redacció: 93 458 87 80 – linianoubarris@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com
Opinió pàg 6 Oriol Junqueras, vicepresident del Govern: ‘La injusta realitat de l’economia catalana’
Jaume Collboni pàg 11 “Tinc el ple suport de Sánchez per arribar al millor acord amb Colau”
línianoubarris barcelona
linianoubarris.cat · Març 2016 · Núm.68 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals
Tretze famílies afectades per l’aluminosi ja tenen nou pis La Trinitat Nova continua amb els reallotjaments però 77 famílies encara esperen que arribi el seu torn pàg 12 Foto: Andrea Borison
Turisme pàg 13 Colau veu Nou Barris com un destí de noves places hoteleres
Homenatge pàg 13 Puig Antich ja té un monument a la seva plaça de Roquetes
Sopes contra el racisme La Via Júlia acull la 13a edició del Festival de Sopes del Món pàg 12
Comerç pàg 3 Calculen que les vendes de les rebaixes han crescut un 3% Esports pàg 20 La Monta perd però segueix en places de ‘play-off ‘
|2
lĂnianoubarris.cat
Març 2016
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Reportatge
Març 2016
línianoubarris.cat
3|
Els descomptes de la campanya de rebaixes han oscil·lat entre el 30 i el 70%. Fotos: Ajuntament i arxiu
Una millora incompleta » Els botiguers calculen que les vendes de les rebaixes han crescut un 3% respecte de l’any passat » El sector lamenta, però, que l’increment s’ha produït a base de “sacrificar preus” i reduir la rendibilitat F. Javier Rodríguez BARCELONA Les rebaixes han finalitzat –almenys de manera oficiosa– i els comerciants barcelonins fan un balanç positiu de la campanya, però amb matisos. El president de la Fundació Barcelona Comerç, Vicenç Gasca, assegura a aquesta publicació que enguany “han augmentat les vendes”, i calcula que, de mitjana, s’ha venut al voltant d’un “3% més que l’any passat”. “Hi ha sectors que han venut més i altres que menys,”, puntualitza Gasca. A més, els botiguers esperen una millora de les vendes de cara a la temporada de primavera-estiu.
Però malgrat els resultats, el president de la fundació reconeix que l’augment de vendes s’ha produït “a base de sacrificar els preus” i, per tant, la rendibilitat “ha disminuït”, assenyala Gasca, que recorda que els descomptes dels primers dies de rebaixes oscil·laven al voltant del 30%, mentre que els dels últims dies de la campanya han arribat al 70%. Aquest “sacrifici” dels preus s’explica per dos motius. I el primer d’ells és la climatologia. Les temperatures d’aquest hivern més altes que de costum –el més càlid dels últims 100 anys– han afectat les vendes de roba d’abrigar. Per tal d’incentivar-les –ja que, segons remarca Gasca, “les rebaixes serveixen per treure l’estoc de la temporada”–, els boti-
guers han hagut de fer ofertes més agressives. I, en segon terme, les rendes familiars no són encara les desitjables. És per aquest motiu que també s’han abaixat els preus, una maniobra que té els seus inconvenients. Segons Gasca, “moltes botigues pateixen perquè no tenen rendibilitat”, ja que “venen amb uns marges de benefici molt baixos i tenint les mateixes despeses”, lamenta. A això cal afegir el fet que les promocions i descomptes que es fan des de finals de novembre “debiliten la força de les rebaixes”, tal com reconeix el president de la fundació. En aquest sentit, Gasca explica que “la crisi ha canviat i consolidat uns nous hàbits de compra”, i reconeix que el petit comerç “s’hi ha d’adaptar”.
El TC anul·la dos articles que fan referència a les rebaixes LEGISLACIÓ4El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals dos articles del Reial Decret llei 20/2012, de 13 de juliol, en concret el 28.4 i el 28.5, recorreguts per la Generalitat i que fan referència als productes que es venen durant les rebaixes. Una queixa sostinguda pels comerciants, a més de l’avançament de les rebaixes que fan algunes marques emparant-se en la legislació espanyola –la llei catalana segueix suspesa pel Constitucional–, és que les grans empreses creen línies d’articles
específiques per a la campanya, quan “l’essència” de les rebaixes, tal com diu el president de la Fundació Barcelona Comerç, és vendre l’estoc ja existent a les botigues. Amb la decisió del Constitucional, d’ara endavant els productes de venda en rebaixes hauran d’haver estat inclosos en l’oferta habitual de la botiga almenys durant un termini d’un mes, una decisió que de ben segur ajudarà a preservar aquesta “essència” que defensen els botiguers.
|4
línianoubarris.cat
Març 2016
Agenda Nacional
L’hora de passar a l’acció » El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent » Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució
Arnau Nadeu BARCELONA Ja fa un parell de mesos que el “Govern de la postautonomia i la preindependència”, tal com l’anomena el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va prendre possessió. Seixanta dies i escaig que han evidenciat que el camí de la “desconnexió” –un altre terme que ha fet fortuna en el vocabulari independentista– serà dur. De fet, i com ja va sent costum, aquestes primeres setmanes del mandat han estat marcades, bàsicament, per l’estira-i-arronsa jurídic. El debat polític, que és el que se suposa que hauria d’imperar en aquests moments, segueix relegat en un segon terme, a l’ombra dels recursos, dels tripijocs jurídics i de l’omnipresent Tribunal Constitucional (TC). Probablement per això, per aquesta picabaralla jurídica permanent, són molts els ciutadans –tant els que van votar partits independentistes com els que van optar per altres forces– que desconeixen els passos que Junts pel Sí i la CUP han pactat per fer possible un Estat català independent. Un full de ruta que tot just ara s’ha començat a desplegar amb l’impuls de les ponències de les lleis de transitorietat jurídica, de la Seguretat Social i de la Hisenda pròpia –la del procés constituent es deixa per més endavant– i
la comissió del procés constituent –ja recorreguda al TC–. Aquestes són les primeres accions d’un pla que ha de permetre arribar, segons els seus impulsors, a la independència d’una manera “segura” i més o menys ràpida. I és que sembla que els 18 mesos dels quals es parlava a l’inici han deixat de ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyirse excessivament en un compte enrere que molts veuen més perjudicial que altra cosa. Amb tot, i un cop les ponències de les lleis de “desconnexió” han tirat endavant, així com la comissió del procés constituent, els següents passos que s’han de fer són l’inici d’un procés constituent participatiu i l’impuls de les principals estructures d’Estat, sense oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Ja en una segona fase s’han d’aprovar les lleis de ruptura per procedir a convocar les eleccions constituents. D’aquestes, i per a les quals l’objectiu de l’independentisme és traspassar la barrera del 50% més 1 dels vots, n’ha de sortir una comissió redactora que elabori la nova Constitució per després ser ratificada en un referèndum que serveixi també per avalar la independència. Tot plegat si abans no s’ha pogut celebrar un referèndum acordat amb Espanya. I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’atreveix a descartar del tot aquesta via. D’obrir-se finalment, els passos abans descrits podrien canviar substancialment. Queda clar que no és temps per a pronòstics.
