Edita: Grup Comunicació 21 · Dipòsit Legal B 17514-2014 · publicitat@comunicacio21.com · anuncia’t: 686 42 95 17
Bite-size Barcelona There is no better way to discover the city in depth 14
Tradition ‘Castells’ and ‘Ball de bastons’: Catalan culture live in Sant Martí 4
línia
Spring 2016 · number 8
www.liniaturisme.cat
Experience Sant Jordi’s passion
Viu la passió de Sant Jordi
Vive la pasión de Sant Jordi
Güell Pavilions: a fairytale monument 10
Enjoy the majesty of‘Palau de les Heures’ 9
Vivez la passion de Sant Jordi The spirit of Ancient Greece in Barcelona 13
|2
lĂniaturisme.cat
Spring 2016
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Sant Jordi
Spring 2016
líniaturisme.cat
3|
There are lots of stands with roses to give to your significant other. Photos: Archive
Sant Jordi, love and culture Roses, llibres i enamorats. Aquests són els símbols del 23 d’abril a Catalunya, però la Diada de Sant Jordi és molt més. Es tracta d’una festa on es barregen les tradicions de diferents èpoques. Per una banda, des del segle XV Sant Jordi és el patró de Catalunya. A més, en aquesta data és quan tradicionalment els catalans celebren el dia dels enamorats, ja que era quan a l’Edat Mitjana es visitava la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on s’ubicava una fira de roses perquè els joves les regalessin a les seves enamorades. Tot això coincideix també amb la llegenda de Sant Jordi i el drac, que diu que després d’un combat aferrissat del cavaller i el drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que, dels degotalls de sang que arribaven a terra, en va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d’abril. Per últim, la tradició de regalar un llibre als homes no va arribar fins al segle XX. Sant Jordi se celebra el 23 d’abril perquè és quan va morir el cavaller i es considera el dia del llibre perquè també coincideix amb la mort de Cervantes i Shakespeare.
Rosas, libros y enamorados. Estos son los símbolos del 23 de abril en Cataluña, pero la Diada de Sant Jordi es mucho más. Se trata de una fiesta en la que se mezclan las tradiciones de diferentes épocas. Por un lado, desde el siglo XV Sant Jordi es el patrón de Cataluña. Además, en esta fecha es cuando tradicionalmente los catalanes celebran el día de los enamorados, ya que era cuando en la Edad Media se visitaba la capilla de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, donde se ubicaba una feria de rosas para que los jóvenes se las regalasen a sus amadas. Esto coincide también con la leyenda de Sant Jordi y el dragón, que dice que después de un combate entre el caballero y el dragón, la bestia cayó atravesada por la espada del primero y que, de las gotas de sangre que llegaron al suelo, nació un rosal que florecía con fuerza cada mes de abril. Por último, la tradición de regalar un libro a los hombres no llegó hasta el siglo XX. Sant Jordi se celebra el 23 de abril porque es cuando murió el caballero y se considera el día del libro porque también coincide con la muerte de Cervantes y Shakespeare.
Roses, books and lovers symbolise 23rd April in Catalonia. However, there is more to the Sant Jordi (the local name for Saint George) celebration than that. Several traditions from different times meet in this festival. On the one hand, Saint George has been the patron saint of Catalonia since the XV century. As well as this, Catalans have traditionally celebrated the day of romance on 23rd April, given that from medieval times, this was the day a rose fair was held in Saint George’s chapel, in the Palau de la Generalitat and it was customary for young men to give a rose to their sweethearts. According to the legend of Saint George and the dragon, after a terrible battle, the knight slew the dragon with his sword and from the dragon’s spilled blood, a rose bush grew and blossomed every April. Finally, the more recent tradition of giving men books as a gift on this special day, started in the XX century. Saint George’s Day is celebrated on 23rd April, because this is the date the knight is thought to have died and it was also established as an official Book Day to commemorate the deaths of Cervantes and Shakespeare.
Des roses, des livres et des amoureux. Voilà les symboles du 23 avril, mais le jour de Sant Jordi est beaucoup plus que cela. Il s’agit d’une fête où se mélangent les traditions de différentes époques. D’une part, depuis le XVe siècle, Sant Jordi est le saint patron de Catalogne. De plus, cette date est traditionnellement celle où les Catalans fêtent le jour des amoureux, étant donné que ce jour-là, au Moyen Âge, les gens visitaient la chapelle de Sant Jordi du Palais de la Generalitat, où avait lieu une foire aux fleurs pour que les jeunes gens en offrent à leurs dulcinées. Tout ceci coïncide aussi avec la légende de Sant Jordi et du dragon, selon laquelle, après un combat acharné entre le chevalier et le dragon, la bête tomba traversée par le fer aiguisé et que, des gouttes de sang qui tombèrent à terre, naquit un rosier qui fleurissait abondamment chaque mois d’avril. Enfin, la tradition d’offrir un livre aux hommes n’est née qu’au XXe siècle. Sant Jordi se fête le 23 avril car c’est le jour où est mort le chevalier et que l’on considère ce jour comme étant la fête du livre, car il coïncide également avec la mort de Cervantes et de Shakespeare.
