redacció: 93 458 87 80 – liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com
Opinió especial pàg 6 Línia Sant Andreu publica l’article de Sánchez Piñol rebutjat per La Vanguardia
Música pàg 10 Bruno Oro farà de Frank Sinatra el pròxim 14 d’abril en el marc del cicle EnciSAT!
líniasantandreu
barcelona liniasantandreu.cat · Març 2015 · Núm.56 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals
Reclamen més inversions i equipaments per a Sant Andreu Foto: Pep Herrero
Les associacions veïnals del nord-est denuncien durant un debat “l’aïllament que pateix el districte” pàg 10 pàgs 12, 13 i 14
Reportatge pàg 3 Barcelona es consolida com un pol d’atracció de congressos mundials
Urbanisme pàg 10 Acord entre CiU i PSC per desencallar la reforma de la carretera de Ribes Comerç pàg 18 Ajudes per a botigues amb centres comercials a prop
La Fabra i Coats es fa gran Estrena dues sales per convertir-se en centre d’art contemporani referent
Esports pàg 20 Gasclavat estrena una pista d’Scalextric de 40 metres
|2
lĂniasantandreu.cat
Març 2015
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Reportatge
Març 2015
líniasantandreu.cat
3|
El congrés de cardiologia i el de mòbils són dos dels més importants. Fotos: Arxiu i Mobile World Capital
Pol d’atracció » Barcelona es consolida com una de les principals ciutats del món en organització de congressos » Només París, Madrid i Viena acullen una xifra més gran d’aquest tipus d’esdeveniments Albert Ribas BARCELONA “Reunió de savis, estudiosos, professionals o polítics vinguts de diversos indrets per a discutir qüestions de llur especialitat”. Aquesta és la definició que apareix al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans de la paraula ‘congrés’. És una de les paraules de més actualitat a la ciutat, ja que Barcelona s’ha convertit en una potència mundial en l’organització d’aquest tipus d’esdeveniments. Mòbils (Mobile World Congress), logística (European Supply Chain & Logistics Summit), cardiologia (European Society of Cardiology), aeronàutica (World Routes), mecànica computacio-
nal (World Congress on Computational Mechanics)... Són només alguns exemples dels congressos de referència mundial que fan que es pugui considerar Barcelona com un pol d’atracció en la matèria. Segons l’informe Observatori 2014 que elabora la Cambra de Comerç, durant l’any 2013 –del 2014 encara no hi ha les dades– Barcelona és la quarta ciutat del món –només té al davant París, Madrid i Viena– en organització de congressos internacionals i la primera en nombre de delegats. La xifra total de congressos que va acollir la ciutat, també durant el 2013, va ser de 179 i va atreure 122.877 delegats, segons la classificació que elabora l'Associació Internacional de Congressos i Convencions (ICCA). A aquestes xifres cal afegir-hi que la ciutat ja
té més de 220 nous esdeveniments confirmats fins al 2021. LA MARCA BARCELONA La projecció que donen els congressos ajuda a engreixar el prestigi del que es coneix com a marca Barcelona. Marc Puig, director de comunicació de l’Ajuntament, explica que el fet que Barcelona sigui una ciutat capdavantera en acollir congressos “és molt important, ja que això reverteix en la bona imatge de la ciutat, que és del que parlem quan ens referim a la marca Barcelona”. Puig destaca que la celebració dels congressos “permet generar un dinamisme econòmic importantíssim”, al mateix temps que, afegeix, “es ven una imatge d’una ciutat que combina el compromís amb la cultura i la innovació i el que en diem la cultura de la feli-
citat, un concepte que engloba una mescla de factors humans i geoclimàtics. Aquesta combinació genera una imatge de ciutat amable on s’hi poden fer negocis”. Un dels pilars fonamentals de tot aquest procés és el que té a veure amb les infraestructures que acullen els congressos, que en la seva gran majoria són els recintes de la Fira de Barcelona. El seu director general, Agustí Cordón, destacava recentment en un debat organitzat pel diari La Vanguardia que “Barcelona és gairebé cada dia capital d’alguna cosa. L’aposta ha de ser per les millors ofertes i defensar la qualitat de Barcelona i el valor de la marca”. “EXCESSIU AUTOBOMBO” Qui analitza la qüestió des d’una altra òptica és la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona
(FAVB). El seu president, Lluís Rabell, afirma que “la projecció internacional de la ciutat és positiva i els beneficis econòmics són benvinguts, això està fora de debat”, però també considera que s’està caient en “una dinàmica excessiva d’autobombo, ja que l’organització d’aquests congressos està poc vinculada amb tot el que no sigui promoció turística”. Rabell afegeix que “acceptem la fórmula periodística, com ara amb el congrés de mòbils, que diu que l’impacte econòmic ha estat de 436 milions, però ningú explica d’on surt la xifra. Ni tampoc es parla gaire de la precarietat de la gent contractada”. Finalment, Rabell també aposta perquè els congressos serveixin “per generar polítiques públiques destinades a altres vectors econòmics i a la reindustrialització de la ciutat”.
|4
líniasantandreu.cat
Agenda Nacional
Març 2015
El ‘Sí’ torna a alçar la veu » CDC, ERC, EUiA, MES i les entitats sobiranistes arriben a un principi d’acord sobre el full de ruta » El document és un pacte “de mínims” que busca sumar la CUP i, en el millor dels casos, UDC i ICV
El full de ruta, segons el preacord 0. Eleccions 27-S: Mecanisme legal per conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític. Si hi ha una majoria sobiranista, el procés s’estructurarà en quatre fases:
1. Declaració solemne del Parlament que dóna inici al procés constituent.
2. Comença el procés constituent. 3. Desplegament dels mecanismes de transició nacional i de les estructures d’Estat.
4. Culminació democràtica del procés per part del poble de Catalunya. El nou preacord sobre el full de ruta pretén rellançar la il·lusió que el procés sobiranista ha despertat en els darrers anys. Foto: ANC
Arnau Nadeu BARCELONA Per casualitat o premeditació, el dia que començava amb la publicació de l’enquesta del CEO denotant un lleuger retrocés de la suma CiU-ERC al Parlament –no de l’independentisme, que amb la CUP continua sent majoria– va acabar amb un preacord de CDC, ERC, EUiA –amb reticències internes–, MES, ANC, Òmnium i AMI per al full de ruta sobiranista. Era divendres 13 de març a la tarda. Aquesta vegada sense estires-i-arronses públiques, sense escenografia de gran ocasió ni cap foto oficial. Però el que s’havia aconseguit era important si es tenen en compte els episodis viscuts en els darrers mesos. Hi havia preacord sobre què fer després de les eleccions del 27 de setembre si les urnes acaben recollint una majoria sobiranista. No hi eren tots, és cert, però hi poden acabar sent, perquè el document no se signarà fins a finals de mes i després es mantindrà obert perquè s’hi puguin sumar les formacions que ho vulguin fer més endavant. Tothom té clar que aquí, i com diria aquell, no hi sobra ningú.
El principi d’acord sobre els passos a seguir per construir el nou estat català tenen una fase zero: les eleccions del 27 de setembre. Aquests comicis, segons estableix el document acordat, han de servir per “conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític” i, per tant, adquireixen caràcter plebiscitari –estalviant-se explícitament l’adjectiu–.
