La veu de Menéndez Núm. 2 juny 2016 by TAC MyP

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

LA REVISTA DE L’INSTITUT MENÉNDEZ Y PELAYO

Número 2 Juny 2016

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

Presentació

Direcció:

Sembla que no fa res que vam començar el curs i ja hem arribat al final! Un nou any acaba i deixa enrere un gran ventall de records i experiències. Aquí en teniu una mostra, que no pretén, però, de reflectir tot allò que hi hem viscut. Amb la humilitat de saber que no hem pogut arribar a recollir tot el que al llarg d’aquests mesos heu fet, us volem fer arribar, si més no, aquest tast d’algunes de les moltes activitats que han tingut lloc a l’institut.

Col·laboracions en aquest número:

Aquí teniu, doncs, el segon número de LA VEU DEL MENÉNDEZ. L’objectiu que ens vam proposar s’ha aconseguit. El curs vinent plantejarà nous reptes que entre tots durem a terme. Que gaudiu tots d’un molt bon estiu!



 

               

Sumari:                  

L’experiència americana……. Setmana de les Arts…………. Colònies d’anglès 1r ESO.….. Setmana de les Lletres…….... Marató de Lectura………..….. Premis Sant Jordi…….…….... Les respostes de l’escriptor.... Madrid, capital de l’art...…….. Fem un salt al s. XIII…....…… Dies de francesos..………….. El plaer de ballar..………..….. David venç Goliat……....….… Equip de campions!................ Timbre o música?................... Visita al port comercial………. Quin padrí!.............................. Recomanacions per a l’estiu… Una experiència inoblidable!...

 

3 4 6 8 10 12 22 24 25 26 28 30 31 31 32 34 35 36

            

Núria Alberdi Pilar Moreno

Quim Aguilera Ashley Aquino Cristina Ayala Paula Barrios Aniol Borràs Ona Cabacés Esaú Castro Gerard Companys Berta Costa Jordi Doncos Maria Freixa Erick Garcia Júlia Jover Ignasi Mallén Carla Marina Luisa Martínez Bernat Martínez Teo Mérida Gerard Miravalles Lucia Monteoliva Luca Payà Nico Pérez-Moreno Ona Puig Adrià Roca Nil Roig Nayeli Rojas Albert Rovira Víctor Tintó Ferran Ulloa Joan Valls Mònica Vila Joaquim Vives

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

En Nicolás, un noi de segon d’ESO, ha passat un trimestre als Estats Units d’Amèrica. Li farem una entrevista per veure com li ha anat. Et va ser difícil acostumar-te als Estats Units? No em va ser gaire difícil acostumar-m’hi. La gent d’allà és molt simpàtica i atenta. Em van ajudar a sentir-me com si estigués a casa meva. Com que estan avesats a rebre gent d’altres països, saben molt bé com tractar-te. El que em va ser més difícil era entendre’ls. Em va costar una mica poder seguir les classes, ja que tenen un accent que de vegades fa que no sàpigues què diuen, tot i que coneguis la paraula. Però de mica en mica el vas entenent i aprens a parlar anglès amb accent i tot! Com és el clima? On jo vivia acostuma a ploure sovint i, a l’hivern, pot estar plovent molts dies seguits. És un clima humit. A l’hivern neva i a l’estiu fa calor. Com que plou molt, les plantes tenen l’aigua suficient com per créixer sense que les reguin i és per això que el paisatge és molt verd i amb un munt de plantes.

Vas participar en alguna festa típica americana? Sí, vaig participar en les celebracions de Halloween i Thanksgiving. Halloween ho vaig celebrar amb una família nativa d’allà i la meva. Tot i que la temàtica sigui la por, pots anar disfressat del que vulguis: bolet, princesa, samurai, Marty (de la pel·lícula Retorn al futur)... Jo vaig anar disfressat de Motorola, el mòbil. Quan es fa fosc, vas a demanar caramels per les cases del costat. Arribes a una casa i dius Trick or treat. Quins costums tenen els “yankies”? Acostumen a tenir productes molt grans, per exemple, en comptes de comprar recipients de iogurt com els nostres, compren cubells. Moltes gràcies, Nico. Estem convençuts que aquesta experiència que has viscut no l’oblidaràs mai! Jordi Doncos 2.1 Gerard Companys 2.4

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

La setmana del 8 a l'11 de febrer hem celebrat la Setmana de les Arts. Cada curs ha fet diverses activitats amb relació a l'Art. Els alumnes de primer han fet sardanes, tallers de cuina, tallers de dansa i de manualitats. A segon s'ha fet una activitat de percussió en grup amb instruments. A tercer han participat en un ball escocès, i els alumnes de quart també han vist aquest taller de ball. Com tothom, també han presenciat el fantàstic concert de música brasilera i han fet un taller d'improvisació. Els de primer de batxillerat han anat al cine fòrum. Ha sigut molt interessant, perquè hem pogut gaudir i aprendre coses diferents. Creiem que cal mantenir les activitats d’aquesta setmana. Lucia Monteoliva Ona Cabacés Maria Freixa 2.3

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

La Setmana de les Arts els alumnes de 4t d’ESO van fer una activitat que consistia a dibuixar un grafit molt gran. Primer, va venir un home per fer una xerrada sobre els grafits, com es dissenyen, com es pinten... Després, tots els alumnes de 4t van fer un esbós del grafit i, finalment, van pujar a la terrassa per passar-ho a net. Entrevistem la Berta Nosàs, professora de Visual i Plàstica perquè ens expliqui les característiques d’aquest projecte innovador: De qui va ser la idea de fer aquest projecte? De la coordinadora de 1r d’ESO Marta Ponti, amb el vistiplau de l’equip directiu. Qui hi ha participat? Tots els alumnes de 4t d’ESO. Per què vau escollir aquest lloc? Perquè és a l’aire lliure i l’espai és gran. Quin significat té? Cap, s’hi representen dues cares. Qui són? Són dues caricatures. Quant de temps ha costat fer aquesta activitat? La primera classe van tenir una xerrada amb l’Oriol, primer un grup i després l’altre. Una altra hora vam fer els esbossos tots junts i l’última sessió es van pintar els grafits. Ha sigut un projecte molt difícil? El que ha costat més ha estat organitzar-ho tot. Només hi han participat alumnes o també professors? Només alumnes. Algun dia obrireu la terrassa per veure-hi els grafits? Només es poden veure les dues últimes cares, perquè una esta sobre l’altra. Es poden veure a la web de l’institut i al blog de dibuix www.dibuixfm.wordpress.com Cristina Ayala, Luisa Martínez i Paula Barrios 2.2 Ona Puig 2.3

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

Els nens de 1r d’ESO van anar a unes colònies d’anglès els dies 15, 16 i 17 de març a Tiana. Això és el que ens expliquen:

Què vau fer a les colònies? Vam parlar en anglès, ja que les colònies eren d’anglès. Vam fer una excursió, vam fer obres de teatre...

Què hi va passar? Va haver-hi alguns problemes però, en general, bastant bé.

Què és el que més et va agradar?

Com et va semblar tot?

El que més em va agradar van ser les obres de teatre, eren molt divertides i era una altra manera d’aprendre anglès.

Els monitors van ser molt bons i van fer un teatre molt divertit, però una tarda va ploure molt i ens vam quedar sense fer l’activitat. De tota manera, vam estar molt bé.

