DEPARTAMENT CLASSIQUES by TAC MyP

SEMINARI DE CLÀSSIQUES

Informació general Membres •

Mercè Guarner

•

Albert Berrio, cap de seminari

Horari d’atenció: Dimarts

11,45-12,45h

Dijous

9,15-10,15h

Matèries que imparteix el seminari Cultura clàssica

3 ESO (2 hores setmanals)

Llatí

4 ESO (3 hores setmanals)

Llatí I setmanals)

1r Batxillerat (4 hores

Grec I setmanals)

1r Batxillerat (4 hores

Llatí II setmanals)

2n Batxillerat (4 hores

Grec II setmanals)

2n batxillerat (4 hores

Sortides per al curs 2011-2012 4ESO Tercer trimestre Taller al Museu Arqueològic Nacional (Barcelona) o al Museu d’Història de Barcelona Primer de Batxillerat

23 de març Activitat del Museu d’Història de Barcelona De Barcino a Barchinona Segon de batxillerat Març-abril Visita a la ciutat romana de Tàrraco

SEMINARI DE CLÀSSIQUES Resum de les programacions de les matèries PRIMER DE BATXILLERAT. GREC AVALUACIÓ Cada trimestre s’avaluaran els continguts i els procediments agrupats en dos blocs, llengua i cultura i civilització. La llengua representarà el 60% de la nota i la cultura i civilització el 40%. Els indicadors que es faran servir per avaluar seran els següents: • Assistència i puntualitat • Feines fetes a casa i a classe • Actitud davant del treball • Exàmens • Treballs Assistència i puntualitat Si un alumne acumula en un mateix trimestre més de cinc faltes d’assistència o retards sense justificar, serà penalitzat en la nota final del trimestre. La penalització consistirà a descomptar de la nota de l’avaluació 0,1 punts per cada falta o retard, a partir de la sisena. Feines fetes a casa i a classe La no realització de les feines encarregades pel professor serà penalitzat en la nota final del trimestre. La penalització consistirà a descomptar de l’avaluació 0,5 punts per cada feina no feta. Actitud davant del treball Per actitud davant del treball entenem el següent: • Tenir un comportament adequat a classe. Si un alumne acumula incidències a classe, serà penalitzat en la nota final de trimestre. La penalització consistirà a descomptar de l’avaluació 0,25 o 0,5 per cada incidència, segons la seva gravetat. • Mostrar la voluntat de fer les feines ben fetes. Les feines fetes sense interès, copiades o inacabades seran penalitzades. La penalització consistirà a descomptar de la nota d’avaluació 0,25 punts per cada feina mal feta. • Lliurar les feines quan toca. Si un alumne no lliura la feina en el moment que se li demana, aquesta feina es considerarà no feta i serà penalitzada com a tal. Si es tracta de treballs que no han de ser corregits immediatament, l’alumne disposarà de tres dies més per lliurar la feina, però serà penalitzat pel retard. Avaluació trimestral Cada avaluació hi haurà un mínim de dos exàmens de llengua i dos exàmens de cultura i civilització. Perquè les dues notes facin mitjana, han de ser iguals o superiors a 4. Si la nota de l’avaluació és inferior a 5 l’alumne té l’avaluació 3

suspesa. Al principi del segon i del tercer trimestre hi haurà un examen de recuperació de cultura i civilització. La llengua és acumulativa i per tant no hi haurà exàmens de recuperació fins a final de curs. Si l’alumne suspès té menys de 4 en llengua i més de 4 en cultura i civilització no caldrà que faci l’examen de recuperació. Si l’alumne suspès té més de 4 en llengua i menys de 4 en cultura i civilització, haurà de fer l’examen de recuperació de cultura i civilització. Si l’alumne suspès té menys de 5 tant en llengua com en cultura i civilització, haurà de fer l’examen de recuperació de cultura i civilització. Tercera avaluació i avaluació final Si un alumne no aprova algun dels exàmens de recuperació de cultura i civilització o suspèn la cultura i civilització del tercer trimestre s’examinarà de la matèria que té suspesa. Si un alumne té la llengua suspesa a final de curs, s’haurà d’examinar de tota la materia de llengua. Si un alumne suspèn la matèria de grec de primer però passa a segon curs de batxillerat, tindrà dues oportunitats per recuperar-la durant el transcurs del segon curs. D’altra banda, aprovar la matèria de grec de segon curs implicaria la recuperació de la matèria de primer. CONTINGUTS DE CULTURA I CIVILITZACIÓ Primer trimestre Alfabet grec Les llengües indoeuropees Geografia de Grècia i el Mediterrani Els déus olímpics Història de Grècia i el món hel·lenístic La Guerra de Troia Segon trimestre Les aventures d’Ulisses La qüestió homèrica Les Guerres Mèdiques Esparta La tragedia: Èsquil, Sófocles i Eurípides La democràcia atenesa Tercer trimestre La comèdia: Aristòfanes Les Guerres del Peloponnès La religió: Delfos i Olímpia Les arts plàstiques: l’escultura i l’arquitectura Alexandre de Macedònia i l’època hel·lenística

LECTURES Primera avaluació SUTCLIFF, Rosemary. Vaixells negres cap a Troia. Barcelona: Vicens Vives, 1997. La lectura es farà a casa. S’haurà d’omplir i lliurar un full d’activitats i fer un examen específic sobre els poemes homèrics. Segona avaluació Sòfocles Èdip rei. Barcelona: La Magrana, L’esparver clàssic, 1996 La lectura es farà a classe. S’haurà de fer un examen específic sobre tragèdia.

Tercera avaluació Aristòfanes Lísístrata. Barcelona: La Magrana, L’esparver clàssic, 2004 La lectura es farà a classe. S’haurà de fer un examen específic sobre comèdia. TREBALLS El segon i el tercer trimestre els alumnes triaran un aspecte del temari i en faran un treball que hauran de presentar oralment amb el suport d’un power point. Aquest treball suposarà un 25% aproximadament de la nota de cultura i civilització.

