Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist Setmana Santa 2020 - Constantí
Edita: Ajuntament de Constantí. Àrea de Cultura Carrer Major, 27 · 43120 Constantí 977 520 521 · ajuntament@constanti.cat
Fotos: Ajuntament de Constantí, Arquebisbat de Tarragona, ENFOC, Joaquim Claver Caselles, Josep M. Sabaté Sans, Josep M. Salvat i Porta, Parròquia de Sant Feliu de Constantí, Quimet Curull i Raül Font-Quer.
Primera edició: març 2020 Dipòsit Legal: T 316-2020
Amb el suport de la Diputació de Tarragona
Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist Setmana Santa 2020 - Constantí
Una celebració tradicional
E
n les darreres dècades s’ha produït un fenomen social que ha tingut un gran impacte al nostre poble i és que, de la mateixa manera com ha succeït a bona part del país, l’arribada de centenars de persones de tot el món, moltes d’elles amb un bagatge cultural considerable, ens ha obligat a replantejar-nos la idea de la multiculturalitat. El lloable desig perquè aquestes persones s’integrin i s’arrelin ha de ser compatible amb el respecte a la diversitat de les manifestacions públiques, especialment quan són de caire religiós. Podem recordar com la religiositat, a banda de creences personals i de celebracions en espais sagrats, es manifesta des de molt antic a l’espai públic. D’altra banda, cal tenir també present que en el moment actual es produeix un altre fenomen social, com és el de la laï-
cització dels costums: no tota la ciutadania professa una religió i menys encara la mateixa religió. Cal tenir en compte, també, que moltes persones es declaren no creients. Tota aquesta reflexió ens condueix a una demanda de respecte per als uns i per als altres i és en aquest marc de respecte mutu per les diferents creences que l’Ajuntament dona suport a la Setmana Santa, aquest conjunt de pràctiques en forma de processons, escenificacions teatrals, litúrgia i rituals que recreen els darrers dies de la vida de Jesucrist en la fe catòlica. L’edició d’aquest opuscle és amb la voluntat de mantenir vives les tradicions i la cultura popular, així com el reconeixement al teixit associatiu local que possibilita que en puguem gaudir, que editem aquest opuscle.
Óscar Sánchez Ibarra Alcalde de Constantí
5
Benvolguts tots en el Senyor
A
mb molt de goig us adreço aquestes meves paraules amb motiu de la propera Setmana Santa, la primera que celebraré amb tots vosaltres a l’arxidiòcesi des que el Sant Pare em va nomenar arquebisbe metropolità de Tarragona. Adreço aquestes paraules a tots els qui formeu part del món associatiu de la Setmana Santa, a tots els lectors dels opuscles que editen les diferents confraries, però també a tu, lector ocasional d’aquestes ratlles, potser allunyat de l’Església i de la fe, i especialment a les famílies i als infants. Què fem els cristians per Setmana Santa? Els cristians celebrem durant tot l’any la nostra fe, allò que creiem, especialment un dia a la setmana, el diumenge, el dia del Senyor, dia en el qual fem el memorial del sacrifici de Jesús i de la seva resurrecció. En aquest dia els cristians ens reunim per escoltar la Paraula de Déu, partir el pa i formar comunitat. Això ho fem durant tot l’any, però hi ha uns dies durant els quals celebrem d’una manera molt més intensa els misteris de la nostra salvació. Tot just fa unes setmanes acabem de celebrar un dels misteris més grans de la nostra fe: Déu, compadit de la humanitat, s’encarna en el si virginal de Maria i esdevé home. Us heu aturat a pensar que això no ho té cap altra religió? Hi ha alguna 6
altra religió que confessi que Déu ha baixat del cel i s’ha fet humà, igual en tot a nosaltres? Aquest Déu fet humà, que és Jesús, va venir a la nostra terra amb una missió. Ja sabeu que durant tres anys va predicar cridant a la conversió, guarint, consolant, fins que, com diu el mateix Evangeli de sant Joan, els seus no el van reconèixer i el rebutjaren. Aquest rebuig, viscut per Jesús en la seva passió, mort i resurrecció, és el que celebrem durant la Setmana Santa. Fixeu-vos si en són, d’importants, aquests fets que ens preparem durant quaranta dies per a viure’ls amb tota la intensitat i profunditat escaients! La nostra cultura ha desenvolupat, al llarg dels segles, una manera plàstica i bella d’actualitzar aquests misteris, mitjançant les processons i altres actes de pietat. Són patrimoni de la nostra cultura i cal saber-los valorar i apreciar. Però la manera més genuïna i intensa de viure la Setmana Santa la trobem en la santa litúrgia que l’Església, com a mare i mestra, ens prepara cada dia i a la qual us crido i us encoratjo a participar decididament. Agraeixo i valoro la tasca que dueu a terme totes les associacions, gremis, congregacions i confraries, que feu tants d’esforços per portar al carrer cada any les vostres processons. Però encara us vull demanar més: esforceu-vos a viure, especialment durant la Setmana Santa, però també durant la resta de l’any, com a cristians. Allò que hem viscut a dins de l’església ho hem de traslladar a fora.