|4
líniaturisme.cat
Catalan culture
Spring 2016
Live Catalan culture in Sant Martí
A performance of ‘Castellers de Barcelona’ and two ‘gegants’. Photos: Castellers de Barcelona and Centre d’Imatgeria Festiva
La cultura catalana, molt present a Sant Martí
La cultura catalana, muy presente en Sant Martí
Una de les icones més emblemàtiques de la cultura catalana són els castells. I a Sant Martí té la seva seu la quarta colla més veterana. Són els Castellers de Barcelona, l’entitat amb més història de totes les que hi ha a Barcelona. La colla ha actuat representant la ciutat arreu del país, a França, Alemanya, Suïssa o Dinamarca. Per altra banda, el ball de bastons, una altra expressió de la cultura catalana, té el seu espai a Sant Martí des del 2009. Des del seu centre a la Farinera del Clot,
aquesta jove colla d’una trentena de membres creix dia a dia i està implicada amb les festivitats del barri, però també té presència a totes les trobades que s’organitzen arreu. A més, al Poblenou hi ha el Centre d’Imatgeria Festiva, on s’exposen gegants, dracs, capgrossos i totes les figures d’imatgeria de la Colla del Drac i la Colla dels Gegants del Poblenou. El centre comparteix ubicació amb la biblioteca Manuel Arranz a Can Saladrigas (Joncar, 35).
Uno de los iconos más emblemáticos de la cultura catalana son los ‘castells’. Y en Sant Martí tiene su sede la cuarta ‘colla’ más veterana. Son los Castellers de Barcelona, la entidad con más historia de todas las que hay en Barcelona. La ‘colla’ ha actuado representando a la ciudad por todo el país, en Francia, Alemania, Suiza o Dinamarca. El ball de bastons, otra expresión de la cultura catalana, tiene su espacio en Sant Martí desde 2009. Desde su
centro en la Farinera del Clot, esta joven ‘colla’ de una treintena de miembros crece día a día y está implicada en las festividades del barrio, pero también está presente en todos los encuentros que se organizan. Además, en el Poblenou está el Centre d’Imatgeria Festiva, donde se exponen gigantes, dragones, capgrossos y todas las figures de la Colla del Drac y de la Colla dels Gegants del Poblenou. El centro comparte ubicación con la biblioteca Manuel Arranz en Can Saladrigas (Joncar, 35).
The Castells or human towers- “castell” means castle in Catalan- is one of the most emblematic icons of Catalan culture. The neighbourhood of Sant Martí houses the Castellers of Barcelona, the fourth oldest “colla”. It is the oldest human tower association in Barcelona. This team-“colla” in Catalan- has performed representing the city of Barcelona around the country as well as abroad in France, Germany, Switzerland or Denmark. Another expression of Catalan culture is a group dance performed with sticks called the ‘ball de bastons’. Since 2009 the Farinera centre, in the neigh-
bourhood of El Clot, has been home to a growing young team of around 30 members who perform these dances both locally and at gatherings organized around the country. You can also visit the Festival Imagery Centre in Poblenou, which displays imagery of giants, dragons and ‘capgrossos’, quite literally ‘big heads’, these are basically giant decorated heads that are donned during local festivities and parades. As well as a permanent exhibition of the festival imagery of the Colla del Drac and the Colla dels Gegants of Poblenou, the centre also houses the Manuel Arranz library in Can Saldrigas (Joncar, 35).
L’une des icônes les plus emblématiques de la culture catalane sont les châteaux humains. Et c’est à Sant Martí qu’a son siège la quatrième bande la plus ancienne. Ce sont les Castellers de Barcelone, l’entité ayant le plus d’histoire de toutes celles de Barcelone. La bande a représenté la ville dans tout le pays, en France, en Allemagne, en Suisse ou au Danemark. D’autre part, le ball de bastons (danse des bâtons), une autre expression de la culture catalane, a son espace à Sant Martí depuis 2009. Depuis son centre à la Farinera del Clot,
cette jeune bande d’une trentaine de membres grandit jour après jour et prend part aux festivités du quartier, mais est aussi présente dans toutes les rencontres qui s’organisent dans le pays. De plus, au Poblenou se trouve le Centre d’Imagerie Festive, où s’exposent des géants, des dragons, des grosses têtes et toutes les figures d’imagerie de la Colla del Drac et de la Colla dels Gegants de Poblenou. Le centre partage l’emplacement avec la bibliothèque Manuel Arranz à Can Saladrigas (Joncar, 35).
La culture catalane, très présente à Sant Martí
How to get there... L4
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Spring 2016
lĂniaturisme.cat
5|
|6
líniaturisme.cat
Fabra Observatory
Spring 2016
Photo: Fabra Observatory
Under Barcelona’s sky Sota el cel de Barcelona L’univers sempre ha fascinat l’home i una de les millors maneres de contemplar-lo és des de l’Observatori Fabra. Situat a dalt d’un contrafort del Tibidabo i a 415 metres d’altitud sobre el nivell del mar, és el quart observatori més antic del món que segueix en funcionament. Va ser fundat l’any 1904 i actualment centra la seva activitat en l’observació d’estels dobles i en la participació en programes internacionals dedicats a l’estudi i seguiment d’asteroides i cometes, a més de recollir dades meteorològiques i sísmiques. L’observatori també ofereix multitud d’activitats i visites guiades. Els diumenges i festius al matí es fan visites diürnes, en les quals es pot conèixer en profunditat l’observatori, que disposa de dos telescopis centenaris. Tots els divendres i dissabtes al vespre, d’octubre a juny, es fan visites nocturnes per contemplar el cel de Barcelona. I per als amants del menjar, durant els mesos d’estiu també es fan sopars sota les estrelles. Diferents maneres de gaudir de l’astronomia.
