la meta amb ell portant una bandera guineana i un missatge de germanor i passió per l’educació.

línial’H.cat

Març 2016

Agenda Nacional

L’hora de passar a l’acció » El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent » Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució

Arnau Nadeu L’HOSPITALET Ja fa un parell de mesos que el “Govern de la postautonomia i la preindependència”, tal com l’anomena el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va prendre possessió. Seixanta dies i escaig que han evidenciat que el camí de la “desconnexió” –un altre terme que ha fet fortuna en el vocabulari independentista– serà dur. De fet, i com ja va sent costum, aquestes primeres setmanes del mandat han estat marcades, bàsicament, per l’estira-i-arronsa jurídic. El debat polític, que és el que se suposa que hauria d’imperar en aquests moments, segueix relegat en un segon terme, a l’ombra dels recursos, dels tripijocs jurídics i de l’omnipresent Tribunal Constitucional (TC). Probablement per això, per aquesta picabaralla jurídica permanent, són molts els ciutadans –tant els que van votar partits independentistes com els que van optar per altres forces– que desconeixen els passos que Junts pel Sí i la CUP han pactat per fer possible un Estat català independent. Un full de ruta que tot just ara s’ha començat a desplegar amb l’impuls de les ponències de les lleis de transitorietat jurídica, de la Seguretat Social i de la Hisenda pròpia –la del procés constituent es deixa per més endavant– i

la comissió del procés constituent –ja recorreguda al TC–. Aquestes són les primeres accions d’un pla que ha de permetre arribar, segons els seus impulsors, a la independència d’una manera “segura” i més o menys ràpida. I és que sembla que els 18 mesos dels quals es parlava a l’inici han deixat de ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyirse excessivament en un compte enrere que molts veuen més perjudicial que altra cosa. Amb tot, i un cop les ponències de les lleis de “desconnexió” han tirat endavant, així com la comissió del procés constituent, els següents passos que s’han de fer són l’inici d’un procés constituent participatiu i l’impuls de les principals estructures d’Estat, sense oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Ja en una segona fase s’han d’aprovar les lleis de ruptura per procedir a convocar les eleccions constituents. D’aquestes, i per a les quals l’objectiu de l’independentisme és traspassar la barrera del 50% més 1 dels vots, n’ha de sortir una comissió redactora que elabori la nova Constitució per després ser ratificada en un referèndum que serveixi també per avalar la independència. Tot plegat si abans no s’ha pogut celebrar un referèndum acordat amb Espanya. I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’atreveix a descartar del tot aquesta via. D’obrir-se finalment, els passos abans descrits podrien canviar substancialment. Queda clar que no és temps per a pronòstics.

La batalla de la Hisenda ECONOMIA4Més enllà del full de ruta, compartit a grans trets pels actors polítics del procés sobiranista, hi ha una batalla que de ben segur serà determinant per a l’èxit del mandat independentista: la de la caixa de la Generalitat. La de la Hisenda. Fins fa poc força apartat dels focus mediàtics, però no per això menys actiu, el departament d’Economia i Hisenda, liderat pel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha començat a posar fil a l’agulla per intentar reflotar l’autonomia financera de la Generalitat. Peticions de liquiditat a Montoro i De Guindos a banda, l’objectiu principal a curt termini de Junqueras és esprémer al màxim les competències que ja són de la Generalitat en aquest àmbit i que fins ara no s’havien desenvolupat, probablement

per la impopularitat, per exemple, de mesures com l’embargament. Sigui com sigui, el Govern actual vol acabar amb la cessió de l’execució i la liquidació efectiva dels propis impostos de la Generalitat (un 10% dels que paguem els catalans), un servei pel qual l’any passat es van haver d’abonar 10 milions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25 més als registradors de la propietat. Passar a assumir directament aquestes funcions –cosa que ja s’ha començat a fer– i aconseguir així tenir totes les competències ja reconegudes efectivament desplegades és el primer i indispensable pas perquè quan arribi el moment –si finalment arriba– es pugui assumir la gestió dels impostos massius: IVA, IRPF, Societats... La mare dels ous.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Març 2016

línial’H.cat

Tribuna

Opinió

Març 2016

4La injusta realitat de l’economia catalana per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Catalunya

Vivim un moment extremadament difícil per a bona part de la societat catalana, com s'ha fet notar aquests dies al Parlament de Catalunya durant el debat monogràfic sobre la pobresa. La demografia, les conseqüències de la llarga crisi econòmica i el convuls context polític i econòmic mundial estan posant en perill els mecanismes socials de redistribució que ajuden a esmorteir la duresa d'una crisi que ha fet molt mal a desenes de milers de famílies. Una realitat dura, doncs, que esdevé encara més injusta quan es posa de manifest que la societat catalana és capaç de generar recursos suficients per fer front a totes aquestes necessitats socials però, en canvi, no en pot disposar per implementar les solucions. Un fet que explica bona part d’aquesta contradicció entre disposar d’una economia que presenta símptomes molt positius –per sobre de la mitjana europea– i, en canvi, unes deficiències socials terribles. Per posar només alguns exemples, el 2015 l’economia catalana va créixer un 3,4%, l’increment més alt de l’última dècada. I el darrer trimestre de l’any, el ritme de creixement va ser del 4,1%. A més, la reducció de l’atur del passat mes de febrer ha estat la més important dels darrers 20 anys en un mes de febrer. I, això, en bona part, és gràcies a la gran capacitat ex-

portadora de l’economia catalana, a l’increment de la recaptació provinent del turisme i a la captació d’inversió estrangera. I, al costat de tot això, el motor d’aquest dinamisme és també provocat per l’increment de la demanda interna, malgrat les dificultats de les famílies. És a dir, la despesa que fan els mateixos ciutadans. Tot i aquest context positiu, els nivells d’atur continuen sent altíssims, tenim població

L’Estat espanyol ens

deixa diners que s’han recaptat a Catalunya

cobrant-nos un interès que ens costa més que el Pla de Xoc Social

ocupada, que malgrat estarho, rep una retribució per sota del llindar de la pobresa, tenim un atur juvenil vergonyós, situacions de falsos autònoms o persones aturades de llarga durada amb unes perspectives molt complicades. I malgrat generar els recursos, no podem disposar-ne, entre d’altres qüestions, pel conegut dèficit fiscal, per la manca d’una hisenda pròpia que ens permeti poder lluitar amb eficàcia contra el frau fiscal o per les nombroses dificultats que posa l’Es-

tat perquè ens en sortim. En aquest sentit, l’Estat espanyol ens deixa diners, que s’han recaptat a Catalunya, cobrant-nos un interès 16 vegades superior al que el Banc Central Europeu li presta a ell. Una estratègia que suposa per a l’economia catalana un cost de 380 milions d’euros en interessos, més del que costa el Pla de Xoc Social. A més, ha recorregut qualsevol intent d’aconseguir nous ingressos amb l’aplicació de noves taxes, ha incomplert sistemàticament el pagament de la llei de dependència, la disposició addicional tercera o no vol fer efectiu el pagament de 1.400 milions d’euros fins a juliol d’aquest any de la liquidació de 2014, quan és un deute reconegut pel mateix Estat. Mentrestant, hem de seguir treballant, amb el ferm compromís de blindar tota la despesa social i implementar un pla de xoc que ajudi a esmorteir aquesta dura realitat que cal plasmar en els nous pressupostos. Reduir la taxa d’atur i la precarietat laboral i impulsar la creació de llocs de treball de qualitat és la millor garantia per fer que el creixement existent sigui sostingut. Mentre no disposem d'un Estat al nostre servei haurem d'optimitzar els recursos dels quals disposem, sempre insuficients, i per això mateix sempre, inexcusablement, al servei de la majoria i ajudant els que més ho necessiten a sortir-se'n.

Un diari participatiu

4El cambio en l’Hospitalet per Miguel García (C’s l’Hospitalet) El cambio no ha llegado al gobierno de l’Hospitalet. En las pasadas elecciones municipales, el PSC quedó lejos de la mayoría absoluta. Desde C’s quisimos darle un margen para comprobar si habían entendido estos tiempos de cambio en los que los ciudadanos no confían la mayoría absoluta a ningún partido y nos empujan a llegar a consensos. Pero el PSC de L’H, tras 36 años gobernando con cómodas mayorías, pretende seguir en el poder como si todo siguiese igual. En C’s hemos tratado de acordar con el gobierno políticas por el bien de los hospitalenses, como por ejemplo la rebaja del IBI que, tras una subida del casi el 30% en los últimos años, ha generado el sinsentido de que en la ciudad tengamos impuestos de ricos para pisos de pobres. Cuando el PSC ha visto que las diversas fuerzas de la oposición somos capaces de ponernos de acuerdo, ha optado por comprar la voluntad de dos concejales tránsfugas, que a cambio de dos

puestos bien pagados a 65.500 euros por cabeza al año, le ceden al PSC de L’H los votos que no le habían concedido las urnas. El PSC está dispuesto a que nada cambie: tras más de 36 años gobernando, ha patrimonializado las instituciones y propiciado una tupida red clientelar a su servicio. No solo eso, está anquilosado en viejas políticas centradas en grandes obras que dudosamente revertirán en el conjunto de la población. La alcaldesa ya ha anunciado una inversión de 30 millones en el Distrito Cultural y esto tras haber subido el IBI casi un 30% en los últimos años. Aprendamos de derroches como la Ciudad de las Artes y las Ciencias de Valencia o la Ciudad de la Cultura de Santiago cuyos costes superaron 4 veces lo presupuestado. En C’s abogamos por la prudencia y creemos que ha llegado la hora de cambiar las prioridades: tras una larga crisis es momento de potenciar las políticas sociales y mejorar la calidad de vida en los barrios, de las personas. publicitat 686 429 517

línial’H.cat

Dipòsit legal: B 12321-2013

Línia l’H no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: hospitalet@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

amb el suport de:

10.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#Diàleg

@KRLS (Carles Puigdemont): La reunió amb Pedro Sánchez demostra que les discrepàncies no impedeixen el diàleg cordial.