SEMINARI DE CLÀSSIQUES Resum de la programació de les matèries PRIMER DE BATXILLERAT. LLATÍ

AVALUACIÓ Cada trimestre s’avaluaran els continguts i els procediments agrupats en dos blocs, llengua i cultura i civilització. La llengua representarà el 60% de la nota i la cultura i civilització el 40%. Els indicadors que es faran servir per avaluar seran els següents: • Assistència i puntualitat • Feines fetes a casa i a classe • Actitud davant del treball • Exàmens Assistència i puntualitat Si un alumne acumula en un mateix trimestre més de cinc faltes d’assistència o retards sense justificar, serà penalitzat en la nota final del trimestre. La penalització consistirà a descomptar de la nota de l’avaluació 0,1 punts per cada falta o retard, a partir de la sisena. Feines fetes a casa i a classe La no realització de les feines encarregades pel professor serà penalitzat en la nota final del trimestre. La penalització consistirà a descomptar de l’avaluació 0,5 punts per cada feina no feta. Actitud davant del treball Per actitud davant del treball entenem el següent: • Tenir un comportament adequat a classe. Si un alumne acumula incidències a classe, serà penalitzat en la nota final de trimestre. La penalització consistirà a descomptar de l’avaluació 0,25 o 0,5 per cada incidència, segons la seva gravetat. • Mostrar la voluntat de fer les feines ben fetes. Les feines fetes sense interès, copiades o inacabades seran penalitzades. La penalització consistirà a descomptar de la nota d’avaluació 0,25 punts per cada feina mal feta. • Lliurar les feines quan toca. Si un alumne no lliura la feina en el moment que se li demana, aquesta feina es considerarà no feta i serà penalitzada com a tal. Si es tracta de treballs que no han de ser corregits immediatament, l’alumne disposarà de tres dies més per lliurar la feina, però serà penalitzat pel retard. Exàmens Cada avaluació hi haurà un mínim de dos exàmens de llengua i dos exàmens de cultura i civilització. Perquè les dues notes facin mitjana, han de ser iguals o superiors a 4. Un cop obtinguda la nota mitjana de llengua i cultura i civilització

s’aplicaran, si s’escau, les reduccions de la nota provocades per les faltes d’assistència, els retards, el comportament a classe i l’actitud davant del treball. Si la nota resultant és inferior a 5 l’alumne té l’avaluació suspesa. Al principi del segon i del tercer trimestre hi haurà un examen de recuperació de cultura i civilització. La llengua és acumulativa i per tant no hi haurà exàmens de recuperació fins a final de curs. Si l’alumne suspès té menys de 4 en llengua i més de 4 en cultura i civilització no caldrà que faci l’examen de recuperació. Si l’alumne suspès té més de 4 en llengua i menys de 4 en cultura i civilització, haurà de fer l’examen de recuperació de cultura i civilització. Si l’alumne suspès té menys de 5 tant en llengua com en cultura i civilització, haurà de fer l’examen de recuperació de cultura i civilització. Tercera avaluació iavaluació final Si un alumne no aprova algun dels exàmens de recuperació de cultura i civilització o suspèn la cultura i civilització del tercer trimestre s’examinarà de la matèria que té suspesa. Si un alumne té la llengua suspesa a final de curs, s’haurà d’examinar de tota la materia de llengua. CONTINGUTS DE CULTURA I CIVILITZACIÓ Primer trimestre La fundació de Roma La Monarquia La República romana L’època imperial Segon trimestre La ciutat romana Edificis de lleure. Amfiteatre, teatre, circ i termes Abastiment d’aigua i vies de comunicació La casa romana Tercer trimestre La romanització de la península ibèrica La vida quotidiana a Roma: els àpats, la moda, el matrimoni, la familia i l’educació. TREBALLS DE CULTURA I CIVILITZACIÓ Al segon trimestre es farà un treball sobre un dels quatre aspectes del temari de cultura i civilització de l’avaluació. El treball serà en grup i es farà a classe en la 8

fase de documentació. El treball consistirà a elaborar un power point sobre el tema i a fer-ne una presentació oral. Al tercer trimestre es farà una visita guiada a la Bàrcino romana. Els alumnes tindran un dossier de treball amb activitats a fer abans, durant i després de la visita. Aquests dos treballs suposaran aproximadament un 25% de la nota de cultura i civilització de l’avaluació.

SEMINARI DE CLÀSSIQUES Resum de les programacions de les matèries SEGON DE BATXILLERAT. GREC AVALUACIÓ Cada trimestre s’avaluaran els continguts i els procediments agrupats en dos blocs, llengua i cultura i civilització. La llengua representarà el 60% de la nota i la cultura i civilització el 40%. Els indicadors que es faran servir per avaluar seran els següents: • Assistència i puntualitat • Feines fetes a casa i a classe • Actitud davant del treball • Exàmens Assistència i puntualitat Si un alumne acumula en un mateix trimestre més de cinc faltes d’assistència o retards sense justificar, serà penalitzat en la nota final del trimestre. La penalització consistirà a descomptar de la nota de l’avaluació 0,1 punts per cada falta o retard, a partir de la sisena. Feines fetes a casa i a classe La no realització de les feines encarregades pel professor serà penalitzat en la nota final del trimestre. La penalització consistirà a descomptar de l’avaluació 0,5 punts per cada feina no feta. Actitud davant del treball Per actitud davant del treball entenem el següent: •

• •

Tenir un comportament adequat a classe. Si un alumne acumula incidències a classe, serà penalitzat en la nota final de trimestre. La penalització consistirà a descomptar de l’avaluació 0,25 o 0,5 per cada incidència, segons la seva gravetat. Mostrar la voluntat de fer les feines ben fetes. Les feines fetes sense interès, copiades o inacabades seran penalitzades. La penalització consistirà a descomptar de la nota d’avaluació 0,25 punts per cada feina mal feta. Lliurar les feines quan toca. Si un alumne no lliura la feina en el moment que se li demana, aquesta feina es considerarà no feta i serà penalitzada com a tal. Si es tracta de treballs que no han de ser corregits immediatament, l’alumne disposarà de tres dies més per lliurar la feina, però serà penalitzat pel retard.

