Informe Anual ARC 2006 by Maurici Montagut

Informe anual | 2006

HO VEIEM CLAR... RESIDU ÉS RECURS

Informe anual | ARC 2006

Presentació

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /0

La gestió sostenible dels residus davant dels reptes del canvi climàtic

e nou ens retrobem amb l’informe anual de l’Agència de Residus de Catalunya en el seu exercici del 2006, una cita necessària per veure el camí fet i el que ens queda per recórrer en matèria de residus a Catalunya. Enguany hem volgut donar una significació particular a aquesta presentació amb un missatge clar: la gestió sostenible dels residus és també una forma de contribuir a mitigar les causes del canvi climàtic. Com a membres del Govern tenim l’obligació de continuar impulsant una gestió dels residus el màxim de sostenible possible, i això comporta la prevenció de la seva generació i la maximització de la recuperació dels materials aprofitables que contenen els residus.

Per sobre de tot això hi ha, però, un aspecte clau que ho ha de fer possible: el paper que tots plegats tenim en aquest procés. Així, els ciutadans i ciutadanes, les empreses, els agents ambientals i socials, i les pròpies administracions hem de treballar plegats i activament per fer possible un canvi en el paradigma dels residus, hem d’assolir un equilibri en el qual els residus són recursos, hem de fer el nostre mercat de materials reciclats tal com així ho està marcant la política europea a través de l’estratègia temàtica de prevenció i reciclatge. En aquest exercici 2006 hi ha aspectes molt positius que marquen el camí fet i que vull destacar en aquesta presentació. D’una banda, per segon any consecutiu la generació dels residus municipals no s’incrementa per sobre del que representa el crei-

xement de la població, és a dir, la generació per càpita es manté en 1,64 kg/hab/dia. Sens dubte, això és una notícia molt positiva i és el resultat de l’esforç que dia a dia fem en la nostra condició de ciutadans i ciutadanes. D’altra banda, continuem amb un creixement positiu de la recollida selectiva dels residus municipals, on el 2006 ens hem situat ja en el 31,9%. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hem recollit selectivament prop de 1.360.000 t de les diferents fraccions recuperables dels residus: vidre, paper, envasos de plàstic, llaunes, restes de menjar... en un clar exemple de la tendència que tenim a crear un mercat de materials reciclats al nostre país. Aquest esforç que hem fet entre tots té una lectura positiva en la contribució a la mitigació del can-

Francesc Baltasar i Albesa Conseller de Medi Ambient i Habitatge

vi climàtic: la recollida selectiva ha significat un estalvi d’emissió de més de 480.000 t de CO2 que, com sabem, és un dels gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta. Però també hi ha d’altres aspectes positius en aquesta lluita, com l’aprofitament del biogàs generat als dipòsits controlats, el qual ha generat 52 milions de kWh i que alhora també ha suposat evitar l’emissió de 32 milions de m3 de metà (CH4), un gas que contribueix a afavorir l’efecte d’hivernacle d’una manera molt més important que el CO2. Així doncs, aquestes xifres són un exemple de que cada cop més la gestió dels residus és un aspecte molt important en relació amb el canvi climàtic, i us emplaço a continuar contribuint a la millora d’aquests resultats ja que el gest de separar a casa els residus és actualment encara més important.

D’una altra banda, durant l’any 2006 hi ha hagut un clar impuls a una política de residus amb unes bases més sòlides, tant pel que fa als aspectes de gestió com als aspectes financers. Hem treballat per assentar les bases dels futurs plans i programes de residus, que permetran millorar el model de la gestió dels residus per transformar-lo en un model més preventiu i d’aprofitament de recursos. Així mateix, des del Govern hem utilitzat uns instruments financers clars i adequats que possibiliten la creació de noves infraestructures de residus i això, en definitiva, comporta la modernització ecològica de l’economia afavorint una millora de la competitivitat del sector. Tot i aquests resultats, no hem de caure en el conformisme i hem de seguir treballant per millorar-los i encaminar-nos cap a

una gestió de residus que continuï contribuint, entre d’altres coses, a lluitar contra el canvi climàtic. Hem de veure aquesta gestió com una oportunitat de millorar el nostre entorn i de ser més competitius. Encoratjo a tota la societat, als agents econòmics i socials a les administracions, així com al personal de l’Agència de Residus de Catalunya a treballar decididament amb l’objectiu de millorar dia a dia i any rere any els resultats de la gestió de residus per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Informe anual | ARC 2006

EL BALANÇ DEL 2006 ELS REPTES DE FUTUR

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /0

La consolidació i la projecció de la nova cultura dels residus

l document que un any més us presentem, és el balanç d’un any de treball a l'Agència de Residus de Catalunya. D'entrada puc afirmar que el 2006 ha estat un any molt important atès que hem posat els fonaments sòlids del que és el nou model de gestió dels residus a Catalunya. Per això, enguany hem cercat un eslògan representatiu per a aquest informe –Ho veiem clar: residu és recurs– com a part indicativa de cap on avancem en aquesta matèria, referent de la nova cultura dels residus.

Tanmateix us presentem també una nova visió de l'informe, que pretén il·lustrar sobre totes les actuacions en una perspectiva concordant amb la jerarquia europea que té la prevenció com a actuació primera i acaba amb l'assegurament de la disposició final dels últims residus, aquells ja no aprofitables. I sense abandonar les referències a les actuacions més transversals que impregnen aquesta jerarquia, és a dir, les

accions d'informació, divulgació i participació, així com l'acció en recerca i innovació. Abans de fer un repàs dels aspectes més significatius que trobareu a l'informe, i fent referència al que he enunciat al principi, amb relació a que el 2006 ha estat un any en què hem posat els primers fonaments del nou model, voldria destacar els tres puntals més importants d'aquesta qüestió: En primer lloc, el 2006 tenim els programes de residus revisats i amb les bases dels nous programes 2007-2012. Aquesta és una fita important que, de cara al 2007, permetrà tenir aprovada la nova planificació de residus. I també en aquest camp, el 2006, el Govern va aprovar la formulació del que serà el Pla territorial sectorial d'infraestructures de residus municipals de Catalunya, que és la peça clau per a totes les noves infraestructures amb què s'ha de proveir el nou model de gestió dels residus. En segon lloc, el Govern va aprovar a mitjan 2006 el contracte-

programa de l'ARC que permetrà finançar les actuacions que deriven del nou model de gestió de residus. Són més de 1.100 milions d'euros per a ajudes i inversions directes en infraestructures que en una primera fase ens han de permetre escometre les actuacions més urgents. Puc afirmar que, per primer cop, s'estableix una base sòlida financera en matèria de residus que assegura la consecució dels objectius que tenim en desplegament. En tercer lloc, el 2006 s'ha posat en marxa el Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya, que representa l'òrgan de participació i debat de les noves polítiques de residus que estem impulsant. Òrgan on es troben representats tots els sectors, des de la pròpia Administració de la Generalitat de Catalunya, el món local, els sectors empresarials, les institucions científiques i el món ambiental i de la societat. El Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya es crea en concordança amb el reconeixement internacional de la importància dels mecanismes de

Genoveva Català i Bosch

Pàg. /0

Gerent de l’Agència de Residus de Catalunya

Repassant alguns dels trets de l'informe que teniu a les vostres mans, puc destacar-ne aspectes significatius: El 2006 s'han continuat fomentant les ajudes als ens locals, a l'empresa i altres entitats. Això ha representat atorgar més de 26 milions d'euros per a dur endavant prop de 500 projectes en matèria de residus. Projectes que van des d'actuacions de prevenció, fins al foment i implantació de les recollides selectives, en especial la de la matèria orgànica (les restes de menjar i les restes vegetals). En l'àmbit de la prevenció ja disposem d'eines per a conèixer el grau d'experiències en el territori, mitjançant el primer mapa de prevenció de residus municipals que de forma interactiva es pot trobar al nostre web.

També el 2006 hem desplegat instruments per a fomentar el reciclatge. Així ha nascut la Xarxa Compri Reciclat com una eina telemàtica que permet dinamitzar la compra de productes ambientalment correctes i, en especial, de productes reciclats i/o reciclables. S'ha continuat amb el treball educatiu i de divulgació amb les campanyes de sensibilització de recollida selectiva de la matèria orgànica i dels envasos, així com amb la difusió mitjançant les diverses exposicions que l'ARC posa a disposició dels ens locals. En l'àmbit de la recerca hem impulsat l'Observatori tecnològic i centre documental sobre residus orgànics –GIRO Centre Tecnològic– que té com a objectius establir i consolidar una base de coneixement sòlida i suficient sobre la gestió dels residus orgànics al nostre país. En definitiva, són moltes les actuacions que composen aquest informe anual, que us convido

a fullejar i llegir per a conèixer quins són els aspectes que caracteritzen una gestió sostenible de residus. No voldria acabar aquest balanç sense fer un esment de reptes futurs. L'exercici 2007 serà sens dubte un exercici clau per a desplegar noves infraestructures, sobretot pel que fa als territoris on l'actuació és urgent. Així mateix, també serà un període de treball participatiu intens amb els diversos agents per tal de reflexionar sobre la nova planificació, i en això hi tindrà un paper significatiu el Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya. El 2012 és la fita que ens hem establert per a tenir un model consolidat que permeti recuperar el màxim nombre de residus i poder-los tractar tots, abandonant d'aquesta manera el pes excessiu dels tractaments finalistes.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

participació del públic en la presa de decisions de caràcter ambiental, plasmat en l’aprovació del Conveni d’Aarhus i la ratificació posterior que en van fer els estats membres de la Unió Europea.

Presentació

Pàg. /02 La gestió sostenible dels residus davant dels reptes del canvi climàtic

Balanç 2006 · Els reptes de futur

Pàg. /04 La consolidació i la projecció de la nova cultura dels residus

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS:

Prevenció, planificació i gestió sostenible

Pàg. /10 Pàg. /14 Pàg. /28 Pàg. /46 Pàg. /50 Pàg. /60 Pàg. /64

L’estratègia per a reduir els residus La planificació i els instruments de gestió La recollida selectiva i la valorització dels recursos La disposició final dels residus La informació, la divulgació i la participació ciutadana L’impuls de la recerca i la innovació El foment de la cooperació internacional

Informe anual | ARC 2006

SUMARI

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

Informació i estructura

Pàg. /68 Pàg. /69 Pàg. /71 Pàg. /72 Pàg. /74 Pàg. /78

El laboratori L’assessorament jurídic L’atenció de denúncies i la inspecció Els sistemes d’informació L’organització El pressupost

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006 (RESUM)

Estadístiques bàsiques

Pàg. /82 Pàg. /84 Pàg. /90 Pàg. /94 Pàg. /95

Els residus municipals Els residus industrials Els residus de la construcció Els residus ramaders Els residus especials

004 CONTINGUTS DEL DISC

Memòria de l’ARC (format PDF) versions en anglès i castellà

Annex 1. Memòria CAR/PN Annex 2. Els convenis del 2006 Annex 3. Les subvencions del 2006 Annex 4. Les instal·lacions de residus de Catalunya Annex 5. Estadístiques

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Prevenció, planificació i gestió sostenible L’estratègia per a reduir els residus La planificació i els instruments de gestió La recollida selectiva i la valorització dels recursos La disposició final dels residus La informació, la divulgació i la participació ciutadana L’impuls de la recerca i la innovació El foment de la cooperació internacional

Informe anual | ARC 2006

L’estratègia per a reduir els residus

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /010

La importància de la prevenció

Si s’aconsegueix no generar un residu, s’estalvien recursos materials, s’evita provocar efectes negatius sobre el medi i es disminueix la inversió d’esforços econòmics per a recollir-lo, recuperar-lo, tractar-lo i eliminarlo. La nova cultura dels residus posa l’èmfasi en l’estalvi i l’eficiència com a principis bàsics de l’activitat humana i dos dels reptes prioritaris en les polítiques que l’han d’implantar són el fet de prevenir que es generin residus i aconseguir reduir la disposició del rebuig.

Un dels objectius estratègics de l’Agència de Residus de Catalunya és el de contribuir a fer disminuir la generació de residus. Per això, impulsa programes i actuacions de prevenció amb vista a fomentar la reducció del consum i que es faci un ús més eficient dels recursos disponibles, d’acord amb els principis de la cultura de la sostenibilitat.

Així, durant l’any 2006, s’ha impulsat un ampli ventall d’accions en matèria de prevenció i minimització, tant en l’àmbit dels residus municipals com en el dels industrials. Aquestes accions s’han centrat en convocar i atorgar ajuts per a projectes; en impulsar convenis de col·laboració amb els agents socials i econòmics; en editar documents divulgatius i de difusió de bones pràctiques i en organitzar jornades.

Es presenta el primer mapa de prevenció de residus municipals El nou Mapa de projectes de prevenció de residus municipals de Catalunya ha entrat en servei des del web de l’ARC. Es tracta d’una aplicació informàtica que permet consultar i seleccionar els projectes d’acord amb un o més dels criteris següents: àmbit geogràfic, estat d’execució, tipus d’entitat, àmbit de les actuacions i tipus d’actuacions. El resultat de la cerca genera un mapa amb el nombre de projectes per cada comarca o demarcació,

Pàg. /011

S’edita la guia per a la prevenció i el reciclatge de residus a les fires La nova Guia de prevenció i reciclatge de residus de les fires de Catalunya fa una diagnosi de l’estat de la qüestió, planteja propostes de millora i presenta exemples de bones pràctiques. També ofereix indicadors de prevenció i reciclatge aplicats a l’estudi de caracterització de la generació i gestió de residus.

IV Jornada de Prevenció de Residus Municipals Més de 220 persones s’han reunit al Museu de la Ciència de Barcelona amb motiu de la IV Jornada de Prevenció de Residus Municipals. L’objectiu ha estat continuar avançant i aprofundint en les diverses experiències de prevenció d’aquest tipus de residus. El conjunt de les ponències i discus-

sions s’han centrat en dos temes específics: com reduir la fracció orgànica dels residus municipals, d’una banda, i els sistemes de pagament pel fet de generar residus, de l’altra, ja que han demostrat ser eficaços per a reduir la generació i fer que augmentin els nivells de reciclatge.

S’estudia l’experiència d’implantació de sistemes de pagament per generació Els sistemes de pagament per generació han demostrat ser un instrument eficaç com a mesura de prevenció i millora dels nivells de recollida selectiva en diversos països. Amb la intenció de conèixer de primera mà l’experiència de diversos municipis que han implantat amb èxit sistemes de pagament per generació, el setembre s’organitza una visita a la regió italiana del Piemont amb una delegació de disset representants de diversos ens locals i l’ARC.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

així com la llista dels projectes cercats, ordenats per demarcacions, comarques i municipis.

Informe anual | ARC 2006

Pàg. /012 001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

En tots els casos la implantació d’un sistema de pagament per generació sobre el rebuig amb una recollida porta a porta, ha comportat que la recollida selectiva augmentés de manera molt significativa i, en la majoria dels casos, també s’ha reduït el volum total de residus.

Es convoquen els Premis Medi Ambient 2007 “Disseny per al reciclatge: Producte reciclat / reciclable” S’ha convocat la 4a. edició del Premi "Disseny per al Reciclatge: Producte reciclat/reciclable", l’objectiu del qual és promoure i reconèixer els esforços adreçats a incorporar materials reciclats als productes que es fabriquen i a facilitar-ne la reciclabilitat quan arriben al final de la seva vida útil.

L’ESFORÇ COL·LECTIU PER A...

REDUIR LA GENERACIÓ DE RESIDUS Amb l’objectiu d’estimular la participació activa dels agents socials i econò· mics en reduir la producció de residus, l’ARC ha impulsat nous convenis de col· laboració amb institucions, organitzacions i entitats del país.

El conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Associació Empresarial Química de Tarragona preveu mesures per a promoure la presentació dels Informes Preliminars de Situació així com per a redactar guies de prevenció de la contaminació del sòl. L’ARC i l’Ajuntament de Badalona han establert un conveni per a dur a terme projectes que implantin criteris de sostenibilitat. L’ARC i el Departament de Governació i Administracions Públiques han signat un conveni per a desplegar bones pràctiques en la gestió dels residus de la Generalitat de Catalunya. L’ARC i la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya col·laboren per a fomentar criteris de sostenibilitat en la gestió dels residus municipals. L’ARC i el Gremi de Recuperació de Catalunya han signat un conveni per a difondre bones pràctiques en el sector.

ELS AJUTS ATORGATS

Projectes de minimització de residus

Atorgaments: 46

Ajuts totals: 4.430.915 €

Projectes de prevenció de residus municipals i per a l’ambientalització de festes populars

Atorgaments: 121

Ajuts totals:1.877.655 €

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

L’ARC i l’Autoritat Portuària de Barcelona han signat un conveni de col·laboració per a implantar actuacions que afavoreixin la prevenció i valorització dels residus generats en l’àmbit que gestiona l’Autoritat Portuària de Barcelona. També estableix línies de col·laboració en la inspecció i control de la gestió de residus de les activitats que tenen lloc al Port i preveu redactar un protocol d’actuació per a gestionar sòls contaminats i una guia per a prevenir la contaminació del sòl.