#Preconcurs

@cristinaribar: Unió reconeix un deute de 19 milions, encara més alt del que xifra el Tribunal de Comptes. Es veu abocada a un preconcurs de creditors.

#ADeclarar

@gerardotc: El juez ha llamado a declarar a Rita Barberá y ésta ha convocado una rueda de prensa para hablar de otras cosas.

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Març 2016

línial’H.cat

Un diari obert

4La dreta i l’Ítaca de Lluís Llach

4La Caputxinada i el catolicisme

per Gemma Aguilera

per Oriol Domingo

En el 99,9% dels casos, quan algú parla d'eixamplar la base independentista per assegurar la victòria del sí en un referèndum, autoritzat o no per Madrid, pensa en l'òrbita de Podemos i les seves derivades. Diposita esperances en aquesta esquerra sobiranista que aposta per una transició a l'Espanya plurinacional. I és veritat que hi ha molt camp per córrer, perquè com a mínim a curt termini no tenim indicis que el poder majoritari espanyol vulgui desfer-se de les estructures del règim del 78. Al contrari, va camí de reforçar-ne les costures. És obvi que el 'sí' creixerà per l'esquerra. I la dreta? Cal anar a predicar-hi. Qui ho defensa és, sinó el que més, un dels diputats amb més pedigrí d'esquerres de Junts pel Sí, Lluís Llach: "A la dreta hi ha quedat gent despenjada que es pot recuperar", deia en una entrevista al programa .Cat de TV3. Quantes vegades han sentit a dir a un diputat de JxSí que cal bastir ponts en aquesta direcció d'una forma tan desacomplexada? El president de la comissió d'estudi del Procés Constituent apunta als 100.000 votants d'Unió que en algun moment hauran de dir sí o no, però també als empresaris de patronals de tradició catalanista que no han fet el pas obertament, com CECOT o Pimec, a alguns socis de Foment del Tre-

ball i del Cercle d'Economia i, per què no, alguns banquers. En Lluís Llach, un "ciutadà d'esquerres" que socialment encaixa al mil·límetre amb la CUP, defensa la inclusió de la dreta en el full de ruta i discrepa obertament de la tesi d'una part d'aquesta formació, que creu que el projecte independentista és patrimoni exclusiu de les esquerres. En Llach té tota la raó del món volent sumar la dreta catalanista al procés. Una defensa valenta. En Lluís Llach ha fugit de superioritats morals que en ocasions s'han atorgat les esquerres respecte a la dreta catalanista, totalment demonitzada. El diputat de Junts pel Sí, que ve del carrer i que no té intenció de viure d'un sou públic, vol sumar sense excloure. Justament, aquest és l'objectiu de la comissió parlamentària que presideix, que de fet és la translació política de l'ADN de les entitats de la societat civil en el procés. La nova CDC pot encarregar-se de la seducció d'aquesta dreta catalanista. Connecta amb les masses, arriba a l'últim racó de cada poble i també a les elits del país. Però el nou partit -suposant que deixi enrere la vella política- haurà de parar compte perquè aquesta seducció no l'acabi fent traïdor. Publicat a El Món

Unes cinc-centes persones (delegats estudiantils, professors, periodistes, convidats com Salvador Espriu, Joan Oliver, Jordi Rubió i Antoni Tàpies) es reuniren fa 50 anys, el 9 de març del 1966, en el convent dels Caputxins de Sarrià. L’objectiu fou constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. La reunió clandestina als Caputxins és coneguda com la Caputxinada. Les forces d’ordre públic assetjaren el convent i al cap de tres dies hi entraren sense manament judicial. La tancada i l’assetjament mostraven una de les grans contradiccions de la dictadura franquista. Un règim auto batejat de catòlic atacava una institució catòlica. També mostraven una greu contradicció interna del catolicisme. Amplis sectors de religiosos i laics del catolicisme català xocaven, en nom de l’Evangeli, amb el sector episcopal espanyolista afí al franquisme. El règim nacional catòlic atacà amb la seva policia el convent de Sarrià per reprimir unes persones acollides per uns caputxins que actuaven segons l’esperit de l’Evangeli, de San Francesc d’Assis i del concili Vaticà II. La transmissió de l’Evangeli inclou la defensa dels drets humans com els de reunió i expressió, dels drets i de les llibertats de les persones i dels pobles sempre i arreu, sobretot en

períodes de dictadura o en règims d’escassa qualitat democràtica. La Caputxinada de fa cinquanta anys és crucial en la vida política i eclesial catalana. D’aquells dies del març del 1966 sorgiren dues línies d’actuació que han incidit en el present i en el futur polític i eclesial de Catalunya. Políticament es constituí la Taula Rodona, organisme unitari de la lluita contra la dictadura. Eclesialment, els abats i provincials de les ordes i congregacions religioses signaren un manifest de suport als Caputxins de Sarrià i aquest manifest es traduí en la creació de la Unió de Religiosos de Catalunya. La Caputxinada, entesa com l’Església acollidora de les persones i de les institucions que aspiren a viure de manera lliure i solidaria, també cal ara i aquí. Dos llibres expliquen aquest episodi: La Caputxinada. Per la llibertat i una nova universitat (1987) de Joan Crexell (Edicions 62) i La Caputxinada. Frares compromesos amb el país i la llibertat (2016) de Clara Fons Duocastella (Ed Mediterrània). La Caputxinada revela les conseqüències que va tenir per als frares la seva col·laboració amb la lluita antifranquista: amenaces i coaccions des dels sectors més intransigents de l'Espanya dels seixanta, però també un corrent de solidaritat, fraternitat i obertura a la convulsa societat catalana de mitjans del segle XX.

Opinió en 140 caràcters

#UnPasMés

@jaumegraells (regidor d’Educació i Cultura): Aprovem al Ple l’inici del procés de construcció de l’escola Ernest Lluch. Felicitats!

#HiTornen

#SoLHidàris

@MiguelAGBatista: Los legionarios burlan la ley para desfilar en l’Hospitalet. Alegan una manifestación en favor de la libertad religiosa.

@rosatauste: A la plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, amb els refugiats. Justícia, acolliment i pau al món.

línial’H.cat

Entrevista

Març 2016

“S’ha obert un punt de trobada amb la Generalitat per solucionar deutes històrics” Núria Marín

Alcaldessa de l’Hospitalet Text: A. Nadeu / F.J. Rodríguez Fotografia: Neus Marmol er començar li voldríem llegir una cita: “L’Hospitalet vol deixar de ser la porta del darrere de Barcelona per passar a ser la del davant”. Ho comparteix? Bé, jo crec que ja no som la porta del darrere de Barcelona. Aquesta és una frase que va dir el president Puigdemont en la seva visita a la ciutat, la recordo bé.

Exacte. Puc estar d’acord amb l’esperit de la frase, però fent el matís que ja no ens considerem la porta del darrere. A l’inici de la democràcia érem una ciutat abocada a ser-ho, però amb el treball i l’esforç de tots hem aconseguit ser la segona ciutat de Catalunya a tots els efectes. Aquesta prova ja l’hem superat. Últimament han coincidit diverses vegades, amb el president Puigdemont, i sembla que tenen molt bona sintonia. Sí. La darrera trobada a la ciutat va ser molt cordial i el president va mostrar la seva voluntat institucional de començar a treballar d’una

manera diferent i específica amb l’Hospitalet, amb la creació d’una comissió mixta Ajuntament-Generalitat per abordar els temes de ciutat que són competència seva. I per fer front comú a Madrid pel que fa a les infraestructures. També. Entre les quals una de les més prioritàries és el túnel ferroviari de l’Hospitalet. Opten per fer pinya, vaja. Sí, en aquests temes sí. Des de fora es nota una química especial entre vostès. Pel passat d’alcalde del president, potser? Bé, jo crec que és més fàcil entendre la realitat quan has tingut l’oportunitat de ser alcalde i d’estar a la trinxera de la política municipal. Ell és molt conscient que la Generalitat, més enllà d’altres qüestions que ara no entraré a valorar, també ha de prioritzar l’agenda social. Fins ara els Ajuntaments ens hem sentit molt sols a l’hora de fer front a les conseqüències de la crisi econòmica i això ha de canviar. Mentre vostè ara aposta per la col·laboració, altres companys seus de partit, com l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, estu-

dien denunciar la Generalitat pel deute, per exemple. En el nostre cas això són pantalles passades. Ja ho hem fet. Per això mateix li volíem preguntar si, vist amb perspectiva, creu que aquesta és una via encertada o es poden obtenir millors resultats amb negociació i col·laboració? El que és ideal és la col·laboració institucional. Això és evident i és el que

“Anys enrere

Barcelona expulsava coses negatives. Ara

n’expulsa de positives” intentem tots els alcaldes i alcaldesses. Però si fa anys vam optar per l’altra via és perquè la del diàleg no existia. No sé si és gaire efectiva, però en tot cas era l’única via que teníem. El diàleg no era possible. Ara sí que ho és? Ara s’ha obert un punt de trobada i crec que hi ha voluntat d’acord per part de tots per poder solucionar els deutes històrics amb la ciutat.

