CRÈDIT DE SÍNTESI 201213 by TAC MyP

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR El Treball de Síntesi és un treball interdisciplinari que permet l'alumnat

demostrar

aprenentatges

cognitius,

seu

grau

d'assoliment

procedimentals,

dels

tecnològics,

actitudinals i metodològics treballats als llarg del curs. Abans de començar el Treball de Síntesi hem de saber com serà aquesta setmana de treball. En aquest apartat trobareu totes les

informacions

indicacions

importants

referents

l'organització del treball. Llegiu-lo amb atenció!

Procediment de treball Es treballarà en grups de cinc alumnes que es confeccionaran des de la tutoria. Cada grup farà: • Un dossier escrit en fulls DINA4 a una cara on es respondran les feines encarregades a cada matèria. • Les presentacions en suport digital que es demanin. Haurà d’haver imprescindiblement un índex de les feines i la indicació del que ha fet cadascú. El dia 20 de juny es farà la presentació pública d’aquestes feines i cada membre del grup haurà d’intervenir. Criteris d’avaluació - Contingut de les àrees: 25 % (Coneixements) - Treball diari a l’aula: 25 % - Exposició oral: 35% [Cada alumne presentarà una part de les feines del dossier a criteri del tribunal] - Presentació del dossier: 15 % A banda dels contingut es valorarà la polidesa i l’ortografia.

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS 8.15/8.45 Presentació del Crèdit de Síntesi.

8.15/9.15 Constitució grups, tria secretari/a, lliurament dossiers. 9.15/10.15 Treball aula 10.15/11.15 Treball aula 11.45/12.45 Treball aula 12.45/13.45 Treball aula

9.15/13.30 Ciutat Flotant (mmb)

Dilluns 17

Dimarts 18

Dimecres 19

8.15/9.15 Treball aula

9.15/10.15 Treball aula 10.15/11.15 Treball aula 11.45/12.45 Treball aula 12.45/13.45 Treball aula

Dijous 20

PRESENTACIÓ TREBALLS DAVANT TRIBUNALS

Divendres 14

BATEIG DE VELA

Dilluns 10

ACTIVITATS PER MATÈRIES Crèdit Tutoria

Activitat Aprofitament i actitud en les sortides i en el treball a l’aula. Presentació del dossier Castellà Don Quijote en Barcelona Matemàtiques La carta nàutica i les mesures d’escala Ciències Història de la navegació i del port de Socials Barcelona Català El Monstre del Mar i Vinyes verdes vora el mar Llengua Descripció d’una imatge de platja estrangera

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Pàg. 4 6 11 13 18

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

Ciències Naturals Física Química Visual plàstica Tecnologia Educació Física

La pressió i els submarinistes

i i Creació d’un logotip referit al mar Aplicació de tècniques informàtiques Bateig de Vela

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

24 25 26

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

LENGUA CASTELLANA

Cervantes a través de don Quijote, hace este elogio de Barcelona: “… Barcelona, archivo de cortesía, albergue de extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y belleza, única.”

1. Expresa con tus palabras lo que dice Cervantes.

2. ¿Harías otro elogio de Barcelona? Razona tu respuesta

3. ¿Qué aporta el mar a esta visión tan positiva?

Don Quijote de la Mancha y Sancho Panza llegan a la playa de Barcelona la noche de San Juan y, al amanecer, ven por primera vez el mar, que les admiró y les pareció mucho mayor que las lagunas de Ruidera. Estuvieron observando las embarcaciones de la playa y el lento despertar del puerto de barcelona. Cervantes lo describe así: “Tendieron don Quijote y Sancho la vista por todas partes, hasta entonces dellos no visto; parecióles espaciosísimo y largo, harto más que las lagunas de Ruidera, que en la Mancha habían visto; vieron las galeras que estaban en la playa, las cuales, abatiendo las tiendas, se descubrieron llenas de flámulas (banderas) y gallardetes, que tremolaban al viento y besaban y barrían el agua; dentro sonaban clarines, trompetas y chirimías, que cerca y lejos llenaban el aire de suaves y bulliciosos acentos. Comenzaron a moverse y a hacer modo de escaramuza por las sosegadas aguas, (…) El mar alegre, la tierra facunda, el aire claro, sólo tal vez turbio del humo de la artillería, parece que iban infundiendo y engendrando gusto súbito en todas las gentes.”

Imagina que llegas a Barcelona (como don Quijote), vas al puerto y ves el mar por primera vez. Escribe una narración (mínimo 20 líneas) en la que expreses tus expresiones y lo que te podría suceder. Cuida la expresión y la presentación.