Bajo el cielo de Barcelona
El universo siempre ha fascinado al hombre y una de las mejores maneras de contemplarlo es desde el Observatorio Fabra. Situado sobre un contrafuerte del Tibidabo y a 415 metros de altura sobre el nivel del mar, se encuentra el cuarto observatorio más antiguo del mundo que sigue en funcionamiento. Fue fundado en 1904 y actualmente centra su actividad en la observación de estrellas dobles y en la participación en programas internacionales centrados en el estudio y seguimiento de asteroides y cometas, además de recoger datos meteorológicos y de astronomía. El observatorio también ofrece multitud de actividades y visitas guiadas. Los domingos y festivos por la mañana se hacen visitas diurnas, en las que se puede conocer en profundidad el observatorio, el cual dispone de dos telescopios centenarios. Todos los viernes y sábados por la noche, de octubre a junio, se hacen visitas nocturnas para contemplar el cielo de Barcelona. Y para los amantes de la comida, durante los meses de verano, también se hacen cenas bajo las estrellas. Diferentes maneras de disfrutar de la astronomía.
Man has always been fascinated by the Universe and one of the best ways to take it in is from Fabra Observatory. Located on Mount Tibidabo some 415 metres above sea level, it was founded in 1904 and is the world’s fourth oldest working observatory. Current activities are focused on observing double stars and in participating in international programmes on studying and monitoring asteroids and comets, as well as collecting astronomical and meteorological data. Fabra Observatory also offers a multitude of activities and guided visits. Daytime visits are held on Sunday mornings and those of public holidays, allowing visitors to gain indepth knowledge on the observatory and its two 100-year old telescopes. Friday and Saturday evenings from October to June offer visitors the chance to contemplate Barcelona’s night skies, with a treat for food lovers in the summer months, when dinner is served outside under the stars, completing the variety of ways astronomy is brought down to earth.
How
to get there...
Sous le ciel de Barcelone
S1
+
L’univers a toujours fasciné l’homme et l’une des meilleures façons de le contempler est depuis l’Observatoire Fabra. Sur un contrefort du Tibidabo et à 414 mètres au-dessus du niveau de la mer, se trouve le quatrième observatoire le plus vieux du monde toujours en fonctionnement. Il a été créé en 1904 et il concentre actuellement son activité sur l’observation d’étoiles doubles et la participation à des programmes internationaux consacrés à l’étude et au suivi d’astéroïdes et de comètes, outre le fait de recueillir des données météorologiques et sismiques. L’observatoire propose également une multitude d’activités et de visites guidées. Les dimanches et jours fériés des visites diurnes sont organisées le matin, durant lesquelles on peut connaitre l’Observatoire en profondeur, celui-ci disposant de deux télescopes centenaires. Tous les vendredis et samedis soir, d’octobre à juin, des visites nocturnes sont organisées pour contempler le ciel de Barcelone. Et pour les gourmets, pendant les mois d’été, des diners sous les étoiles sont également proposés. Différentes façons de s’adonner aux joies de l’astronomie.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Spring 2016
lĂniaturisme.cat
7|
|8
líniaturisme.cat
Diagonal Mar
Spring 2016
On the left, the Diagonal Mar park. On the right, the shopping mall (on top) and the ‘Torre de les Aigües del Besòs’ (below). Photos: City Hall and Google Maps
Diagonal Mar: a lot to discover Diagonal Mar: molt per descobrir Diagonal Mar: mucho por descubrir Diagonal Mar: beaucoup à découvrir La zona de la nova Barcelona que s’erigeix a la zona de Diagonal Mar compta amb grans atractius, centres comercials, zones verdes i edificis amb història. El Parc Diagonal Mar, que s’estén al llarg de 14 hectàrees, és un espai que vol evocar uns aiguamolls, on el verd de la gespa es mescla amb el blau de l’aigua. Un dels trets més identificables del parc és l’estructura de tubs, que es despleguen en totes les direccions, abraçant jardineres que recorden l’arquitectura orgànica de Gaudí. Ideal per passejar i fer esport. L’aigua també forma part de la història de la Torre de les Aigües del Besòs, una construcció de 1882 que aleshores garantia el subministrament d’aigua tant per a Sant Martí de Provençals com per a la ciutat. Actualment, l’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es pot visitar per dins i gaudir d’unes vistes exepcionals de la ciutat. Ben a la vora del parc i de la torre s’alça el centre comercial Diagonal Mar, un espai de 3 plantes amb terrassa amb vistes al mar i 18 sales de cinema.
