El sexisme al món faller per Pau Fayos

El sexisme al món faller

per Pau Fayos

Aquest article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera

Àngel, fent un exercici de memòria a través dels anys, va explicar-li al seu net Miquel, el seu salt a la llibertat.

Àngel nasqué amb l’entrada al nou segle XXI, a Tavernes de la Valldigna, una localitat situada entre Gandia i Cullera, fill de Toni Elliot i Maria Valls. A mesura que va anar ensenyant-se a caminar i a parlar va anar convertint-se en un xiquet alegre, extravertit i molt inquiet.

Llibret Falla la Via 2020

El seu temps lliure l’ocupava jugant al passeig amb els seus amics i les seues amigues, practicant atletisme, anant a classes particulars d’anglés, i també, des que tenia memòria, baixant a la falla.

Anava sempre amb els seus pares, però una vegada allí tenia tota una xarxa de xiquets i xiquetes, més menuts i més majors, amb qui compartia moments que li passaven volant.

Per a Àngel el seu moment preferit de l’any era el dia que tenia lloc l’Exaltació de les Falleres Majors de la seua Falla. Així, any rere any, gaudia veient els quadres artístics que organitzaven.

Ell també participava en el quadre artístic infantil. Així, les setmanes que passava assajant era feliç; cada vegada que sonava la música al casal, es col·locava en posició i començava a moure el cos. Sentia unes emocions que no acabava ben bé d’identificar, però se sentia alleugerit i com en una bombolla amb què s’aïllava del món.

Anaren passant els anys, i Àngel esdevingué un jove atleta que va anar guanyant concursos comarcals, provincials i autonòmics en salt de longitud. Tanmateix, junt amb aquella disciplina, hi havia un altre tipus d’activitat que l’apassionava, però que sols era capaç de practicar-la públicament d’any en any.

La família d’Àngel mai s’havia decidit tot i saber i valorar les seues aptituds físiques i rítmiques a portar-lo a classes de ball, tampoc els seus amics l’havien ajudat massa, inclús alguna vegada havia pensat a deixar de participar en el quadre artístic infantil, ja que sempre tenia algun company que amb això de “balles com una xica” i expressions encara més desafortunades, li feien pensar que ell no estava fet per a ballar.

Llibret Falla la Via 2020

Amb tot, Àngel recordava mentre li contava al seu net com va complir 16 anys i va passar a formar part de la Comissió adulta de la falla. Just en aquell any, necessitaven un xic jove per fer de Danny Zuko al quadre artístic, que tractaria del musical “Grease”. Així, mig atemorit, va acceptar el repte.

Foren setmanes, més aviat mesos de dedicació i de col·laboració amb companys i companyes en què va créixer, no sols millorant les seues aptituds com a ballarí, sinó com a persona, coneixent-se, i reafirmant-se en allò que volia fer.

L’exaltació d’aquell any, fou doblement especial, doncs una de les seues millors amigues de la falla seria la protagonista de la nit ja que li posarien la Banda de Fallera Major, i per altre costat, ell li podria retre homenatge, dedicant-li totes les hores d’esforç que li havia costat conjugar aquells moviments que amb música esdevindrien art.

Un art que triomfà i li donà l’impuls per dedicar tota una vida professional al ball urbà.

Llibret Falla la Via 2020

Àngel tractava d’explicar-li tota aquesta història sense que se li oblidara cap detall. Amb els entrebancs que el temps posa a la ment i la dificultat d’expressar amb paraules tot el que li eixia del cor ple d’emocions.

Fou quan va acabar de contar-li la història al seu net quan va aprofitar per a cantar-li una vella cançó de l’Ovidi que el va acompanyar al llarg dels anys.

“Floriran flors i cants i alegries. Floriran cors i crits i paraules. En el dia que durarà anys, braços lliures i boques i mans. En el dia que durarà anys, braços lliures i boques i mans. “

Ovidi Montllor

Llibret Falla la Via 2020

Campanya de l’Ajuntament de Manisses

Àngel continuà reflexionant davant un Miquel que es mirava al seu iaio i no se l’acabava.

“I és que amb tot, Miquel, la meua falla fou la meua amenaça i la meua oportunitat alhora. Amenaça perquè em feia qüestionar-me, perquè em va costar trobar molt el meu espai a la vida. Aleshores, amb una societat que treballava per la diversitat però encara no era plenament inclusiva, jo patia el fet de no fer les coses que feien la majoria d’homes de la falla. I també vaig patir les etiquetes.

Malgrat això, eixa falla, que com la societat de l’època estigmatitzava repetint patrons, fou l’única via que paral·lelament em va donar l’oportunitat de descobrir-me i de trobar-me amb mi mateix i amb allò que volia fer a la vida.

A les falles i a molts altres espais, es perpetuen certes conductes que no ens permeten avançar, però alhora es converteixen en llocs clau per canviar, canviar-nos, transformar el món i transformar-nos, doncs també són espais que ens permeten millorar i avançar.

Totes les persones ben bé mereixerien tindre com oportunitat una falla.”

Llibret Falla la Via 2020

Llibret Falla la Via 2020