Pàg. /013

L’ARC, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Terrassa, el Gremi de Flequers de la Província de Barcelona i el Gremi de Flequers i Pastissers de Terrassa i Comarca han signat un conveni de col·laboració per a fer una experiència pilot de prevenció de residus municipals a la ciutat de Terrassa. Una de les primeres accions executades és la de deixar de regalar les bosses de plàstic d’un sol ús. A canvi, els establiments de la xarxa de forns lliuren coixineres de pa reutilitzables als seus clients, així com també material informatiu. El projecte té un cost de 93.427 euros, que financen a parts iguals l’ARC, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Terrassa.

Informe anual | ARC 2006

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /014

La planificació i els instruments de gestió L’aplicació de la nova cultura

Cada categoria de residus planteja reptes específics que requereixen definir polítiques i estratègies d’actuació adaptades a la seva naturalesa i problemàtica especial. D’acord amb aquesta premissa i amb el que diu la llei, cal elaborar plans i programes sectorials que, alhora que tinguin en compte les característiques diferencials de cada territori i sector, estableixin línies d’actuació, criteris de gestió i instruments de seguiment per a tractar adequadament cada tipus de residus. La gestió dels residus a Catalunya es fonamenta en els principis que emanen dels programes d’acció de

la Unió Europea, de l’estratègia comunitària i de les normatives de diferent rang que són vigents actualment. Amb la voluntat de respondre al que determina la llei, l’Agència de Residus de Catalunya disposa de programes per a gestionar els principals tipus de residus sobre els quals actua: els municipals, els industrials i els de la construcció. Atès que l’escenari ambiental ha experimentat canvis importants durant els darrers anys, l’any 2006 s’han fet treballs de revisió dels programes que s’han estat aplicant, a fi d’adaptar-los als reptes amb què s’enfrontarà la gestió dels residus els propers anys. Així, s’han presentat les revisions del Programa de gestió dels residus industrials de Catalunya (PROGRIC), del de residus munici-

Pàg. /015 També s’han elaborat propostes i dut a terme actuacions de control en matèria de gestió i valorització de les dejeccions ramaderes, amb la participació activa de les institucions comarcals i municipals. En aquest sentit, s’ha treballat de manera coordinada i consensuada amb els diferents departaments de la Generalitat i els sectors agrícola i ramader. Aquesta tasca de planificació i gestió dels residus s’ha completat amb accions específiques en l’àmbit dels sòls contaminats.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

pals (PROGREMIC), del de residus de la construcció (PROGROC), i del Pla territorial d’infraestructures, per tal de definir les línies bàsiques que guiaran l’actuació de l’ARC en el període 2007-2012.

Informe anual | ARC 2006

L’ARC presenta la revisió dels plans i programes de gestió de residus de Catalunya

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /016

La política de residus té com a prioritat establir accions que permetin gestionar millor els residus amb la finalitat de protegir el medi i millorar la qualitat de vida de les persones. Prenent com a punt de partida els criteris i principis generals exposats en els plans i programes de gestió dels diferents tipus de residus presentats l’any 2001, al llarg dels dos darrers anys s’ha fet una diagnosi per a determinar el grau de consecució dels objectius i l’impacte dels canvis que s’han anat produint en el model de gestió.

Les noves línies d’actuació, que queden emmarcades dins del Pla d’acció per a la gestió dels residus municipals a Catalunya 2005-2012, se centren en revisar l’espai normatiu en matèria de residus -a fi de disposar d’uns instruments legals actualitzats i en concordança amb les normatives europees i les noves propostes d’actuació que cal desplegar-; en formular una planificació territorial equilibrada mitjançant el Pla sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals per al període 2005-2012 i en establir un pla

A partir d’aquest procés d’avaluació, s’han revisat els continguts dels diferents programes per tal d’adaptar-los als reptes de futur, documents que han estat editats i presentats públicament.

Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) Els trets essencials del nou programa (PROGREMIC) 2007-2012, es basen en enfortir i estendre les recollides selectives al conjunt de Catalunya i tractar el 100% de les fraccions de residus, inclosa la fracció resta, prioritzant la valorització material i reduint i/o estabilitzant el rebuig destinat a disposició final.

financer per a assolir les inversions previstes en el Pla sectorial d’infraestructures, inversions que s’afrontaran amb el Contracte programa aprovat pel Govern de Catalunya i l’ARC.

El nou PROGRIC 2007-2012 preveu, d’una banda, un ampli ventall d’actuacions per a prevenir la generació, la valorització, el reciclatge i el tractament dels residus industrials. De l’altra, preveu millorar els sistemes de selecció i recuperació de materials, promoure canvis en els processos productius de les empreses perquè generin menys residus i, en especial, avançar vers un desenvolupament econòmic desacoblat de la generació de residus.

Els objectius del nou Programa són potenciar el reciclatge de materials i la reutilització de terres, i introduir l’exigència de la gestió ambiental i de qualitat en origen a l’obra, amb la promoció de la segregació d’aquests residus així com amb la millora del control per a fer-ne una gestió adequada.

En aquest sentit, s’ofereixen ajuts a les empreses per a implantar millores que els serveixin per a minimitzar els residus que generen en els processos productius; s’assessora en l’àmbit de la gestió i valorització i s’impulsa la creació d’un mercat eficient de subproductes per a facilitar i potenciar la valorització del màxim nombre de materials.

El Pla territorial sectorial de les infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya 2005-2012, inclou el fet de revisar i identificar nous criteris per a tractar les diverses fraccions dels residus municipals. El document avalua l’estat actual de les instal·lacions, proposa possibles millores de procés i/o operació per tal d’optimitzar-ne el funcionament, analitza les diferents tecnologies que es poden aplicar al nou model de gestió dels residus municipals a Catalunya, i determina les futures necessitats de tractament, tant en tecnologies i nombre com en capacitat de les instal·lacions.

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC) Atès que la vigència del PROGROC és del 2001 al 2006, també s’ha iniciat la redacció del nou document que ha de definir el desplegament de les

Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals

El finançament de l’execució de la primera fase del Pla està garantida pel Contracte-Programa 2006-2010.

Pàg. /017

infraestructures de gestió, especialment pel que fa a les plantes de valorització de runes.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC)

Informe anual | ARC 2006

L’ESFORÇ COL·LECTIU PER A...

REDUIR LA GENERACIÓ DE RESIDUS

La millora de la gestió dels residus també demana la participació activa dels agents socials i econòmics implicats. Per aquest motiu, l’ARC ha impulsat nous convenis de col·laboració amb institucions, organitzacions i entitats del país, especialment per a actuar en l’àmbit dels residus municipals.

Els residus municipals Addenda ARC-Consell Comarcal del Ripollès per la qual es prorroga la clausura i l’adequació del dipòsit controlat de residus municipals de Les Lloses.

Pàg. /018

Conveni ARC-Consell Comarcal de Les Garrigues per a establir el model de gestió dels residus municipals definit al PROGREMIC. Conveni marc ARC-Consorci Vallès Oriental per a finançar les infraestructures de tractament de residus municipals de la comarca del Vallès Oriental.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Conveni ARC-Consell Comarcal del Vallès Oriental-Consell Comarcal del Maresme per a establir les condicions de col·laboració en l’aplicació del nou model de gestió de residus municipals de les comarques del Vallès Oriental i del Maresme. Conveni ARC-Consell Comarcal de l’Anoia per a establir el model de gestió dels residus municipals definit al PROGREMIC. Conveni ARC-Consell Comarcal de La Segarra per a establir el model de gestió dels residus municipals en l’àmbit de la comarca. Conveni de col·laboració entre l’ARC, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, la Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional, per establir el model de gestió dels residus municipals en l’àmbit de la comarca. Pròrroga del conveni de col·laboració signat entre l’ARC i el Consell Comarcal d’Osona per a cooperar i encomanar la gestió d’actuacions d’inspecció d’activitats productores i gestores de residus que sigui susceptible aplicar al sòl en profit de l’agricultura. Conveni de col·laboració entre l’ARC, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’Ajuntament de Castellnou de Seana per a establir el model de gestió dels residus municipals a la comarca. Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany per a ampliar les instal·lacions del dipòsit controlat de residus municipals ubicat a la partida Puigpalter. Conveni de col·laboració entre l’ARC i l’Ajuntament de Castellnou de Seana per a establir línies d’actuació i compensació ambiental i econòmica per la ubicació del dipòsit comarcal en el terme municipal de Castellnou de Seana. Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell Comarcal de la Cerdanya per a establir el model de gestió dels residus municipals en l’àmbit de la comarca.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona per a crear una eina interactiva que simuli i modelitzi sistemes de gestió de residus municipals. Conveni de col·laboració entre l’ARC i l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona per a redactar el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2007-2012. Conveni de col·laboració entre l’ARC, el Consell Comarcal del Baix Empordà, el Consell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament de Girona per a gestionar la FORM.

Conveni marc de col·laboració entre l’ARC, la Mancomunitat d’Incineració dels Residus Urbans i el Consell Comarcal del Tarragonès per a establir el model de gestió dels residus municipals en el seu àmbit.

Pàg. /019

Conveni marc de col·laboració entre l’ARC i el Consorci per a la gestió de residus del Vallès Occidental per a establir les condicions de col·laboració en aplicació del nou model de gestió de residus municipals.

Les runes de la construcció Conveni de col·laboració entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l’ARC, l’Ajuntament de Prullans i la Universitat Politècnica de Catalunya per a restaurar el dipòsit controlat de terres i runes de Prullans.

La contaminació del sòl Conveni relatiu a remediar els terrenys del dipòsit controlat de Can Planas i compatibilitzar els usos previstos al pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.

ELS AJUTS ATORGATS Projectes de finançament d’infraestructures per a la implantació, el control i seguiment dels plans de gestió de dejeccions ramaderes

Atorgaments: 37

Ajuts totals: 2.000.000 €

Ajuts als ens locals per a projectes d’investigació i recuperació de sòls públics contaminats

Atorgaments: 2

Import: 276.424 €

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Conselh Generau d’Aran per a establir el model de gestió dels residus municipals de la Vall d’Aran.

Informe anual | ARC 2006

El nombre de declaracions de residus industrials s'apropa a les 22.700 S’han sol·licitat 22.649 declaracions de residus industrials, de les quals la meitat han estat tramitades amb sistemes telemàtics.

Pàg. /020

A la declaració de residus de l’any 2005 (DARI), el volum total de resi-

dus declarats ha estat de 6.352.067 tones, fet que representa un increment en la generació de l’1,94% respecte a les dades del 2004. Per sectors, s’han produït els residus següents: indústries, 5.007.556 tones; depuradores, 471.224 tones; gestors, 891.083 tones.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

declaracions de residus industrials de l’any 2005

evolució de nombre de declaracions de residus industrials demanades

Pàg. /021 El Full de seguiment (FS) és el document que acompanya cada transport individual de residus industrials al llarg del seu recorregut, mentre que la Fitxa d’acceptació (FA) és l’acord normalitzat, per a cada tipus de residus, subscrit entre el productor o posseïdor del residu i l’empresa gestora escollida. Durant l’any 2006, s’han tramitat 300.000 fulls de seguiment i s’han validat 4.258 fitxes d’acceptació, de les quals se n’han tramitat 1.497 via SDR.

L’inventari d’aparells amb PCB, s’actualitza En aplicació del Reial decret 1378/1999, s’han actualitzat les dades de l’inventari de PCB (policlorobifenils) de Catalunya a partir de les informacions subministrades per les 408 empreses amb aparells amb PCB. En l’inventari hi ha 2.363 unitats actives d’un total de 9.209 aparells.

inventari d’aparells amb pbc

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

La gestió de la documentació industrial millora amb l’aplicació de les noves eines telemàtiques

Informe anual | ARC 2006

Pàg. /022 001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Els ajuts per a minimitzar els residus industrials superen els sis milions d’euros S’ha convocat l’ordre plurianual (20052008) d’ajut de subvencions per a executar projectes de minimització de residus, de recerca i de desenvolupament tecnològic en el camp de la minimització i de la formació i promoció. La convocatòria per als anys 2005 i 2006 ha resolt atorgar subvencions a noranta-sis projectes, per un import total de 6.202.543 €, xifra que representa que es deixen de generar 2.769 t/any de residus perillosos i 21.196 t/ any de residus no perillosos.

L’ARC efectua més de 3.000 informes d’autorització o llicència ambiental d’activitats D’acord amb la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental, l’ARC participa en l’avaluació tècnica i la posterior tramitació d’aquestes activitats des del vector residus. Així, en total s’han avaluat 3.176 projectes, avaluacions ambientals i canvis no substancials, dels quals 407 corresponen a gestors de residus. informes IIAA, any 2006, distribució per activitats

Actuacions relacionades amb la gestió dels residus industrials Nombre d’estudis de minimització vigents inclosos en la base de dades de l’ARC

2.520

Notificacions de trasllat de residus perillosos revisades

5.463

Expedients transfronterers de residus autoritzats

73 i 40 (113)

(exportació més importació)

Sol·licituds per declarar residus valoritzables energèticament

Informes tècnics favorables sobre la regulació de l’emmagatzematge de residus perillosos

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /023

informes IIAA, any 2006, distribució per demarcacions

Informe anual | ARC 2006

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /024

Una nova aplicació permet fer el seguiment de les dejeccions ramaderes Amb l’objectiu de tenir informació sobre l’estat de les instal·lacions de tractament de les dejeccions ramaderes i conèixer-ne l’estat d’execució o de funcionament, s’ha treballat en confeccionar una base de dades de tots els sistemes de tractament en origen que hi ha a Catalunya. De forma paral·lela, s’ha creat una aplicació per a controlar els costos dels sistemes de tractament. L’ARC ha encomanat a la Fundació Agrícola Catalana la creació d’una eina informàtica que permeti als ramaders dur a terme una comptabilitat dels costos dels sistemes de tractament de què disposen a les seves explotacions i comparar-los amb els costos teòrics.

Neix l’Observatori tecnològic sobre els residus orgànics Mitjançant la signatura d’un conveni entre la Fundació Privada d’Estudis del Medi Ambient (GIRO Centre Tecnològic) i l’ARC, s’ha creat l’Observatori tecnològic i centre documental sobre residus orgànics. L’Observatori té com a objectius establir i consolidar una base d’informació, coneixement i d’anàlisi prospectiva en

la gestió de residus orgànics i l’impacte i la importància que tenen en la indústria, l’agricultura i la ramaderia; dur a terme una recerca pluridisciplinària que analitzi científicament problemàtiques de gestió de residus sòlids; que serveixi de suport per a adoptar decisions de caràcter estratègic, tant per a empreses com per a les administracions en temes tecnològics; i constituir una xarxa de col·laboradors i grups de recerca arreu de Catalunya, Espanya i Europa per a elaborar i gestionar una base de dades comuna.

Es crea una aplicació informàtica per a fer un seguiment de les activitats potencialment contaminants del sòl Amb l’objectiu de facilitar la tramitació i gestió dels informes preliminars de situació i els informes de situació que han de presentar les activitats potencialment contaminants del sòl (estimades en 30.000), s’ha creat una aplicació que permet presentar els informes en línia, gestionar-los documentalment i valorar-los mitjançant un sistema de quantificació del risc.

Finalitza la recuperació del sòl de l’antiga empresa Hightex a Òdena

Pàg. /025

Les actuacions han consistit en excavar i gestionar els focus més importants de contaminació del sòl (2.000 tones de terres); gestionar-ne els residus (660 tones i 4.500 envasos); construir dues rases drenants per a retenir les aigües que s’infiltren i arrosseguen els contaminants i executar una xarxa de control a l’interior de l’emplaçament. Aquestes actuacions han tingut un cost de 600.000 euros.

El compromís dels agents econòmics amb la gestió de la contaminació de sòls

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

L’Autoritat Portuària de Barcelona i l’Associació Empresarial Química de Tarragona han signat sengles convenis amb l’ARC i el Departament de Medi Ambient i Habitatge que preveuen, entre d’altres mesures, gestionar la contaminació del sòl tot establint mesures per a promoure la presentació dels informes preliminars de situació així com la redacció de guies de prevenció de la contaminació del sòl.

Actuacions relacionades amb la gestió de sòls contaminats Informes d’avaluació, valoració i validació d’estudis i projectes d’investigació i recuperació d’emplaçaments contaminats Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòls contaminats Identificació de nous emplaçaments potencialment contaminats

80 3 80

Informe anual | ARC 2006

Pàg. /026 001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

El cànon sobre la deposició controlada de residus municipals, un impost ecològic Una de les principals actuacions en termes de gestió ha estat l’aplicació del cànon sobre la deposició controlada de residus municipals, un impost ecològic que s’aplica als residus que, d’acord amb la legislació específica vigent, tenen la consideració de municipals i són destinats a dipòsits controlats. El cànon, que es fixa en 10 € per tona de residus destinats a dipòsit controlat, va ser creat per la Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus, i va entrar en vigor l’1 de gener de 2004.

Els subjectes passius, en concepte de contribuents, són els ens locals titulars del servei de gestió de residus municipals i, si s’escau, els que tinguin la competència delegada, d’acord amb la legislació de règim local, amb independència de quina sigui la modalitat de gestió del servei. Els productors dels residus municipals que no són objecte del servei municipal de recollida també es considera que són contribuents. Els subjectes passius substituts són els titulars de les instal·lacions de deposició de residus i tenen l’obligació de presentar autoliquidacions trimestrals.

