3.-El pallasso i l’aigua per Àngel Bellver, pàgina

El Pallassoi aigual’

per Àngel Bellver

Aquell 1989, la comissió tenia posades moltes esperances en el monument, perquè era l’últim any que ens el feia l’artiste faller Martorell. Ens desplaçàrem fins a Sueca per a arreplegar els ninots a les set del matí. Cal recordar que en aquells moments s’anava a per la falla i es muntava el mateix dia. Així començava la setmana fallera i la comissió ja no tocava el llit fins després de la Crema del monument.

Començàrem a plantar els monuments i al mateix temps la pluja feu acte de presència. Com el Casal era molt menut i no cabíem, muntàrem un hivernacle, com els del camp, per a poder dinar i sopar. Però en compte de parar, continuà caient aigua a poalades. La Junta Local de Tavernes i els presidents acordàrem la suspensió de tots els actes fallers programats i buscar una nova data per a abril o maig.

Aconseguírem salvar el monument infantil, així, l’agafàrem i el guardàrem a la carnisseria d’Antonio Àbalos. Jo, com a President i altres dos membres de la comissió, anàrem a buscar un local per a poder, almenys, dinar i sopar.

1982-1991

14

La primera resposta va ser un no, sort que el Grup de Balls Populars ens va cedir amb gust el seu local. Ara ens faltava un espai on poder ballar: teníem orquestra, però no sostre!

Parlàrem amb membres d’altres comissions per fer una celebració conjunta, però finalment, acabàrem en el local de la Música: de seguida la resposta va ser sí. Només ens posaren com a problema que no tenien suficients gots ni beguda per a tota la gent que érem. Així que les nits de revetlla passaren entre pluja i fent viatges del Casal al local de la música amb gots i beguda al coll.

Arribà l’hora de la Crema, el monument infantil no es va traure perquè la pluja no donava treva. I el monument gran... feia pena. Molts opinaven que no podríem cremar, que pagava la pena que una màquina s’emportara els ninots desfets per l’aigua. Però decidírem anar endavant, i amb paciència es va preparar tot de manera que la falla es va encendre de meravella.

“En les dates que acordà la Junta Local se celebraren els actes que faltaven”.

Nosaltres traguérem el monument infantil, que per fi va poder lluir al carrer. Que contentes i contents estaven les i els infantils de La Via! I com la Comissió sempre tenia ganes de treballar, feren d’amagat un altre monument gran. Així que la Fallera Major va tindre dos monuments!

“Pense que aquell any va ser un any de molta germanor entre les falleres i els fallers”.

15

Saudade. Recorda i somriu 1982-1991