La batalla de la Hisenda ECONOMIA4Més enllà del full de ruta, compartit a grans trets pels actors polítics del procés sobiranista, hi ha una batalla que de ben segur serà determinant per a l’èxit del mandat independentista: la de la caixa de la Generalitat. La de la Hisenda. Fins fa poc força apartat dels focus mediàtics, però no per això menys actiu, el departament d’Economia i Hisenda, liderat pel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha començat a posar fil a l’agulla per intentar reflotar l’autonomia financera de la Generalitat. Peticions de liquiditat a Montoro i De Guindos a banda, l’objectiu principal a curt termini de Junqueras és esprémer al màxim les competències que ja són de la Generalitat en aquest àmbit i que fins ara no s’havien desenvolupat, probablement
per la impopularitat, per exemple, de mesures com l’embargament. Sigui com sigui, el Govern actual vol acabar amb la cessió de l’execució i la liquidació efectiva dels propis impostos de la Generalitat (un 10% dels que paguem els catalans), un servei pel qual l’any passat es van haver d’abonar 10 milions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25 més als registradors de la propietat. Passar a assumir directament aquestes funcions –cosa que ja s’ha començat a fer– i aconseguir així tenir totes les competències ja reconegudes efectivament desplegades és el primer i indispensable pas perquè quan arribi el moment –si finalment arriba– es pugui assumir la gestió dels impostos massius: IVA, IRPF, Societats... La mare dels ous.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Març 2016
lĂnianoubarris.cat
5|
|6
línianoubarris.cat
Tribuna
Opinió
Març 2016
Un diari participatiu
4La injusta realitat de l’economia catalana
4Ja són aquí per Jordi Lleal
per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Catalunya Vivim un moment extremadament difícil per a bona part de la societat catalana, com s'ha fet notar aquests dies al Parlament de Catalunya durant el debat monogràfic sobre la pobresa. La demografia, les conseqüències de la llarga crisi econòmica i el convuls context polític i econòmic mundial estan posant en perill els mecanismes socials de redistribució que ajuden a esmorteir la duresa d'una crisi que ha fet molt mal a desenes de milers de famílies. Una realitat dura, doncs, que esdevé encara més injusta quan es posa de manifest que la societat catalana és capaç de generar recursos suficients per fer front a totes aquestes necessitats socials però, en canvi, no en pot disposar per implementar les solucions. Un fet que explica bona part d’aquesta contradicció entre disposar d’una economia que presenta símptomes molt positius –per sobre de la mitjana europea– i, en canvi, unes deficiències socials terribles. Per posar només alguns exemples, el 2015 l’economia catalana va créixer un 3,4%, l’increment més alt de l’última dècada. I el darrer trimestre de l’any, el ritme de creixement va ser del 4,1%. A més, la reducció de l’atur del passat mes de febrer ha estat la més important dels darrers 20 anys en un mes de febrer. I, això, en bona part, és gràcies a la gran capacitat ex-
portadora de l’economia catalana, a l’increment de la recaptació provinent del turisme i a la captació d’inversió estrangera. I, al costat de tot això, el motor d’aquest dinamisme és també provocat per l’increment de la demanda interna, malgrat les dificultats de les famílies. És a dir, la despesa que fan els mateixos ciutadans. Tot i aquest context positiu, els nivells d’atur continuen sent altíssims, tenim població
L’Estat espanyol ens
deixa diners que s’han recaptat a Catalunya
cobrant-nos un interès que ens costa més que el Pla de Xoc Social
ocupada, que malgrat estarho, rep una retribució per sota del llindar de la pobresa, tenim un atur juvenil vergonyós, situacions de falsos autònoms o persones aturades de llarga durada amb unes perspectives molt complicades. I malgrat generar els recursos, no podem disposar-ne, entre d’altres qüestions, pel conegut dèficit fiscal, per la manca d’una hisenda pròpia que ens permeti poder lluitar amb eficàcia contra el frau fiscal o per les nombroses dificultats que posa l’Es-
tat perquè ens en sortim. En aquest sentit, l’Estat espanyol ens deixa diners, que s’han recaptat a Catalunya, cobrant-nos un interès 16 vegades superior al que el Banc Central Europeu li presta a ell. Una estratègia que suposa per a l’economia catalana un cost de 380 milions d’euros en interessos, més del que costa el Pla de Xoc Social. A més, ha recorregut qualsevol intent d’aconseguir nous ingressos amb l’aplicació de noves taxes, ha incomplert sistemàticament el pagament de la llei de dependència, la disposició addicional tercera o no vol fer efectiu el pagament de 1.400 milions d’euros fins a juliol d’aquest any de la liquidació de 2014, quan és un deute reconegut pel mateix Estat. Mentrestant, hem de seguir treballant, amb el ferm compromís de blindar tota la despesa social i implementar un pla de xoc que ajudi a esmorteir aquesta dura realitat que cal plasmar en els nous pressupostos. Reduir la taxa d’atur i la precarietat laboral i impulsar la creació de llocs de treball de qualitat és la millor garantia per fer que el creixement existent sigui sostingut. Mentre no disposem d'un Estat al nostre servei haurem d'optimitzar els recursos dels quals disposem, sempre insuficients, i per això mateix sempre, inexcusablement, al servei de la majoria i ajudant els que més ho necessiten a sortir-se'n.
Amb motiu del procés de reorganització de l’exèrcit de terra espanyol, la base militar del Bruc de Barcelona i el campament de Sant Climent de Sescebes passaran a formar part de la brigada Aragón I, amb base al quarter general de Saragossa. Això serveix per desplaçar a Sant Climent de Sescebes un centenar de tancs i vehicles cuirassats de transport de tropes. És una casualitat? El temps potser ens ho deixarà clar. Ja ho veurem. Aquests fets es poden mirar des de dues perspectives: la negativa és que és una amenaça per als catalans i la positiva és que els podrem recuperar com a màquines per a l’exèrcit català, que quan negociem els actius i els passius a l’hora de la nostra independència ens quedaríem com a penyora del deute espanyol amb
Catalunya i, si de cas, com a poble pacifista que som els podríem vendre com a ferralla per fondre’ls i fer-ne acer per a estructures d’edificis per als sense sostre i recuperar uns calerons. Encara que quedi malament, podríem fer com aquell sapastre militarot exclamant: “Expropiense!”. Preparem-nos, doncs, que si arriba el moment, el govern espanyol es posa flamenc i fa sortir els tancs, haurem de canviar de punt de vista i, en lloc de mirar cap a la Diagonal, com s’ha dit des de sempre, ara tocarà girar la vista cap a la Meridiana per veure com entren les forces “dissuasives”. Ai las, quina por! No em toca la camisa a la pell. Tenim al davant un exèrcit que no ha guanyat mai una guerra exterior. Només ha vençut quan ha esclafat els seus conciutadans. Quina glòria més escarransida!
línianoubarris.cat
Dipòsit legal: B 6766-2010
publicitat 686 42 95 17
Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com
redacció: linianoubarris@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada
amb el suport de:
15.025 exemplars mensuals
Actualitat a la xarxa
#Diàleg
@KRLS (Carles Puigdemont): La reunió amb Pedro Sánchez demostra que les discrepàncies no impedeixen el diàleg cordial.
#Preconcurs
@cristinaribar: Unió reconeix un deute de 19 milions, encara més alt del que xifra el Tribunal de Comptes. Es veu abocada a un preconcurs de creditors.