Exàmens Es farà un examen al final de cada unitat, és a dir tres exàmens per avaluació. Els exàmens es faran en dos dies. Un dia es farà la part de llengua i l’altre la de cultura i civilització. Aquests exàmens tindran l’estuctura d’un examen de selectivitat. Avaluació dels continguts Cada avaluació hi haurà un mínim de tres exàmens de llengua i tres exàmens de cultura i civilització. Perquè les dues notes facin mitjana, han de ser iguals o superiors a 4. Un cop obtinguada la nota mitjana s’aplicaran, si s’escau, els descomptes provocats per les faltes d’assitència, els retards, la feina no feta o mal feta, els retaards en el lliurament de la feina i el comportament. Si la nota resultant és inferior a 5 l’alumne té l’avaluació suspesa. Al principi del segon i del tercer trimestre hi haurà un examen de recuperació de cultura i civilització. La llengua és acumulativa i per tant no hi haurà exàmens de recuperació fins a final de curs. Si l’alumne suspès té menys de 4 en llengua i més de 4 en cultura i civilització no caldrà que faci l’examen de recuperació. Si l’alumne suspès té més de 4 en llengua i menys de 4 en cultura i civilització, haurà de fer l’examen de recuperació de cultura i civilització. Si l’alumne suspès té menys de 5 tant en llengua com en cultura i civilització, haurà de fer l’examen de recuperació de cultura i civilització. Tercera avaluació i avaluació final Si un alumne no aprova algun dels exàmens de recuperació de cultura i civilització o suspèn la cultura i civilització del tercer trimestre podrà optar entre examinar-se de la matèria suspesa o fer un examen final que inclogui tant llengua com cultura i civilització. Si un alumne té la llengua suspesa a final de curs, podrà optar entre examinar-se només de la materia de llengua o fer un examen final que inclogui tant llengua com cultura i civilització . Si un alumne suspèn té suspès el grec de primer, tindrà dues oportunitats per recuperar-lo durant el transcurs del segon curs. D’altra banda, aprovar la matèria de grec de segon curs implicaria la recuperació de la matèria de primer,. CONTINGUTS DE CULTURA I CIVILITZACIÓ Primer trimestre La poesia èpica arcaica: Homer, Hesíode, els lírics Arrels gregues: La biologia La guerra de Troia. La Ilíada

Arrels gregues: la geologia Les aventures d’Ulisses: l’Odissea Arrels gregues: física i matemàtiques Segon trimestre La tragèdia: Orígens, context i característiques La tragèdia: Èsquil. Estudi de Prometeu encadenat Arrels gregues: la medicina La tragèdia de Sófocles. Lectura i estudi d’Antígona Arrels gregues: l’astronomia La tragèdia: Eurípides. Lectura i estudi de Les bacants Arrels gregues: la mitologia Tercer trimestre La comèdia: orígens i evolució Arrels gregues: la geografia La comèdia: Aristòfanes. Lectura i estudi d’Els núvols Arrels gregues: La filosofia La historiografia: origen i evolució del gènere Arrels gregues: la història LECTURES Primera avaluació Una adaptació de l’Odissea Segona avaluació Sòfocles Antígona. Barcelona: La Magrana, L’esparver clàssic, 1993 Eurípides Les bacants. Barcelona: La Magrana, L’esparver clàssic, 2006 La lectura es farà a classe. S’haurà de fer un examen específic sobre tragèdia. Tercera avaluació Aristòfanes Núvols. Barcelona: La Magrana, L’esparver clàssic, 1994 La lectura es farà a classe. S’haurà de fer un examen específic sobre comèdia.

SEMINARI DE CLÀSSIQUES Resum de la programació de les matèries SEGON DE BATXILLERAT. LLATÍ AVALUACIÓ Cada trimestre s’avaluaran els continguts i els procediments agrupats en dos blocs, llengua i cultura i civilització. La llengua representarà el 60% de la nota i la cultura i civilització el 40%. Els indicadors que es faran servir per avaluar seran els següents: • Assistència i puntualitat • Feines fetes a casa i a classe • Actitud davant del treball • Exàmens Assistència i puntualitat Si un alumne acumula en un mateix trimestre més de cinc faltes d’assistència o retards sense justificar, serà penalitzat en la nota final del trimestre. La penalització consistirà a descomptar de la nota de l’avaluació 0,1 punts per cada falta o retard, a partir de la sisena. Feines fetes a casa i a classe La no realització de les feines encarregades pel professor serà penalitzat en la nota final del trimestre. La penalització consistirà a descomptar de l’avaluació 0,5 punts per cada feina no feta. Actitud davant del treball Per actitud davant del treball entenem el següent: • Tenir un comportament adequat a classe. Si un alumne acumula incidències a classe, serà penalitzat en la nota final de trimestre. La penalització consistirà a descomptar de l’avaluació 0,25 o 0,5 per cada incidència, segons la seva gravetat. • Mostrar la voluntat de fer les feines ben fetes. Les feines fetes sense interès, copiades o inacabades seran penalitzades. La penalització consistirà a descomptar de la nota d’avaluació 0,25 punts per cada feina mal feta. • Lliurar les feines quan toca. Si un alumne no lliura la feina en el moment que se li demana, aquesta feina es considerarà no feta i serà penalitzada com a tal. Si es tracta de treballs que no han de ser corregits immediatament, l’alumne disposarà de tres dies més per lliurar la feina, però serà penalitzat pel retard. Exàmens Es farà un examen al final de cada unitat, és a dir dos o tres exàmens per avaluació. Els exàmens es faran en dos dies. Un dia es farà la part de llengua i l’altre la de 13