La CUP critica
la falta de concreció del document però
diu que “hi ha molt terreny per córrer”
Si hi ha una majoria sobiranista, el procés s’hauria de desenvolupar en quatre fases. En primer lloc, es començaria la legislatura amb una “declaració solemne” del Parlament de l’inici del procés que “ens ha de dur a la constitució del nou Estat o República Catalana”. Seguidament s’impulsaria el procés “constituent”, es desplegarien els “mecanismes de transició nacional” i les “estructures d’Estat” i, finalment, arri-
baria la “culminació democràtica del procés per part del poble”. PACTE “DE MÍNIMS” Precisament el redactat d’aquest últim punt deixa la porta oberta a convocar un referèndum pactat amb l’Estat espanyol. Aquesta flexibilitat del document i el fet de ser entès com un pacte “de mínims” és el que ha de permetre, segons els seus impulsors, poder acabar sumant-hi UDC i ICV. En el primer cas, els democratacristians no decidiran fins al juny com encaren el procés, mentre que, en el segon, els ecosocialistes ja han dit ‘no’ d’entrada. Tot i això, proposen fraccionar el document perquè puguin donar suport a alguns punts. Aquesta falta de concreció calculada és, però, el que allunya de moment la CUP del pacte. La formació de l’esquerra independentista ha presentat recentment el seu propi full de ruta però no es tanca a un acord ampli perquè, diu, els partits estan “obligats a posarse d’acord”. “Hi ha molt terreny per córrer”, assegura el partit. Sigui com sigui, i en un moment que el sobiranisme sembla estar latent –“no podem estar tensionats permanentment”, diu Carme Forcadell–, el preacord ha servit, almenys, perquè el ‘Sí’ aparqui els retrets i torni a alçar la veu.
Suport als alcaldables independentistes
AGENDA NACIONAL4Sembla que el preacord per al full de ruta ha tornat a activar –si és que s’havien desactivat en algun moment– les entitats sobiranistes. I és que l’ANC, Òmnium i l’AMI preparen un gran acte de suport als alcaldables independentistes el 24 d’abril al Palau Sant Jordi. Segons ha transcendit, les entitats sobiranistes preveuen omplir els 15.000 seients del recinte en una nova demostració de força i de vitalitat del ‘Sí’. Carme
Forcadell, presidenta de l’ANC, explica que l’acte es farà “un mes abans de les municipals per donar importància a les eleccions” i per fer possible que “hi hagi ajuntaments independentistes”. Forcadell assegura que l’acte estava decidit abans de conèixer l’enquesta del CEO i destaca que actualment hi ha la mateixa majoria independentista però repartida d’una altra forma. A més, es mostra convençuda que la CUP se sumarà al full de ruta.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Març 2015
lĂniasantandreu.cat
5|
|6
líniasantandreu.cat
Un diari plural
Opinió
Març 2015
4Zarzalejos, lejos, lejos per Albert Sánchez Piñol, escriptor
¿Hi pot haver res més carregós, més fastiguejant i més digne d’animadversió que els articles del senyor José Antonio Zarzalejos? Passi el que passi al món, el senyor Zarzalejos dedicarà totes i cada una de les seves peces periodístiques a atacar, infamar i vituperar el procés sobiranista. El que acaba resultant insofrible no són tant les opinions exposades com la reiterada idiotesa dels arguments; la insidiosa cançó de l’enfadós contra Artur Mas, obtusa i sens dubte contraproduent, perquè l’assetjament monomaníac faria semblar simpàtic el mateix Barrabàs. El to d’estrateg de saló, de domador de puces. Els raonaments alienígenes. Les ínfules barates. Siguem justos: la prosa zarzalejiana no és exaltada ni forassenyada; ni és estultícia furibunda ni abunda en atzagaiades, però pateix un mal molt pitjor, un mal imperdonable en un home que va de periodista d’elit: és de laboratori. Els catalans de qui parla diríeu que són molècules enfocades per un microscopi. I quan el nostre insigne exdirector de l’ABC al·lega un sinceríssim amor per Catalunya, aquest sentiment és tan creïble com immodificable: ell ens estimarà sempre que els catalans siguin allò que ell exigeix que siguin: que no ho siguin. A Madrid la política és cosa de gabinet. Per a les elits espanyoles, el carrer no existeix. Només hi ha seus, cúpules i ministeris. Tan sols un món com l’aznarià podia ser capaç de crear el vocable pancartero. I Zarzalejos ve d’aquest món. Per tant, que la mi-
rada zarzalejiana intenti valorar el Procés és com demanar a un daltonià que ens descrigui l’Arc de Sant Martí. ¿Quants secessionistes deu haver convertit a la fe unionista, el senyor Zarzalejos? La pregunta és irrellevant. En una certa ocasió em trobava en una remota ciutat del Congo on només hi havia dos blancs: jo i un vell missioner belga. Recordo que li vaig preguntar, de la manera més delicada possible: “¿N’està segur que les idees religioses del milió de persones que ens envolten són
Ell ens estimarà sempre que els catalans siguin allò que ell exigeix: que no ho siguin perfectament errònies i en canvi les seves, que no manté ningú més que vostè, són veritats d’una aclaparadora perfecció, inqüestionables i superiors?” Resposta: “Per descomptat”. La pregunta següent va ser quants africans havia convertit a la fe apostòlica i romana en trenta anys de missió. “Ah, no, això no”, va confessar, tot cofoi: “Cap ni un”. El que importava era l’apostolat. Però tornem a la qüestió del principi: ¿hauríem de trobar odiós José Antonio Zarzalejos, o almenys els seus articles fútils i baladrers, els seus estrèpits d’ideòleg arcaic i periclitat?
En un relat autobiogràfic, Herman Hesse explica que es va recloure en un balneari per superar una crisi nerviosa. Tot va bé fins que a l’habitació contigua s’hi instal·la un client holandès, impertinent i panxut, que li converteix l’estada en un infern. Només els separa un lleu envà, i l’holandès arrossega mobles, les seves riallades són escandaloses. El seu llit grinyola i renilla, esbronca la dona amb uns udols guturals. Més que tossir, bramula. Hesse no pot més. I havia acudit al balneari per superar un estat depressiu! Però aleshores es fa una pregunta màgica: ¿i si per un instant, només un, substitueixo l’odi per la commiseració? Hesse intenta visualitzar l’holandès quan era petit, les seves frustracions, les seves penes. Tota la seva vida. Intenta imaginar quin dolor profund l’havia dut al balneari. La matinada següent, Hesse ja es mira el seu veí d’una altra manera. Combrega amb el seu sofriment. L’estima. ¿Podríem fer el mateix amb Zarzalejos? A veure. Diuen del jove Churchill que el primer cop que va ocupar un escó, assegut al costat d’un vell parlamentari del seu mateix partit, va mirar les files rivals i va exclamar: “Ahahà! De manera que aquests són els nostres enemics!” (Recordem que el parlament anglès no és un hemicicle, és un rectangle: els grups oposats seuen cara a cara). I el veterà diputat li contesta: “No, jove, no; els d’aquí davant són els nostres adversaris. L’enemic seu darrere nostre”. Al pobre José Antonio Zarzalejos li passa el mateix.
Dir que la seva gent el va apallissar seria quedar-se curt. Va ser triturat, esquarterat, anorreat en diverses pugnes d’aquestes de gabinet, tan madrilenyes, que les molècules no entenen. (I que els importen un rave, a més a més). ¿Com ens pot resultar odiós un home que ha sofert l’atac cavernari des de tots els seus fronts? Jo no sabia que la cosa fos tan salvatge fins que vaig llegir una sentència en què el jutge condemnava Jiménez Losantos per haver difamat Zarzalejos. Durant més d’un any, pel que sembla, Losantos havia fet servir el seu micròfon per dedicar-li els epítets següents: calvorotas (sic), mentiroso, traidor, sicario, embustero, bobo, analfabeto funcional, inútil, zote, zoquete, fracasado, pobre diablo, pobre enfermo, nulidad, ruindad, pésimo director, director incompetente, ignorante, escobilla para los restos, Zanzalejos (sic), Carcalejos (sic) i, per acabar-ho de rematar, despojo intelectual i detritus humano. Amén.
Molt bé: l’estimarem. Una miqueta, si més no. Però si us plau, que se’ns concedeixin dues gràcies. Primera: que, abans de bramular que a Catalunya vivim un “ambient crispat”, llegeixi en veu alta les sentències de les seves batalletes intestines. I segona: en lloc de fer-nos tant la murga, ¿no es podria dedicar una mica més als seus enemics? Nota de l'autor: Com molts interessats en la literatura i lectors i seguidors meus ja deveu saber, últimament he mantingut certes discrepàncies amb la direcció de La Vanguardia. Els meus dos últims articles han estat refusats. Això, i d’altres qüestions, m’han fet prendre la decisió de deixar de col·laborar amb el diari. En qualsevol cas, em sabria greu que aquest meu últim article no veiés la llum, de manera que els companys del Grup Comunicació 21 s'han ofert a publicar-lo en paper, i els ho agraeixo, igual que a tots els que em llegiu.
líniasantandreu.cat
publicitat 619 13 66 88
Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com
redacció: liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com
Dipòsit legal: B 11298-2010
Difusió controlada
amb el suport de:
15.025 exemplars quinzenals
Actualitat a la xarxa
#HiTorna
@QuicoVentallo: Duran fa "Construïm" i ningú en fa cas, pensant, segurament, que no és un partit sinó un negoci més dels que fa a la suite del Palace Madrid.
