redacció: 93 458 87 80 – liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com
Reportatge pàgs 8 i 9 La viabilitat d’un possible Estat català: dubtes amb resposta
Estrena pàg 20 El nou entrenador del Sant Andreu, Rubén Garcia, debuta amb derrota
líniasantandreu barcelona
Desembre de 2014 · Núm.53 · www.liniasantandreu.cat
Els veïns s’oposen al parc temàtic infantil de la Sagrera El concurs per construir el complex Kids Sagrera està a hores d’ara aturat per manca de suport polític pàg 10
El comerç respira
pàg 3
Participació pàg 10 El Pont de les Maletes, l’escultura escollida per a la plaça del Baró de Viver
Polèmica pàg 10 Els veïns recorden les molèsties que ocasiona l’Espai 30, ara en entredit Oci pàg 10 El DAU es consolida com el festival dels jocs familiars Esports pàg 20 Prop de 800 participants en la cursa de Sant Andreu
|2
lĂniasantandreu.cat
Desembre 2014
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
En Portada
Desembre 2014
líniasantandreu.cat
3|
El sector comercial preveu un augment de la contractació d’entre el 2 i el 3%. Foto: Mercats BCN
L’hora de la veritat » Els comerciants afronten la campanya de Nadal amb la previsió d’un augment de les vendes del 4% » El Black Friday, o Divendres Negre, es comença a consolidar tant al petit com al gran comerç català F. Javier Rodríguez BARCELONA Ja està tot a punt. Els torrons i els caganers ja han envaït els carrers de tot el país i els comerciants es preparen per intentar millorar les seves vendes i maquillar els resultats dels últims mesos. I és que durant el Nadal, el balanç de vendes dels botiguers millora considerablement. Des de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) s’espera que durant aquesta campanya de Nadal “s’incrementin les vendes un 4% respecte a l’any passat”, especialment en els sectors de l’alimentació, de l’electrònica i de la moda, entre altres.
Miquel Àngel Fraile, secretari general de CCC, assegura a aquesta publicació que “la situació de l’economia de les famílies ha millorat”, i assenyala que “l’atur s’ha reduït una mica, aspecte que provoca que enguany hi hagi més consumidors potencials”. A més, des de la CCC preveuen que l’ocupació en el sector augmenti entre un 2 i un 3%, el que podria significar la creació de prop de 6.000 llocs de treball. Aquestes esperances se sumen a la lleugera millora dels resultats de venda durant l’últim semestre d’enguany, malgrat les temperatures anormals i lleugerament càlides de l’últim mes de novembre, un fenomen que ha perjudicat el sector de la moda, que no ha pogut vendre gaire
roba de cara a aquesta temporada d’hivern. IMPORTANT TRADICIONS Durant el darrer cap de setmana de novembre el sector es va sumar a la campanya del Black Friday o Divendres Negre, una tradició anglosaxona importada durant la qual el petit i gran comerç ofereix descomptes d’entre el 20 i el 50%. “Estem en un món globalitzat, i tot i que hem de reforçar les nostres tradicions, si amb aquesta moda ajudem al fet que es mogui el consum, benvinguda sigui”, afegeix Fraile. El comerç català frisa per trencar la dinàmica de pèrdues dels últims anys. “Veiem la llum al final del túnel, però encara no estem bé del tot”, conclou Fraile.
La campanya de Nadal arrenca amb força a la ciutat REDACCIÓ4“Les vendes durant el pont de la Constitució han estat millors que les de l’any passat, i això ens crea molt bones expectatives de cara al global de la campanya de Nadal”, explica a aquesta publicació Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç. L’optimisme dels botiguers barcelonins és palpable i, segons Gasca, enguany es produirà una millora dels resultats de les vendes. “L’augment de la facturació estarà en una forquilla d’entre un 2 i un 4%”, augu-
ra Gasca, que també té esperances en què la campanya nadalenca 2014-2015 marqui un punt d’inflexió en el panorama desolador dels últims anys. Sobre l’avançament de les vendes de la temporada, Gasca posa com a exemple la campanya de la fundació Avui comença el Nadal, on els comerciants barcelonins van premiar els seus clients amb vals de descompte per bescanviar a les compres del mes de desembre. Segons Gasca, l’acollida per part dels clients va ser “molt bona”.
|4
líniasantandreu.cat
Opinió
Desembre 2014
Un diari participatiu
Un diari plural
4L'indicador lingüístic xinès 4 Bones notícies per Manel Fantassin
Ja fa trenta-cinc anys de la primera vegada que vaig pensar en allò que anomeno “indicador xinès”. Va ser en un viatge a Paris que em va sorprendre veure una família d’origen oriental formada per pare, mare i tres nens. Els primers parlaven en mandarí entre ells i als seus fills. Aquests darrers els responien en francès. Poc més tard vaig ser testimoni del mateix fenomen a Londres (dins un McDonalds). A la taula veïna la conversa era absolutament mixta, amb els pares, un fill gran i un fill petit parlant en xinès i dos fills mitjans responent en anglès. Però quan vaig prendre realment consciència del factor infantil mandarí com a “indicador de normalitat” fou a Gant (Flandes). Hi vaig estar en un moment que la parla flamenca encara era una mica feble en relació al francès, malgrat que els patriotes s’esforçaven a “desconèixer” la llengua dels valons responent en anglès qualsevol pregunta que se’ls feia en francès. Fou en aquest context que, entre immigrants grecs, albanesos, africans i flamencs ligh, tots ells parlant en francès, em va sorprendre veure un grup de nens d’origen xinès jugant entre ells en neerlandès.
Els darrers dies he tingut oportunitat de copsar la realitat d’alguns patis d’escola de l’eixample barceloní. Ningú se sorprendrà si us dic que la majoria de la quitxalla juga en espanyol, però he pogut veure que quan han de dir-se alguna cosa al marge de la representació del joc fan servir el català, l’espanyol o altres idiomes en funció de l’origen dels membres del grup. Així, doncs, no és rar que un grup heterogeni format per barcelonins d’origen i magrebins parlin entre ells en català, encara que quan després els toca parlar als d’origen llatinoamericà es limitin a adreçar-se en espanyol a la resta. I què passa amb els xinesos? D’entrada em pensava que farien com els marroquins en grup (usant el català) i alhora com els sud-americans si és un grup homogeni xinès (és a dir, parlant en mandarí entre ells). Però m’ha sorprès que allò que he vist no se sembla ni al París ni al Londres de fa quaranta anys, però menys encara a Flandes. A totes quatre escoles he vist grups xinesos parlant entre ells en la llengua del país veí, en espanyol. M’ho prenc com un indicador. Hem dignificat molt la llengua catalana en aquests quaranta anys, però ens queda molta feina.
