La naturalesa de l’amor per Beatriz Palomares

La naturalesa de l’amor

per Beatriz Palomares

Llibret Falla la Via 2020

infant, i a canvi et donaré els records de la gent gran. No m’estimes per com soc, sinó per com et faig sentir.

No m’estimes pel meu volum i forma, sinó pel somriure que et provoque quan em mires de reüll.

No temes el soroll que provoque, si no estima el ritme al que faig bategar els cors.

Aprén a estimar-me com un

L’amor, senyores i senyors, és un sentiment que no pot ser imposat a cap cosa, ni per cap persona. Per contra, el respecte, de propis i estranys per uns costums i tradicions, ha de ser una constant en les nostres festes. Respecte no sols unidireccional cap als fallers i falleres, sinó també cap a les veïnes i veïns que formen la nostra demarcació, perquè elles i ells també formen part de la nostra festa, encara que no sempre ho hagen demanat. L’amor i l’estima no s’imposa, es construeix dia a dia, any rere any. A uns pocs, l’estima per les falles els ve de forma innata i inexplicable. D’altra, la majoria, els ha estat educada des de les seues llars on, iaios i iaies, pares i mares, familiars pròxims o allunyats els i les han ensenyat el que és formar part d’una falla.

Perquè el veritable amor per les falles no dura tres dies. És aquell que s’inicia, possiblement, amb un sopar en què podries sentir-te estrany. Però que amb els somriures còmplices, amb presentacions d’altres membres (i la “trucaeta”, per descomptat!) fa que et vinga de gust repetir aquell mateix sopar.

S’engrandeix quan eres menut o menuda, i coneixes nous companys i companyes de jocs, aventures i algun esglai. Però no són els de classe, ni de vegades veïnat de la mateixa població. Són els amics i amigues de la Falla, eixos que fan que desitges que acabe l’estiu i tornen els dies d’assaig. Es fa un poc costera amunt, no ho negarem, l’estima per la Falla quan et fan matinejar. Que si a les 6 del matí per traslladar monument.

Llibret Falla la Via 2020

A les 7 ha de quedar tot guardat. Però sempre reconforta quan et diuen: després amb bona companyia, d’esmorzar. Són tants dies els que ajuden a aprendre a estimar, que a mi em sembla impossible poder-los contar!

Hi ha dies, he de confessar, que la dita es fa palesa: “de l’amor a l’odi, tan sols hi ha un pas”. Són eixos dies que el mòbil bull, de tants missatges que estan enviant. Queda molta feina per fer, però jo sempre veig les mateixes mans.

I veus com la nit es fa dia. I el dia sembla que ja s’ha acabat. Fustes per pintar, pedres per col·locar i no t’oblides, després toca agranar i guardar. Són aquests moments en què dius: quina necessitat, podent estar a casa dormint i descansant?

Però en eixe moment apareix una altra estima, molt més personal. La dels records d’aquelles persones, que tant ens han ensenyat en aquesta família tan gran. Mires la cantonada i veus la carn d’un carnisser especial, i com li faltava temps per a portar combustible per a poder acabar. Veus pintors i pintores, que sempre estaven disposats a ajudar.

I algun cantant, que guitarra en mà, amenitzava tot el que calguera per a fer d’aquella estona un bon moment que passar. I el coeter, que tantes vegades s’haurà cremat? Ha creat una escola de pirotècnics i pirotècniques, que hui en dia ja compten amb més de 30 anys.

Llibret Falla la Via 2020

I és aquest el missatge a transmetre: hem d’aprendre a estimar. Una estima natural i sincera, que cada dia es faça més gran.

Estimar el monument i tot el que vol representar: la sàtira, la crítica i les ganes de millorar. Les tradicions i costums: d’on venim i fins on volem arribar. Els nostres veïns i veïnes, el medi ambient i la nostra Vall. Aquest és el nostre meravellós poble, i només entre tots i totes el podem fer anar endavant.

Llibret Falla la Via 2020