5 minute read
Les xarxes socials com a barrera per Paula Bononad
Les xarxes socials com a barrera
per Paula Bononad
Advertisement
Llibret Falla la Via 2020
Les primeres evidències de vida humana a la Terra, unes restes fòssils descobertes al Marroc, daten l’aparició de la nostra espècie al planeta fa més de 300.000 anys. Podríem pensar que des d’aleshores tot ha canviat, però un dels trets fonamentals de la nostra espècie, i que s’ha mantingut invariable amb el temps, és que som éssers socials. Per això és un instint, fruit de la nostra natura, el fet de relacionar-nos entre nosaltres, fins al punt que podria ser una de les tasques en què més temps invertim. Si ens aturem a pensar durant un segon, comprovarem tot el que fem al llarg del dia està directament o indirectament, influint en les relacions que mantenim amb altres persones: des que naixem, fins que morim.
Ja des de la infància interioritzem a les persones que ens envolten i el vincle que tenim amb aquestes com una part més de l’ambient que estem descobrint. Fins i tot sense parlar, ens comuniquem entre nosaltres, doncs com afirma el filòsof Paul Watzlawick, la no comunicació no existeix.
A l’escoleta infantil, a l’escola o al parc, aprenem a interactuar amb la resta de xiquets i xiquetes, moltes vegades a base de prova i error, fent-nos servir dels jocs i amb la finalitat que perseguim tota la nostra vida: la de gaudir. Amb els anys, anem apreciant més i més aquestes relacions: qui imagina els anys a l’institut sense les xarradetes amb els amics i amigues entre classe i classe, aprofitant la mitja hora de descans per a posar-nos al dia (tot i que ens veiem diàriament)? I cada migdia, en tornar a casa per a dinar, sabíem que teníem, a la veu de l’experiència a casa, sempre a punt per a escoltar els nostres drames juvenils. I aconsellar-nos de la millor manera, molt sovint delitant-nos amb alguna historieta de fa molts anys.
Llibret Falla la Via 2020
Ens fem adults i aquesta tendència a relacionar-nos no es perd: tanmateix dona si treballem de cara al públic a una botiga, o a un laboratori, ens relacionem amb els nostres companys i companyes, els clients i les clientes, els pacients i l’alumnat. I aquesta comunicació resulta fonamental en molts casos per a poder dur a terme la nostra tasca.
I què dir dels petits plaers de la vida, el nostre oci es basa purament a divertir-nos amb altres persones: l’arribada del divendres és motiu suficient de celebració per a reunir-nos amb la nostra família fallera per a sopar al casal, fer alguna partideta al truc i el més important, xarrar bona cosa.
Bé, aleshores, no hem canviat tant, no? Potser no us heu adonat, però a les descripcions d’aquestes escenes tan quotidianes, s’ha obviat algun detall. Tal com estan, podrien representar perfectament moments de les nostres vides, però fa 30 anys. Actualment, no podem ignorar la presència de les xarxes socials. A priori, el seu nom ens suggereix que aquestes eines tecnològiques, cada dia més presents a les nostres vides, ens facilitarien les relacions personals. I no ens equivoquem, perquè ens permeten comunicar-nos instantàniament amb persones que es troben a l’altra banda del globus, fet que semblava impensable abans de l’aparició d’Internet.
Llibret Falla la Via 2020
Però hem d’acceptar que les xarxes, en les distàncies curtes, ens perjudiquen: si agafem la imatge d’un grupet de xiquets i xiquetes al parc, i en compte d’una pilota afegim un telèfon intel·ligent amb “Musically” a les mans, perd l’encant. O si entrem a una classe de 3r d’ESO i en compte dels crits i els xafardejos propis d’aquest ambient, escoltem silenci? Silenci, perquè la joventut es deu als seus seguidors i seguidores d’Instagram, que irònicament, és probable que es troben allí de cos present.
Però se’ns fa més atractiu el seu nickname, darrere d’una @. I a l’àvia li haurem de crear un compte també, perquè ja no hi ha manera que alcem el cap del telèfon quan estem a casa seua, i ja ens troba un poc a faltar. Aquesta atracció que ens provoca el món virtual front al món real, també ens afecta a la vida laboral, i és que en molts casos ens impedirà que la comunicació fluïsca entre un pacient i una metgessa o un discent i un docent.
Perquè tardem una mil·lèsima de segon a pegar una ullada al telèfon i assegurar-nos que ningú ens ha escrit, ja que sembla que sempre és més prioritari qui està darrere de la pantalla que qui ens està mirant als ulls. Però aquesta mil·lèsima de segon en què perdem l’atenció, alça un mur entre els interlocutors i interlocutores, al que ja ens estem acostumant.
Sempre s’han criticat els programes de telerealitat, tot i que quasi ningú pot negar haver-ne seguit algun, ja que els i les participants exposaven la seua vida i intimitat a canvi de fama i diners. I aquest afany d’aplegar a més i més persones, està manifestant-se en una onada de joves (i no tan joves) que s’autoproclamen influencers, i que han canviat el format d’aquests programes: ara venen la seua vida per les xarxes socials, en compte de fer-ho a la televisió.
Llibret Falla la Via 2020
I totes aquestes hores que es dediquen a mostrar una existència perfecta i utòpica a tot el món, ens allunyen de viure la real amb els AMICS I LES AMIGUES, terme que no hauríem de confondre amb el de seguidors i seguidores.
Si seguim alçant barreres entre nosaltres, amb el que se suposa que ens anava a ajudar a apropar-nos als nostres, aquesta situació no farà més que agreujar-se (si considerem que no és prou greu ja). I tenim molt a perdre: el que ens fa tenir humanitat.
Però no ho donem tot per perdut: encara ens queden moments en què el món real ens fa deixar de banda les xarxes, i un d’aquests és sense dubte, la setmana fallera. Si hi ha alguna cosa que encise més als nostres infantils que una tauleta tàctil, és una caixa de coets i una metxa.
I als més majors, mentre tenim les mans ocupades preparant el menjar per als nostres amics i amigues, pentinant alguns cabells o preparant el monument perquè aquest resulte el més atractiu per al jurat, tampoc estarem pendents dels correus electrònics ni les notificacions del Facebook.
Tot i que es diu que Jesucrist fou el primer influencer, i que viure a les xarxes socials és una moda cada vegada més estesa, fem l’esforç de mirar menys a les pantalles i més als ulls, per a seguir gaudint de ser humans i humanes.