#TragèdiaAèria
@JuditHuerta: Començar a posar nom, saber de quins pobles eren i on treballaven les víctimes catalanes de l'accident d'avió fa més dura la tragèdia.
#DíazSíQuePot
@RaulTarraga: Muchos piensan que el tema de las elecciones andaluzas está ok, pero si Podemos, C's y PP votan que no a la investidura, se repetirán.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Març 2015
lĂniasantandreu.cat
7|
|8
líniasantandreu.cat
Pàgines especials
Març 2015
Can Fontanet, cor dels Tres Tombs » El passat 21 de març es va celebrar una jornada de portes obertes per inaugurar el recinte, que acollirà el Centre d’Interpretació dels Tres Tombs, gestionat per la societat que organitza la festa al districte
Els veïns van gaudir de la jornada d’inauguració de Can Fontanet. Fotos: Ajuntament
Redacció SANT ANDREU El passat 21 de març es va celebrar la inauguració del renovat espai de Can Fontanet, un dels recintes de l’antiga fàbrica industrial Fabra i Coats, amb una jornada de portes obertes que va començar a les 5 de la tarda i que va comptar amb la presència de diferents representants de les associacions veïnals i del govern municipal. D’ara endavant, Can Fontanet serà el Centre d’Interpretació dels Tres Tombs de Sant Andreu, un espai que aprofitarà la Societat per a la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu del Palomar. Can Fontanet era un antic estable situat al número 25 del carrer Parellada. A finals de juny de l’any passat van començar un conjunt de remodelacions al seu interior però mantenint el seu aspecte gràcies a la utilització de tancaments d’obra
vista, encavallades i teules. En aquest sentit, quan van començar les obres, el regidor Raimond Blasi va destacar que “les actuacions en aquest espai són essencials per a la recuperació del patrimoni històric del recinte fabril de la Fabra i Coats i de tot el districte de Sant Andreu i serveixen per fer un pas
La Festa dels Tres Tombs se celebra fa més de 150 anys endavant en la transformació d’aquest recinte en un important pol d’equipaments”. Una altra novetat és una construcció annexa que connecta Can Fontanet amb un altre dels edificis de l’antic complex industrial, que servirà com a vestíbul per als visitants, tot i que l’espai manté l’entrada modernista del carrer Parellada
per a l’entrada i la sortida de tots els carruatges i els cavalls. UNA FESTIVITAT ARRELADA Si es parla de festa i de tradició al districte de Sant Andreu, és obligatori pensar en la Festa dels Tres Tombs. Aquesta és una festivitat molt arrelada a la història de la pagesia catalana. La diada se celebra arreu del país amb motiu de l’onomàstica de sant Antoni Abat (el 17 de gener), i consisteix en donar tres voltes a l’interior de la població amb carros, cavalls i bestiar de tir. La Festa dels Tres Tombs té uns lligams molt profunds amb Sant Andreu, després de més de 150 anys d’història en un territori que històricament havia viscut de l’agricultura i la ramaderia. A Sant Andreu, les carrosses i els genets recorren diferents carrers fins a arribar a la plaça Orfila, on la gent s’aplega per tal que els seus animals domèstics siguin beneïts. La desfilada de bandes de música, cavalls i carruatges segueix pels carrers i finalitza al carrer Ferran Junoy.
Mantenint viva la tradició
HISTÒRIA4El renovat espai de Can Fontanet serà aprofitat com a centre d’interpretació per la Societat per a la Festa de Sant Andreu del Palomar, l’entitat andreuenca que vetlla per continuar amb aquesta històrica tradició. La Societat va néixer el 1924 de la mà de transportistes i altra gent de Sant Andreu que vivien del món eqüestre. Ben aviat, els membres de l’entitat es van començar a dotar de patrimoni,
van confeccionar la bandera el mateix any de la seva fundació i els guarniments per cavalls i carros a final de la dècada de 1920. La Societat ha participat en totes les edicions dels Tres Tombs, des de la seva creació fins avui, tret dels anys de la Guerra Civil, quan la festa no es va poder commemorar. Actualment, uns 40 membres s’ocupen de mantenir viva aquesta tradició centenària.
Pàgines especials
Març 2015
Un espai ple d’història que apropa el món eqüestre a tothom Redacció SANT ANDREU L’espai de Can Fontanet és una nau diàfana que històricament acollia quadres en l’època d’auge de l’agricultura a Sant Andreu de Palomar, a finals del segle XIX. Compta amb una superfície construïda d’uns 230 metres quadrats i amb les reformes que s’han dut a terme s’han creat diferents espais que aprofitarà la Societat per a la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu del Palomar amb diferents usos.
Quildo Serrano, membre de la Societat, explica a Línia Sant Andreu que “l’espai està pensat per apropar el món eqüestre a la població. A més, es faran visites de centres d’educació infantil i primària”. En un dels laterals hi ha una quadra amb quatre compartiments per als cavalls de l’entitat. “No tindrem els animals allà sempre, seria complicat per temes de ventilació i temperatura, sinó que els portarem quan hi hagi visites”, detalla Serrano. D’altra banda, la zona central de la nau és un espai diàfan pensat per a l’exposició dels ca-
rruatges dels Tres Tombs de Sant Andreu. “Un dels que hi haurà exposat, el Carro de Carrera, és un tipus de vehicle molt particular, només n’hi ha 3 o 4 semblants a Catalunya”, diu Serrano. També s’ha recreat un forn de ferrer i les eines necessàries per ferrar els cavalls. “Una altra de les peticions que hem fet des de la Societat és un nou espai per restaurar els carros” afegeix Serrano. Per últim, al pis superior s’ha habilitat un espai audiovisual, on es projectaran documentals sobre les quadres històriques i sobre la història de Sant Andreu.
líniasantandreu.cat
9|
| 10
Sant Andreu líniasantandreu.cat
Març 2015
Reconeixement | Premien la biblioteca de Bon Pastor
La biblioteca de Bon Pastor ha estat la guanyadora del premi ‘Biblioteca Pública i Compromís Social’ que entrega la Fundació Biblioteca Social gràcies al seu projecte ‘Teixint una xarxa d’oportunitat’. Aquest projecte, que va començar fa 10 anys, treballa per a la inclusió social i digital i per generar oportunitats, mitjançant l’educació, a totes aquelles persones que tenen més dificultats socioeducatives.
Reclamen més equipaments i inversions per a Sant Andreu » Un centenar de veïns denuncien “l’aïllament que pateix el districte” durant el debat ‘La ciutat oblidada: de la Meridiana al riu Besós’ Redacció SANT ANDREU Un centenar de veïns del districte van participar el passat 14 de març al’Espai 30 en el debat La ciutat oblidada: de l’avinguda Meridiana al riu Besòs, una jornada que va servir perquè nou associacions veïnals de Sant Andreu, més la FAVB, exposessin la marginació que, a parer seu, pateix el districte i els seus barris a l’hora de construir el model de ciutat. Tal com explica a aquesta publicació Pau Maduell, de l’associació de veïns de Sant Andreu de Palomar, la jornada de debat va servir “per parlar dels problemes urbanístics que s’arrosseguen al districte i que des de l’administració no se solucionen”. Segons Maudell, els barris de Sant Andreu “estan oblidats”
Desencallada la reforma de la carretera de Ribes
URBANISME4La reforma de la carretera de Ribes, al barri de la Trinitat Vella, tirarà endavant després de l’acord al qual han arribat recentment el PSC i CiU i que contempla una partida pressupostària de 4,9 milions d’euros per reurbanitzar aquesta carretera i el seu entorn. Aquestes obres, que els veïns reclamen des del 2010, començaran a l’estiu i serviran per separar aquest vial de l’avinguda Meridiana, enjardinar el solar
buit i abandonat que ara hi ha al davant d’un bloc de pisos on viuen 56 famílies i fer un vial a la zona de la plaça de Josep Andreu i Abelló, per poder canalitzar el trànsit i connectar el barri amb la Trinitat Nova. Aquesta reforma, pendent des del moment de la construcció del carril bus VAO, tot i que ja va formar part d’un pla urbanístic específic que el govern de l’exalcalde socialista Jordi Hereu va aprovar l’any 2010.
