L'Enllaç 74 by Consorci Sanitari Integral

En profunditat La mediació intercultural al Consorci Pàg. 4

Parlem amb...

Nosaltres Ruth Ripoll, sobre la unificació de les comissions dels centres sense fum Pàg. 8

Les Rondes de Seguretat del Pacient Pàg. 17

L’Enllaç Número 74, octubre de 2013

Primer Programa Pacient Expert al CAP Sagrada Família

Editorial

El nou marc de condicions de treball er primer cop des que es va constituir el Consorci Sanitari Integral l’any 2000, hem estat capaços de trobar plegats, comitès d’empresa, delegats de personal, representants sindicals dels diferents centres i la direcció, un marc de condicions de treball únic per tal de resoldre les incerteses que es generaven com a conseqüència de la finalització de la ultra activitat i el decaïment del setè conveni col·lectiu de la XHUP, així com per tal de fer front conjuntament a les importants reduccions d’ingressos quantificades en 11,5 milions d’euros que el Consorci Sanitari Integral ha experimentat aquest exercici 2013, en relació amb l’any passat, per tal de garantir la nostra sostenibilitat com a organització.

Les reunions de treball es van desenvolupar de forma molt constructiva, totes les parts van buscar sempre el consens i amb molta implicació de totes les persones que hi van participar. L’acord va ser referendat per un alt percentatge (92,71%) dels treballadors del Consorci afectats per aquest acord, així com per part del Consell Rector, màxim òrgan de govern de la nostra institució. L’acord, formalitzat el passat dia 29 d’octubre, no va contemplar els treballadors de l’Hospital Sociosanitari, ja que com a línia d’activitat assistencial específica es trobaven sota el pacte específic que a tal efecte es va formalitzar sectorialment el passat dia 4 de juliol, però és voluntat de la direcció del Consorci i així s’ha fet l’oferiment als seus representants laborals que es puguin adherir temporalment a les condicions de l’acord intern mentre no es disposi del primer conveni col·lectiu dels centres sociosanitaris, el procés de negociació del qual ja s’ha iniciat. Aquesta manera de fer les coses, és fonamental per tal d’assolir els reptes als que ens estem enfrontant i als que ens vindran.

Si treballem plegats amb objectius compartits i comuns i sempre de forma constructiva d’acord amb els valors i estil de lideratge que com a organització ens hem marcat estic convençut que aconseguirem totes les fites que ens marquem. A l’edició d’aquest mes d’octubre veureu que ressaltem el desè aniversari de les Àrees Bàsiques de Salut de Gaudí i de Sagrada Família, als que els hi vull transmetre formalment en nom de tota la Direcció el nostre més sincer agraïment per l’excel·lent tasca que dia a dia han dut a terme en tots aquests anys, com ho avalen els resultats i l’opinió dels ciutadans adscrits a les mateixes. Personalment vaig tenir l’oportunitat de contribuir en la gènesi d’aquest projecte, llavors en el càrrec de director economicofinancer de l’entitat, dissenyant l’estructura financera per tal de fer viable el projecte constructiu i operatiu, i en la definició i licitació de construccions i provisió d’equipaments, fet del qual en tinc un molt bon record. Tampoc no voldria deixar de fer menció al nou reconeixement que l’Hospital del Dos de Maig ha rebut en relació als premis TOP20, en concret guanyador en la categoria d’Àrea clínica de respiratori. La nostra felicitació al servei de Pneumologia de l’Hospital, així com a tots els serveis que d’altres especialitats els hi donen suport. És un premi col·lectiu i un reconeixement que també se suma a la nominació com a hospital d’excel·lència en gestió global en la seva categoria. D’altra banda, recomano a tots els que encara no hagueu vist el programa que la televisió de Catalunya (Què Qui Com) va emetre el primer d’octubre sobre les Urgències de l’Hospital de Sant Joan Despí, ho feu (trobareu l’enllaç en la pàgina web de TV3); ens fa sentir orgull de com el projecte que va iniciar

la seva singladura al 2010 s’està consolidant. La present edició de L’ENLLAÇ està plena d’excel·lents articles i no me’n voldria deixar cap però recomano especialment la lectura de la nostra experiència de pacient expert al CAP de Sagrada Família i la lectura de l’article sobre les rondes de seguretat de pacients, que creiem que està sent una via molt útil per avançar en aquesta línia estratègica que hem definit, creant un espai compartit entre els directius de l’organització i els professionals de primera línia d’atenció per identificar aspectes que contribueixen a la seguretat dels pacients i promoure la cultura en aquest àmbit. Especial menció a tot allò que ens explica Ruth Ripoll, metgessa de Salut Laboral, en relació amb el “Consorci sense fum”. En aquest sentit crec que encara tenim camí per recórrer tot i que hem avançat molt, hauríem de ser tots molt curosos en evitar que els nostres clients i ciutadans en general, veiessin professionals del Consorci fumant amb bates blanques a les entrades o prop dels nostres centres, l’exemple del professional sanitari és fonamental per tal de contribuir en aquest objectiu de salut pública. MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral

COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap de l’EAP Collblanc PILAR MADRID Gestora del procés d’Hospitalització de l’HDM M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM EVA M. MELENDO Coordinadora del procés Atenció Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació del CSI CATI PADILLA Coordinadora assistencial de Metodologia Infermera EVA PÉREZ Treballadora social de l’HGH ELVIRA QUINTERO Secretària d’Atenció Primària NATÀLIA RIERA Cap de l’EAP Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat ISABEL SALGADO Coordinadora de l’Àrea Maternoinfantil PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH

Sumari

3 Pàgina

1 Portada 2 L’editorial d’aquest número

4 En profunditat: La mediació intercultural al CSI

8 Parlem amb...: Ruth Ripoll, metgessa de Salut Laboral i membre de la Comissió Sense Fum del CSI

10 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els mesos darrers

17 Nosaltres: Les Rondes de Seguretat del Pacient

19 Els nostres clients: Primera experiència del Programa Pacient Expert al CAP Sagrada Família 22 La contra: Mónica Fernández, infermera d’Hospitalització de l’Hospital Dos de Maig

COORDINACIÓ, DISSENY, MAQUETACIÓ I CORRECCIÓ MÒNICA FERNÁNDEZ ANNA MILLÀ SANDRA ROPERO Tècniques de Comunicació Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número. ISSN: 2014-7007

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a comunicacio@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a l’Enllaç digital.

En profunditat

La mediació intercultural als centres del Consorci En aquest article es fa un repàs del que significa la mediació i com ajuda a fer més efectiva la interacció entre el pacient i l’equip sanitari. Es tracta d’un recurs que el Consorci Sanitari Integral disposa per a usuaris des de fa anys.