Què és el que menys et va agradar? El que menys em va agradar va ser el projecte, perquè era difícil i una mica avorrit. 6

Berta Costa i Júlia Jover 1.1

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

Del 16 al 22 d’abril vam celebrar a l’institut la Setmana de les Lletres. Xerrades, conferències, maratons de lectura, concursos literaris… un munt d’activitats per commemorar la festa literària per excel·lència: Sant Jordi! Per Sant Jordi, no hi

poden faltar les roses

i els llibres!

3r d’ESO hem assistit a la representació de l’obra El cafè de la granota al Teatreneu. Es una adaptació teatral dels contes recollits a l’obra homònima de Jesús Moncada. Les històries se situen a Mequinensa a la dècada dels cinquanta. Els personatges són gent senzilla, de poble, que expliquen les seves vides al cafè de la granota. Ha estat una obra divertida i entretinguda. Ens ha agradat molt. 8

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

Els alumnes de 1r van escoltar les narracions dramatitzades de la Mercè Rubí i l’impressionant testimoni de l’escriptora Mercedes Sánchez.

Durant tota la setmana, abans de l’esbarjo, alumnes de tots els cursos van llegir contes i poemes que tothom va poder sentir gràcies a la nova megafonia...

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

Els alumnes de 1r ESO hem participat en la Marató de lectura que cada any organitza el districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Al llarg del matí, hem visitat les parades de les biblioteques municipals i hem assistit a un espectable de teatre i màgia basat en el món els llibres.

Al final, juntament amb altres escoles de primària i instituts, hem llegit un parell de contes extrets del llibre El vol de l’oreneta, escrit per David Cirici, professor de català del nostre institut. 10

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

El meu barri El meu barri és vell, de la ciutat el més antic, hi ha una catedral, no té castell. Ahir era romà, avui és de turistes ple. Pels seus carrers es veu tota mena de gent: japonesos, anglesos, fins i tot de la Seu d’Urgell. Molta gent en veritat són com ocells de pas, res més. Per uns altres, els mateixos carrers són tristos nius: és la pobra gent sense calés. Voleu saber quin racó m’estimo més? Potser no sigui el més bell, o potser sí, però les escales del Saló del Tinell eren per a mi i els meus amics, Gerard, Lea, Gabriel, un lloc màgic, superb: cada tarda les seves pedres es convertien en un tren ple de xiquets. Yasmina Segarra 1.1.

Sant Jordi Fa uns anys en un regne perdut, un drac a tothom va deixar esmaperdut. Per calmar la bèstia algú s’havia de sacrificar, i per pura sort a la princesa li tocà. Quan el drac a punt estava de deixar la princesa pelada, un noble cavaller va arribar i del drac a tot el poble va salvar. L’espasa al mig del cor li va clavar i un raig de sang espessa en va brollar. Un roser perfecte aparegué per sorpresa i Sant Jordi una rosa donà a la princesa. L’hora de marxar arriba, però això ni ara s’oblida. Seguirem regalant llibres i roses, i cantarem poesies precioses. Pau Vivas 1.1

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

JUSTÍCIA O LLIBERTAT Van trucar. François mirà el seu rellotge, marcava les 19.30, no digué res. Era costum en una família tan rica com la família Barraud no intercanviar cap paraula. François Barraud era escultor, un paio molt especial. Tenia un perfil grec molt peculiar, de faccions marcades i ulls petits. Agafà el telèfon. Era Antoine, un amic seu molt estimat que l’avisava que ja no es podia estar tranquil al carrer. Havien trobat dues persones mortes als carrers de París i la policia sospitava que havia estat un assassí en sèrie per la semblança de tots dos assassinats. François es va quedar glaçat, immòbil, com un glaçó de gel enmig de l’àrtic. Feia un parell d’anys que era lliure. Havia estat acusat per alguns crims injustament i equivocada. Tot i que tots dos amics sabien de la seva innocència, tots dos coneixien també el preu del passat. Totes les sospites recaurien en ell. François estimava massa la llibertat i ja havia pagat un preu molt alt tots aquells anys, picant pedra impossible de destruir a les canteres de la presó de la Santé de París. Havia après a no encarar-se a situacions perdudes. Volia seguir gaudint de la seva nova vida tranquil·la d’artista. Però sabia que tard o d’hora la sort s’acaba i aquest moment havia arribat. Havia de donar un tomb a tota aquella situació que s’estava complicant per moments. Era innocent i lluitaria per no ser tancat un altre cop. Aquest cop no hi haurien injustos judicis, ni crits, ni amenaces, ni mals tractes. Aquest cop no hi hauria res de res. Ningú no el trobaria, perquè fugiria a un amagatall al bosc. François es despertà pel cant dels ocells. Es trobava en un bosc als afores de París. Era feliç de ser en un lloc on els habitants només eren ell i tota la resta de fauna típica d’aquell indret, ningú li podria impedir de viure allà. Començava una nova vida. La natura salvatge el va ensenyar a estimar la vida més i millor. Va perdonar les injustícies i va conviure amb un munt d’ocells, guineus i esquirols la resta dels seus dies, i el seu amic Antoine, cada 31 de desembre, brindava amb ell sota la brillantor dels estels. Max Roca 1.2

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

EL VIATGE El meu equipatge està complet Jo ja estic a l’avió En camí cap a la felicitat, I la meva emoció no fa més que pujar. Avui descobriré un món nou. El viatge acaba de començar, L’espera per fi ha acabat, I l’aventura ja és a tocar.

L’ombra Tan silenciosa com la nit, tan subtil com la foscor. Vagis on vagis, l’ombra et seguirà, sempre ve amb tu, però mai no es fa notar.

Conèixer una altra vida, Veure uns altres paisatges, Aprendre una altra llengua, Viure una altra vida.

Durant el dia la veiem, mentre el sol hi sigui sempre la tindrem. La seva enemiga la foscor és, ja que si ella és present l’ombra desapareix.

L’alegria em recorre el cos, Les ganes d’arribar augmenten Faig el meu ball de la il.lusió I ja només desitjo arribar.

Mònica Vila 2.4

Aitana Cortés 3.1

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

L'ETERN VIATGE Sóc cavaller i sóc espasa Sóc marit i amant de gala Sóc senyor i sóc poeta I diu així la meva lletra: Eixit de casa de faç a la nit nova, partra lo sol, farai camí jus mil sols resplendents que no em torb la fosca buit de llum del món delit.

Et busco Nues, les paraules em besen els llavis T’estimo. Buits, els llençols m’abracen en la fosca i t’enyoro. De nit, els estels m’ assenyalen el nord i et busco, de nit, sota la lluna somrius, i et trobo.

Els estels e la lluna blanca, aprés temps de la partida, e jo sol vai avançant Sia desert d’esperança i companyia. Enclòs e pres per la llarga nit en esguard d’u que em destenta d’eixes reixes de soledat mon cors no se’n contenta. Anhelo el deslliurament d’eix viatge que a ma voluntat no caitiva car lo meu seny partra si en breu no vei una sortida.

Júlia Puerta 4.?

Mar Domènech 4.3 15

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

Records Túniques de talc voleien entre ganyotes sepultades d’oblit a la sala d’espera. Amb consistència d’espectre, hospital enllà vago, el bàcul de plata en mà, fanal transparent que fluctua subtilment sense vent, globus de salvació a rodetes, tots dos connectats per vetes i fils, per venes i fils. No s’alimenta de mi sinó jo d’ell, i amb l’ànsia del deu dies segrestat per la rialla macabra de la fi, per un ram de corbs esquerdes de mirall: la Mort.