Un d’aquests deutes històrics, com vostè ha apuntat, és el soterrament de les vies. Creu que el nou govern que s’acabi conformant a Espanya farà realitat aquesta demanda? L’únic candidat que s’ha pronunciat sobre aquest tema ha estat Pedro Sánchez, que va expressar la seva voluntat de donar prioritat a aquesta qüestió si és president. Si ho acaba sent, estarem més a prop de tenir una infraestructura, el túnel ferroviari, imprescindible per fer de Rodalies una xarxa del segle XXI.

la resposta adequada. I no ho dic jo, ho diuen els veïns i ho pot veure tothom. A partir d’aquí, podríem utilitzar els tribunals per reclamar el que considerem necessari.

Les vies han estat envoltades de polèmica darrerament a causa del soroll i la brutícia que s’hi acumula. Línia l’H es va posar en contacte amb ADIF fa dies... I què us va dir?

Parlant de trens, la inauguració de la Línia 9 ha vingut acompanyada de controvèrsia a la ciutat, ja que hi ha veïns de Collblanc que denuncien “sorolls insuportables” a dins de casa. Té solució? Aquests veïns han estat atesos per l’Ajuntament des de l’inici i han rebut el suport de la Generalitat. Se’ls ha promès solucions, però són problemes que no són fàcils de resoldre en 24 hores.

Que evitar abocaments a les vies no és competència seva. [Somriu]. Això té tota la pinta d’acabar malament. El Ministeri ha de ser conscient que, com a propietari de les vies, ha de mantenir en perfectes condicions la zona. Nosaltres ja hem intentat fer-li entendre per la via del diàleg, però no hem obtingut

No creu que, en tot plegat, l’incivisme també hi juga el seu paper? L’Hospitalet té 260.000 habitants. El que fa el Ministeri és com si jo deixés de netejar un carrer. És evident que també hi ha certes actituds incíviques, però no és només un problema d’això: si les vies no es netegen ni es mantenen, acaben brutes.

Els trens també han estat notícia darrerament arran de les vagues a TMB coincidint amb el Mobile. Creu que s’ha gestionat bé aquest conflicte? És lògic que els treballadors aprofitin

Entrevista

Març 2016

línial’H.cat

– Col·lectius ecologistes i veïnals denuncien que l’ampliació de la Gran Via destruirà la zona de Can Trabal i farà augmentar l’especulació. Què en pensa? – Amb tot el respecte, crec que o estan mal informats o interpreten malament el pla. Aquí no hi ha cap tipus d’especulació. el congrés per pressionar l’empresa. Però crec que la resposta de les negociacions que requereixen resoldre aquesta situació ha arribat més tard del que hauria estat desitjable. Lamento profundament que s’hagin produït les vagues, no tant per l’organització del Mobile, sinó pels problemes que han causat als ciutadans, que no en tenen cap culpa. La preocupa que per polèmiques com aquesta el congrés pugui acabar marxant a mitjà termini? John Hoﬀman, a qui coneix bé, se’l va veure força molest. És evident que una vaga no afavoreix que les coses vagin bé, però no tinc por. Hoﬀman va expressar el seu malestar durant l’inici del congrés, però vaig parlar amb ell un cop acabat i crec que va quedar molt satisfet de com va funcionar tot. No crec que hi hagi cap perill. Hi ha qui, com el Gremi d’Hostaleria local, no el preocupa tant la continuïtat del Mobile. De fet, diu que té “nul·la repercussió” al seu sector a la ciutat. Aquestes declaracions les va fer abans del Mobile. Però amb l’experiència d’altres anys. Bé, nosaltres com a ciutat hem treballat força per aprofitar el congrés de mòbils. Vam organitzar l’Hospitalet Experience per mostrar la nostra cultura i gastronomia i va ser tot un èxit: es van vendre 16.000 tapes i hi van passar 9.000 persones. A més, em consta que hi ha restauradors que amb el Mobile han notat un increment de la clientela. Canviant de tema, la Generalitat s’ha compromès a aprovar en-

guany l’ampliació de la Gran Via fins al Llobregat, un dels grans projectes que vostè defensa. Per què és tan important? Aquest és un projecte clau des del punt de vista del desenvolupament econòmic, ja que generarem llocs de treball i riquesa per distribuir entre els ciutadans. Aprofitarem un territori central per desenvolupar el sector biomèdic, ja que som una ciutat privilegiada en aquest àmbit perquè tenim hospitals, universitat i centres d’investigació. I, a més, crearem un pulmó verd de 26 hectàrees de parc urbà i guanyarem una entrada al riu. Col·lectius ecologistes i veïnals denuncien que el pla destruirà la zona de Can Trabal i farà augmentar l’especulació. Què en pensa? Amb tot el respecte, crec que o estan mal informats o interpreten malament el projecte. Aquí no hi ha cap tipus d’especulació. També hi va haver moltes crítiques durant la primera fase de la transformació de la Gran Via i hi havia gent que no veia el projecte de la plaça Europa. Però alguns dels crítics d’aleshores són els primers que avui destaquen la importància d’aquesta plaça. Amb tot, espero que, quan l’ampliació de la Gran Via fins al Llobregat finalitzi, molta gent pugui canviar d’opinió. Parlant d’especulació, una altra gran decisió seva ha estat la d’obligar els bancs a cedir pisos buits per a lloguer social. Sembla que l’amenaça ha tingut efecte, perquè el BBVA ja ha accedit a cedirne els primers. Ens podria dir de quants pisos es tracta? Encara no tenim tancat l’acord. El que sí que sabem és que a la ciutat hi ha més d’un miler de pisos buits

en mans d’entitats financeres. La cessió forçosa no és cap amenaça, és un advertiment: la farem servir en el cas de les entitats que no vulguin negociar. Ara mateix tenim 39 expedients oberts amb dos bancs: el Popular i el Santander. L’objectiu no és sancionar el banc, sinó aconseguir una llar per a les 150 famílies que tenim en llista d’espera amb emergència habitacional. També està decidida a impulsar el que anomena Districte Cultural. A peu de carrer, en què es traduirà tot plegat i en què beneficiarà els veïns? Volem reconvertir i aprofitar part de les indústries i els espais que han quedat buits com a conseqüència

“El nou hotel es farà

al centre del que avui és el Collblanc

comercial. Y hasta aquí puedo leer”

de la crisi. Per tant, aquest projecte generarà economia i llocs de treball. El sector cultural té molt marge de maniobra per créixer. Alguns ja parlen de l’Hospitalet com el Brooklyn català. [Somriu]. Aquesta és una frase dels entesos en la matèria per visualitzar i explicar millor una actuació com aquesta. També vol convertir l’Hospitalet en una“ciutat trilingüe”, reforçant l’anglès a les escoles. N’hi haurà

prou amb professors auxiliars per aconseguir-ho? Segurament no. Per què ens hem d’enganyar. [Silenci]. Aquesta és una aposta que, més enllà dels ajuntaments, ha de fer la Generalitat. Hem d’intentar que l’anglès sigui una llengua que domini tothom. Nosaltres, modestament, hi volem contribuir des de l’Ajuntament, però cal una actuació de país. És clar que l’anglès és una eina cabdal per beneficiar-se de les oportunitats del turisme, que aquí van a l’alça amb la projecció de nous hotels. On es farà exactament el que s’està negociant a la carretera de Collblanc? Es farà al centre del que avui és el Collblanc comercial. Y hasta aquí puedo leer. L’obertura de nous hotels, l’acollida de la pista de gel que abans tenia Barcelona... Sembla que el que no vol Ada Colau s’ho queda Núria Marín. No, això no és veritat. Ho matiso: tot el que és bo i no vol Barcelona intentem que es quedi a l’Hospitalet. Però no qualsevol cosa. De fet, n’hi ha hagut que tampoc hem volgut. Dit això, Barcelona s’ha quedat petita per a determinades activitats. I és per això que nosaltres també ens replantegem la nostra política i tenim la voluntat d’impulsar projectes com el del Districte Cultural que comentàvem fa un moment. Anys enrere Barcelona expulsava coses negatives. En aquests moments n’expulsa de positives. O almenys així ho veiem nosaltres. Hi ha qui ja ha dit que s’està produint una competició entre Barcelona i l’Hospitalet. Jo no veig Barcelona com una competidora de l’Hospitalet, com tampoc Cornellà, ni Esplugues, ni el Prat... Jo no parlaria de competició. Al contrari, crec que hem de col·laborar i treballar conjuntament per millorar en tots els aspectes. Sigui com sigui, l’Hospitalet s’està posant de moda. Fins i tot el president Puigdemont diu que la ciutat és clau per a la independència. Què en pensa? [Somriu]. Això li hauríeu de preguntar al president. No sé ben bé a què es refereix.