Arxiu

ANNA MILLÀ sent en unes 80-100 visites al mes, les quals solen requerir més d’una intervenció de la mediadora (presència en la consulta, en la tramitació, etc.). El perfil més comú de persona que accedeix a la mediació és el de dona (70% dels casos) de més de 30 anys i els serveis on requereixen més intervenció són Ginecologia i Obstetrícia i Oncologia.

augment de la població immigrada a Catalunya, sobretot en la primera dècada del nou segle, ha fet que les polítiques sanitàries hagin hagut de tenir en compte les noves necessitats d’una societat cada cop més diversa. El nou perfil d’usuaris ha fet més complexa la interacció assistencial entre els professionals sanitaris i les persones nouvingudes. Les característiques diferencials dels nouvinguts (idioma, bagatge cultural, condicions socials, etc.) planteja nous reptes a l’hora d’establir una comunicació eficaç entre les dues parts.

L’

En aquest context, la mediació intercultural es planteja com una eina per millorar la comunicació i la interacció entre l’usuari nouvingut i el sistema sanitari.

Per zones, segons l’observació del servei de mediació, l’Hospitalet presenta un perfil d’usuari que porta anys a la ciutat però que no parla gens la llengua del destí, tot i que coneix la cultura i l’entorn d’acollida. Al Baix Llobregat, en canvi, la persona, a part de no parlar la llengua, desconeix també altres trets culturals i el funcionament del sistema per on s’ha de moure. La intervenció de la mediadora intercultural es pot donar en tres casos:

Des de fa anys, el Consorci Sanitari Integral disposa d’un servei de mediació intercultural per a tots els seus centres, que està disponible per a usuaris nouvinguts o que desconeixen els circuits bàsics del sistema sanitari català (tramitació, etc.).

- Quan el professional sanitari detecta la necessitat. - Quan el mateix usuari, a través de l’experiència d’altres coneguts, s’adreça a la mediadora. - Quan la mateixa mediadora es presenta als possibles usuaris.

El Servei, que està al càrrec de la mediadora intercultural Ghizlane Taha, és pre-

Al Servei de Mediació destaquen la importància que els professionals sanitaris

5 siguin aquells que es posin en coneixement de la situació a la mediadora quan detectin la necessitat de mediació. Això es pot donar:

Ghizlane Taha, la mediadora intercultural

- En el moment de fer el primer tràmit al centre, normalment de la targeta sanitària. Es pot veure que la persona no parla l’idioma i no comprèn allò que se li està dient o va acompanyada d’una altra persona que li fa de traductora. En aquest cas, és recomanable que es deixi una nota a la fitxa del pacient dient que es requereix la mediació, trucar a la mediadora per informar-la de les properes dies de la visita o, fins i tot, donar-li al pacient les dades de contacte de la mediadora. - A la primera visita, el professional sanitari pot detectar els problemes citats anteriorment. A vegades és difícil detectar-los perquè la persona pot assentir i donar senyals que ha entès el que li han explicat. En aquest cas, si és en horari disponible i no hi ha la possibilitat que es desplaci al lloc, la mediadora pot fer la mediació per telèfon. En el cas que la mediadora no estigui disponible, es pot trucar al número de telèfon de CatSalut Respon (061) per demanar assistència puntual, i després posar-se en contacte amb la mediadora per visites posteriors. - Quan el professional sanitari detecta que el pacient pot no estar complint bé al tractament. És molt important, en qualsevol cas, que es pugui comptar amb la mediadora per a futures cites al centre, més encara que recomanar ell pacient que l’acompanyi un familiar i un conegut. Per al bon desenvolupament de l’acte sanitari i per pre-

Horari Dilluns, dijous i divendres: de 8 a 15.30 hores Dimarts: de 13 a 17 hores Dimecres: 8 a 11.30 hores Telèfon Despatx: 93 440 75 00, extensió 3919 Mòbil: 672 201 241 Adreça electrònica mediaciointercultural@sanitatintegral.org

servar la confidencialitat, les visites haurien de ser individualitzades i en cap cas permetre que sigui un menor qui acompanyi al pacient.

En la següent entrevista, la mediadora intercultural, ens explica la importància d’aquest punt i una mica més de la seva feina.

En profunditat

- Quin és punt de partida de la mediació intercultural? - Sempre és el pacient. La mediació intercultural ha de començar treballant amb el pacient primer. Tot i que a vegades ens truquen al mateix moment per fer la mediació, el treball ha de començar abans. Primer la persona que fa de mediadora ha de conèixer qui és el pacient, quin origen té, d’on ve i com, el seu nivell cultural, etcètera, per tal d’entendre la seva realitat i així poder introduir-lo en el sistema. - Quins aspectes es treballen? - Els hi donem la informació perquè puguin entendre com funcionen les coses aquí i preparar-los per a la visita. Els hi informen sobre la importància de seguir el tractament, de fer les visites tal i com s’especifiquen, del seguiment... - No es tracta de fer només les traduccions... - No. I això és una de les coses que s’ha de ressaltar. La mediació treballa per fer de pont entre cultures. - Per què no és convenient que els professionals demanin al pacient portar algú perquè els tradueixi? - Per diferents raons. Una d’elles és perquè això implica que molts cops la persona que acompanyarà el pacient serà un fill, que és qui ja s’ha criat aquí, i això implicarà que deixi d’anar a l’escola si és menor. En cap cas, el professional sanitari hauria d’aceptar que la traducció la fes un menor. En segon lloc, en el cas especialment de les dones, per temes culturals l’accés al cos de mare no és adequat i hauria de ser tractat sense la presència dels fills.

Ginecologia i Obstetrícia és el servei que aplega més intervencions de la mediadora

- Quines altres raons? - No s’ha de perdre de vista mai el tema de la confidencialitat. La informació mèdica és personal i hauria de concernir només el pacient. El fet de demanar que un familiar o un conegut faci de traductor, ja el posa en coneixement de dades personals que potser no hauria de disposar. - La cultura també influeix... Per raons culturals, hi ha determinades malalties que no són ben acceptades i el fet de tenir-les pot suposar un aïllament dins de la comunitat o fins i tot el divorci. Estem parlant de casos, com per exemple, de càncer o, en el cas de les dones, del fet de no poder tenir fills. Això pot arribar a provocar un greu perjudici a la persona i per aquesta raó, tampoc s’hauria de permetre que familiars o coneguts facin la traducció. D’altra banda, també hem de tenir en compte que la persona

que fa de traductor pot ometre alguns aspectes o no donar-los la importància que tenen. També ens podem trobar que la persona que fa de traductor no sàpiga fer-la bé però que no ho vulgui demostrar davant del seu familiar per no perdre la seva autoritat i confiança. - És millor sempre les visites individualment? - Seria preferible, especialment quan s’ha de comunicar situacions especials o greus. - Hi ha alguns serveis especialment sensibles al fet que hi sigui la mediadora? - En tots és important fer la intervenció si es detecta una necessitat, però especialment en Ginecologia i Obstetrícia i Oncologia. També ho és en Endocrinologia i Nutrició i en les visites de pediatria d’atenció primària.