LLIBERTAT T'he estat buscant vella amiga, Somni llunyà, Feliç fantasia, T'he estat buscant tota ma vida. Joveneta cruel, que flotes en l'aire. M'has deixat tocar-te un sol instant, fugaç i planyent. Un sol moment, però el suficient per enyorar-te.

Metges que ja no poden fer res més per mi. Drogues que ja no poden fer res més per mi. Diners que ja no poden fer res més per mi. Batec a batec, la vida se m’escapava. Entre recargolaments, suor i panteixos, la joventut del cos pel dolor tenallada, jurar a Déu esdevenir millor persona, l’ateu per la desesperança posseït, un dolor metamorfosat en pica-soques infernal, despietat, inhumà, però sobretot: continu fins a l’embogiment.

Llibertat, jove noieta Quan intento recuperar-te Tu te'n rius, burleta, Sabent que mai no podré empresonar-te. Llibertat, vella amiga, T'he estat buscant tota ma vida.

Lent, el bastó escampa el passat, vaivé lleu, fa dringar la força en la debilitat de cada respir d’Everest, de cada pas d’uns turmells accidentats, d’uns genolls com pomes, d’un esquelet que surt de passeig, a caçar cicatrius, a comptar creus, a envejar maquillatge violeta, que no és potinga, és fastig, amb una Eiffel de xeringues cada vespre homenatjat i cadàvers cabells al coixí sacrificats, batalles de fàrmacs i un tedi particular, revistes doblades i xiuxiuejos al lavabo ocells a la finestra suplicant galeta i esperança impregnada de somnis fluctuants d’onírica.

Usue Arias 1r Batx C

Renascut en erupció de vida clamant. Gemma Bachs 2n Batx B

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

HABITANT DEL MÓN REBEL El seu nom era José, sí, ell va ser un referent a la meva vida i una persona que m’ha marcat i li ha donat sentit als meus actes i a la meva ideologia. Dia rere dia el tenia allà, abans d’anar a dormir m’esperava i m’explicava una de les seves anècdotes. Eren impressionants, les deia d’una manera tan fluida i senzilla que t’identificaven i et feien replantejar la teva forma de veure i enfocar la vida. És que en el fons, tenia tota la raó. Tornem a la rutina, em deia, ja estic cansat d'aquesta vida que tinc, el meu dia a dia no em deixa veure més enllà d'aquesta societat ofegada i reprimida per aquelles persones, que es fan considerar l’autoritat. Vull fugir d'aquest malson, deixar enrere l'amargor d'aquest pou fosc i arribar al cim. Juntes som invencibles. El present és rebel·lar-se, atrevir-se i donar la cara per reclamar el nostre lloc. Malgrat la insensibilitat i la pèrdua de valors que tenen algunes persones, si bé se'ls pot atribuir aquesta idea, no hem de privar-nos ni renunciar a cap goig que se'ns presenta. El present és rebel·lar-se, ja no tenim res a perdre i no tenim por a vèncer. Cal lluitar per aconseguir la llibertat, no ens hem de conformar amb les seves lleis. El present és rebel·lar-se, s'ha de pensar en comú i escriure la nostra pròpia història per veure la llum. L'autogestió ens brinda oportunitats. El present és rebel·lar-se, sobren culpables, avui arriba la lluita contra la societat d'un món podrit. El present és rebel·lar-se, qui voldràs ser, opressor o alliberat? Tu tries. Per tots aquells oblidats, pels que no creuen. Doncs bé, avi, avui finalment he escollit, i estic disposada a donar-ho tot i fer d’aquest món un espai de pau, igualtat i sense prejudicis. Per tu, avi, sempre al teu costat. Júlia López 1r Batx A

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

El cel està ben tapat, segur que avui torna a ploure, ja fa mesos que el temps no canvia, es passa tot el dia plovent o nevant; els meteoròlegs diuen que aviat vindran les temperatures i el temps més propis d’aquesta època de l’any, però ningú se’ls creu, fa setmanes que diuen el mateix. Sigui com sigui m’encanta veure’t així, Barcelona, caminar pels teus carrers emblanquinats quan no hi ha ningú, sentir-te meva ni que sigui per un instant. Quan arribo a l’Agència tothom està molt atrafegat arran dels atemptats d’aquesta matinada. Em dirigeixo directament cap a l’ascensor de servei, insereixo la meva clau i baixo fins a l’estació subterrània, on el tren privat d’alta velocitat ja està a punt per marxar cap a la seu del Consell de Seguretat de l’ONU, o SegCoun, situada en una petita cavitat subterrània a uns dos quilòmetres per sota del fons de l’Oceà Pacífic. El trajecte dura unes quantes hores que aprofito per revisar els detalls dels informes que hem rebut amb el meu equip de treball: - A veure, què ha passat? – Pregunto mentre començo a fullejar el primer dossier que trobo. - Avui a les 03.27 GTM hores han esclatat simultàniament diversos artefactes explosius a les seus dels exèrcits de les diferents potències mundials – Contesta la Sara oferint-me un altre dossier – les xifres de morts s’eleven a desenes de milers i els governs s’estan acusant mútuament de l’autoria dels atemptats – Assenteixo mentre llegeixo el dossier. Ja fa un any que s’estan produint atemptats terroristes arreu del Món i ningú no en reivindica l’autoria, la incertesa ha conduït a la paranoia d’alguns estats, que hem estat capaços de contenir fins ara. - Això d’avui enviarà tots aquest mesos de mediacions a la merda! – Contesta en Jordi – Per què no els diem ja qui ha estat i que es posin tots juntets i contents a buscar-los? - Ja saps que des de la direcció de l’Agència s’ha decidit no donar aquesta informació – En Jordi fa l’acció de contestar però m’hi avanço – No tindrem aquesta discussió un altra vegada, és així i punt. Quan arribem al SegCoun passem pels diferents controls, òbviament més exhaustius que mai, i anem cap a les habitacions, muntem el nostre centre de treball a la sala comuna, informem a la central que hem arribat sense novetat i vaig a l’habitació de la presidenta per anar junts cap a la sala de reunions. - Senyora presidenta, no creu que hauríem de donar a conèixer la informació que tenim? – M’aturo i la miro als ulls – Laura, tu tens l’autoritat per ordenar-me que ho faci. - David, no. Si algun dia s’arriba a saber que teníem aquesta informació ja hi farem front, però ara no – Gira el cap i tornem a caminar – Ha quedat clar senyor Badrenas? - Sí, senyora presidenta – Som dels primers a arribar-hi, de moment només hi ha el Regne Unit, els EEUU i Alemanya. La presidenta se’n va a parlar amb els seus caps de govern i jo amb els caps de seguretat, ja fa temps que ens coneixem i ens alegrem de veure’ns; els dono el condol pels atacs i contesten dient que en aquests casos no tenir exèrcit és una sort, fent referència a Catalunya. Seguim conversant però em costa molt no dir-los res del que sabem mentre van dient com d’útils hem estat trobant informació sobre aquests casos. De mica en mica van arribant totes les delegacions dels països cridats a la reunió. No hi assisteixen la Xina i Rússia, que creuen que els atemptats els han comès les potències occidentals. La reunió es va desenvolupant amb normalitat, tots coincideixen que els atacs són obra d’un grup terrorista “desconegut” i s’acorda crear una unitat d’investigació conjunta que reculli el millor personal de cada país, òbviament m’han inclòs en aquesta unitat. De sobte el Secretari General de l’ONU interromp la reunió, es veu que la Xina i Rússia estan disposades a assistir a la reunió per videoconferència, sempre i quan només hi siguin presents els caps de govern, tots estem d’acord en aquesta condició així que els agents de seguretat abandonem la sala. Em retiro al nostre espai de treball a comunicar la informació de la reunió a l’Agència, també aprofito per organitzar les pròximes setmanes:

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

- Hola David – diu en Jordi – Ja s’ha acabat la reunió? Si que heu anat de pressa! – Sap que normalment aquestes reunions s’allarguen molt més. - No s’ha acabat, s’ha decidit continuar sense nosaltres – En Jordi somriu. - I què ens en pots dir, de la reunió? – Pregunta la Sara - S’ha creat una nova unitat d’investigació que operarà des d’aquí, per tant ens hi haurem de quedar durant una bona temporada – No és una notícia que ens faci saltar d’alegria, però és el que hi ha. La reunió s’acaba unes hores més tard, ens proporcionen les noves claus d’accés als sistemes, i ens posem a treballar. Viure sota terra és la cosa més pertorbadora que existeix, i encara més amb la feina que hem de fer; aquí baix es perd la noció del temps per complet, totes les hores són iguals, tots els dies toca fer el mateix: enviar gent a obtenir informació, analitzar-la, contrastar-la... i un cop es posa pausa al bucle per “descansar”, he d’anar amb la presidenta a veure com van els progressos de les investigacions pròpies de l’Agència a esquenes del Consell. N’hi ha per parar boig. La part més dolorosa és no poder gaudir de la teva companyia, no saps com et trobo a faltar, els teus edificis, els teus racons, els teus sons, el teu tu. Ja han passat diversos mesos des de l’atac, la Unitat ha descobert moltes coses sobre el grup terrorista, la majoria gràcies a les informacions que la direcció de l’Agència ha anat proporcionant i a operacions conjuntes de l’Agència amb els serveis d’intel·ligència dels altres països. Em pregunto com ho portarien tot això sense nosaltres... De totes maneres vaig insistint a la direcció a veure si aconsegueixo que autoritzin donar tota la informació que tenim sobre els terroristes, de moment tot han estat negatives. - Sara, em pots localitzar la presidenta?– Accedeix als sensors de la base i comença a buscar. - No aconsegueixo trobar-la, segons l’ordinador no es troba dins del recinte – diu perplexa. - Ha de ser un error, torna a fer la cerca – l’ordinador rastreja tota la base de nou, però no troba res – Si hagués agafat el tren per anar en algun lloc ho sabríem... - Faré un rastreig fora de la base, teòricament no tinc accés als sensors externs, però dóna’ns uns segons – va a buscar a en Jordi i tots dos es posen mans a l’obra. - Ja està, accés total – en Jordi s’espolsa les mans i se’n torna a la seva habitació – si em disculpeu, tinc coses més entretingudes per fer. - A veure... la tinc! Es troba en un edifici annex a la base, la primera vegada que el veig. T’envio les coordenades al mòbil. – Abans de marxar en Jordi surt de l’habitació i em dóna un aparell amb una targeta acoblada – Per si et trobes alguna porta tancada – Somric, ell em pica l’ullet i torna a tancarse a l’habitació. Surto de la sala comuna força intrigat, camino a pas lleuger fins a arribar a l’ascensor, baixo fins l’últim pis i surto per la comporta número dos. Tal com diu el plànol, hi ha un passadís que porta fins a una espècie de sala de reunions. En efecte, el mecanisme d’obertura de sala requereix un nivell de seguretat superior al meu, així que insereixo la targeta trucada, obro la porta i entro a la sala.

(...)

Artur Alcázar 1r Batx B

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

6 de maig de 2016 14:30 Institut Sant Nicolau És divendres al migdia i l’Àngela per fi ja ha acabat les classes. Surt per la porta de l’institut tot acomiadant-se de les seves amigues sense saber que les veurà aquest vespre. És el seu aniversari i elles han decidit sortir a celebrar-ho. Li tenen preparada una bona sorpresa. Arriba a casa i ho deixa tot a la seva habitació per, tot seguit, anar a la cuina on hi ha la seva mare que ja l’està esperant. La seva mare l’omple de petons i la felicita. Li diu que el regal ja li donaran demà quan el seu pare torni del viatge de treball. Totes dues preparen el plat preferit de l’Àngela, macarrons amb tomàquet i carn picada. En acabar, la seva mare li fa dos petons recordant-li que vagi amb compte al vespre, que no faci cap bestiesa, i se’n va un altre cop cap a la feina. No entén del tot el que li ha volgut dir, però no en fa gaire cas. Quan el rellotge marca les cinc, el timbre del portal de casa sona. L’Àngela, mig enfadada perquè no ha pogut acabar de veure el programa que estava mirant, s’aixeca i va a veure qui és. A l’altra banda de l’intèrfon senten els crits de la Maria, la Laia i l’Aina, les seves millors amigues. Els obre i elles pugen a corre-cuita per les escales agraint que visqui en un primer pis. Totes entren a casa de la seva amiga i li diuen que es prepari, que sortiran aquest vespre. L’ Àngela no és una noia a qui agradi gaire sortir, però si les seves amigues s’han esforçat a preparar-li tot això, no s’hi pot negar; així que accepta la proposta. El temps passa ràpid i de seguida ja són tres quarts de nou. L’ Àngela, tota preparada, surt de casa acompanyada de les altres tres noies. Van xerrant i ella intenta endevinar a on la porten, però no n’aconsegueix treure cap informació. De seguida, arriben a un local i li fan tapar els ulls amb una bena. Van avançant a poc a poc fins que l’Àngela ja no nota la mà de l’Aina, que era qui la guiava. Algú li treu la bena dels ulls i abans que pugui reaccionar sent un fort “FELICITATS!” per part de tots els que es troben dintre de la sala. Han convidat tots els seus amics, familiars i coneguts. Fins i tot podria dir que hi ha algú que l’ha felicitada a qui no coneix de res, però tant li fa, perquè avui és el seu dia i pensa gaudir-lo. La música comença a sonar i l’ Àngela no pot evitar seguir el compàs de la cançó que sona a tot volum amb el cos. Tothom balla, parla, riu, crida... en definitiva, s’ho passa bé. La Laia afirma que ha arribat el moment dels regals i totes hi estan d’acord. Cada regal que obre, és millor que l’anterior. Somriu agraïda. I pensar que ella tenia planejat passar la tarda veient el programa aquell de cuina asseguda al sofà de casa seva... L’ambient a la sala és calorós i a causa del fort volum de la música no se sent res més. L’ Àngela no para de riure i fer bromes amb les seves amigues. És la millor nit que ha passat mai. De mica en mica, el cansament es va apoderant del cos de la noia. Ja són quasi les dotze. Finalment, decideix que és hora de marxar, encara que li faci llàstima que la festa acabi aquí. L’Àngela diu adéu a les seves amigues i a tothom que es troba en el seu camí cap a la sortida del local. Surt al carrer i espera que el semàfor canviï de color. Quan es posa verd, comença a caminar. Ara entén l’advertència de la seva mare.