La fe que creiem, celebrem, preguem i vivim l’hem de traslladar al nostre entorn més proper: a la mateixa confraria, a la feina, a la família, al món associatiu, a la universitat, a l’institut, a la política, etc. No hi ha cap àmbit de la nostra vida que no hagi de quedar amarat per la fe que vivim. I si vivim amb fe, hem de ser portadors d’esperança i d’amor al nostre món. A tots vosaltres, laics i laiques que viviu enmig del món, us demano l’esforç
de ser veritables testimonis de fe, d’esperança i d’amor en tots els àmbits on desenvolupeu les vostres activitats, però especialment en les vostres famílies i amb els joves. Vosaltres sou els transmissors privilegiats de l’amor més gran que la humanitat ha conegut mai: un Déu que, per amor, s’encarna i que, per amor, dóna la vida i viu per sempre més. Us desitjo a tots una molt feliç Pasqua. Amb tot el meu afecte, imploro per a tots vosaltres la benedicció del Senyor.
† Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
7
Benvolguts constantinencs
M
'omple de profunda satisfacció, com a president de la centenària Confraria de La Sang de Constantí, presentarvos aquesta publicació que teniu a les vostres mans, pensada per a donar a conèixer, divulgar i promocionar la nostra Setmana Santa, la dels nostres avantpassats, la que un bon grapat de gent s'esforça en perpetuar i mantenir, any rere any, com una de les nostres més antigues manifestacions d'identitat local. Vull agrair, molt sincerament, a tot el col·lectiu de persones que hi treballen
desinteressadament, amb els armats al capdavant i a totes aquelles que hi participen desfilant amb els misteris i el Sant Crist, des del primer fins al darrer. També a tots els que hi participen com a espectadors i fidels. Tots plegats mantenim una mostra de folklore i religiositat popular que ens ajuda a enfortir-nos i a socialitzar-nos com a comunitat. Cal fer un especial agraïment al nostre rector, Antoni Pérez de Mendiguren, a mossèn Magí Mejías, a la regidora Dolors Fortuny i a l'alcalde Òscar Sànchez, per la seva guia espiritual, els primers i pel seu suport i ajut, els segons.
Josep M. Salvat i Porta President de la Confraria de la Sang Constantí, Setmana Santa de 2020
8
La Setmana Santa: més que cultura, més que tradició...
L
’any passat la Confraria juntament amb l’Ajuntament vam organitzar la Trobada d’armats de les comarques meridionals, fruit de la qual es va editar l’opuscle dedicat als armats de Constantí. Encoratjats per la bona acceptació volem donar-li continuïtat amb aquesta publicació sobre la nostra Setmana Santa. Un any més el nostre poble s’omplirà del soroll dels tambors i de les llances, del silenci solemne dels penitents i de la llum dels ciris i de les torxes. La Setmana Santa, la setmana més important de l’any per als cristians, és temps de recolliment, de tradició, de festa, de cultura, d’art... Però també és temps d’unió, de respecte i de tolerància vers les creences individuals, independentment del grau d’espiritualitat de cadascú. És, precisament, l’esperit d’amor a l’altri el que Jesucrist va materialitzar en el sacrifici de la Creu i que, siguem o no cristians, hem de practicar.