Parlem amb...

Ruth Ripoll, metgessa de Salut Laboral a l’Hospital Dos de Maig

“Treballem unificant criteris per un Consorci Sense Fum” En aquest 2013, el Consorci Sanitari Integral ha decidit unificar les comissions sense fum, que cada centre tenia desenvolupades, en una Comissió Sense Fum transversal i única per tota l’entitat. Gràcies a aquest nou sistema organitzatiu, els projectes i accions es desenvolupen dins d’un únic marc, tot aconseguint arribar a tots el professionals i usuaris de manera homogènia. Aquesta comissió és multidisciplinària, ja que compta amb l’experiència de diferents professionals del CSI conscienciats en la lluita contra l’adicció al tabac. Ruth Ripoll, metgessa de Salut Laboral és una de les impulsores del projecte. SANDRA ROPERO

Ruth Ripoll, a la Unitat de Salut Laboral de l’Hospital Dos de Maig.

uin ha estat el motiu per crear aquesta única Comissió Sense Fum? - El motiu principal ha estat el desig de crear un Consorci Sense Fum, englobant tots els centres i tots els àmbits assistencials (hospitals, atenció primària, les residències...). Si treballem com un conjunt,

aconseguirem que el missatge arribi a tothom i amb més força perquè és un missatge únic des d’un únic emissor. A més, Salut Laboral és un Servei transversal i així podem controlar i assessorar molt millor els professionals que decideixen deixar de fumar. Poden comptar amb nosaltres en tots els centres.

-Com s’organitzaven anteriorment les comissions dels centres? - Tots els centres del Consorci estaven dins de les xarxes públiques sense fum creades per la Generalitat, però cada centre anava una mica al seu aire, no treballem plegats. Els hospitals tenien comissions que funcionaven de manera

9 independent, i darrerament estaven poc actives. Per la seva part, els Centres d’Atenció Primària dissenyaven accions i campanyes pròpies. Es va decidir que era molt millor treballar de manera integradora. -Gràcies a aquesta nova organització, quins avantatges heu aconseguit? - L’avantatge més significatiu ha estat l’optimització, tant de recursos com d’esforços. Ara treballem unificant criteris i entre les idees d’uns i les experiències dels altres, aconseguim millors resultats. -Quins són els professionals que conformen aquesta Comissió? - Hem aconseguit una comissió àmplia i participativa, amb professionals de direcció, afers socials, comunicació, pneumologia, salut laboral, atenció primària i de la línia social. Tenim facultatius, infermeres, treballadors socials, tècnics, etc. Gràcies a aquest equip multidisciplinari podem dissenyar projectes transversals i integradors per a tots els usuaris i els professionals. -Quins són els objectius principals que us heu marcat? En primer lloc, aconseguir que en els nostres centres se segueixi la legislació vigent que obliga els centres sanitaris a ser espais lliures de fum, que vol dir que tot el recinte és lliure de fum. Hem d’aconseguir que usuaris i professionals no utilitzin els exteriors dels centres per fumar. A més hem d’impulsar que els nostres professionals siguin promotors de la salut, aconsellant i ajudant els usuaris fumadors a emprendre mesures per iniciar la seva deshabituació tabàquica. Aquest punt és fonamental, nosaltres com a professionals de la Salut tenim una

responsabilitat amb els nostres pacients, i la comissió vol ajudar els professionals del CSI a aprendre a aconsellar correctament, tot oferint les millors solucions en cada cas. Per últim, jo crec que un dels objectius més importants és oferir els nostres professionals motius i suport per deixar de fumar. El procés de deshabituació tabàquica pot ser dur i moltes vegades és necessari el seguiment per part de l’equip de Salut Laboral per aconseguir el seu objectiu. Nosaltres estem encantats de fer tot el possible per ajudar-los. -Com valores la feina desenvolupada aquests primers mesos per la Comissió? La veritat és que la Comissió està fent un bon treball, ens reunim periòdicament i abordem diferents problemes o projectes. Per exemple, des de la Comissió aquest any hem impulsat una campanya per deixar de fumar, que es va iniciar per commemorar el Dia Mundial Sense Tabac, el 31 de maig. I va ser un èxit! -Explica’ns com es va dissenyar aquesta campanya? Què volíeu aconseguir? - La Comissió tenia el repte de plantejar, per primer cop, accions de conscienciació comunes per a tot el CSI, dins d’una única campanya. Amb aquesta necessitat vam contactar amb l’Àrea de Comunicació, que ens va ajudar en el disseny d’una estratègia en tres nivells comunicatius (professionals, usuaris ingressats i societat en general). Vam engegar accions per a cada un d’aquests nivells, que van rebre una gran acollida. El lema central de la campanya era ‘Deixar de fumar té premi’; amb el que volíem

allunyar-nos d’una visió negativa i reforçar l'actitud positiva de deixar el tabac. Vam jugar amb la paraula “premis”, ja que podien ser molt diversos, des de materials (com els premis del programa de deshabituació pels professionals que s’engegava amb Salut Laboral) com intangibles (millor salut, major qualitat de vida, etc). -I quines accions destacaries d’aquesta campanya? Jo em quedaria amb tota la campanya, ja que l’èxit va estar en unificar-ho tot sota un mateix lema; però si haig de destacar una de cada, hem quedo amb el Programa ‘El 31 de maig té premi: deixa de fumar amb Salut Laboral, de comunicació interna, que consistia en què els professionals que desitjaven deixar de fumar s’apuntaven a Salut Laboral, i si durant un any aconsegueixen el seu objectiu, el 31 de maig de 2014 se’ls hi atorgarà un premi per part del CSI. De comunicació externa, potser allò que més em va agradar van ser les estovalles que es van repartir entre els usuaris hospitalitzats, encara que també hi eren a les cafeteries dels professionals. El material estava sobretot enfocat a conscienciar els malalts ingressats.

Breus

El CAP Sagrada Família compleix 10 anys iumenge 6 d’octubre, el CAP Sagrada Família va celebrar els seus primers 10 anys de servei d’atenció primària al Barri de la Sagrada Família, tot prestant servei a una població de més de 52.000 habitants.

El 2003 s’inagurava l’edifici del CAP, situat al carrer Còrsega 643, amb una superfície de 3.000 metres quadrats; on es troben ubicades les àrees bàsiques de salut (ABS) Gaudí i Sagrada Família. Els professionals del centre, tant els actuals com aquells que han treballat al CAP al llarg d’aquests primers 10 anys de vida, van celebrar l’aniversari el mes de novembre a les instal·lacions del CAP.