#ADeclarar
@gerardotc: El juez ha llamado a declarar a Rita Barberá y ésta ha convocado una rueda de prensa para hablar de otras cosas.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Març 2016
lĂnianoubarris.cat
7|
|8
línianoubarris.cat
Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com
Març 2016
Un diari obert
4No hi ha turisme dolent: hi ha turistes mal informats per Lluís Llanas, president de l’eix comercial Creu Coberta
Barcelona té en el turisme un dels actius més importants, no només del seu passat recent, sinó del seu futur immediat. Això és així gràcies a un model cultural sostingut els darrers trenta anys que ha posicionat Barcelona com a capital del mediterrani, i de molts altres conceptes que han ajudat a fer de la nostra ciutat el que és avui: disseny, innovació, cultura, solidaritat, comerç, esport, natura, platja, Gaudí... Tot plegat ofereix una determinada perspectiva de la nostra realitat, basada en la qualitat de vida i la cohesió social. Conceptes que interfereixen directament en l’activitat econòmica, cultural, social i comercial. Pràcticament tots nosaltres viatgem. Tots fem turisme. Avui ja no és una opció dels rics, sinó que s’ha democratitzat amb una política de transports ràpids i econòmics, amb ofertes i amb la multiplicitat d’opcions per recórrer altres països. Les noves tecnologies ens han obert els ulls a un món molt més proper i han afavorit la interculturalitat i les ganes de conèixer altres països, cultures i entorns naturals. De forma paral·lela, i en els darrers anys de crisi econòmica, el turisme ha estat un dels motors de l’economia catalana, mentre la resta de sectors patia recessió. El turisme no només s’ha man-
Parlen els
veïns
tingut, sinó que ha crescut. Avui ja suposa la injecció de 20 milions d’euros diaris a la nostra societat. Durant les darreres legislatures ha anat imposant-se la idea de descentralitzar pel territori les activitats turístiques, en diversos grans nuclis de la ciutat. Ciutat Vella, l’entorn de Passeig de Gràcia i de la Sagrada Família no deixaran d’ésser visitats. Tanmateix, el fet de donar a conèixer nous espais, menys centrals, associats a nous conceptes de ciutat, permetrà no concentrar els visitants, tots els dies que són a la ciutat, als mateixos espais. Esponjar el turisme cap als barris que tenen possibilitats d’oferir un nou concepte de ciutat i vendre’l als operadors turístics. Esponjar els barris, amb unes bases sostenibles, reduint l’impacte negatiu i augmentant el positiu. I això ho aconseguirem implicant els actors veïnals, la comunitat local i les empreses de serveis distribuïdes arreu del territori, per tal de fer-los sentir-se actors d’aquest projecte compartit. Un altre dels elements necessaris per aconseguir aquesta implicació ha de ser revertir en aquests barris els efectes positius del turisme, tant culturals com econòmics. Per això són necessàries polítiques preventives. El turisme ha de conèixer l’abast de la ciutat, els seus cos-
tums, els seus barris treballadors, els seus mercats locals, la seva diversitat, respectant la vida dels seus ciutadans. Això es fa, tan sols, informant del que és Barcelona i els seus barris. Un turista ben informat sempre serà un turista respectuós i un turista que generarà un impacte positiu vers els ciutadans. El sector gastronòmic ja és un aliat poderós en aquest sentit, i ho ha de seguir sent, fomentant la restauració propera, de qualitat, local, de mercat. D’altra banda, cal una política en el cas mediambiental que també preservi la sostenibilitat d’aquests barris. Fomentar el transport públic per al turisme, vigilar l’impacte de les deixalles, informar el turisme dels horaris, fomentar l’ús de la bicicleta, del descans del veïnat, etc. Tot plegat han de ser elements que es difonguin des del consistori i des dels actors del sector turístic per aconseguir que la real distribució del turisme a la ciutat no sigui només el canvi d’ubicació d’un problema. Al mateix temps, no crec en la sobreregulació que s’ha aplicat. Cal, això sí, tenir un registre del que existeix, apostar per un segell de qualitat propi, reconèixer la singularitat i entendre que no hi ha només un tipus de turisme, sinó que en una ciutat com la nostra, amb una vintena de
milions de turistes l’any, que és tres cops la població de Catalunya, hi ha una diversitat molt important respecte als que ens visiten. Calen unes polítiques fermes, però mai contra al turisme, sinó a favor de la implicació dels ciutadans i dels propis turistes en la relació que s’estableix entre uns i altres durant la seva visita. És per aquest motiu que hem d’aconseguir que el turista se senti un ciutadà més de la ciutat, un ciutadà temporal, que faci seva la ciutat, que la senti com a pròpia. Fins i tot podríem elaborar aquest discurs al voltant d’un carnet del bon turista, o d’un segell de qualitat propi, al qual se sumin els operadors turístics, i que inclogui no només uns serveis de qualitat, i un recorregut turístic adient a les expectatives del visitant, sinó una declaració de turista responsable. En aquest sentit, Creu Coberta ha cregut sempre en aquest turisme responsable i per això he intentat aplicar aquestes polítiques positives durant la meva gestió. Amb la creació del Meeting Point, al voltant dels conceptes de responsabilitat, cultura, ecologia, comerç, civisme... i amb la primera oficina de turisme gestionada per una associació privada, hem volgut posar les bases del que creiem que és exportable arreu de la ciutat.
Com valores la gestió de la regidora Janet Sanz al Districte fins ara? José Luis
Núria
Jorge
“No sé qui és la re“En general no estic “La conec com a tigidora, però estic a content amb l’actinent d’alcalde. No l’expectativa de cap tud dels regidors sabia que també és a on va la ciutat. Hi des de fa anys. Hi ha regidora de Nou ha coses puntuals llocs del barri que Barris. Hi ha llocs que l’Ajuntament presenten barreres on cal reforçar la ha fet que no m’aarquitectòniques i seguretat i potser crear algun mecanisme de diàleg direc- graden i suposo que a Nou Barris voldran també s’hauria de tenir més cura de la nete més eficaç entre l’Ajuntament i els veïns actuar d’una manera semblant. Tot i teja i millorar molt més les condicions del CAP de la Guineueta.” per resoldre els problemes del dia a dia.” això, crec que és aviat per jutjar-la.”
Edgar
“M’estimo més reservar-me l’opinió. Crec que entre tots els veïns hauríem de crear un sentiment d’orgull de barri. Molts cops sortim als mitjans per temes dolents i hi ha moltes coses positives que s’han de promocionar i que valen molt la pena.”
Opinió en 140 caràcters @sanchezcastejon (Pedro Sánchez): Hay que normalizar las relaciones entre la Generalitat y el Estado. Han sido cuatro años de bloqueo institucional.
@xmiserachs: "Unió Democràtica de Catalunya acudirà a preconcurs de creditors per la greu situació financera". Indigència política, se'n diu.
@ierrejon (Íñigo Errejón): Frente al blanqueo y la "corrupción total" de Rita Barberá, transparencia y creación de una Comisión Anticorrupción.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Març 2016
lĂnianoubarris.cat
9|
| 10
lĂnianoubarris.cat
Març 2016
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
11 |
Entrevista
Perfil | Un advocat que ha “estudiat a la pública”
línianoubarris.cat
Març 2016
La descripció personal que els polítics publiquen als seus comptes de Twitter sovint diu molt més que les biografies oficials que els seus partits elaboren. En el cas de Jaume Collboni és així. Al president del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Barcelona li agrada recordar que és advocat, que ha “estudiat a la pública” i que “somos de donde conquistamos la libertad”.
Foto: Neus Marmol
“Tinc el ple suport de Pedro Sánchez per arribar al millor acord possible amb Colau” Jaume Collboni / President del grup municipal del PSC Jaume Collboni, líder del PSC a la ciutat, ens rep en la setmana clau de les negociacions pel pacte de govern amb Ada Colau. Assegurant que té via lliure des de Madrid, creu com l’alcaldessa que el mes d’abril hi haurà acord. Això sí, primer vol garantir-se que tindrà pressupost per aplicar les seves mesures estrella.
Arnau Nadeu BARCELONA stic davant del nou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona? [Somriu] No, està davant del president del grup socialista, que està intentant arribar a un acord perquè la ciutat sigui governable. I això passa per tenir uns nous pressupostos que abordin les prioritats de la ciutat, un pla de govern amb una majoria que el sustenti i un nou executiu que tingui la capacitat, la solidesa i l’estabilitat per fer possible el canvi que la gent va votar el mes de maig passat.