Al nostre municipi, la Setmana Santa esdevé especialment lluïda a través de la processó del Sant Enterrament, el Via Crucis i els actes litúrgics, fruit de la tasca importantíssima de la Confraria i de la Parròquia que esdevenen les grans impulsores d’aquesta festivitat. Des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Constantí us agraeixo i felicito per aquesta gran tasca al servei de les nostres creences i d’una tradició arrelada al temps que ha anat configurant la nostra identitat com a poble. Per acabar, m’agradaria felicitar-vos la Pasqua i desitjar-vos que visqueu aquesta Setmana Santa amb molta felicitat i intensitat, tot recordant el seu significat: dolor i buidor per la mort de Jesucrist el Divendres Sant, però festa, alegria i un gran esclat de vida per la seva Resurrecció el Diumenge de Resurrecció. Tanmateix, si bé hem de passar per tot, quedem-nos amb la vida. Bona Setmana Santa i, encara més, Bona Pasqua!
Dolors Fortuny Golorons Regidora de Cultura
9
C
Les mirades de Jesús
ada any, el Divendres Sant, en la Processó del Sant Enterrament, acompanyem la imatge del nostre Sant Crist, el qual havent ja entregat el seu últim alè de vida, es presenta mort, amb el cap caigut i els ulls tancats. I tot contemplant un Crist que ja no pot mirar a ningú, voldria repassar, a partir de l’Evangeli de Marc, algunes de les mirades que Jesús, al llarg de la seva vida, va dirigir a algunes persones concretes: • «Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors [...] Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes» (Mc 1,16.19) «Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula de recaptació d’impostos» (Mc 2,14): Aquestes primeres mirades de Jesús als qui seran els seus deixebles es converteixen en crides a seguir-lo. També a tots i cadascun de nosaltres el Senyor ens mira cada dia per a convidar-nos a ser els seus deixebles estimats. • «Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: “Fill, et són perdonats els pecats”» (Mc 2,5): Jesús no sols mira l’exterior, sinó que mira el cor de les persones; i hi veu tant allò bo com allò dolent que hi ha en el nostre cor. Jesús descobreix en l’interior la fe i la 10
confiança que tenim en Déu, però també la necessitat del perdó a causa dels nostres pecats. • «Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: “Aquests són la meva mare i els meus germans”» (Mc 3,34): El buscaven els seus familiars, i Jesús mira al seu voltant i reconeix en els seus seguidors a la seva família. No és una mirada d’exclusió, ben al contrari, és una mirada inclusiva, la qual contempla com a família pròpia a tots aquells que són seguidors seus, també la seva Mare, la primera en la perfecció a complir la voluntat del Pare. La seva mirada ens contempla a tots nosaltres com a família seva. • «Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet» (Mc 5,32): Enmig de la multitud, malgrat que és tocat per tanta i tanta gent que l’empeny per tot arreu, la mirada de Jesús busca aquella dona que patia pèrdues de sang i que amb fe ha tocat el seu mantell. Jesús vol el tu a tu, la relació personal amb cadascuna de les persones que s’acosten a Ell. Jesús vol mirarte personalment a tu. • «Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament» (Mc 6,34): La mirada de Jesús que es converteix en una mirada compassiva. Quina set de Déu i de la seva Paraula devia veure en aquella gentada! Quanta set de Déu hi ha encara en el nostre món! Jesús ens mira també amb compassió i amb el