Els recursos provinents de la recaptació del cànon s’apliquen al Fons de Gestió de Residus. La Junta de Govern del Fons acorda els criteris que determinen la distribució dels imports recaptats, d’acord amb el que la Llei estableix:

· El 50%, com a mínim s’ha d’aplicar al tractament de la fracció orgànica recollida selectivament. · La resta s’ha d’aplicar a la recollida selectiva de matèria orgànica, a la valorització d’altres tipus de materials i a tractaments que redueixin la quantitat o millorin la qualitat del rebuig destinat a dipòsit controlat. També cal promoure campanyes de sensibilització i d’educació ambiental i divulgació.

Els beneficiaris dels recursos del Fons de Gestió de Residus són els ens locals tant municipals com supramunicipals, altres entitats competents i consorcis constituïts per a prestar serveis i per a dur a terme inversions destinades a gestionar residus municipals.

La recaptació acumulada del cànon corresponent a l’any 2006 ha estat de 32.953.994 €.

% sobre el total d’ingrés

Tractament de la fracció orgànica FORM (gestió)

7.007.771

22%

Tractament de la fracció orgànica FORM (infraestructura)

1.950.606

Tractament de la fracció orgànica FORM (optimització i millores del procés)

2.588.142

Caracterítiques

299.613

Reducció del rebuig (tones)

556.075

Despeses de gestió de l’ARC

1.273.947

Subtotal tractament FORM

13.677.155

43%

Recollida de la fracció orgànica FORM (tones)

2.835.017

Recollida del paper i cartró

6.289.386

20%

Deixalleries (fix per habitant)

3.394.531

11%

Deixalleries (variable per tona)

1.939.189

Serveis públics

1.593.684

Subtotal Altres

16.051.807

50%

29.728.962

93%

2.144.712

TOTAL Romanent cànon

El retorn de la recaptació el cànon de l’any 2005, que va ascendir a 31.873.674€ el va aprovar l’any 2006 la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus, d’acord amb els percentatges següents:

CÀNON DePOSICIÓ RESIDUS municipals any 2005: distribució de la recaptació per conceptes retorn

Pàg. /027

€

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Cànon

RETORN

Informe anual | ARC 2006

ELS RESIDUS MUNICIPALS

LA RECOLLIDA SELECTIVA I LA VALORITZACIÓ DELS RECURSOS

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /028

El tancament del cicle

Una gestió sostenible dels residus demana crear una xarxa d’infraestructures que garanteixi la qualitat ambiental dels procediments aplicats i de les intervencions dutes a terme. Alhora, aquests equipaments han de fomentar el reciclatge i la reutilització dels recursos que encara no hagin finalitzat el seu cicle de vida, a més de la valorització energètica dels residus. La recuperació dels residus i dels subproductes dels processos productius demostra, doncs, la viabilitat social, ambiental i econòmica d’un model de consum fonamentat en aprofitar els recursos de manera eficient.

Els diversos programes de gestió de què s’ha dotat l’ARC per gestionar cada tipus de residus defineixen els reptes de futur a l’hora d’avançar en aquest àmbit d’actuació. Així, durant l’any 2006 s’han construït noves instal·lacions de recollida selectiva i valorització, i s’han adequat les infraestructures que ja hi havia als nous requisits, en el marc dels convenis i acords signats amb els diferents agents territorials. Mentre que algunes accions han estat contractades i finançades directament per l’ARC, d’altres ho han estat pels diferents ens locals, amb el suport econòmic de l’ARC. Actualment, hi ha 1.100 instal·lacions de gestió de residus en funcionament.

Mapa d’instal·lacions per a gestionar els residus municipals que hi havia en funcionament i en construcció a Catalunya, a 31 de desembre de 2006.

El Pla territorial sectorial d’infraestrucures de residus municipals racionalitza la planificació territorial de les instal·lacions de tractament i disposició final amb l’objectiu de reduir el desplaçament dels residus, reordenarne els fluxos i aconseguir que els territoris siguin autosuficients en gestió.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /029

instal·lacions en funcionament i en construcció per a la gestió de residus municipals a catalunya

Informe anual | ARC 2006

L’ESFORÇ COL·LECTIU PER A...

REDUIR LA GENERACIÓ DE RESIDUS

Per a impulsar la recuperació dels recursos i la valorització dels residus cal comptar amb la participació de les institucions locals, comarcals i supra· municipals que tenen responsabilitats en la construcció, millora o gestió de les infraestructures de tractament de residus municipals. En aquest sentit, l’ARC ha impulsat nous convenis de col·laboració amb aquests agents per avançar en el tancament del cicle dels recursos.

Pàg. /030

Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consorci per a la Gestió de Residus Municipals del Baix Camp, per a finançar la planta de tractament de la fracció resta de Botarell. Conveni de col·laboració entre l’ARC, el Consell Comarcal d’Osona, l’Ajuntament de Gurb i l’Ajuntament de Vic, per al segellament complert i l’adequació de l’antic dipòsit controlat de deixalles ubicat al terme municipal de Gurb i el control dels lixiviats en cas que se’n produeixin un cop realitzades les obres de segellament.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Conveni de col·laboració entre l’ARC, el Consell Comarcal del Ripollès i el Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans d’Osona per a reduir els residus del dipòsit controlat d'Osona i per a dipositar-hi la fracció resta dels residus municipals ordinaris que genera la comarca del Ripollès. Conveni marc de col·laboració entre l’ARC i el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme per a finançar la planta de tractament de resta del Maresme i les millores a l’incineradora de Mataró. Pròrroga i ampliació del pressupost del conveni de col·laboració signat entre l’ARC i l’EMSHTR amb l’objecte de portar a terme les tasques addicionals de finalització i seguiment de la prova pilot de disposició del rebuig embalat procedent dels centres de tractament de residus metropolitans Ecoparcs- a la zona 4 del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan al terme municipal de Begues. Conveni de col·laboració entre l’ARC, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola i l’EMSHTR per a establir les condicions de col·laboració entre totes les administracions signatàries per a desenvolupar les tasques de rebliment del dipòsit de residus de classe 2 a l’antiga extracció d’argiles Elena, ubicada al sector de la Plana del Castell. Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Occidental per a finançar el nou centre de tractament de residus municipals a la comarca del Vallès Occidental. Addenda al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i la Societat Gestora de Runes de la Construcció, SA, per la qual es prorroga la restauració de la pedrera la Vallensana.

Addenda al conveni de col·laboració entre l’ARC i l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, per a promoure la gestió de residus orgànics mitjançant un compostatge descentralitzat. Conveni de col·laboració entre l’ARC i l’Ajuntament de Barcelona per a implantar deixalleries mòbils i impulsar la recollida selectiva de la FORM. Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell Comarcal de la Noguera, per a establir el model de gestió dels residus municipals a la comarca.

Pròrroga del conveni de col·laboració signat entre l’ARC i el Consell Comarcal de la Garrotxa per a cooperar i encomanar la gestió d’actuacions d’inspecció d’activitats productores i gestores de residus que sigui susceptible aplicar al sòl en profit de l’agricultura.

Pàg. /031

Pròrroga del conveni de col·laboració signat entre l’ARC i el Consell Comarcal d’Osona per a cooperar i encomanar la gestió d’actuacions d’inspecció d’activitats productores i gestores de residus que sigui susceptible aplicar al sòl en profit de l’agricultura.

Conveni de col·laboració entre l’ARC, el Consell Comarcal del Berguedà i el senyor Josep Puig i Vilalta, per a arribar a un acord transaccional que estableixi i posi en funcionament el dipòsit controlat de residus municipals, no especials, que ocupa la finca la Palanca, propietat del senyor Josep Puig i Vilalta, on hi resideix amb la seva família i on es troba instal·lada i en funcionament una explotació agropecuària en execució de les sentències de la Sala C-A del TSJC. Pròrroga del conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell Comarcal del Vallès Occidental per a finançar les obres i els equipaments previstos en el projecte de construcció de la planta de biometanització de residus orgànics.

ELS AJUTS ATORGATS Projectes per a implantar deixalleries i altres equipaments per a la recollida selectiva i la valorització de residus municipals

Atorgaments: 65

Ajuts totals: 4.000.000 €

Projectes per a fomentar la recollida selectiva de la fracció orgànica de residus municipals

Atorgaments: 123

Ajuts totals: 8.502.700 €

Projectes per a impulsar el consum de matèries recuperades i subproductes

Atorgaments: 3

Ajuts totals: 34.092 €

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell Comarcal de l’Urgell per a establir el model de gestió dels residus municipals en l’àmbit de la comarca.

Informe anual | ARC 2006

Equipaments de gestió de residus municipals adequats o construïts Pàg. /032

Contractades per l’ARC Deixalleries

L’Ampolla i Camarles (Baix Ebre) L’Ametlla de Mar (Baix Ebre)

Plantes de transferència

L’Aldea (Baix Ebre)

Plantes de compostatge

Llagostera (Gironès)

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Contractades pels ens locals Instal·lacions d’incineració i valorització energètica

Sant Adrià del Besòs, Tarragona, Girona i Mataró

Triatge-metanització

Sant Adrià de Besòs - Ecoparc 3

Metanització-compostatge

Terrassa (Vallès Occidental)

Aplicació del romanent del Fons de gestió de residus 2005 Planta de compostatge Tàrrega

Import 354.712,00 €

Ecoparc1

1.120.000,00 €

Llagostera

420.000,00 €

Montoliu de Lleida

250.000,00 €

TOTAL

2.144.712,00 €

La planta mòbil de lixiviats de l’ARC tracta més de 8.000 m3 d’efluents

L’aprofitament del biogàs generat als dipòsits controlats ha generat 52 milions de kWh Els dipòsits controlats públics disposen d’instal·lacions de recuperació i aprofitament energètic del biogàs generat a partir de la descomposició de la matèria orgànica. La generació total d’energia elèctrica a partir del biogàs en dipòsits controlats públics (Vall d’en Joan al Garraf, Solius, Pedret i Marzà, Serrallarga i Bellver de Cerdanya) ha superat l’any 2006 els 52 milions de kWh. Aquest aprofitament ha contribuït a evitar l’emissió de més de 32 milions de m3 de biogàs (gas metà) a l’atmosfera.

El dipòsit de la Cerdanya té un aerogenerador de 3 kW de potència. D’altres dipòsits tenen sistemes fotovoltaics i/o fototèrmics per a aprofitar l’energia solar com, per exemple, el de Castellnou de Seana (Pla d’Urgell).

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

L’energia fotovoltaica i la minieòlica arriben als dipòsits controlats

Pàg. /033

La planta mòbil de l’ARC ha tractat 8.139 m3 de lixiviats als dipòsits controlats de Vic a Osona (2.189 m3), de Santa Coloma de Farners a La Selva (1.143 m3), del Mas de Barberans al Montsià (772 m3), de Bellver a La Cerdanya (1.729 m3) i de Balaguer a La Noguera (2.306 m3).

Informe anual | ARC 2006

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /034

Entren en funcionament tretze noves deixalleries a Catalunya Enguany s’ha continuat ampliant la xarxa de deixalleries que, amb les tretze noves instal·lacions, ja supera les 240. També ha avançat la implantació de minideixalleries de barri per a grans centres urbans, la implantació de deixalleries en municipis d’entre 2.000 i 5.000 habitants, i s’han fet millores, ampliacions i equipaments auxiliars en deixalleries que ja hi havia en servei i en deixalleries mòbils. S’ha incorporat, a més, un nou model de deixalleria mòbil “model 2”, més compacta i apta per moure’s dins de la ciutat. Gràcies a la cooperació econòmica en el desenvolupament del programa de deixalleries, s’han atorgat subvencions per un total de 5,4 milions d’euros corresponents a peticions de 77 ens locals. estat actual d’implantació de deixalleries

La xarxa de plantes de triatge s’amplia i tracta més de 70.000 tones d’envasos La xarxa de plantes de triatge s’ha ampliat amb l’entrada en servei de la de Vic. Un nombre significatiu de les instal·lacions actuals també han incorporat mecanismes automàtics en els seus processos de selecció (plantes de triatge de Mataró, Molins de Rei i Rubí; plantes de triatge d’envasos lleugers d’Hostalets de Pierola, Llagostera, Berga, Celrà, Constantí, Gavà-Viladecans, Santa Maria de Palautordera i Vilafranca del Penedès, i la planta de triatge d’envasos, paper i cartró de Malla i Vic). Actualment, hi ha tretze instal·lacions de triatge de residus municipals en funcionament que seleccionen els envasos lleugers procedents de la recollida selectiva (tres plantes de triatge i deu plantes de triatge d’envasos lleugers). Les deu plantes de triatge d’envasos lleugers han tractat en total més de 70.654 tones.

El seguiment s’està fent a tots els municipis de Catalunya que, en el moment de la contractació de l’estudi de caracterització, havien iniciat la recollida selectiva d’aquesta fracció. En concret, s’han fet 983 caracteritzacions de la FORM que corresponen a 384 municipis.

En el marc de l’estratègia de suport als ens locals, l’ARC ha atorgat 8,5 milions d’euros per a fomentar la recollida selectiva de la fracció orgànica (FORM) a 123 ens locals. En l’objecte de la subvenció s’hi inclouen els conceptes de cubells i bosses compostables per a les llars, contenidors de recollida selectiva de la FORM, realització de campanyes de comunicació i altres conceptes estrictament relacionats amb fomentar la recollida selectiva de la FORM.

L’ARC elabora un protocol de caracterització de la presència de matèria orgànica en el rebuig Amb la finalitat d’avançar en la millora de la qualitat de la matèria orgànica que es recupera a les plantes de tractament biològic de Catalunya, l’ARC i la Universitat Politècnica de Catalunya han elaborat un protocol de caracterització d’aquesta fracció dels residus.

L’entrada en vigor de la Llei de finançament de les infraestructures i del cànon sobre deposició de residus ha donat un fort impuls a la recollida selectiva de residus municipals i, especialment, a la recollida selectiva de la FORM. Aquesta Llei grava cada tona de residus municipals destinada a dipòsit amb un cànon de 10 €/t. Actualment, hi ha vint plantes de compostatge i quatre de digestió anaeròbica en funcionament.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

El suport econòmic als ens locals per a fer la recollida selectiva de la FORM supera els 8,5 milions d’euros

Pàg. /035

Millora la qualitat i la quantitat de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM)

Informe anual | ARC 2006

ELS RESIDUS INDUSTRIALS Instal·lacions de tractament biològic en funcionament INSTAL·LACIONS DE TRACTAMENT BIOLÒGIC

TORRELLES DE LLOBREGAT BOTARELL CASTELLDEFELS

Pàg. /036

SANTA COLOMA DE FARNERS JORBA GRANOLLERS MONTOLIU DE LLEIDA SANT CUGAT DEL VALLÈS

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

SANT PERE DE RIBES CENTELLES LA SEU D’URGELL MAS DE BARBERANS MANRESA ECOPARC I (BARCELONA) TERRASSA TÀRREGA ESPLUGA DE FRANCOLÍ ECOPARC II (MONTCADA) OLOT TREMP ECOPARC III (SANT ADRIÀ DE BESÒS)

TRACTAMENT Compostatge

Digestió anaeròbica

RESIDU FORM

RESTA

Mapa d’instal·lacions autoritzades per a tractar residus industrials, en servei o pendents de posar en marxa a Catalunya, a 31 de desembre de 2006.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /037

instal·lacions en funcionament i en proves per a la gestió dels residus industrials a catalunya

Informe anual | ARC 2006

L’ESFORÇ COL·LECTIU PER A...

FOMENTAR EL RECICLATGE I LA VALORITZACIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS En la línia del que porta a terme en matèria de prevenció i de millora de la gestió dels residus, l’ARC fomenta la participació dels agents socials i econòmics en l’estratègia de valorització dels residus, raó per la qual impulsa convenis de col·laboració amb institucions, organitzacions i entitats d’arreu del territori. Conveni marc entre l’ARC i les entitats gestores dels sistemes integrats de gestió (SIG) de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE’s), per a regular-ne les activitats a Catalunya. Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya per a fomentar la figura del subproducte.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /038

Conveni de col·laboració entre l’ARC i l’Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives (ADI FAD), per a incorporar la variable ambiental a les bases i a la valoració de les candidatures dels XXXI Premis Delta 2007, així com també perquè l’ADI FAD col·labori en l’organització dels Premis Medi Ambient. Protocol de col·laboració entre el CIDEM, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’ARC per a desenvolupar el projecte d’aplicació d’un pla d’ecodisseny en el sector de la joguina amb components elèctrics i/o electrònics.

S’impulsa la recuperació dels residus d’aparells elèctrics i electrònics Per a avançar en la recuperació dels residus d’aparells elèctrics i electrònics, les entitats gestores dels sistemes integrats de gestió (SIG) d’aquests residus (RAEE’s) i l’ARC han signat un conveni de col· laboració per a la recollida selectiva d’aquests residus. El conveni ha estat signat per la Fundació ECOTIC, la Fundació ECOLEC, AMBILAMP, la Fundació ECOLUM, la Fundació ECOASIMELEC, la Fundació ECOFIMÀTICA, la Fundació TRAGAMÒBIL i la Fundació ECO-RAEE’S, que cobreixen les deu categories d’aparells previstes per la normativa vigent, cosa que garanteix gestionar correctament tots els residus que es generin.