Cum Laude per a la tesi doctoral del pneumòleg Àlex Roger lex Roger, pneumòleg adjunt al Servei de Pneumologia del CSI, ha rebut un Cum Laude en la presentació de la seva tesi doctoral “Estudios clínicos de Neumonitis por hipersensibilidad: espartosis, suberosis y pulmón del cuidador de aves”.

Recentment, el Dr. Roger també ha publicat un estudi relacionat amb l'asma, el primer en l'àmbit internacional que analitza el grau de coneixement de les persones asmàtiques al·lèrgiques sobre les seves pròpies al·lèrgies. L'article, disponible a la revista científica de la SEPAR Archivos de Bronconeumología (Arch Bronconeumol 2013; 49 (7): 289-296), aporta dades molt rellevants com ara que només el 33% dels asmàtics al·lèrgics coneixen bé la seva malaltia i es cuiden de forma correcta.

Àlex Roger, el tercer per l’esquerra.

11 Nou projecte per a l'avaluació i el tractament del dolor Hospital transversal ha posat en marxa el projecte e-pract, sobre la millora de l'avaluació i el tractament del dolor en pacients ingressats, amb la col·laboració de la fundació Avedis Donabedian.

L’

El projecte e-pract es du a terme amb la finalitat de millorar l'avaluació sistemàtica del dolor en unitats d'atenció hospitalària i sociosanitària i reduir la freqüència de pacients ingressats amb dolor agut no tractat. Aquest projecte tindrà una durada aproximada de dos anys i es durà a terme en totes les seus del l'hospital amb la implicació de tots els professionals assistencials. Es va iniciar al juliol a quatre unitats pilot i s'anirà ampliant a la resta d'unitats de forma progressiva.

Programa de Voluntariat de lectura a l'HDM l Consorci Sanitari Integral, conjuntament amb la Biblioteca Sagrada Família, va engegar a finals de setembre un programa de voluntariat de lectura per als pacients hospitalitzats a l'Hospital Dos de Maig.

Les visites dels voluntaris són els dimecres; en horari de tarda, inicialment d’una hora (de 16 a 17 hores) i compten en un principi amb dos voluntaris, encara que el projecte està en fase d'inici i és possible que augmenti segons la demanda. Aquesta iniciativa forma part dels actes comunitaris que els centres del Consorci desenvolupen com a part de la responsabilitat social corporativa de l'entitat. Una situació d’hospitalització pot provocar estats d’angoixa, solitud, aïllament o avorriment en el pacient. L’hospitalització no afecta només a les persones en aquesta

situació, sinó que també pot tenir repercussions negatives per a la família i els acompanyants. Avui tothom valora el paper positiu que l’acompanyament de voluntariat pot tenir durant l’estada dels pacients a l’Hospital.

VII Concurs de fotografia i Acte de reconeixement als professionals del CSI om ja és habitual al Consorci Sanitari Integral, al finalitzar l’any i coincidint amb l’arribada del Nadal, organitzarà l’acte de Reconeixement als professionals que porten 25 anys a la casa i a aquells que han causat baixa definitiva per malaltia o jubilació durant el 2013.

Aquest any l’acte se celebrarà a l’Auditori de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, tal i com ja es va fer el 2012, D’altra banda, el Consorci ha convocat

una nova edició del Concurs de fotografia, que aquest any compleix la seva setena edició. La temàtica del concurs és lliure. Tots els professionals podran presentar dues fotografies, en format digital i físic, que no hagin estat presentades en anteriors concursos (consulteu les bases a l’Enllaç Digital). Un jurat d’experts escollirà les dues millors fotografies, atorgant el primer i segon premi (estada a Madrid i cap de setmana rural). El tercer classificat (Premi

dels professionals) serà escollit a travès del web oficial del concurs. Les tres fotos guanyadores, conjuntament amb les altres nou, també escollides pel jurat (finalistes), il·lustraran el calendari corporatiu del Consorci per al 2014. Enguany només s’editarà en format digital. Teniu fins el 5 de desembre, a les 15.00 hores, per entregar tota la documentació als Punts de Comunicació de l’Hospital Dos de Maig, l’Hospital General i l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi.

Breus

El Consorci Sanitari Integral participa en un vídeo del Consell Consultiu de Pacients l Consorci Sanitari Integral ha participat en l’elaboració d’un vídeo per a la I Jornada del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya, que ha organitzat el Departament de Salut.

Les imatges dels espais hospitalaris del vídeo es van enregistrar a les instal·lacions de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i va comptar amb la participació com a figurants d’alguns professionals de l’entitat. Aquest treball ha estat una iniciativa de l’humorista Jordi LP i el compositor Pep Sala, autors de la cançó elaborada con a himne del Consell i en la qual han participat personalitats de diferents àmbits com Johan Cruyff, Lucrecia, Risto Mejide, Xavi Hernández, Eduard Estivill o Gerard Quintana, entre d’altres. El vídeo es va presentar el passat 27 de setembre a la I Jornada del Consell Consultiu de Pacients, sota el lema “Compartir per avançar” i durant la qual es va fer

un reconeixement al Consorci per la seva col·laboració. El Consell Consultiu de Pacients de Catalunya és l’òrgan assessor representatiu de les associacions de pacients davant l’Administració catalana que permet donar veu directa als pacients mitjançant la proposta dels assumptes que considerin oportuns, i possibilita la participació en el procés d’elaboració de les polítiques d’atenció sanitària del Departament de Salut.

El Consorci, reconegut un cop més pel model d'atenció integral Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha avaluat l'experiència del Consorci Sanitari Integral “Abordatge d'atenció als pacients crònics complexos a l'Hospitalet Nord i Baix Llobregat i Fontsanta”.

L’

Un equip d'avaluadors de l'Agència l'ha

Les Urgències de Sant Joan Despí, protagonistes del Què, Qui, com de Televisó de Catalunya

qualificada de “Destacada”, un cop analitzada, tot i que encara falten alguns punts per desenvolupar per tal que sigui finalista. L'AQuAS ha destacat l'esforç continuat per part del Consorci i ha animat a la institució a seguir compartint les bones pràctiques per tal de millorar la qualitat i l'eficiència del sistema sanitari català.

rgències: quan el temps importa és el títol de l'episodi que el C33 de Televisió de Catalunya va emetre l'1 d'octubre.