desig de saciar la nostra set, les nostres ganes, de sentir ressonar en el nostre cor el seu Evangeli. • «Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua» (Mc 6,48): Ja s’afanyaven ja els deixebles a remenar contracorrent i contra el fort vent i no se’n sortien. Però Jesús no els abandona en el seu esforç. Com Jesús no ens abandona quan ens mira i ens veu patir i lluitar contra els forts vents de la nostra vida. • «Jesús se’l mirà i el va estimar» (Mc 10,21): Potser la mirada que més m’agrada de totes les mirades de l’Evangeli de Marc és aquesta mirada cap a l’home ric. Una mirada plena d’amor. Com totes les mirades que fa Jesús, totes elles són plenes d’amor. I aquell home ric marxà tot trist, perquè no va saber descobrir on estava la veritable i més gran de totes les riqueses. No va saber descobrir-la quan brillava més que qualsevol tresor. No va deixar-se il·luminar per la mirada amorosa de Jesús. Quina tristesa sentirem també nosaltres si no ens deixem il·luminar per la mirada d’amor que cada dia i a cada moment Jesús ens dirigeix. • «Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure» (Mc 12,41-42): La mirada de Jesús és la mirada que es fixa en tots els detalls, fins i tot en els més petits. Com n’eren, de petites, aquelles dues
monedes de la viuda pobra, però per a Jesús no passen desapercebudes. La mirada de Jesús valora la qualitat i no la quantitat de les nostres accions. Jesús veu, coneix i valora les intencions més íntimes de les nostres obres. Tot i no ser de l’Evangeli de Marc vull assenyalar dues mirades més de Jesús que tenen lloc en el context de la Passió del Senyor: • «Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: “Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades”» (Lc 22,61): Després de les tres negacions de Pere es creuen les mirades de Mestre i deixeble. Què va sentir Pere? Segur que va sentir l’amor incondicional del seu Senyor. Per això es posà a plorar amargament, perquè havia fallat a Aquell que l’havia mirat i el va cridar a seguir-lo a la vora del Llac de Galilea. Què sentim nosaltres quan Jesús ens mira després d’haver-lo fallat? Sentim com la seva mirada d’amor ens ofereix el perdó. • «Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: “Dona, aquí tens el teu fill”. Després digué al deixeble: “Aquí tens la teva mare”» (Jn 19,26-27): No podia faltar aquesta mirada des de la Creu dirigida a la Mare i al deixeble estimat. Una mirada que dóna una missió nova a la Mare: ser Mare de tots els deixebles estimats, ser la nostra Mare. I nosaltres, com el deixeble estimat, acollim al nostre interior aquest preciós regal que Jesús, tot mirant-nos amb amor, ens fa.
Antoni Pérez de Mendiguren Cros, pvre. Rector
11
Confraria de la Sang de nostre Senyor Jesucrist
L
es confraries són un fenomen associatiu parroquial, algunes de les quals tingueren una activitat significativa segons les èpoques, amb el seu estil propi. En un temps en què el teixit associatiu social era escàs, o potser nul, la parròquia fomentava activitats en el camp cultural, educatiu, recreatiu, assistencial... i específicament religiós. Entre mitjan segle xIx i mitjan segle xx, trobem a la Parròquia de Constantí una desena de confraries, algunes de les quals venien d’èpoques llunyanes i altres de més recents. Llur activitat depengué dels temps i del tarannà del rector. La més antiga de les reconegudes és la Confraria de la Sanc de Jesucrist. El llibre que recull alguns fets de la seva trajectòria duu la següent pàgina de presentació: Libre de la Confraria de la Sanc de Jesucrist fet per los procuradors de l’añÿ 1698 als 29 de Juny, qui son Ignasi Gavalda y Pera Roig pagesos de Constanti, aont se escriuen los confrares de dita confraria. Hi és inventariada, amb discontínua regularitat, la presa de possessió dels procuradors de la Confraria. També s’hi anoten vint-i-dues ocasions en què, amb ocasió de la visita pastoral del prelat de Tarragona, els comptes de la Con-