Entra en funcionament la Xarxa Compri Reciclat

La Xarxa ha estat fruit del conveni de col·laboració entre l’ARC, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, el Foment del Treball, Pimec i el Consell de Cambres de Catalunya.

Pàg. /039

La Xarxa Compri Reciclat ha nascut amb l’objectiu de dinamitzar la compra de productes ambientalment correctes i, en especial, de productes reciclats o reciclables. L’integren tots els agents implicats en l’oferta i la demanda de productes reciclats i reciclables, és a dir, les entitats que fabriquen o distribueixen aquests productes a Catalunya i les que els poden adquirir. A final del 2006, la Xarxa consta de quaranta-vuit entitats adherides i noranta-tres productes donats d’alta.

El sector industrial col·labora per impulsar la figura del subproducte Amb l’objectiu de promoure i donar a conèixer al sector industrial interessat la figura del subproducte com a recurs que no ha arribat al final del cicle de vida i s’ha de considerar com una matèria primera, ha tingut lloc una jornada sobre la gestió de residus com a subproductes. Organitzada pel Centre Català del Reciclatge, en col·laboració amb la Borsa de Subproductes de Catalunya del Consell General de Cambres de Catalunya, hi ha participat més de cent cinquanta assistents que han donat a conèixer les seves experiències a fi d’encoratjar els empresaris i el sector industrial a potenciar la imatge del subproducte i del residu com a recurs.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Podeu consultar el web http:\\xcr.arc.cat

Informe anual | ARC 2006

Pàg. /040 001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

instal·lacions en funcionament per a la gestió de runes i altres residus de la construcció a catalunya

ELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

Les plantes de triatge i transferència de runes de la construcció han gestionat 2,1 milions de tones de residus de l’activitat constructiva. L’entrada en servei de diverses instal·lacions arreu del territori i la millora de les que ja funcionen ha permès assolir aquesta xifra i millorar la gestió d’aquest tipus de residus.

Pàg. /041

La xarxa de plantes de reciclatge i triatge de runes de la construcció gestiona més de dos milions de tones de residus

Plantes de triatge de les quals s’ha informat favorablemenT

Plantes de reciclatge

Foixà (Baix Empordà), Prullans (Cerdanya), Rosselló (Segrià), Torrefarrera (Segrià), Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Sant Pere Sallavinera (Anoia)

Plantes de triatge i transferència

Viladecans (Baix Llobregat), Vilamalla (Alt Empordà), Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), Alcarràs (Segrià), Selva del Camp (Baix Camp), Calafell (Baix Penedès), Roquetes (Baix Ebre) i Santa Bàrbara (Montsià).

Instal·lacions autoritzades per a gestionar residus de la construcció

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Mapa d’instal·lacions autoritzades en servei a Catalunya per a gestionar residus de la construcció a 31 de desembre de 2006

Informe anual | ARC 2006

Pàg. /042 001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

instal·lacions en funcionament per a la gestió de les dejeccions ramaderes a catalunya

LES DEJECCIONS RAMADERES Instal·lacions operatives per a gestionar dejeccions ramaderes

Pàg. /043

Les plantes de compostatge indicades per als fems també poden tractar altres residus industrials.

Els ajuts per a finançar infraestructures de dejeccions ramaderes arriben als dos milions d’euros Complint les bases que estableix la línia d’ajuts per a finançar les infraestructures necessàries per a implantar, controlar i fer el seguiment dels plans de gestió de dejeccions, s’han presentat 278 sol·licituds per un import total de més de vint-i-tres milions d’euros. S’ha informat favorablement de 17, que han rebut un ajut total de dos milions d’euros, amb càrrec al pressupost de l’ARC per al 2006.

Es presenta la versió en castellà de la Guia de tractament de les dejeccions ramaderes A principis de l’any 2005 es va presentar la Guia de tractament de les dejeccions ramaderes, que té per objecte identificar i descriure els avantatges i inconvenients dels principals tractaments aplicables a les dejeccions ramaderes. D’aquesta manera es disposa d’una eina útil per a seleccionar el tractament més adequat en cada situació. Durant l’any 2006 se n’ha fet la traducció al castellà, de la qual s’han distribuït 1.000 exemplars.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Mapa d’instal·lacions autoritzades per a tractar dejeccions ramaderes, en servei o pendents de posar en marxa a Catalunya, a 31 de desembre de 2006.

Informe anual | ARC 2006

ELS SERVEIS PÚBLICS DE

L’ARC

La Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus perillosos, declara servei públic el tractament de diversos tipus de residus. En aquest sentit, l’ARC promou les instal·lacions que corresponen al tractament d’aquests residus.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /044

Mapa amb les instal·lacions amb els residus totals tractats El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages)

Constantí (Tarragonès)

Alcover (Alt Camp)

El Pont de Vilomara i Rocafort Explotador: TPA, Técnicas de Protección Ambiental, SA

El tractament de piles i làmpades fluorescents augmenta un 19% i un 6%, respectivament S’han tractat 633,2 tones de piles i 702,9 tones de làmpades fluorescents, de descàrrega i baix consum. Aquestes quantitats representen un increment amb relació a l’any 2005 del 19% i del 6,1%, respectivament. El Pont de Vilomara i Rocafort Explotador: PILAGEST, SL

La planta de regeneració d’olis minerals d’Alcover ha tractat més de 33.500 tones durant el 2006 S’han tractat 33.585 tones d’olis minerals, quantitat que representa un increment del 6,7% respecte a la quantitat tractada el 2005. Alcover Explotador: Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA

Constantí Explotador: Gestió de Residus Especials de Catalunya, SA (GRECAT)

Es presenten 135.000 certificats de destrucció de vehicles fora d’ús D’acord amb la normativa vigent, els gestors de vehicles fora d’ús (VFU) han de presentar una declaració anual, abans del 31 de març, sobre la gestió realitzada amb els vehicles fora d’ús tractats. Durant el primer trimestre de cada any, des del Centre Català del Reciclatge, es recorda aquesta obligació a cada gestor autoritzat, es reben les declaracions i s’envia un resum al ministeri corresponent de l’Estat espanyol. L’any 2006 s’han rebut 135.245 certificats de destrucció.

Pàg. /045

El Centre de Tractament i Reciclatge ha tractat 93.808 unitats de frigorífics i equips afins, una quantitat que representa un increment del 7,5% respecte a les dades del 2005. També s’han tractat 1.173 equips d’aire condicionat.

S’han gestionat 63.594 t de residus especials incinerables, de les quals 41.430 han estat tractades a la planta incineradora de residus especials de Constantí. Aquest any s’inclouen com a novetat les 3.701 tones que s’han gestionat mitjançant la valorització energètica.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

El tractament i reciclatge de frigorífics augmenta més d’un 7%

La gestió de residus especials incinerables supera les 63.000 tones

Informe anual | ARC 2006

LA DISPOSICIÓ FINAL DELS RESIDUS

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /046

La protecció de l’entorn La correcta disposició dels residus que han finalitzat la seva vida útil i no poden ser retornats al cicle productiu és una garantia de preservació del medi i de minimització dels impactes ambientals associats a una gestió final defectuosa. Els dipòsits controlats de residus són una infraestructura ambiental necessària, ja que els nivells de reciclatge i recuperació dels recursos que han assolit les societats més desenvolupades encara no permeten tancar completament el cicle i desestimar aquesta alternativa. La nova cultura dels residus té com a un dels seus reptes principals, precisament, avançar en el tractament previ de tots els residus a dipositar i potenciar les infraestructures de tractament i valorització. Una de les línies d’actuació prioritàries de l’ARC és que es minimitzin els impactes derivats del dipòsit controlat de residus. En aquest sentit, impulsa infraestructures que compleixin tots els requisits de seguretat i de qualitat ambiental, i també fa clausurar i restaurar els indrets que es veuen afectats per l’abocament incontrolat de residus.

L’Agència ha actuat en una setantena de municipis de Catalunya intervenint sobre gairebé tres-cents punts incontrolats d’abocament i ha informat favorablement sobre nous dipòsits de residus municipals i residus de la construcció, que amplien la xarxa d’infraestructures de disposició controlada en servei.

La xarxa de dipòsits controlats de runes s’amplia amb noves instal·lacions

Obres contractades per l’ARC per a millorar les infraestructures S’han finalitzat les obres dels accessos al dipòsit de Castellnou de Seana (Pla d’Urgell), i l’estació de transferència de L’Aldea (Baix Ebre). Obres de la clausura del dipòsit de Les Lloses (Ripollès).

Les instal·lacions de disposició controlada de runes de la construcció han gestionat enguany més de nou milions de tones de residus. L’entrada en servei de diverses instal·lacions arreu del territori i la millora de les que ja operen ha permès assolir aquesta xifra i millorar la gestió i disposició de les runes.

Dipòsits de runes dels quals s’ha informat favorablement Dipòsits controlats

Subirats (Alt Penedès), Papiol (Baix Llobregat), Vilajuïga (Alt Empordà), Falset (Priorat) i Bellvei (Baix Penedès) Altres modificacions

Inscripció en el Registre general de gestors de residus de Catalunya

Dipòsits controlats de Dosrius (Maresme) i El Papiol (Baix Llobregat), i Planta de reciclatge de Sant Joan de Vilatorrada (Bages).

Baixa del Registre de gestors de residus de Catalunya

Dipòsits controlats del Papiol (EMSHTR), i l’extractiva Santa Teresa, d’Ullà (Baix Empordà) i d’Albatàrrec (Segrià)

Tancament en assolir la capacitat màxima autoritzada

Dipòsits controlats d’Igualada (Anoia), Palafolls (Maresme), El Port de la Selva (Alt Empordà) i Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Una gestió sostenible dels residus, coherent amb la protecció del territori, demana actuar sobre els indrets que esdevenen punts d’abocament incontrolat per l’actuació humana negligent. Així, s’ha actuat en seixanta-nou municipis clausurant i netejant dos-cents vuitanta punts incontrolats d’abocament.

Pàg. /047

Es clausuren dos-cents vuitanta punts incontrolats d’abocament arreu del territori

Informe anual | ARC 2006

Pàg. /048 001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

XARXA D’ABOCADORS MUNICIPALS D’ENDERROCS I ALTRES RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ FORA D’ÚS Redacció de projectes i contractació d’obres dels abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús subvencionats en la convocatòria d’ajuts per a l’any 2005.

Pau

Isona

Mollet de Peralada

Conca Dellà

Figueres

Sant Esteve de la Sarga i Tremp (Pallars Jussà)

Cadaqués

Oliola

Portbou

Vallfogona de Balaguer

Colera i Llers (Alt Empordà)

Castelló de Farfanya i Algerri (Noguera)

Verges (Baix Empordà)

L’Espluga Calba (Garrigues)

Santa Coloma de Farners i Lloret de Mar (Selva)

Almacelles (Segrià)

Gósol (Berguedà)

Maials (Segrià)

Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

Batea (Terra Alta)

Piera (Anoia)

Torre de l’Espanyol i Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)

Gelida (Alt Penedès)

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i Tarragona (Tarragonès).

Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) EMD Rocallaura (Urgell) El Vendrell (Baix Penedès) Vilanova de Prades Barberà de la Conca L’Espluga de Francolí Pontils Montblanc Blancafort Vilaverd i Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) Menàrguens (Noguera) Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell) Maldà (Urgell)

Pressupost total:

quatre milions d’euros.

Sort

Montmaneu (Anoia)

Vall de Cardós

Mura (Bages)

La Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà)

Mont-roig del Camp (Baix Camp)

Cornudella de Montsant

Sant Jaume dels Domenys i Santa Oliva (Baix Penedès)

Poboleda i Bellmunt del Priorat (Priorat)

Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat)

Miravet (Ribera d’Ebre)

Cercs (Berguedà)

Sant Guim de Freixenet

Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

Torrefeta i Florejacs (Segarra)

Sant Pere de Ribes (Garraf)

Alguaire i Els Alamús (Segrià)

Riudaura i Beuda (Garrotxa)

Santa Coloma de Farners (Selva)

Girona (Gironès)

Constantí

Arenys de Mar (Maresme)

La Nou de Gaià

Foradada (Noguera)

Els Pallaresos

Orís (Osona)

La Pobla de Montornès

Talarn

La Riera de Gaià

Castell de Mur

Torredembarra i Vilallonga del Camp (Tarragonès)

Conca de Dalt

Montcada i Reixac

Gavet de la Conca

Castellar del Vallès

La Pobla de Segur i Sarroca de Bellera (Pallars Jussà)

Sabadell

Rialp

Terrassa i Polinyà (Vallès Occidental)

Alins

CG Aran (Vall d’Aran)

ELS AJUTS ATORGATS Projectes de clausura d’abocadors municipals fora d’ús i abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús

Atorgaments: 36

Ajuts totals: 4.000.000 €

Pàg. /049

Darnius (Alt Empordà)

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Convocatòria de subvencions 2006 per a clausurar altres abocadors municipals fora d’ús i abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús.

Les actuacions objecte d’aquestes resolucions es poden realitzar durant els anys 2006, 2007 i 2008.

Informe anual | ARC 2006

LA INFORMACIÓ, LA DIVULGACIÓ I LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA La transmissió dels valors

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /050

sostenibilistes

La divulgació, la informació i la participació són instruments clau per a transmetre i difondre a la ciutadania els valors sobre els quals es construeix la nova cultura dels residus. Comprometre les persones amb aquests principis que guien l’actuació de l’ARC requereix dur a terme accions comunicatives d’ampli espectre a fi d’arribar i implicar el conjunt de la ciutadania en el repte col· lectiu de progressar en la lògica del recurs i la gestió integral dels residus. L’estratègia comunicativa que porta a terme l’Agència de Residus de Catalunya s’expressa per mitjà d’accions d’índole diversa com l’edició de materials informatius i divulgatius, l’organització de cursos i seminaris, el plantejament de campanyes, la realització d’exposicions o la celebració d’activitats lúdiques i participatives. D’aquesta manera, l’ARC difon

arreu del territori els missatges i les bones pràctiques que emanen de la seva filosofia d’actuació tot afavorint la transparència i l’accés a la informació sobre la gestió dels residus. L’ARC també dóna suport a les iniciatives institucionals o ciutadanes que, des de l’àmbit local o comarcal, tenen com a repte avançar en el bon ús dels recursos i el tractament sostenible dels residus. Les accions realitzades durant l’any 2006 s’han centrat globalment en fomentar la recollida selectiva, l’educació ambiental en matèria de residus, l’aplicació de les eines de comunicació, l’impuls de les relacions externes, i l’atorgament d’ajuts i subvencions.

El Consell per a la Prevenció i Gestió dels Residus a Catalunya

L'activitat comunicativa de l'ARC es complementa amb el foment de la participació i la cerca del consens, objectiu que es porta a terme fonamentalment gràcies al Consell per a la Prevenció i Gestió dels Residus a Catalunya. El Consell, constituït formalment el setembre de 2006, és un òrgan que aplega totes les administracions, el món privat i la societat civil i fa possible la participació de la societat en el debat públic ambiental en matèria de residus.

L’ESFORÇ COL·LECTIU PER A... DIFONDRE ELS VALORS DE LA NOVA CULTURA DELS RESIDUS

Conveni entre l’ARC i la FECAC per a introduir criteris de gestió sostenible dels residus en les festes populars multitudinàries i, concretament, en la Feria de Abril. Conveni entre l’ARC i l’Ajuntament de Lleida per a fomentar la sostenibilitat de les festes populars multitudinàries.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /051

Les seves funcions són, en aquest sentit, proporcionar un espai de debat per al desplegament de les noves polítiques, fomentar la implicació col· lectiva mitjançant l’assessorament i formular propostes d'actuació relacionades amb la prevenció, la reducció i la gestió dels residus, en relació també amb els plans i programes i les seves revisions, i amb els projectes de disposicions generals.

Informe anual | ARC 2006

El web de l’ARC rep més de 670.000 visites

Pàg. /052

La pàgina web de l’ARC ha rebut 670.762, gairebé el doble que l’any 2005. Aquesta xifra equival a una mitjana de 1.838 visites diàries. Durant l’any 2006, s’han atès també un total de 21.884 sol·licituds d’informació per telèfon, més de 3.872 consultes escrites (entre el correu electrònic i el convencional) i 430 visites relacionades amb els procediments administratius i la gestió i el tractament de residus. El 71% de les sol·licituds i consultes d’informació han fet referència a temes relacionats amb els residus industrials.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

SOL·LICITUDS D’INFORMACIÓ PER TIPOLOGIA DE RESIDUS

L’ARC fomenta la recollida selectiva i la reducció dels residus en els esdeveniments populars L’ARC ha dissenyat un model de vaixella compostable i reutilitzable per fomentar la reducció de residus en les festes populars, donant així exemple de com aconseguir que els

esdeveniments populars siguin més respectuosos amb el medi. Amb aquest objectiu, l’ARC ha participat en diversos esdeveniments populars amb una participació ciutadana elevada com la Feria de Abril, celebrada al recinte del Fòrum de Barcelona, i la Fira del Cargol de Lleida. Els resultats obtinguts, per exemple, amb l’aplicació del Progra-

ma de gestió de residus a la Feria de Abril 2006 a Barcelona van ser d’un 44,5% de recollida selectiva.

