El PROJECTE ESTANY Una oportunitat per la recuperació de les espècies autòctones de l’Estany de Banyoles.
Miquel Campos i Llach Quim Pou i Rovira
L’ESTANY DE BANYOLES Hidrologia i limnologia • Sistema càrstic de Banyoles - Sant Miquel de Campmajor • Alimentació subterrània (el agua entra a 19 ºC); temps de residència de l’aigua baix (0.8 anys) • Alt contingut en sals dissoltes, sobretot sulfats i carbonats: conductivitat elevada (800-1900 μS cm-1) • Es considera oligo-mesotròfic (chla a: 1-15 mg l-1) • Estratificació complexa de la columna d’aigua; la capa més superficial (mixolimnion) tendeix a separar-se en dos durant l’estiu (epilimnion y hipolimnion)
ESTATUS DE PROTECCIÓ DE L’ESTANY RECONEIXEMENT INTERNACIONAL
Zona d’Interès comunitari (ZEC) formant part de la Xarxa Natura 2000 Objectiu • Té per objectiu la conservació de la biodiversitat fent-la compatible amb el manteniment de l’activitat humana. Marc legal •La Directiva 92/43/CE de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva Hàbitats). • Directiva 79/409/CE de 2 d’abril, relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva Aus)
LA XARXA NATURA 2000 Quines implicacions té? • Que cal aplicar una gestió del territori que mantingui, incentivi les activitats econòmiques locals i que incideixin en assolir la fita de la Conservació. Criteris generals: - Gestió: aplicar directrius en Plans de gestió, Plans de conservació d’espècies i hàbitats, monitorització i seguiment de l’estat ecològic. - Avaluació: Avaluació de plans i projectes per garantir el manteniment dels objectius. - Participació: participació i col·laboració entre administracions locals, fundacions i entitats cercant un objectiu comú - Usos compatibles: Els usos i activitats de l’espai es poden continuar desenvolupant si compleixen l’objectiu comú.
ESTATUS DE PROTECCIÓ DE L’ESTANY RECONEIXEMENT INTERNACIONAL
Inclòs a la llista RÀMSAR com a zona humida d’interès internacional per a les aus aquàtiques (2003)
Quina missió té? La conservació i l’ús racional de les zones humides mitjançant el desenvolupament d’accions amb la cooperació de tots de manera que es contribueixi a un món més sostenible.
ESTATUS DE PROTECCIÓ DE L’ESTANY RECONEIXEMENT NACIONAL
Espai d’interès natural del Pla d’Espais d’Interès Natural (Generalitat, 1992)
MOTIUS D’INCLUSIÓ • És un tipus de sistema lacustre molt escàs i únic tant pel seu origen –càrstic- com pel seu règim hídric excepcional. • Aspecte fisicoquímic, gradient tròfic i ecosistemes lacustres continentals singulars. • Importància biològica de les seves aigües on hi destaquen comunitats microbianes. • La fauna és molt diversificada i representativa. • Amb una elevada diversitat i riquesa de les comunitats higròfiles i aquàtiques de llacs interiors mediterranis.
Boscos aluvials de Alnus glutinosa y Fraxinus angustifolia
Mansegars turbosos (Cladium mariscus)
Formacions de carofícies
11 hàbitats d’interès CE
40 sp (59 % Cat, 33% CE)
15 especies de la Directiva Hàbitats 28 especies de la Directiva Aus Altres incloses en la legislació nacional
4 sp a l’Estany
En el 2009 s’atorga:
UN NOU PROJECTE LIFE + Natura “Projecte Estany”
• Una nova inversió a l’EIN de l’estany de Banyoles a favor de la conservació i gestió sostenible • Més reconeixement internacional
EL PROJECTE LIFE NATURA “Projecte Estany” Títol: Millora dels hàbitats i espècies de la Xarxa Natura 2000 a Banyoles: un projecte demostratiu. Objectiu general: Combatre, alentir i invertir la decadència de les espècies i hàbitats d’interès comunitari a l’Estany de Banyoles per controlar les espècies invasores i enfortir les especies natives com Emys orbicularis, Mauremys leprosa, Barbus meridionalis i Unio elongatulus.