La zona de la nueva Barcelona que se erige en la zona de Diagonal Mar cuenta con grandes atractivos, comercios, zonas verdes y edificios con historia. El Parc Diagonal Mar, que ocupa unas 14 hectáreas, es un espacio que quiere evocar unas marismas, donde el verde del césped se mezcla con el azul del agua. Uno de sus rasgos más identificables es la estructura de tubos que se despliegan en todas direcciones, abrazando jardineras que recuerdan la arquitectura orgánica de Gaudí. Ideal para pasear y hacer deporte. El agua también forma parte de la historia de la Torre de les Aigües del Besòs, una construcción de 1882 que entonces garantizaba el suministro de agua tanto para Sant Martí de Provençals como para la ciudad. El edificio está catalogado como Bien Cultural de Interés Local y su interior se puede visitar y disfrutar de una vistas excepcionales de la ciudad. Muy cerca del parque y de la torre se alza el centro comercial Diagonal Mar, un espacio de 3 plantas con terraza con vistas al mar y 18 salas de cine.
How www.torredelesaigues.cat
The newest area of Barcelona worth visiting is Diagonal Mar. It has several attractions including shopping centres, interesting public spaces as well as some historical buildings. Diagonal Mar Park occupies over 14 hectares, where the green of the grass overlaps with the blue of the sea, evoking images of wetlands. One of the most prominent features of the park includes some tube structures which branch off in all directions, embracing the flowerbeds, reminiscent of the organic architecture of Gaudí. It’s an area ideal for taking a stroll or doing something more energetic like going for a run. Water is also one of the main protagonists in the Torre de les Aigües del Besòs, a water tower constructed in 1882 in order to provide water for both the area of Sant Martí de Provençals as well as the city. The building is now protected as a local feature of interest and the interior can be visited to enjoy some wonderful city views. A stone’s throw from the park is the shopping mall Diagonal Mar, it has three floors, all with terraces from which you have impressive views of the sea, as well as an eighteen-screen cinema.
La zone de la nouvelle Barcelone qui s’érige dans le secteur de Diagonal Mar possède d’importants attraits, des centres commerciaux, des espaces verts et des bâtiments chargés d’histoire. La Parc Diagonal Mar, qui s’étend sur 14 hectares, est un espace qui prétend évoquer les marécages, où le vert de l’herbe se mélange avec le bleu de l’eau. L’un des traits les plus caractéristiques du parc est la structure en tubes, qui se déploient dans toutes les directions, encerclant des jardinières qui rappellent l’architecture organique de Gaudí. Idéal pour se promener ou faire du sport. L’eau aussi fait partie de l’histoire de la Torre de les Aigües del Besòs, une construction de 1882 qui assurait alors la distribution d’eau aussi bien pour Sant Martí de Provençals que pour la ville. Actuellement, l’édifice est catalogué en tant que Bien Culturel d’Intérêt Local et l’on peut en visiter l’intérieur et jouir des vues très jolies. Tout près du parc et de la tour se dresse le centre commercial Diagonal Mar, un espace de 3 étages avec terrasse et vues sur la mer et plus 18 salles de cinéma.
to get there... L4
+
WALK
The gardens of Palau de les Heures
Spring 2016
líniaturisme.cat
9|
Photos: Fèlix GP
The gardens of Palau de les Heures Embriagados por la majestuosidad de los jardines del Palau de les Heures
Although not as well-known as neighbouring Horta Maze, the gardens of the Palau de les Heures are similarly stunning. Built along with the palace at the end of the nineteenth century by architect August Font i Carreras for industrialist Josep Gallart Forgas, the gardens are presided over by towering palms and other trees such as magnolias, acacias, cedars, orange trees and oaks, to list a few examples. They are particularly beautiful in spring, providing a real feast for the senses. Designed by Adrià Piera in the French and Italian Renaissance style, the garden is structured around three terraces, with the highest home to the palace and several preliminary gardens. The second and the third –with the third being the largest– are more interesting in terms of landscaping due to their leafy trees and numerous flowerbeds. From the entrance to the park, the palace may be glimpsed in the distance peeking out from among the palms, with two stairways which lead down into the garden. Built in the style of a French château, the palace features four cylindrical towers culminating in conical peaks, and a façade with sculptures forming an allegory of Les Heures by Catalan artist Josep Campeny.
Enivrés par la majestuosité des jardins du Palau de les Heures
Muy cerca del laberinto de Horta se encuentran ubicados los jardines del Palau de les Heures, no tan conocidos como el primero, pero con una belleza igualmente destacable. Construidos a la vez que el palacio a finales del siglo XIX por el arquitecto August Font i Carreras, por encargo del industrial Josep Gallart Forgas, los jardines están presididos por altas palmeras y otros árboles, como magnolias, acacias, cedros, naranjos y encinas, entre otros. En primavera alcanza su máximo esplendor y su visión es un espectáculo para los sentidos. El jardín, de estilo francés y italiano renacentista y diseñado por Adrià Piera, se estructura en tres terrazas: la más alta está ocupada por el palacio y unos primeros jardines. La segunda y la tercera –que es la más grande– son las que tienen más valor paisajístico gracias a la frondosidad de los árboles y a los numerosos parterres. Desde la entrada del parque, si se mira a lo lejos, se puede ver el Palacio perdido entre las palmeras y con dos escalinatas que descienden hasta el jardín. Construido al estilo de un châteaux francés, tiene cuatro torres cilíndricas, rematadas en cuatro picos cónicos. Como no podía ser de otra forma, la fachada la preside una alegoría de las hiedras de Josep Campeny.
L3
to get there...