Les campanyes de l’ARC posen l’èmfasi en el foment de la separació selectiva a les llars A fi de continuar fomentant els hàbits de separació selectiva dels residus entre la ciutadania, s’han engegat tres campanyes publicitàries adreçades a tota la població, que han utilitzat la televisió, la ràdio i l’encartament de fulletons en els diaris com a vehicles de transmissió de la informació. Han estat les següents: Campanya per al foment de la recollida selectiva de matèria orgànica D’aquí a aquí. Maig de 2006 i agostsetembre 2006 Campanya Dóna una nova vida als envasos. Desembre de 2006 Campanya El vidre pot tenir moltes vides. Desembre de 2006 També s’ha continuat impulsant i assessorant campanyes locals de

S’elabora un estudi per conèixer l’oferta educativa en matèria de residus L’ARC ha portat a terme un estudi de diagnosi per conèixer l’oferta educativa en matèria de residus que és impulsada, d’una banda, per les instal·lacions de gestió de residus de Catalunya i, de l’altra, pels ens locals que tenen ubicada alguna d’aquestes infraestructures en el seu municipi. Arran dels resultats de l’estudi, s’està elaborant un catàleg d’activitats educatives que s’editarà i distribuirà en un futur proper.

Les associacions de veïns s’impliquen en la gestió sostenible dels residus Sota el títol, Què fem amb els residus? reptes de gestió i participació, la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, amb el suport de l’ARC, l’Ajuntament de Viladecans, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat i DEPANA, ha organitzat unes jornades guiades per experts en sistemes de recollida i gestió de residus amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement del cicle dels residus.

Pàg. /053

recollida selectiva d’envasos entre els ens locals adherits als convenis d’ECOEMBES i ECOVIDRIO.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

D’altra banda, el mes de maig es publica al DOGC 4.625 l’ordre de subvenció per a fomentar les festes sostenibles a Catalunya, en la qual s’hi preveu la dotació en espècie d’una vaixella compostable i gots reutilitzables. A aquesta ordre s’hi ha acollit un total de vuitanta-vuit ens locals, associacions veïnals i federacions, que han apostat per mostrar a la ciutadania els avantatges d’un canvi d’hàbits en relació amb la reducció de la generació de residus, especialment durant les festes i esdeveniments populars.

Informe anual | ARC 2006

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /054

L’ARC apropa als ciutadans la nova cultura dels residus Exposició Orgànica. Fent un recorregut per les lletres que componen la paraula orgànica, el públic pot seguir el procés de reciclatge d’aquesta fracció des del residu fins a arribar al compost. L’exposició ha estat present a vint-i-cinc municipis i ha participat en diverses activitats de caràcter local emmarcades en les campanyes d’implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció.

Espai de joc L'inflable, per reciclar saltant! Recurs lúdic i alhora educatiu que utilitza el material pedagògic que fomenta la recollida selectiva dels residus municipals. La proposta didàctica consisteix en aconseguir que un grup d’infants i joves juguin a l’inflable tot posant uns coixins (amb dibuixos de residus) al lloc que correspondria (contenidors de recollida selectiva o deixalleria) per a fer-ne el tractament més adequat. Aquesta activitat pretén divertir i educar els infants i joves de tres a dotze anys. Enguany, s’han fet un centenar de sortides arreu de Catalunya.

Es presenta la Guia de bones pràctiques per al reciclatge i la recuperació de palets i embalatges de fusta

Exposició Dóna la volta. Del residu al recurs. Aquesta exposició consta de cinc contenidors cilíndrics que representen les diferents fraccions i un ordinador amb pantalla tàctil per desenvolupar un senzill joc sobre la prevenció dels residus. S’han fet disset sortides arreu de Catalunya.

La nova Guia de bones pràctiques per al reciclatge i la recuperació de palets i embalatges de fusta, presentada a les instal·lacions de l’empresa Recupalets Codina, SA, recull i homogeneïtza les exigències mínimes ambientals que han de complir les empreses o entitats que es dediquen a l’activitat de reciclar i reutilitzar aquests materials.

La gestió dels residus municipals i industrials, a debat En el marc de la Fira Ecològica de la Candelera de Molins de Rei, promoguda per CEPA i Ecologistes de Catalunya, s’ha organitzat una jornada de debat sobre la nova política de gestió de residus a la Unió Europea. L’activitat ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Molins de Rei, l’ARC i la Diputació de Barcelona.

Promogut per la Secretaria de Salut, Ambient i Treball de Comissions Obreres, amb la col·laboració de l’ARC i Grecat, s’ha celebrat un seminari per a reflexionar sobre la situació actual de la gestió dels residus industrials, amb la participació de tots els àmbits implicats, treballadors i empreses, i en què es va debatre sobre les eines i estratègies més innovadores per a avançar vers un model productiu més just i sostenible. L’empresa de comunicació RCF Recoletos, en col·laboració amb l’ARC, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Direcció General de Qualitat Ambiental ha organitzat unes conferències sobre la gestió dels residus municipals a Catalunya amb l’objectiu de crear un lloc de trobada i intercanvi d’idees entorn del nou Pla d’acció per a la gestió dels residus municipals 2005-2012.

El Centre Català del Reciclatge, conjuntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), ha organitzat dues jornades dedicades a residus, construcció i materials i productes reciclats adreçades a tots els agents implicats en el sector de la construcció: arquitectes, aparelladors, enginyers, promotores públiques i privades, constructores, proveïdors de materials i administració pública. Hi han assistit a les jornades més d’un centenar de professionals que han tractat qüestions relacionades amb la gestió dels residus de la construcció i l’oferta de materials i productes reciclats a la construcció, un tema especialment rellevant en vista del nou Decret d’adopció de criteris d’ecoeficiència en els edificis. En el marc de la jornada s’ha realitzat una exposició de materials i productes reciclats aplicables a la construcció d’onze empreses.

Pàg. /055

La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell i l’ARC, també ha organitzat unes jornades informatives adreçades a les empreses de tots els sectors productius.

Els professionals de la construcció debaten sobre la gestió dels residus de la seva activitat

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Els models de gestió integral i preventiva de residus municipals de Catalunya també han estat objecte de debat en la jornada organitzada per l’Ajuntament de Molins de Rei, amb el suport de l’ARC, la Diputació de Barcelona, l’EMSHTR, CEPA i CESPA. Durant la jornada s’han donat a conèixer diferents experiències de models de recollida de residus municipals al nostre país.

Informe anual | ARC 2006

HO VEIEM CLAR

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /056

EL RESIDU POT SER ART

L’ARC al Saló de la Infància, un any més TrOFEU Anna Malagarriga

L’Agència de Residus de Catalunya ha estat present un any més al Saló de la Infància amb les activitats següents: exposició Orgànica, l’inflable Per reciclar saltant! i l’exposició itinerant Dóna la volta als residus.

Es lliuren els premis Mod’Art 2006 L’ARC ha format part del jurat dels premis Mod’Art 2006, organitzats pel Grup Hera. Els premis pretenen fomentar el treball d’artistes i estudiants de disseny, capaços de transformar els residus en productes únics, en escultures, en joies, en vestits.

BIJUTERIA OIA

Trash People H A Schult

Residus? quins residus? L’ARC ha editat el conte Residus?quins residus? que, de manera molt propera, explica als menuts com poden col· laborar a l’hora de reduir la producció de residus.

Es presenta el cartell sobre recollida selectiva de residus Concebut, perquè, de forma molt gràfica, la ciutadania conegui com separar els residus correctament, l’ARC ha realitzat un cartell en què informa visualment sobre el procediment adequat de separació selectiva.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

S’ha presentat el joc Coneix els residus i com s’aprofiten, en què, per mitjà d’una breu descripció amb un llenguatge senzill i divertit, els més petits de la casa poden aprendre a trobar utilitats als residus.

Pàg. /057

Juguem a conèixer els residus i com s’aprofiten

Informe anual | ARC 2006

ELS PREMIS MEDI AMBIENT 2006

Pàg. /058

El setembre de 2005 es va crear el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Decret 205/2005. Aquesta distinció vol reconèixer públicament la tasca de persones, entitats o institucions en favor del medi. L’any 2006 ha estat la primera edició d’aquests premis que distingeixen les actuacions endegades en l'àmbit de la gestió ambiental de l’aigua i la sostenibilitat en l’edificació en les tres modalitats següents:

tiu, les energies renovables i l’estalvi energètic, i la vegetació autòctona.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

1. Recerca, innovació i desenvolupament. 2. Protecció i millora del medi ambient, destacant una actuació singular i una trajectòria. 3. Actuacions de reducció i reciclatge de residus. En aquesta modalitat s’han inclòs els premis que atorgava anualment l’ARC sota el nom de Premis de Recollida Selectiva.

Els premiats en aquesta tercera modalitat han estat els següents:

Establiments i activitats de servei El Premi de prevenció i reducció s’ha atorgat a l’empresa Estudis Parets Grup Irisware, SL, de Parets del Vallès pel foment de la recollida selectiva i la prevenció de residus i la implicació en el desplegament de l’Agenda 21 del municipi mitjançant campanyes per a promoure el transport alterna-

Entitats socials, associacions i iniciatives ciutadanes S’han premiat els següents projectes d’inserció sociolaboral relacionats amb la recuperació i el reciclatge de residus: Prevenció i reducció: Associació Andròmines, de Montcada i Reixac, pel projecte “Reutilitzar residus reciclant persones”. Reciclatge: Drapaires d’Emaús, societat cooperativa CL, de Sabadell. Menció especial a la Fundació Trinijove, creada el 1985 a Barcelona, pel projecte de reducció i reciclatge de residus en nou hotels mitjançant la creació d’”ecopunts”, espais habilitats per a la recollida selectiva de paper, envasos lleugers, vidre, matèria orgànica, olis de cuina, palets, fluorescents, bombetes i piles.

Centres educatius

Menció especial:

S’han atorgat cinc premis i una menció especial.

Zona d’Escolarització Rural L’Aglà, al Priorat, d’educació infantil i primària. Per la promoció entre els alumnes de la conscienciació envers la problemàtica dels residus mitjançant diferents tallers i activitats.

Educació secundària obligatòria: Escola Pia de Granollers, pel “Projecte Papereres” iniciat el curs 200102 que consisteix en fabricar papereres de fusta per col·locar-les dins de l’aula i recollir diferents materials susceptibles de ser aprofitats, sobretot paper i cartró. Batxillerat: IES Santa Coloma de Farners. Els seus alumnes han realitzat una auditoria de la generació i gestió de les deixalles generades a l’institut, i han proposat alternatives per a reduir-ne la quantitat i millorarne l’aprofitament i el reciclatge.

Reducció i prevenció: Ajuntament de Sabadell. Per la posada en funcionament d’un punt mòbil d’informació sobre residus i consum responsable. Recollida selectiva i reciclatge: Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau, que ha fet una aposta per maximitzar l’aprofitament de les deixalles. El municipi té poc més de 1.000 habitants, i disposa d’onze àrees de recollida selectiva i deu compostadors.

Dues mencions especials: Consell Comarcal de l’Alt Empordà, pel projecte d’una guia digital per a la prevenció de residus al seu web. Ajuntament de Matadepera, per la implantació d’un sistema de recollida selectiva porta a porta a tot el municipi amb uns resultats que han superat el 80% de recollida selectiva.

ELS AJUTS ATORGATS Les ordres de subvenció per a projectes d’entitats d’inserció sociolaboral Projectes en matèria de residus que es desenvolupin amb col·lectius d’inserció laboral

Atorgaments: 30

Ajuts totals: 15.000.000 €

Pàg. /059

Infantil i primària: CEIP Castell Ciuro, de Molins de Rei, pel desenvolupament de tot un seguit d’actuacions adreçades a promoure la recollida selectiva dels residus generats a l’escola, com les restes de menjar i els olis de cuina, els tòners, etc.

Ens locals

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Educació especial: Ampans Centre d’Educació Especial Jeroni de Moragas, de Manresa, pel projecte de recuperació i restauració dels bancs dels jardins públics de Manresa.

Informe anual | ARC 2006

L’IMPULS DE LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /060

El valor del coneixement

Aprofundir en el coneixement de la realitat, les causes i les conseqüències de les coses i els fets, facilita haver de prendre decisions i definir estratègies d’actuació i polítiques rigoroses. La recerca i la investigació aporten aquesta informació imprescindible per a avançar en el progrés. També en l’àmbit de la gestió dels residus, conèixer els efectes i impactes reals o potencials de les mesures adoptades aporta un valor afegit fonamental i inestimable. Identificar els àmbits en els quals convé actuar de forma prioritària en matèria de recerca i innovació sobre gestió i tractament de residus és clau per a impulsar els projectes i les línies d’investigació presents i futures.

Aquest impuls ha de comptar, naturalment, amb la participació activa dels centres de recerca, les universitats i les empreses, ja que aquests sectors són clau per al desenvolupament tècnic i tecnològic dels països i el progrés sostenible de les societats. Un dels àmbits d’actuació de l’Agència és donar suport a la recerca i la innovació sobre valorització de residus, motiu pel qual ha elaborat un estudi a fi de conèixer amb més profunditat l’estat de la investigació a Catalunya en què, mitjançant l’anàlisi de les condicions en què té lloc la recerca (recursos humans i econòmics que s’hi destinen, temes que es treballen, etc.), i de la relació entre recerca en valorització de residus i desenvolupament socioeconòmic a Catalunya, fa un diagnòstic de la situació com a pas previ a definir les polítiques futures.

L’ESFORÇ COL·LECTIU PER A...

APROFUNDIR EN LA RECERCA I LA INNOVACIÓ SOBRE RESIDUS Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per a supervisar les caracteritzacions d'envasos lleugers i de la fracció resta, així com per a interpretar els resultats obtinguts. Conveni amb la Universitat de Girona (UdG) per a fer estudis complementaris en l’àmbit de la revisió del PROGRIC 2001-2006.

Addenda al conveni entre l’ARC i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), per a fer l’estudi hidrogeològic de l’entorn del dipòsit de Can Planes (Cerdanyola del Vallès) per la qual es prorroguen els terminis per a executar treballs auxiliars. Conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per a fomentar experiències innovadores en recerca, prevenció i gestió de residus en el campus de la UAB. Conveni de col·laboració amb l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IIQABCSIC) per a fer un estudi sobre el mesurament d’emissions de dioxines i furans a l’atmosfera, mitjançant l’ús de captadors en continu. Conveni de col·laboració amb la Fundació Privada d’Estudis del Medi Ambient i el Centre Tecnològic GIRO per a crear un observatori tecnològic i un centre documental sobre residus orgànics, que n’abasti la gestió, el tractament i els usos. Conveni entre l’ARC, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Agència Catalana de l’Aigua, el Servei Meteorològic de Catalunya i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació de la Generalitat de Catalunya per a redactar el Pla de contingències i de continuïtat (PCC) dels sistemes d’informació de l'ARC.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Protocol de col·laboració entre el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’ARC per al desenvolupament d’un projecte de demostració d’ecodisseny al sector de la joguina amb components elèctrics o electrònics.

Pàg. /061

Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per a dur a terme treballs de seguiment de la qualitat ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort durant els anys 2006 i 2007.

Informe anual | ARC 2006

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /062

S’impulsa un projecte d’avaluació i millora de les tecnologies de tractament de residus municipals a Catalunya Amb una durada prevista de tres anys, l’ARC ha impulsat el projecte d’avaluació i millora de les tecnologies de residus municipals a Catalunya. Aquest treball té com a objectiu analitzar el funcionament de les plantes de tractament biològic i mecànic biològic de Catalunya per a establir i caracteritzar els fluxos de materials a les plantes, valorar la producció de compost i dels rebuigs amb relació als materials d’entrada i tipus de planta, i establir els factors que influeixen en la qualitat del compost que se n’obté. El projecte es va iniciar l’any 2006 i finalitzarà el 2007. Durant el període corresponent a l’exercici 2006, s’han visitat un total de dotze plantes, on s’han recollit cent cinquanta mostres.

L’ARC i la Universitat de Lleida analitzen la situació de la gestió de les dejeccions ramaderes El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) ha encarregat a la Universitat de Lleida un estudi complert sobre la situació de la gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya i les millores possibles. L’ARC participa en aquest estudi aportant les dades de què disposa sobre la situació actual dels tractaments de dejeccions ramaderes a Catalunya i sobre les actuacions

que en el futur es poden implantar per millorar aquesta situació.

El Centre Català del Reciclatge i la UPC estudien la reutilització dels pneumàtics usats El Centre Català del Reciclatge i la Universitat Politècnica de Catalunya lideren el projecte Utilització de pols de pneumàtics fora d'ús en mescles bituminoses per a capes de rodament sonorreductores i capes de base resistents a la fatiga. S’han fet proves de laboratori i en diferents empreses sobre l’ús de la gransa de cautxú -obtinguda via trituració dels pneumàtics fora d’ús (PNFU)-, en formigons per a diverses aplicacions en el sector de la construcció. També s’han fet proves en l’àmbit dels laboratoris i les empreses sobre l’ús de residus de la construcció i demolició en formigons per a diverses aplicacions en el sector de la construcció.

