Nela la cabra per Emma Peris

Nela la cabra

per Emma Peris

Llibret Falla la Via 2020

Hola! Em diuen Nela, i sí, ja sé que és un nom ben bé estrany. La meua mare me’l va posar per la meua àvia, i no, no és que ella es digués així, sinó que la seua infància havia sigut marcada per un ésser viu ben especial amb aquest nom.

La meua mare sempre ha treballat molt i la meua àvia es feia càrrec de mi. Jo, nit rere nit, insistia en què em contara anècdotes viscudes a la granja, i ella, ben pagada, m’omplia el cap de moments meravellosos en què les grans protagonistes eren, sense dubte, les cabres de les quals ella tenia cura.

Així que quan de ben menut em preguntaven què era el que jo volia ser de gran, no responia granger, com la meua àvia, sinó que responia cabra. Cosa que a la meua mare li divertia molt. D’ací ve la meua gran obsessió amb les cabres; I sobretot amb “Coronela”, la cabra que em dona el nom i la més excepcional de totes.

Nela, la cabra i no jo, va nàixer una nit que feia por. El vent bufava tan fort que feia cruixir les parets de l’estable i els llamps il·luminaven la casa per dins, però sols durant uns instants abans que l’obscuritat tornara a aparéixer. La meua àvia va contar trenta-dos cabres abans que Coronela nasqué; després ja no hi hagué cap més.

Tots els matins, a l’estiu, la meua àvia treia les cabres a pasturar, o almenys això és el que el meu besavi i a la meua besàvia creien que feia. Perquè la realitat era ben distinta.

Com feia bon temps, la meua àvia deixava a les cabres pasturar al seu desig i ella amb dues amigues més anaven a banyar-se a un llac, estancament d’aigua natural, que hi havia no molt lluny de casa.

Llibret Falla la Via 2020

Per estrany que parega, les cabres no es van perdre cap dia. De fet no necessitaven que ningú els fera de guia; de ben menuda, la cabra Coronela les cuidava, tenia una presència i un saber estar especial. No feia falta que belara molt, un “beeee” més fort que un altre, una mirada i començaven a caminar.

I, des de ben petita, les cabres la seguien. Primer la seua mare i després les altres. Per això, la meua àvia li va posar aquest nom: Coronela. Un matí d’estiu com qualsevol altre, la meua àvia i les seues amigues es van trobar pel camí del llac l’estanc. La meua àvia conta que aquell estiu era molt calorós i que les vegades que havia plogut es podien comptar amb els dits de sols una mà, i així i tot en sobraven.

Així que ella es moria de ganes de tirar-se a l’aigua fresqueta. Recorde que els ulls de la meua àvia brillaven en aquesta part del relat. Supose que, com a mi, li agradava molt banyar-se amb les seues amigues. Ella reia i baixava el to de veu quan em contava la història i, xiuxiuejant com si fos un secret, em contava que perquè la seua mare, la meua besàvia, no sospitara, el que feia era nadar nua a l’estanc. Ella conta que se sentia molt valenta de nadar així. Sense por ni vergonya que algú les poguera veure.

Llibret Falla la Via 2020

Aquell dia, quan portaven poca estona nadant a l’aigua, un núvol ben gros va tapar el sol. El vent bufava diferent. Ella s’espantà de seguida doncs sabia que significava aquell canvi sobtat de temps: tempesta d’estiu. Estava molt preocupada, no sabia com trobar a Coronela i les altres, ja que elles se n’anaven i elles decidien tornar.

Eustàquia, la filla de la fornera, li va estirar del braç ben fort. No s’ho podien creure: allí, a tan sols uns metres d’elles, Coronela i la seua colla de cabres tornaven soles cap a casa. Al costat de la meua àvia es va aturar Coronela, la va mirar, i després de fer-li una cabotada, com si l’avisara que es donara pressa, va continuar caminant. Aleshores es va sentir el primer tro. La primera gota de pluja que va caure, ho va fer sols després que l’última cabra travessara la porta de l’estable. Aquella nit, que encara plovia, el meu besavi va felicitar la seua filla per haver-hi estat atenta i per haver tingut cura de les cabres.

Aquella va ser la primera vegada que va passar una cosa estranya. Coronela no havia complit els dos anys i la meua àvia no n’havia fet vuit.

Des d’aleshores, si la meua àvia intentava traure el ramat i Coronela no es movia, sabia que plouria. Si tornava abans d’hora, també ho sabia. I així va ser com Coronela es va convertir en la meteoròloga de la família. Un temps després, concretament havent passat tres estius i mig, alguna cosa semblava no anava massa bé. Aquell estiu havia sigut calorós com pocs i feia setmanes que no veien un sol núvol. La calor era palpable i Coronela i la seua colla de seguidores, és a dir, les cabres, pastaven tranquil·les i ben plantades fins a aquella setmana.

Llibret Falla la Via 2020

Fins i tot, la meua àvia començava a dubtar de les capacitats de Coronela amb els factors meteorològics, ja que feia tres dies que, encara que eixia de l’estable a pastar, no s’allunyava de la casa de cap manera i, com ja he dit abans, no hi havia cap indici de pluja.

Aquell migdia les cabres van eixir de l’estable com qualsevol altre dia, però en lloc d’anar-se’n a pastar, el que Coronela va fer és entrar a casa. La meua besàvia, que estava a la porta, no s’ho esperava i quan menys es va adonar, Coronela estava al corral.

La meua àvia i la seua mare es van quedar sorpreses en veure-la. Amb el cap, com si fos un gosset, espentejava als conills cap a fora del corral. Al principi la meua besàvia va començar a mormolar-li, però així i tot, Coronela va seguir amb el que feia. La meua àvia va deixar que fes el que volgués i la cabra va espentejar al conill fins a les escales. Després va alçar el cap i va mirar a la meua àvia una estona ben llarga. I aleshores ella ho va saber!

Llibret Falla la Via 2020

Hores després, el riu es va desbordar, va inundar el poble i fins i tot va entrar a les cases. Quasi mig metre va entrar en algunes i la casa de la meua família també es va veure afectada, la meua àvia ho va entendre. Li havia costat molt convèncer als seus pares però gràcies a Coronela, les cabres, els conills i les gallines estaven a la planta superior. Tota la casa feia olor de granja però això havia sigut un mal menor. Gràcies a Coronela tots s’hi havien salvat.

Les estacions han anat passant, ella li contava les històries de la cabra Coronela a la meua mare i també a mi. I ara jo vos ho conte a vosaltres.

I tu, que em lliges pots pensar que tot era casualitat, com la meua mare. O bé pots pensar que la cabra Coronela estava lligada al temps, a les tempestes, als trons i als llamps, fet que la convertia en un animalet ben peculiar.

Llibret Falla la Via 2020