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

6 de maig de 2016 21:00 Edifici d’oficines de l’Empresa Lond En Pere surt de la feina donant un cop de porta ben fort. L’acaben de despatxar. Tothom al departament ho sabia. Era per això que el miraven amb llàstima, perquè sabien que l’anaven a fer fora. I ara què farà? No pot anar tan tranquil·lament a casa i fingir davant de la seva dona i el seu fill que tot continua tan bé com sempre. Però tampoc li ho pot dir, no ara que la seva dóna està embarassada. Ella no necessita més problemes que el que suposa escollir el color del llit del nadó. Sense saber com, es troba dins del cotxe conduint cap al bar més pròxim. La sort que li ha faltat avui perquè no el despatxessin li sobra a l’hora de buscar aparcament, ja que troba un lloc just davant de la porta del bar. S’asseu en un tamboret de la barra de mala manera i demana una cervesa al cambrer. Aquest se’l mira preocupat i li pregunta quina és la causa del seu estat d’ànim. Cervesa rere cervesa l’home va explicant la seva jornada al pobre cambrer que escolta pacient, encara que el seu torn ja hagi acabat fa estona. Està acostumat a escolar les alegries i les penes de la gent que va al bar. L’efecte de l’alcohol li puja més ràpid del normal perquè en Pere no està acostumat a beure tant. És una persona sana, no fuma, fa esport i beu només una copa a la nit. Només és un home que vol ofegar les seves penes, només un home que no sap com continuar amb la seva vida a partir d’ara. Sap que pot trobar una altra feina, però en aquest temps de crisi ho veu una mica difícil. No es poden permetre totes les despeses que suposa el naixement del seu fill només amb el sou de la seva dona. S’està fent tard i l’amo del bar li informa que en cinc minuts tancaran, ja que són vora les dotze de la nit. Paga les cerveses que ha begut, que no són poques, i surt del local. En Pere es repensa si agafar el cotxe o no, però decideix que encara pot conduir fins a casa. No hi ha tanta distància. S’asseu al seient del pilot i posa el vehicle en marxa. La vista li falla una mica, però ell pensa que és degut al cansament del dia tan atrafegat que ha tingut. A mesura que va accelerant pensa en com s’ho faran per pagar el lloguer, l’escola del seu fill, la reforma de l’habitació per al bebè... Tots els problemes s’ajunten en el seu cap sense deixar-lo pensar amb claredat i tota la ràbia la va descarregant en el pedal de l’accelerador. No es fixa en els semàfors ni en els senyal de trànsit. Ara mateix té problemes més greus en què ocupar-se que si sobrepassa la velocitat permesa. Necessita trobar una solució abans d’arribar a casa. La pròxima cantonada ja és casa seva; així que accelera amb una mica més d’ànsia. L’únic que vol es ficar-se al llit i que aquest dia s’acabi ja. És la pitjor nit que ha passat mai.

..... Tot succeeix massa ràpid. Li sembla veure una ombra al pas de vianants. Una persona, més aviat una noia que camina mirant al davant. La velocitat adquirida durant tot el trajecte li impedeix frenar. Li suen les mans i l’únic que pot fer és tocar el clàxon, però la noia no reacciona a temps. La vista se li acaba d’ennuvolar del tot i l’últim que recorda és un crit i un fort cop al capó del cotxe. Aida Gornés 2n Batx B

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

LES RESPOSTES DE L’ESCRIPTOR TROBADA LITERÀRIA AMB L’ANDREU MARTÍN El dia 5 de maig va venir l'escriptor Andreu Martín a fer-nos una xerrada als nois i noies de 2n d'ESO sobre el seu llibre “La nit que Wendy va aprendre a volar”. Aquest autor ha escrit més d'un centenar de narracions, la majoria juvenils. Va guanyar un premi literari gràcies a la novel·la “No busquis llobarro fora de temporada”, que va escriure amb el seu amic Jaume Ribera. La saga del Flanagan ja porta més de set títol publicats i ha rebut nombrosos premis. Ens va explicar que va escriure el llibre “La nit que Wendy va aprendre a volar” en una setmana. Ja ha escrit tres històries de la saga de la Wendy i vol escriure’n una quarta. L'Andreu Martín era una persona molt simpàtica i construïa la seva xerrada a partir de les qüestions que nosaltres li plantejàvem. Quan nosaltres li fèiem una pregunta, ell ens la responia i explicava alguna anècdota de la seva vida. Va ser una experiència molt interessant. Ashley Aquino 2.2 Ferran Ulloa 2.3 Esaú Castro i Joan Valls 2.4

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

El dia 18 d’abril la Núria Soler, autora del llibre “Maleït Pitàgores” i antiga professora de matemàtiques, va venir a fer-nos a 2n d’ESO una xerrada sobre el món de les matemàtiques. Ens va parlar sobre la importància que tenen, que poden ser divertides, i ens va explicar la vida dels matemàtics més importants i més coneguts de la història, com per exemple Albert Einstein o Isaac Newton. Ens va parlar especialment de Pitàgores, un dels matemàtics més importants de l’antiga Grècia.

Evidentment, també ens va parlar sobre el seu llibre, que narra la història d’Aella, filla de Bastian, un dels homes més importants de la Magna Grècia. Aella és una adolescent molt diferent a les altres noies. En comptes de portar vestits i comportar-se com ho fan la majoria de les nenes de la seva edat, a ella li agrada vestir i comportar-se com un noi i, juntament amb els seus germans, seguir atentament les lliçons del gran matemàtic Pitàgores i de la seva escola. Tanmateix, quan Aella compleix tretze anys, el seu pare s'adona que seguint aquest camí no trobarà mai amb qui casar-la. És per aquest motiu que li ordena a l'Angelena, una de les seves esclaves, que a partir d'aquell moment s'encarregui de ensenyar-li tot el que ha d'aprendre una bona esposa, Aella s’hi nega però l'amor hi arriba inesperadament... Va ser una xerrada molt interessant i la recomanem a tothom. Paula Barrios 2.2 Esaú Castro 2.4

ALFONSO LEVY ENS VISITA

Filòleg i filòsof, escriptor i artista polifacètic, Alfonso Levy va conversar llargament amb els alumnes de 1r de batxillerat. Una bona estona que segur que recordaran... 23

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

Del 6 al 8 de març, els alumnes de 2n de batxillerat d’història de l’art han anat a Madrid, on han visitat no només els museus -Museu del Prado, Reina Sofia, Fundació Thyssen…- sinó també els espais més representatius: Casa de estudiantes, cafè Gijón, Madrid dels Austrias, Casón del Buen retiro… Sense oblidar prendre’s una bona xocolata amb xurros!