E
Tothom dóna per fet l’acord entre vostè i Colau. No és així? No, perquè el pacte no està fet. A hores d’ara no hi ha un acord. I no és fàcil arribar-hi. Barcelona en Comú i nosaltres tenim objectius similars, però la forma, les estratègies per aconseguir-ho, de vegades són molt diferents. Nosaltres ho fonamentem molt en la reactivació de l’economia i en crear llocs de treball. En el seu programa estrella, el ‘Barcelona treballa’, vaja. Exacte. L’objectiu del qual és crear 30.000 llocs de treball en cinc anys. Com es fa això? Li posaré un exemple. A l’IBI d’aquest any hem introduït una novetat, que si tot va bé s’haurà de complementar amb els pressupostos, que consisteix que els nous emprenedors que s’estableixin a la ciutat paguin zero euros d’impostos el primer any. Ni IVA, ni taxes municipals... I a més tindran la Seguretat Social bonificada. Amb mesures com aquesta es pot aconseguir crear 30.000 llocs de treball? És un càlcul realista? Miri, li diré que els economistes que ens van ajudar a fer aquest pla ens
deien que érem conservadors... I vull deixar clar que no és una promesa: és un objectiu. Un altre dels seus objectius és l’impuls de les polítiques socials predistributives, com introduir una hora més d’anglès a les escoles de primària. Sí, perquè la lluita contra les desigualtats s’ha de fer sobretot anant a l’arrel, que no és altra que els primers anys de vida i l’origen social i familiar del nen o nena. És en aquest raonament on s’emmarca la mesura de l’hora extra d’anglès. I no és una proposta supèrflua. Una de les causes de la desigualtat que hi ha entre els joves de la ciutat és precisament aquesta: els que saben anglès i els que no. I això determina moltes coses, entre elles les oportunitats laborals.
“Nosaltres no farem com Pablo Iglesias:
no serem tan sectaris i irresponsables”
La veu bé, Colau, aquesta mesura? Sí. El que passa és que de vegades sembla que això sigui incompatible amb continuar donant beques menjador, per exemple. I no és així. Hi ha recursos suficients per poderho fer tot? I tant. Una cosa no és incompatible amb l’altra. Sense anar més lluny, tenim un superàvit que jo defenso que s’ha de gastar. No és que siguem rics, però tenim una bona salut econòmica i l’hem d’aprofitar. Invertint més de 200 milions d’euros en tres anys a rehabilitar edificis, per exemple? Sí. Aquest és un pla de rehabilitació a gran escala que hem preacordat amb el govern i que servirà per dig-
nificar les cases i millorar la qualitat de vida de la gent de la ciutat, però alhora reactivarà un sector de l’economia que està molt deprimit: el de la construcció. No es tracta de tornar a posar tots els ous de la cistella a la construcció, però ara està anormalment baixa i cal fer-hi alguna cosa. Tot plegat només serà possible, però, si finalment arriben a un acord amb Barcelona en Comú. Després de la duresa de les paraules de Pablo Iglesias envers el seu partit, segueix sent tan optimista com dies enrere? Sí. Ho segueixo sent perquè, si arribem a un acord a Barcelona, serà perquè s’ha fet en clau de ciutat. I així ho he dit des del minut zero. No podem deixar condicionar més del compte els acords que es puguin dur a terme a la ciutat pel context espanyol o català. En la mesura que això sigui així, jo sóc optimista. I és així? Tant Pedro Sánchez com Miquel Iceta han desvinculat l’evolució dels possibles acords a nivell de l’Estat dels pactes locals. Entre altres coses perquè tenim força més responsabilitat que la que ha demostrat fins ara el senyor Pablo Iglesias, que, a part de bastant maleducat, està practicant un nivell de sectarisme i d’agressivitat... Però bé, nosaltres no caurem en aquestes provocacions, que a més són bastant infantils, perquè aleshores no faríem res. La nova política consisteix en la capacitat d’acord, no en muntar el número més espectacular. De debò que no han tingut conseqüències els retrets de“calç viva”? El PSC sempre ha tingut, des de la seva fundació, sobirania per establir la seva política d’aliances, i no hi pensem renunciar. I la senyora Ada Colau no és exactament Podem. De fet, Podem és la part minoritària de la confluència de Barcelona en Comú. Hi ha un altre partit molt important, Iniciativa, que he
de dir que està jugant un paper molt positiu per poder construir aquesta entesa i que és un factor a tenir en compte. Per tant, nosaltres tampoc fem la interpretació automàtica de les bestieses que de vegades diu el senyor Pablo Iglesias amb allò que segurament pensa la senyora Ada Colau. Bé, Colau ja ha defensat públicament el‘no’de Pablo Iglesias a Pedro Sánchez. Això no l’afecta en res a vostè? M’afecta igual que li pot afectar a ella que jo els demani que votin que sí o que s’abstinguin i que facin el que nosaltres hem fet a València o a Madrid, que és possibilitar governs d’esquerres. Uns governs que des del PSOE ja s’ha amenaçat de fer caure si Iglesias no dóna suport a Sánchez. Jo no ho qualificaria d’amenaça. Perquè em sembla legítim que se subratlli que nosaltres, podent ser tan irresponsables i tan sectaris com el senyor Iglesias i podent fent caure governs sencers, no ho farem. És una diferència de comportament substancial que segur que els ciutadans sabran valorar. Per tant, vostè té via lliure des de Madrid per pactar amb Colau? Jo tinc el ple suport del senyor Pe-
dro Sánchez, així com del senyor Miquel Iceta i de la direcció nacional del partit, per arribar al millor acord possible per Barcelona. Vostè sempre ha defensat que el millor acord possible és el més ampli, pensant en les altres forces d’esquerra, però ERC diu que cada cop està “més lluny” del pacte. Com ho veu? Això li hauria de preguntar al senyor Alfred Bosch. Però bé, en tot cas crec que el pacte en sentit ampli de les forces d’esquerra és possible. Cadascú el materialitzarà de manera diferent. Nosaltres sempre hem dit que per al PSC l’acord ha de ser global: pressupost, PAM i govern. ERC diu altres coses, la CUP també... Però jo em remeto al que ja hem fet, com per exemple les ordenances. Hi ha hagut grans acords de l’esquerra i, per tant, crec que en podem aconseguir d’altres, perquè no! Faci un pronòstic. Colau ja ha posat data límit a l’acord: “no anar més enllà de l’abril”. Tindrem pacte de govern en aquest termini? Bé, el que hem de tenir primer són pressupostos, i nosaltres volem fer les coses bé i que les nostres prioritats estiguin ben reflectides econòmicament. Però sí, dit això, crec que és raonable que el mes d’abril hi hagi un acord.
| 12
Nou Barris línianoubarris.cat
Fe d’errades | Ple sobre la pobresa
Març 2016
A la notícia publicada a l’anterior edició de Línia Nou Barris on s’informava de la celebració d’un Ple extraordinari per debatre la situació del districte a l’abril hi havia un error. La notícia explicava que el Ple seria de ciutat, cosa que és errònia, ja que es tracta d’una sessió de Districte.