cultura i civilització. Aquests exàmens tindran l’estuctura d’un examen de selectivitat. Avaluació trimestral Cada avaluació hi haurà un mínim de tres exàmens de llengua i tres exàmens de cultura i civilització. Perquè les dues notes facin mitjana, han de ser iguals o superiors a 4. Un cop obtinguada la nota mitjana s’aplicaran, si s’escau, els descomptes provocats per les faltes d’assistència, els retards, la feina no feta o mal feta, els retards en el lliurament de la feina i el comportament. Si la nota resultant és inferior a 5 l’alumne té l’avaluació suspesa. Al principi del segon i del tercer trimestre hi haurà un examen de recuperació de cultura i civilització. La llengua és acumulativa i per tant no hi haurà exàmens de recuperació fins a final de curs. Si l’alumne suspès té menys de 4 en llengua i més de 4 en cultura i civilització no caldrà que faci l’examen de recuperació. Si l’alumne suspès té més de 4 en llengua i menys de 4 en cultura i civilització, haurà de fer l’examen de recuperació de cultura i civilització. Si l’alumne suspès té menys de 5 tant en llengua com en cultura i civilització, haurà de fer l’examen de recuperació de cultura i civilització. Tercera avaluació i avaluació final Si un alumne no aprova algun dels exàmens de recuperació de cultura i civilització o suspèn la cultura i civilització del tercer trimestre podrà optar entre examinar-se de la matèria suspesa o fer un examen final que inclogui tant llengua com cultura i civilització. Si un alumne té la llengua suspesa a final de curs, podrà optar entre examinar-se només de la materia de llengua o fer un examen final que inclogui tant llengua com cultura i civilització . Si un alumne suspèn té suspès el Llatí de primer, tindrà dues oportunitats per recuperar-lo durant el transcurs del segon curs. D’altra banda, aprovar la matèria de Llatí de segon curs implicaria la recuperació de la matèria de primer,. TREBALLS DE CULTURA I CIVILITZACIÓ Cada trimestre caldrà llegir una obra literària llatina. Els alumnes faran una prova d’avaluació de la lectura. Aquesta prova farà mitjana amb la resta d’exàmens del bloc de cultura i civilització. Cap al mes d’abril es farà una sortida a Tarragona a fi de visitar les restes romanes de la ciutat i el Museu Arqueològic. A més, assistirem a una representació teatral d’una comèdia de Plaute. Els alumnes hauran de fer algunes activitats abans, durant i després de la sortida. MATERIAL DIDÀCTIC TORRENT, Anna i VILANOVA, Fina. Llatí. 2n Batxillerat. Barcelona: Barcanova 2009.

PLAUTE. El soldat fanfarró. Barcelona: Edicions de la Magrana, l’Esparver clàssic, 1998 VIRGILI. Eneida

SEMINARI DE CLÀSSIQUES Resum de la programació de les matèries QUART D’ESO. LLATÍ AVALUACIÓ Criteris d'avaluació EIs indicadors que es faran servir per avaluar seran els següents: • Comportament • Actitud davant del treball • Feina diària • Exàmens • Treballs El comportament i l'actitud davant del treball han de ser conceptes avaluats positivament com a condició per avaluar els aprenentatges i els continguts. Per això es considera condició sine qua non l'avaluació positiva de l'actitud davant del treball i el comportament per aprovar l'assignatura. Entenem com a bon comportament el fet de saber estar a classe, participar activament sense produir interrupcions ni distorsions, i respectar els companys i companyes, el professorat i les normes de convivència del centre i de l'aula. Considerem una bona actitud davant del treball fer la feina que proposa el professor amb voluntat d'aprendre i de fer-la el millor possible, lliurar els exercicis i treballs en els terminis establerts i mostrar bona disposició cap a l'aprenentatge. Cada avaluació es faran un mínim de quatre exàmens i un treball monogràfic sobre un tema de cultura i civilització clàssica. L'avaluació trimestral Aprovades l'actitud i el comportament, s'avaluaran els procediments i els continguts d'acord amb els percentatges següents:

Exàmens Feina diària Treballs Actitud

60% 20% 10% 10%

Aquests percentatges es poden modificar en casos concrets, si l'equip docent la coordinació pedagogica de 4ESO ho consideren convenient, de la manera següent:

Exàmens Feina diària TrebaIls Actitud

30% 30% 30% 10%

• La feina diària s’avaluarà a partir del seguiment del professor de la feina dels alumnes i a partir del dossier d'activitats que els alumnes lliuraran un cop per trimestre. L’actitud s'avaluarà a partir de l'observació i les dades acumulades pel professor en relació a l’assistència, la puntualitat, el comportament a c1asse i l’actitud davant del treball. Cada avaluació hi haurà un mínim de dos exàmens. Si la nota de l' avaluació és inferior a 5 l'alumne té l'avaluació suspesa. Al principi del segon i del tercer trimestre hi haurà un examen de recuperació. L'avaluació final Per aprovar el curs cal tenir les tres avaluacions aprovades. Al juny hi haurà la prova extraordinària de recuperació pensada perquè els alumnes que estiguin suspesos puguin optar a recuperar el curs. En aquest examen els alumnes podran optar entre un examen de l’avaluació que tenen suspesa o un examen de tota la matèria del curs. Els alumnes que hagin suspès la matèria al juny podran examinar-se de nou a les convocatòries de proves extraordinàries que el centre fa al mes de setembre i a principis del tercer trimestre. DESENVOLUPAMENT DE LES CLASSES L’assignatura consta de tres hores de c1asse a la setmana. Cada c1asse es tractaran aspectes de dos dels tres blocs en què està dividida cada unitat del llibre de text. • • •

De món clàssic a l'actualitat (Cultura i civilització deIs romans i la seva pervivència) Parlem del llatí (Llengua llatina i la seva pervivència ) De part dels déus (Mites grecoromans)