4La defensa del Barça
per Jordi Lleal
Els mitjans de comunicació en van plens a vessar, Cuba i els USA restabliran relacions diplomàtiques i per trencar el gel han fet un intercanvi d’espies. Com és natural, segons els mitjans liberals diuen que han guanyat els seus i els esquerranosos que han guanyat ells. És una simplificació perversa, quan dues parts es posen d’acord sempre es perd alguna cosa i es guanya una altra. Cinquanta-tres anys d’embargament han fracassat i a l’hora de repartir les culpes i demanar responsabilitats, n’hi ha per a tothom, sempre que hi ha un litigi o una desavinença entre dues parts es pot repartir a banda i banda. Fer aquest pas per part d’Obama i Castro, és cosa de dos estadistes valents, deixant a banda el què diran ara els més encasellats en velles fórmules immobilistes, de què el president dels USA ha claudicat i s’ha humiliat, mentre que des de l’altra banda diran que Castro s’ha venut al poder econòmic americà, que ha renegat dels principis socialistes i d’altres simplicitats. Tinc amics i coneguts amb molts lligams a Cuba i estic segur que tots se n’alegraran d’aquesta notícia, lligams de família, d’amistat, de negocis, culturals i de solidaritat que ens fan sentir molt properes les bones noves pels cubans. Des de fa molts anys Catalunya i Cuba han establert relacions amistoses, esperem que continuïn i millorin si potser. Tots els contenciosos i guerres entre països, nacions, societats o persones sempre s’acaben negociant al voltant d’una taula. En aquest cas el poble cubà és sense cap dubte el que hi guanya i ens hem de felicitar-nos.
per Sergi Villena
Sí, és el problema endèmic al Barça des de fa anys i segueix sense resoldre’s. La lamentable planificació esportiva no ha sabut encara trobar la tecla o les peces que li manquen al sistema defensiu de l’equip. I amb la possible sanció de la FIFA que podria deixar el club dos anys sense poder fitxar- en l’horitzó, un té la sensació que la rereguarda blaugrana està descompensada i pot novament convertir-se en un colador quan arribin les cites importants. Especialment flagrant és el cas del lateral dret. Dani Alves, que probablement deixarà l’entitat a finals de temporada, és l’única opció per a Luis Enrique en aquesta demarcació. Els altres dos teòrics laterals drets
purs no representen a dia d’avui cap alternativa. La inexplicable contractació del brasiler Douglas ( jugador que sembla a anys llum de tenir el nivell mínim per a jugar en aquest equip), i la inexplicada situació de Montoya (relegat pel tècnic a una eterna suplència que segurament el portarà a marxar a un altre club en l’imminent mercat d’hivern) fan que si no pot jugar Alves s’hagi de recórrer a experiments. La resta de variants passen per utilitzar un esquerrà a cama canviada com Adriano, o provar amb un central com Bartra que ja havia jugat en aquesta posició durant la seva etapa al filial. Per tant, la descompensació és patent.
líniasantandreu.cat
publicitat 619 13 66 88
Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com
redacció: liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com
Dipòsit legal: B.11298-2010
amb el suport de:
15.000 exemplars
Actualitat a la xarxa
#AdéuTorresDulce
@XSalaimartin: La dimissió de Torres Dulce: nova confirmació de la deriva absolutista del PP i la seva manipulació sectària de les institucions democràtiques.
#FiDelBloqueig
@crazypolitoleg: Cuba s'ha obert al lliure comerç i a allunyar-se de Veneçuela, però segons alguns "experts" els perdedors són els Estats Units. Ai las!!
#OperacióPandora
@ramircalvo: Algú em pot dir quantes bombes i armes guardaven els "terroristes anarquistes" que han detingut aquesta matinada a Barcelona?
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Desembre 2014
lĂniasantandreu.cat
5|
|6
líniasantandreu.cat
Desembre 2014
Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com
Un diari obert
4BOE, Hisenda i el Bernabéu
4CE: presó, destrucció?
per Carles Savalls
per Bernat Joan Marí, exdirector general de Política Lingüística
Darrerament torna a haver-hi una ofensiva en l’opinió publicada segons la qual la independència tindria uns costos de transició massa grans per l’economia catalana i el seu empresariat. És imprescindible no confondre les conseqüències directes de l’emancipació amb el que podríem anomenar “revenja institucional espanyola”, que englobaria la pèrdua de la condició de país de la UE, l’aixecament de fronteres, el boicot absolut, la pèrdua de l’euro i de l’accés al crèdit del BCE per part de les institucions financeres catalanes. Els diners generen un escenari de confrontació on tothom perd: Espanya, Catalunya i la Unió Europea. Els diners no tenen cor, l’economia no té adscripcions emocionals històriques transcendents, més enllà dels interessos crematístics i de les garanties de cobrament. Que els diners s’empassen les voluntats particulars i els patriotismes és una realitat històrica de la qual, amb més vergonya que orgull, els catalans coneixem en primera persona. El vell projecte catalanista, el reformador d’Espanya, es desenvolupà sota un pacte tàcit que tingué sòlids beneficis per l’economia catalana. L’acord no escrit entre Catalunya i l’estat funcionava de la següent manera: “Els catalans produïm i venem productes dins el mercat espanyol protegits per lleis i polítiques monetàries que facin difícil a la competència estrangera penetrar-hi. A canvi, els catalans ens pagarem el fet diferencial amb voluntarisme i diners altruistes de la societat civil -que quan ens entengueu gràcies als nostres dots pedagògics esdevindreu màgicament plurinacionalistes-, i contribuirem solidàriament al desenvolupament polític –catalanisme- i econòmic –dèficit fiscal- de la resta de l’Estat. Subvencionarem les rendes de les regions espanyoles més pobres perquè, de fet, estarem creant una població amb més po-
der adquisitiu pels nostres propis productes”. Un escenari proteccionista es pot pensar que és fora del procés de la globalització que ens envolta. Però això no és cert. Molts analistes de pa sucat amb oli que pul·lulen per ràdios i diaris haurien d’intentar vendre un producte propi al Japó, al Brasil, o a Rússia, abans d’anar donant lliçons a la babalà. Tant se val. El pacte Catalunya – Estat va morir amb l’Euro, va morir amb la Unió Europea. Actualment, les empreses catalanes que van sobreviure les adquisicions per part dels seus proveïdors estrangers a les darreries del segle passat, es troben que segueixen mantenint el pacte de transferència de rendes amb Palència o Jaén, i que els ciutadans que hi viuen es gasten els calerons en productes de la seva competència italiana, americana o xinesa. La mobilització de Madrid per tal d’evitar la compra d’Endesa –una de les joies de la corona del modus operandi econòmic de l’altiplà- per part de Gas Natural, sota l’únic argument que “una empresa estratégica no puede estar en manos catalanas”, ja hauria d’haver posat en guàrdia tot el teixit productiu català, fins i tot a les arnes de Foment i de PIMEC, però és que el pagament a 30 dies de la vergonyosa indemnització de 1300 milions d’euros de la plataforma Castor al senyor Florentino Pérez, amb diners de tots pels segles dels segles estel·lars reflectits al rebut de la llum, em sembla que trenca tots els records de la infàmia. L’afer Castor és el símptoma que corrobora que no hi ha solució espanyola per les necessitats de prosperitat de l’economia catalana. Sembla mentida que encara hi hagi indocumentats que encara els faci por un futur català deslliurat d’aquesta tríada maligna del BOE, Hisenda i la Llotja del Bernabéu.