En tot cas, creu que l’Hospitalet pot jugar un paper clau en el procés sobiranista? L’Hospitalet té la seva personalitat. Som la segona ciutat de Catalunya i molta gent mira què està passant aquí. Jo estic convençuda que l’Hospitalet, com ha fet sempre, treballarà pensant en la millora del dia a dia dels ciutadans i en resoldre els problemes que realment tenim. Des del PP i C’s ja s’han afanyat a criticar que, quan Puigdemont va treure aquest tema en la seva visita a la ciutat, vostè no va sortir al pas per“defensar Espanya”, diuen. Què els respon? Bé, podria dir ‘sense comentaris’. [Somriu]. L’opinió de l’alcaldessa de l’Hospitalet en aquest sentit és coneguda. Crec que no haig de fer escarafalls amb aquesta qüestió. Respecto les opinions de tothom, només faltaria. Però també recordo que el president va tancar l’acte i, per tant, crec que tampoc era necessari corregir ni puntualitzar absolutament res del que va voler dir. Aquí l’ataquen però a nivell espanyol C’s pacta amb el seu partit. Es fa difícil acceptar com a aliat a Espanya l’adversari polític de més pes a la ciutat? [Pensa] Jo tinc claríssim que les coses han canviat. Els ciutadans ja no aposten per majories absolutes: volen pacte, negociació i acord. Això és el que crec que s’ha de fer a Madrid i arreu: intentar prioritzar el que uneix. I si els partits no ho entenen, doncs... Ens n’anirem a unes noves eleccions. Creu que estem més a prop d’aquesta sortida que d’un pacte? No ho sé. Però crec que els resultats d’unes hipotètiques noves eleccions serien molt similars als actuals. Per tant, no fem esperar. Posem fil a l’agulla, pactem tot allò que cal tirar endavant i comencem a treballar. Jo crec que hi ha possibilitat d’acord. Mirant cap a la dreta o cap a l’esquerra? Núria Parlon ja ha dit que si Sánchez acabés pactant amb Rajoy es donaria de baixa del partit. Què faria vostè? Jo ni em plantejo aquesta opció perquè no es produirà. Ho hem dit per activa i per passiva... Fer supòsits que ja sabem que no passaran ho trobo... En fi, jo ni m’ho plantejo.

| 10

Ciutat línial’H.cat

Successos | Localitzen sana a la ciutat una noia desapareguda a Extremadura

Març 2016

Una jove de 23 anys procedent d’Hoyos, a la província de Cáceres –Extremadura–, va ser localitzada a la ciutat el passat dia 10 de març en perfecte estat de salut, després d’haver estat una setmana desapareguda. La Guàrdia Civil va difondre una imatge de la jove a les xarxes socials, que va ser vista per última vegada a l’estació d’autobusos de Cáceres, des d’on hauria vingut de manera voluntària a l’Hospitalet. La jove va ser identificada a la ciutat pels Mossos.

Els legionaris tornaran a desfilar a Sanfeliu Dijous Sant » Participaran en una manifestació demanant “llibertat religiosa” » Partits polítics i veïns s’oposen a la seva presència a la ciutat F. Javier Rodríguez SANFELIU Com el torró per Nadal, la polèmica de les desfilades dels legionaris a la ciutat torna per Setmana Santa. L’any passat el consistori va denegar els permisos perquè la Germandat d’Antics Cavallers Legionaris –amb seu al barri de Sant Andreu de Barcelona– desfilés a Sanfeliu per dur armes de foc durant les processons –els legionaris asseguren que no són autèntiques–. Aquesta decisió va provocar una manifestació en contra que va arribar fins a les portes de l’Ajuntament demanant “llibertat religiosa”, encapçalada pel mossèn de la parròquia del barri, Custodio Ballester. Doncs bé, un any més tard es repetirà la mateixa història. I és que de cara a la tarda de Dijous Sant, 24 de març, està prevista una mobilització similar al barri. Una nova manifestació en contra de la decisió municipal de no autoritzar les processons dels legionaris. La marxa està organitzada per la plataforma Mas Libres i recorrerà alguns carrers de Sanfeliu. Ballester, que participarà en la concentració “com qualsevol altre ciutadà que lluita per la llibertat religiosa”, tal com explica a Línia l’H, emfatitza que no l’ha convocada ell i defensa la presència dels legionaris al barri. “És una cosa que es fa a altres parts d’Espanya i no passa res”, argumenta al respecte Ballester. Per la seva banda, la germandat de legionaris ha anunciat la seva participació com a convidada en “manifestacions per la lli-

bertat religiosa amb forma de processó legionària” a la ciutat –dijous 24– i a Palafolls –l’endemà–. En conversa amb Línia l’H, des de la germandat han assegurat que hi participaran “com a bons confrares” i que hi portaran tots els seus estris, tot i que no precisen si hi haurà armes o no. Fonts de l’Ajuntament han explicat que estaran “vigilants” per actuar en cas que es faci una activitat que no compleixi la normativa. “GAT PER LLEBRE” Aquesta estranya fórmula de manifestar-se és, segons la portaveu de Canviem, Ana González, una manera de “vendre gat per llebre” i un “acte de provocació”. Una postura que coincideix amb la d’ERC, des d’on reafirmen el seu suport al govern municipal pel que fa a la decisió de no donar permís a les processons de legionaris. “No té res a veure amb la Setmana Santa i estan directament vinculats amb el franquisme”, etziba Antoni Garcia, cap de files republicà. De fet, fa un any el Ple va aprovar una moció de rebuig a les processons legionàries a Sanfeliu, que va rebre el suport d’ICV-

EUiA, PSC i CiU, mentre que PP i PxC hi van votar en contra. La portaveu popular, Sonia Esplugas, ha expressat el seu “respecte absolut” a aquesta manifestació, “tal com es fa amb altres”, i demana a l’Ajuntament “ser objectiu” amb totes les confessions, una postura similar a la que manté ara Ciutadans. El regidor taronja Jesús Martín diu que “la Constitució empara la concentració”, a la qual no s’oposen sempre i quan “respecti la llei”. En les antípodes hi ha la CUP, la qual critica que aquest acte té “un alt perfil anticatalà”, que els seus participants “tenen vincles amb la ultradreta” i que “no té tradició a la ciutat”. Amb tot, els partits han afegit que “no estan en contra de les processons” i posen com a exemple positiu les que fa 15+1. SUPORT AL BARRI? Segons explica Ballester, la processó gaudeix d’acceptació entre els veïns, els quals “la demanen”. Un extrem que neguen des de la Federació d’Associació de Veïns. El seu president, Manuel Piñar, assegura que els veïns, “majoritàriament”, no hi estan a favor.

Consistori i Generalitat estrenyen la col·laboració POLÍTICA4Si la visita del president Puigdemont a la ciutat a finals de febrer va inaugurar, de manera oficial, una nova etapa de les relacions entre el consistori i la Generalitat, aquesta va quedar refermada dies més tard amb el desembarcament a la ciutat de l’exregidora de CiU, Meritxell Borràs, com a consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. Borràs es va reunir amb l’alcaldessa, Núria Marín, per abordar diferents qüestions, en es-

pecial pel que fa al tema de l’habitatge. En aquest sentit, les dues administracions van acordar estrènyer la seva col·laboració per agilitzar el lliurament de pisos protegits. A més, el Govern es va comprometre a ajudar en el procés de les cessions forçoses de pisos buits de bancs per a lloguer social. A la reunió també es va decidir que la comissió bilateral Ajuntament-Generalitat per fer seguiment de diferents projectes es conformarà abans de l’estiu.

Daniel Ligero, autor del cartell de les Festes de Primavera

CELEBRACIÓ4Un fons verd d’on surt un espantasogres que trenca la superfície i que simula la llengua d’un drac. Aquesta és la simple descripció del cartell de les Festes de Primavera d’enguany, elaborat per Daniel Ligero, alumne de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Serra i Abella, que va guanyar el concurs convocat per l’Ajuntament. El jurat del certamen va destacar la “qualitat de les obres presentades” durant l’acte de lliurament del premi a Ligero, ce-

lebrat el dia 11 de març. El guanyador va arribar a la final del concurs amb Sergi Gorgues i Ester Penalva. Aquesta serà la cinquena edició de les Festes de Primavera que comptarà amb un cartell dissenyat per un alumne de l’esmentada escola. ELS CONCERTS Les festes tindran lloc del 21 al 24 d’abril i oferiran concerts d’artistes com Loquillo, Los Suaves, Hombres G o Antonio Orozco.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Març 2016

línial’H.cat

11 |

| 12

Centre línial’H.cat

Cultura | Presenten el ‘Diccionari de la guerra, la pau i el desarmament’

Març 2016

La llibreria Abacus va acollir el passat dimarts 15 de març la presentació del llibre Diccionari de la guerra, la pau i el desarmament. L’acte va anar a càrrec de Pilar Massana, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CEL’H) i del professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Pere Brunet. També hi van intervenir Tica Font, director de l’Institut Català per la Pau, i Abel Rius, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

La ciutat se solidaritza amb els refugiats amb una concentració Redacció CENTRE La pluja no va ser un impediment perquè més d’un centenar de persones participessin el passat dimecres 16 de març a la tarda en una concentració a la plaça de l’Ajuntament –convocada per l’Espai de Ciutadania– per mostrar la solidaritat riberenca amb els refugiats. Els assistents van denunciar la crisi humanitària que s’està produint a les fronteres de diversos països de la Unió Europea –com ara la de Grècia amb Macedònia–, on hi ha atrapades milers de persones que fugen de la guerra de Síria i altres conflictes a l’Orient Mitjà i Àsia. A la mobilització també es va criticar el preacord de la Unió Europea amb Turquia per retornar refugiats al país otomà. L’acte, que es va haver de traslladar al vestíbul del consistori per la pluja, va cloure amb la lectura d’un manifest per part d’un

Espelmes enceses en record dels refugiats. Foto: Twitter

membre de l’Espai de Ciutadania, Enric Roldán, molt crític amb l’actuació de la Unió davant la crisi dels refugiats. “Sentim vergonya de la Unió Europea”, va etzibar. El text també va sortir en defensa de la Declaració Universal dels Drets Humans i es van encendre espelmes en record dels refugiats. L’alcaldessa, Núria Marín, conjuntament amb membres de l’equip de govern i represen-

tants dels grups municipals, van estar presents a la concentració, durant la qual la bandera d’Europa va onejar a mig pal. A més, diversos Consells de Districte es van afegir a la protesta al llarg de la ciutat. Aquesta mobilització es va celebrar de manera paral·lela a la que va tenir lloc a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i a altres ciutats de Catalunya i l’Estat espanyol.