A cada c1asse es dedicaran uns minuts a la presentació del tema per part del professor i uns minuts dedicats al treball dels alumnes, individual, per parelles o en grup. TREBALLS Primer trimestre: Els orígens de Roma Segon trimestre: L'esc1avitud al món antic i les formes modemes d'esc1avitud. Tercer trimestre: Ciència i religió al món antic Aquests treballs es faran per parelles o en grups de tres o quatre persones. Els treballs s'iniciaran a c1asse i s’acabaran a casa. Call lliurar els treballs en la data establerta. Si es lliura amb un retard no superior a una setmana hi haurà una penalització. Si el retard és

superior a una setmana, el treball estarà suspès. Aquests treballs representaran un 25% de la nota de l’avaluació. A la segona o la tercera avaluació, a més, es farà una sortida a un jaciment arqueològic o museu i es farà un treball sobre un tema relacionat amb el lloc visitat. Aquest treball representarà un 25% de la nota de l’avaluació. Així doncs, a la segona avaluació els treballs representaran el 25% de la nota.

4 ESO LLATÍ. TREBALL SEGON TRIMESTRE L’ESCLAVITUD A ROMA I LES FORMES MODERNES D’ESCLAVITUD •

Es faran quatre grups de quatre i dos grups de tres.

•

Cada grup disposarà del treball en format electrònic i en paper.

•

Un cop vista la pel·lícula hi haurà quatre classes destinades a fer el dossier en grup.

•

El treball es divideix en quatre parts: o o o o

El cinema d’Stanley Kubrick L’esclavitud a Roma i els gladiadors L’època d’Espàrtac Esclaus d’avui i l’esclavitud de les marques

•

Cada grup nomenarà un responsable per a cada part.

•

Els responsables de cada part de tots els grups es reuniran i posaran en comú la feina feta amb el seu grup sobre el tema que li ha estat assignat.

•

A casa, cada responsable acabarà la seva part i la passarà a l’ordinador.

•

El dimecres .......... de ................................. es lliurarà el treball acabat. El treball haurà de tenir una portada i pot incloure il·lustracions. A la portada hi ha d’haver el títol del treball, el nom dels membres del grup, el nom de l’assignatura, el curs i el nivell.

LA PEL·LÍCULA: ESPÀRTAC (1960) (Spartacus) Fitxa tècnica

Productor: Edward Lewis Director: Stanley

Kubrick Guió: Dalton Trumbo, a partir de la novel·la de Howard Fast Muntatge: Robert Lawrence, Robert Schulte, Fred Chulack Fotografia: Rusell Metty, Clifford Stine Director musical: Alex North, Joseph Gershenson Compositor banda sonora: Alex North Direcció artística: Eric Obom, Alexander Golitzen Decorats: Rusell A. Gausman, Julia Heron Efectes tècnics: Vittorio Nino Novarese Maquillatge: Bud Westmore Vestuari: Bill Thomas Valles

Repartiment: Kirk Douglas (Espàrtac), Laurence Olivier (Cras), Peter Ustinov (Batiat), Jean Simmons (Varínia), Tony Curtis (Antoní), Charles Laughton (Graccus), John Ireland (Crixus), Joanna Barnes (Clàudia), John Gavin (Juli Cèsar), Herbert Lom (Tigranes), John Dall (Glabre), Charles McGraw (Marcel) Durada: 184-189 min. Activitats 1. Qui és el director d’aquesta pel·lícula? Investigueu quines són les altres pel·lícules d’aquest director i feu un breu resum de les que us semblin més interessants. 2. Qui creieu que és més important en una pel·lícula, el guionista (escriu la història), el director (posa el text en imatges) o els actors? Raoneu la resposta.

3. Creieu que una pel·lícula és una obra d’art, com una novel·la, una poesia, una obra de teatre, una escultura o una pintura? 4. Feu un resum d’unes deu línies de la pel·lícula Espàrtac explicant-ne l’estructura, és a dir, les parts que es poden establir a partir dels blocs argumentals. 5. Explica algun moment de la pel·lícula que t’hagi agradat o t’hagi interessat especialment.

L'ESCLAVITUD A ROMA Les guerres victorioses van portar a Itàlia nombrosos esclaus. Després de Cannas Roma va poder organitzar dues legions “servils”, és a dir, d’esclaus. El dret de guerra, aplicat per tots els bel·ligerants, alimentava el mercat, ja que hi anaven a parar els presoners fets al camp de batalla i, sovint, fins i tot la població supervivent de les ciutats vençudes. A tot arreu, als Balcans, a l’Àsia, a l'Àfrica a Hispània, a la Gàl·lia, els qüestors romans van vendre al millor postor, entre els traficants que acompanyaven els exèrcits, el botí humà, que era portat de seguida en tristes comitives als mercats especialitzats. Cèsar, per exemple, va ordenar la venda d'un milió de gals. Al costat d'aquesta font d’abastiment, les altres, la pirateria, la servitud per deutes i les exportacions dels països bàrbars, comptaven poc. Mentre Roma estava en guerra, el proveïment no oferia dificultats. A Itàlia, la més rica de les regions mediterrànies, hi anaven a parar la majoria dels esclaus, o al menys els millors per la seva potència física, intel·ligència o bellesa. Entre ells n'hi havia de tot tipus i se'ls feia servir per a totes les necessitats. Hi va haver esclaus de luxe, que servien per al plaer i l'ostentació de l'amo; d'altres eren servents domèstics; d’altres eren literats, secretaris i homes de confiança; d’altres, obrers experts. La seva influència sobre la millor societat romana va començar a ser notable: un dels trets més encantadors de Ciceró és la familiaritat afectuosa que demostra amb els seus corresponsals literaris i mercantils que havien estat esclaus seus. Però hi havia esclaus d'altres classes. Per començar, els gladiadors, ben alimentats i entrenats a escoles de Campània. Apareixen més tard que els altres, quan el gust pels jocs sagnants s'estén per tot el món romà. Cap a finals del segle II aC aquest interès es va implantar sòlidament a Roma i satisfer-lo exigia actors que, destinats a morir, eren molt majoritàriament esclaus. Una altra classe d’esclaus eren els obrers de les grans empreses, obres públiques i mines: sobre ells no hi ha gaire informació, però és fàcil imaginar-se que les condicions de treball i de vida devien ser terribles. Finalment hi havia els esclaus rurals, que, segurament, formaven el grup més nombrós dels esclaus que vivien a Itàlia.