Entreguen 13 pisos a afectats per l’aluminosi de Trinitat Nova » Els habitatges són al bloc D del número 7 de la plaça de la Terra » Ara queden pendents de reallotjar 77 famílies en una altra fase Redacció TRINITAT NOVA La Casa de l’Aigua va acollir el passat 7 de març l’acte d’entrega de les claus dels nous pisos a 13 famílies de Trinitat Nova que van haver de deixar els seus habitatges a causa de l’aluminosi, ja que durant la seva construcció als anys 50 es va utilitzar ciment aluminós. Es tracta d’un pas més en el lent procés de reallotjament que es va firmar en un conveni fa 17 anys. L’acte va comptar amb la presència de la regidora de Nou Barris, Janet Sanz, i la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs. Borràs va reconèixer que el procés “ha anat més lent del que el Govern hauria volgut” a causa de la “crisi econòmica”, al mateix temps que va reivindicar que “en
Volen la supressió d’una barrera arquitectònica a la Guineueta REIVINDICACIÓ4Un grup de veïns de la Guineueta han denunciat a Línia Nou Barris la presència d’una barrera arquitectònica a la cantonada del carrer Lorena amb el passeig de Valldaura que “dificulta la mobilitat en un barri on hi ha molta gent gran amb problemes per desplaçar-se”. La Mercedes, una veïna de la zona, explica que la barrera per als minusvàlids és totalment inoperativa i denuncia que “la cantonada va quedar així durant
unes obres fetes el 1989 i des de llavors només s’hi ha fet algun petit retoc”. Tot i que assegura que des de llavors s’han dirigit a tots els governs perquè hi facin “unes obres que tenen un cost molt baix”, lamenta que “mai ens han fet cas”. Els veïns han portat el cas a la Síndica, que en la seva carta de resposta recorda que el passatge és un espai privat d’ús públic en la construcció del qual s’hauria d’haver garantit l’accessibilitat.
Imatge d’un moment de l’acte d’entrega dels pisos. Foto: Ajuntament
cap cas el Govern ha defugit la seva responsabilitat”. Per la seva banda, Sanz va afirmar que des de l’Ajuntament se seguirà “reivindicant, per justícia veïnal, que es reallotgi a les 77 famílies que queden”. I és que l’entrega d’aquests pisos, que són al número 7 del bloc D de la plaça de la Terra, forma part de la segona fase de 25 nous habitatges del pla de reallotjament, però encara hi ha 77 famílies que esperen el seu nou pis. La consellera Borràs també va voler destacar la implicació dels
veïns en el projecte, ja que el cas ha estat una de les grans reivindicacions veïnals del barri durant els últims anys. Precisament, els veïns, que han lamentat que per aquests nous pisos hauran de pagar un IBI més alt, recorden que encara hi ha barris de la ciutat amb edificis afectats per aluminosi. El conjunt del projecte preveu la construcció de 607 habitatges, dels quan ja n’hi ha 524 d’acabats i està previst que la resta es puguin entregar durant el primer trimestre de l’any que ve.
Els veïns denuncien que la rampa genera problemes. Foto: Google Maps
Sopes contra el racisme
El festival reuneix cada any un gran nombre de veïns. Foto: Alberto Sanagustí
FESTIVAL4La Via Júlia va acollir el passat 13 de març la 13a edició del Festival de Sopes del Món Mundial, que un any més va aconseguir treure al carrer un gran nombre de veïns del districte. Enguany el festival tenia com a objectiu la lluita contra el racisme amb el lema ‘Jo sopo, tu sopes, ella sopa... nosaltres sopem’ i reivindicar la diversitat amb la presència de veïns originaris de països de dife-
rents continents, com ara Bolívia, Bulgària, Marroc o l’Equador, Itàlia o Ghana. Al llarg del dia els visitants van poder gaudir d’una oferta de 69 tipus de sopes diferents, entre les quals van destacar la sopa de cacauet, la de miso o l’escudella. Un dels moments estrella del dia va arribar a la una del migdia amb el sorteig d’una olla de ceràmica, on van participar tots elaboradors de sopes.
Al llarg del dia el festival també va comptar amb la presència de diferents grups d’animació. Hi va haver actuacions de circ amb la companyia Vaques, de blues de l’Escola de Blues Nou Barris o d’una batucada. Durant la història del festival, ja consolidat i que ha tingut la participació d’unes 200 entitats i col·lectius, s’han pogut tastar un total de 600 sopes fetes per uns 400 cuiners.
Nou Barris
Març 2016
Puig Antich ja té un monument a la seva plaça de Roquetes Redacció ROQUETES Quaranta-dos anys després de la seva execució, Nou Barris, i el conjunt de la ciutat, van inaugurar el passat cinc de març un monument d’homenatge a Salvador Puig Antich a la plaça del barri de Roquetes que ja porta el seu nom. Es tracta d’un monument obra de l’arquitecte Nicolás Aparicio i l’artista Gerard Cuartero que és una al·legoria a la llibertat en forma de passarel·la metàl·lica convertida en un balcó sobre Barcelona. Al monument hi ha una placa amb les dates gravades del naixement i l’execució de Puig Antich i el text següent: “Víctima de la dictadura del general Franco, executat al garrot vil”. La inauguració del monument es va impulsar durant el passat mandat arran d’una iniciativa del llavors regidor d’ERC Jordi Portabella en ocasió del 40è aniversari de l’execució. Durant l’acte, que va comptar amb la presència d’un centenar de persones, entre les quals hi havia l’alcaldessa Colau i la presidenta del Parlament, Carme For-
línianoubarris.cat
13 |
Deu anys del desallotjament per esquerdes alTuró de la Peira EFEMÈRIDE4Els veïns del número 338 del passeig de Fabra i Puig del Turó de la Peira recorden aquests dies uns fets que haguessin pogut acabar amb tragèdia. I és que aquest mes es compleixen 10 anys del desallotjament dels 31 habitatges de l’edifici després que un paleta descobrís unes esquerdes. El dia dels fets, tres hores després que el paleta, que havia estat enviat pels propietaris de l’habi-
tatge, alertés sobre les esquerdes, el desallotjament ja havia començat. Alguns veïns van ser traslladats a l’Hotel Atenas, mentre que la resta van anar a casa de familiars o amics. Alguns dels habitatges eren propietat de la família Sanahuja, constructora de molts blocs del barri durant els 50, alguns dels quals van patir aluminosi. En aquell cas, les esquerdes es van deure a un problema estructural.
Colau veu Nou Barris com un destí de noves places hoteleres Un moment de l’acte d’homenatge a Puig Antich. Foto: Districtre
cadell, Montserrat Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich, va llegir una emotiva carta adreçada al seu germà que va servir per recordar la seva figura. Montserrat Puig Antich va lamentar que el cas no s’hagi reobert, tot i que es va mostrar convençuda que “tot arribarà i ens donaran la raó. No pensem abandonar aquesta lluita”. Per la seva banda, l’alcaldessa Colau va afirmar que “aquesta ciutat té moltes memòries que
han volgut ser esborrades, però la gent no ho ha permès”, al mateix temps que va refermar la seva aposta per “la lluita pels drets i les llibertats, que fan que memòries com la de Puig Antich arribin fins avui”. Al seu torn, la presidenta del Parlament es va comprometre a “no tancar els ulls davant les injustícies històriques”. Per últim, el cantautor Joan Isaac va cantar en record del jove anarquista executat fa 42 anys.