Els horts socials de Can Buxeres celebren dos anys SOLIDARITAT4Enguany es compleixen dos anys des que es va posar en marxa el projecte d’horts socials al parc de Can Buxeres. Per celebrar-ho, el passat dissabte 5 de març es va organitzar un esmorzar amb els usuaris i usuàries dels horts. Va començar a les 11 del matí, amb la participació de l’alcaldessa Núria Marín i la presidenta de la Creu Roja de la ciutat, Dolors Ruiz, entre altres. Durant l’esmorzar els usuaris i usuàries dels horts van donar a

conèixer els productes que hi han conreat. Els horts socials de Can Buxeres formen part d’una iniciativa conjunta de l’Ajuntament, l’Assemblea Local de la Creu Roja i la plataforma Espai de Ciutadania. Hi ha un total de 35 parcel·les destinades a diversos col·lectius vulnerables de la ciutat que se cedeixen per a un període d’un any. Hi ha la possibilitat de prorrogar-ho fins a un màxim de cinc anys i la cessió es fa de manera gratuïta.

Posen en marxa un tractament contra la processionària MEDI AMBIENT4 L’Ajuntament ha decidit actuar davant l’augment de la processionària en l’arbrat de la ciutat i des de finals de febrer ja està duent a terme tasques per lluitar contra aquestes erugues. La manca de pluja i la calor dels darrers mesos d’hivern ha fet que el cicle biològic d’aquests

animals s’alterés i que la seva presència s’iniciés abans. Al gener ja es van començar a tallar i destruir les bosses d’erugues i a l’abril es preveu fer una segona tanda, a més de seguir amb els tractaments habituals. També s’han emprat sistemes de baix impacte ambiental com les feromones sexuals.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Març 2016

línial’H.cat

13 |

| 14

Sant Josep línial’H.cat

Cultura | Una exposició recorda Jiménez-Balaguer

El Centre d’Art Tecla Sala acull una mostra que recorda la figura del pintor riberenc Jiménez-Balaguer. L’exposició es podrà visitar fins al pròxim 19 de maig i recull una cinquantena d’obres de l’artista des del 1965 fins al 2014. Jiménez-Balaguer va morir el 16 d’abril de l’any passat.

Març 2016

Pas endavant per fer realitat el Districte Cultural Redacció SANT JOSEP El Ple del mes de febrer va aprovar una moció a favor de la modificació del Pla general metropolità per tal d’ampliar els usos a diverses zones del barri on es vol desenvolupar el Districte Cultural de la ciutat. En concret, es modificarà la qualificació de les àrees considerades “industrials”, situades entre l’avinguda del Carrilet, l’avinguda de la Fabregada, la travessia Industrial i el carrer de Rosalía de Castro, segons han informat fonts municipals. L’Ajuntament ha engegat aquesta proposta en el marc d’una “aposta estratègica per a la ciutat sorgida del procés participatiu L’Hospitalet on”. L’objectiu de la iniciativa és situar la cultura “com un dels eixos bàsics de desenvolupament social i econòmic”, expliquen des de l’Ajuntament.

El carrer de Cobalt es projectarà com a ‘central street’. Foto: Google Maps

El canvi consisteix a modificar, renovar i ampliar el tipus d’activitats industrials que s’inclouen en l’àmbit del planejament urbanístic de la zona. Per fer-ho, es tindran en compte les activitats relacionades amb la indústria cultural que es preveuen encabir-hi. L’àrea on es preveu aplicar la modificació dels usos de les seves activitats ocupa una superfície de 261.221 metres quadrats. Segons remarquen fonts municipals, la modificació “no com-

porta transformació d’usos urbanístics ni cap augment d’edificabilitat”.

ES CREARÀ UN‘CENTRAL STREET’ La nova ordenació preveu tractar el carrer del Cobalt com a central street i funcionaria com a eix articulador de la zona. El carrer de Miquel Romeu seria una via de prioritat invertida per facilitarhi la creació de comerç i restauració. També s’ha proposat fer un “parc de les arts” paral·lel a les vies del ferrocarril.

Sant Josep s’involucra en la Setmana Mundial del Cervell SOCIETAT4El Centre Cultural Sant Josep ha estat un dels espais que ha acollit la celebració de la Setmana Mundial del Cervell, del 14 al 17 de març. L’objectiu de les jornades ha estat donar a conèixer al públic general els estudis que es porten a terme en l’àmbit mundial sobre el cervell humà. És una iniciativa dels organitzadors del programa Pessics de Ciència, que compta amb diversos investigadors.

A Sant Josep, el passat dimecres 16 de març es va oferir la conferència Memòria i cervell. Som el que recordem?. L’acte va anar a càrrec de la neurocientífica María Martínez de Lagran, la qual va parlar sobre els diversos tipus de memòria: immediata, a curt termini i a llarg termini, entre altres. Les biblioteques Tecla Sala, Can Sumarro i Bellvitge i l’Auditori Barradas han acollit també altres activitats.

Santa Eulàlia línial’H.cat

Març 2016

15 |

Educació | Torna el projecte ‘Cultura emprenedora a l’escola’

Les escoles Milagros Consarnau, la Frederic Mistral, Bernat Desclot i Pompeu Fabra han participat un any més en el programa Cultura emprenedora a l’escola. El projecte consisteix que cada centre educatiu crea una cooperativa. El passat 10 de març totes van rebre el seu NIF corresponent i el pròxim 20 de maig presentaran els seus productes en un mercat a l’aire lliure.

El Parlament insta el Govern a construir l’escola Paco Candel Redacció SANTA EULÀLIA El passat 1 de març la Comissió d’Educació del Parlament va aprovar per unanimitat instar a la Generalitat a posar en marxa la construcció de l’escola Paco Candel, entre altres projectes educatius que afecten la ciutat. En el cas de l’escola Paco Candel, concretament, es reclama al Govern “elaborar i posar en marxa un calendari per a la construcció del nou edifici de l’escola”. A més d’aquesta proposta, el document incorpora reclamacions en altres projectes que afecten la ciutat, com és el cas de l’escola Ernest Lluch, per la qual el Parlament insta a “iniciar la licitació del projecte de construcció de l’edifici definitiu”. Els grups parlamentaris també demanen “informar sobre la situació de l’escola Frederic Mistral i el calendari previst per re-

Sis anys de presó per al líder de la banda Los Menores JUDICI4El líder de la banda criminal Los Menores, que va actuar en moltes ocasions al barri de Santa Eulàlia, ha estat condemnat a sis anys i nou mesos de presó. Així ho va sentenciar fa uns dies el tribunal de l’Audiència de Barcelona. El cap de la banda, Malfre Rafael Sierra Méndez, era conegut com “El Jefe”, “Zero” o “el Rey”. Ha estat condemnat pels delictes d’organització criminal, amenaces, obstrucció a la justícia i tinença il·lícita d’armes.

Quatre membres més de la banda de Los Menores també han estat condemnats. Les seves penes oscil·len entre els dos anys i sis mesos i l’any de presó, segons el cas. ESCISSIÓ DELS BLACK PANTHERS Los Menores està integrada per una vintena de joves d’origen sud-americà, tots ells adolescents. Va néixer l’any 2006, després que s’escindissin de la banda dels Black Panthers, ja que aquesta no acceptava menors.

Protesta a l’escola per reclamar l’ampliació. Foto: AFA Paco Candel

tirar les teulades d’uralita del centre” i “iniciar la seva retirada”. El grup del PSC, a més, va afegir una esmena perquè el Govern informés també “sobre la situació de les escoles Milagros Consarnau, Busquets i Punset, Joaquim Ruyra i Bernat Metge”. PARTIDISME? La proposta aprovada per unanimitat al Parlament va ser presentada el novembre passat pel

grup parlamentari de Ciutadans. La Xarxa Groga de l’Hospitalet ha emès recentment un comunicat agraint que Ciutadans hagi presentat aquesta moció. De tota manera, però, rebutja l’ús “partidista” que, segons critica, la formació ha fet del cas. Segons el col·lectiu, Ciutadans s’ha apropiat “de la lluita dels docents, pares i mares de les AMPA i AFA, les quals fa molts anys que lluiten”, asseguren.

