Relatoria de la jornada
L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local | 12 de març de 2019
1. L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local
3
Polítiques públiques útils per l’ESS | Ivan Miró | XES Catalunya
3
Transversalització de l’ESS a nivell municipal | Betlem Parés | Ajuntament de Manlleu
3
Pla d’impuls de l’ESS a Barcelona | Xavi Rubio | Ajuntament de Barcelona
4
Creació de la Xarxa de municipis per l’ESS | Txell Carbó | XMESS
4
Algunes qüestions del debat...
5
2. Territori + ESS = Ocupació
6
El Prat del Llobregat i el barri de Sant Cosme | Gats | Oscar Rando
6
Cuidem lluçanès | Consorci Lluçanès | Xavier Barniol
6
La llançadora | Maria Ramos | Ajuntament de Mataró
7
3. Compra pública responsable Amanda Ortega | Cooperativa Opcions
7 7
4. Propostes i reptes
8
Com podem fer possible que l’ESS sigui una aposta estratègica pel desenvolupament local? 8 Repte 1 | Transversalització de l’ESS: implicació de totes les àrees de l’administració
10
Repte 2 | Impulsar la creació d’un Consell Local de l’ESS
11
Repte 3 | Escoltar la gent del territori
12
1
L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local | 12 de març de 2019
Els ens locals del Maresme comparteixen estratègies pel desenvolupament local a través de l’Economia Social i Solidària en una jornada organitzada per Coop Maresme El passat dimarts 12 de març al matí va tenir lloc la jornada per l’administració local “Una aposta estratègica pel desenvolupament local: l’Economia Social i Solidària” a l’edifici Cafè de Mar de Mataró. Amb la visió posada en impulsar polítiques públiques de promoció i foment de l’Economia Social i Solidària (ESS) a la comarca de forma transversal, Coop Maresme, l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, va organitzar una jornada adreçada a les administracions locals del territori. A la jornada van assistir persones tècniques, responsables polítiques i grups municipals d’una quinzena d’ajuntaments del territori com Mataró, Argentona, Cabrils o Premià de Mar, entre d’altres. Les persones assistents a l’acte van poder participar de ponències on es va donar una visió estratègica de les Polítiques públiques de l’ESS per part de l’Ivan Miró de la XES, l’explicació de la transversalització de l’ESS a l’Ajuntament de Manlleu, el desenvolupament del “Pla d’Impuls de l’ESS” de l’Ajuntament de Barcelona o participar en un taller de compra pública responsable per impulsar mesures concretes. El Director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa (Josep Vidal), va destacar que és rellevant que els ajuntaments apostin per aquest tipus d’economia perquè repercuteix de manera positiva en la pròpia ciutadania i a més no marxa del territori. El principal repte de la jornada, identificat pels propis participants, és l’elaboració de plans locals d’impuls de l’ESS que contemplin la transversalització en totes les àrees i es desenvolupi comptant amb els agents i persones del territori. D’aquest gran objectiu es desprenen un seguit d’accions, les quals Coop Maresme s’ofereix a col·laborar amb els municipis per tal de dur-les a terme. Aquest document vol ser un recull de les principals conclusions de la jornada. Esperem que sigui del vostre interès. Equip de Coop Maresme
2
L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local | 12 de març de 2019
1. L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local
Polítiques públiques útils per l’ESS | Ivan Miró | XES Catalunya Què entenem per polítiques públiques de ESS? El context dels darrers anys ha facilitat l’existència de polítiques públiques de promoció de l’ESS: la crisi econòmica de 2008, nova consciència social, context polític, onada sobretot municipal, però també del Parlament. En el context actual no hi ha un només agent, aquesta onada és multicausal, transversal, ha vingut per a quedar-se, se sostindrà. Des del moviment de l’ESS s’han proposat diverses mesures que contemplen l’impuls de l’ESS de forma global a nivell local, com són les 14 mesures de la XES Catalunya.