Activitats Llegeix el text anterior i el text que hi ha a les pàgines 108 i 109 del llibre de text i respon: 25

1. Què és un esclau? 2. Què vol dir que Roma era una societat esclavista? 3. Explica de quina manera s’adquiria la condició d’esclau a Roma. 4. Explica els tipus d'esclaus que hi havia a Roma segons les activitats desenvolupades. 5. Explica quins tipus d’esclaus són Espàrtac, Varínia i Antoni. Quins altres tipus d’esclaus es veuen a la pel·lícula?

ELS GLADIADORS DE L'ANTIGA ROMA Els combats de gladiadors foren introduïts a Roma procedents de la Campània. Amb el temps varen a arribar a ser l'espectacle preferit dels romans. Els gladiadors tenien tres procedències diferents: uns eren condemnats a mort o a treballs forçats; uns altres eren esclaus castigats pels seus amos; finalment, també hi havia homes lliures que renunciaven als seus drets per manca absoluta de recursos i provaven sort en la lluita. Els gladiadors s'entrenaven en escoles especials i formaven colles. Les lleis varen limitar el nombre de components de cada escola, per por que sorgissin bandes armades a les ordres de particulars, i també en varen fixar el preu al mercat. Les sessions de lluita, prèviament anunciades, sempre eren a la tarda i el nombre de participants mai no podia excedir les cent vint parelles. Malgrat aquestes restriccions, l'emperador tenia el dret de presentar el nombre de lluitadors que volgués. Tant és així que Trajà, en una ocasió, va fer lluitar deu mil homes durant cent vinti-tres dies. Després d'un desfilada i del crit dels combatents, Ave Caesar, morituri salutant, s’examinaven les armes i se sortejaven les parelles de gladiadors. El públic començava a cridar, animant el lluitador pel qual havia apostat. Quan un dels dos lluitadors queia a terra vençut demanava la vida a la multitud amb el braç enlairat. Si la plebs considerava que la seva actuació havia estat bona, aixecava el polze en senyal de perdó. En cas d’abaixar el polze, el vencedor degollava el vençut i després rebia la palma com a símbol de la seva victòria. A més a més, podia rebre regals i grans quantitats de diners. Després de moltes victòries el gladiador rebia una espasa de fusta i es retirava. Hi havia diferents tipus de gladiadors, els més importants dels quals eren: Els reciaris. Lluitaven sense casc amb un trident i una xarxa. Com a protecció portaven un braçal a l'esquerra que es perllongava en una peça metàl·lica que els cobria l'espatlla i el cap. Anaven vestits amb una espècie de calçotets cenyits per un cinturó de cuir on duien un punyal que feien servir a l'últim moment. Els tracis. Portaven gamberes, genolleres i cuixots a ambdues cames i un braçal a la dreta. Es protegien amb un escut petit de forma rodona i amb un casc que els cobria tot el rostre i acabava en forma d'animal. Lluitaven amb una espasa curta i corba. Els samnites. Portaven proteccions a la cama esquerra i al braç 27

dret. Es cobrien el cos amb un escut llarg i còncau i el cap amb un casc ornat amb una ploma o amb una crinera. El dia de les lluites de gladiadors tenien lloc, a manera de preludi, les venationes, en les seves diverses modalitats: exhibició d'animals exòtics, lluites entre animals, lluites entre homes i bèsties i exercicis de doma. Els animals eren transportats a Roma des de les províncies més allunyades de l'imperi. De manera excepcional, també s'oferien les naumàquies, que simulaven combats navals. Tenien lloc en el circ o l'amfiteatre, o bé en llacs naturals o artificials, fets especialment per a aquest espectacle. Les maumàquies reproduïen les batalles navals històriques, i els combatents solien ser gladiadors i criminals comdemnats. En una naumàquia organitzada per l'emperador Claudi lluitaren dinou mil homes. En ocasions, també tenien lloc les execucions dels condemnats. Eren espectacles extremadament cruels en què uns homes, indefensos, eren devorats per les feres. Normalment es feien en hores de poca assistència, al matí o a l’entreacte del migdia. Tots aquests espectacles tenien lloc a l'amfiteatre. L'amfiteatre era una construcció oval que recorda la unió de dos teatres. Constava de les parts següents: El soterrani: el constitueixen les construccions que es troben sota l'arena i que serveixen per guardar els decorats, les gàbies de les feres, etc. Estava cobert per un empostissat de fusta de manera que quedava amagat a la vista del públic. L'arena: era l'espai on es feien els espectacles. Al seu voltant hi ha una reixa metàl·1ica per protegir el públic de l'escomesa de les feres. La cavea: era la graderia, construïda generalment mitjançant un sistema de galeries amb volta que es comunicaven amb uns passadissos interiors que utilitzaven com a aixopluc o passeig. Comença a uns quatre metres de l'arena sobre una plataforma o pòdium. Està dividida generalment en tres sectors, separats entre si per passadissos i per un petit mur. A cada un dels sectors s'hi accedia a través d'unes escales que desembocaven a l'interior de l'amfiteatre per unes portes amples o vomitoris. L'amfiteatre Flavi -és a dir el Co1osseu de Roma- té unes dimensions de 188 x 156 metres. Cada espectador tenia una espècie d'entrada de pedra on figurava el número de la porta d'accés, el sector i el graó en concret. En cas de necessitat es podia estendre un gran tendal per evitar el sol. El Colosseu tenia una 28

capacitat per a 45.000 espectadors. Joan A1berich i altres.- Grecs i romans. Ed. Alhambra. pàg. 6470. Madrid, 1989.