Molt a prop del laberint d’Horta hi ha els jardins del Palau de les Heures, no tan coneguts com el primer, però amb una bellesa igualment destacable. Construïts juntament amb el palau a la fi del segle XIX per l’arquitecte August Font i Carreras, per encàrrec de l’industrial Josep Gallart Forgas, els jardins estan presidits per unes palmeres de gran alçada i altres arbres, com ara magnòlies, acàcies, cedres, tarongers i alzines, entre altres. A la primavera, com tots els jardins, arriba a la seva màxima esplendor i la seva visió és un espectacle per als sentits. El jardí, d’estil francès i italià renaixentista i dissenyat per Adrià Piera, s’estructura en tres terrasses: la més alta és ocupada pel palau i uns primers jardins. La segona i la tercera –que és la més gran– són les que tenen més valor paisatgístic gràcies a la frondositat dels arbres i als nombrosos parterres. Des de l’entrada del parc, si es mira al fons, es pot veure el Palau perdut entre les palmeres i amb dues escalinates que descendeixen fins al jardí. Construït a l’estil d’un châteaux francès, té quatre torres cilíndriques rematades en quatre pics cònics. La façana, com no podia ser d’una altra manera, està presidida per un grup escultòric que és una al·legoria de les heures de Josep Campeny.
How
Embriagats per la majestuositat dels jardins del Palau de les Heures
Tout près du labyrinthe d’Horta, se trouvent les jardins du Palau de les Heures, pas aussi connus que le premier, mais d’une beauté tout aussi remarquable. Construits conjointement au palais à la fin du XIXe siècle par l’architecte August Font i Carreras, sur une commande de l’industriel Josep Gallart Forgas, les jardins sont dominés par des palmiers de grande envergure et d’autres arbres, tels que magnolias, acacias, cèdres, orangers et chênes verts, entre autres. Au printemps, comme tous les jardins, il atteint toute sa splendeur et sa vue est un spectacle pour les sens. Le jardin, de style français et Renaissance italienne, dessiné par Adrià Piera, se structure en trois terrasses: la plus haute est occupée par le palais et des premiers jardins. La deuxième et la troisième- qui est la plus grande- sont celles qui sont dotées de la plus grande valeur paysagère grâce à l’épaisseur des arbres et aux nombreux parterres. De l’entrée du parc, si l’on regarde au fond, on peut voir le Palais perdu entre les palmiers et avec deux petits escaliers qui descendent jusqu’au jardin. Construit dans le style d’un château français, il possède quatre tours cylindriques surmontées de quatre pics coniques. La façade, comme il ne peut en être autrement, est dominée par un groupe sculptural qui est une allégorie du lierre de Josep Campeny.
| 10
líniaturisme.cat
Güell Pavilions
Spring 2016
Güell Pavilions
Fairytale monument La màgia d’uns pavellons plens de fantasia A l’avinguda de Pedralbes, un drac de ferro forjat vigila gelosament l’entrada dels pavellons que Gaudí va dissenyar per a Eusebi Güell, l’any 1887. Famosos pel colorit i les formes fidels a l’estil més curiós de Gaudí, aquests pavellons estan plens de detalls mitològics i estètics que els converteixen en una de les joies més màgiques de l’arquitectura de Barcelona. Amb una base de pedra, les cases s’alcen sobre unes parets profusament decorades amb elements de maó i ceràmica. El projecte, d’aire oriental, fins i tot pot arribar a recordar l’art mudèjar en algunes de les seves parts. L’element estrella de la construcció és la reixa de la porta d’entrada, que representa un drac de ferro amb ulls de vidre, en honor al mitològic drac guardià del jardí de les Hespèrides. Els jardins van ser declarats monument historicoartístic l’any 1969 i fins al 2008 van funcionar com a seu de la Reial Càtedra Gaudí.
La magia de unos pabellones llenos de fantasía
En la avenida de Pedralbes, un dragón de hierro forjado vigila celosamente la entrada de los pabellones que Gaudí diseñó para Eusebi Güell en 1887. Famosos por su colorido y formas fieles al estilo más curioso de Gaudí, estos pabellones están llenos de detalles mitológicos y estéticos que los convierten en una de las joyas más mágicas de la arquitectura de Barcelona. Con una base de piedra, las casas se alzan sobre unas paredes profusamente decoradas con elementos de ladrillo y cerámica. El proyecto, de aire oriental, incluso puede llegar a recordar el arte mudéjar en algunas de sus partes. El elemento estrella de la construcción es la reja de la puerta de entrada, que representa un dragón de hierro con ojos de cristal, en honor al mitológico dragón guardián del jardín de las Hespérides. Los jardines fueron declarados monumento histórico-artístico en 1969 y hasta el 2008 funcionaron como sede de la Real Cátedra Gaudí.
On Avinguda Pedralbes, a wrought-iron dragon closely guards the entrance to the pavilions Gaudí designed for Eusebi Güell in 1887. Renowned for their colourful forms representing Gaudí’s most curious of styles, the pavilions are full of mythical and aesthetic details making them one of Barcelona’s most magical architectural jewels. With stone bases, the buildings are supported by elaborately decorated brick and ceramic walls. Oriental in style, the complex also evokes Mudejar art at times. The star feature is the wrought-iron grille on the entrance gate in the shape of a dragon with glass eyes, in honour of the mythical creature which guarded the Garden of the Hesperides. The gardens were declared a Monument of National Historic and Artistic Interest in 1969 and have been the headquarters of the Royal Gaudí Chair since 2008.