EL PROJECTE LIFE NATURA “Projecte Estany” Objectius específics: - Disseny i implementació d'un conjunt d'accions per combatre les espècies invasives al.lòctones (peixos, rèptils i plantes). - Recuperació directa de les poblacions de tres espècies d'interès Comunitari en situació crítica: Emys orbicularis, Barbus meridionalis i Unio elongatulus. Amb cria amb captivitat i translocació d’estocs de poblacions sanes properes. - Recuperació en la qualitat i/o extensió els hàbitats al·luvials. - Recuperació indirecta de poblacions de macro-invertebrats, amfibis i ocells d'interès de comunitat, sobretot via el control d’espècies invasores. - Redacció i aprovació d’un Pla de maneig dels hàbitats i espècies que inclogui un codi de bones pràctiques aplicable a curt, mig i llarg termini.
EL PROJECTE LIFE NATURA “Projecte Estany” Objectius específics: - Realització d'un projecte de comunicació i divulgació dels resultats amb una clara vocació formativa pels gestors d’espais naturals similars i futurs tècnics. - Comunicació i conscienciació de la ciutadania local i de la població visitant pel que fa als valors naturals del lloc.
DADES GENERALS BENEFICIARI COORDINADOR: SOCIS: AJUNTAMENT DE BANYOLES
COFINANÇADORS:
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient
Aigües de Banyoles
INICI:
1 de gener de 2010
FINALITZACIÓ:
31 de desembre de 2013
DURADA:
48 mesos
DADES GENERALS Finanรงament:
ENTITATS QUE HAN DONAT SUPORT • Oxygastra, grup d’estudi dels odonats de Catalunya (ICHN) • Limnos • Escola de Natura de Banyoles • Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera • Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid) - Rafael Araujo – CSIC • Real Jardín Botánico de Madrid – CSIC • Institut d’Ecologia Aquàtica (Universitat de Girona) • Museu de Ciències Naturals de Barcelona • Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany (Aj. Banyoles) • Associació de Pescadors Esportius del Pla de l’Estany • Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting • Sorelló, estudis al medi aquàtic • Institut Secular Operàries Parroquials – Magdalena Aulina
ÀMBIT D’ACTUACIÓ
AMENACES QUE AFECTEN L’ESPAI 1. La presència i proliferació d'espècies aquàtiques exòtiques invasores 2. Risc d’extinció a EIN de les poblacions d’interès europeu: Emys orbicularis, Mauremys leprosa, Barbus meridionalis i Unio elongatulus. 3. La pesca esportiva a l’estany amb males pràctiques 4. Increment de l’eutrofització d’una part del fons de l’estany i degradació dels hàbitats d’interès europeu. 5.
Proliferació d'espècies vegetals exòtiques formacions al·luvials d’interès comunitari.
en
les
6. Regressió de l'extensió dels hàbitats al·luvials d’interès comunitari.
LÍNIES ESTRATÈGIQUES - I •
Accions destinades a la conservació dels hàbitats i espècies d’interès comunitari 1. Control de la fauna aquàtica invasora 2. Repoblació i translocació d’espècies autòctones de la fauna aquàtica 3. Millora de l’hàbitat per a les tortugues (instal·lació de plataformes d’isolació) 4. Control d’espècies exòtiques de la flora 5.
Recuperació i restauració d’hàbitats al·luvials al Pla de Can Morgat i a la Puda
LÍNIES ESTRATÈGIQUES - II •
Planificació i monitoratge de les intervencions 1. Redacció de protocols d’actuació 2. Seguiment d’indicadors dels resultats assolits 3. Seguiment de l’estat ecològic
•
Redacció de documents de difusió i de directrius de gestió 1. Redacció de Plans de gestió i de gestió d’espècies i hàbitats. 2. Redacció de documents tècnics divulgatius 3. Participació en jornades, reunions especialitzades o congressos
Seguiment científic • Macròfits i batimetria de l’estany:
•Cranc de riu i seguiment de macroinvertebrats
LÍNIES ESTRATÈGIQUES - III •
Comunicació, sensibilització i difusió 1. Fer conèixer el projecte a la població local i visitant 2. Explicar adequadament la necessitat del projecte 3. Fomentar la participació 4. Difondre les problemàtiques solucions preses 5.
identificades
Difondre els resultats del Projecte Estany
i
les
Campanya difusi贸, activitats, material...