La Constitució espanyola s’està utilitzant per destruir, i no per construir, que era l’objectiu amb què va néixer. Els líders de l’Altiplà estan utilitzant la Constitució per destruir coses que d’altres pretenen construir, i no ho estan fent, en canvi, per construir quelcom que pugui servir d’alternativa a allò que ells volen destruir. Utilitzar una constitució –sigui la que sigui- per destruir la deslegitima i, com a conseqüència, la desautoritza. Una constitució que no serveix per unir, sinó que divideix, és absolutament de sentit comú que ha de ser canviada. I, si a tres quartes parts d’un territori uneix i a una quarta part divideix, potser implica que aquesta quarta part que no s’hi veu reflectida necessita una constitució pròpia. Tot això també és de sentit comú, i estic convençut que per Madrid ho acceptarien en l’àmbit dels principis… si Catalunya no existís. Una constitució, així mateix, ha de servir per protegir la llibertat. Les persones que es troben a l’àmbit d’aplicació de la constitució han de considerar que aquesta constitució contribueix a la seva llibertat, que és una eina positiva per a la gent, que obre portes en comptes de tancar-ne. Les grans constitucions del món han servit per eixamplar-ne la llibertat. La constitució americana, la constitució francesa, les diverses constitucions nòrdiques són sentides per les persones que les tenen com a referència legal màxima com una eina per garantir els seus drets i per assegurar-ne la llibertat. Avui la Constitució espanyola es troba discutida per tants sectors que aquells que diuen defensar-la haurien de fer un pensament. Com pot dir algú que defensa la Constitució espanyola i al mateix temps deixar que hi hagi un percentatge elevadíssim de persones amb ciutadania espanyola que no s’hi sentin gens ni mica representats? Què ocorreria si, posem per cas (i, naturalment, m’ho invento) si a Califòrnia, a Illinois i a Florida hi hagués un deu per cent de ciutadans que no estiguessin gens ni mica d’acord amb la Constitució americana ni se la sentissin com a seva? Algú trobaria normal que a Baviera o a Westfàlia hi hagués un deu per cent de ciutadans que discutissin la Constitució alemanya sense que el govern de Berlín mogués fitxa? Reaccionarien els líders d’aquests països dient que els ciutadans dels estats díscols s’haguessin d’empassar les constitucions
respectives perquè una majoria consideressin que eren les adequades? La resposta a totes aquestes preguntes em sembla, evidentment, òbvia. Analitzem què ocorre en relació a la Constitució espanyola. Per començar, es va implantar sense el suport d’una de les quatre nacions que formen el Regne d’Espanya. En aquell moment, la nació díscola va ser Euskadi. M’imagino que, si ara hi fessin un referèndum, Euskadi tampoc no aprovaria la Constitució espanyola. Però és que, ara mateix, tenim el cas de Catalunya, on el nou de novembre passat 2.350.000 persones (xifra inexacta, però aproximadíssima) varen votar, en una consulta prohibida pel Tribunal Constitucional, sobre la independència del país, amb una xifra de vots favorables a la independència que fregava els dos milions. Quin percentatge de la població catalana amb dret a vot l’any 2014 votaria a favor de l’actual constitució? Quina part de la població catalana (o de la basca) se sent, avui en dia, compromesa amb el que diu la Constitució espanyola? Encara més, ens podríem demanar quina part de la població espanyola estricta s’hi sent. Des de l’aprovació de la Constitució fins avui les coses han canviat substancialment. Llavors sortíem del franquisme, i es pot entendre que molta gent, encara que no li agradés, pogués acceptar-la per avançar cap a una societat més democràtica. Però ara, almenys en teoria, ja gaudim d’una democràcia consolidada. I tot apunta que els tabús que hem arrossegat durant prop de quatre dècades estan caient com les fitxes d’un dòmino. L’únic sentit que podria tenir, avui, la Constitució espanyola seria que fos sentida per una majoria social a les quatre nacions ibèriques com una Carta Magna real, i no imposada. I, perquè això fos possible, les quatre se l’haurien de sentir seua. I cap col·lectivitat no hauria de sentir que la Constitució era utilitzada per posar barreres, per tancar possibilitats, per enderrocar il·lusions i esperances. Però, perquè tot això fos possible, no s’haurien d’haver apropiat la Constitució espanyola aquells que, si més no espiritualment, se sentien més prop dels Principios Generales del Movimiento que no de la democràcia liberal. I creien més en les essències inamovibles que no en la capacitat democràtica de la gent de prendre les seves pròpies decisions.
Opinió en 140 caràcters @encampanya: Aquest Nadal Josep Pujol menjarà sol a Can Ferrusola: “Amb el que t'hem ensenyat i no estàs ni imputat. Ets la vergonya de la familia”.
