Els homes també ploren per Manolo Marín

Els homes també ploren

per Manolo Marín

Llibret Falla la Via 2020

Sentiments únics com veure casar la teua filla o fill, viure el moment en què s’exalta com a Fallera Major de la teua falla a la teua filla, dona o una persona a la qual simplement aprecies, sentir l’emoció d’una mascletada o del moment en què es cremen tots els somnis representats en un monument faller en la nit del foc, són situacions en què més d’un pot dir que, si no ha eixugat més d’una llàgrima de la seua galta, almenys ha fet un esforç sobrenatural per evitar que aparega.

En la meua experiència en aquesta mostra d’emocions, puc dir que hi ha moments en què he plorat com si s’acabara el món en unes quantes situacions: quan vaig aprovar les oposicions del cos de mestres, quan la meua dona va aparéixer navegant en una de les veles llatines per l’Albufera en el nostre casament, al naixement dels meus nebots, sent mostres d’alegria.

També hi ha moments en què he plorat per tristesa, ràbia i impotència, com quan va faltar un dels meus millors amics o algun familiar.

Però fora quin fora el motiu de plorar no ho he amagat mai, i una de les primeres coses que va saber la meua dona de mi, va ser quines són les dues pel·lícules que cada vegada que les veig em fan plorar: «El diari de Noah» i com no, «Moulin Rouge», la qual m’ha servit d’inspiració per aquest article.

Però no vull centrar-lo en mi, un motiu perquè crec que no sóc bon exemple, i un altre motiu perquè estic ben segur que hi ha molts casos millors a comentar.

Hi ha un estudi que demostren que els hòmens ploren fins a quatre vegades menys que les dones. Fins ara jo ho veig prou similar, seguim analitzant.

De fet, segons Tom Lutz, el fet què un home siga qualificat de “sensible”, hui en dia és fins i tot tirar-li floretes, i arriba a ser un signe de fortalesa.

Llibret Falla la Via 2020

Enrere varen quedar els dies que la mare va renyar Boabdil quan va perdre la ciutat de Granada, i marxant per les muntanyes de l’Alpujarra li va dir: “No plores com una dona el que no has sabut defendre com a home.”

I és que, la veritat siga dita, com a mestre puc dir que cada vegada se sent menys al pati d’una escola “plorar és de xiquetes!”, “els xics no ploren” o “plorar no és d’ homes”.

Supose que gran part del canvi, és causat per fets com donar-li visibilitat al cinema, ja que, sovint es veuen aquestes escenes, els cantants de moda parlant de les seues llàgrimes pel seu amor perdut, futbolistes quan guanyen un trofeu i així, a poc a poc, es normalitza cada vegada més aquestes mostres d’emoció. Boabdil

Així doncs, no vull acabar la meua reflexió sense fer un recull dels moments llagrimosos més famosos que han omplit hores i hores de televisió i que pertanyen al gènere masculí.

Una xicoteta mostra sentimental

Tony Leblanc L’any 1999,l’actor Tony Leblanc va rebre el premi Goya, i el recorde a l’escenari plorant i amb un mocador blanc a la mà.

L’any que es va iniciar el “reality” musical més vist de la nostra televisió, Operación Triunfo, hi va participar un alumne que va destacar fonamentalment per la gran quantitat de moments emotius, aquest va ser David Bustamante.

El ballarí Farruquito, va trencar a plorar en el moment de demanar disculpes quan va eixir la notícia d’haver-se donat a la fuga quan va atropellar un home.

Llibret Falla la Via 2020

Com a valencianista, mai oblidaré la imatge del gran Santiago Cañizares quan el Bayern de Munic li va colar el gol de penal a la final de la Lliga de Campions l’any 2001.

Tothom recordarà com plorava Rafa Benítez davant les càmeres de totes les televisions. Va ser un més de juny, quan el benvolgut exentrenador del nostre València C.F. no va poder acabar el seu discurs d’acomiadament del club i de l’afició.

A setembre del 2000, Mijaíl Gorbachov contínuament s’eixugava les llàgrimes enfront del monument que li van construir a la seua difunta esposa al cementeri de Moscú. Julio Anguita va trencar a plorar quan va deixar el seu lloc de secretari general dins el Partit Comunista d’Espanya.

Tampoc oblidaré la imatge de Clinton plorant per les víctimes dels atemptats de Kènia i Tanzània l’any 1998.

Com veieu, hi ha milers de moments en què una persona trau els seus sentiments d’emoció, plorant o no, el què hem de tindre clar és que igual dona el gènere de la persona que siga, perquè homes i dones, TOTS I TOTES TENIM SENTIMENTS, I TOTS I TOTES PLOREM. Santiago Cañizares

Mijaíl Gorbachov

Llibret Falla la Via 2020