El problema de les espècies exòtiques invasores (EEI) • La introducció d'espècies exòtiques invasores és la segona causa de pèrdua de la biodiversitat del planeta Terra. Són una gran amenaça pel nostre medi ambient perquè: • Poden canviar els hàbitats, posant en perill ecosistemes sencers • Desplacen a les especies autòctones que son pròpies d’un hàbitat provocant la seva extinció • Afecten a la salut humana i mediambiental per si mateixes o com a vectors de malalties • Afecten a les activitats humanes com la indústria pesquera, l’agricultura o els conreus forestals.
La Festa del Peix 1910
Francesc Darder i Llimona (1851-1918)
Evolució de la comunitat de peixos de l’estany Espècies autòctones:
1900
1920
1940
1960
1980
2000
Anguila Anguilla anguilla
Tenca (Autòctona?)
?
Tinca tinca
?
Barb de muntanya Barbus meridionalis
Bagra Squalius laietanus
Espinós
?
Gasterosteus aculeatus
Extingit
Bavosa de riu Salaria fluviatilis Abundància relativa:
Alta
Mitja
Baixa
Ocasional
Fonts: Moreno-Amich et al. 1992; Garcia-Berthou 1994; Zamora y Pou-Rovira 2003; Pou-Rovira 2004; Zamora y Feo 2007
Evolució de la comunitat de peixos de l’estany Espècies exòtiques:
1900
1920
1940
1960
1980
2000
Carpa Cyprinus carpio Carpí vermell Carassius auratus ?
Carpí Carassius carassius
?
Gardí Scardinius erythrophthalmus Rutil Rutilus rutilus
?
Llopet de riu Cobitis bilineata Peix gat Ameiurus melas
?
?
Gambúsia Gambusia holbrooki Luci Esox lucius Black bass Micropterus salmoides Sol Lepomis gibbosus Perca Perca fluviatilis Sandra Sander lucioperca Fonts: Moreno-Amich et al. 1992; Garcia-Berthou 1994; Zamora y Pou-Rovira 2003; Pou-Rovira 2004; Zamora y Feo 2007
Altres espècies introduïdes a les conques del Ter i el Fluvià Ràsbora Baró Alburn Madrilla Barb de l’Ebre Llop de riu Misgurn Silur ....
Pseudorasbora parva Phoxinus sp. Alburnus alburnus Parachondrostoma miegii Luciobarbus graellsii Barbatula barbatula Misgurnus anguillicaudatus Silurus glanis
Encara no són a l’Estany ... fins quan?
La darrera introducci贸
ALTRES ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES DE L’ESTANY DE BANYOLES
Cranc de riu americà Procambarus clarkii
Visó americà Neovison vison
Gripau pintat Discoglossus pictus
Tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta
ALTRES ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES DE L’ESTANY DE BANYOLES
Xuclamel japonès Lonicera japonica
Aster pilosus Piracant Pyracanta ssp.
Situació de la bavosa de riu (Salaria fluviatilis) • Estructura de talles molt contrastada respecte poblacions fluvials pròximes: mortalitat probablement major al l’Estany. • Principals nuclis situats en zones rocoses del litoral, poc profundes, amb escassa vegetació, i sovint amb alta freqüentació humana. • Forts indicis de que està sotmesa a una gran pressió de depredació por part de peixos ictiòfags exòtics.
Foto: Q. Pou i Rovira
Fonts: Pou-Rovira 1996; Pou-Rovira et al. 2007
Situació dels ciprínids autòctons • Forta regressió de les poblacions lacustres de barb de muntanya i bagra durant les últimes dècades. • Exigus nuclis estables en dos petites rieres.
600
BAGRA,campanyes amb trasmalls
500 400
2 CPUE Longitud mitj.
300 1
12,0% CAPT. TOT.
200
3,9% CAPT. TOT.
0% 0
1975
100 0
1985
Data
1995
Fonts: Moreno-Amich et al. 1992; Pou-Rovira 1996; Zamora 2004; Zamora y Feo 2007
2005
Longitud mitjana (mm)
3
2
CPUE mitj. (ind/dia·m ) x100
• Aparició esporàdica de bagres a l’Estany i els principals canals de sortida.