Millorar la Meridiana, una de les reivindicacions. Foto: Google Maps
per l’Ajuntament i el districte pateix un conjunt de problemes “crònics” que cal solucionar. La jornada, a la qual van assistir l’alcaldable d’ERC, Alfred Bosch, la de Barcelona En Comú, Ada Colau, i representants del PSC, va servir per posar al damunt de la taula el futur del districte i debatre’l. Un futur que, segons els organitzadors de la jornada, ha de passar,
entre altres, per “humanitzar la Meridiana, facilitar l’accés al riu Besòs i a Santa Coloma, connectar el Bon Pastor amb la Verneda i Sant Andreu amb la Trinitat, fomentar eixos cívics i comercials, resoldre el projecte de l’estació de la Sagrera, mantenir el sòl industrial, redissenyar les zones verdes dels barris o promoure la construcció d’equipaments”.
La reforma de la carretera de Ribes s’ha desencallat. Foto: Google Maps
Bruno Oro fa de Frank Sinatra MÚSICA4El cicle de concerts EnciSAT! acollirà el pròxim 14 d’abril a partir de les nou del vespre el nou espectacle de Bruno Oro & Vicens Martín Dream Big Band, que recuperaran la música i veu que Frank Sinatra feia amb la Count Quincy Basie Orchestra sota la direcció del Quincy Jones al casino Sands de Las Vegas amb l’espectacle ‘Sinatra 100 anys’. Aquest espectacle, que viurà la seva estrena al SAT! Tea-
tre, servirà per commemorar els cent anys del naixement del cantant estatunidenc. Durant el concert, Oro i la Vicens Martín Dream Big Ban faran un repàs de les millors cançons de Sinatra i permetran que el públic pugui reviure la màgia de l’artista, també conegut com ‘La Veu’. El polifacètic actor posarà veu a uns estàndards de sempre reinventats sota el seu estil personal amb la magnífica ajuda de la Dream Big
Band i sota la direcció i arranjaments nous de Vicens Martín. UN CONCERT MENSUAL El Cicle EnciSAT! ha programat des del seu inici, el passat mes de setembre, un concert mensual. Enguany els protagonistes del cicle han estat la coral Cantabile, el mes de gener; Andrea Motis, Joan Chamorro quintet & Rita Payes, el febrer i el grup de pop CyBee, el passat quatre de març.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Març 2015
lĂniasantandreu.cat
11 |
| 12
líniasantandreu.cat
Sant Andreu
Març 2015
El portal i la senyalització serveixen per reafirmar el creixement de l’antic recinte industrial andreuenc. Fotos: Ajuntament i Arxiu
Un nou‘look’per a la Fabra i Coats » L’antiga fàbrica tèxtil catalano-britànica, un dels equipaments més dinàmics del Districte, estrena un portal web i una nova senyalització, feta a partir de les textures originals dels teixits que es fabricaven Redacció SANT ANDREU El passat dimecres 25 de març es va fer la presentació del nou portal web i de la nova senyalització del recinte Fabra i Coats, un dels espais amb més història i dinamisme del districte, on hi conviuen cultura, creativitat, història i educació. El remodelat espai virtual i la nova imatge gràfica són dues mostres més de l’aposta per potenciar els usos dels diferents espais d’aquesta antiga i històrica fàbrica tèxtil. UN FLAMANT PORTAL WEB Des del dia 25 ja està en marxa el nou portal web de la Fabra i Coats, una eina mitjançant la qual el Districte ha volgut unificar totes les activitats que es fan al recinte, des del Centre d’art contemporani fins a l’Agrupament Ferroviari de Barcelona, passant per altres com l’Espai Josep Bota, el Taller de músics, la
Germandat de trabucaires, geganters i grallers de Sant Andreu o les diferents associacions presents a l’Edifici Entitats. Aquest nou lloc web ha arrencat tot just un mes després de la posada en funcionament del nou espai virtual de l’Ajuntament, al mateix temps que també es va aprofitar per dotar d’una nova aparença els portals dels diferents districtes.
El nou web informarà de totes les activitats de l’antiga fàbrica
El lloc web presenta una aparença senzilla i molt visual, que explica als usuaris l’agenda programada, refresca la història del recinte, detalla els diferents espais amb els seus usos i publica molts altres continguts de l’actualitat que estan relacionats amb Fabra i Coats. A més, els in-
ternautes rebran tots els detalls per saber com arribar fins al centre i els horaris d’obertura. PICANT L’ULLET AL PASSAT Però els canvis del recinte de Can Fabra van molt més enllà d’aquesta nova aparença virtual. I és que, per tal de distingir els usos dels diferents espais del recinte, s’ha dissenyat una nova identitat gràfica. Aquestes creacions tenen la peculiaritat que recuperen algunes de les textures originals dels teixits que es fabricaven a Can Fabra, de manera que la nova senyalització significa una clara vinculació i un homenatge a la història passada del recinte. En el procés de tria d’aquesta nova identitat visual també s’ha dissenyat un nou logotip que serà present als diferents espais. Tant el canvi de portal web com la nova senyalització serveixen, segons l’Ajuntament, per explicar conjuntament el dia a dia de l’antiga fàbrica andreuenca sota una mateixa gran identitat.
Quatre usos, quatre dissenys
CULTURA4Els equipaments culturals de Fabra i Coats, com el Casal de Barri o la biblioteca Ignasi Iglesias, seran diferenciats amb un distintiu vermell.
EDUCACIÓ4L’escola Bressol Filadora i l’escola d’infantil i primària Can Fabra són els dos centres educatius amb els quals compta el recinte. El seu color identificatiu és el blau marí.
CREATIVITAT4Els espais de Can Fabra on s’aposti per la creativitat tindran un disseny verd a la façana. Actualment, hi funciona el Centre d’art contemporani.
HISTÒRIA4Diferents edificis vetllen per la memòria i la història, com els Amics de la Fabra i Coats o l’Agrupament Ferroviari de Barcelona. Un logotip blau cel els identificarà.
Sant Andreu
Març 2015
Can Fabra: passat, present i futur de Sant Andreu Redacció SANT ANDREU Fabra i Coats va ser la fàbrica tèxtil que va néixer de la fusió entre dues societats, l’empresa catalana Sociedad Anónima Sucesora de Fabra y Portabella i la companyia escocesa J&P Coats Ltd. Amb el temps, la fàbrica es va convertir en una de les empreses tèxtils més importants d’Europa, arribant a donar feina a més de 4.000 persones. A banda, i gràcies als vincles amb el món bri-
tànic, la companyia va ser pionera en donar als seus treballadors una gran quantitat de drets laborals que no estaven implantats a Catalunya ni a l’Estat espanyol, com el cobrament de part del salari en cas de malaltia o pagaments trimestrals un cop els treballadors es jubilessin. A més, l’empresa també oferia ajuts per a l’habitatge, va crear serveis mèdics i de pediatria per als treballadors i els seus fills. Fabra i Coats també va impulsar diferents activitats culturals i esportives per als empleats. Anys més tard, la crisi del tèxtil i la reconversió industrial del
sector van propiciar el seu tancament l’any 2005, i l’Ajuntament va comprar els edificis per a la seva conservació i reconversió. Al mateix temps va aparèixer un moviment ciutadà anomenat ‘Can Fabra per al barri’ que volia recuperar els espais dels més de 20.000 metres quadrats de l’antic recinte industrial. D’aquesta manera, amb l’empenta dels veïns i l’arribada d’entitats de tota mena, Fabra i Coats és avui un espai multidisciplinari que aposta per l’educació, la creativitat i la cultura i on es potencien equipaments que ofereixen serveis a la ciutat.