Activitats 1. Identifica els diversos tipus de gladiadors que apareixen a la pel·lícula. 2. Investiga a quines ciutats de l’imperi romà hi havia amfiteatres i inclou les fotos del seu estat actual. 3. Creus que actualment hi ha algun esport o espectacle que sigui comparable amb els combats de gladiadors? Han canviat molt els gustos? Avui dia hi ha esports o espectacles que mostrin o fomentin la violència? Com s'hi comporta el públic?

L’ÈPOCA D'ESPÀRTAC : EL FINAL DE LA REPÚBLICA ROMANA Los treinta y cinco años que transcurren entre la abdicación de Sila y el asesinato de César (79-44 a.C.) nos resultan extraordinariamente familiares gracias a los discursos y cartas de Cicerón, a la obra histórica de Salustio y de César y, también, a las alusiones de poetas como Lucrecio o Catulo. Conquistadores, hombres de estado, políticos, escritores y literatos eminentes se agolpan en este período entre dos guerras civiles que conoció, ademas, la sublevación de esclavos acaudillada por Espartaco (73-71 a.c.), la conquista de Oriente por Pompeyo (casi toda Asia Menor, Siria y Palestina), la fallida conjuración de Catilina en Roma e Italia (63 a.c.), el irregular consulado de César (59 a.C.), la conquista de las Galias (58-50 a.C.), y, finalmente, el enfrentamiento armado entre Pompeyo y César (49-45 a.c.) que supuso la segunda guerra civil. Roma se volvió enormemente consciente de su peculiaridad y de su grandeza, precisamente cuando sentía amenazados los fundamentos de su existencia pasada. Y esa sensación de crisis generalizada que, tras muertes y asesinatos de centenas de miles de ciudadanos, alumbró un nuevo estado de cosas, el de Augusto, produjo también, en el campo espiritual, algunas de las obras mas exquisitas de la literatura latina. Las grandes convulsiones políticas agudizaron la conciencia creadora en diversos campos, liberando energías individuales cuando las soluciones colectivas habían fracasado. Políticos por encima de las leyes como Pompeyo o César, prosistas geniales como Cicerón, poetas mesianicos como Lucrecio o de una sensibilidad amorosa tan agudizada como Catulo, suponen otras tantas respuestas individuales en una sociedad que se había despegado de las costumbres de los antepasados sin haber descubierto un nuevo horizonte al que dirigirse. A partir de la muerte del dictador Sila, el verdadero poder político no residía en el Senado ni en las asambleas populares, sino en los jefes militares con prestigio (imperatores). Uno de éstos, Pompeyo, que había aplastado, cruelmente a Espartaco haciendo crucificar a mas de seis mil esclavos, obtuvo el consulado en el 70 a.C., pese a no contar con la edad legal que Sila había fijado para su desempeño. Unos años mas tarde se le concedió un mando extraordinario para Oriente, con poderes superiores a los de los cónsules. La ascensión de este general sobre los cónsules y la oligarquía senatorial 30

muestra la imposibilidad de restaurar el antiguo equilibri o constitucional: los generales estaban por encima de las leyes y de las instituciones republicanas. Carmen Codoñer / Carlos Femandez-Corte.- Roma y su Imperio Anaya. Madrid,1991

Activitats Llegiu el text anterior i els que hi ha al portal Labyrinthus/El laberint de Roma/ Ab urbe condita/La república imperial/Les transformacions i tensions socials i La fi de la República: Cèsar, i també Labyrinthus/el laberint de Roma/Civitas/Sistema polític de la República. 1. Feu un petit informe dels principals personatges històrics que apareixen en la pel·lícula: Cras, Juli Cèsar, Espàrtac i Gracus. 2. A la pel·lícula apareix diverses vegades el Senat de Roma. Investiga quines eren les funcions d’aquesta institució i qui eren els seus membres. 3. El poble no podia intervenir a les reunions del Senat. Quines eren les vies de participació del poble en el govern de la Roma republicana? 4. Explica qui eren els cònsols i quines eren les seves atribucions. A més, del càrrec de cònsol, els ciutadans romans podien accedir a altres magistratures. Explica quines eren, qui nomenava aquests càrrecs i quines competències tenien. 5. De quina manera queda reflectit al film Espàrtac el poder ascendent dels caps militars i la crisi del Senat romà?

ESCLAUS D'AVUI En ple segle XXI, existeixen milions de persones que sobreviuen en autèntiques situacions d'esclavitud. Ja sabem que un món interrelacionat que se sap responsable de tot el que es fa o es deixa de fer en el planeta Terra, en l'era de les comunicacions digitals, ja ningú és completament lliure. Però alguns ho són infinitament menys. Avui existeixen més persones vivint en condicions inhumanes que en qualsevol altre moment de la Història. Alguns estudis de la Unió Europea apunten la xifra de 300 milions de persones que viuen en una servitud forçada. Hi ha situacions de submissió en forma de treball, de prostitució, la servitud per deutes i el treball infantil que afecta prop de 300 milions de nens i nenes, segons UNICEF. Els esclaus d'avui poden ser immigrants que treballen de sol a sol en vivers d'agricultura intensiva a Europa, obrers de la construcció a preu fet i sense drets, així com teixidors de catifes o de sabatilles esportives en repugnants tallers d'Àsia per a les grans firmes multinacionals. Els esclaus dels nostres dies, en ocasions pateixen tractes més brutals en ambients més inhumans que els de l'antiguitat. Els esclaus d'avui en dia no són els esclaus de les cadenes ni els esclaus romans. És més, podríem dir que els esclaus romans eren béns de valor que en general es conservaven i es guardaven de forma específica, mentre que l'esclau d'avui és un bé de consum que es deixa a la seva pròpia perdició en àmbits en els quals els espera sovint la mort i la desolació . L'esclavitud fou definida l'any 1926 per la Convenció contra l'Esclavitud, promoguda per la Lliga de les Nacions, com l'estatus o condició d'una persona sobre la qual s'exerceixen tots o alguns dels poders associats al dret de propietat. Així s'ampliava l'àmbit de l'esclavitud històrica reconeixent altres formes similars. En informes recents es distingeixen diferents mecanismes de submissió o esclavisme. Un és el laboral, del qual participen els nens i nenes forçats a treballar a fàbriques tèxtils de l'Índia, a mines del Congo o fabricant oli a les Filipines; o les dones de les fàbriques del Vietnam; els emigrants birmans a Tailàndia; els haitians forçats a tallar la canya de sucre a la República Dominicana; els treballadors de les plantacions de bananes a Hondures o els subcontractats per fàbriques de calçat i peces esportives a Cambotja. L'esclavitud sexual és una altra de les formes de submissió dels éssers humans. A les xarxes de prostitució i d'explotació que