La magie de pavillons pleins de fantaisie
Sur l’avenue de Pedralbes, un dragon en fer forgé surveille jalousement l’entrée des pavillons que Gaudí a créés pour Eusebi Güell, l’année 1887. Célèbres pour le coloris et les formes fidèles au style le plus curieux de Gaudí, ces pavillons regorgent de détails mythologiques et esthétiques qui font d’eux un des joyaux les plus magiques de l’architecture de Barcelone. Avec une base en pierre, les maisons s’érigent sur des murs décorés à profusion d’éléments en brique et en céramique. Le projet, d’aspect oriental, peut aller jusqu’à rappeler l’art mudéjar dans certaines de ces parties. L’élément emblématique de la construction est la grille de la porte d’entrée, qui représente un dragon en fer avec des yeux en verre, en l’honneur au mythologique dragon gardien du jardin des Hespérides. Les jardins ont été déclarés monument historico-artistique en 1969 et jusqu’en 2008 ils ont été le siège de la Reial Càtedra Gaudí.
How to get there... L3
BUS
7, 33, 63, 67, 75, 78, H6 T1, T2, T3 Palau Reial
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Spring 2016
lĂniaturisme.cat
11 |
| 12
líniaturisme.cat
Torre Baró’s castle
Spring 2016
A view from Torre Baró’s castle. Photos: Nou Barris’ District
Staring at Barcelona’s horizon A dalt de la muntanya, entre el Congost del Besòs i la ciutat de Barcelona, s’alça una de les joies més insòlites i més desconegudes de la ciutat: el Castell de Torre Baró. Malgrat el seu aspecte medieval, el Castell de Torre Baró, que domina el districte de Nou Barris, és una construcció d’inicis del segle XX. Es va edificar, l’any 1905, com a projecte per crear un hotel que fos el centre d’una urbanització, però finalment el pla urbanístic no va funcionar i va acabar abandonat sense haverse’n enllestit les obres. Finalment, l’any 1989 el castell va ser restaurat i declarat patrimoni històric per l’Ajuntament de Barcelona. Al seu voltant es va construir un magnífic mirador, des d’on es pot contemplar Nou Barris, Horta, Sant Andreu i Sant Martí, a més del riu Besòs i els contraforts de Collserola amb les poblacions de Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona. Durant molts anys, el castell ha estat tancat al públic i ha patit diferents ocupacions, però una gran reforma l’ha tornat a convertir en la icona que mai hauria d’haver deixat de ser.
En lo alto de la montaña, entre el Congost del Besòs y la ciudad de Barcelona, se alza una de las joyas más insólitas y más desconocidas de la ciudad: el Castillo de Torre Baró. A pesar de su aspecto medieval, el Castillo de Torre Baró, que domina el distrito de Nou Barris, es una construcción del siglo XX. Se edificó, en 1905, como proyecto para crear un hotel que fuese el centro de una urbanización, pero finalmente el plan urbanístico no funcionó y acabó abandonado y con las obras a medias. Finalmente, en 1989 el castillo fue restaurado y declarado patrimonio histórico por el Ayuntamiento de Barcelona. A su alrededor se construyó un magnífico mirador, desde donde se puede contemplar Nou Barris, Horta, Sant Andreu y Sant Martí, además del río Besòs y los contrafuertes de Collserola con las poblaciones de Santa Coloma, Sant Adrià y Badalona. Durante años, el castillo estuvo cerrado al público y sufrió diferentes ocupaciones, pero una gran reforma lo ha vuelto a convertir en el icono que nunca debió dejar de ser.
How to get there...
Mirando al horizonte de Barcelona
L3
Regardant l’horizon de Barcelone
On the hilltop, between the Besòs and the city of Barcelona, stands one of the most unusual and least-known jewels in the city: The Castle of Torre Baró. Despite its medieval appearance, the Castle of Torre Baró, which overlooks the district of Nou Barris, is a construction from the early XX century. Built in 1905, the Castle of Torre Baró was to be a hotel at the core of a garden city project. However, the urban development failed and it was abandoned mid-construction. Finally, in 1989 the castle was restored and declared historical heritage by the Barcelona Town Hall. A magnificent viewing gallery was built around the castle overlooking Nou Barris, Horta, Sant Andreu and Sant Martí, together with the river Besòs and the hills of Collserola with the towns of Santa Coloma, Sant Adrià and Badalona. The castle remained closed to the public for many years and it was occupied by squatters on different occasions until major restoration work took place, converting it into the icon it had always deserved to be.