Durant una setmana, la reportera Georgina Pujol va conviure amb els professionals del Servei d'Urgències del Consorci Sanitari Integral a l'edifici de l'Hospital de Sant Joan Despí. També va acompanyar el SEM en la seva recepció de pacients i en el trasllat de pacients entre l'Hospital de Bellvitge i el Consorci Sanitari Integral. Més informació: http://blogs.tv3.cat/quequicom

13 Dos de Maig, guardonat als Premis Hospitals TOP 20 ’Hospital Dos de Maig ha estat guardonat amb el Premi Top 20 a la categoria d’Àrea clínica de Respiratori, categoria on ja va ser finalista l’any 2011.

Publicació internacional sobre el paper d'infermeria en l'artritis reumatoide

Dins de la categoria d’Hospitals sense cirurgia toràcica, la consultora Iasist ha valorat molt positivament els bons resultats dels pacients de respiratori, en l’índex de mortalitat, la reiteració d’ingressos i readmissions, així com l’índex d’estades ajustat per risc, el funcionament estàndard per pacient i els episodis d’hospitalització motivats per malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i insuficiència respiratòria, atesos pel Servei de Medicina Interna i el Servei de Pneumologia del centre. públics i 35 privats. A més, l’Hospital Dos de Maig ha quedat finalista en la gestió clínica global, aconseguint la sisena posició entre els 26 hospitals que es presentaven a la seva categoria. A l’estudi d’Hospitals Top 20, Benchmarks per l’Excel·lència, s’han presentat un total de 162 centres, 127

Silvia Garcia i Hèctor Corominas.

Aquests reconeixements són el fruit de la bona tasca dels professionals, que treballen per aconseguir l’excel·lència sanitària, en l’assistència, la gestió i la seguretat del pacient, tot oferint el millor servei possible.

Nova plataforma per a la notificació d’esdeveniments adversos l Departament de Salut ha substituït aquest any el sistema de notificació d'esdeveniments adversos, utilitzat fins ara (SiNASP), per una nova plataforma de notificació anomenada TPSC Cloud. La plataforma, operativa des d'abans de l'estiu, per a la notificació d'esdeveniments adversos relacionats amb la seguretat dels pacients, està sent implantada a tots els centres de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública.

TPSC Cloud, de moment, sols per a ús de centres hospitalaris, té dues modalitat d'accés; una per a l'àrea del Baix Llobregat-l'Hospitalet i l'altra per l'àrea de Barcelona. Accés: Favorits d’Explorer. Més info: Enllaç digital.

a publicació British Journal of Nursing (Revista anglesa d'Infermeria) acaba de publicar l'article “Nurse management of cardiovascular risk factors in rheumatoid arthritis” [La gestió d'infermeria sobre els factors de risc cardiovascular en l'artritis reumatoide], escrit per Silvia Garcia, infermera clínica de la Unitat de Reumatologia, i Hèctor Coromines, cap de la Unitat de Reumatologia del Consorci Sanitari Integral. A l'article s'expliquen els resultats de l'experiència de la infermera especialista, i el paper educador a l'hora de reduir els principals factors de risc cardiovascular com ara deixar de fumar, perdre pes, una dieta baixa en greix o la pràctica regular d'exercici, especialment en la patologia de l'artritis reumatoide. (Nota bibliogràfica: British Journal of Nursing, 2013, Vol 22, No 14).

Breus

Jornada sobre l’Alzheimer al Moisès Broggi n any més, l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi ha acollit la conferència anual que l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Baix Llobregat (AFABL) ha organitzat amb el Consorci Sanitari Integral (CSI), el Servei d’Atenció Primària del Baix Llobregat Centre i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, amb motiu del Dia de l’Alzheimer.

Aquest any, el tema de la Jornada ha estat: “Els experts més a prop; L’Alzheimer i els serveis d’atenció primària i especialitzada; Avantatges de la targeta Cuida’m”. Hi Hhan participat com a ponents: Àngel Jover, director del SAP Baix Llobregat Centre; Asun Ávila, neuròloga del CSI, i Marta Balagué, neuropsicòloga del CSI. A l’acte de presentació, celebrat a l’Audi-

tori de l’Hospital de Sant Joan Despí, hi van ser presents també Albert Pons, director assistencial del CSI; Ester Moral, cap del Servei de Neurologia; Joan Bello,

cap de l’Àrea d’Atenció Integrada Malalties Neurodegeneratives; M. Rosa Giner, presidenta d’AFABL, i Antoni Poveda, alcalde de Sant Joan Despí.

Grups de rehabilitació respiratòria a l'Hospital de Dia Sociosanitari l Consorci Sanitari Integral ha endegat un grup de rehabilitació per a pacients amb patologia respiratòria crònica, provinents dels dispositius sanitaris de la seva zona de referència de l’Hospitalet-Baix Llobregat.

Es tracta d’un programa de tres mesos de duració per grup, que té la finalitat de millorar la funcionalitat i la qualitat de vida de pacients amb malalties respiratòries que són propensos a patir descompensacions i per als quals està document que aquests tipus de programes milloren el seu estat de salut i poden reduir el nombre de descompensacions.

Es tracta d’un programa establert entre el Servei de Geriatria-Àrea Sociosanitària, el Servei de Rehabilitació i el Servei de Pneumologia del Consorci Sanitari Integral. Per fer-lo efectiu, aquest equip multidisciplinari ha establert un circuit, al qual el pacient pot entrar derivat per qualsevol dispositiu que detecti la necessitat (atenció primària, especialitzada, sociosanitària...) amb la coordinació de la responsable de Gestió de casos del Consorci.

amb la col·laboració de la gestora de Casos del Programa d’Atenció a Pacients Crònics Complexos (que fan l’avaluació inicial). - Una fisioterapeuta (que du a terme el programa d’activitat física). - Una terapeuta ocupacional (que treballa les activitats de la vida diària). - Una infermera (que se n’ocupa de l’educació sanitària). - Una dietista (que se n’ocupa de la intervenció nutricional).

L’equip sanitari que du a terme les sessions està format per: - Un pneumòleg i un metge rehabilitador,

Un cop acabades les 12 setmanes, l’equip sanitari fa una valoració final per comprovar la progressió del pacient.