S’investiga la valoració del potencial de reciclatge dels residus plàstics Amb l’impuls del Centre Català del Reciclatge, s’ha engegat el Projecte LIFE APPRICOD per a determinar el potencial de reciclatge dels residus

degradades, tal com seria el cas de la restauració de pedreres.

Durant l’any 2006, s’han redactat les conclusions de les quatre proves pilot, s’ha participat en la divulgació dels resultats i s’ha determinat el potencial de reciclatge dels residus plàstics en les activitats de construcció i demolició.

L’ús de bales retractilades de residus com a material de restauració, a estudi

L’ARC i la UB realitzen una prova pilot per a l’ús de la tècnica de bioremediació per a recuperar sòls contaminats per creosotes

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’ARC, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA), l’Ajuntament de Badalona, i l’empresa Gestora Metropolitana de Runes, SA han signat un conveni per a dur a terme una prova pilot a la pedrera Vallensana a Badalona. Consisteix en fer servir bales retractilades de residus procedents dels ecoparcs metropolitans com a material de restauració paisatgística.

L’ARC i la Universitat de Barcelona han realitzat una prova pilot per a avaluar la viabilitat de l’ús de les tecnologies de bioremediació per a recuperar sòls contaminats per creosotes. En concret la metodologia utilitzada ha estat la de les biopiles. Els resultats han estat molt satisfactoris, tot i que s’observa que cal optimitzar les fases finals del tractament per tal d’incrementar la biodegradació dels hidrocarburs més pesants.

Els resultats obtinguts de la prova pilot del Garraf, que està monitoritzada per experts de la Universitat Politècnica de Catalunya, permeten pensar també en l’ús d’aquestes bales com a material de rebliment de pedreres. L’experiència portada a terme fins ara sembla indicar que les bales de “rebuig” són prou estables per poder-les fer servir, conjuntament amb terres i runes, com a material de reconstrucció de zones

S'estudia l'aplicació de residus de la construcció en el propi sector S’han fet proves en laboratoris i empreses sobre l’ús de residus de la construcció i la demolició en formigons (tant en massa com prefabricats) per a diverses aplicacions en el sector de la construcció.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

plàstics que deriven de les activitats de construcció i demolició.

L’ARC i el Centre Tecnològic de Manresa han fet els estudis que han permès establir la llista de Nivells Genèrics de Referència per a metalls aplicables a Catalunya, tant pel que fa a la protecció de la salut humana com per a la protecció de l’ecosistema. Aquests nivells són una eina fonamental per a investigar els sòls contaminats atès que representen el llindar a partir del qual s’ha de fer una anàlisi de risc de la contaminació.

Pàg. /063

S’estableixen els Nivells Genèrics de Referència per a gestionar sòls contaminats

Informe anual | ARC 2006

EL FOMENT DE LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Pàg. /064

El treball en xarxa

La complexitat i transversalitat de les qüestions socioambientals fa que les institucions i les organitzacions internacionals hagin de col·laborar per a tractar-les i gestionar-les. Les conseqüències positives que deriven del treball en xarxa fa que sigui necessari impulsar permanentment l’execució de projectes col·lectius en què s’impliquin agents de països i regions d’arreu d’Europa i de l’àmbit biogeogràfic mediterrani.

(CAR/PN), que promou mecanismes de producció i consum sostenibles en l’àmbit Mediterrani, enfocats cap a una producció més neta i prevenir la contaminació. El CARP/PN es va incorporar a l’estructura de l’Agència de Residus de Catalunya a l’octubre de 2006.

L’activitat de l’Agència es projecta a l’exterior, mitjançant les relacions internacionals que estableix amb organismes i institucions d’altres països. Aquesta activitat és possible gràcies al fet d’establir acords dins de marcs internacionals, així com al fet de col· laborar amb un gran ventall d’actors (òrgans institucionals, privats, organitzacions no governamentals, universitats, organitzacions i iniciatives internacionals), a fi d’estimular el treball en xarxa i adoptar polítiques globalment consensuades. Una part d’aquesta actuació es canalitza mitjançant el Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta

Els àmbits d'actuació del Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta El CAR/PN duu a terme la seva tasca en el marc del Pla d'acció per a la Mediterrània (PAM), del Conveni de Barcelona per a protegir la mar

L’ARC col·labora amb institucions i governs d’arreu del món

Els àmbits d'actuació en els que desenvolupa les seves activitats són els següents: La prevenció i el control integrats de la contaminació La gestió dels productes químics El consum sostenible La millora de l’eficiència energètica La prevenció del canvi climàtic La col·laboració amb el sector dels serveis La comunicació i la informació Trobareu més informació sobre el CAR/PN a l’annex 1 del CD adjunt a aquest informe.

L’ARC també participa en les actuacions impulsades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, en col· laboració amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, com és el cas del conveni de cooperació establert amb la República de Bolívia per a explorar la situació actual i identificar possibles línies i projectes en matèria de gestió i planificació de residus.

Continua la col·laboració amb l'Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge El Centre Català del Reciclatge participa com a soci, membre del Consell d’Administració i vicepresident de l’Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge (ACRR), el qual també intervé en els grups de treball “Towards Less 100 kg campaign”.

Nous acords amb el sector privat S’han establert nous acords amb el sector privat com el conveni amb l’Associació de Cambres de Comerç i Indústria del Mediterrani (ASCAME), per promoure estratègies d’ecoeficiència i sostenibilitat entre les empreses de la regió.

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Mediterrània i del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Les accions que fa el Centre estan dirigides a diferents sectors econòmics: la indústria (prevenció i control integrats de la contaminació, energia i canvi climàtic, gestió de productes químics); l’agricultura; els serveis (oficines i turisme).

Pàg. /065

La projecció internacional de l’ARC s’ha traduït en la visita de delegacions d’institucions i ciutats d’arreu del món com Ottawa i el Plasco Group, l’Agència d’Instal·lacions Ambientals de Gyeonnggi de Corea del Sud i la Fundación Kamatsa de Colòmbia.

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

Informació i estructura El laboratori L’assessorament jurídic L’atenció de denúncies i la inspecció Els sistemes d’informació L’organització El pressupost

Informe anual | ARC 2006

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

Pàg. /068

El laboratori

El Laboratori de l’ARC dóna servei analític als diferents departaments de l’Agència i també rep sol·licituds de clients externs. Participa en projectes d’intercomparació per a l’anàlisi de residus amb altres laboratoris, tant en l’àmbit nacional com internacional. El Laboratori va obtenir l’any 1999 l’acreditació ENAC (Entidad Nacional de Acreditación) per a l’anàlisi fisicoquímica de residus sota els criteris de la norma ISO 17025. A final de novembre de 2004, va superar satisfactòriament l’auditoria de reavaluació, i l’any 2006 ha rebut la comunicació satisfactòria de l’auditoria de seguiment i l’actualització de l’abast tècnic acreditat. La propera auditoria de seguiment està prevista per al desembre de 2007.

L’activitat analítica Les anàlisis efectuades han estat les següents: 453 mostres entrades i 13.600 determinacions analítiques estimades. S’ha rebut la sol·licitud d’emissió de deu ofertes externes per a dur a terme anàlisis de residus.

El seguiment dels laboratoris acreditats En col·laboració amb el laboratori MAT CONTROL de la Universitat de Barcelona, el Laboratori de l’ARC ha

organitzat un conjunt d’exercicis d’intercomparació per a analitzar residus industrials en què han participat de manera obligatòria tots els laboratoris acreditats per l’ARC i, voluntàriament, altres laboratoris del mateix sector de la resta de l’Estat espanyol. El Laboratori de l’ARC també hi ha participat com un laboratori més. L’experiència ha estat molt satisfactòria i ja s’han planificat exercicis d’intercomparació per a l’any 2007.

L’adaptació tecnològica del laboratori S’ha procedit a contractar el mòdul d’anàlisi de COT (carboni orgànic total) en mostres sòlides. Aquest equip és un accessori de l’analitzador de COT de mostres líquides de què disposa el laboratori des de l’any 1998. L’interès en el nou mòdul ve arran del fet que és una nova determinació que incorpora la Decisió 2003/33/CE, mitjançant la qual s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus als dipòsits controlats.

l’assessorament jurídic

Té encomanada la tasca de tramitar expedients sancionadors per infraccions de la normativa vigent en matèria de residus i realitzar els requeriments que siguin pertinents a l’efecte de prevenir, rectificar i millorar la gestió dels residus. Així mateix, tramita els expedients d’autorització de transportistes de residus, els expedients de declaració de subproducte, els expedients de subvencions directes, l’acreditació de laboratoris i l’anul·lació de fitxes d’acceptació.

Les autoritzacions de transportistes de residus S’han tramitat 439 resolucions d’autorització, 423 resolucions positives de modificació, 47 resolucions positives de cancel·lació i 440 resolucions de modificació. El total de vehicles autoritzats ha estat de 5.090 i els transportistes autoritzats, 1.400.

Els convenis de col·laboració L’Assessoria Jurídica de l’ARC intervé activament en l’elaboració dels con-

Els expedients sancionadors S’han iniciat 446 expedients sancionadors per una gestió incorrecta dels residus. Respecte als expedients iniciats, relacionats amb la reclamació de la Declaració Anual de Residus Industrials (DARI), des del novembre de 2006 han estat 117. El nombre de resolucions d’expedients sancionadors ha estat de 491.

Pàg. /069

venis signats per la pròpia Agència i en matèria de la contractació administrativa i l’elaboració d’esborranys de normativa sobre residus. S’han signat 58 convenis.

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

L’Agència de Residus de Catalunya disposa d’una assessoria jurídica que duu a terme una tasca de suport jurídic important en matèria de residus, tant a sol·licitud d’altres departaments i administracions com a petició d’empreses i de la ciutadania en general.

Informe anual | ARC 2006

Normes que ha promogut l’Agència de Residus de Catalunya que han estat aprovades durant el 2006:

ORDRE MAH/394/2006, de 27 de juliol, per la qual es crea el Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4.692 – 7.8.2006

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

Pàg. /070

DECRET 396/2006, de 17 d'octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s'efectuïn amb aportació de terres procedents d'obres de la construcció DOGC núm. 4.748, 26.10.06

Treball en normes per a aprovació futura: Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, de residus Avantprojecte de llei de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus Projecte d’Ordre d’aprovació del procediment de la presentació telemàtica dels informes preliminars de situació i dels informes de situació d’acord amb allò establert al Reial Decret 9/2005, de 14 de gener pel que s’estableix la relació de les activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per la declaració de sòls contaminats

Participació en grups de treball i conferències sectorials per a redacció de normes estatals: Projecte de Reial Decret de residus de la construcció i demolició Projecte de Reial Decret pel que es regula la producció i gestió ambiental de piles i acumuladors usats Redacció de l’avantprojecte de la llei d’envasos

Així mateix, s'ocupa d'actuar davant la presentació de denúncies, notificacions i altres tipus de demandes presentades per particulars, empreses i organismes diversos. Pren també mostres per a la caracterització de residus, i actua de forma immediata en casos d'emergència causats pels residus de tipus industrials, conjuntament amb el Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya (CECAT).

S’han atès 397 denúncies, cosa que ha comportat fer 175 inspeccions i 318 requeriments. Conjuntament amb l’Àrea Central de Circulació i Transports dels Mossos d’Esquadra, s’han efectuat controls de transport de residus durant deu dies, en quinze punts de Catalunya, durant els quals s’han aturat i inspeccionat 313 vehicles.

La col·laboració amb el Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya

S’han instruït un total de 1.299 expedients d’inspecció, a partir dels quals s’han realitzat 1.205 visites d’inspecció i n’han derivat 855 requeriments.

S’ha continuat la col·laboració amb el Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT) iniciada el 1993, a fi de donar una resposta ràpida en aquells casos en què es produeixi una situació de risc deguda als residus.

Les instal·lacions de gestió de residus han rebut 431 inspeccions, les quals han estat complementades per 3.132 visites de control realitzades per empreses especialitzades contractades a tal efecte mentre que a les activitats generadores de residus s’han fet 558 visites d’inspecció d’ofici.

Es dóna servei 24 hores al dia, 365 dies l’any, mitjançant torns de guàrdia d’una setmana que fan els tècnics inspectors de l’Agència de Residus de Catalunya. A llarg d’aquest 2006 s’han rebut 305 avisos que han donat lloc a 35 actuacions del personal de guàrdia.

Les visites d’inspecció

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

L'Agència de Residus de Catalunya disposa d’un Departament d'Inspecció i Control, vinculat a l'Àrea Industrial, que té com a missió realitzar el control dels productes, dels gestors i dels transportistes de residus.

Pàg. /071

l’atenció de denúncies i la inspecció

Informe anual | ARC 2006

Pàg. /072 002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

ELS SISTEMES D’INFORMACIÓ

Els sistemes d’informació faciliten la comunicació interna i externa de les institucions. La dimensió del concepte i el volum de continguts que suporten aquests sistemes fa que abastin un ampli ventall de funcions i aplicacions, especialment en aquells casos en què ofereixen la possibilitat de realitzar gestions, sol·licituds i tràmits en línia. L’Agència de Residus de Catalunya ha anat ampliant progressivament la seva oferta de serveis gràcies a la millora i integració dels sistemes dins d’un procés d’optimització contínua de l’accessibilitat, eficiència i transparència en matèria d’informació.

El Pla de contingència i continuïtat de les TIC Amb la finalitat d’assegurar la continuïtat dels processos crítics davant d’un incident greu que afecti els sistemes d’informació (SI) de l’ARC, s’ha realitzat, conjuntament amb el DMAH i altres entitats que hi estan adscrites, el Pla de contingència i de continuïtat de les TIC (PCC), que cal aplicar el 2007.

Les noves funcions en el Sistema Documental de Residus En l’entorn de l’extranet de l’ARC (Sistema Documental de Residus - SDR), s’hi ha afegit les funcions i millores següents en la usabilitat i integració de la informació: El Sistema de caracterització de la FORM (Fracció Orgànica procedent de la recollida selectiva dels Residus Municipals a Catalunya). Aquest nou sistema, adreçat als diferents perfils involucrats (empreses caracteritzadores, instal·lacions, ens locals i la pròpia Agència) millora tot el procediment de caracterització de la FORM, des de la gestió dels circuits de recollida, les planificacions de les caracteritzacions i la difusió dels butlletins de caracterització. L’adaptació als nous requisits del procediment del retorn de cànon per la deposició de residus municipals i integració del retorn amb el Sistema de caracterització de la FORM. El nou procediment per a la petició de papereres de paper, cartró i envasos.

Dins de l’entorn d’aplicacions externes creades en VisualBasic, s’ha dissenyat, d’una banda, la primera versió de l’aplicació de gestió de deixalleries amb l’objectiu de facilitar la gestió diària d’aquestes instal·lacions i agilitar la tramitació d’informació a l’ARC (format XML) i, de l’altra, la desena versió del Programa d’Ajuda per a emplenar la Declaració anual de Residus Industrials (PADRI’06).

Dins del projecte de gestió documental de l’ARC (entorn OPEN SOURCE), crear nous sistemes, entre els quals destaquen el Sistema Unificat per als Registres Departamentals, el Sistema de Denúncies i Sancions i l’aplicació de gestió de convenis de l’ARC, posposant-ne la posada en explotació per al 2007.

Les aplicacions corporatives de l’ARC Els progressos aconseguits en les aplicacions corporatives de l’Agència de Residus de Catalunya han consistit en: Ampliar les funcions del Sistema de Gestió Administrativa (SGA), entre les quals destaquen un nou sistema de control pressupostari i de reserves i la millora en el sistema per a territorialitzar la informació. Adaptar el Registre d’Entrades i Sortides de l’ARC i de la resta de sistemes i aplicacions a la nova classificació corporativa d’expedients de la Generalitat. Millorar l’aplicació corporativa unificada de subvencions que atorga l’ARC.

Conjuntament amb d’altres comunitats autònomes participants, i promogut per la Fundació Fòrum Ambiental i assessorat tècnicament per l’empresa Atos Origin, elaborar el projecte ÈTER (Estandardització de la Tramitació Electrònica de Residus), amb l’objectiu d’estandarditzar la informació associada als residus industrials que permeti interactuar fàcilment entre les diferents plataformes o aplicacions de gestió de residus que hi ha a l’Estat espanyol, tant si són públiques com si són privades.

Els nous serveis web Per a optimitzar els processos d’actuació de l’ARC, ha entrat en servei la Xarxa Compri Reciclat (XCR), dissenyada en un entorn OPEN SOURCE, així com la nova consulta en línia, mitjançant un mapa interactiu, dels projectes de prevenció de residus municipals.

Pàg. /073

Analitzar i elaborar l’aplicació de plans de gestió ramadera i integrar la informació de granges i capacitats facilitades pel DARP.

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

La formalització en línia de l’Informe Preliminar de Situació (IPS) de les activitats potencialment contaminants del sòl.

Informe anual | ARC 2006

L’ORGANITZACIÓ L’Agència de Residus de Catalunya té un equip humà format per 187 persones, un 12% més que l’any 2005. La plantilla ha evolucionat en els darrers

anys a fi de millorar l’eficàcia i l’eficiència dels seus serveis tècnics i administratius, amb els valors de la nova cultura dels residus com a referents.