+ L4
WALK
Mirant l’horitzó de Barcelona
En haut de la montagne, entre le Congost del Besòs et la ville de Barcelone, se dresse l’un de joyau les plus insolites et méconnus de la ville : le Château de Torre Baró. Malgré son aspect médiéval, le Château de Torre Baró, qui domine le district de Nous Barris, est une construction du début du XXe siècle, Il a été édifié en 1905, comme projet de création d’un hôtel qui soit le centre d’un lotissement, mais finalement le plan urbanistique n’a pas été mené à terme et a été abandonné sans que les travaux aient été réalisés. Finalement, en 1989 le château a été restauré et déclaré patrimoine historique par la Mairie de Barcelone. Un magnifique belvédère a été construit aux alentours, duquel on peut contempler Nou Barris, Horta, Sant Andreu et Sant Martí, en plus de la rivière Besòs et des contreforts de Collserola avec les communes de Santa Coloma, Sant Adrià et Badalona. Pendant de nombreuses années, le château a été fermé au public et a été l’objet de plusieurs squats mais une importante rénovation a fait de lui l’icône qu’il n’aurait jamais dû cesser d’être.
BUS 81 - 82 127
Greek Theatre
Spring 2016
L’esperit de l’Antiga Grècia a Barcelona
El espíritu de la Antigua Grecia en Barcelona
líniaturisme.cat
13 |
L’Esprit de la Grèce Antique à Barcelone
The spirit of Ancient Greece in Barcelona
Per increïble que pugui semblar, el Teatre Grec de Barcelona no té res a veure amb l’antiga Grècia i la seva plenitud cultural. Aquest teatre no és grec, sinó una de les obres pensades al detall i dutes a terme a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929. La idea va ser dels arquitectes Ramon Reventós i Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que van aprofitar una antiga pedrera en desús per fer una planta de teatre inspirada en el d’Epidaure, al Peloponès, en què la paret tallada de pedra servís com a escenari. Al llarg de la seva història, ha servit com a marc de grans obres clàssiques com Electra, de Sófocles, o Hamlet, de Shakespeare, tot i que arran de la Guerra Civil va quedar en desús. L’any 1976 es va fer la primera edició del Festival Grec i des d’aleshores dorm a l’hivern i es desperta cada estiu per transformar-se en l’espai central del festival escènic més destacat de la ciutat, on la música i el teatre són els protagonistes. Aquest teatre està envoltat d’uns jardins impressionants, on els arbres, arbusts, plantes i flors l’abracen per convertir-lo en un lloc idíl·lic.
Por increíble que parezca, el Teatre Grec de Barcelona no tiene nada que ver con la antigua Grecia y su plenitud cultural. Este teatro no es griego, sino una de la obras pensadas minuciosamente y llevadas a cabo en Montjuïc con motivo de la Exposición Internacional de 1929. La idea fue de los arquitectos Ramón Reventós y Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que aprovecharon una antigua cantera en desuso para construir una planta de teatro inspirada en el de Epidauro, en el Peloponeso, en el que la pared cortada de piedra sirviera como escenario. A lo largo de su historia, ha servido de marco para grandes obras clásicas como Electra, de Sófocles, o Hamlet, de Shakespeare, aunque por culpa de la Guerra Civil se quedó en desuso. En 1976 se hizo la primera edición del Festival Grec y desde entonces duerme en invierno y se despierta cada verano para transformarse en el espacio central del festival escénico más destacado de la ciudad, donde la música y el teatro son los protagonistas. Este teatro está rodeado de unos jardines impresionantes, donde los árboles, arbustos, plantas y flores lo abrazan para convertirlo en un lugar idílico.
How to get there... L1
+ WALK 15 minutes
BUS
55 - 121
Incredible as it may seem, Barcelona’s Greek Theatre has nothing to do with Ancient Greece and its cultural wealth. The theatre is not actually Greek, but instead one of the constructions conceived in detail and executed on Montjuïc for the 1929 Barcelona International Exposition. The project was designed by architects Ramón Reventós and Nicolau Rubió i Tudurí, who made use of a disused quarry to construct a theatre inspired by that of Epidaurus in the Peloponnese, in which the wall cut out of stone served as the stage. Throughout its history, the theatre has staged numerous classics such as Sophocles’ Electra and Shakespeare’s Hamlet, although fell out of use in the wake of the Spanish Civil War. The first edition of the Greek Festival was held in 1976 and since then the theatre has established a routine of hibernating over the winter and re-opening in the summer to be transformed into the heart of Barcelona’s bestknown drama festival, in which music and theatre take starring roles. The Greek Theatre is surrounded by stunning gardens, in which trees, plants and flowers merge to form a truly idyllic spot.
Greek Theatre. Photo: Xavier Caballé
Aussi incroyable que cela puisse paraître, le Théâtre Grec de Barcelone n’a rien à voir avec la Grèce Antique et sa plénitude culturelle. Ce théâtre n’est pas grec, mais c’est l’un des ouvrages pensés dans les détails et réalisés à Montjuïc pour l’Exposition Internationale de 1929. L’idée revient aux architectes Ramon Reventós et Nicolau Maria Rubió i Tudurí, qui ont profité d’une ancienne carrière abandonnée pour créer un théâtre inspiré de celui d’Epidaure, dans le Péloponnèse, où la paroi en pierres taillées servirait de scène. Tout au long de son histoire, il a été la scène de grandes œuvres classiques comme Electre, de Sophocle ou Hamlet, de Shakespeare, bien que, suite à la guerre civile, il soit resté quasiment abandonné. En 1976, eut lieu la première édition du Festival Grec et depuis lors il dort en hiver et se réveille chaque été pour devenir l’espace central du festival scénique le plus important de la ville, où la musique et le théâtre sont les protagonistes. Ce théâtre est entouré d’impressionnants jardins, où les arbres, les arbustes, les plantes et les fleurs l’encerclent pour en faire un endroit idyllique.