TURISME4L’Ajuntament vol que Nou Barris, juntament amb Horta-Guinardó, sigui l’únic districte de la ciutat on es puguin fer noves places hoteleres al conjunt del seu territori. Així ho ha establert l’Ajuntament després de presentar l’aprovació, de forma inicial, del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que a partir d’ara entra en la seva fase d’al·legacions i també haurà de passar per una llarga etapa de debat amb els grups polítics municipals per a la seva aprovació definitiva. El document regulador estableix que Nou Barris forma part de la Zona 3, on es permetrà
el creixement de places d’allotjament turístic (excepte les relacionades amb els pisos turístics, que només se’n podran fer quan hi hagi baixes en el cens de tota la ciutat) amb un límit fixat en cinc grans àrees diferenciades. Nou Barris forma part de l’àrea ‘Nou Barris-Sant Andreu’, on es permetran 1.050 places noves. Héctor Panizo, membre de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, explica a Línia Nou Barris que la proposta “és positiva perquè parla de decreixement però estem decebuts perquè el decreixement natural que planteja l’Ajuntament no existeix”.
| 14
lĂnianoubarris.cat
Març 2016
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Barcelona ja té República
Barris al dia
Març 2016
línianoubarris.cat
15 |
» Un cop superi els dos darrers tràmits, la plaça de Llucmajor serà la plaça de la República » Han estat moltes les entitats i persones que han reivindicat aquest canvi durant anys
Ja només falten dos tràmits perquè la plaça de Llucmajor passi a ser la de la República. Foto: Arxiu
Redacció
NOU BARRIS Només falten dos tràmits perquè Barcelona tingui República: la signatura de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al corresponent decret i els 60 dies d’exposició pública perquè qui ho estimi oportú presenti les seves al·legacions. Un cop superats, la plaça de Llucmajor passarà a dir-se de la República. Aquests dos darrers tràmits caldrà afegir-los als que fins ara s’han anat superant. Fa poques setmanes que aquest canvi de nom –que ja va ser aprovat pel Consell Plenari del Districte l’any 2010– ha estat informat favorablement i per unanimitat per la Ponència del Nomenclàtor, competent en aquest àmbit. El darrer Plenari de Nou Barris, celebrat el passat 2 de març, també va donar llum verda al canvi amb els vots favorables de BEC, PSC i ERC i els vots en contra de C’s, PP i CiU. La proposta aprovada també rebatejarà els jardins de la Segona República, que passaran a anome-
nar-se de Llucmajor. Nom que seguiran mantenint les veïnes estacions de Metro. Per a l’equip de govern del Districte, que la futura plaça de la República de Barcelona s’ubiqui a Nou Barris té tot el sentit. De fet, remarquen que la plaça de Llucmajor és coneguda per molts dels veïns i veïnes com la de la República. Amb la Taula Unitària de Nou Barris per la República al capda-
La Taula Unitària per la República ha liderat aquesta reivindicació vant, han estat moltes les entitats, col·lectius veïnals i persones vinculades a la recuperació de la memòria històrica que han lluitat i reivindicat aquest canvi de nom durant anys. Una reivindicació que té molt a veure amb el fet que des de 1990 és aquí on s’erigeix l’escultura d’homenatge a la República, obra de Josep Viladomat, i on es troba el medalló de Pi i Maragall.
“Canviar el nom a aquesta plaça no és una anècdota urbana, ni un caprici polític. Ni molt menys, com alguns han assegurat, cap acte de revengisme històric”, assegura la regidora de Nou Barris, Janet Sanz. “Aquesta decisió”, detalla, “forma part de les actuacions que el govern municipal està duent a terme per posar en valor el passat democràtic de Barcelona i contribuir a construir la imatge del passat de la mà de la ciutadania i les entitats que han lluitat per reivindicar la memòria de la ciutat”. Aquest canvi, explica Sanz, “és també un acte de justícia i dignificació”. Barcelona no tenia fins ara cap espai dedicat a retre homenatge als valors republicans En paral·lel, el Districte ha elaborat una mesura de govern que impulsa la retirada de la simbologia franquista que encara es conserva en alguns edificis. “40 anys després de la mort del dictador”, lamenta la regidora, “aquestes plaques continuen conservant tota la seva semàntica i encara recorden -i honoren- els execrables valors del poder feixista i autoritari que els va inspirar i col·locar”.
Bateig amb festa ciutadana
INAUGURACIÓ4Tot i que el canvi de nom encara no serà oficial, l’Ajuntament treballa aquests dies en la confecció d’un programa festiu que farà coincidir amb el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República espanyola, el pròxim 14 d’abril, i s’allargarà fins al diumenge 17. Un programa que vol fer par-
CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
tícip d’aquesta modificació del nomenclàtor al conjunt de la ciutadania i dels veïns i veïnes de Nou Barris. Entre els actes en què s’està pensant destaca una conferència al Saló de Cent de l’Ajuntament sobre la figura de Pi i Sunyer i un gran acte festiu amb epicentre a la mateixa plaça el mateix diumenge.
| 16
Comerç
Fe d’errades | Comerços emblemàtics
línianoubarris.cat
Març 2016
A la notícia que tractava de la protecció dels comerços emblemàtics publicada a l’edició anterior, la comparativa entre els establiments que preveia l’anterior llista de CiU i l’actual de Barcelona en Comú era errònia. La comparació es va fer tenint en compte una llista provisional de CiU, que en contemplava 389, i no la que el govern de Trias va acabar aprovant aleshores i que ja va rebaixar la xifra a 228.
El districte es torna a rendir a la tapa amb una nova Pinxu-Panxo » Arrenca la ruta de tapes més gran del districte amb 40 participants » Els botiguers de la Zona Nord també n’organitzen una particular Redacció NOU BARRIS El mes de març és el de les tapes a Nou Barris. Durant aquests dies, el districte inaugura dues rutes que s’allargaran durant tot l’any: la Pinxu-Panxo i el Menja’t Collserola. La primera es fa a tot el districte, mentre que la segona és una iniciativa circumscrita a la part septentrional de Nou Barris –als barris de Canyelles, Torre Baró, Roquetes i Ciutat Meridiana i Vallbona–. Pel que fa a la Pinxu-Panxo, enguany la ruta té els mateixos bars i restaurants participants de l’any passat, una quarantena, tot i que n’hi ha de nous i d’altres que s’han donat de baixa. Des de l’Eix Nou Barris –impulsor de la iniciativa– destaquen a aquesta publicació “l’esforç d’innovació que fan els participants” per mi-
El Defensor del Client dóna en el 50% dels casos la raó a la botiga CONSUM4La Fundació Barcelona Comerç ha fet un bon balanç dels primers vuit mesos d’existència del Defensor del Client, una figura que recau en Luis Miguel Álvarez. L’associació ha presentat en un comunicat les dades de les incidències que ha hagut d’afrontar. En el 50% dels casos, el Defensor ha decidit que la botiga tenia raó, mentre que en el 25% no es va poder tramitar la incidència. Només en un 12,5% de les ocasions el Defensor va donar la raó al reclamant i també en un
12,5% dels casos es va aconseguir arribar a un acord entre el client i la botiga. Álvarez assenyala que les principals problemàtiques han tingut relació amb la qualitat del servei, el dret a la garantia i la manca d’informació a l’hora de comprar. En relació a això, el Defensor assegura que en alguns casos s’han suggerit canvis en relació a la informació oferida. Segons recorda la fundació, el Defensor garanteix un termini no màxim de tres dies per solucionar aquest tipus de conflictes.
La tapa, eix central de les campanyes dels comerciants del districte. Foto: PP
llorar el nivell de la ruta, una cosa que “ja és un fet”, segons expliquen des de l’associació. “Cada any hi ha un salt qualitatiu”, afirmen, i avancen que de cara a l’any vinent volen “fer un pas més” cap a l’elaboració de “tapes de disseny”, un objectiu que veuen “plausible”. Des de l’Eix Nou Barris destaquen l’augment de participants a Trinitat Nova, un barri “amb molt de potencial”, asseguren. De moment, qui vulgui
tastar les delicatessen locals té una cita cada dijous de set a 10 del vespre. Amb aquesta iniciativa, els botiguers creuen que la restauració del districte “guanyarà pes” en el conjuntde la ciutat. Una restauració que també es reivindica amb el Menja’t Collserola, la ruta de la part nord de Nou Barris que té lloc les mateixes hores que la Pinxu-Panxo però els dijous. Totes dues rutes ofereixen tapa i beguda per 1,95 euros.