@martavilaltat: El problema del país no se soluciona amb una partida amunt o avall als pressupostos: calen eleccions i mandat democràtic per fer la independència.
@anaoftherock: Ayer fue el peor atentado en Pakistán (y ya es decir). Los niños son universales. Cuanto más ligero es el ataúd más pesado es de cargar.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Desembre 2014
lĂniasantandreu.cat
7|
|8
líniasantandreu.cat
Reportatge
Desembre 2014
La força del sentit comú » Diversos col·lectius de la societat civil s’organitzen per oferir arguments sòlids a favor de l’Estat propi
10 PREGUNTES AMB RESPOSTA ESTRUCTURES
PENSIONS
QUINS INSTRUMENTS D’ESTAT NECESSITARIA CATALUNYA?
LES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATUR ESTARIEN GARANTIDES?
Qualsevol Estat necessita, per poder funcionar, una sèrie d’estructures que el fan viable. Moltes d’elles ja existeixen, com les forces de seguretat. La més prioritària és l’agència tributària, que hauria de gestionar els impostos catalans. Pel que fa al model d’Estat, una República és l’opció més compartida.
Arnau Nadeu BARCELONA L’estira-i-arronsa per la legalitat o il·legalitat d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya ha impedit, fins ara, que s’hagi fet un debat profund sobre els pros i els contres d’un hipotètic Estat català independent. El debat s’ha centrat en les lleis i en la Constitució espanyola, obviant el que realment és important en aquest procés: els avantatges i inconvenients d’una possible Catalunya independent. No obstant això, i malgrat que el debat públic i mediàtic ha girat –forçosament– entorn de la legalitat o no d’una consulta, la societat civil fa temps que està treballant per fer arribar als catalans i catalanes arguments sòlids a favor d’un Estat propi. Fa cosa d’un any i mig va néixer ElClauer.cat, un web de preguntes i respostes sobre la independència de Catalunya adreçada a totes aquelles persones que dubten sobre la viabilitat –entesa en tots els sentits– de l’Estat propi. El projecte, impulsat per Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), conjuntament amb onze associacions més de l’entorn sobiranista, desmunta tòpics que sovint utilitza el front contrari a la independència de Catalunya en el seu discurs –moltes vegades de la por–.
Tanmateix, des de setmanes i mesos abans diversos col·lectius ja s’havien posat a treballar –i ho segueixen fent– per oferir arguments sòlids a favor de la independència. Un dels més importants, sens dubte, és el Col·lectiu Wilson, format per catedràtics catalans –principalment d’economia– de renom mundial que volen “contribuir al fet que Catalunya pugui decidir el seu futur sense por ni amenaces”. Un altre grup de catalans que treballa per a l’Estat propi és el Col·lectiu Emma, en aquest cas per “respondre a visions esbiaixades que es donin sobre els catalans a la premsa internacional”. I també el Cercle Català de Negocis, que ha elaborat diversos estudis contrastats sobre el potencial econòmic i la viabilitat d’una Catalunya independent. Nosaltres, en aquestes pàgines, responem resumidament deu preguntes molt esteses sobre l’Estat propi.
- www.elclauer.cat - www.wilson.cat - www.collectiuemma.cat - www.ccncat.cat
Segons els càlculs de la conselleria d’Economia, un Estat català independent podria fer front perfectament a les pensions i a les prestacions d’atur. Actualment, Catalunya aporta al voltant d’un 19% de les cotitzacions socials de l’Estat espanyol i només rep, en contrapartida, el 17% de les prestacions.
IMPOSTOS
IMMIGRACIÓ
COM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?
QUÈ PASSARIA AMB LES PERSONES QUE JA TENEN DOBLE NACIONALITAT?
Catalunya ja disposa actualment de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que s’encarrega de gestionar els impostos que són competència de la Generalitat. Per tant, l’estructura ja existeix i només s’hauria d’assumir la gestió dels impostos que ara administra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.
Hi ha molts ciutadans estrangers que, al cap d’un temps de residència, han aconseguit la doble nacionalitat: l’espanyola i la del seu país d’origen. En un Estat català, la triple nacionalitat seria possible jurídicament sempre que les noves lleis i els tractats entre estats ho permetessin.
ESPANYA
LLENGUA
QUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?
EN QUINA SITUACIÓ QUEDARIA EL CASTELLÀ EN EL NOU ESTAT?
El nou Estat català mantindria una relació veïnal amb Espanya, com la que té ara Espanya amb França o Portugal. Seria una relació d’igualtat, de tu a tu. Com que Catalunya formaria part de l’espai Schengen si continués a la Unió Europea, no hi hauria cap mena de frontera entre els dos estats.
En una Catalunya independent, el català passaria a ser llengua d’Estat a tots els efectes i esdevindria la llengua comuna en l’espai públic. Pel que fa al castellà, i tenint en compte que és la primera llengua de molts catalans, hauria de tenir un estatus de reconeixement especial a l’Estat català.
UNIÓ EUROPEA
DOCUMENTS
EL NOU ESTAT CATALÀ QUEDARIA FORA DE LA UNIÓ EUROPEA?
EL CARNET DE CONDUIR I ALTRES DOCUMENTS SEGUIRIEN SENT VÀLIDS?
La UE no disposa de cap norma específica que reguli la secessió interna, per la qual cosa la permanència de Catalunya dins la Unió dependria d’una decisió essencialment política dels caps d’Estat i de Govern dels països membres. Per altra banda, sortir de la UE no implica haver d’abandonar l’euro.
Després de la constitució del nou Estat, s’haurien de seguir aplicant les lleis espanyoles en certs àmbits per facilitar la transició cap a la legislació pròpia. Per tant, tots els documents continuarien sent vàlids. De fet, ja s’està implantant el carnet de conduir europeu, que facilitaria molt les coses.
EMPRESES
BARÇA
QUÈ PASSARIA AMB LES MULTINACIONALS QUE HI HA A CATALUNYA?
EN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇA I L’ESPANYOL?
Si el nou Estat garantís la seguretat jurídica de les empreses, una fiscalitat competitiva i unes infraestructures de primer nivell, les multinacionals no tindrien cap raó per marxar de Catalunya. Cal tenir en compte que Barcelona està considerada una de les ciutats europees més atractiva per als negocis.