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR Trascendencia literaria de El Quijote LAYE1 Yo beberé algún día el rojo vino al aire de tu recuperada libertad y saldré por tus calles cantando cantando hasta quedarme sin voz. Porque serás de nuevo y para siempre patria de los valientes hospital de los pobres capital de los mares de cortesía de archivo Tu Laye mi ciudad José Agustín Goytisolo Poeta en Barcelona Ed. El Bardo 1997

Laye es el nombre ibérico que recibía el antiguo asentamiento prerromano en lo que hoy es la ciudad de Barcelona. Esta versión presenta bastantes cambios con respecto a la primera edición. En Claridad el poema se titula “Algún día”

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

MATEMÀTIQUES Respon a les següents qüestions proposades: 1.- Amb el mapa de la illa de Menorca adjunt i fent ús de l’escala calcula la distància real que hi ha entre les ciutats de Ciutadella i Maó. 2.Calcula la illa. Ajuda’t fent triangulacions.

superfície

aproximada

3.- Observant la Rosa dels vents digues: a) Quin angle formen el vent de gregal i el vent de xaloc ? b) Quin angle formen el vent de mestral i el vent de llevant ?

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

Unitats de mesura utilitzades pels navegants En la navegació marítima s’han utilitzat tradicionalment unitats diferents de les del Sistema Internacional. 4.- Feu una recerca i ompliu la taula següent: Mesures

Unitats

DISTÀNCIES

1 Milla nàutica 1 Cable nàutic 1 Iarda 1 Grau de latitud 1 Braça 1 Peu

PROFUNDITATS

Equivalència en m

Equivalència en km

Equivalència en km/h VELOCITAT

1 Nus

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR Subhastes a les llotges catalanes 5.- Ompliu la següent taula consultant les dades estadístiques de captures en 2011 en la web de la Generalitat i calculeu els % que s’indiquen:

SUBHASTES 2011

Captures totals (kg)

Recaptació econòmica (€)

Port de Llançà Catalunya % Llança respecte de Catalunya 6.- Un estudi específic informa sobre que les captures més importants del port de Llançà són: el lluç (22,12%), la maire (10,81%), el pop (10,75%), el congre (5,14%) i el rap (5%). a)

Amb totes aquestes dades calculeu quants quilograms es van capturar l’any 2011 de cadascuna de les espècies esmentades. Espècie Captures (kg)

Lluç

Maire

Pop

Congre

Rap

b) Quin percentatge correspon a altres espècies? .................... c) Reflectiu les dades anteriors utilitzant un gràfic adient (de barres, de sectors, etc.) que haureu d’incloure en la presentació final del crèdit. Matemàtiques, pesca i economia Llegiu el text i respongueu les qüestions: • Quan parlem d’un cas de sobrepesca? Quina creus que és la situació actual de la pesca en els nostres mars? Quina part de la pesca és menys respectuosa amb el medi ambient? •

Com relacionaries les vedes o parades biològiques amb el text llegit anteriorment?

•

Tenint en compte el text anterior, es poden extreure les següents variables amb les seves respectives equacions. Calcula el valor d’aquestes variables per cadascun dels vaixells de la flota de ròssec, ordenant-los de major a menor Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR segons el valor de les variables calculades. Hi ha algun vaixell de pesca que no pesca res? Quin? Vaixells que componen la flota de ròssec: La Pardaleta, Xivarri, La Gavina Blanca, Rosa dels Vents i Arc de Sant Martí. Variable: y = biomassa de peix pescat en una setmana (tones)  La Pardaleta: 3y – 6 + 2y – 12 = 6 + 5y – 3 – 3y  Xivarri: 2(5y + 2) – 4y – 20 = 4 + 2y + 10 – 5y – 12  La Gavina Blanca: y – 20 + 2y = 5y – 4 – 3y + 4y + 2 + 5y  Rosa dels Vents: 5y – 12 +2 y = y – 8 + 4y – 4  Arc de Sant Martí: 2y + 3y + 12 – 4y + 1 = 2y +5 – 4y + 10 +2y + 4

Vaixells ordenats segons les tones pescades: 1. 2. 3. 4. 5.

Variable: x = quantitat de combustible gastat durant una setmana de pesca (litres)  La Pardaleta: 25 – x +13 – 4x = 10 +3x – 15 +7x  Xivarri: 3x + 4 – 2x +12 + 7x = 23 + 3x +12 – 2x  La Gavina Blanca: 7x – 50 + 3x + 12 = 2x – 11 + 22 – x  Rosa dels Vents: 2x – 9x +12 + 3x = 25 – 6x +12 – 5x + 10  Arc de Sant Martí: 4x + 5 – 2x +12 + 8x = 23 + 3x +12 – 2x Vaixells ordenats segons els litres de combustible gastats:

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR 1. 2. 3. 4. 5.