Pàg. /074

distribució de la plantilla per titulacions

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

distribució de la plantilla de l’ARC per gènere

distribució de la plantilla de l’ARC per edat

Centre Català del Reciclatge Pilar Chiva i Rodríguez

Àrea Municipal

Departament de Disposició i Control

Josep Simó i Cabré

Martí Madorell i Arbolí Departament de Gestió de Matèria Orgànica Teresa Guerrero i Bertran

Divisió de Gestió de Residus

Departament de Recollida Selectiva i Envasos

Jordi Renom i Sotorra

Jordi Picas i Contreras

Àrea Industrial

Departament d’Inspecció i Control

Ramon Oliva i Tarré

Oriol Roselló i Molinari Departament Tècnic Enric Elias i Cao

Josep Anton Domènec i Paitubi Laboratori Helena Sala i Fortuny Departament de Control Legal

Pàg. /075

Departament de Gestió

Marta Cervantes Aragón

Àrea d’Informació I Participació

Departament d’Atenció Ciutadana

Jordi Macarro i Canal

Departament de Comunicació

Beatriu Sánchez i Rodríguez

Alba Pellicer i Navarrete Departament de Sistemes d’Informació Carles Martín i Garriga

*CAR-PN Virginia Alzina i García * Aquesta unitat s’ha incorporat a l’ARC l’octubre de 2006

Àrea Jurídica

Departament d’Actuació Administrativa

Teresa Lahuerta i Gonzalvo

Natàlia Comas i Esteva Departament d’Assessoria de Contractació Gemma Modolell i Boira

Divisió de Règim Intern RH Roger Peñalver i Badia

Àrea Econòmica

Departament d’Administració

Elena Grifoll i Fàbregues

Lidia Ruiz i Ortiña Departament de Gestió Financera Anna Valls i Canudas

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

GERÈNCIA Genoveva Català i Bosch

Informe anual | ARC 2006

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

Pàg. /076

El consell de direcció

L’article 55 de la Llei 6/1993 recull els òrgans de govern de l’Agència de Residus de Catalunya. Aquests són el Consell de Direcció, el president, que n’exerceix la representació, i el gerent, que en dirigeix el funcionament i és nomenat pel president. La composició del Consell de Direcció s’ha adequat a les previsions de la disposició final primera de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Són competències del Consell de Direcció fixar les directrius generals d’actuació, aprovar l’avantprojecte del programa d’actuació i el programa d’inversió i finançament corresponent a l’exercici següent, així com aprovar l’avantprojecte de pressupost d’actuació i de capital de l’ARC, concertar crèdits, aprovar el balanç anual i la memòria, aprovar convenis de cooperació i convenis de col·laboració amb universitats i altres institucions, i constituir consorcis. També li correspon proposar al Govern la constitució de societats filials o la seva participació en societats, elaborar la planificació global, aprovar els programes d’actuació i atribuir recursos als projectes aprovats tècnicament.

Departament de Medi Ambient i Habitatge Hble. Conseller Sr. Francesc Baltasar i Albesa (Fins al CD núm. 84 10/04/06 Sr. Salvador Milà i Solsona) Secretari general Sr. Ricard Fernández Ontiveros (Fins al CD núm. 85 25/04/06 Sra. Maria Genoveva Català i Bosch) Directora general de Qualitat Ambiental Sra. Maria Comellas i Doñate Director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Sr. Jordi Cañas i Sala

Agència de Residus de Catalunya Gerent Sra. Maria Genoveva Català i Bosch (Fins al CD núm. 85 25/04/06 Sr. Manuel Hernández Carreras) Secretària Sra. Teresa Lahuerta Gonzalvo

Agència Catalana de l’Aigua Gerent Sr. Adolf Martínez Mas (Fins al CD núm. 85 25/04/06 Sr. Jaume Erruz Seall)

Departament de Comerç, Turisme i Consum Director de l’Agència Catalana del Consum Sr. Enric Aloy i Bosch

Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la informació Subdirector general de Recerca Sr. Josep Maria Vilalta i Verdú

Departament de Salut Director general de Salut Pública Sr. Antoni Plasència i Taradach

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Foment del Treball Nacional

President GESFER Sr. Salvador Puig i Rodríguez

President de la Comissió de Medi Ambient Sr. Josep Lluís Cabestany i Illana

Departament de Política Territorial i Obres Públiques

PIMEC

Director general d’Administració Local Sr. Joan Mas Nolla (Fins al CD núm. 85 25/04/06 Sr. Albert Pereira i Solé)

EMSHTR Sra. Imma Mayol Beltran

Consell de Cambres de Comerç de Catalunya Sr. Xavier Elias i Castells (Fins al CD núm. 89 23/10/06, Sr. Jordi Santasusana i Codina, president de la Cambra de Comerç de Manresa)

Departament d’Economia i Finances Director Institut d’Estadística de Catalunya Sr. Josep Maria Vegara i Carrió

Ajuntament de Mollet del Vallès (Federació de Municipis de Catalunya) Alcalde Il·lm. Sr. Josep Monràs i Galindo (Fins al CD núm. 83 13/02/06 Il·lm. Sr. Manuel Bustos, alcalde de Sabadell)

CEPA Sra. Mercè Girona i Ribas Universitat Rovira i Virgili Servei de Tecnologia Química Sr. Francesc Giralt i Prat

OCUC Sra. Anna Tardà i Lletget

Ajuntament de Sant Mateu de Bages (Associació Catalana de Municipis i Comarques) Alcalde Il·lm. Sr. Pere Ribera i Guals

Unió de Pagesos

Ajuntament de Cardona

Sr. Oriol Anson i Fradera

(Associació Catalana de Municipis i Comarques) Alcalde Il·lm. Sr. Josep Maria Sala i Esteban

Sr. Josep Puigpelat i Pallarès

JARC

Assessors (no són vocals)

Sr. Salvador Serrat - Federació de Municipis de Catalunya Sr. Cèsar Martínez - Associació Catalana de Municipis i Comarques

Associació Catalana de Municipis i Comarques Cap de l’Àrea de Medi Ambient Sr. Francesc Canalias

Federació de Municipis de Catalunya Sr. Víctor Puntas i Alvarado Sra. Carme Puig i Civera

Unió General de Treballadors Sr. Dionís Oña i Martín

Comissió Obrera Nacional de Catalunya Secretaria de Salut, Ambient i Treball Sr. José Manuel Jurado Villena

Pàg. /077

Departament de Governació i Administracions Públiques

Sr. Juan Pedro García i Martínez

Observadors (no són vocals) Sra. Eloïsa Anglada i Guajardo Subdirectora general de Seguretat i Salut del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya Sr. Felip Serrahima i Viladevall President d’ACITRE Sr. Joan Martínez León CONFAVC Sr. Antoni Sánchez i Ferrer Ecologistes en Acció/ DEPANA/ Greenpeace Sr. Julián López Unió de Consumidors de Catalunya Sr. Joan Pau Clar Guevara Subdirector general d’Indústria del Departament de Treball i Indústria

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

Subdirector general de Planejament Sr. Eduard Rosell i Mir

Informe anual | ARC 2006

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

Pàg. /078

EL PRESSUPOST El pressupost és l’expressió de la voluntat política i estratègica d’una institució. La dotació pressupostària de l’Agència de Residus de Catalunya l’any 2006 ha estat de més de 119 milions d’euros, un 12% més que l’any 2005 i un 28% més que l’any 2004. Aquests recursos, procedents del Departament de Medi Ambient i Habitatge -en la seva majoria- i de la fiscalitat ambiental que li correspon per llei, li han permès donar suport als ens locals, entitats, empreses i organitzacions per a avançar en la millora de la gestió dels residus que es generen a Catalunya.

Pressupost d'ingressos de l'Agència de Residus de Catalunya 2006 (euros)

CAPÍTOL III

Ingressos propis

46.590.578,30

CAPÍTOL IV

Transferències corrents

23.279.972,92

Ingressos d'explotació

69.870.551,22

CAPÍTOL VII

Transferències de capital

48.572.685,84

CAPÍTOL IX

Variació passius financers

1.287.883,08

Ingressos de capital

49.860.568,92

Total ingressos

119.731.120,14

Pàg. /079

PRESSUPOST APROVAT

Pressupost de despeses de l'Agència de Residus de Catalunya 2006 (euros)

Operacions corrents CAPÍTOL I

Remuneracions del personal

8.193.450,00

CAPÍTOL II

Despeses de béns corrents i serveis

19.127.312,36

CAPÍTOL III

Despeses financeres

430.000,00

CAPÍTOL IV

Transferències corrents

42.119.788,86

Total operacions corrents

69.870.551,22

Operacions de capital CAPÍTOL VI

Inversions reals

1.858.000,00

CAPÍTOL VII

Transferències de capital

46.714.685,84

CAPÍTOL IX

Variació passius financers

1.287.883,08

Total operacions de capital

49.860.568,92

Total despeses

119.731.120,14

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

PRESSUPOST APROVAT

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006 (Resum)

Estadístiques bàsiques Els residus municipals Els residus industrials Els residus de la construcció Els residus ramaders Els residus especials

Informe anual | ARC 2006

RESUM 2006

ELS RESIDUS MUNICIPALS

La recollida selectiva a Catalunya ha estat de 1.360.541 t que representa un 31,94% del total de residus recollits selectivament amb un increment de l’11,48% respecte al 2005.

GESTIÓ DEL RESIDUS MUNICIPALS DURANT L’ANY 2006

Matèria orgànica:

Pàg. /082

256.118 t, que representa un 6,01% del total de residus recollits selectivament amb un increment del 18,89% respecte al 2005.

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Vidre:

183.006 t, que representa un 4,30% del total de residus recollits selectivament amb un increment del 13,39 % respecte al 2005.

Paper/cartró:

RECOLLIDA SELECTIVA TOTAL

419.378 t, que representa un 9,84% del total de residus recollits selectivament amb un increment del 4,37% respecte al 2005.

Envasos:

94.672 t, que representa un 2,22% del total de residus recollits selectivament amb un increment del 31,48% respecte al 2005.

Fracció resta:

2.899.421 t que representa un 68,06% del total de residus recollits selectivament amb una disminució del 2,56% referent al 2005

Generació total:

4.253.979 t que representa un

increment d’1’52% referent al 2005

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Pàg. /083

GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS PER COMARCA (2006)

Informe anual | ARC 2006

GENERACIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA, ANY 2006 Recollida Selectiva

inc Hab. (05/06)

MATÈRIA ORGÀNICA (total)

41.081

2,66

2.494,10

879,56

1.579,87

547,98

719,08

68,62

4,12

3,25

63,16

1.412,89

7.772,63

35,19

Alt Empordà

123.983

4,23

1.166,68

3.554,95

5.352,93

1.264,78

5.257,47

8.307,83

7,88

5,24

2,11

13.028,80

37.948,67

28,52

Alt Penedès

96.779

3,61

3.888,27

2.743,80

2.782,09

1.414,06

2.389,82

353,48

11,05

7,18

7,57

3.269,92

16.867,24

29,53

Alt Urgell

21.257

1,53

1.658,00

693,01

1.209,90

456,68

293,94

270,68

2,50

1,52

18,17

477,59

5.081,99

50,07

4.074

1,75

0,00

137,80

174,53

22,97

0,00

0,11

0,00

335,41

13,51

Anoia

109.198

3,63

2.397,36

1.422,00

2.949,71

556,94

688,28

398,90

6,87

6,84

36,70

1.507,08

9.970,68

15,39

Comarca Alt Camp

Pàg. /084

Alta Ribagorça

VIDRE (total)

PAPER I CARTRÓ (total)

ENVASOS

(total)

VOLUM (total)

PODA (total)

PILES (total)

MEDICAMENTS

(total)

TÈXTIL (total)

Altres Residus DEIXALLERIES (total)

Total RS

% RS / RM

Bages

173.236

2,44

8.510,89

3.150,26

5.918,91

2.057,26

3.342,09

1.293,58

14,48

15,20

68,15

6.337,65

30.708,47

33,29

Baix Camp

173.539

3,37

10.054,21

3.106,56

6.206,00

2.531,77

2.890,98

6.167,04

10,70

10,23

22,07

8.349,69

39.349,25

34,21

Baix Ebre

76.368

1,88

1.150,88

961,51

1.530,62

397,33

735,49

529,14

4,93

5,68

0,00

1.490,26

6.805,84

16,09

Baix Empordà

124.055

3,12

2.169,69

4.522,57

4.116,25

1.453,28

2.622,06

3.481,71

6,31

4,96

146,28

6.538,64

25.061,75

21,21

Baix Llobregat

127.339

3,43

1.895,82

1.745,85

2.670,43

1.076,46

1.438,11

1.636,25

6,17

9,52

66,41

4.094,80

14.639,82

21,04

Baix Penedès

85.756

7,24

1.130,54

1.390,74

1.676,07

508,36

1.945,95

2.745,27

8,33

5,68

3,84

1.809,25

11.224,03

15,78

Berguedà

40.064

0,80

780,05

922,10

1.251,25

750,96

270,63

10,96

3,04

5,68

0,00

1.030,20

5.024,87

23,85

Cerdanya

17.235

2,21

147,60

525,19

936,04

132,22

217,77

0,00

1,52

1,13

0,00

464,73

2.426,20

18,13

Conca de Barberà

20.388

1,65

1.126,00

481,44

657,56

217,19

518,91

255,46

1,14

0,11

57,49

522,30

3.837,60

37,46

3.137.614

0,78

116.210,36

45.661,08

96.989,97

25.810,37

80.372,18

20.079,77

216,47

233,44

2.195,43

47.871,12

435.640,19

27,20

133.117

4,06

4.967,68

4.064,01

8.166,80

1.648,96

7.343,24

906,16

9,77

6,82

154,50

4.535,63

31.803,57

33,68

Garrigues

20.032

0,29

58,90

340,91

331,95

175,59

4,73

0,00

0,94

0,16

0,44

20,29

933,91

13,41

Garrotxa

52.834

2,02

1.236,50

1.352,70

2.053,67

464,64

1.453,27

0,00

4,04

2,40

0,00

1.263,73

7.830,95

25,27

Gironès

166.079

3,26

7.677,26

3.207,67

8.074,67

3.234,03

4.280,39

2.578,90

11,32

6,65

33,33

3.192,41

32.296,63

37,29

Maresme

392.393

2,64

19.635,07

7.704,85

13.033,03

5.157,34

12.312,78

4.823,80

25,32

26,06

1.901,57

15.107,58

79.727,40

32,11

65.333

1,79

1.748,18

984,03

1.708,87

611,12

1.303,94

119,52

3,11

4,87

1,12

1.941,51

8.426,27

25,21 10,55

E.M.S.H.T.R. Garraf

Montsià Noguera Osona

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Hab. (2006)

Pallars Jussà Pallars Sobirà

38.394

2,21

55,90

693,31

677,39

264,39

39,28

0,00

1,85

3,49

0,00

207,75

1.943,36

145.790

2,43

9.230,28

3.664,82

11.074,04

2.977,46

2.376,03

446,20

18,48

26,68

33,47

4.512,97

34.360,43

46,41

12.648

0,65

248,07

335,62

468,67

148,25

66,00

103,21

1,06

1,47

7,50

201,73

1.581,58

25,73

7.067

2,67

0,00

393,00

359,03

90,65

152,91

0,00

0,96

0,02

0,00

81,66

1.078,23

26,69

Pla de l’Estany

28.557

2,34

581,80

562,12

1.174,69

369,16

133,73

581,40

2,01

0,62

0,64

1.121,86

4.528,03

26,90

Pla d’Urgell

34.171

3,22

0,00

567,54

881,14

256,39

62,43

6,58

2,02

0,91

1,50

332,77

2.111,28

13,80

9.796

1,36

442,41

346,16

628,89

180,33

20,18

1,77

0,72

2,33

0,00

118,45

1.741,24

37,65

Ribera d’Ebre

23.046

0,53

1.167,38

917,81

1.510,16

411,35

234,94

82,32

2,48

1,01

0,00

724,79

5.052,24

44,82

Ripollès

26.366

-0,13

1.128,66

660,58

1.071,68

342,21

717,95

0,00

0,87

2,06

0,00

134,71

4.058,72

27,77

Segarra

21.781

3,74

1.431,90

488,00

658,81

968,85

342,62

0,00

1,55

1,77

0,00

53,52

3.947,02

33,17

Segrià

187.326

1,83

4.326,00

2.501,20

5.585,47

1.457,49

1.169,14

2,73

12,15

12,21

200,30

265,33

15.532,02

17,46

Selva

151.477

4,89

4.494,94

3.400,62

5.007,68

1.285,91

1.579,15

1.008,14

4,95

7,78

20,54

3.842,35

20.652,06

17,71

13.050

2,24

0,00

287,45

603,68

160,46

75,70

0,00

0,80

1,39

47,70

177,11

1.354,29

19,27

Priorat

Solsonès

222.444

4,67

7.146,65

4.218,27

7.159,60

2.098,20

3.543,73

3.421,70

14,45

11,48

117,02

8.681,99

36.413,09

21,86

Terra Alta

Tarragonès

12.715

-0,07

382,59

350,50

466,91

138,88

0,50

0,00

0,58

0,18

0,00

1,70

1.341,84

29,04

Urgell

34.638

1,53

843,21

490,97

791,35

292,40

153,54

5,86

3,88

1,28

2,78

852,41

3.437,68

21,11

9.554

3,63

0,00

570,00

357,67

16,10

127,00

3,50

0,00

0,59

0,00

1.660,08

2.734,94

27,18

Vallès Occidental

582.736

2,48

19.088,63

8.623,41

22.930,90

7.860,66

13.283,54

3.409,56

48,88

31,86

586,31

10.335,69

86.199,44

31,57

Vallès Oriental

371.387

2,79

15.404,34

5.844,54

10.575,77

3.979,96

6.897,50

3.628,58

39,88

20,39

72,51

14.826,87

61.290,34

31,11

7.134.697

1,99

256.076,80

124.468,51

241.354,65

73.789,39

161.376,98

66.728,62

517,58

490,25

5.868,61

172.399,81

1.103.071,20

27,56

Val d’Aran

Total territorialitzable RS/RM

6,40%

3,11%

6,03%

1,84%

4,03%

1,67%

0,00

0,15%

4,31%

27,56%

18,90%

12,99%

3,94%

18,75%

13,20%

10,93%

0,35%

11,51%

19,06%

6,94%

11,46%

Total domèstic

203.161,99

121.770,93

203.697,66

73.300,34

161.376,98

66.728,62

517,58

490,25

5.868,61

172.399,81

1.009.312,77

Total comercial

52.914,81

2.697,58

37.656,99

489,05

0,00

41,90

58.537,61

178.024,00

20.883,00

256.118,70

183.006,12

419.378,65

94.672,39

161.376,98

66.728,62

517,58

490,25

5.868,61

172.399,81

1.360.557,71

6,01%

4,30%

9,84%

2,22%

3,79%

1,57%

0,01%

0,14%

4,05%

31,94%

18,92%

13,39%

4,37%

31,48%

13,20%

10,93%

0,35%

11,51%

19,06%

6,94%

11,48%

Increment 06/05

1,99%

Desglossament

No territorial.:

93.758,43 257.486,51

Total de residus municipals a Catalunya Total Catalunya

7.134.697

RS TOTAL/RM Increment 06/05 4/7/2007

1,99%

GENERACIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA, ANY 2006 Gestió de la Fracció Resta

Generació total

Fracció Resta directa a disposició final Total Fracció Resta

2.781,59

11.533,55

Total RM

% FR/RM

Kg / hab/ dia

Total 14.315,14

14.315,14

64,81

22.087,77

1,47

95.090,93

71,48

133.039,60

2,94 1,62

40.258,06

70,47

57.125,30

5.068,4V3

5.068,43

49,93

10.150,42

1,31

2.147,76

86,49

2.483,17

1,67

54.823,54

84,61

64.794,22

1,63

61.547,23

66,71

92.255,70

1,46 1,82

22.261,21

138.391,32

Incineració

75.672,61

65,79

115.021,86

35.498,39

53.411,40

35.498,39

83,91

42.304,23

1,52

93.098,39

78,79

118.160,14

2,61

54.937,90

78,96

69.577,72

1,50

59.902,22

84,22

71.126,25

2,27

16.046,23

76,15

21.071,10

1,44

10.957,84

81,87

13.384,04

2,13

6.406,86

62,54

10.244,46

1,38

1.027.531,50

1.165.922,82

72,80

1.601.563,01

1,40

62.624,00

66,32

94.427,57

1,94 0,95

733.317,27

294.214,23

62.624,00 6.032,45

6.032,45

86,59

6.966,36

23.158,37

74,73

30.989,32

1,61 1,43

15.983,79

38.333,63

54.317,42

62,71

86.614,05

16.190,06

152.387,90

168.577,96

67,89

248.305,36

1,73

24.998,65

74,79

33.424,92

1,40

24.998,65 16.468,51

16.468,51

89,45

18.411,87

1,31

39.676,90

53,59

74.037,33

1,39

4.564,06

74,27

6.145,64

1,33

2.961,00

73,31

4.039,23

1,57

12.306,89

73,10

16.834,92

1,62

13.186,42

86,20

15.297,70

1,23

2.883,48

62,35

4.624,72

1,29

6.220,74

55,18

11.272,98

1,34

10.554,33

72,23

14.613,05

1,52

7.950,72

66,83

11.897,74

1,50

73.423,66

82,54

88.955,68

1,30

95.967,33

82,29

116.619,39

2,11

5.674,36

80,73

7.028,65

1,48 2,05

35.015,25

130.139,71

78,14

166.552,80

3.278,78

95.124,46

3.278,78

70,96

4.620,62

1,00

12.845,83

78,89

16.283,51

1,29

7.326,64

72,82

10.061,58

2,89

186.865,64

68,43

273.065,08

1,28

130.444,48

5.278,56

135.723,04

68,89

197.013,38

1,45

138.391,32

2.110.746,19

650.283,73

2.761.029,92

2.899.421,24

72,44

4.002.492,44

1,54

3,46%

52,74%

16,25%

-29,14%

0,39%

-4,07%

72,44% -0,70%

-2,56%

0,93%

3.908.734,01

1,50

93.758,43 257.486,51

138.391,32

2.110.746,19

650.283,73

2.761.029,92

2.899.421,24

4.259.978,95

3,25%

49,55%

15,26%

64,81%

68,06%

100,00%

-29,14%

0,39%

-4,07%

-0,70%

-2,56%

1,52%

1,64

Pàg. /085

Dipòsit controlat

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Fracció Resta (FR) a Tractament

Informe anual | ARC 2006

ELS RESIDUS INDUSTRIALS

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Pàg. /086

Gestors de residus industrials 2006 S’han gestionat un total de 7.924.168,21 t de residus industrials a les instal·lacions autoritzades. Comparant les dades respecte a les de l’any 2005 s’aprecia un increment del 6,1%. Pel que fa als residus que han estat gestionats en instal·lacions intermèdies, la quantitat total ha estat de 509.759,64 t, cosa que significa un augment del 13,1%.

Aquestes dades es desglossen de la forma següent: S’han gestionat 5.545.528,70 t de residus industrials en plantes de valorització. La quantitat de residus gestionats mitjançant instal·lacions de valorització ha increment en 360.018,72 t, cosa que representa un increment del 6,94%. L’any 2006, els residus industrials gestionats a les plantes de valorització representen el 70% del total.

S’han gestionat 481.708,59 t de residus industrials en plantes de tractament. Respecte a l’any 2005, la quantitat ha augmentat en 112.990 t, un 30,6%. Els residus gestionats en plantes de tractament, l’any 2006, se situen en un 6,1% del total.

S’han gestionat 1.896.930,92 t de residus industrials en instal·lacions de disposició. La disposició augmenta en 60.759 t, un 3,3% respecte a l’any anterior. La gestió mitjançant disposició representa el 24% del total gestionat.

Gràcies als centres de recollida i transferència, l’any 2006, es gestionen 509.759,64 t de residus, un 13,1% més que l’any anterior.

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Pàg. /087

RESIDUS industrials declarats PER COMARCA (2006)

Informe anual | ARC 2006

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Pàg. /088

evolució dels gestors de residus industrials en funcionament

evolució dels residus industrials gestionats a través dels gestors

PROCEDÈNCIA DELS RESIDUS INDUSTRIALS GESTIONATS PER LES INSTAL·LACIONS DURANT L’ANY 2006

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Pàg. /089

RESIDUS INDUSTRIALS GESTIONATS A TRAVÉS DE GESTORS DURANT L’ANY 2006

Informe anual | ARC 2006

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Pàg. /090

Declaracions de residus industrials 2006 (indústries) El nombre de declaracions anuals de residus industrials (DARI) demanades l’any 2006 a les empreses inscrites en el Registre de Productors de Residus Industrials, ha estat de 22.649. D’aquestes, s’han presentat 17.900. En els últims anys s’observa una estabilització del nombre d’empreses que presenten declaració de residus. El 70% de les declaracions presentades ho fan en format informàtic, ja sigui de manera telemàtica mitjançant l’SDR (40%), o amb ajuda del PADRI (30%). A partir de la declaració 2006, per tal de millorar la fiabilitat i facilitar la comprensió de les dades disponibles, ha resultat aconsellable fer un replantejament general orientat a analitzar de forma independent, diferents grups d’activitats. S’ha optat per desglossar l’estadística de les dades de la declaració, segons els

següents grups d’activitats: indústries, gestió de residus a tercers i estacions depuradores d’aigües residuals urbanes. L’estadística que s’adjunta mostra dades agregades de quantitats de residus segons tractament, obtingudes a partir de les dades facilitades per les indústries en les seves declaracions anuals de residus industrials (DARI). En aquest grup d’indústries es mostren dades agregades de quantitats de residus corresponents a les declaracions anuals de residus industrials presentades per les activitats considerades industrials, amb excepció de les estacions depuradores i gestors de residus. Les indústries han gestionat un total de 5.348.000 tones, de les quals el 72% s’ha gestionat mitjançant vies de valorització.

GESTIÓ DE RESIDUS industrials any 2006 - indústries

RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS EN FUNCIÓ DEL TRACTAMENT SEGONS DECLARACIÓ 2006 (t) INDÚSTRIES Especials

No especials

Total general

297.359,78

101.005,04

191.491,65

292.496,69

5,47%

3.018.124,29

311.071,17

2.940.030,97

3.251.102,14

60,79%

196.965,11

17.059,42

216.788,74

233.848,16

4,37%

3.512.449,18

429.135,63

3.348.311,36

3.777.446,99

70,63%

Valorització energètica

58.734,08

23.347,13

28.781,33

52.128,46

0,97%

TOTAL VALORITZACIÓ

3.571.183,26

452.482,76

3.377.092,69

3.829.575,45

71,60%

1.018.592,57

66.565,21

1.080.750,59

1.147.315,80

21,45%

81.054,91

89.170,64

12.107,85

101.278,49

1,89%

265.531,31

110.957,79

95.955,30

206.913,09

3,87%

1.365.178,78

266.693,64

1.188.813,74

1.455.507,38

27,21%

Emmagatzematge

35.144,98

8.473,74

28.303,72

36.777,46

0,69%

Gestió insuficient

24.534,81

2,32

10.686,39

10.688,71

0,20%

Gestió no especificada

11.513,50

1.188,01

14.758,33

15.946,34

0,30%

71.193,29

9.664,07

53.748,44

63.412,51

1,19%

5.007.555,33

728.840,47

4.619.654,87

5.348.495,34

100,00%

Valorització en origen Valorització externa Valorització com a subproducte Total valorització material

Deposició controlada Incineració Físicoquimic TOTAL DISPOSICIÓ DEL REBUIG

TOTAL ALTRES

TOTAL

Pàg. /091

Total general 2005

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Tipus de tractament

Informe anual | ARC 2006

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Pàg. /092

Declaracions de residus industrials 2006 (estacions depuradores d'aigües residuals urbanes) El nombre de declaracions anuals de residus industrials (DARI) demanades l’any 2006 a les empreses inscrites en el Registre de Productors de Residus Industrials, ha estat de 22.649. D’aquestes, se n’han presentat 17.900. En els últims anys s’observa una estabilització del nombre d’empreses que presenten declaració de residus. El 70 % de les declaracions presentades ho fan en format informàtic, ja sigui de manera telemàtica mitjançant l’SDR (40%), o amb ajuda del PADRI (30%). A partir de la declaració 2006, per tal de millorar la fiabilitat i facilitar la comprensió de les dades disponibles, ha resultat aconsellable fer un replantejament general orientat a analitzar de manera independent diversos grups d’activitats. S’ha op-

tat per desglossar l’estadística de les dades de la declaració, segons els grups d’activitats següents: indústries, gestió de residus a tercers i estacions depuradores d’aigües residuals urbanes. L’estadística que s’adjunta mostra dades agregades de quantitats de residus segons tractament, obtingudes a partir de les dades facilitades per les depuradores en les seves declaracions anuals de residus industrials (DARI). En aquest grup de depuradores es mostren dades agregades de quantitats de residus de llots i residus de depuració que corresponen a les declaracions anuals de residus industrials presentades per les estacions depuradores d’aigües residuals urbanes. Les estacions depuradores han gestionat un total de 557.000 tones, de les quals el 63 % s’ha gestionat mitjançant vies de valorització.

RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS EN FUNCIÓ DEL TRACTAMENT SEGONS DECLARACIÓ 2006 (t) ESTACIONS DEPURADORES Especials

No especials

Total general

12.296,18

0,00

26.754,11

4,80%

303.960,61

203,06

322.003,22

57,83%

0,00

88,00

0,02%

316.256,79

203,06

348.845,33

349.048,39

62,65%

Valorització energètica

5.491,87

0,00

4.579,11

0,82%

TOTAL VALORITZACIÓ

321.748,66

203,06

353.424,44

353.627,50

63,47%

65.885,92

200,05

75.674,26

75.874,31

13,62%

193,48

153,76

17,64

171,40

0,03%

77.332,21

751,32

123.400,61

124.151,93

22,28%

143.411,61

1.105,13

199.092,51

200.197,64

35,93%

Emmagatzematge

574,28

299,20

122,24

421,44

0,08%

Gestió insuficient

0,00

0,00%

5.489,45

0,00

2.875,99

0,52%

6.063,73

299,20

2.998,23

3.297,43

0,59%

471.223,99

1.607,39

555.515,18

557.122,57

100,00%

Valorització en origen Valorització externa Valorització com a subproducte Total valorització material

Deposició controlada Incineració Físicoquimic TOTAL DISPOSICIÓ DEL REBUIG

Gestió no especificada TOTAL ALTRES

TOTAL

GESTIÓ DE RESIDUS industrials 2006 - depuradores

Pàg. /093

Total general 2005

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Tipus de tractament

Informe anual | ARC 2006

ELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Pàg. /094

Resum 2006 S’han gestionat un total de 10.961.145 t de residus de la construcció a les instal·lacions de gestió de residus de la construcció de Catalunya. Com· parant les dades de 2006 amb les de l’any 2005 s’aprecia un increment de l’ordre del 25% (l’increment que es va experimentar del 2004 a 2005 es va situar en un 24%). Del total de residus gestionats (10.961.145 t), el 83% s’ha destinat a deposició (9.081.555 t), el 10% s’ha reciclat (1.123.191 t) i el 7% s’ha reu· tilitzat per a la construcció d’infraes· tructures en instal·lacions autoritza· des (958.271 t). En aquest sentit, la valorització dels residus de la construcció de l’any 2006, comptabilitzant el reciclat· ge i la recuperació, s’ha situat en 1.879.586 t, assolint un 17,15% dels residus gestionats. Pel que fa a la rà· tio (tones/ hab.any), l’any 2006 amb 7.134.697 habitants, se situa en 1,54 (l’any 2005 va ser d’1,25).

Aquesta gestió s’ha fet mitjançant les diverses instal·lacions: La quantitat de residus de la cons· trucció gestionada en dipòsits contro· lats, ha estat de 9.337.749 t, 1.811.503 t més que l’any 2005. Aquesta xifra representa un increment del 24%. Del total de residus de la construcció gestionats pels dipòsits controlats, 8.845.555 t s’han dipositat i 492.190 t s’han reciclat. La quantitat total de residus de la construcció gestionats en instal· lacions de valorització/reciclatge ha estat de 665.125 t, incrementant en un 368% respecte a l’any 2005. La quantitat de residus de la cons· trucció gestionada als ports ha estat de 958.271 t. D’aquestes, 201.876 t s’han valoritzat i 756.395 t s’han recu· perat per al rebliment de noves zones. La quantitat de residus gestionats en centres de recollida i transferència ha estat de 258.588 t, un 2,36% dels residus gestionats.

evolució de la generació de residus de la construcció a catalunya

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Pàg. /095

evolució de la generació de residus de la construcció a catalunya

Informe anual | ARC 2006

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Pàg. /096

GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ TERRES I RUNES

GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ 2005 - 2006

GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ EN DIFERENTS INSTAL·LACIONS 2006

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Pàg. /097

GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ EN DIFERENTS INSTAL·LACIONS 2005

Informe anual | ARC 2006

ELS RESIDUS RAMADERS

Resum 2006

Pàg. /098

S’han gestionat un total de 350.799 tones de residus ramaders a les instal·lacions autoritzades.

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

GESTIÓ DE RESIDUS RAMADERS A LES INSTAL·LACIONS AUTORITZADES

QUANTITAT EN NOMBRE

QUANTITAT EN TONES

VALOR PER UNITAT

127.338

107.145

0.84

Derivats de turisme

4.337

3.957

0.91

Comercials lleugers

6.696

7.203.5

1.08

Vehicle industrial (< 3.500 kg)

1.928

4.083

2.12

Tricicles (> 50 cc)

1.703

232.2

0.14

142.002

122.620.7

0.86

TOTAL

Evolució dels residus especials

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006

Turismes

Pàg. /099

ELS RESIDUS ESPECIALS

Informe anual | ARC 2006

© Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Agència de Residus de Catalunya Primera edició: novembre de 2007 Tiratge: 1.000 exemplars Disseny i producció: Maurici Montagut - Contrast Estudi Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper offset 100% reciclat DL: B-49763-07