❏ Intervenció Ivan Miró ❏ 14 mesures d’impuls de l’ESS des del Municipalisme
Transversalització de l’ESS a nivell municipal | Betlem Parés | Ajuntament de Manlleu Fa dos anys, des de l’Ajuntament es van marcar línies estratègiques transversals per desenvolupar l’ESS (compromís amb l’entorn, acció pública interna, intercooperació amb l’Ateneu Cat Central, generació i manteniment d’ocupació... Va sorgir com a resposta a les accions que ja s'estaven portant a terme al municipi de manera natural i per voluntat tècnica. La transversalitat ha sigut clau: unir serveis en una mateixa àrea, treballar junts en el mateix espai, en els mateixos projectes, organització del treball per projectes i no per serveis, trobar complicitats entre regidories, entre d’altres. Un altre aspecte molt important és que les accions i les propostes surtin del teixit. 3
L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local | 12 de març de 2019
Alguns reptes actuals identificats son: avançar en la compra pública responsable, resoldre la problemàtica de l’habitatge, onada migratòria detectada a l’escolarització... ❏ Enllaç Web Manlleu ESS
Pla d’impuls de l’ESS a Barcelona | Xavi Rubio | Ajuntament de Barcelona El Pla d’impuls de l’ESS a Barcelona està inspirat en les 14 mesures de la XES de 2015. Es va crear el Comissionat d’ESS i dues estructures tècniques (30 persones aproximadament treballant). El pla es va construir amb una visió inclusiva d’ESS (la importància de les pràctiques per sobre de les formes jurídiques) i amb la certesa de que és la ciutadania qui fa la política pública, i que el rol de l’Administració és el de facilitar-la. S’ofereix una amplia oferta formativa i d’acompanyament en creació i consolidació de projectes. S’ha fet un esforç de transversalització de l’ESS a Barcelona Activa i s’ha treballat molt el suport i la col·laboració amb Coòpolis (Ateneu Cooperatiu de Barcelona) amb finançament i espai. El repte principal ha estat el d’aconseguir que l’ESS sigui considerada com a estratègia de ciutat, i no només un sector concret.
❏ Presentació Xavi Rubio ❏ Web Ajuntament de Barcelona i ESS
Creació de la Xarxa de municipis per l’ESS | Txell Carbó | XMESS La Xarxa de Municipis per l’ESS (XMESS) sorgeix en la primera trobada de municipalisme i ESS a Barcelona al 2015, on es va crear un grup impulsor per a constituir la xarxa al llarg del 2016, en forma jurídica associativa. Al 2017 es celebra l'assemblea fundacional amb 31 municipis. Actualment formen part de la xarxa 32. S’han creat comissions i grups de treball per a promoure i reforçar l’ESS, definir estratègies comunes,etc Com a part del pla de treball 2017-2019 hi ha és l’enfortiment de l’ESS a cada municipi, visibilitzar la XMESS a través d’un pla de comunicació, fer un banc d’experiències municipals d’ESS, la realització de jornades de compra pública responsable, l’elaboració d’una guia d’ESS, algunes jornades de desenvolupament competencial, i la participació a la FESC.
❏ Presentació Txell Carbó ❏ Web Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària
4
L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local | 12 de març de 2019
Algunes qüestions del debat...
●
Com impulsar l’ESS a partir del funcionariat? Importància de la transversalitat, de mirar en conjunt i treballar conjuntament... Neix d'una proposta tècnica i té el suport polític.
●
Dificultat de la transversalització? Es proposa buscar-la a través de projectes concrets perquè sigui més fàcil. Importància de la voluntat personal de les persones tècniques i de compartir espai físic.
●
No només pensar en la creació de cooperatives: pensar més en la consolidació i l’agrupació de cooperatives i en la intercooperació, que no pas en crear cooperatives febles.
●
Vincular les propostes d’impuls de l’ESS amb el poder polític de la gent, en la transparència i la participació de la ciutadania a l’administració.
●
Tenir en compte la influència dels pactes polítics en l'organització dels municipis i de les àrees municipals.
●
Es situa com a repte l’elaboració de la llei d’economia social i solidària.