líniasantandreu.cat
13 |
| 14
líniasantandreu.cat
Sant Andreu
Març 2015
La Fabra i Coats inaugura dues sales d’exposicions i activats
El Baró de Viver i el Bon Pastor també tindran agents cívics
SOCIETAT4La iniciativa dels agents cívics del barri de la Trinitat Vella s’ampliarà pròximament als barris del Baró de Viver i el Bon Pastor. Es tracta d’una mesura que el Districte va impulsar l’octubre de l’any passat a la Trinitat Vella que consisteix en el desplegament de quatre agents cívics encarregats de denunciar possibles conductes o accions inadequades a la via pública. La iniciativa també serveix per impulsar un pla d’ocupació
per a aturats de llarga durada, ja que els agents estan contractats a través de la Fundació Trinijove. Des que els quatre agents cívics van començar a desenvolupar la seva tasca a Trinitat Vella, les seves intervencions han estat relacionades principalment amb l’ús incorrecte de les papereres i els contenidors - com per exemple amb la recollida selectiva-, per donar informació als propietaris dels gossos o per gestionar i comunicar problemes relacionats amb el soroll.
L’exposició ‘After Landscape’ ja ha acollit un bon nombre de visites. Foto: Pep Herrero
Redacció SANT ANDREU La fàbrica Fabra i Coats continua la seva expansió per convertir-se en un dels centres d’art contemporani referents de la ciutat després que recentment hagi estrenat dues noves sales per acollir exposicions i activitats culturals. Es tracta de dos espais de quasi 500 metres quadrats cadascun que estaven en desús des dels anys 80 i que ara permetran la instal·lació de plafons mòbils adaptables. Aquestes dues sales
s’afegeixen a la sala polivalent de la planta baixa, que ja fa temps que funciona.
‘AFTER LANDSCAPE’ Les noves sales han estat inaugurades amb l’exposició ‘After landscape. Ciutat copiades’, que es podrà visitar fins al 17 de maig. La mostra aprofundeix en els factors que han propiciat el fenomen de les ciutats copiades en el marc d’una societat contemporània que ha tendit a homogeneïtzar els paisatges. Segons el comissari de l’exposició, Martí Peran, “el neoliberalisme ideològic i l’econo-
mia global ha provocat la desaparició de paisatges genuïns”. Un fenomen que a l’exposició s’explica per diversos factors polítics, econòmics, culturals i sociològics (el truisme, la deslocalització econòmica, l’exportació de models dominants o la gestió del territori) que han propiciat aquesta realitat i que caracteritzen aquestes ciutats repetides, mancades d’identitat original i homogeneïtzades. Tot plegat, presentat a través d’un conjunt de treballs que tracten la qüestió des d’un ventall de perspectives polítiques, geogràfiques i culturals.
Una imatge del carrer de Sant Adrià, al Bon Pastor. Foto: Google Maps
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
línia
líniasantandreu.cat
15 |
21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona · Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme
Periodicitat
Tirada
Línia
Mensual
180.350
Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia
Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (Martorell i entorn) l’Hospitalet
Línia
Quinzenal
Línia Línia Línia Línia Línia
Sants Sant Martí Gràcia Les Corts Badalona
Línia
Setmanal
Línia
Vallès (ed. Vallès Oriental)
14 mensuals 5 quinzenals 1 setmanal publicitat@comunicacio21.com
Total
Març 2015
15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025
150.250
366.600 exemplars
difusió controlada per OJD/PGD
15.025 15.025 15.025 15.025 15.025
36.000 9.000
180.350 150.250 36.000
366.600
la primera xarxa
de periòdics de proximitat del país
línia
| 16
líniasantandreu.cat
Pàgines especials
Març 2015
Diferents moments de la inauguració del Centre Cívic i de la plaça. Fotos: Ajuntament
Un nou espai social, verd i modern » El passat 20 de març es va inaugurar el Centre Cívic Baró de Viver, que també farà les funcions de casal per a gent gran, i que conforma un gran espai de lleure amb una nova plaça que té al seu davant Redacció BARÓ DE VIVER Després de quasi un any i mig d’obres, el passat divendres 20 de març es va inaugurar el Centre Cívic Baró de Viver. Aquest nou equipament, que també servirà com a espai per a gent gran, està situat entre els carrers Quito i Tucumán i l’obertura del carrer del Beat Domènec Savio. Una de les parets laterals del centre toca amb una nova plaça, que vol donar continuïtat i uniformitat a aquest espai. Les obres d’aquesta plaça van començar el passat mes de novembre. En aquell moment, el regidor del districte de Sant Andreu, Raimond Blasi, va destacar “la clara aposta de l’Ajuntament per valorar el barri de Baró de Viver, un dels més petits de la ciutat, amb una inversió de 3,7 milions d’euros” en els dos equipaments, i va afegir que “cal tenir en compte que el centre cívic serà un edifici emblemàtic ar-
quitectònicament parlant gràcies al seu disseny innovador i, per això hem volgut urbanitzar la plaça en sintonia amb la imatge de l’equipament”. Blasi també va destacar que es tracta d’una de les actuacions més significatives al districte. Que la connexió de l’edifici i la nova zona verda és un fet es pot veure només donant un cop d’ull a la façana, on figuren ele-
L’edifici crida l’atenció pel seu disseny innovador ments de decoració vegetal, en una tanca perimetral que proporciona al recinte protecció respecte a l’entorn, i que funcionarà com element de control tèrmic en els mesos de més calor de l’any. Quan es va presentar el projecte, els responsables de Barcelona Infraestruc-
tures Municipals (BIM/SA) van posar dos exemples d’arquitectura que, com el nou Centre Cívic Baró de Viver, compleixen amb els principis d’imatge moderna i diferent, al mateix temps que són eficients energèticament. Es tracta del Museo Caixa Fòrum de Madrid, el Museé Quai Branly de París o l’edifici en mitgera que hi ha a la cruïlla entre el carrer Berlín i l’avinguda de Josep Tarradellas de Barcelona. L’OFERTA S’AMPLIA Amb aquest nou equipament, s’amplia l’oferta d’aquest tipus de serveis al districte. Així, els andreuencs tenen a la seva disposició un centre cívic més, que s’afegeix al Centre Cívic Navas, al carrer Navas de Tolosa, 312, al del Bon Pastor, a la plaça Robert Gerhard, 3, al de la Trinitat Vella, situat al carrer Foradada, 36, al Centre Cívic La Barraca de la Sagrera, al carrer Martí Molins, 29, i al Centre Cívic Sant Andreu, situat al carrer Gran de Sant Andreu, 111.
Una nova plaça per al barri
URBANISME4Durant la jornada d’inauguració del Centre Cívic Baró de Viver del passat dia 20 també es va presentar al públic la nova plaça que s’ha construït a tocar d’aquest equipament, i que està íntimament lligada a l’edifici. Aquesta zona verda s’ha concebut com un espai de passeig, i ha de funcionar com una continuació del centre cívic a l’aire lliure. La plaça té més de 6000
metres quadrats de superfície, i al seu interior hi ha des de pistes de petanca fins a taules i bancs on es podrà menjar i àrees de joc infantil. Al centre d’aquesta plaça també hi ha l’escultura El Pont de les Maletes, de Fernando Bravo. Aquesta obra va ser triada pels veïns en un procés participatiu que va estar obert entre el 17 de novembre i l’1 de desembre de 2014.
