2 minute read
Món Marí per Laura Bellver
Món marí
per Laura Bellver
Advertisement
NADEM I SALVAREM EL MÓN!
Diuen que on hi ha aigua, hi ha vida! Així que acompanyeu-me i descobrirem algunes qualitats que fan que l’aigua siga essencial per al món: • Constitueix el 75% de tota la superfície del nostre planeta i només el 3% és potable. • Intervé en la regulació del clima. • És fonamental per a tots els éssers vius del planeta.
Coneixeu el cicle de l’aigua? Veniu amb mi i recordem-lo!
El procés comença a l’atmosfera per evaporació i després, l’aigua torna a la terra gràcies a la condensació i a la precipitació. Per desgràcia, aquest cicle de l’aigua s’altera per culpa de la contaminació! I sabeu què és el més contaminant i perillós per al medi marí? Cada bossa que utilitzem per a comprar, la canyeta del suc de l’esmorzar, l’embolcall de l’entrepà, les botelles d’aigua d’un sol ús…
Llibret Falla la Via 2020
Els plàstics que usem cada dia poden acabar als mars i oceans encara que els dipositem correctament al contenidor groc. Així, a causa d e l’acció del vent i la pluja, aquests residus arriben a la mar, fins i tot, quan els llencem a l’abocador correcte.
D’aquesta manera poden arribar a rius o d’altres vies fluvials i, fins i tot, al sistema de clavegueram de zones urbanes. Una vegada a la xarxa subterrània, la destinació final serà la mar, per molt lluny que ens trobem d’ella.
Llibret Falla la Via 2020
El plàstic ha inundat les nostres vides i quan arriba als oceans flota i tarda dècades a degradar-se.
Així, gràcies als corrents marins, es mou per tot el planeta. Quan els objectes de plàstic arriben al medi marí tarden anys i anys a degradar-se. Aquest fet condiciona que cada any puguen arribar a morir fins a un milió d’aus, peixos, tortugues i balenes. Algun d’aquests éssers vius no mor, però emmalalteix a conseqüència de la ingesta de plàstics o per quedar-se atrapats en ells.
De plàstics n’hi ha tants que, empentats pels corrents marins, estan formant autèntiques illes com l’anomenada Trash Vortex en el Pacífic, que és més gran que l’estat de Texas. A més, molts animals confonen els plàstics amb aliments. Per això, o moren o els contenen en els seus estómacs i la lenta descomposició d’aquests materials en partícules tòxiques, acaben impregnant la cadena alimentària. D’aquesta manera, la mar ens tornarà allò que estem abocant-li en forma de malalties i al·lèrgies. Així que recordeu: el món marí comença a casa de cada habitant de la Terra.