fraria són sotmesos a l’aprovació superior. El registre de la comptabilitat permet detectar algunes de les activitats de la Confraria. L’últim prelat que signa el llibre amb ocasió de la seva visita pastoral és el cardenal F. d’A. Vidal i Barraquer. L’any 1851 apareix per primera vegada a l’exercici econòmic de la Confraria una partida destinada als armats: «per los vestits nous dels armats, 146 rals». L’expressió és susceptible de ser interpretada com la renovació dels vestits («vestits nous») d’uns armats abans existents. Si fos aquest el sentit de la redacció, els armats serien anteriors a 1851. Tanmateix, segueixen altres despeses, entre 1851 i 1855, també referides als armats, que fan pensar en un progressiu equipament integral d’aquest col·lectiu, que sembla, per tant, de recent institució: «tretze cascos y escuts per los armats», «dotze alabardas per los armats», «una corneta per la profesó del dijous sant», «per compondre las corazas dels armats», «per llustrina groga pels vestits dels armats», «per roba pels pantalons del capitá y corneta de dits armats». L’acta d’una reunió de 23 de març de 1732, junt amb la indicació de la presidència: alcalde, regidors i sagristans de la Confraria, i de tots els confrares assistents, conté alguns acords sobre procediments relatius a la processó de Dijous Sant. No parla de cap processó 13
de Divendres Sant. Uns inventaris de 1697, 1699 i 1971, aporten una relació del patrimoni de la Confraria: imatges del Santcrist, de la Mare de Déu i altres objectes per a la processó. Són 322 anys d’història de la Confraria. Una durada que anima a continuar un esforç que ve de lluny. Avui l’actuació de la Confraria se centra preferentment
en el viacrucis de Divendres Sant i la processó del Sant Enterrament del mateix dia. La voluntat i l’esforç d’alguns fa possible aquesta continuïtat, i la col·laboració de molts altres hi ajuda. Que sigui per molts anys. I sense perdre mai de vista l’horitzó: la figura de Jesús a la creu, que estima fins a donar la vida i que no pot deixar indiferent.
Joaquim Claver Caselles Febrer de 2020
14
Pom… pom-clac, pom…pom-clac
P
om…pom-clac, pom…pom-clac, a compàs del tabal i toc de trompeta, la cohort romana de la Confraria del Sant Crist de la Purissíma Sang obre les processons de la Setmana Santa el Divendres Sant. Records d’infantesa en què m’agradava arribar aviat a la porta de l’església i veure i sentir com aquells homes trencaven el silenci i com amb uns ecos de sorolls, de paraules i també algun renec, feien que un lloc d’espiritualitat
es tornés, d’alguna manera, més humà. Anada al calvari seguint les estacions i el primer homenatge de la cohort reverenciant al Crist dels Segadors. De tornada al poble, tocs de trompeta com celebrant la victòria sobre la mort, esperant el Diumenge de Resurrecció. Al vespre el mateix ritual, després d’anar a cercar les autoritats, arribats a la plaça de l’església i envoltats d’un silenci espectant, l’homenatge al Crist jacent. Tinc la sort que em vagin triar per fer d’emperador a les dues trobades d’armats organitzades al poble amb vint-iun anys de diferència, representant Constantí.
Quimet Curull
15
E
Salutatio lectoribus