El judici s’ha celebrat a l’Audiència de Barcelona. Foto: Arxiu

| 16

Bellvitge línial’H.cat

Solidaritat | La Cursa Nocturna col·labora amb l’IDIBELL

L’IDIBELL és enguany la causa solidària de la setena edició de la Cursa Nocturna Sport de l’Hospitalet, la qual se celebrarà el pròxim 16 d’abril. Les donacions solidàries dels participants es destinaran a projectes de biomedicina liderats per investigadors del centre. La cursa se celebra en el marc de les Festes de Primavera i hi participaran més de sis mil corredors [veure pàgina 22].

Març 2016

Satisfacció al Bellsport per la condemna al seu excap financer Redacció BELLVITGE L’excap financer de l’AE Bellsport, Esteban Obes, ha estat condemnat a un any i nou mesos de presó per haver falsificat documentació mercantil del poliesportiu Sergio Manzano. Així ho ha sencenciat el Jutjat Penal número 14, el qual a més l’ha inhabilitat per a l’exercici del sufragi passiu durant el temps de la condemna. Obes també haurà de pagar sis euros al dia durant nou mesos i haurà de respondre a la responsabilitat civil subsidiària que es determini un cop s’executi la sentència. També haurà de fer-se càrrec dels costos processals. L’AE Bellsport ha rebut amb satisfacció la condemna i fa uns dies va emetre un comunicat dient que “l’entitat, la seva junta directiva i gerència resten lliures de culpabilitat”. “Desitgem poder recuperar la credibilitat en

Exterior del poliesportiu. Foto: Sergio Manzano

el treball que hem estat realitzant durant els més de 30 anys d’existència”, afegeixen. Les irregularitats en la gestió del Sergio Manzano es van descobrir fa aproximadament dos anys. Aleshores es van detectar que algunes factures no concordaven i que s’havien fet transferències irregulars, falsificacions de documents i hi havia deutes amb Hisenda i la Seguretat Social. Davant d’això, l’AE Bellsport va denunciar Obes. Segons un in-

L’IES Bellvitge celebra els 50 anys del barri amb un mural EDUCACIÓ4Diversos alumnes de Batxillerat de l’Institut Bellvitge han col·laborat amb l’associació Contorno Urbano per realitzar un mural que commemora el cinquantè aniversari del barri. Ho van fer els passats dies 9 i 10 de març i va ser un encàrrec de l’Associació de veïns i veïnes de Bellvitge. Els alumnes participants cursen la modalitat artística del Batxillerat. En la realització del mural s’han encarregat de pintar el fons amb formes abstractes de diversos colors. A sobre,

s’hi han pintat diverses paraules que formen un text reivindicatiu: “Esforç i lluita, Bellvitge és Bellvitge”, resa. MURALISME I ART URBÀ L’associació Contorno Urbano està formada per diversos artistes de la ciutat, a més d’una integradora social i una arquitecta. Les seves propostes giren entorn de l’art mural i el grafiti com a “elements actius per difondre la cultura i millorar la qualitat de vida de les persones”, segons diuen des de l’entitat.

forme de la Intervenció General municipal, les desviacions pressupostàries acumulades podrien superar els 100.000 euros.

UN NOU ESTUDI DE VIABILITAT Tot i l’escàndol, l’entitat ha seguit gestionant el poliesportiu però ha estat sotmesa a un pla de viabilitat per garantir els serveis. De tota manera, el Ple del mes de gener va acordar que es fes un nou estudi de viabilitat de la gestió del Sergio Manzano.

El mural ha estat encarregat per l’AVV del barri. Foto: Institut Bellvitge

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Març 2016

línial’H.cat

17 |

| 18

Pubilla Cases línial’H.cat

Març 2016

Joventut | Activitats gratuïtes per fomentar l’anglès

El Centre de Creació Multimèdia de Torre Barrina ha reprès els cursos gratuïts per afavorir la pràctica d’anglès oral entre els joves de la ciutat. Hi ha dos programes, el PlayLH English, per a joves d’entre 12 i 18 anys, i l’Idiomatic, per a alumnes d’entre 19 i 35 anys. Els tallers començaran el pròxim 12 d’abril i acabaran el 23 de juny. El període d’inscripcions finalitza el 30 de març.

Pubilla s’omple de‘pasos’ i‘saetas’de la mà de la 15+1 Redacció PUBILLA CASES Les processons a la ciutat segueixen en marxa a càrrec de la Confraria 15+1. Els pròxims dies, la ciutat s’omplirà de confrares i penitents i rememorarà així “les tradicions andaluses”, tal com expressa l’alcaldessa Núria Marín. La pròxima processó se celebrarà el divendres 25 de març amb Nuestra Señora de los Dolores. El recorregut començarà a la plaça de la Bòbila i passarà per la plaça d’Eivissa, la plaça de la Mare de Déu del Pilar, la plaça de l’Alzina i l’avinguda de Severo Ochoa i acabarà a la plaça de la Bòbila. Es calcula que comenci a les nou del matí i finalitzi a dos quarts de tres de la tarda. El mateix dia a dos quarts de nou del vespre se celebrarà la processó del Cristo de la Expiración. El recorregut començarà i finalitzarà al carrer del Molí i passarà per l’avinguda de l’Electri-

Jo Nesbø omple la Bòbila en una trobada del Club del Llibre CULTURA4L’escriptor noruec Jo Nesbø va omplir la biblioteca la Bòbila el passat dijous 17 de març. Nesbø va ser el convidat del Club del Libre d’aquest mes i va conversar amb els lectors del club de lectura del centre sobre diverses qüestions i sobre la seva última obra, Policia. Les localitats per assistir a l’esdeveniment es van exhaurir ràpidament, ja que Jo Nesbø és un dels referents actuals en l’àmbit de la novel·la negra. Dies abans de la celebració de l’acte, a través de la Biblioteca Virtual els usuaris i usuàries

van poder participar en una entrevista virtual amb l’autor. Els interessats van poder enviar-li una sèrie de preguntes a través d’un formulari. El pròxim dijous 31 de març se’n publicaran les respostes. LA TRAJECTÒRIA DE L’AUTOR Jo Nesbø va néixer a Oslo l’any 1960. El 1997 va publicar la seva primera novel·la, Flaggermusmannen, i va ser premiada amb el Riverton i el Grassnøkkelen. És conegut principalment per les seves novel·les negres sobre l’inspector Harry Hole.

Sortida de la Virgen de los Remedios de l’any passat. Foto: 15+1

citat, el carrer dels Tarongers i la plaça de la Bòbila, entre altres. El dissabte 26 hi haurà dues processons simultànies, una amb el Santo Sepulcro –a les vuit del vespre i començarà a la plaça de la Bòbila– i una amb Nuestra Señora de la Soledad –s’iniciarà a les vuit també a la plaça de la Bòbila i farà el mateix recorregut que el Santo Sepulcro–. El diumenge 17 se celebrarà

la darrera processó amb Nuestra Señora de los Remedios. Començarà i acabarà a la plaça de la Bòbila. El tret de sortida es donarà a un quart de set de la tarda, aproximadament.

CARRERS ENGALANATS El president de la Confraria 15+1, Manuel Romera, ha dit que “engalanaran cada centímetre dels carrers” de la ciutat.

L’autor conversant amb els assistents a l’acte. Foto: Twitter (@Roja_Negra)

Collblanc-Torrassa línial’H.cat

Març 2016

19 |

Cultura | Una jornada de foment de la poesia juvenil

El Teatre Joventut va acollir dijous la setzena edició de la Jornada de Poesia Juvenil de l’Hospitalet. S’hi han presentat un centenar de poesies d’alumnes de Secundària, Batxillerat i cicles formatius de diversos instituts de la ciutat. Es van llegir 55 poemes finalistes i va haver-hi espectacles de dansa.

L’H cedeix al Govern els terrenys per a l’escola Ernest Lluch Redacció LA TORRASSA El Ple municipal va aprovar el passat divendres 18 de març la cessió a la Generalitat dels terrenys del carrer de Montseny per encabir-hi el nou edifici de l’escola Ernest Lluch. Al nou espai es construirà l’escola d’educació infantil i primària, les quals actualment estan instal·lades en barracons provisionals al carrer de Mas. En total, hi ha 177 alumnes que des del curs 2011-2012 cursen els seus estudis en aquests mòduls prefabricats. Aquest anunci va ser rebut amb alegria per part de la Xarxa Groga. L’alcaldessa Núria Marín ha dit que han aprovat la cessió dels terrenys “perquè la Generalitat pugui engegar de forma immediata el projecte constructiu i l’execució de l’obra”. Des de la CUP, però, van assegurar al Ple que la construcció de l’Ernest

Reclamen explicacions per les vibracions de l’L9 a Collblanc COLLBLANC4El Partit Popular va presentar fa uns dies una bateria de preguntes al Parlament per reclamar explicacions sobre les vibracions detectades en la Línia 9 del metro a Collblanc. La portaveu del PP a la ciutat, Sonia Esplugas, va demanar explicacions per “conèixer les raons tècniques” d’aquest fenomen. Esplugas insta a la Generalitat a “avaluar el nivell de risc que comporta per als veïns”. El mes passat, un dels afectats pel soroll va explicar a Línia l’H que tenien el

compromís per part de la Generalitat de buscar solucions al problema. A més, Esplugas ha reclamat l’alcaldessa que mostri “la mateixa bel·ligerància en aquest assumpte que durant la campanya electoral a l’hora de reclamar infraestructures a l’Estat”. En l’entrevista a l’alcaldessa publicada en aquest número [veure pàgines 8 i 9], Núria Marín assegura que els veïns “han estat atesos pel consistori des de l’inici” i ha explicat que estan tractant la qüestió amb la Generalitat.