| 14
líniaturisme.cat
Gastronomy
Spring 2016
Bite-size Barcelona Gastronomia en dues mossegades
Gastronomía en dos bocados
“
With gastronomical areas along Sarrià, Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, Sants Establiments Units (beside Plaça de Sants) and Creu Coberta near Plaça Espanya, the city offers different itineraries for tasting traditional ‘tapas’, and thus enjoying it bite by bite
“
La riquesa gastronòmica de Barcelona és immensa i ningú pot marxar sense tastar les seves delícies. Els eixos comercials de Sarrià, Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, Sants Establiments Units (al costat de la Plaça de Sants) o Creu Coberta, a tocar de la Plaça Espanya, entre molts altres, ofereixen diferents rutes on poder tastar les típiques tapes: creacions gastronòmiques per menjar en un parell de mossegades. Per menys de tres euros, diferents bars i restaurants d’aquestes zones permeten al visitant gaudir d’una beguda, acompanyada de la degustació d’una tapa.
Així doncs, tant els amants d’aquest petit àpat com aquells que no l’han tastat mai, però no se’l volen perdre de cap de les maneres, podran gaudir des de la típica truita de patates fins a petits plats elaborats, com l’escalivada amb bacallà a la bilbaïna amb confitura de fruites del bosc, mini carpaccios de mango, foie i pernil ibèric o el trinxat de fuet amb mostassa i tomàquet, decorat amb reducció de Mòdena, entre altres. No hi ha millor manera de conèixer l’àmplia oferta culinària de Barcelona i d’una manera més típica que voltant pels bars i restaurants de la ciutat.
La riqueza gastronómica de Barcelona es inmensa y nadie puede irse sin probar sus delicias. Los ejes comerciales de Sarrià, Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, Sants Establiments Units (al lado de la Plaza de Sants) o Creu Coberta, cerca de la Plaza España, entre muchos otros, ofrecen diferentes rutas donde poder probar las típicas tapas: creaciones gastronómicas para comer en dos mordiscos. Por menos de tres euros, diferentes bares y restaurantes de estas zonas permiten al visitante disfrutar de una bebida, acompañada de la degustación de una tapa.
Así pues, tanto los amantes de este pequeño plato como los que no las han probado nunca, pero no quieren perdérselas, pueden disfrutar desde la típica tortilla de patatas hasta pequeños platos elaborados, como la escalibada con bacalao a la bilbaína con mermelada de frutas del bosque, mini carpaccios de mango, foie y jamón ibérico o trinchado de fuet con mostaza y tomate, decorado con reducción de Módena, entre otros. No existe mejor manera de conocer la amplia oferta de Barcelona y de una manera más típica que yendo por los bares y restaurantes de la ciudad.
A true feast for the palate, nobody should leave Barcelona without sampling the culinary delights on offer. With gastronomical areas along Sarrià, Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, Sants Establiments Units (beside Plaça de Sants) and Creu Coberta near Plaça Espanya, the city offers different itineraries for tasting traditional tapas, and thus enjoying it bite by bite. For less than 3 euros, various bars and restaurants scattered throughout these neighbourhoods allow visitors to enjoy a drink accompanied by a tapa.
Anyone from tapas fans to those who have never tried them before will love what is on offer. Examples range from traditional Spanish omelette to small, elaborate dishes such as Basque-style cod stew on toast with berry relish, mini carpaccios of mango, foie gras and Iberian ham or cured sausage, mustard and tomato mash and decorated with a balsamic reduction, to name but a few. There really is no better or more classic way to get to know what Barcelona has to offer than making your way around its bars and restaurants.
La richesse gastronomique de Barcelone est immense et personne ne peut s’en aller sans avoir goûter ses délices. Les zones commerciales de Sarrià, Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, Sants Establiments Units (près de la Plaça de Sants) ou Creu Coberta, à côté de la Plaça Espanya, entre autres, proposent différentes routes où l’on peut goûter les tapas typiques: créations gastronomiques à savourer en deux bouchées. Pour moins de trois euros, différents bars et restaurants de ces zones permettent au visiteur de pouvoir déguster une boisson, accompagnée d’une tapa. De cette façon, aussi bien les amoureux de ce petit repas que ceux qui ne l’ont jamais goûté mais qui
ne veulent le manquer sous aucun prétexte, pourront savourer depuis la simple tortilla (omelette espagnole) aux pommes de terre, jusqu’à des petits mets élaborés, comme l’escalivada (bandes d'aubergine et de poivron rouge cuites au four) à la morue à la bilbaïna avec de la confiture aux fruits rouges, des minis carpaccios de mangue, foie gras et jambon ibérique ou encore le trinxat (écrasée de pommes de terre et chou) de saucisson à la moutarde et tomate, décoré d’une réduction de Mòdena, entre autres. Il n’y a pas de meilleure façon de connaître l’ample offre culinaire de Barcelone que de faire la tournée des bistrots et des restaurants de la ville.
Gastronomie en deux bouchées
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Spring 2016
lĂniaturisme.cat
15 |
| 16
lĂniaturisme.cat
Spring 2016
Next issue: Summer 2016