15 El Consorci Sanitari Integral, reacreditat per a la docència l Consorci Santirari Integral torna a ser acreditat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, per a la docència en la formació sanitària especialitzada (MIR i IIR-Llevadora).

tranversal. Les unitats docents i el número de residents seran els mateixos que des del 1990 estaven acreditats a l’Hospital General de l’Hospitalet. Les places de residents són:

Enguany, aconsegueix l’acreditació per a docència amb el nou model d’Hospital

• 2 per a Medicina Interna

• 1 per a Cirurgia General • 1 per a Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia • 1 per a Anestèsia i Reanimació • 1 per a Geriatria • 1 per a Obstetrícia i Ginecologia • 3 per a Infermeres Internes Residents, especialitat llevadora (IIR-Llevadora)

Breus

Segona visita del projecte Erasmus a les residències

Programa psicosocial a la Residència Collblanc Companys Socials l setembre es van reiniciar les xerrades-col·loqui mensuals que els professionals de la Residència Collblanc Companys Socials han ideat per afavorir el contacte entre els familiars dels usuaris del centre. El cicle de xerrades tracta diferents aspectes de l’atenció en la gent gran, amb la finalitat de fomentar l’intercanvi d’experiències, dubtes i altres. Cada xerrada la condueixen la treballadora social i la psicòloga del centre. Les properes són:

06/11/2013: L’atenció centrada en la persona. Potenciant l’autonomia. 04/12/2013: Relacions intergeneracionals. La importància de la família. l 4 de d’octubre, la Residència Francisco Padilla va rebre la visita de set residents de la Residència Collblanc Companys Socials, amb alguns treballadors d’aquest darrer centre, tal i com estava planificat al projecte “Erasmus per a la gent gran”. Els visitants van fer un recorregut guiat pel centre i van conèixer els residents de Francisco Padilla, amb els que van fer un exercici d’estimulació cognitiva en un ambient ludicofestiu.

Logopedes japoneses visiten el Servei de Rehabilitació

L’objectiu del projecte Erasmus és promoure les relacions socials dels usuaris, facilitar el contacte i establir sinergies entre els professionals de ambdós centres. Tot això aplicat a l’atenció centrada en la persona. La primera visita del projecte es va fer al maig. D’altra banda, les residències continuen amb les seves habituals activitats adreçades als usuaris. A la Residència Collblanc Companys Socials van rebre una actuació amb cançons del Casal Provençana per donar la benvinguda a la tardor el 23 de setembre; també van fer la sortida anual al Camp Nou per gaudir de la visita guiada per voluntaris el 26 de setembre i finalment van celebrar una diada dedicada a la mascota, com va fer la Residència Francisco Padilla. Amb el nom d’Animalades, el 7 d’octubre familiars d’usuaris i professionals del centre van portar les seves mascotes (imatge) perquè els usuaris interactuessin amb elles, com va fer al juny la Residència Francisco Padilla.

l 21 d’octubre, dos logopedes japoneses visitaren el Servei de Rehabilitació del Consorci a l'Hospital del Llobregat, amb la finalitat de conèixer de primera mà com es du a terme la rehabilitació de pacients amb pròtesis fonatòria i veu erigmofònica. Les logopedes pertanyen a una empresa que fabrica productes per a pacients laringuectomitzat, la qual assessora sovint al Consorci en la rehabilitació d’aquestes pacients. En aquest cas, la col·laboració va estar a l’inrevés, aprofitant l’assistència de les logopedes japoneses a un congrés celebrat a Barcelona.

Nosaltres

Les rondes, una eina per promoure la Seguretat dels Pacients a tots els nivells de l’organització El Consorci Sanitari Integral ha començat a aplicar aquestes accions com a millora derivada dels resultats de l’enquesta de seguretat del pacient. Els resultats es podran consultar aviat a través del portal de Seguretat del Pacient.

any 2012 es va fer la segona enquesta de cultura de seguretat del pacient en els centres del Consorci Sanitari Integral (CSI) amb la finalitat de conèixer l’impacte de la implantació del sistema de notificació d’esdeveniments adversos (SINASP), les accions formatives entorn a la seguretat dels pacients i la implantació de pràctiques segures (llista de verificació quirúrgica, prevenció de les complicacions anestèsiques, la identificació inequívoca dels pacients, la prevenció de caigudes, el rentat de mans, 5s, entre d’altres).

L’

Malgrat que els resultats van revelar pocs canvis en relació amb l’enquesta que s’havia fet l’any 2009, des de l’Àrea de Seguretat del Pacient som conscients de que els canvis de cultura són lents. No obstant això, cal que seguim en la línia de promoure a tota l’organització les pràctiques segures relacionades amb la seguretat del pacient i els comportaments relacionats amb la cultura de la seguretat (podeu veure els resultats al número 71 de L’ENLLAÇ). Aquestes pràctiques o comportaments segurs impliquen a tots els àmbits jeràrquics de les organitzacions. Algunes de les dimensions de la cultura de la seguretat dels pacients que explorava l’enques-

Ronda de seguretat corresponent a l’Hospital de Dia de Sant Joan Despí.

ta eren: les actuacions dels comandaments intermedis (caps de servei i comandaments infermers) per a la coordinació i promoció de la seguretat; la notificació d’esdeveniments adversos; la resposta no punitiva davant dels errors; la comunicació oberta i franca entre els professionals entorn als esdeveniments que es produeixen; el suport de la direcció als temes relacionats amb la seguretat del pacient, entre altres.

Fruit dels resultats de l’enquesta es varen recomanar una sèrie d’accions de millora, una de les quals va ser el que s’anomenen “Rondes de seguretat” (a partir d’ara Rondes). La finalitat de les Rondes és crear un espai compartit entre els directius de l’organització i els professionals de primera línia d’atenció per identificar aspectes que contribueixen a la seguretat dels

Nosaltres

pacients i promoure la cultura, i a la vegada fer visible la implicació dels líders formals de l’organització (directius, gestors de procés, coordinadors i caps de servei). Des del 2010 ja hi havia experiència en les Rondes a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospitalet (fruit del programa Bacterièmia zero) i que des del 2012 també es fan al Servei de Medicina Intensiva de Sant Joan Despí. QUÈ SÓN LES RONDES? Una ronda és l’acció de donar voltes a alguna cosa. En aquest cas se li dona voltes als temes relacionats amb la Seguretat del Pacient en tots els àmbits del CSI. COM ES FAN? Primer de tot la persona coordinadora de l’àrea o unitat recull algunes dades relacionades amb la seguretat del pacient de la seva àrea i s’elabora una graella amb els resultats de l’observació; aquests resultats es donen a conèixer a tots els professionals de l’àrea o unitat. Aproximadament una setmana després es fa una reunió entre tot el personal de l’àrea o unitat present aquell dia, la persona coordinadora, la persona gestora del procés corresponent, un membre de l’àrea de Seguretat del Pacient i un membre de l’equip directiu. Aquesta reunió es fa en el mateix lloc de treball; s’analitzen els resultats de les observacions fetes i es recullen els comentaris que qualsevol membre de l’equip assistencial pugui aportar per millorar el dia a dia del treball a l’àrea o unitat. El membre de l’equip directiu recull les aportacions i propostes de millora. QUIN ENFOCAMENT SE LI HAN DONAT? Els objectius de les Rondes són:

Nivell de compliment dels criteris de risc observats que estan per sota del 85%

• Comentar amb el personal assistencial els esdeveniments adversos que s’han produït a l’àrea i altres. • Comentar els resultats obtinguts en els audits més recents: identificació, rentat de mans, etc., i dels aspectes que s’han observat amb la graella de la ronda uns dies abans. • Conèixer i comprendre les dificultats que té el personal per complir els procediments o estàndards i vetllar per la seguretat dels pacients. Les primeres Rondes s’han fet als tres centres hospitalaris de l’Hospitalet i Sant Joan Despí. Han estat molt dirigides a l’observació d’aspectes relacionats amb la contribució d’infermeria a la seguretat dels pacients. Els criteris que s’han observat en general han estat: la prevenció de caigudes, la identificació inequívoca, la prevenció de riscos relacionats amb l’admi-

nistració de la medicació, el rentat de mans, apòsits, vies, check list, etc. CONSOLIDACIÓ En aquest moments ja s’han començat a fer les rondes a tots els hospitals de l’Hospitalet, Sant Joan Despí i Barcelona i s’està treballant per millorar tant la dinàmica com l’objecte de les observacions i per estendre les rondes a altres àmbits de l’organització. Si esteu interessats en conèixer els resultats de les Rondes que s’han fet, hi podreu accedir en breu a través de la portal de Seguretat del Pacient. LENA FERRÚS ARACELI LÓPEZ ÀNGELS VERNET TERESA ROIGÉ Àrea de Seguretat dels Pacients

Els nostres clients

I Programa Pacient Expert al CAP Sagrada Família A l’abril de 2013 es va engegar la primera experiència del programa Pacient Expert al CAP Sagrada Família. És el primer centre d’atenció primària del CSI que desenvolupa aquest projecte i, després dels quatre mesos de sessions, el balanç és molt positiu, tant per als organitzadors com per als pacients que han participat en el programa. SANDRA ROPERO

D’esquerra a dreta: Antoni Vericat (metge de família), Núria Bertolín (infermera), Isidre Donadeu (pacient expert en MPOC), Pepi Valverde (infermera) i Carlos Romero (metge de família / responsable de l’ativitat Comunitària del CAP Sagrada Família).

any 2006, l’Institut Català de la Salut va engegar un nou programa a l’Atenció Primària de Barcelona Ciutat: el Programa Pacient Expert (PE). Aquesta primera experiència es va englobar dins del Projecte de Gestió de Patologies en Insuficiència Cardíaca, amb la finalitat de

L’

potenciar l’autocura, la corresponsabilitat i l’autonomia dels pacients. Perquè l’objectiu principal del Programa Pacient Expert és facilitar les claus als pacients crònics per a una correcta gestió de la malaltia, gràcies als coneixements que transmet un pacient amb experiència i

que ha aconseguit controlar la malaltia. Al llarg dels anys, molts centres s’han adherit al programa i, en 2013, ha estat el CAP Sagrada Família qui ha engegat la seva primera experiència amb el Programa Pacient Expert en Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC).

Els nostres clients

L’11 d’abril es va celebrar la primera reunió, on el pacient expert Isidre Donadeu va rebre els 14 pacients interessats en participar en el programa. Però abans d’aquella data, es va desenvolupar durant mesos una tasca prèvia de cerca (del pacient diagnosticat idoni), d’aprenentatge (havia d’assolir tots els coneixements sobre la malaltia per poder fer front als dubtes dels assistents); així com de disseny del programa i elecció dels candidats idonis. FASE 1: CERCA I PREPARACIÓ DEL PE Una vegada va decidir adherir-se a aquest programa, es va crear el grup d’experts clinico-assistencials en MPOC del CAP Sagrada Família que liderarien el projecte: Antoni Vericat, metge de l’ABS Gaudí, les dues infermeres Núria Bertolín i Pepi Valverde, amb la col·laboració del responsable de les activitats comunitàries del CAP, Carlos Romero. La seva funció va ser buscar entre els pacients que patien la malaltia crònica objecte del Programa (MPOC) a aquell pacient que complia amb els criteris necessaris: coneixement de la malaltia i control de la mateixa, esperit de voluntariat (és una acció no retribuïda), temps, interès per temes clínics i amb capacitats comunicatives que transmetin empatia. Aquesta darrera característica era fonamental: s’havia de trobar una persona amb la qual els assistents s’identifiquessin i amb el que establissin una relació de confiança per poder expressar aquells dubtes que normalment no es verbalitzen en una consulta mèdica. El resultat d’aquella cerca va donar com a resposta la integració en l’equip d’Isidre Donadeu, que va ser escollit entre cinc candidats.

Organitzadors i pacients del primer programa Pacient Expert en MPOC.

Les setmanes següents, els experts van preparar l’Isidre per ser capaç de gestionar un grup de pacients perquè a la finalització del Programa arribessin a ser capaços de responsabilitzar-se de la pròpia malaltia i autocuidar-se, identificar els símptomes i respondre davant d’ells, així com adquirir eines per gestionar l’impacte físic, emocional i social. El següent pas va ser dissenyar el contingut de les nou sessions formatives, i es van resoldre els dubtes que anaven sorgint. Per últim, es van escollir els 14 pacients que formarien aquesta primera experiència (número que finalment va quedar reduït a 11 després de les primeres sessions). Aquesta fase va ser un treball en equip, on cada professional va aportar la seva experiència envers la malaltia i el tracte diari amb pacients.

Principals objectius - Aconseguir la implicació i la satisfacció dels pacients. - Millorar la qualitat de vida, els coneixements i els hàbits i estils de vida. - Fomentar l’autocura. - Millorar el compliment terapèutic - Disminuir les visites als centres d’atenció primària - Disminuir ingressos hospitalaris i visites a urgències.

21 FASE 2: EXECUCIÓ DEL PROGRAMA Des de l’11 d’abril, i al llarg de tres mesos, els pacients van assistir tots els dijous a les sessions programades d’una hora i trenta minuts. Cada setmana es va abordar un dels aspectes de la malaltia, com els símptomes, la medicació, hàbits saludables, efectes psicològics, etc. El grup es va confeccionar amb un màxim de 14 assistents per garantir una comunicació fluïda i efectiva entre els participants. Totes les sessions van ser dirigides per l’Isidre Donadeu, mentre que l’equip clínic actuava com a observador, sense interacció activa a les sessions, però sí posteriorment, com a formadors i assessors del PE. FASE 3: AVALUACIÓ Una vegada finalitzada l’experiència, va ser el moment de valorar quantitativa i qualitativament l’èxit del programa. Pel que fa a la valoració quantitativa, l’assistència a les sessions va ser d’un 93% amb una valoració de cinc sobre cinc en les enquestes de satisfacció. Respecte a la qualitativa, a cada sessió es passava un qüestionari previ a la sessió i en acabar per comparar l’assoliment de coneixements, i les dades demostren un augment del coneixement. El grau de satisfacció ha estat alt, com es desprèn de les enquestes de satisfacció així com dels observadors del CAP Sagrada Família respecte als comentaris del participants al llarg de les sessions. Els resultats coincideixen amb els aconseguits per l’ICS en les diferents experiències des del 2006, on s’han observat els efectes positius del Programa, com per exemple, en la disminució de les visites d’aquests pacients a atenció pri-

mària, serveis d’Urgències o ingressos hospitalaris. El balanç ha estat tant positiu amb aquesta primera experiència que ja s’està estenent a alteres centres del Consorci Sanitari Integral, com

també a altres malalties cròniques com la diabetis, la insuficiència cardíaca, els medicaments anticoagulants o el tabaquisme; tal i com ja s’ha fet en altres centres de Catalunya.