Membres de l’AMPA al Parlament, l’1 de març. Foto: AMPA Ernest Lluch

Lluch “és una victòria de la Xarxa Groga”. Abans de l’aprovació, el passat 1 de març el Parlament, a través de la Comissió d’Educació, havia instat a la Generalitat a dur a terme la licitació de l’edifici del centre educatiu. LES AMPA FAN PINYA Recentment es va anunciar la creació d’una coordinadora d’AMPA de Collblanc-Torrassa per “crear un espai comú per tractar tots els temes que ens preocupin com a

pares i mares”, expliquen en un comunicat. L’entitat destaca que molts dels problemes que tenen les AMPA d’aquests barris estan vinculats a la “falta de mitjans, recursos, equipaments i espais per a compartir”. A més, des de la nova plataforma volen així “dinamitzar els barris a través d’activitats conjuntes”. Entre altres, per Setmana Santa han organitzat una sessió d’skate i patins i un concurs de còmic.

L’actor Enric Majó repassa la seva trajectòria al Joventut

ESPECTACLES4 El Teatre Joventut va acollir el passat diumenge 13 de març un espectacle commemoratiu del cinquantè aniversari de l’actor Enric Majó sobre els escenaris. L’obra porta per títol Una vida al teatre i està escrita pel reconegut dramaturg i guionista David Mamet. Majó va escollir

aquest text per celebrar els seus cinquanta anys dedicant-se al teatre. Aquesta va ser la primera representació de l’obra. Majó va començar la seva carrera amb l’obra Després de la caiguda, d’Arthur Miller. Ha treballat amb Bonnín, Pilar Miró i Sergi Belbel, entre altres, i ha treballat al cinema i a la televisió.

| 20

En la bona direcció

línial’H.cat

Març 2016

Comarca

» Ocupació, exportacions i turisme es consoliden com els punts forts de l’economia barcelonina » Un estudi de la Diputació de Barcelona confirma la tendència a l’alça dels principals indicadors

La demarcació de Barcelona continua sent la més exportadora (esquerra) al mateix temps que segueix atraient milions de turistes (dreta). Fotos: iStock i Age fotostock

Redacció

L’HOSPITALET L'economia de les comarques barcelonines continua mantenint variacions positives en ocupació i atur, seguint la tendència que es va iniciar a finals de l’any 2014. Així ho reflecteixen les dades de l'Informe de conjuntura socioeconòmica de la província de Barcelona, elaborat per l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona, i que es refereix al quart trimestre de l’any passat. L’informe també destaca la continuació de la bona marxa de les exportacions i especialment del turisme. En canvi, com a dades no tan positives hi ha el decreixement de la població ocupada femenina (amb un descens del 0,2%) i l’important increment (18%) dels treballadors amb contracte temporal. El document evidencia que la població ocupada estimada augmenta interanualment un 1,8%, mantenint el seu creixement per

vuitè trimestre consecutiu. D’aquesta manera, la variació interanual situa la xifra d'ocupats al quart trimestre de 2015 en 2.275.400 persones. L'ocupació femenina i masculina, però, es comporten d'una manera contrària (un augment en els homes del 3,8% i un petit retrocés pel que fa

La xifra de persones amb feina creix per vuitè trimestre seguit a les dones, d’un 0,2%), mentre que la taxa d'ocupació de 16 a 64 anys se situa en el 65,4%, la xifra més alta des de principis de 2009. Per desè trimestre consecutiu des de l’inici de la crisi es produeix un descens significatiu dels aturats. Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2015 mostren com el nombre de persones que no tenien

feina ha caigut un 12,7% interanual. Així, el nombre total d’aturats estimats se situa en 474.400, uns 69.000 menys que l’any anterior. L’atur masculí ha baixat un 21%, mentre que el femení ho ha fet en un 3,5%. La taxa d’atur de 16 a 64 anys el quart trimestre de 2015 se situa en el 17,3%. El nombre de beneficiaris de prestacions per desocupació a la demarcació de Barcelona se situa en 205.756 persones en el mes de desembre de 2015, dada que representa una caiguda interanual del 15%. Aquesta xifra és la més baixa dels darrers anys, amb una taxa de cobertura actual del 60,3% el mes de desembre de 2015 (més de 26 punts percentuals per sota de l’any 2009). Per tipologia de prestació, la variació interanual és negativa en els beneficiaris del nivell contributiu (un descens del 15%), els de nivell assistencial (menys 14%) i també en els de renda activa d’inserció (reducció del 17%). El nombre de centres de cotització registrats (dada que s’apro-

xima al nombre d’empreses) a les comarques barcelonines el quart trimestre de 2015 ha augmentat un 2,4% interanual, el que representa 4.245 empreses més respecte del mateix període de l’any anterior, una dinàmica que consolida el creixement que va començar a principis de 2014. Això situa el

La demarcació va rebre 2,4 milions de turistes en tres mesos nombre d’empreses totals d’aquest quart trimestre en 179.895, xifra, però, encara lluny de les 200.000 que hi havia l’any 2005. EXPORTACIÓ I TURISME Per altra banda, la demarcació de Barcelona ha exportat béns per un valor de quasi 9.000 milions d’euros en els dos primers mesos del quart trimestre de 2015, xifra su-

perior a la del mateix període de l’any anterior, i continua com la província més exportadora amb molta diferència sobre la segona (que és Madrid, amb 4,7 milions). Per tipologia dels béns destaquen en volum la fabricació de vehicles, les indústries químiques i farmacèutiques, la fabricació de maquinària, la indústria alimentària i la confecció. Aquest darrer sector, juntament amb la indústria de fabricació de maquinària, són els que més creixen en el període. Per últim, durant el quart trimestre, 2,4 milions de turistes han visitat les comarques barcelonines. Segons l’Enquesta d’Ocupació Hotelera, el nombre de turistes que les han visitat entre octubre i desembre de 2015 se situa en 2.407.084 persones, un 4,1% més que l’any anterior, cosa que representa el volum més important de viatgers en la sèrie de dades per un quart trimestre. Pel que fa a l’ocupació, el mes de setembre la xifra era d’un 43,7%, dada que suposa un augment de dos punts respecte del mateix període de l’any anterior.

21 |

Comerç línial’H.cat

Gastronomia | Acaba el QuintoTapa amb més de 53.000 degustacions

Març 2016

La tercera edició del QuintoTapa ha finalitzat amb èxit. Des del passat 25 de febrer fins al 13 de març, 35 restauradors locals van servir un total de 55 propostes de Tapes Km 0 o Tapes de la casa amb un quinto Moritz. Segons els organitzadors, el resultat final de les tapes vengudes ha superat les 53.000. A l’esdeveniment s’han afegit enguany els barris Centre, Collblanc, Santa Eulàlia, Gran Via Sud i Sant Josep.

El consistori homenatja les 50 botigues més antigues Redacció L’HOSPITALET El consistori hospitalenc va premiar els 52 establiments comercials més antics de la ciutat. En un acte celebrat el passat 7 de març al Joventut, l’alcaldessa Núria Marín, va atorgar el reconeixement a aquestes botigues, algunes de les quals daten de mitjans dels anys trenta. Els premiats van rebre una distinció i un diploma. Hi ha establiments comercials reconeguts a tots els barris de la ciutat. Un d’ells, Mobles Occident, es va fundar a la dècada dels trenta, en concret l’any 1933. La resta va néixer entre els anys quaranta i seixanta. Els premiats havien de complir els requisits d’haver-se fundat abans del 1969 i de seguir actius en l’actualitat gràcies a la continuïtat generacional. “Tots ells s’han hagut d’adaptar al llarg dels anys als canvis so-

Montserrat Vilalta, nova directora general de Comerç NOMENAMENT4La Generalitat ha nomenat Montserrat Vilalta com a nova directora general de Comerç, un càrrec que fins ara havia ocupat Josep Maria Recasens, que es va acomiadar definitivament. Nascuda a Barcelona l’any 1965, Vilalta és llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, doctorand en Direcció i Organització d’Empreses a la Pompeu Fabra i diplomada en Màrque-

ting de Serveis (ESADE) i en Alta Direcció en Vendes (IESE). La nova directora general ha desenvolupat la seva carrera professional principalment en el sector de les organitzacions empresarials i la consultoria estratègica i de màrqueting en empreses de comerç. Vilalta també ha estat subdirectora general de l’Associació Multisectorial d’Empreses (AMEC) i directora de l’organització Comertia.

Foto de família amb els homenatjats. Foto: Ajuntament

cials i demogràfics que ha experimentat l’Hospitalet”, destaquen fonts municipals.

MENCIONS ESPECIALS A més de la cinquantena de comerços reconeguts, l’Ajuntament va lliurar dues mencions especials. Una d’elles la va rebre Lluís Murlà, president del mercat de Santa Eulàlia, i l’altra, Mireia López, presidenta de l’as-

sociació de comerciants de Santa Eulàlia. El consistori ha destacat “l’activisme” de Murlà “al capdavant dels mercats, des d’on ha dut a terme accions dinamitzadores”. López ha estat reconeguda pel seu paper dinamitzador i per impulsar “nombroses accions i projectes innovadors per afavorir el comerç”, segons fonts municipals.