Pàgines especials
Març 2015
Un equipament que destaca pel seu dinamisme Redacció BARÓ DE VIVER El nou Centre Cívic Baró de Viver és un edifici destinat al lleure dels veïns andreuencs, en el qual hi ha diferents espais destinats als diversos perfils d’usuaris que ja poden començar a gaudir d’aquest equipament cultural i de barri. D’una banda hi ha els espais per a la gent gran, que conformen una sala general de més de 200 metres quadrats, dues habitacions vinculades a aquesta
que funcionen com a taller, un despatx on es poden dur a terme tasques de gestió, un bar (que podria estar disponible també per als altres usuaris del centre), un magatzem i altres serveis propis. Els altres grans espais són els que consten de diferents sales habilitades per fer activitats físiques (amb els vestidors corresponents), un taller preparat per usos múltiples que també compta amb un magatzem, una sala d’assaig i diferents espais que serviran com taller de manipulació o taller de cuina. Per últim, l’equipament tam-
bé compta amb un conjunt d’espais d’ús comú, com una sala d’actes d’uns 250 metres quadrats a la que es pot accedir des del vestíbul i que comunica amb el magatzem i els camerinos. Un altre dels recintes comuns és la sala d’exposicions, que ocupa la part central de la planta del centre cívic, i que funciona com a eix d’organització de l’edifici. A aquests elements cal afegir la parcel·la exterior, de forma rectangular, que serveix com a element de separació de l’edifici respecte de l’escola Baró de Viver, situada al número 1 del carrer de Tucumán.
líniasantandreu.cat
17 |
| 18
Comerç
Iniciativa | Dos locals de Sant Andreu participen en el Family Fans
líniasantandreu.cat
Març 2015
Per promocionar els restaurants adequats per acollir famílies amb infants i que promouen actes per atraure aquest públic, s’ha posat en marxa la campanya Family Fans!, un projecte creat pel Gremi de Restauració de Barcelona que identifica aquest tipus d’establiment amb un distintiu. A Sant Andreu n’hi ha dos: el Tommy Mel’s i La Mafia se sienta a la mesa, tots dos a la Maquinista
Aproven un pla d’ajut al comerç proper als centres comercials » Els botiguers del districte es mostren “esperançats” amb el projecte » La iniciativa vol fomentar sinergies entre els dos models de negoci Redacció SANT ANDREU Equilibrar la balança. Davant els anuncis d’ampliació de centres comercials de la ciutat –entre ells la Maquinista–, el govern municipal va aprovar fa pocs dies un nou pla que vol fomentar la competitivitat del petit comerç ubicat a prop dels centres comercials. El projecte, que està dotat amb una inversió de 200.000 euros, “explora la possibilitat de cooperació mútua i recerca de sinergies entre el comerç de proximitat i les grans superfícies”, explica el regidor de Comerç, Raimond Blasi. Algunes de les mesures que vol implementar el pla és la professionalització de la gestió dels eixos comercials, prioritzar la digitalització de les botigues, millorar la seva sostenibilitat i fo-
L’ampliació de la Maquinista segueix amb el seu camí. Foto: Arxiu
mentar la col·laboració entre el comerç de proximitat i els centres comercials, entre altres. Per la seva banda, els petits botiguers han acollit amb esperança aquesta nova iniciativa que “fa temps que reclamàvem”, tal com assegura a aquesta publicació Pròsper Puig, president de l’Eix comercial de Sant Andreu. “Esperem que aquesta mesura no es quedi en el paper i s’acabi duent a terme”, afegeix Puig.
I és que el comerç andreuenc ha estat un dels més bel·ligerants amb les ampliacions comercials. Ara que sembla que l’ampliació de la Maquinista ha fet un pas més amb la requalificació dels terrenys per permetre executar el projecte, Puig reconeix que “és difícil revertir una situació així”, i anuncia que estaran “amatents perquè l’ampliació no porti més problemes al districte, tant per a l’àmbit comercial com veïnal”.
La ciutat escalfa motors per al Congrés Mundial de Mercats
TROBADA4Més de quaranta mercats de productes alimentaris i no alimentaris distribuïts per tots els districtes. Aquest model de mercats municipals de Barcelona es donarà a conèixer mundialment els pròxims dies 26, 27 i 28 de març amb la celebració del novè Congrés Internacional de Mercats, una trobada organitzada per l’organització Project for Public Spaces (PPS) i que compta amb el suport de
Nacions Unides i l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). El congrés també comptarà amb visites guiades a alguns mercats de la ciutat, com el de Sants –recentment remodelat–, la Boqueria o el nou edifici dels Encants Vells.El congrés també acollirà visites guiades a diferents mercats de la ciutat, entre ells D’aquesta manera, els mercats tindran el seu propi congrés.
Arrenca la tercera edició de l’Obert al futur a Sant Andreu
FORMACIÓ4Els comerciants andreuencs tornaran a classe al llarg d’aquest mes amb la tercera edició del programa de formació Obert al futur. Per a aquesta nova edició s’han programat 38 noves càpsules i tallers formatius completament gratuïts, cadascun d’unes 3 hores de durada, i especialment adaptats als horaris dels comerços. D’aquesta manera, els botiguers de Sant Andreu tenen l’oportunitat de poder-se formar en diferents aptituds com ara la decoració, el màrqueting, la con-
tractació o la gestió dels beneficis de l’empresa, entre altres. L’objectiu d’aquest cicle de tallers és aconseguir millorar la gestió de les botigues i introduir el petit comerç en el món virtual i de les noves tecnologies de la informació. Les ubicacions on es faran els tallers són la Seu del Districte i al Casal de Barri de Sant Andreu. Aquesta és una iniciativa de la regidoria de Comerç a través de Barcelona Activa i amb la col·laboració dels diferents Districtes.
L’Ajuntament protegirà 228 botigues històriques
La històrica Farmàcia Guinart, de Sant Andreu. Foto: Google Maps
EMBLEMÀTICS4Finalment, el nou catàleg d’establiments històrics de la ciutat només identifica 228 botigues d’aquestes característiques a la ciutat, de les 389 que va delimitar ara fa un any en un primer catàleg. Per tant, 161 comerços queden descartats i se’ls aixeca la suspensió de llicències decretada aleshores. Sobre aquestes 228 botigues històriques s’estableix una protecció de diferents nivells: 32 d’elles comptaran amb una protecció integral del seu patrimoni –la Farmàcia Guinart és el re-
presentant andreuenc de la llista–; en 152 casos serà parcial la protecció, mentre que en els 42 restants es conservaran “elements paisatgístics” característics. Tanmateix, aquesta protecció es limita al patrimoni i no a la seva activitat, una qüestió que des de l’Associació d’Establiments Emblemàtics es critica. “No serveix de res protegir només els mobles, l’activitat de les botigues és un patrimoni més”, assegura a Línia Sant Andreu Josep Maria Roig, secretari de l’associació.
Comerç
Març 2015
líniasantandreu.cat
19 |
Un notable per al comerç » Els ciutadans valoren amb un 7,8 el comerç barceloní segons l’enquesta Òmnibus Municipal 2014 » El consistori es mostra satisfet i recorda les activitats de dinamització que desenvolupa amb els eixos
Més del 70% dels enquestats compren en alguna zona comercial de la ciutat. A dalt a la dreta, una imatge d’una visita del programa El Comerç i les Escoles. Fotos: Ajuntament
Redacció BARCELONA El comerç barceloní aprova amb nota. Segons l’enquesta de l’Òmnibus Municipal de Comerç del 2014, la ciutadania valora amb un 7,8 el comerç de la ciutat. Les principals conclusions que s’extreuen d’aquest informe són la valoració positiva per part dels barcelonins de l’oferta comercial, els horaris d’obertura i l’atenció personal per part dels botiguers. En aquest sentit, el més valorat ha estat el tracte rebut als comerços, la professionalitat de les persones que atenen els clients i l’honradesa dels comerciants –tots tres aspectes superen el 90% de valoració–. En aquesta línia, més de la meitat dels enquestats –el 52%– considera que les botigues de barri o especialitzades són els establiments on millor els atenen, per davant dels mercats municipals –21%–, supermercats –13%–
i centres comercials i grans magatzems –amb un 3% cadascun–. Per altra banda, el 71% dels enquestats asseguren que sempre compren en alguna zona comercial de la ciutat, mentre que un 26% diu que no ho fa mai. COL·LABORACIÓ NECESSÀRIA Aquestes dades han estat rebudes de manera positiva per part del consistori, que recorda que des del maig del 2013 desenvolupa, en col·laboració amb els botiguers, el Pla d’impuls i suport al comerç 2013-2016. “En una ciutat amb 21 eixos comercials i 43 mercats és essencial el suport municipal per impulsar la tasca del teixit associatiu comercial”, assegura Raimond Blasi, regidor de Comerç. En aquest sentit, el Pla d’impuls del comerç té l’objectiu d’enfortir el sector, facilitar la interrelació i sinergies entre el comerç i altres activitats com el turisme i obrir-lo a les noves tecnologies. Un exemple d’això és la posada en marxa del programa Comerç a la xarxa, una iniciativa
conjunta del consistori i la Fundació Barcelona Comerç que vol fer visibles a Google més de 4.000 comerços locals. Per altra banda, el consistori també destaca el consens assolit amb els eixos comercials per definir els festius d’obertura d’enguany. ACCIONS DE DINAMITZACIÓ La col·laboració entre el consistori i els eixos comercials també es tradueix en activitats de dinamització com ara els premis Barcelona, la millor botiga del món, uns guardons que premien la tasca del comerç de proximitat barceloní des del 1997. A més, també s’organitza el programa gratuït Obert al futur, un cicle de formació que s’imparteix als deu districtes de la ciutat i que tot just ara engega la seva tercera edició. I per tal de cohesionar el comerç amb el teixit social, una altra iniciativa que es desenvolupa des de fa uns anys és El Comerç i les escoles, un programa de visites que apropa els escolars a les botigues al llarg del curs acadèmic.