Jurídicament, les lligues són creades per associacions privades. Per tant, els dos equips catalans podrien seguir jugant a la Lliga de Futbol Professional (LFP) espanyola sense cap impediment legal. En aquest sentit, també podrien jugar a qualsevol altra lliga europea si ho volguessin i fossin acceptats.
Reportatge
Desembre 2014
9|
líniasantandreu.cat
2
1
4
3
Un país mobilitzat Albert Ribas BARCELONA L’acceleració i velocitat del procés independentista s’explica –si no del tot, com a mínim en part– per la gran capacitat de mobilització que ha demostrat la ciutadania, que en els últims anys ha estat capaç de sortir al carrer de forma massiva en diverses ocasions. La sentència del Tribunal Constitucional (TC) del juny del 2010, que va suposar la retallada de l’Estatut que el Parlament havia aprovat feia quatre anys, va significar el tret de sortida a un cicle polític carregat de manifestacions i on l’independentisme ha crescut exponencialment. Va ser precisament aquesta sentència la que va provocar la primera gran mobilització ciutadana. Un milió de persones van omplir, el 10 de juliol del 2010, el centre de Barcelona sota el lema Som una nació. Nosaltres decidim. Dos anys i dos mesos més tard, durant la Diada del 2012, una nova manifestació va omplir els carrers de la capital catalana. Aquella marxa, que va reunir un milió i mig de persones, va ser la primera celebrada sota el paraigua organitzatiu de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que des d’aquell moment ja no ha aban-
donat el lideratge cívic de l’independentisme. Un any més tard, l’11 de setembre de l’any passat, l’ANC va aconseguir fer un salt qualitatiu en el format de la protesta i va reunir 1,6 milions de catalans que es van unir per fer una cadena humana, la Via Catalana, de nord a sud del país. La quarta mobilització històrica, la de la Diada d’enguany, també va servir per demostrar que la capacitat de convocatòria que ha aconseguit l’ANC ha anat acompanyada d’una dosi important d’originalitat. Després de la Via Catalana semblava que ja no hi havia cap repte per superar, però no ha estat així. A l’abril, l’organització que lidera Carme Forcadell va anunciar que el seu pròxim objectiu era fer una V que omplís la Diagonal i la Gran Via. El repte plantejat era majúscul, però es va tornar a aconseguir. Un total d’1,8 milions de catalans es van concentrar a la ciutat i van aconseguir formar una impressionant V amb els colors de la senyera que va donar la volta al món. Votar. Tot i ser a través d’un procés participatiu, i no en unes eleccions oficials, aquesta ha estat l’última –i més significativa– mobilització de l’independentisme i també d’una part, petita, de ciutadans no independentistes. Va ser el passat 9 de novembre, en una jornada històrica on 2,3 milions de catalans van expressar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya.
5
1
10 de juliol del 2010. La primera gran manifestació del poble català, en protesta per la sentència del TC contra l’Estatut.
2
L’Onze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans omplen Barcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.
3
La Diada Nacional de Catalunya del 2013 serà recordada per la històrica Via Catalana, que va unir el país de nord a sud.
4
Un total d’1,8 milions de catalans es concentren a Barcelona l’Onze de Setembre del 2014 per fer una impressionant V.
5
El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones voten en el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya. Fotos: ANC
| 10
Sant Andreu líniasantandreu.cat
Desembre 2014
Equipaments | Ateneu L’Harmonia, el nom del Casal de Barri
A finals de novembre, la Federació d’entitats de Sant Andreu “L'Harmonia”, que és l'entitat gestora del Casal de Barri de Sant Andreu des del passat dia 1 de setembre, va encetar un procés participatiu obert per decidir el nom d'aquest equipament. El resultat de la votació ha estat clar: 730 persones (el 81,57% dels participants) han votat a favor d’Ateneu L'Harmonia.
Oposició veïnal al parc temàtic infantil projectat a la Sagrera » Els veïns diuen ‘no’ al Kids Sagrera i volen una zona verda » El concurs per construir el complex està a hores d’ara aturat Redacció LA SAGRERA Sant Andreu de Palomar, Bon Pastor, la Sagrera, Verneda Alta, Sant Andreu Nord-Tramuntana, la Maquinista i la FAVB. Aquestes són les associacions de veïns que s’han unit en un front comú contra el projecte Kids Sagrera, que construiria un parc temàtic infantil en uns terrenys municipals al carrer Josep Soldevila, zona coneguda com el triangle ferroviari. Les entitats han signat un manifest que s’oposa al que consideren una “privatització d’un dels espais emblemàtics previstos per a equipament” i, contràriament, reclamen que l’espai sigui una zona verda. “Considerem que el millor parc infantil que es pot construir és el propi parc, amb espais verds, zones es-
L’espai on s’hauria de construir el Kids Sagrera. Foto: Google Maps
portives, jocs infantils, terrasses, quioscos i les ludoteques i casals de joves demanats pels barris que toquem al parc”, afirmen, alhora que remarquen que “no hi haurà cap equipament privat que pugui millorar-ho”. PROJECTE ATURAT A hores d’ara, el projecte Kids Sagrera està aturat, ja que el govern municipal va retirar de la Comissió d’Economia el punt que
feia referència a la licitació del concurs per construir-lo. La decisió sembla que es va prendre per la manca de suports, especialment la del PSC, que en un primer moment era partidari de l’abstenció però va acabar demanant més temps per estudiar el projecte. Ara, els veïns reclamen que es tingui en compte la seva veu en un procés participatiu que no sigui “cap tràmit de comparsa”.
El DAU es consolida com el festival dels jocs familiars
OCI4Tot i la seva curta vida –tres anys d’existència–, el Festival DAU ja s’ha consolidat com un dels festivals de jocs familiars més importants del país. En poc temps ha triplicat l’espai expositiu i ha ampliat l’oferta més enllà dels jocs de taula. Durant el passat cap de setmana del 13 i 14 de desembre, la Fabra i Coats va bullir d’activitat. A més de tot l’espai per als jocs de taula, el festival va comptar amb
un notable programa d’activitats de jocs tradicionals i amb jocs de simulació històrica, de rol i de miniatures. És de destacar l’espai específic per a les escoles de Sant Andreu, on els seus nens i nenes han pogut fer tallers de creació de jocs i participar en concursos exclusius per a ells. Com cada any, el festival ha editat una guia amb un recull dels millors jocs que es poden trobar actualment a les botigues.