Entrevista a Isidre Donadeu, pacient expert del CSF -Com has arribat a ser pacient expert ? - L’equip del CAP Sagrada Família em va proposar la idea, i em va interessar. Actualment estic prejubilat; sóc enginyer tècnic mecànic. Sempre he estat molt actiu i aquesta era una oportunitat de fer alguna cosa per als altres. -Així que el projecte et va motivar des del primer moment? - Sí. A mi em costa poc engrescar-me. I m’ho van demanar molt bé. Em va engrescar des del primer moment! És un projecte que encaixava amb els meus interessos personals. -Quines característiques ha de tenir un bon pacient expert ? - Primer de tot, tenir voluntat de fer-ho. Després no t’ha de fer res parlar en públic. També t’ha d’agradar el tema mèdic. T’ha d’agradar la gent, ser respectuós i saber escoltar. Després dir l’essencial. I saber tallar quan cal. -Tu has estat pacient expert perquè pateixes la malaltia, com vas desenvolupar MPOC? - De fet la principal causa general és el tabac, però en el meu cas, no ho puc assegurar. He fumat poc, solament els caps de setmana, i per plaer. El que sí, he treballat sempre en ambients industrials, he viscut a ciutat… segurament serà la barreja de tot plegat. Em van diagnosticar ara fa un any i mig, vaig estar refredat i vaig agafar tos, que no me la

treia de sobre. Al final vaig anar al metge. Potser vaig trigar massa… D’acceptació per part meva no n’hi va haver, al principi. No em creia que d’un dia per l’altre ja fos un malalt crònic. Però al final et vas informant i tot va encaixant, fins que penses que potser sí, i que cal cuidar-se. Perquè el pitjor és pensar que la malaltia només té un sentit, cap a pitjor. O sigui, que si em cuido, potser d’aquí uns anys estaré igual que ara. Tant de bo. -Què t’ha sorprès més de les sessions? - La confiança del grup, envers a mi. Em miraven com si fos el minimetge... -El passat dijous 13 de juny va ser l’última sessió del pacient expert de MPOC, com valores l’experiència? - Positiva. Tots hem après coses. I una cosa que s’ha comentat al grup: que hi ha més gent com nosaltres, que no estem sols i que ha estat bé conèixer-nos. -Ens podria explicar la malaltia MPOC com li explicaria a algú que la desconeix completament? - Diguem que degut a agents externs, es produeix una irritació dels bronquis i dels alvèols pulmonars, on es fa l’intercanvi gasós: l’oxigen per l’anhídrid carbònic de la sang. Aquests alvèols es fan malbé, perden la capacitat d’intercanviar els gasos, i també es produeix mucositat. El perill és que la mucositat no s’expulsi bé i tapi els bronquis, l’aire es quedi atrapat, per això ens hem de cuidar.

Mónica Fernández, enfermera de Hospitalización del Hospital Dos de Maig

“De pequeña ayudaba a mi madre en la cocina; es algo que se nos da bien a toda la familia”

Mónica Fernández ha estado entre fogones toda la vida, aunque confiesa que no es su pasión. Toda su familia tiene el gusto por la cocina, pero ella no ha heredado de su madre la afición culinaria. Cocina por necesidad y a día de hoy, para ayudar al negocio familiar: L’Atelier, una pastelería creativa ubicada en el Poblenou. SANDRA ROPERO -¿Cuándo aprendiste a decorar en repostería? - Hace un año mi marido quiso dar un cambio radical en los negocios: pasó de regentar un quiosco a abrir una pastelería dedicada a productos personalizados, L’Atelier, en el Poblenou. Conoció a su socia en el colegio de mi hijo, y decidimos probar con esta línea de negocio que está en auge.

-¿Y decidiste ayudarles? Sí, al fin y al cabo es un negocio familiar. Ellos son los que se encargan de los pasteles, muchos de ellos decorados con fondant (una pasta de azúcar moldeable). Yo cuando tengo tiempo fuera de horario laboral, les ayudo con las galletas y los cupcakes, sobre todo. -¿Siempre te gustó el mundo de la cocina? - En realidad siempre he cocinado, ayudando a mi madre desde pequeña. No me encanta, pero se me da bien. A toda mi familia, en realidad. Mis hermanos sí que han sacado el gusto por cocinar, heredado de mi madre, pero yo no. Aunque decorar galletas y cupcakes (magdalenas decoradas) me encanta porque es muy creativo y puedo dedicarle tiempo a los diseños.

- ¿Cuáles son tus últimas creaciones? - Yo les ayudo siempre que me necesitan, y eso suele ocurrir sobre todo en épocas del año con alguna fiesta, como ahora que hemos diseñado toda la línea de Halloween, con galletas en forma de calabazas monstruosas, fantasmas, etc. También me piden ayuda en la época de bautizos y comuniones, ya que se ha puesto de moda regalar galletas personalizadas. ¡Están realmente buenas y son un detalle que los invitados agradecen! - ¿Podrías darnos el secreto para cocinar una buena galleta? - ¡Claro! Para las galletas necesitamos 300 gramos de mantequilla, una taza de azúcar, dos huevos, una cucharadita de esencia de vainilla y cinco tazas de hari-

na. Para prepararlo todo, cogemos una batidora y batimos la mantequilla hasta que esté cremosa. Añadimos el azúcar mientras se continúa batiendo. Después, hacemos en la mesa un volcán con la harina y añadimos los huevos en el centro junto con la preparación anterior; y comenzamos a trabajar la preparación a mano hasta que adquiera una consistencia que sea fácil de manipular y no se pegue en los dedos. Con la ayuda de un rodillo se extiende la masa sobre una superficie lisa enharinada, formando una lámina de unos tres centímetros de espesor. Cortamos y colocamos las galletas, en una bandeja con papel sulfurizado, al horno a 180 grados durante 15 minutos o hasta que se vean doradas. ¡Ahora a probar, el éxito está en la práctica!