l bon amic Josep Maria Salvat m'ha explicat el vostre projecte de començar a editar un programaopuscle de la Setmana Santa constantinenca i m'ha convençut que li escrigui unes notes per a ser-hi publicades. El cert és que no vaig trigar, gens ni mica, en acceptar aquesta proposta. Motius no me'n falten. En primer lloc, perquè de tots és coneguda la meva vinculació al poble a través de la filiació, per via materna, en concret per ser fill de la Isabel de Ca Plana. No vaig néixer a Constantí, com molts dels meus quintos, perquè les mares anaven a infantar a la Monegal o a d'altres clíniques de Tarragona. Però hi vaig viure fins als cinc anys i, més tard, hi passava les vacances de la meva adolescència i primera joventut. Hi vaig fer una bona colla d'amics, que ens reuníem al cau de les golfes de l'estanc de l'Antoni Curull. Recordo també haver participat un any en la processó de Divendres Sant i, en diverses ocasions, en els Rosaris de l'Aurora. En segon lloc perquè molts també sabeu que, fa un bon grapat d'anys, soc el president de l'entitat més antiga de Taragona, el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, que participa, des de 1321, en diverses manifestacions, bàsicament processons, en la Setmana Santa tarragonina. Quan m'he posat a pensar sobre quin 16
tema us podria parlar, de seguit he ensopegat amb la figura de Santa Magdalena, que és la patrona dels hortolans tarragonins des del segle xIV. «Però Maria Magdalena i l'altra Maria eren allà assegudes front el sepulcre». Mateu, 27,61. Sovint penso que no és una simple coincidència que els hortolans tarragonins tinguin per patrona a aquesta Santa, la persona que dóna, per primer cop, testimoni de la resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. El fet que confongués, el diumenge de Glòria, a Crist ressuscitat amb un hortolà segur que feu possible aquest patronatge. Els pagesos tarragonins desfilem amb La Pietat i el Sant Sepulcre. En aquest sentit també és interessant la relació de la nostra patrona amb aquest darrer misteri. El fet és que, quan Josep d'Arimatea se'n va del seu sepulcre, després de fer rodolar una gran pedra a la porta, Magdalena i Maria s'hi queden... Aquesta fidelitat és extraordinària. Per tant, la vinculació de Magdalena amb el Sant Sepulcre segurament va condicionar, segons ens explica el canonge arxiver, Sanç Capdevila, que quan la Confraria de la Sang va ordenar la processó general, la Confraria dels Hortolans hi va concórrer amb els Misteris del Descendiment de la Creu i el Sant Sepulcre, que eren de la seva propietat des d'inicis del s. xVI. Aquest misteri, segons document de principis del segle xVIII, fou acompanyat pel gremi dels notaris, fins l'any 1748, passant a cura dels gremis de
bracers i hortolans (units a partir de 1751). Des de llavors, els pagesos joves van seguir acompanyant la Pietat i els ancians es van encarregar del Sant Sepulcre. La nostra vinculació amb Magdalena i el Sepulcre és, doncs, immemorial. Penso que, en ser Constantí un municipi pagès, fins fa ben pocs anys, us havia d'explicar aquesta devoció per la Santa de Magdala. Hi ha dos elements interessants que podríem encara afegir i comentar. La gran vinculació de Jujol amb el Gremi de Pagesos, del qual n'era soci, i amb l'església de Sant Feliu màrtir i també el fet, sovint desconegut, que quan a inicis
del segle xIV es va portar des d'Antioquia el braç de Santa Tecla, primer es va dipositar a l'església de Constantí i, quan li va anar bé al rei Jaume II presidir a cavall la solemne processó fins la Catedral l'any 1321, aquesta va sortir del nostre poble i darrere del rei, l'arquebisbe i els bisbes sufraganis i la noblesa, hi anaven 30 hortolans amb la bandera de la Confraria. Amb el temps, aquests van passar a denominar-se Gremi de Pagesos. Però d'això ja tindrem ocasió de parlar-ne en una altra ocasió. Que tingueu una molt bona Setmana Santa i una millor Pasqua de Ressurrecció!