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

EXCURSIÓ AL MONESTIR DE SANTES CREUS El dimarts 19 d'abril vam anar tot 2n d'ESO al monestir de Santes Creus. Vam ser convocats a l'institut a les 8:15. Tothom portava les seves coses: esmorzar, dinar, aigua... Vam arribar-hi a les 10 aproximadament, i el primer que vam fer va ser caminar fins l'entrada del monestir i seure en uns bancs de pedra a esmorzar. Hi vam estar una bona estona, fins que ens van cridar per iniciar la visita. En primer lloc, vam veure un audiovisual sobre l'Ordre del Císter. Després vam entrar al monestir i un guia ens en va fer la visita guiada. Vam recórrer els diferents espais: el dormitori, el cementiri, el menjador, el claustre, les dependències dels monjos vells i/o malalts i la seva capelleta. Al final de tot, vam visitar l'església, on els monjos pregaven. Ens en van explicar les diferents parts i vam localitzar la tomba del rei Pere el Gran, i el rei Jaume II d'Aragó i la seva dona. Quan vam acabar el recorregut, vam anar a un bosquet a dinar. Els que aquell dia havien de dinar al menjador de l'institut, van rebre una bossa amb dos entrepans, un plàtan i una ampolla d'aigua. Els altres portaven el seu menjar. Un cop dinats, vam tornar a agafar l'autocar i de tornada cap a l'institut. Esaú Castro Joan Valls 2.4 25

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

Els dies 30 i 31 de març i 1 d’abril, els alumnes de segon de l’ESO van rebre amb els braços oberts la càlida companyia dels joves francesos provinents del poble de Ceret, D’altra banda, els alumnes de 2n ESO faran l’intercanvi els dies 2, 3 i 4 de maig amb els alumnes i professors de l’institut Jean Amade de Ceret. Ceret és un petit poble situat al sud de França, d’uns set mil habitants. Ceret està situat al Vallespir, a la Catalunya Nord. Els francesos van arribar el dia 30 de març a migdia. Després d’haver fet una visita al nostre institut, ens vam trobar totes els alumnes de l’intercanvi i els professors a la cafeteria per prendre l’aperitiu que els havíem preparat. Al cap d’una estona ens vam dirigir cap al gimnàs per començar una activitat esportiva que la professora d’educació física ens havia organitzat. Després de dues hores jugant, ho vam recollir tot i ens vam trobar amb les tutores al pati. A continuació, cada visitant amb el seu acompanyant va anar al lloc on havien decidit.

L’endemà, els francesos es reunien al pati a primera hora del mati per anar a veure Barcelona. Després de les primeres hores de classe, els que acollíem vam anar cap a la Pedrera, on ens esperaven per dinar. Un cop acabat, ens vam dirigir cap a la Pedrera i allà ens vam separar. Ells van entrarhi i els que acollíem vam tenir una hora lliure. Després, ens vam tornar a trobar i vam anar cap al Maremàgnum, el Port. El dia següent, vam deixar els francesos amb les seves mestres i cadascú va anar a la classe que li pertocava. Després, vam dinar tots junts a la cantina i ens en vam acomiadar fins que hi anem al maig. Aniol Borràs 2.3

Entrevistem l’Aniol Borràs, alumne de Revista que ha participat a l’intercanvi: Has posat en pràctica tot el que has après a classe de francès durant aquests dos anys?

Has pogut conèixer el poble?

Sí, les classes m’han sigut molt útils per poder comunicar-me amb els companys de Ceret.

Has fet noves amistats?

Has après coses noves? T’ho has passat bé? Ha sigut molt divertida l’experiència. M’ho he passat molt bé i he après coses d’altres cultures. 26

Sí, gràcies a les activitats que els professors van realitzar per nosaltres. M’emporto moltes experiències i aventures, i amics que recordaré tota la vida. Ho tornaries a repetir? Sí, i tant que ho repetiria! Luisa Martínez 2.2 Ona Puig 2.3

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

Els dies 2, 3 i 4 de maig els alumnes del Menéndez y Pelayo que fem l’assignatura de francès vam anar d’intercanvi a Ceret. Vam sortir de l’institut i vam fer un viatge en autocar d’unes tres hores i mitja. Quan hi vam arribar, cadascú va ser rebut pel company francès d’intercanvi i per l’alcalde de Ceret. Després de dinar juntament amb els alumnes del College Jean Amade, vam anar a fer un joc de pistes pel poble, on ens donaven una sèrie d’instruccions i havíem de seguir el joc. En acabar, vam tornar a l’institut i cada alumne va anar a la casa del seu corresponsal. El dia següent vam tornar a l’institut Jean Amade, on ens vam reunir amb la resta de companys, ens vam dividir i cadascú va fer una hora de classe. Després, vam anar a fer una visita a Perpinyà i, havent dinat, vam acostar-nos al celler de vins Byrrh, on ens van fer una visita guiada. A continuació, vam marxar amb el corresponsal. L’endemà al matí ens vam reunir a l’escola i, com que era l’últim dia, ja dúiem les maletes a sobre. Aquest tercer dia va ser el més complet. 27

Tot just arribar-hi vam anar directes al castell dels reis de Mallorca, el vam visitar de cap a peus i quan la visita va acabar vam agafar l’autocar cap a Colliure -segons la nostra opinió, el millor del viatge-. Vam visitar la tomba d’Antonio Machado, un poeta espanyol que va morir allà, hi vam llegir poemes i, a continuació, vam dinar i vam gaudir d’un parell d’hores per visitar el poble lliurement. Vam anar a la platja, pels carrerons i per les botigues.

Abans de tornar cap a Barcelona, vam visitar el castell de Colliure i vam fer una espècie de joc per aprendre més sobre Colliure i la seva història. En acabar, ens vam acomiadar dels francesos i del nostre corresponsal, i vam tornar cap a Barcelona. Va ser un viatge molt interessant, molt divertit i vam aprendre a conviure durant uns dies amb gent d’un altre país i amb una família desconeguda. Va ser un gran viatge. Paula Barrios, Luisa Martinez i Cristina Ayala 2.2 Ona Puig 2.3

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

L’ESPECTACLE DEL TOT DANSA El passat dimecres 1 de juny els companys de l’assignatura de Tot Dansa van fer un espectacle de ball al Mercat de les Flors, juntament amb altres instituts. La representació va ser a les 11 del matí i els professors van seleccionar alguns alumnes de totes les classes perquè hi anéssim a veure el treball dels nostres companys. L’espectacle va durar una hora i va ser molt bonic. Els nois i les noies feien una coreografia que havien assajat al ritme de la música. Constava de cinc parts: Per començar, van formar a l’escenari set línies paral∙leles de raigs de llum, per on els artistes caminaven seguint patrons al ritme de la música. Uns feien dos passos endavant i un enrere, uns altres feien un salt i una passa... Tot seguit, una filera d'alumnes va sortir davant de l'escenari i van començar a dir per torns, de dreta a esquerra, en un to calmat, com es deien, l’edat i què no els agradava. Quan es va acabar la ronda, van tornar a començar, repetint el mateix però una mica enfadats. Va continuar fins que tots van començar a cridar en un to furiós. Després, els alumnes van anar entrant i surtint en parelles, fent diferents balls, amb la cançó Viva la vida de Coldplay de fons. A continuació, els dansaires es van agrupar segons els instituts i van sortir a ballar per torns al ritme d'un saxo. Per últim, es van tornar a formar línies paral∙leles a l'escenari, aquest cop amb els alumnes asseguts. Quan sonava la música, alguns alumnes feien veure que es barallaven amb algú. Començaven a aixecar-se, es barallaven i tornaven a seure. Llavors, van sortir els professors fent veure que també es barallen amb algú. Una vegada es va acabar la última part, els alumnes van sortir a l'escenari i van fer un gest de comiat. Quan va acabar, els espectadors vam tornar a l’institut i els dansaires s’hi van quedar per preparar la representació que van fer a la tarda per als pares. Nicolàs Pérez-Moreno (1.1) Bernat Martínez i Luisa Martínez (2.2) Ona Puig i Ferran Ulloa (2.3) 28

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

El Joaquim Vives, un nen del 2.1, ha escollit l’alternativa: Tot Dansa! Aquesta alternativa és la primera vegada que es fa en aquest institut, és per això que ens hem interessat per saber de què es tracta i què n’opinen els qui hi participen.