afecten dones, nens, nenes i immigrants cal afegir-hi algunes formes de matrimoni forçat que signifiquen l'esclavitud de les dones. Tot i que la Convenció Suplementària de l'Esclavisme (1956) prohibeix qualsevol pràctica o institució en la qual la dona, sense el dret de renunciar, és promesa o entregada en matrimoni a canvi d'una compensació econòmica o en espècie a la seva família, tutors o qualsevol altra persona,· encara són vigents a molts llocs els acords de matrimoni amb contraprestacions econòmiques. Existeixen zones rurals en què, davant la indiferència dels governs, els deutes familiars es satisfan amb l'entrega de nens i nenes com a servidors per a tota la vida. És de tots conegut en els països receptors d'immigrants, imprescindibles per mantenir el nivell de vida de les societats desenvolupades, el terrible endeutament dels qui arriben sense papers i cauen a mans de màfies criminals que els exploten sota amenaces de denunciar-los o de venjar-se de les seves famílies. Lògicament també cal considerar una forma d'esclavitud el que passa amb els nens reclutats a la força pels exèrcits del Sudan, Somàlia, Libèria, el Congo o Sierra Leone. També a Llatinoamèrica són coneguts els casos de milers d'adults que són coaccionats per allistar-se a exèrcits regulars, a guerrilles o grups paramilitars. L’arrel del problema de l’actual esclavitud es troba en la pobresa absoluta de zones cada cop més àmplies del planeta i en l’explotació sistemàtica sobre els més dèbils per part de companyies transnacionals que no respecten fronteres i no reconeixen cap més llei que els seus beneficis econòmics. Va escriure Martin Luther King: “Quan reflexionem sobre el nostre segle XX no ens semblarà que el més greu siguin els crims dels malvats, sinó l'escandalós silenci de les bones persones.” També ho haurem de dir del segle XXI?

Activitats 1.- Quines noves formes d'esclavitud existeixen en el món d'avui. 2.- A partir de la informació d’aquest text, elaboreu un mapa mundial de l'esclavitud. Utilitzeu signes convencionals per indicar el tipus d’esclavisme que es practica a cada lloc. 3.- Confeccioneu un dossier de premsa sobre informacions i 33

reportatges on es parlin de fets susceptibles de ser considerats esclavitud. 4.- Qui era Martin Luther King? Resumiu breument el seu pensament.

L'ALTRA ESCLAVITUD DE LES MARQUES Les presons xineses foren denunciades perquè els presoners eren forçats a treballar quinze hores diàries cosint pilotes amb el logotip d’Adidas. Per aquest treball rebien un dòlar i mig al mes. El testimoni d'Artémise Jean, treballadora d'una empresa subcontractada de Disney a Haití fou definítiu per incloure la més gran fàbrica de somnis infantils del món dins del paquet d'empreses multinacionals que violen qualsevol tipus de legislació nacional i internacional. Durant una visita de periodistes de la BBC a la factoria L.V. Myles, una de les empreses haitianes subcontractades per la Disney, el director de la fàbrica va dir que pagava els seus treballadors i treballadores un sou corresponent al doble del que realment els pagava. Els obrers ho van desmentir als periodistes ensenyant els seus fulls de salari. Dies més tard, 150 treballadors i treballadores foren acomiadats. A la fàbrica de Tan Shin, on fan calçat per a Reebok, els obrers treballen de deu a dotze hores diàries, sis o set dies a la setmana. La llei laboral xinesa preveu jornades laborals de quaranta i seixanta hores setmanals amb dos dies festius. A onze fàbriques de Tànger que proveeixen El Corte Inglés, on hi treballen 8.500 dones que confeccionen faldilles, pantalons, vestits, camises i roba infantil, les treballadores realitzen jornades d'entre 12 i 13 hores diàries, i arriben en ocasions a 18 hores. Per llei, les hores extres han de remunerar-se un 25 % més que les ordinàries. Però no és això el que passa. En el passat mes de juliol, les treballadores van fer 89 hores extres que havien de significar una remuneració de 300 euros, però només en van cobrar 150 o 180, Aquestes dones pateixen esgotament, dolor d'esquena, cansament ocular, problemes respiratoris, cremades i lesions amb les agulles. En totes aquestes fàbriques està restringit i vigilat l'ús dels lavabos amb els conseqüents problemes renals i psicològics. La meitat d'aquestes treballadores no estan declarades a la seguretat social i, per tant, no poden reclamar els subsidis a través d'ella. Això fa que es generi una més gran dependència del lloc de treball per a la seva supervivència. A Bulgària es calcula que una família té unes despeses mensuals de 420 euros. Per contra, els obrers de l'empresa CITUB/KNSB, que treballa per Adidas, sobreviuen amb uns 60 euros mensuals. Una investigació realitzada a Turquia ha demostrat que una empresa subcontractada per Benetton a Istanbul donava feina de confecció de roba a nens i nenes que tenien entre 9 i 13 anys. Font: Setem i Roba Neta Activitats 1.- Segons la vostra opinió, qui són els responsables d’aquestes violacions dels drets dels treballadors i treballadores? Per què? 2.- Com a consumidors, què podríem fer per canviar aquesta situació?