Montserrat Vilalta, nova directora general de Comerç
NOMENAMENT4La Generalitat ha nomenat Montserrat Vilalta nova directora general de Comerç, un càrrec que fins ara havia ocupat Josep Maria Recasens. Nascuda a Barcelona l’any 1965, Vilalta és llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, doctorand en Direcció i Organització d’Empreses a la Pompeu Fabra i diplomada en Màrqueting
de Serveis (ESADE) i en Alta Direcció en Vendes (IESE). La nova directora general ha desenvolupat la seva carrera professional en el sector de les organitzacions empresarials i la consultoria estratègica i de màrqueting en empreses de comerç. Vilalta també ha estat subdirectora general de l’Associació Multisectorial d’Empreses (AMEC) i directora de l’organització Comertia.
El model de comerç barceloní desperta interès a l’estranger
Visita coreana a Barcelona. Foto: Mercats BCN
VISITA4El món mira Barcelona. En concret, al seu model comercial i de mercats. Durant els últims dies, quatre delegacions estrangeres han visitat la ciutat per conèixer la gestió i la promoció dels mercats. La darrera va visitar la ciutat els dies 14 i 15 de març i estava formada per quasi una cinquantena de representants de Centre Ville en Mouvement, una organització formada per alcaldes i càrrecs electes francesos. Aquesta visita va servir per “cercar noves aliances i avançar plegats en l’objectiu compartit d’impulsar el comerç de les ciutats”, afirmen
fonts municipals. El regidor de Comerç, Agustí Colom, els va rebre el 14 de març a la Sala de Cròniques de l’Ajuntament, acompanyat de representants de la Fundació Barcelona Comerç. Abans, a més, tres delegacions provinents de Mèxic, Corea i Portugal van visitar diversos mercats municipals entre els dies 3 i 9 de març. Els portuguesos van visitar Sant Antoni, Ninot, Galvany i Encants a principis de mes, mentre que els coreans van visitar el de Santa Caterina el passat dia 9. Els mexicans van visitar la Boqueria i Santa Caterina també a principis de mes.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Març 2016
lĂnianoubarris.cat
17 |
| 18
lĂnianoubarris.cat
Març 2016
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Pobresa energètica zero
Serveis
Març 2016
línianoubarris.cat
19 |
» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la » Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas
El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu
Redacció
BARCELONA La pobresa energètica és una de les problemàtiques socials que més ha crescut els últims temps. Any rere any creix el nombre de famílies que no poden pagar els rebuts de la llum, el gas o l’aigua, o aquelles que tenen problemes seriosos per mantenir casa seva a una temperatura adequada. Els efectes de la pobresa energètica en la salut i en la qualitat de vida són inqüestionables, amb una especial incidència entre els nens, la gent gran i les persones amb malalties cròniques. Per ajudar a pal·liar aquesta situació, la Diputació de Barcelona augmentarà aquest mandat les actuacions per fer-hi front. En paraules de la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, el “suport a les necessitats dels ajuntaments en matèria social, com els plans d’urgència social o el combat contra la pobresa energètica, són una de les prioritats del mandat”. “Hi aboquem tots els nostres esforços, rascant d’on s’hagi de rascar”, assegura Conesa.
DIAGNOSI Des del mes de juliol, l’àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació està elaborant un estudi que ha de servir per tenir una diagnosi exacta i fiable del problema, incloent-hi tots els municipis de la demarcació. Al marge de l’avaluació teòrica, però, la Diputació també treballa la diagnosi sobre el terreny. Des del mes de novembre s’estan duent a terme dues proves pilot –al Consell Comarcal d’Osona i a Vilanova i la Geltrú– amb intervencions directes en 40 habitatges en situació de pobresa energètica. En aquestes llars s’hi està fent una auditoria energètica i s’hi estan instal·lant de forma totalment gratuïta elements de baix cost energètic. La intenció, detalla la Diputació, és ampliar les intervencions a tot el territori atesos els bons resultats del programa. ACTUACIÓ CONJUNTA Aquest any, i en base als resultats d’aquestes dues proves pilot, tots els governs locals de Barcelona tindran a la seva disposició una nova eina de suport en la lluita contra la pobresa energètica. Seran auditories i intervencions als habitatges que pateixin aquesta mena de pobresa.
Les faran, conjuntament, tres àmbits de la Diputació: Benestar Social, Habitatge i Medi Ambient. El principal objectiu serà la millora de l’eficiència i, també, la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Uns habitatges que hauran identificat prèviament els serveis socials municipals. La primera fase d’aquest nou pla preveu intervencions a 1.600 llars. SUPORT TÈCNIC A banda de la intervenció directa i de la diagnosi real de la situació a la demarcació de Barcelona, la Diputació remarca que renova el seu compromís amb els ajuntaments i els consells comarcals oferint-los suport tècnic per implementar, als municipis de menys de 20.000 habitants, la llei catalana de mesures urgents en contra de la pobresa energètica. Aquesta llei, en vigor des del mes d’agost, estableix, entre altres coses, que abans d’un tall de subministrament cal un informe dels serveis socials municipals. Això fa preveure un augment significatiu de la tasca dels equips professionals, que la Diputació està estudiant pal·liar amb noves línies d’ajuts econòmics.
Accions de continuïtat
AJUDES4Per altra banda, la Diputació de Barcelona continuarà donant suport econòmic als municipis perquè puguin fer les aportacions necessàries a les persones amb deutes amb les companyies subministradores, així com per facilitar una intervenció ràpida en situacions de pobresa energètica, a través dels programes de prestacions econòmiques
de caràcter social. També seguirà amb el suport formatiu als serveis socials municipals. Durant el 2015, més de 300 professionals van rebre formació sobre com abordar i gestionar la pobresa energètica, a través dels tallers que la Diputació ofereix en conveni amb l’Institut Català de l’Energia. La previsió oficial és formar-ne 300 més durant aquest any.
| 20
Esports
Atletisme | El Parc Central, escenari d’un campionat escolar
línianoubarris.cat
A mitjans del mes que ve el Parc Central del districte tornarà a ser l’epicentre del millor cros escolar de la ciutat. La novena edició d’aquesta prova es disputarà entre les 10 del matí i la una del migdia del 17 d’abril. Els clubs tindran l’oportunitat de veure les futures estrelles d’aquesta modalitat en aquesta cita organitzada pel Consell de l’Esport Escolar.
Març 2016
La Monta perd a Manlleu però continua al‘play-off’d’ascens » El gol d’Oriol Escabrós no va servir per puntuar a Osona » L’equip jugarà contra el Rubí i l’Europa en només quatre dies Redacció LA PROSPERITAT No va poder ser. La Monta va perdre a Manlleu el passat 13 de març (2-1) i no va poder aprofitar la punxada del Vilafranca per fer una passa de gegant de cara a garantir-se la plaça entre els quatre primers. Tot i la desfeta, els de Toni Carrillo continuen en posició de play-off d’ascens quan queden deu jornades per al final de la Tercera divisió. Tot i el bon inici dels groc-inegres, el Manlleu va aprofitar una de les primeres ocasions que va tenir per inaugurar el marcador. Manel Sala va centrar des de l’extrem dret i Carles Roura va afusellar Burgada. Corria el minut 10 de partit, però la Monta no es va deixar intimidar per l’empenta local. Velillas i Juanlu van ser els homes més in-
L’equip va patir la vuitena derrota del curs. Foto: AECM
cisius, però el gol va arribar en una jugada embolicada que va resoldre Escabrós al minut 24. Velillas va estar a punt de fer el segon en dues rematades a la segona part, una falta que va picar contra el travesser i un xut ras que va aturar David Canal. Els osonencs no van perdonar en una de les poques aproximacions durant el segon temps. Sala va re-
matar una centrada d’Aumatell per fer el gol decisiu al minut 72. L’equip afrontarà quatre dies molt exigents. El dia 19 rebrà el Rubí, però el dimecres 23 afrontarà un dels partits més exigents de la segona volta. Els de Toni Carrillo visitaran el Nou Sardenya per jugar un derbi decisiu contra l’Europa, que té un punt menys que la Monta.