La històrica Vespa Ballart ha estat una de les premiades. Foto: Google Maps

| 22

Esports línial’H.cat

Ciclisme | La Volta a Catalunya podria decidir-se a la ciutat

La ciutat tindrà un gran protagonisme en la classificació final de la Volta. La setena i última etapa, que tindrà el seu origen i final a la muntanya de Montjuïc, recorrerà una part important de l’avinguda de la Granvia i per la carretera Antiga del Prat. Tots els favorits intentaran adjudicar-se l’etapa per pujar al graó més alt del podi a Barcelona.

Març 2016

La ciutat es prepara per a una nova edició de la Cursa Nocturna » La prova celebrarà el seu setè aniversari dissabte 16 d’abril » Els participants podran triar entre les distàncies de 5 i 10 quilòmetres Redacció L’HOSPITALET Una de les cites més emblemàtiques del calendari atlètic de casa nostra ja és molt a prop. El dissabte 16 d’abril se celebrarà la setena edició de la Cursa Nocturna de l’Hospitalet, una prova que creix any rere any i que presenta l’atractiu afegit de córrer en un moment del dia poc convencional. La plaça d’Europa serà el punt de sortida per a les dues distàncies que els participants podran triar, la de 5 o la de 10 qulòmetres. L’avinguda del Carrilet, la Granvia o el carrer d’Amadeu Torner seran els grans escenaris de l’itinerari de la prova, que un any més començarà a les 9 de la nit. Les inscripcions es podran formalitzar fins al dia 8 d’abril a diferents poliesportius i comer-

Una nova‘app’permet fer esport i conèixer la ciutat SALUT4Caminar i fer una vida saludable al mateix temps que es descobreixen els racons més interessants de la ciutat és molt més fàcil amb CiutatLHon, una aplicació que han desenvolupat a la Universitat Pompeu Fabra amb la col·laboració d’Alquimia i de Torre Barrina. Aquesta aplicació és una audioaventura que proposa diferents rutes per punts emblemàtics de la ciutat. Seguint les instruccions que l’usuari rep es va completant el recorregut al-

hora que es van desbloquejant fragments d’àudio que permeten continuar el trajecte. Un cop es completa tota la història, a la pantalla del mòbil es poden veure dades com el temps invertit i els quilòmetres caminats. CiutatLHon està pensat per a persones de totes les edats i condició física i se suma a altres propostes del projecte d’esports i salut L’Hospitalet on i a diferents iniciatives sobre seguretat ciutadana, civisme i impuls de l’activitat cultural.

El CE l’Hospitalet escollirà nou president el 10 d’abril Una imatge de la cursa de l’any passat. Foto: CN

ços de la ciutat i de Barcelona i fins al dia 13 d’abril al portal web de la competició fins que s’arribi als 6.000 participants.

ÈXIT DE LA CURSA APEL·LES Per altra banda, el passat 28 de febrer es va disputar una nova

edició de la cursa Corre amb l’Apel·les al barri de Sanfeliu. Andrés Acuña i Florence Bertholet van ser els més ràpids en la cursa llarga, mentre que en la categoria de la milla van aconseguir la victòria Carles Roja i Iria Belmonte.

‘Chaca’Real s’enfrontarà a l’ucraïnès Karpets a Barcelona BOXA4Isaac Chaca Real ja està preparat per a la seva pròxima lluita. El veterà púgil de la Torrassa s’enfrontarà a l’ucraïnès Artem Karpets a la vetllada Contra viento y marea que la promoció Gallego Prada celebrarà al pavelló de la Vall d’Hebron el dia 1 d’abril a les 9 del vespre. Real –14 victòries, 1 derrota i 1 empat– serà una de les grans atraccions de la nit i arriba a aquest enfrontament havent

guanyat 4 dels darrers 5 combats, un per K.O., dos per decisió arbitral i l’altre per decisió dels jutges. Chaca vol comprovar el seu nivell per saber si pot tornar a lluitar pel campionat d’Europa en categoria super welter. El seu rival –21 victòries i només 1 derrota– és un púgil que supera el metre i 80 centímetres que sap aprofitar el seu avantatge per mantenir l’oponent a distància i desgastar-lo físicament.

Castellano va anunciar la convocatòria a finals de febrer. Foto: CELH

FUTBOL4Els socis del Centre d’Esports l’Hospitalet ja saben la data en la qual triaran el seu nou màxim mandatari. Serà el 10 d’abril, el dia en el qual es culminarà el calendari electoral que va arrencar el passat 26 de febrer amb la convocatòria dels comicis. D’aleshores ençà, s’ha fet l’exposició del cens i la presentació de reclamacions, d’acord amb l’article 16.b dels estatuts

del club i la resolució de reclamacions per la Junta Electoral i aprovació del cens definitiu, procediment que es va completar el passat dia 19. Entre el 20 i el 25 d’aquest mes es podran presentar les candidatures i entre el 26 i el 29 s’anunciaran les llistes que optaran a les eleccions. Entre el 30 de març i el 8 d’abril es farà la campanya, que s’acabarà el dia 9 amb la jornada de reflexió.

Agenda

Març 2016

línial’H.cat

23 |

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL CULTURA

TALLERS

DIJOUS 31 DE MARÇ

Reflexologia i shiatsu per al benestar corporal

20:30 La secreta dansa. Concert del cantant Alessio Arena, que presenta el seu segon àlbum d’estudi gravat entre Barcelona i Madrid. En el marc del Festival Barnasants. Lloc: Auditori Barradas.

De l’1 al 15 d’abril

Es practicaran les pressions, mobilitzacions i formes de contacte senzilles pròpies de la reflexologia i el shiatsu que són d'utilitat al dia a dia. En el marc de la Primavera Jove (de 18 a 35 anys). Lloc: Espai Brotes.

Dimecres de Cinema: ‘Marte’ (‘The Martian’) Ds. 9 d’abril a les 18:00

A PARTIR DEL 29 DE MARÇ Matí-Tarda Com Gestionar emocions en situacions de conflicte (suport al teixit empresarial 2016 Diputació de Barcelona). Els objectius del curs són aprendre a gestionar les diferències de forma efectiva. Lloc: Gornal Activa. La pel·lícula escollida per a la projecció d'aquest mes a la biblioteca ha estat The Martian. Adaptació cinematogràfica de la novel·la El marciano, d'Andy Weir. Lloc: Can Sumarro.

línia

A PARTIR DEL 4 D’ABRIL Matí-Tarda Exposició de dibuixos: Dibuixos six de H.F. Sabélico. L’artista ha conreat el dibuix amb ploma entorn d’una temàtica inspirada principalment en la figura humana. Lloc: Centre Cultural la Bòbila.

FINS AL 29 DE MAIG Matí-Tarda L’Hospitalet recorda el pintor Jiménez- Balaguer, nascut a la ciutat i que va irrompre a l’escena artística catalana en la dècada dels anys cinquanta. Lloc: Centre d’Art Tecla Sala.

INFANTIL Concurs ‘Personatges amagats’ per a infants

ESPORTS DIUMENGE 27 DE MARÇ

Fins al 9 d’abril

12:00 Partit de futbol de l’Hospi en la jornada 31 de segona divisió B. Es disputarà al camp municipal de la Feixa Llarga contra la UE Cornellà.

Concurs infantil amb el qual es posa a prova la memòria dels més petits i els seus coneixements dels contes tradicionals, en el marc del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. Lloc: Biblioteca Central Tecla Sala.

7a Cursa nocturna Sport Ciutat de L'Hospitalet Ds. 16 d’abril a les 21:00

DIMECRES 23 DE MARÇ 18:00 Vacances a la biblioteca: Contes d’animals + Concurs de Dibuix. Durada aproximada de l’activitat: una hora. Lloc: Biblioteca Central Tecla Sala.

DIVENDRES 15 D’ABRIL

DIVENDRES 8 D’ABRIL

Consultar horaris Cine Fòrum: Techo y comida, dirigida per Juan Miguel del Castillo i produïda per Diversa Audiovisual. Organitzat pel Grup de Joves Santa Gemma. Lloc: Centre Cultural la Bòbila.

17:30 Cinema infantil: Matilda, de Danny DeVito. Matilda és una nena molt curiosa i intel·ligent, tot el contrari que els seus pares, que solen ignorar-la. Inspirada en la novel·la de Roald Dahl. Lloc: Biblioteca Josep Janés.

Cursa atlètica per circuit urbà (5km i 10km), que se celebra de nit en el marc de les Festes de Primavera. El punt de sortida i arribada tindrà lloc el vespre del dissabte a la plaça d'Europa.

21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès Nord Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

Periodicitat

Tirada

Línia

Mensual

180.350

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (ed. Martorell i entorn) l’Hospitalet

Línia

Quinzenal

Línia Línia Línia Línia

Sants Sant Martí Gràcia Les Corts

Línia

Setmanal

Línia Línia

Nord (ed. Barcelonès Nord) Vallès (ed. Vallès Oriental)

14 mensuals 4 quinzenals 2 setmanals publicitat@comunicacio21.com

Total

EXPOSICIONS

15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025

120.200

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

15.025 15.025 15.025 15.025

108.200 15.025 12.025

180.350 120.200 108.200

408.750

la primera xarxa

de periòdics de proximitat del país

línia

| 24

línial’H.cat

Març 2016

Pròxima edició: 18 d’abril