Per què vas escollir-la, doncs?

Què opines d’aquesta alternativa?

La recomanaries als nens de primer d’ESO?

Crec que la iniciativa d’oferir una optativa que inclou alguna activitat artística pot ser molt necessari, a més de positiu.

Depenent de cadascú, ja que per a algú a qui li agradi la dansa pot ser molt divertida o agradable, però no es l’optativa més adequada per a engrescar cert alumnat.

Em va semblar un tipus d’iniciativa divertida, encara que ara potser m’ho repensaria o tindria en compte altres possibilitats a l’hora d’escollir aquest tipus d’assignatura.

La trobes interessant, l’alternativa? Si, ja que no és com les altres. Ara bé, no perd l’evident finalitat educativa, en aquest cas en un paràmetre poc habitual en el sistema educatiu. Crec que és una bona iniciativa, encara que crec que queda molt camí per recórrer en aquest tipus d’activitats escolars enfocades a l’art.

La canviaries per una altra? Crec que es podria donar l’opció als alumnes d’escollir una alternativa, encara que també estigués enfocada en el món de l’art, més centrada en la música. Això no treu que es segueixin oferint als alumnes aquestes opcions, com en aquest curs tenim Tot Dansa!

T’agrada la dansa? Crec que mai he sentit una especial atracció per la dansa o el ball.

Hem entrevistat també Favila Valdés, Marina Capilla, Mònica Vila i Teo Mérida, perquè ens expliquin la seva experiència: En què consisteix Tot dansa?

Qui era el teu primer pensament sobre Tot dansa?

És un projecte portat per l’institut del teatre i l’ajuntament que pretén animar els joves a ballar. El projecte consisteix a ensenyar els alumnes de diferents instituts a ballar.

Nosaltres pensàvem que faríem dansa. No ens imaginàvem que faríem un espectacle final.

En què esteu treballant?

Sabies ballar abans de fer tot dansa?

Hem après a fer diferents passos de ball i hem treballat una coreografia de dansa contemporània.

No, la veritat és que tampoc hem après gaires passos de ball.

Qui és el professor de Tot dansa?

No, només un fil.

La professora de l’institut que col·labora amb el projecte és la Joana Busquets, el coreògraf i director del projecte és en Ramon i l’Helena és la coreògrafa.

On heu fet l’espectacle?

Feu servir material?

Hem fet l’espectacle al Mercat de les Flors. Us agrada? O preferiríeu una altra alternativa?

Què feu durant les classes?

Sí, ha estat bé!! La veritat és que ens ho hem passat súper bé.

Fem exercicis de dansa contemporània i preparem les diferent escenes de la coreografia final. 29

Berta Costa i Júlia Jover (1.1) Erik Garcia i Nayeli Rojas (2.3)

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

DAVID VENÇ GOLIAT NIL ROIG, UN PETIT GRAN ESPORTISTA Nil Roig, estudiant de 2n d’ESO del Menendez y Pelayo, va néixer el 2002 a Barcelona. Va estudiar primària al col·legi Nabí (Vallvidrera). Va començar a jugar a l’equip Almeda, on va estar un any, després va anar al Cornella, on va estar dos anys i, finalment, va anar al Barça, en el qual ja porta dos anys i esperem que molts més. Nil ha estat notícia perquè en un partit de la Minicopa de bàsquet va fer caure el gegant del Real Madrid, Usman Garuba, de 2,01 m. Nil, 44 cm més baix, va aprofitar la seva habilitat amb la pilota per esquivar-lo àgilment. Garuba va perdre l’equilibri i va acabar per terra. Aprofitem que fa l’optativa de Revista i parlem amb ell: Amb quants anys vas començar a jugar a bàsquet? Vaig començar a jugar quant feia tercer de primària. Ara fa cinc anys que jugo a basquet. Què et va portar a voler jugar a bàsquet? La meva germana ja feia temps que jugava a bàsquet. Els meus pares m’ho van proposar i jo vaig voler provar. Qui de la teva família juga/jugava a bàsquet? El meu pare i la meva germana juguen a bàsquet des de fa temps. Com et van fitxar al Barça? Van venir a mirar partits meus i suposo que els va agradar la meva manera de jugar. Van parlar amb els meus pares i em van fitxar. Quin son els teus punts forts? Sóc àgil i tinc intel·ligència a l’hora de jugar. Encara que ara sigui baixet, en Nil té un gran potencial. Molt bé, Nil, segueix així. Des de La veu del Menéndez et felicitem i t’animem a seguir endavant! Gerard Miravalles 2.3 30

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

El nostre equip Juvenil Masculí de Futbol Sala ha quedat Campió de Grup de la Lliga del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona 2015-2016. L’equip ha fet una segona fase de lliga espectacular, guanyant 10 dels 12 partits jugats i patint només dues derrotes. Això els ha fet Campions de Grup i, per primer cop, un equip de l’AEE Menéndez y Pelayo ha participat en les Fases Finals i ha quedat entre els 4 millors equips de Barcelona. Els nostres jugadors formen equip molt consolidat, que porta 5 anys jugant junts i és un exemple de compromís, treball i constància. Moltes felicitats a tot l’equip per la meritòria Lliga aconseguida!!

Des de fa unes setmanes, el timbre de l’institut ha estat substituït per música, que sona pels altaveus dels passadissos per avisar del canvi de classe, l’hora de sortir al pati o tornar a classe. Se sent tota classe de música: clàssica, lenta, com per exemple “Your song” d’Elton John o “El hada del azúcar” del Cascanueces, “Blame it on the Boggie”, etc.

Per això, hem fet una enquesta entre nois i noies de 1r, 2n, 3r i 4t i diversos professors. Hi ha diversitat d’opinions, però la conclusió final és que molts prefereixen timbre que música. I si la música segueix, que en sigui una de més animada, pop, rock, swing... Paula Barrios i Cristina Ayala 2.2

Molta gent opina que és una bona idea substituir el timbre per música, però n’hi ha d’altres que pensen que la música és avorrida i que no se sent prou bé.

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

El dia 1 de juny, els alumnes de 2n d’ESO vam anar al Port Comercial. Aquesta activitat forma part del treball de síntesi que cal fer cada any. Vam fer el trajecte amb autobús, amb el V17. Des de Plaça Molina fins a la Barceloneta va durar uns 30 minuts aproximadament. Quan hi vam arribar, vam parar durant una mitja hora per prendre l’esmorzar, fins que va arribar la instructora, que ens va donar unes armilles salvavides, i tot seguit vam esperar el vaixell que ens portaria per les diverses zones del port: la zona on descarregaven els vaixells que portaven menjar, els contenidors... El patró del vaixell es deia Manolo. Ens va passejar per tot el port vell i el port comercial. Durant el trajecte, cada alumne podia manejar el vaixell durant uns minuts, mentrestant, la Cristina, que era la instructora, anava explicant què era cada cosa.