El comerç de proximitat: un model arrelat a la ciutat SOCIETAT4L’enquesta Òmnibus del Comerç torna a posar de manifest la importància que el model del petit comerç té a la ciutat. En aquest sentit, les botigues de proximitat donen feina a 141.500 persones i representen un 14% del Producte Interior Brut (PIB) de la ciutat. “El comerç forma part de la llarga història de Barcelona”, assegura el regidor de Comerç, Raimond Blasi, que recorda que “ja des de l’època dels gremis” el comerç era una de les principals activitats de la ciutat. Tornant al present, el sector continua tenint un paper clau, ja que, segons dades municipals, un 34% de les despeses dels turistes es realitzen en compres. Amb tot, passat i present d’una activitat característica de Barcelona.
| 20
Esports
Natació | Honrubia, del CN Sant Andreu, al CAR de Sierra Nevada
líniasantandreu.cat
Març 2015
El nedador del CN Sant Andreu, Arnau Honrubia, ha estat seleccionat per la Federació Espanyola de Natació per participar en una concentració al centre d’alt rendiment de Sierra Nevada, on l’esportista es prepararà per al Festival Olímpic de la Joventut Europeu, que se celebrarà el pròxim mes de juliol. Honrubia entrenarà al centre granadí fins al pròxim 5 d’abril.
Sant Andreu estrena una pista d’Scalextric de 40 metres » Els socis del Gasclavat Club han dissenyat els elements del circuit » Al traçat, amb revolts amb pendent, hi poden córrer fins a 6 cotxes Redacció SANT ANDREU Qui no ha jugat alguna vegada a fer curses amb cotxes en miniatura en un circuit elèctric? Els socis del club d’slot Gasclavat Slot Club han dut a terme el somni de tot amant d’aquestes joguines i han creat una pista d’Scalextric de 40 metres de llargada on hi poden córrer fins a 6 cotxes a la vegada. El traçat compta amb corbes en pendent, trams rectes i revolts amb angles de 180 graus, uns elements que requereixen molta tècnica. A més de fer córrer els cotxes, els membres del Gasclavat adapten els seus cotxes als reglaments de cada categoria. En aquest sentit, acostumen a competir amb cotxes a escala 1:32 i 1:24 i n’arrangen peces del motor, els engranatges i la suspen-
La UE Sant Andreu: set partits per evitar el descens
FUTBOL4Només falten 7 jornades per posar fi a la lliga i la UE Sant Andreu es troba ara per ara en places de descens directe a Tercera. Els homes de Miguel Álvarez han completat un mal primer trimestre d’any i la dinàmica de l’equip ha de canviar en 180 graus si vol aconseguir mantenir-se a Segona B. Les dificultats i la por al descens tornen de nou al Narcís Sala, després que l’any passat els
quadribarrats aconseguissin la permanència in extremis. Sobre les últimes derrotes que ha patit el conjunt, l’entrenador Miguel Álvarez creu que “l’equip treballa bé durant la setmana”, tot i que li fa falta “ser més competitiu en els partits”. “No deixarem de persistir”, va assegurar el tècnic després de la derrota contra el Reus (1-0) del passat diumenge dia 22. Una màxima que serà clau per no baixar.
Presenten un llibre sobre els valors de l’esport Al circuit hi poden competir 6 cotxes alhora. Foto: Ajuntament
sió segons el nivell on competeixin. Els preus d’aquests cotxes poden oscil·lar entre 20 i 80 euros. També hi ha qui els pinta i els dissenya al seu gust. El Gasclavat és una entitat creada l’any 2000 i des de fa més d’un mes desenvolupa la seva ac-
tivitat al carrer de Renart. El club el formen 18 persones amb edats compreses entre els 14 i els 60 anys, que es reuneixen cada dijous al vespre per competir i millorar els seus temps, per a més tard participar en trobades estatals i internacionals.
La ciutat acollirà els europeus de waterpolo del 2018
WATERPOLO4Fa uns dies Lliga Europea de Natació (LEN), va fer oficial la designació de Barcelona com a seu de la 33a edició del Campionat d’Europa de Waterpolo del 2018. D’aquesta manera, les piscines Picornell seran l’escenari d’un torneig on hi participaran prop de 30 seleccions nacionals. La tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, destaca la im-
portància d’aquesta designació, la qual “significa la consolidació de Barcelona com una ciutat capaç d’organitzar grans esdeveniments esportius a escala internacional”. Per la seva banda, el president de la Federació Catalana de Natació, Enric Bertran, apunta que “competicions com aquesta fan que l’afició al waterpolo creixi”. I és que Barcelona també acollirà, a finals de maig, la Final Six europea.
La iniciativa FutbolNet ja compta amb el seu propi llibre. Foto: Ajuntament
SOLIDARITAT4Promoure els valors associats a l’esport a través de la pràctica del futbol. Aquest és el principal objectiu de la campanya FutbolNet, que organitza la Fundació FC Barcelona, i que ara fa uns dies va presentar el llibre i l’exposició FutbolNet. Valors a través del futbol, una obra que recull en imatges les històries de nens i nenes de tot el món que han participat en aquest programa. A l’acte de presentació, celebrat al Born Centre Cultural, van
assistir el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu; la tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, i l’acalde, Xavier Trias. L’obra consta de 87 fotografies acompanyades de textos breus, i està dividida en tres parts. En el marc del programa FutbolNet, a partir del pròxim 14 d’abril arrencarà una nova acció de dinamització esportiva per a infants i joves dels 8 als 21 anys amb discapacitat física, auditiva o intel·lectual.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88
Març 2015
lĂniasantandreu.cat
21 |
| 22
líniasantandreu.cat
AGENDA MENSUAL CULTURA TALLERS EXPOSICIONS
Agenda
Març 2015
agenda@comunicacio21.com
DIJOUS 16 D’ABRIL 20:00 Cicle de concerts Música>BCN, un viatge sonor per la història de la música. En aquesta ocasió, serà el torn d’Esmuc Dab, que farà una travessa pel món de la música africana. / Centre cívic Navas.
Concer coral Trinitat Vella Dj. 23 d’abril a les 18:00
Taller Viure en positiu Dl. a partir del 13 d’abril
Matí-Tarda Inspiracions - Variacions. Exposició a càrrec d’Àngel Pàrrega, un pintor que ha tractat, a partir de la inspiració que li provoquen les obres dels grans autors, de promoure la creació i un estil propi. / Centre cívic Navas.
Taller a càrrec de Rebeca Bermúdez on s’ensenyarà a dirigir els pensaments i les emocions en la direcció positiva per tenir una altra visió del passat i esperança envers el futur. / Centre cívic Navas.