5
L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local | 12 de març de 2019
2. Territori + ESS = Ocupació
El Prat del Llobregat i el barri de Sant Cosme | Gats | Oscar Rando Labesoc és un projecte de laboratori i incubadora local, impulsat per Gats, una entitat del barri de Sant Cosme. L’objectiu és generar un ecosistema d’ESS que serveix d’inspiració per altres territoris, en el qual es generin les condicions per que els projectes d’ESS sorgeixen i es desenvolupen. Es compta amb una aposta ferma per la gestió públic-cooperativa-comunitària al barri. Es dóna servei d’acompanyament i incubació a qualsevol persona que tingui una idea susceptible de convertirse en un projecte transformador. De les més de cinquanta iniciatives creades, només una avui no continua en marxa, la resta estan totes en funcionament. Des de Labesoc es comparteixen coneixements, però també xarxa, contactes i experiència, amb un tracte molt proper i personal. ❏ Presentació Oscar Rando
Cuidem lluçanès | Consorci Lluçanès | Xavier Barniol El Consorci Lluçanès és un òrgan supramunicipal que integra a 13 municipis. Al seu territori un dels perfils destacats de persones és el de dona major de 45 anys en situació d’atur provocat pel tancament de les empreses tèxtils. Donada aquesta realitat és va fer la proposta de crear una cooperativa dedicada a les cures amb aquestes dones. Amb la col.laboració de l’Ateneu Cooperatiu de Catalunya Central van començar el procés amb jornades de sensibilització obertes a la ciutadania. D'aquí va sorgir un grup impulsor, al que es va facilitar tant recursos econòmics (a través d’una subvenció), com acompanyament tècnic. Es va crear una cooperativa de consum amb persones sòcies de treball, Cuidem Lluçanès, amb l’objectiu de transformar-la en 6
L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local | 12 de març de 2019
cooperativa integral en un futur. Aquest projecte va més allá de la creació d’ocupació, ja que fixa població al territori, el dinamitza i empodera a nivell personal a les persones que formen part de la cooperativa. Actualment hi han vuit persones contractades a jornades diferents. ❏ Presentació Xavier Barniol ❏ Web Cuidem Lluçanès
La llançadora | Maria Ramos | Ajuntament de Mataró La Llançadora és un projecte de l’Ajuntament de Mataró que té per objectiu acompanyar projectes de l’ESS en estat embrionari, a iniciatives poc madures. Consisteix en un acompanyament personalitzat i formació en grup en diferents àmbits de gestió: comunicació, pla de negoci, gestió d’equips, canvas… Al 2018 el projecte es va dirigir a iniciatives dels barris de Mataró, aconseguint un impacte en dones de diverses cultures. Al 2019 està enfocat a projectes d’innovació social i canviarà el format. S’han acompanyat a traves d’aquest programa més de 20 inicivatives. Una vegada han finalitzat el programa de la Llançadora, es deriven a altres serveis com l’Ateneu Cooperatiu del Maresme.
❏ Presentació Maria Ramos
3. Compra pública responsable
Amanda Ortega | Cooperativa Opcions La inclusió d’aspectes ambientals, socials, i de bon govern a la contractació pública a partir de l’anàlisi de casos.
❏ Presentació Amanda Ortega
7
L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local | 12 de març de 2019
4. Propostes i reptes Com podem fer possible que l’ESS sigui una aposta estratègica pel desenvolupament local?
Abans de realizar la dinàmica per determinar els reptes principals, es fa un recull d’idees que responen a la pregunta: “Com podem fer possible que l’ESS sigui una aposta estratègica per al desenvolupament local?”.
COMPROMÍS I INICIATIVA POLÍTICA ➔ Impuls del Consell Local d’ESS ➔ Més implicació dels òrgans locals I dotació pressupostària. ➔ Consens polític per promoure realment l’ESS. ➔ Destinar recursos econòmics públics per fer processos d’acompanyament a la creació de projectes de l’ESS. ➔ Acords polítics globals a nivell de comarca. ➔ Construir xarxa de municipis per l’ESS amb recursos compartits.