Comença la urbanització de la plaça del Baró de Viver
OBRES4‘El Pont de les Maletes’. Aquesta és l’escultura que els veïns, mitjançant un procés participatiu, han triat finalment per col·locar a la plaça del Baró del Viver, la urbanització de la qual ja ha començat i es preveu que quedi enllestida el pròxim mes de març. Entre el 17 de novembre i l’1 de desembre es va obrir el procés de participació per triar entre les dues propostes fetes per urbanitzar la plaça. Un total de 60 veïns van participar-hi. L’obra guanyadora va rebre un
total de 50 vots i l’altra, ‘Canya al Viver’, en va rebre 7. Hi va haver 3 persones que van votar en blanc. El nou espai, amb una inversió de més d’un milió d’euros, tindrà més de 6.000 metres quadrats de superfície i s’hi destinaran zones de joc, per seure o per passejar. Així quedarà definit un nou espai en l’illa compresa entre els carrers de Quito, Tucumán, Caracas i un dels laterals del nou Centre Cívic Baró de Viver, que ara mateix està en construcció.
La polèmica de l’Espai 30: la versió dels veïns
SOCIETAT4“Està molt bé que el director de l’Espai 30 denunciï la situació ‘crítica’ de la sala, però jo vull donar a conèixer la versió dels veïns que en patim les conseqüències”. Així de contundent es mostra Maurici Soravilla, el veí que ha arribat més lluny en la “lluita” contra les molèsties que aquesta sala de la Nau Ivanow provoca al veïnat més proper. Davant la notícia publicada per Línia Sant Andreu en la passada edició, on el director lamentava que l’Ajuntament hagi ordenat el cessament de la cele-
bració de concerts a l’espai per no disposar de la llicència corresponent, Soravilla recorda que “fa anys que dura aquest calvari” i que “ja era hora” que se n’ordenés el cessament, tot i que desconfia que la solució sigui definitiva perquè “aquest senyor ha fet sempre cas omís de tot”. En aquest sentit, i tot que diu que ara les molèsties han “baixat molt”, alerta que encara s’hi estan celebrant concerts “de manera intermitent” i que els veïns es mantenen en alerta. “No li’n deixarem passar ni una”, conclou.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Desembre 2014
lĂniasantandreu.cat
11 |
| 12
lĂniasantandreu.cat
Desembre 2014
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Desembre 2014
lĂniasantandreu.cat
13 |
| 14
lĂniasantandreu.cat
Desembre 2014
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
15 |
Ciutat
Política | Podem aposta per confluir amb Guanyem
líniasantandreu.cat
Desembre 2014
El cercle de Podem a la ciutat apostarà per confluir amb Guanyem de cara a les pròximes eleccions municipals del maig de l’any que ve. La decisió es confirmarà el pròxim mes de gener en una votació que es farà un cop s’hagi constituït formalment el Consell Ciutadà Municipal de Podem de la ciutat.
S’aproven els pressupostos 2015 amb l’abstenció de PSC i UxB Redacció BARCELONA Barcelona ja té pressupostos per a l’any que ve. Divendres 22 de desembre, el Ple va donar llum verda als comptes del govern municipal per al 2015 amb el vot favorable de CiU, l’abstenció de PSC i UxB i el vot en contra de PP i ICV-EUiA. L’aprovació va ser possible després que l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, i l’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, pactessin dues mesures que van servir perquè els socialistes s’abstinguessin en la votació dels pressupostos. Concretament, Trias i Collboni van acordar una rebaixa de la T-10 i una renda infantil de 100 euros al mes per a les famílies més necessitades. Pel que fa a la primera mesura, aquesta servirà perquè el bitllet més utilitzat per a la ciutadania passi de 10,30 euros a 9,95 euros. Aquest descens del
El metro celebra 90 anys amb un acte i un viatge històric
COMMEMORACIÓ4El metro de la ciutat ha celebrat recentment el seu 90è aniversari amb un acte institucional al Gran Teatre del Liceu. Durant l’acte es va presentar el llibre ‘90 anys del metro de Barcelona. 1924-2014’, que conté una síntesi històrica i abundant material gràfic procedent dels fons de la Fundació TMB i de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Després d’un sopar-còctel,
els participants van poder reviure l’experiència dels primers viatgers del metro fent un trajecte amb el tren històric format pels cotxes M1-M6-M8, que eren part del parc mòbil del Gran Metro el 30 de desembre del 1924, quan es va inaugurar la línia entre Catalunya i Lesseps. L’acte va comptar amb l’assistència del president de la Generalitat, Artur Mas, i l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias.
A partir de l’any que ve viatjar amb la T-10 serà més barat. Foto: Arxiu
preu suposa una rebaixa del 3,4%. En el pacte, els líders de CiU i PSC també hi van incloure una ampliació en les condicions d’ús de la Targeta Rosa i l’ampliació del servei d’autobús. Pel que fa al segon pacte, Collboni va anunciar fa uns dies un pla de rescat social valorat en 20 milions d’euros. El pla inclou
una renda infantil garantida de 100 euros mensuals per a les famílies de la ciutat que estiguin en el llindar de la pobresa –amb un pressupost de 9,2 milions–. També inclourà una partida de 8,3 milions per fomentar l’ocupació i, finalment, l’augment dels recursos municipals destinats a combatre la pobresa energètica.
El primer comboi del metro que es va utilitzar fa 90 anys. Foto: TMB
| 16
lĂniasantandreu.cat
Desembre 2014
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Desembre 2014
lĂniasantandreu.cat
17 |
| 18
Comerç
Horaris | El Govern defensarà el model de comerç català
líniasantandreu.cat
Desembre 2014
El Govern es personarà davant del Tribunal Constitucional (TC) per defensar el model català de comerç, després que l’alt tribunal admetés a tràmit un recurs d’inconstitucionalitat de l’executiu central contra la Llei catalana d’horaris, una normativa que va ser aprovada amb un ampli consens entre les forces polítiques.