DILLUNS 30 DE MARÇ 21:00 Xerrada - cicle Dona cuida’t, a càrrec de Raul Ceresuela, infermer de la unitat de cremats de la Vall d’Hebron. Col·loqui sobre els accidents domèstics a la llar i la seva prevenció. / Centre cívic la Sagrera. Amb motiu de Sant Jordi, la coral Trinitat Vella i Coral Jove Outsiders farà una actuació poètica a càrrec del grup Tres es multitud. / Centre cívic Trinitat Vella.
FINS AL 31 DE MARÇ
INFANTIL Taller de cuina en família A partir del 4 d’abril
Activitat a càrrec de María Alcolado i Mercè Homar –de Més que menjar–, on es faran plats fàcils i divertits per cuinar junts per perdre la por al foc i als ganivets. / Centre cívic Navas.
ESPORTS DISSABTE 11 D’ABRIL 16:00 Partit de waterpolo entre el CN Sant Andreu i el Mataró Quadis, corresponent a la 20a jornada de Divisió d’Honor. / Piscina Pere Serrat.
Partit de futbol Sant Andreu-Saragossa B Dg. 12 d’abril
FINS AL 2 D’ABRIL Matí-Tarda Quanta guerra! Dona i Guerra Civil. Exposició sobre com la guerra va trastocar la vida quotidiana i les expectatives individuals, i com les dones van mantenir la vida a la rereguarda. / Centre cultural Can Fabra.
DIJOUS 9 D’ABRIL 18:00 Atreveix-te. Un club de lectura infantil que té lloc el primer dijous de cada mes, on es farà una repassada dels últims llibres juvenils a càrrec de Mon Mas. / Biblioteca Trinitat Vella.
DILLUNS 30 DE MARÇ
DIVENDRES 10 D’ABRIL
16:30 Taller de Memory Country, a càrrec d’Ildefons Vilanova, un taller que ensenya els passos d’aquest ball de moda on, a més de treballar el cos, s’exercita la memòria. / Centre cívic Navas.
17:30 Taller infantil de Manga, on s’ensenyarà a dibuixar personatges manga amb un creador expert en el gènere com és Nacho Fernández, creador de Dragon Fall. Per a joves a partir de 7 anys. / Biblioteca Ignasi Iglesias.
El Sant Andreu rep a casa el filial del Saragossa en un partit corresponent a la 33a jornada de competició del grup 3 de Segona B. / Narcís Sala.
23 |
Collboni: “Em presento per guanyar i no per pactar” > L’alcaldable socialista Jaume Collboni demana passió per Barcelona, perquè “Barcelona ens espera” Compromís, voluntat i il·lusió, paraules que resumeixen la Tercera Convenció #acordarbcn, la trobada que ha marcat les bases del que serà el programa de les eleccions municipals del PSC: la creació d’ocupació i l’aposta per millorar la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines i per dinamitzar els barris oblidats per Trias durant el seu mandat. Centenar de persones van assistir a la cloenda de la convenció, l’alcaldable socialista a Barcelona, Jaume Collboni qui va refermar el seu compromís amb la ciutat. “Aquestes eleccions són per escollir un alcalde i resoldre els problemes del dia a dia de Barcelona i jo em presento amb un govern de progrés i un programa de progrés per guanyar”, va
10 PROPOSTES PER A BARCELONA
1. Impulsarem el projecte “Barcelona: zona zero impostos per a nous autònoms i noves autònomes”, destinant 15 milions d’euros per a una línia d’ajuts per a 5.000 nous autònoms i autònomes de Barcelona. 2. Farem un Pla de Xoc per combatre l’atur de llarga durada i l’atur juvenil, amb programes de formació específica i ajuts a la contractació destinats especialment als més de 25.000 aturats i aturades de molt llarga durada i als i les joves de menys de 30 anys. 3. Desenvoluparem un Pla de rehabilitació urbana, amb l’impuls a la rehabilitació per l’eficiència energètica i en matèria d’accessibilitat dels edificis de la ciutat, com a centre d’una actuació integral als barris. 4. Impulsarem un programa d’inversions socials als barris i garantirem i fomentarem la participació ciutadana amb processos oberts i la consulta directa del 10% de les inversions de cada districte.
5. Bonificarem l’IBI i l’IAE d’aquelles empreses culturals que demostrin reinvertir més del 75% dels seus beneficis per reforçar la promoció i producció cultural de la ciutat. 6. Destinarem una renda garantida infantil de 100 euros mensuals als nens i nenes que viuen per sota del llindar de la pobresa, incrementant l’abast de la mesura que vam pactar als pressupostos 2015 (que dotava a 7.500 infants de la ciutat d’aquesta renda) per fer-la arribar a 17.000 nens i nenes. 7. Impulsarem de nou la planificació, construcció i posada en marxa d’habitatges amb serveis per a gent gran. L’habitatge amb serveis ofereix l’accés a un habitatge segur, i planificarem pels pròxims 10 anys una dotació semblant a la realitzada abans del 2011. 8. Incrementarem el nombre de places d’escola
afirmar mentre expressava una forta voluntat guanyadora: “Em presento per guanyar i no per pactar”. Per Jaume Collboni el repte més important que té Barcelona, i el seu objectiu prioritari com a alcaldable, és la lluita contra les desigualtats socials, “el repte més important és superar la crisi econòmica i saber com superarem l’escletxa de la desigualtat entre els barris”. L’empenta de Jaume Collboni va contagiar tot l’auditori que reflectia la seva esperança per treure Barcelona de la grisor en què l’ha sumit el govern de Trias. Il·lusió contagiosa quan va demanar “Passió per Barcelona, passió pel progrés, passió per la igualtat, passió perquè Barcelona ens espera”.
bressol de titularitat pública, a partir de l’elaboració amb el sector d’un nou mapa que s’adapti a les necessitats, i recuperarem les ràtios i la gestió directa, així com implantarem la tarifació social perquè les famílies paguin en funció de la renda. 9. Lluitarem contra l’escletxa salarial entre dones i homes. Ens comprometem que l’Ajuntament, com a institució model, garanteixi la paritat en els òrgans de direcció i de lliure designació. 10. Ens comprometem que els càrrecs públics de Barcelona només rebin una retribució. Quan s’ostentin càrrecs en altres administracions o institucions en representació de l’Ajuntament, s’entendrà com inclòs en el sou municipal totes les càrregues i despeses que aquest pugui ocasionar i, per tant, no es cobraran dietes o indemnitzacions d’aquestes institucions o entitats.
Trias suspèn a Sant Andreu i a tot Barcelona
El mes de març, en què s’han celebrat les darreres comissions i plenari del mandat, ha servit per valorar els quatre anys del govern de CIU. El PSC de Sant Andreu ha posat en evidència els incompliments de l’alcalde Trias i el pobre balanç que deixa al districte. Pel candidat socialista a Barcelona, Jaume Collboni, “el govern de Trias ha demostrat tenir molt poc interès pels barris. Les grans inversions, les grans obres, les ha projectat a les zones riques de la ciutat. Sant Andreu, en canvi, no ha estat entre les prioritats de l’alcalde. Projectes de futur com
Casernes, l’Estació de l’AVE o la millora de la zona de la presó de la Trinitat Vella han estat paralitzats aquests quatre anys”. Els i les socialistes lamenten que durant aquest mandat el regidor del districte només s’hagi dedicat a posar en marxa equipaments pràcticament acabats o ja pressupostats per l’anterior govern. Així mateix critiquen la poca iniciativa pròpia en nous projectes i la manca de lideratge en les decisions, que han rebut una gran contestació per part dels veïns, calent fins i tot en algun cas, la intervenció de l'alcalde per donar-hi una solució.
Collboni està convençut que el seu partit té molt per oferir a Sant Andreu, “perquè ens preocupen tots els ciutadans i ciutadanes, independentment del barri on visquin. En els darrers mesos ho hem demostrat aconseguint, amb el pacte de pressupostos, els principals avenços socials d’aquests quatre anys. I a Sant Andreu hem augmentat les inversions per construir la nova escola bressol a Congrés-Indians i la finalització de tot el projecte de la Carretera de Ribes a la Trinitat Vella”.
| 24
líniasantandreu.cat
Març 2015
Pròxima edició: 21 d’abril