La perca americana a l’Estany de Banyoles • Gradualment i lentament, ha esdevingut l’espècie íctica dominant quantitativament, sobretot al litoral. • Baixa variabilitat en les taxes de creixement, mortalitat i reclutament: demografia molt estable. • La longevitat màxima (12 anys) i longitud màxima (56cm) observades a Banyoles són properes als màxims descrits per a l’espècie. • Els grans exemplars són depredadors voraços de grans preses, sobretot crustacis i peixos, però també d’altres vertebrats, tant d’amfibis, com ocells i mamífers.
Situació de les nàiades • Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4! Estiu 2006: Prospecció intensiva (mostreig visual en apnea) Capt. / CPUE (ind./hora) Anodonta
Unio
Potomida
1
0 / 0,0
25 / 3,6
0 / 0,0
2
0 / 0,0
3 / 0,5
0 / 0,0
3
0 / 0,0
0 / 0,0
0 / 0,0
4
0 / 0,0
5 / 0,8
0 / 0,0
5
0 / 0,0
5 / 0,8
0 / 0,0
6
4 / 0,7
1 / 0,2
0 / 0,0
7
0 / 0,0
1 / 0,2
1 / 0,2
8
0 / 0,0
2 / 0,3
0 / 0,0
9
0 / 0,0
2 / 0,3
0 / 0,0
10
0 / 0,0
8 / 0,9
0 / 0,0
CT
4
52
1
2
1
3
10 4 9
5
8
6 ¡ Esforç total net: 40 hores !
7
Font: Pou-Rovira et al. 2007
Situació de les nàiades • Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4! • Clar envelliment de les poblacions residuals
Potomida littoralis
Determinació de l’edat en exemplars morts a partir de seccions transversals
Font: Pou-Rovira et al. 2007
Situació de les nàiades • Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4! • Clar envelliment de les poblacions residuals
Situació de les nàiades • Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4! • Clar envelliment de les poblacions residuals
Estimació de l’edat en exemplars vius a partir de la longitud i les corves de creixement
Nº Individus
Unio 10 8 5
Unio sp.
Sense reclutament en els últims 15-20 anys
3 0
6.00 15
Rarefacció ciprínids autóctons
7.00 20
8.00 25
9.00 30
10.00 35
Long
11.00 40
Edat estimada (anys)
12.00 45
13.00
Amfibis i rèptils • Als 80 ja se responsabilitza als peixos depredadors exòtics com a factor de declivi d’espècies d’amfibis y rèptils a l’Estany (Massip, 1993). • Actualment, la granota verda es reprodueix exclusivament fora de l’Estany, en rieres i llacunes semi-permanents (Boix y Feo, 2007). • La tortuga d’estany és encara present, però amb una població ínfima; la perca americana s’ha descrit com un depredador de neonats d’aquesta espècie (Lacomba y Sancho 2004). Estany de Banyoles Dècada 80
2007
Pelophylax perezi
Reproductor (en declive des de 1960)
No reproductor
Bufo bufo
Reproductor (en declive)
No reproductor
Triturus marmoratus
Reproductor en acequias
No reproductor
Lissotriton helveticus
Reproductor en acequias
No reproductor
Natrix natrix
Reproductor (en declive)
Ocasional
Natrix maura
Reproductor (en declive)
Ocasional
Altra fauna afectada per la introducció de peixos exòtics ....?
Foto: Carles Feo
Ànec coll-verd Anas platyrhynchos
Foto: Carles Feo
Rata d’aigua Arvicola sapidus Foto: Carles Feo
Fotja Fulica atra
La introducció de peixos exòtics a l’Estany de Banyoles és la causa del declivi de moltes especies de fauna autòctones des dels anys 50 … És l’únic vector de canvi a la biodiversitat de l’Estany ? Factors negatius:
Factors positius:
• Introducció d’altres espècies exòtiques.
• Bona qualitat de l’aigua.
• Creixement urbanístic en front a la riba de llevant de l’Estany. • Augment d’algunes activitats esportives i de lleure (rem i piragüisme). • Degradació ambiental a la resta de la conca lacustre i del riu Ter.
• Millora progressiva dels hàbitats de ribera des dels anys 90. • Regulació de les activitats esportives i de lleure (RAE 1992). • Protecció legal de l’Estany: Xarxa Natura 2000, Conveni Ramsar, PEIN. •Restauració de zones humides (projecte LIFE 2004-08), i creació del Consorci de l’Estany com a entitat gestora de l’entorn natural.