TRANSVERSALITZACIÓ DE L’ESS I FORMACIÓ EQUIPS ➔ Implicació de totes les àrees de l’administració ➔ Conscienciació i formació per a interventors i òrgans d'administració dels ens locals per tal de flexibilitzar el compliment de les lleis. (ampliar interpretació textos legals) ➔ Canvi del model d’administració que afavoreixi realment una economía col·lectiva. ➔ Eines per poder aplicar coordinació transversal en ajuntaments per projectes ➔ Aplicació de clàusules socials. ➔ Formació concreta en compra pública responsable i aplicació de clàusules socials amb èxit. Especial interés en contractes menors. ➔ Promoure els projectes transversals per resoldre les demandes socials dins els equips dels ajuntaments.
8
L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local | 12 de març de 2019
CREIXEMENT I CONSOLIDACIÓ DE L’ESS ➔ Desenvolupament de projectes per posar en valor les tasques de cures i la part reproductiva del treball. ➔ Foment de la creació d’empresa en format cooperativa. ➔ Afavorir la prescripció de projectes cooperativistes entre el col·lectiu d’aturats de llarga duració.
CIUTADANIA ➔ Sensibilització i formació de cara a la ciutadania. ➔ Co-Creació público-cooperativa. ➔ Implicació d’entitats del territori encara que no siguin de l’entorn de l’ESS. ➔ Sumar energia de la gent del territori ➔ Escoltar a la gent del territori.
DIAGNOSI I INTERCOOPERACIÓ ➔ Identificació de pràctiques per d onar-los una visió global. ➔ Banc d’experiències locals. ➔ Detecció de necessitats del territori i com resoldre-les amb projectes de l’ESS. ➔ Identificació d’actors ➔ Fomentar les relacions interterritorials pel
foment de l’ESS.
VISIBILITZACIÓ I SENSIBILITZACIÓ ➔ Més visibilització de l’ESS com a alternativa real. ➔ Difusió a les escoles i centres educatius. ➔ Difusió als municipis, tant per a tècniques com per la ciutadania. ➔ Visibilització dels projectes ja existents.
9
L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local | 12 de març de 2019
Repte 1 | Transversalització de l’ESS: implicació de totes les àrees de l’administració Idees com a possibles propostes: ● ● ● ● ●
Sensibilització i formació sobre l’ESS. 1 figura que coordina i lidera. Identificar projectes i pràctiques que tenen a veure amb l’ESS. Crear cercles, dinàmiques, etc… Treball per projectes on implicar diversos tècnics/es, enlloc de la feina per departaments.
Desenvolupament de les propostes: ELABORACIÓ D’UN PLA LOCAL D’IMPULS DE L’ESS Prèviament: Formació dels agents clau en ESS Redacció del pla molt participativa Implicació del territori Acord polític Implementació Sostenibilitat: Mínim 1 tècnic/a d’ESS + calendari realista Transferibilitat: Full de ruta que es pugui reproduir, evolucionar i adaptar. Empremta: Visió compartida + treball transversal
10
L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local | 12 de març de 2019
Repte 2 | Impulsar la creació d’un Consell Local de l’ESS Idees com a possibles propostes: ● ● ●
Identificació d’actors Presentació pública per convocar i convidar nous actors clau del territori Constitució del consell amb objectius i full de ruta així com funcionament intern.
Desenvolupament de les propostes: Identificació d’actors: Iniciatives existents + tots els grups polítics + entitats i associacions + XESS Maresme + Coop Maresme Presentació per apropar el Consell als ciutadans individuals Determinar composició, objectiu si funcionament així com un full de ruta. Sostenibilitat: 1 tècnica/a d’ESS + espai per treballar (taula i PC) + dotació de la plaça a través de subvenció com Singulars, AODL, etc…(subvenció) Transferibilitat: Model replicable a tots els municipis del Maresme Empremta: Canvi de mentalitat + sensibilització + Impuls d’iniciatives de l’ESS per consolidar l’ESS.
11
L’ESS, una aposta estratègica pel desenvolupament local | 12 de març de 2019
Repte 3 | Escoltar la gent del territori Idees com a possibles propostes: ● ● ● ●
Reunió amb entitats i persones individuals interessades en l’ESS Aprofundir en els Canals establerts amb les entitats i la ciutadania (administración pública, entitats informals, consells, projectes) Obrir nous Canals de comunicación. Donar a conèixer l’ESS
12