El comerç andreuenc celebra un Nadal farcit d’activitats » El districte acull el tradicional trenet i dóna la benvinguda als Reis » Alguns actes es fan conjuntament entre les associacions del barri Redacció SANT ANDREU Durant aquest Nadal, els comerciants de Sant Andreu organitzen tot un seguit d’activitats per dinamitzar el carrer. Entre ells, destaquen els actes conjunts que celebraran enguany algunes associacions comercials del barri, com el Trenet del comerç, un tren articulat que portarà els clients pels principals carrers del districte, o la campanya Temps per jugar, un espai que acollirà els infants mentre els pares realitzen les compres de Nadal –el servei romandrà en marxa fins al pròxim 30 de desembre al Centre cívic Sant Andreu–. Aquestes dues iniciatives les duen a terme conjuntament l’Eix comercial Sant Andreu i l’Associació de comerciants de Sant Andreu Nord.
Una pantalla tàctil amb informació sobre el comerç
INNOVACIÓ4Sant Andreu és el primer districte de la ciutat que compta amb una pantalla tàctil que permet els ciutadans i visitants descobrir dades interessants del territori, com poden ser els comerços i els restaurants andreuencs. El dispositiu està situat a la plaça Orfila i compta amb un directori amb les adreces dels 214 establiments comercials i dels 94 locals de restauració de Sant Andreu, a més d’altres equipaments municipals. Amb tot, els usuaris poden conèixer altres aspectes d’interès de la zona,
com l’agenda d’activitats, l’actualitat del districte, la previsió del temps o la informació turística o cultural. Per altra banda, cal dir que aquesta informació es pot consultar des de qualsevol dispositiu amb connexió a internet. Només cal descarregar-se una aplia l’adreça web cació ubime.cat/santandreu. El servei donarà també informació detallada sobre les campanyes que duguin a terme els comerciants del districte i sobre grans esdeveniments com la Festa Major.
La jaima reial s’instal·larà a la plaça del Comerç. Foto: ECSA
Per altra banda, l’Eix Sant Andreu està celebrant durant aquests dies una gimcana amb la temàtica dels Pastorets, on els participants han hagut d’ajudar a uns pastors que volten pel districte i que desconeixien el camí cap a Betlem. Ja de cara a Reis, del 2 al 4 de gener, la plaça del Comerç aco-
llirà la haima de Ses Majestats els Reis d’Orient, perquè els infants puguin lliurar les seves cartes amb desitjos. A més, els clients han pogut bescanviar al llarg d’aquest mes els seus vals de la promoció Avui comença Nadal, una campanya de descomptes de la Fundació Barcelona Comerç.
La pantalla està ubicada a la plaça d’Orfila. Foto: Ajuntament
Ornamentació amb premi
La dotació econòmica dels premis va dels 1.000 als 4.000 euros. Foto: Arxiu
NADAL4La primera edició del concurs d’ornamentació i decoració de Nadal en balcons, aparadors de comerços i façanes d’edificis de la ciutat de Barcelona ja està en marxa. L’objectiu d’aquesta iniciativa, engegada des de la regidoria de Comerç, Consum i Mercats, és fomentar la participació de la gent en els actes de Nadal que es fan a la ciutat. Els quatre pilars d’aquest certamen són la tradició, la innovació, la sostenibilitat i la seguretat.
Amb la convocatòria d’aquest certamen, l’Ajuntament vol compartir amb la ciutadania la responsabilitat d’aconseguir un enllumenat i una ornamentació nadalenca característica. En el concurs es convoquen tres categories adreçades a tres públics diferents: una a la ciutadania –guarniments de balcons–, una altra als comerciants –decoració d’aparadors– i una última als hostalers i propietaris d’edificis.
Pel que fa a la categoria d’establiments comercials del concurs, en aquesta han pogut participar tant els propietaris dels comerços com algun treballador dels mateixos, sempre i quan tinguessin l’autorització per escrit del titular de la botiga. Sobre els premis que es lliuraran en aquesta categoria, el primer tindrà una dotació econòmica total de 4.000 euros, el segon de 2.000 i el tercer de 1.000 euros.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Desembre 2014
lĂniasantandreu.cat
19 |
| 20
Esports
Atletisme | Kiplagat participarà en la Mitja Marató de Barcelona 2015
líniasantandreu.cat
Desembre 2014
La keniana Florence Kiplagat va confirmar fa pocs dies que correrà a la Mitja Marató de Barcelona 2015, que se celebrarà el 15 de febrer. L’atleta, a més, es marca el desafiament d’aconseguir baixar dels 65 minuts i batre així el seu propi rècord mundial en la distància de mitja marató, assolit justament a Barcelona durant la passada edició de la Mitja–1 hora, 5 minuts i 12 segons–.
Debut amb derrota de Rubén García davant el Xàtiva » El nou tècnic comença la seva etapa perdent contra l’Olímpic (2-1) » El substitut de Piti té 26 anys i era fins ara l’entrenador del Juvenil A Redacció SANT ANDREU El debut de Rubén García al capdavant de la UE Sant Andreu no ha estat el desitjat. Els quadribarrats van perdre dissabte dia 20 a Xàtiva davant l’Olímpic per 2 gols a 1 en un partit marcat per les nombroses baixes dels andreuencs, que tot i jugar bé no van poder aconseguir els tres punts. García és el quart entrenador de l’entitat en el que va d’any. Piti Belmonte, que va fitxar per l’entitat quadribarrada a principis de temporada, va ser cessat la setmana passada després dels mals resultats de l’equip a la lliga. La derrota a casa contra l’Huracán del passat 14 de desembre va accelerar la destitució. El fins ara entrenador del Juvenil A té només 26 anys. “Sóc jove però em sobren ganes”,
Més de 800 participants en la 36a Cursa de Sant Andreu
PROVA4La rambla de Fabra i Puig va acollir el passat dia 8 de desembre la 36a edició de la Cursa de Sant Andreu, una prova atlètica de 5 quilòmetres que organitza el CN Sant Andreu i que cada la corren molts veïns del districte i corredors d’altres parts de la ciutat. Enguany els guanyadors de la carrera van ser Lucas Mola, en categoria masculina, amb un temps de 15 minuts i 46 segons,
i Fàtima Aouaj, en la modalitat femenina, que va completar la cursa en 19 minuts i 31 segons. Posteriorment a la disputa d’aquesta prova, es van celebrar tres curses infantils més al mateix escenari, on els més petits van poder competir i viure l’emoció de la competició. El club va voler agrair la participació i el suport dels voluntaris i els patrocinadors del certamen.