Després, vam tornar a l’edifici, vam anar a deixar les armilles i vam anar a una sala per practicar el que havíem après. Vam fer una activitat per grups sobre les funcions del port comercial. Havíem de transportar un producte des del seu lloc d’origen fins aquí, i havíem d’escollir la trajectòria, el tipus de vaixell i la terminal on l’havien de descarregar. En general, ens va semblar interessant i original per a un tema de crèdit de síntesi. Sobretot, ens va agradar el passeig en vaixell! Berta Costa i Júlia Jover 2.1 Paula Barrios i Luisa Martínez 2.2 Erick Garcia, Ona Puig i Nayeli Rojas 2.3

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

El dia 14 del juny, uns dies després de la sortida al port comercial, vam anar a fer un bateig de vela al Port de Barcelona. Quan vam arribar-hi, ens van rebre els instructors i, segons els nostres grups de crèdit de síntesi, ens vam agrupar per pujar als velers de cinc en cinc. En el meu grup hi havia el Víctor Tintó, l’Albert Rovira, el Luc Zecca i l’Héctor González. Al principi, ens va portar una llanxa motora fins a la profunditat, i allà ens van explicar com havíem de manejar el timó, la vela... Quan ja portàvem una estona, el monitor que ens ajudava ens va dir que si volíem ens podíem mullar, i tots vam ficar el cap i les cames a l’aigua. Van estar dues hores navegant. Com a treball de síntesi, tots vam opinar que era molt entretingut i original. Personalment, em va agradar molt i com a experiència a tots en general ens va semblar divertit. Erik García 2.3

juny 2016

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

Manel Estiarte ha estat el nostre jugador de waterpolo més internacional, escollit millor jugador del món de waterpolo set cops. Estiarte és també el padrí del Luca, alumne de l’optativa de Revista. Aprofitem aquesta avinentesa per fer-li una entrevista exclusiva! Manel Estiarte va néixer a Manresa l’any 1961. Va començar la seva trajectòria esportiva l'any 1975 al Club Natació Manresa. L’any 1977 va ser convocat per la selecció espanyola i, amb 19 anys, va jugar els seus primers Jocs Olímpics el 1980, on fou màxim golejador. L'any 1979 va fitxar pel Club Natació Barcelona. L'any 1985 va marxar al waterpolo italià. L'any 1992 va fitxar pel Club Natació Catalunya per preparar millor els Jocs de casa nostra. Però l'any següent va tornar a Itàlia, on es quedà fins el 1999, en què va tornar al Club Natació Barceloneta. L'any 2001 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de l’esport. En aquests moments i des de ja fa uns anys, Manel Estiarte és la mà dreta de Josep Guardiola.

Vam trucar a la ciutat de Múnic, al padrí del Luca, que és el Manel Estiarte, perquè ens respongués unes preguntes per poder fer l’entrevista: Què penses de l’anada al Manchester City de Josep Guardiola? Bé, jo penso que està bé canviar d’equip cada tres o quatre anys, i també crec que anar amb ell serà una altra experiència inoblidable. Quina és la relació entre Josep Guardiola i tu? Ja feia temps que érem amics amb en Pep. Jo visc a Manresa i un dia que passava per allà vam quedar per fer negocis, i des d’aquell moment vam començar a treballar junts. Creus que treballaràs en el món del futbol tota la teva vida? Sí, m’encanten els esports i, sobretot, el futbol. Treballo molt bé amb en Pep i no crec que em separi d’ell. Quina ha sigut la teva millor experiència esportiva? Bé, n’he tingut moltes, però la millor va ser l’any 1996, als Jocs Olímpics d’Atlanta, quan vam guanyar la medalla d’or amb la selecció espanyola. Luca Payà i Aniol Borràs 2.3

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

Com alumnes de segon creiem que l’estiu té moltíssim temps per fer tot allò que vols, però de vegades et quedes sense idees i per això us recomanem aquests videojocs: , xbox360) Skate 3 (ps3 (a l’estil un món obert n e m e b o n tr Ens ns experts e u m o s , c jo l uem GTA). En e és ens dediq m o n e u q , g una el skeatin on trobem alg llà a r e p s c a fer tru pots inaltar. A més, s è u q b m r a cosa mpetir per se o c i t n e g b teractuar am ! de la història r te a k s r o ill m el

Rocket L eague (P S4 i PC) És senzill. Ets un co txe capaç gar a futb de juol, bàsqu e t o hoquei. jugar on-l Pots ine o indiv idualment nyar carr i guaosseries i altres o per perso bjectes nalitzar e l teu cotx més hi ha e . Noun objecti u, guanya r!

Tropical Freeze (Wii U) uest cop amb Torna el Donkey Kong! Aq s. L’objectiu és nous personatges i nivell s jocs, és a el mateix que els anterior r tots els plàdir, has d’intentar recupera vés de passar tans que t’han robat a tra aquest cop et per tots els nivells, però familiars del trobes amb l’ajuda dels Donkey Kong.

Uncharted 4 (ps4) El millor lladre del món torna a endinsarse en una de les seves aventures, tot i que havia dit que ja no tornaria a posar en perill la seva vida. Aquest cop, intentarà salvar el seu germà que ha sigut segrestat. Per tornar-lo a veure ha de trobar el tresor i entregar-lo als segrestadors.

Splatoon (wii-u

Far cry primal (ps4, xbox one, PC)

)

Ets un personat ge que ha d’aconseguir omplir de pintura tot el terreny que pu guis del mapa i omplir de pintur a els teus adversaris. Pots juga r individualment amb pots (màqui na) o on-line.

Ens trobem a la Prehistòria. Ets d’una tribu d’indígenes. La clau és sobreviure tu i la teva tribu, que està sent segrestada i exterminada per altres tribus locals. Per fer-ho, has d’alimentar -te, domar animals i que la resta de tribus no ocupin el teu territori.

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

Del dia 16 al 21 de juny, els alumnes de 1r de batxillerat vam fer el viatge d’estudis a Itàlia com a fantàstica cloenda d’aquest curs. L’aventura va començar molt d’hora a l’aeroport del Prat. Des d’allà, un avió ens portaria fins a Milà, on rebríem la benvinguda al país italià. Un cop aterrats, en autocar directes a Verona! Aquesta ciutat fou l’escenari de Romeu i Julieta i tots nosaltres vam poder visitar el famós balcó des d’on Romeu festejava Julieta.

Obres d’art amunt i avall, vam visitar les Galeries Uffizi, el mirador de Piazzale Michelangelo, el Palazzo Vechio i, per descomptat, el meravellós i imponent Duomo. Per acabar la ruta i de camí al port, vam fer parada a Siena! Aquí, cadascú pel seu compte, vam visitar el Duomo i vam agafar reserves de menjar per a l’última etapa del viatge que ens quedava: el creuer!

Sense més miraments, altre cop a l’autocar i cap a Venècia! Els canals, els ponts i els palaus venecians van encisar més d’una mirada i els alumnes del Menéndez y Pelayo vam poder dedicar tot un dia esplèndid a passejar per aquells carrerons plens d’encant.

Després d’embarcar-nos el dilluns al vespre, una nit de discoteca i, per als més agosarats, admirar la sortida del sol al port de Sardenya. L’endemà a les 7 de la tarda arribàvem, ben cansats, al port de Montjuïc, carregant amb nosaltres quelcom més que la maleta: una experiència inoblidable.

El dissabte 18 ens vam posar altra vegada en ruta i a migdia ja havíem arribat a la capital de la Toscana: Florència!

Ignasi Mallén 1r Batx A

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016

LA VEU DEL MENÉNDEZ

Núm. 2

juny 2016