Raül Font-Quer Plana Tarragona, febrer de 2020
17
329 anys de la Confraria de la Sang (1698 – 2020) 169 anys d’els Armats de Constantí (1851 – 2020)
E
l llibre més antic que es conserva de la «Confraria de la Sanch de Jesucrist» a Constantí, està datat el 29 de juny de 1698, encara que cal considerar que aquesta associació té una antiguitat més àmplia, ja que relligat conjuntament amb aquest llibre s’hi troba un full amb anotacions de l’any 1697. Es tracta d’un inventari de peces propietat de la Confraria dut a terme per en Joan Solanes procurador sortint, el qual en fa entrega als nous procuradors. L’àmplia relació porta tal quantitat de peces, incloses imatges del Sant Crist, la Mare de Déu i un misteri de l’Ecce Homo, que fan pensar en un patrimoni assolit amb una trajectòria més llarga en el temps. Aquests nous procuradors són n’Ignasi Gavaldà i Pere Roig que tal com diu l’artística portada són els encarregats d’obrir el nou llibre «hon se escriuan los confrares». El número d’anotacions és de 137 membres i inclou el poble, els masos i el territori. Tots ells són homes, caps de família, excepte dues dones una de les quals es fa notar que és vídua. La confraria era l’encarregada de fer dir les misses pels confrares difunts, pagar el predicador, comprar la cera i tenir 18
cura de la capella, especialment a partir de 1786 en què s’encarregà un retaule en el que hi participen artistes tan qualificats com l’escultor Josep Nogués i el dorador Gregori Isern. També era l’organitzadora de la processó del Dijous Sant (avui el Divendres Sant). Totes les despeses originades es pagaven amb la venda de diferents quantitats de blat, ordi i cànem. Possiblement la confraria era propietària d’algunes terres provinents de donacions les quals explotava o arrendava. A més es feia una capta entre els confrares, el dret de «plateret o botzina», que es passava cada sis mesos. Tenim una relació d’entrades i eixides, amb algun buit, que va del 1706 al 1923 i des dels primers moments trobem un pagament del «Baixonista», músic que tocava el baixó o fagot, instrument de vent de fusta i llengüeta doble de la família dels oboès. La seva missió devia ser el de marcar el pas als portants dels misteris i les creus. No es pot dir que fos també pels armats ja que no en trobem cap menció. En les eixides del segle xVIII hi ha una altra anotació (1734) per «pagar lo corneta el Dijous Sant». Instrument més relacionat amb els armats. No serà fins ben entrat el segle xIx on trobem clara referència als armats i és una despesa que es fa (1851) de «cent
quaranta y sis rals velló per los vestits nous dels armats». També fan un encàrrec a Anton Vendrell, llauner de Reus, de tretze cascos, escuts i cuirasses i a Salvador Domènech, també de Reus, de dotze alabardes i una corneta. En altra sortida es fa referència a la compra de roba pels pantalons del capità i el corneta, ja que pel que sembla devien vestir de diferent manera. Anys més tard (1879) es compren «14 capetes» i un timbal. A partir d’aquí els armats estaran sempre presents en la processó del Dijous Sant (avui Divendres Sant) tal com queda reflectit en els comptes de la confraria. Rebien, a més d’una aportació econòmica, un àpat. Aquest any es compleixen 169 anys de la primera notícia dels armats de Cons-
tantí, els quals han participat sense interrupció a les processons de Setmana Santa, a excepció dels anys 1937 i 1938. Avui en dia el grup d’armats de Constantí el conformen 32 membres: el Capità Maner, 4 timbals, 4 bombos, 4 cornetes, el portador del Signe d’Honor i 18 soldats. Cal afegir que la Confraria treu en la Processó del Sant Enterrament la nit de Divendres Sant dos Misteris: un, el de «L’Oració a L’Hort», obra de l’escultor Emili Soler; i el «Sant Crist» de la confraria, imatge de grans dimensions, portada per sis voluntaris, obra de l’escultor canongí Salvador Martorell. També és l’encarregada d’organitzar el Via Crucis al Calvari el Divendres Sant al matí.
Josep Maria Sabaté i Sans
19
Volem enviar un emotiu recordatori a Óscar Atance i Rovira, membre dels Armats, i a tots els socis de la Confraria recentment traspassats.
21
Horaris Diumenges de Quaresma • 18.00 h: Vespres i Via Crucis Dissabte, 4 d’abril, de Vigília • 19.00 h: Missa de vigília Diumenge de Rams, 5 d’abril • 12.45 h: Benedicció dels rams i Missa • 18.00 h: Vespres i Via Crucis Dijous sant, 9 d’abril • 19.00 h: Missa del Sant Sopar del Senyor • 22.00 h: Hora Santa 22
Divendres Sant, 10 d’abril • 9.30 h: Via Crucis al Calvari i, en arribar, les Set Paraules • 16.30 h: Celebració litúrgica de la Mort del Senyor • 21.30 h: Processó del Sant Enterrament Nit de Pasqua, 11 d’abril • 21.45 h: Vetlla Pasqual Diumenge de Pasqua, 12 d’abril • 12.45 h: Missa de Pasqua • 19.30 h: Representació de la Passió