Presenten una campanya per fomentar la pràctica esportiva García amb el president, Marcos Martín, durant la presentació. Foto: UESA
va assegurar el nou entrenador a l’acabament de la seva primera sessió tècnica del passat dia 16 de desembre. “Si no em sentís preparat, no hauria acceptat el repte”, va afegir. Fonts del club han assegurat a Línia Sant Andreu que el nomenament de García és definitiu i que “actualment l’entitat no està buscant entrenador”. Els
dirigents quadribarrats confien plenament en ell, ja que “és un home de la casa”. I és que en aquest sentit, García fa deu anys que entrena equips de les categories inferiors del club. De fet, jugadors que actualment militen al primer equip com Jilmar, Víctor o Marc van estar a les ordres de García a diversos equips de la pedrera andreuenca.
Un moment de la presentació. Foto: Òscar Giralt / Diputació
L’AE Sant Andreu celebrarà un torneig de futbol sala
FUTBOL SALA4Els amants del futbol que trobin a faltar la competició de lliga el cap de setmana del 27 i 28 de desembre estan d’enhorabona. El pròxim dissabte 27, l’Associació Esportiva Sant Andreu celebrarà la primera edició del Torneig de Futbol Sala de Nadal. El torneig està format per 12 equips creats per a l’ocasió. El format del campionat consistirà en una primera fase de grups i
una fase final d’eliminatòries. En concret, hi haurà 4 grups de 3 equips, d’on sortiran 8 conjunts –els dos primers classificats de cada grup– que jugaran uns quarts de final, unes semifinals i una final. El guanyador rebrà com a premi una panera i 300 euros, mentre que el segon classificat rebrà 120 euros i una panera més petita. Una bona manera de celebrar un Nadal esportiu.
INICIATIVA4Fomentar la pràctica esportiva en els municipis de la demarcació de Barcelona. Aquest és l’objectiu de la nova campanya de la Diputació, Penja’t una medalla!, una iniciativa que es va presentar fa uns dies al Reial Club Tennis Barcelona. Entre els padrins d’aquesta campanya hi ha el capità del FC Barcelona, Xavi Hernández, els extennistes Albert Costa i Jordi Arrese i el jugador de waterpolo Jordi Sans. Durant l’acte de presentació, el president de la Diputació, Salvador Esteve, va assenyalar
que “l’objectiu d’aquesta iniciativa és potenciar la pràctica esportiva entre la meitat de la població que no fa esport”, i també “engrescar a la gent perquè utilitzi els equipaments esportius municipals”. La primera actuació de la campanya serà el Festival de la Infància, que se celebrarà del 27 de desembre al 4 de gener al recinte firal de Montjuïc. Per altra banda, també es vol celebrar una jornada de portes obertes als equipaments municipals de cara al mes de març per incentivar la pràctica esportiva.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Desembre 2014
lĂniasantandreu.cat
21 |
| 22
AGENDA MENSUAL líniasantandreu.cat
Agenda
Desembre 2014
agenda@comunicacio21.com
CULTURA
FINS AL 31 DE DESEMBRE Tot el dia Amb l’arribada de Nadal, el Centre cívic Trinitat Vella organitza un casalet especial nadalenc. / Centre cívic Trinitat Vella.
Pessebre vivent a l’Espai Via Barcino Fins al 23 de desembre
TALLERS Doula i llibres
Dm. 15 de gener a les 18:30
FINS AL 9 DE GENER Matí-Tarda Exposició fotogràfica El pessebre vivent vist per Xavier Malet, al Centre municipal de Cultural Popular del carrer Arquimedes, 30. De dimarts a dissabte a la tarda.
21:00 Taller de ball de sevillanes, que donarà els consells i recomanacions bàsiques per aprendre a ballar aquesta dansa típicament flamenca. / Centre cívic Baró de Viver.
DIMARTS 20 DE GENER 19:15 En el marc del club de lectura de la Biblioteca Bon Pastor, que té lloc cada tercer dimarts de mes es parlarà sobre l’obra Lo que el día debe a la noche, escrita per Yasmina Khadra. / Biblioteca Bon Pastor.
INFANTIL Bústia reial al barri de Baró de Viver Fins al 5 de gener
Els infants andreuencs tenen al Centre cívic de Baró de Viver un punt de recollida de cartes per lliurar a Ses Majestats els Reis d’Orient. L’horari per lliurar les cartes és el mateix que el del centre.
Xerrada on s’escoltaran els estats emocionals de les dones durant els inicis de la maternitat per enfortir les seves capacitats innates com a mares. / Biblioteca La Sagrera - Marina Clotet.
DILLUNS 29 DE DESEMBRE
L’Espai Via Barcino ofereix representacions vivents del pessebre de Nadal, una tradició que s’estén per tota la ciutat durant les dates nadalenques. / Espai Via Barcino.
EXPOSICIONS
ESPORTS DIVENDRES 26 DE DESEMBRE 12:00 Taller de zumba dance, una activitat que barreja l’aeròbic i els ritmes de la salsa. / Centre cívic Baró de Viver.
Partit de futbol UE Sant Andreu-Elx Ilicità Dg. 4 de gener
FINS AL 13 DE GENER Matí-Tarda Exposició Els agricultors, recol·lectar i/o manipular, una mostra de Sant Andreu Contemporani de fotografies. Mostra comissariada per Sema d’Acosta. / Centre cívic Sant Andreu.
DIMARTS 23 DE DESEMBRE 17:30 La Biblioteca Bon Pastor ofereix el Recull, juga i viu Nadal, una festa dedicada als més petits de la casa, amb diversos tallers infantils. / Biblioteca Bon Pastor.
DIMARTS 23 DE DESEMBRE 18:00 Espectacle Cagatió, a càrrec de la companyia de Teatre La Minúscula. La tradició catalana més divertida. Espectacle recomanat per a tota la família on tothom podrà participar-hi. / Centre cívic Navas.
La UE Sant Andreu rep a casa el filial de l’Elx, en un partit corresponent a la dinovena jornada de lliga del grup 3 de Segona divisió B. / Narcís Sala.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Desembre 2014
lĂniasantandreu.cat
23 |
| 24
líniasantandreu.cat
Desembre 2014
Pròxima edició: 27 de gener