Sandor Martín lluitarà contra Steve Jamoye el dia 1 d’abril
BOXA4Comença el compte enrere per al pròxim combat de Sandor Martín. El boxejador buscarà la seva vint-i-sisena victòria contra el belga Steve Jamoye en la vetllada Contra viento y marea que se celebrarà el dia 1 d’abril al Palau Olímpic de la Vall d’Hebron. Martín, que acumula 25 victòries i només una derrota en la seva trajectòria professional, serà un dels caps de cartell de la nit, juntament amb el premia-
nenc Juli Giner (que defensa el seu títol d’Europa en categoria super ploma) i de l’hospitalenc Isaac Chaca Real. El lluitador való, dos anys més gran que Martín, té un balanç de 19 victòries, 1 derrota i 1 empat en els 21 combats que ha disputat, però només tres dels seus triomfs han arribat per K.O. i l’únic cop que ha lluitat fora del seu país ha perdut el combat (a Milà el març de l’any passat).
El SESE guanya a Ciutat Vella i ja mira cap a la zona alta BÀSQUET4Victòria treballada a la Ciutadella. El SESE va aconseguir el dotzè triomf de la temporada el passat 13 de març contra el CB Ciutat Vella (70-79) i continua a quatre partits de la quarta posició, que dóna dret a jugar la fase final contra els altres set millors equips de la Copa Catalunya masculina. Els homes de Carles Giralt van basar la victòria en una sensacional primera part en l’apartat ofensiu. El marcador al descans era de 31-49 i res no feia
pensar que els locals, un equip de la zona baixa, podrien capgirar el resultat. Aitor Andrés i Álvaro López van ser els dos jugadors més destacats de l’equip. Però amb més fe que encert, els locals van anar reduint la renda que el SESE havia aconseguit al primer temps. Carles Llobet i Keith Dean van ser els dos homes més destacats del conjunt d’Àlex Gil. Els del Virrei Amat rebran el cuer de la classificació, el CB IPSI, el dia 18 a les 7 de la tarda.
Sefir i Aiyabei es coronen en una Marató de rècord
Un moment de la Marató de diumenge 13. Foto: ZMB
ATLETISME4Doble rècord a la Marató del 13 de març. El primer ja se sabia, el de participació (20.221 van prendre la sortida de la prova), però el segon va arribar en la categoria femenina. La keniana Valary Jemeli Aiyabei va aconseguir la millor marca històrica de la prova (2 hores, 25 minuts i 26 segons) i juntament amb l’etíop Dino Sefir van confirmar la superioritat dels atletes africans en les curses de llarga distància.
Aiyabei va aconseguir la victòria en solitari després de marxar de dues de les grans favorites, les etíops Aynalem Kassahun i Motu Megersa. L’aragonesa Marisa Casanueva va aconseguir una meritòria quarta posició. Per la seva banda, Sefir va ser el més ràpid en completar el recorregut en un temps de 2 hores, 9 minuts i 31 segons. La resta del podi va ser kenià, amb Albert Korir i Jafred Kipchumba.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Març 2016
lĂnianoubarris.cat
21 |
| 22
línianoubarris.cat
AGENDA MENSUAL
Agenda
Març 2016
agenda@comunicacio21.com
CULTURA
TALLERS
DILLUNS 21 DE MARÇ
Visita comentada al castell de Torre Baró
19:30 Recital L’home que volia ser poema, en commemoració del Dia Internacional de la Poesia. / Centre cívic Can Verdaguer.
Dg. 27 de març a les 11:00
Festival de titelles per a adults Ròmbic
DISSABTE 2 D’ABRIL 18:00 Xerrada sobre els contes com a eina per créixer com a persona. A càrrec d’Entrecontes, s’oferirà una sessió l’objectiu de la qual és reivindicar aquestes històries. / Centre cívic Can Verdaguer.
DISSABTE 16 D’ABRIL
Festival de teatre de titelles per a adults, amb l’espectacle Sueños de arena, que farà viatjar els assistents a diferents indrets del món. / Ateneu Popular9Barris
17:30 Col·loqui Ciències alternatives, una trobada que analitzarà el fenomen de la reencarnació. A càrrec de La Logia de las candelas. Entrada gratuïta. Aforament limitat. / Centre cívic Can Verdaguer.
Matí-Tarda Exposició Vinyetes: històries del còmic en català, amb la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. Breu recorregut per la història del còmic en català. / Centre cívic Can Verdaguer.
INFANTIL Tallers de descoberta Roses i dragons Dv. 1 d’abril a les 18:00
Activitat infantil amb motiu de l’exposició de llibres i il·lustracions sobre Sant Jordi i els dragons de la biblioteca Nou Barris.
ESPORTS DISSABTE 19 DE MARÇ 19:00 Partit de bàsquet entre el SESE i l’Ipsi, corresponent a la 24a jornada de Copa Catalunya. / Virrei Amat.
Partit de futbol Monta-Rubí Dg. 20 de març a les 12:00
A PARTIR DEL 4 D’ABRIL Matí-Tarda Exposició Opinions gràfiques, a càrrec d’Héctor Aspano. Mostra de cartells gràfics del dissenyador i veí de la Prosperitat. / Centre cívic Can Verdaguer.
DEL 23 AL 27 DE MARÇ Matí Activitats de dinamització educativa a l’Escola Antaviana dins del programa de patis oberts en el marc de les vacances de la Setmana Santa. Activitats gratuïtes / Escola Antaviana
A PARTIR DEL 9 D’ABRIL 10:30 Taller d’estimulació musical per als més petits en família. Adreçat a infants de dos a 36 mesos. Cal que l’infant vagi acompanyat d’un adult. / Centre cívic Can Verdaguer.
Partit de futbol corresponent a la 31a jornada de competició entre la Montañesa i el Rubí. / La Bombonera.
21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès Nord Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme
Periodicitat
Tirada
Línia
Mensual
180.350
Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia
Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (ed. Martorell i entorn) l’Hospitalet
Línia
Quinzenal
Línia Línia Línia Línia
Sants Sant Martí Gràcia Les Corts
Línia
Setmanal
Línia Línia
Nord (ed. Barcelonès Nord) Vallès (ed. Vallès Oriental)
14 mensuals 4 quinzenals 2 setmanals publicitat@comunicacio21.com
Total
A PARTIR DEL 4 D’ABRIL
Ruta per descobrir la història d’aquest monument emblemàtic de la ciutat, acompanyats per un expert. / Castell de Torre Baró.
Dv. 18 de març a les 22:00
línia
EXPOSICIONS
15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025
120.200
408.750 exemplars
difusió controlada per OJD/PGD
15.025 15.025 15.025 15.025
108.200 15.025 12.025
180.350 120.200 108.200
408.750
la primera xarxa
de periòdics de proximitat del país
línia
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17
Març 2016
lĂnianoubarris.cat
23 |
| 24
línianoubarris.cat
Març 2016
Pròxima edició: 15 d’abril