Evolució recent de la biodiversitat de l’Estany
+
+ Abundancia de las especies autóctonas Bivalvos Peces
Estat ecològic Qualitat de l’aigua i de l’hàbitat
Herpetofauna Aves y mamíferos _ acuáticos
+ Introducció espècies
_
EXTINCIÓN !! 1900
1920
1940
1960
1980
2000
Evolució recent de la biodiversitat de l’Estany
+
Poca informació
Noves Noves introduccions introduccions
Primeres introduccions
Continua la regressió
Recuperació d’hàbitats
Inici de regressió Primeres extincions conegudes
Fuerta regressió Pèrdua acusada de biodiversitat
Estat ecològic Qualitat de l’aigua i de l’hàbitat
+ Abundancia de las especies autóctonas Bivalvos Peces
?
Herpetofauna Aves y mamíferos _ acuáticos
+ Introducció espècies
_
EXTINCIÓN !! 1900
1920
1940
1ª FASE
1960
1980
2ª FASE
2000
3ª FASE
FUTUR
Anàlisi previ de possibilitats per a la recuperació de la biodiversitat lacustre - Control de les espècies intruïdes · Mètodes de control aplicables · Experiències similars en altres llocs · Disseny preliminar de les campanyes de control
Adultos (>2años), 1er año de control
1000
log Población (log N t)
sin control
100
8 campañas de control
14 campañas de control
10
20 campañas de control
1 o
n
d
e
f
m
a Fecha
m
j
j
a
s
Anàlisi previ de possibilitats per a la recuperació de la biodiversitat lacustre - Control de les espècies intruïdes · Mètodes de control aplicables · Experiències similars en altres llocs · Disseny preliminar de les campanyes de control
120000 edad => 2 años
100000
60000
40000
edad = 1-2 años
Fecundidad
80000
20000
0 150
250
350
450
550
Longitud
Fonts: Vila-Gispert 1996; Pou-Rovira 2004
Anàlisi previ de possibilitats per a la recuperació de la biodiversitat lacustre - Control de les espècies intruïdes · Mètodes de control aplicables · Experiències similars en altres llocs · Disseny preliminar de les campanyes de control - Recuperació de les poblacions d’espècies autòctones · Repoblacions i reintroduccions · Reproducció en captivitat o en semi-captivitat · Restauració i rehabilitació d’hàbitats · Recuperació de la connectivitat amb el Terri - Altres mesures per la recuperació de la biodiversitat original · Gestió de la pesca esportiva · Gestió estratègica d’hàbitats - Anàlisi de possibles escenaris posteriors - Indicadors pel seguiment de les poblacions de peixos
ACTUACIONS EN MARXA Control de peixos exòtics invasors ESTUDI PREVI DE VIABILITAT:
Eradicació ? OPCIONS: • Dessecació de la massa d’aigua X X • Enverinament massiu (Per ex. rotenona)
X
• Pesques intensives i sostingudes Control demogràfic per descastament poblacional continuat REPTES: • Assolir una reducció significativa i suficient dels estocs de les espècies exòtiques de peixos • Mantenir a llarg termini aquests estocs reduits MITJANS: • Optimitzar les tècniques de captura • Disseny de campanyes ben ajustat
Control de peixos exòtics invasors
Control de peixos exòtics invasors
Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca
Total captures
13153 Fins 24-12-2010
MSA
LGI
6685 5552
CCA
PFL
SLU
CAU
SER
LGR
TTI
SLA
AAN
GHO
SFL
275 429
58
4
4
2
2
2
132
0
6
Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca 600
CAPTURES TOTALS (FINS 12/10) 500 400
MSA 4
300 200 100 0 25
45
65
85
105 125 145 165 185 205 225 245 265 285 305 325 345 365 385 405 425 445 465 485 505 525 545 565 585
Longitud (mm) 1200
MSA4
900
Perca americana Marcatge-recaptura
Poblaci贸 total
5
600
300
0 sep-10
dic-10
mar-11
jun-11
Data
sep-11
dic-11
Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca
s r a in il m e r p
Captures
Perca americana - Pesca el猫ctrica Classe de talla (mm): 0-80 mm
1000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0
Captures acumulades
s t a t l u s e R 1
2
3
4
5
6
7
2000 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0
8
4000
9000
3500
8000
3000
7000
2500
6000
Classe de talla (mm): 80-160 mm
1
2
3
4
5
6
7
8
1
2
3
4
5
6
7
8
5000
2000
4000
1500
3000
1000
2000
500
1000
0
0 1
2
3
0+
4
5
6
7
8
Campanyes consecutives
0+ 1+
Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca
s r a in il m e r p
Perca americana - Pesca el猫ctrica 1400
Classe de talla (mm): 160-240 mm
Captures
Classe de talla (mm): 240-320 mm
160
1200
140
1000
120
800
100 80
600
60
400
s t a t l u s e R 200
40 20
0
Captures acumulades
180
1
2
3
4
5
0 6
7
8
6000 5000 4000 3000 2000 1000
0 1
2
3
4
1+ a 3+
5
1
2
3
4
5
6
7
8
6
7
8
1000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 6
7
8
1
2
Campanyes consecutives
3
4
5
3+ a 5+
Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca
s r a in il m e r p
Perca americana - Pesca el猫ctrica 30
Classe de talla (mm): 320-400 mm
16
Captures
25
14
20
12 10
15
8
10
6
s t a t l u s e R 5
4 2
0
Captures acumulades
Classe de talla (mm): 400-560 mm
18
1
2
3
4
5
0 6
7
8
140
45
120
40
1
2
3
4
5
6
7
8
1
2
3
4
5
6
7
8
35
100
30
80
25
60
20 15
40
10
20
5
0
0 1
2
3
4
4+ a 7+
5
6
7
8
Campanyes consecutives
>5+
Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca
s r a in il m e r p
Biomassa extreta (Kg)
250
200
150
s t a t l u s e R
Biomassa extreta acumulada (Kg)
Perca americana - Pesca el猫ctrica
100
50
0
1
2
3
4
5
6
Campanya consecutiva
7
8
1400 1200 1000 800 600 400 200
0 1
2
3
4
5
6
Campanya consecutiva
7
8
Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca
s r a in il m e r p
Peix sol - Pesca el猫ctrica 7
Classe de talla (mm): 0-30 mm
Captures
6 5 4
700 600
500 400
3 2
s t a t l u s e R 1
Captures acumulades
Classe de talla (mm): 30-60 mm
800
0 20
300 200 100 0
2500
18 16
2000
14 12
1500
10 8
1000
6 4
500
2 0
0
Campanyes consecutives
Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca
s r a in il m e r p
Peix sol - Pesca el猫ctrica 2000
Classe de talla (mm): 60-90 mm
Captures
1800 1600 1400 1200 1000 800 600
s t a t l u s e R 400
Captures acumulades
200
3000 2500 2000 1500 1000 500
0 8000
0 9000
7000
8000
6000
7000
5000 4000
3000
2000
Classe de talla (mm): 90-120 mm
6000 5000 4000 3000 2000
1000
1000
0
0
Campanyes consecutives
Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca
s r a in il m e r p
Peix sol - Pesca el猫ctrica 2500
Classe de talla (mm): 120-150 mm
90
Classe de talla (mm): 150-210 mm
Captures
80
2000
70 60
1500 1000
50 40 30
s t a t l u s e R Captures acumulades
500
0 6000 5000 4000 3000 2000 1000
20 10 0
200 180 160 140 120 100 80 60 40 20
0
0
Campanyes consecutives
Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca
s r a in il m e r p
Biomassa extreta (Kg)
300 250 200
s t a t l u s e R
150
Biomassa extreta acumulada (Kg)
Peix sol - Pesca el猫ctrica
100 50 0
1
2
3
4
5
6
Campanya consecutiva
7
8
700 600 500 400 300 200 100
0 1
2
3
4
5
6
Campanya consecutiva
7
8
Control de peixos ex貌tics invasors Seguiment i avaluaci贸: informaci贸 de les campanyes de pesca
Estanyol del Vilar - Primavera 2011
Perca americana
Carpa
Peix sol
70
35
60
30
140
50
25
120
40
20
30
15
20
10
10
5
200 180
Captures (Individus)
160
100 80 60 40 20 0
0 0
1
2
3
4
5
6
7
8
0 0
1
2
3
4
5
6
Volta (pesca consecutiva)
7
8
0
1
2
3
4
5
6
7
8
Merci !