5 minute read
Fufú ja no té por per Montse Vila
Fufú ja no té por
per Montse Vila
Hi havia en aquell temps que les bèsties parlaven, els arbres cantaven i les pedres caminaven un poble molt, però que molt fester. Tots els esdeveniments els feien grans de la mateixa manera: amb sorolls. Tant donava que fóra estiu com hivern, la nit la feien dia i del dia un infern.
Començava l’any nou amb un gran castell de focs d’artifici que anunciava el que acabava i el que estava per estrenar. Tot el veïnat es reunia a la plaça major i a les dotze en punt, menjaven raïm i es posaven a cantar i a ballar fins a la matinada.
Fufú ja feia una estoneta que s’ho esperava. Ho pressentia perquè al carrer tot era un anar i vindre de gent amb xiulets i rialles que a ell li pareixien massa estridents. El pobre gosset passava la primera nit de l’any com en passaria moltes més: davall del llit de la seua ama maleint i preguntant-se el perquè d’aquell rebombori.
- Quina mala sort tinc d’haver nascut en este poble! Per què tot ho festegen amb trons?
I encara no havia caigut el primer full del calendari, començava la festa més gran. Cada setmana, ploguera o fera sol, hi havia dos dies que Fufú no parava de tremolar i de buscar un lloquet on amagar-se.
Llibret Falla la Via 2020
S’adonava que en sa casa començava a estar tot més regirat: el menjador es convertia en un vestidor ple de lluentons i randes que ni podia mirar ni tocar. L’ambient s’impregnava d’una olor àcida que omplia el seu nasset i no el deixava respirar i era llavors quan el cor se li accelerava perquè ja sabia el que anava a ocórrer: les maleïdes falles havien arribat!
- Però si encara queda molt de temps per al mes de març! És que ja s’acosta altra vegada sant Josep?
L’ama de Fufú se l’estimava molt i tenia molta cura d’ell: el passejava, li donava de menjar, el rentava, el portava al veterinari quan estava malaltet, jugaven junts, inclús dormien en la mateixa habitació.
Però tenia un gran defecte: era fallera i no només tres dies, no, esta afició li durava tot l’any. No hi havia festa que a Vega li agradara més que esta. Disfrutava els divendres amb els amics i amigues al casal, l’exaltació de la fallera major era una data de les més importants, no es perdia ni una de les disfresses de la cavalcada del ninot, i quan arribava la setmana de falles, lluir el vestit de fallera era per a ella el millor que li podia passar.
La veritat siga dita, com Fufú la veia tan contenta i feliç, li semblava una princesa de conte de fades amb eixe pentinat tan estrany i les faldes que li arribaven arran de terra. Si no fóra perquè d’eixa manera no se li podia ni acostar als faldons...
Els últims dies de l’hivern s’esgotaven i la primavera espentava obrint-se pas. Amb bona lletra Vega omplia el tercer mes de l’any amb anotacions que es feia per no oblidar totes les activitats que estaven programades i a les que no volia faltar: crida, cavalcada del ninot, xocolatades, jocs, lliurament de premis, ofrena, missa, mascletades, cercaviles i crema dels monuments. I a Fufú seli arrissaven els cabells només de llegir aquells lletrerets.
Llibret Falla la Via 2020
Tot es trabucava la setmana gran. Els passejos es feien a deshores i no eren tan llargs ni habituals, no podia dormir totes les hores que estava acostumat pel rebombori que hi havia per casa, inclús un dia Vega es va oblidar de posar-li aigua fresca al gosset.
La xiqueta no era indiferent al canvi que es produïa en el caràcter de la seua mascota. Estava més nerviós, de qualsevol cosa s’espantava i no volia ni eixir al carrer. Vega estava preocupada perquè Fufú li fugia i es refugiava en qualsevol raconet.
-Què li puc fer? Què li puc donar? Si almenys sabera com explicar-li que no deixaré que li passe res...
Els dies passaven i la por de Fufú anava a més. Ja no obrien les finestres i les persianes estaven baixades perquè ni els raigs del sol pogueren entrar. Un bon dia, a Vega se li va ocórrer una idea.
I si apuntava a Fufú a la falla? I si el feia faller? Ella no li tenia por als coets ni als masclets. És més, cada dia es despertava a la matinada per a disfrutar de les despertades que corrien pels carrers del seu poble tirant caixes i caixes de trons de bac. Ella s’ho passava d’allò més bé! Va pensar que aquella era la solució per llevar-li la por al seu gosset.
Llibret Falla la Via 2020
Dit i fet. L’endemà es va plantar en el casal i li va dir a Paco que donara d’alta a un nou falleret. De camí a casa es va parar en una tenda per comprar a Fufú un regalet. Més contents que unes castanyoles entre els dos van obrir el paquet. Això és el que l’animalet volia, poder acompanyar la seua ama en la festa i poder entendre a què venia el rebombori que l’angoixava mentre ella no estava al seu costat.
Fufú ja no té por, Fufú ja és faller! I tot això que us he contat ha passat i no ha passat. Si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat.