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

CIÈNCIES SOCIALS El port de Barcelona Barcelona neix en una suau pendent cap al mar, que li permet créixer sense límits geogràfics. A més, Llobregat i Besòs l'abasteixen d'aigua, la combinació de les serralades litorals i la mar Mediterrània donen un meravellós clima... Però la ciutat a nivell marítim no comptava amb tants avantatges, ja que li mancaven resguards naturals, com els que existien a Porto Vecchio (Gènova) o Vieux Port (Marsella). A més, la dinàmica del litoral provocava l'entrada constant de sorra. En definitiva, per a l'entrada de vaixells i de mercaderies, al nostre litoral li calia seguretat i calat. La ciutat i els barcelonins van entendre la importància de tenir un port. I van lluitar per aconseguir-ho. Edat Mitjana, les drassanes Durant el regnat de Pere III sorgeix el projecte d’engegar una drassana reial i s’inicien les obres per dur-la a terme. Aquestes foren interrompudes pels temporals i el 1378 se’n varen reprendre, gràcies a l’intensa lluita de la ciutat comtal per obtenir-ne el vistiplau del llavors rei, Pere IV. Aquestes són les populars Drassanes (avui seu del Museu Marítim), resultat dels esforços dels barcelonins per desenvolupar el comerç marítim que la ciutat exigia. La seguretat com a prioritat L'any 1439, Alfons el Magnànim va atorgar als Consellers de Barcelona la potestat per construir un port on i com ells decidissin, motivat per la necessitat de crear un port segur. Però fins al 1477 no s’iniciaren les obres del moll de la Santa Creu, després conegut com a moll Vell i actualment desaparegut; i la construcció d'un dic de l’Est, ampliat en diverses fases els anys 1590, 1679 i 1720. Totes dues construccions es desenvoluparen al que seria el futur barri mariner de la Barceloneta, ja històricament habitat per pescadors i ‘gent de la mar’. Aquests foren els inicis del port artificial, construït amb terrenys guanyats al mar. La vida canvia i el port amb ella En 1743 la sorra seguia essent un problema pel Port: va envair la zona entre l'extrem del Dic de l'Est i la Torre de les Puces (enclavament actual del monument a Colom). Per a solucionar-ho es va fer la prolongació de l’escullera, iniciada en 1816 i que en 1882 ja arribava fins a on se situa avui el Dic Flotant.

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR En 1772, quan el Dic de l'Est ja s'allargava fins l'actual moll de Pescadors, es va construir la Torre de la Llanterna, avui coneguda com a Torre del Rellotge i considerada un dels símbols més emblemàtics de la ciutat. L'arribada de la revolució industrial Costà tot el segle que la majoria de naus de vela es substituïssin per les de vapor. El canvi suposà una extraordinària millora de la velocitat (s'arribaren als 5 i 6 nusos), de la grandària (es transportaven fins a 10.000 tones) i també de l'especialització. L'11 de desembre de 1868, el Ministeri de Foment aprovà la Junta d'Obres del Port, formada per comerciants, armadors, naviliers i marins. Durant la seva primera reunió, la Junta d'Obres va aprovar la construcció del primer moll transversal (on hi ha avui el moll de Barcelona), que es va executar entre 1877 i 1882. A més, elements com el telègraf o l'obertura del canal de Suez el 1869 van comportar alguns canvis substancials del Port: es millora l'efectivitat i s'aconsegueix que els ports mediterranis, en general, siguin escala per les naus procedents de l'Extrem Orient, i es guanya terreny als ports de la façana atlàntica.

Exercici: fes un vocabulari en power point que reculli una explicació de cada una de les paraules assenyalades amb un requadre. Cada paraula haurà de dur una imatge d’acompanyament. Exemple:

Canal de Suez • El canal de Suez (en àrab: Qanā al-Suways) és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'istme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869

Ciutat Flotant Descriu per escrit el vaixell visitat indicant les principals àrees i dades del mateix.

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

LLENGUA CATALANA Pararu era molt criticat per la gent del seu poble. Perquè a Horua – una petita illa, baixa, coberta de cocoters i voltada d’una corona d’esculls de corall, com tantes altres illes del Pacífic- tothom sabia que Pararu era un gandulàs i un descregut. A l’hora de participar en algun treball col·lectiu, Pararu s’espavilava per esquiva la major part de la feina que li corresponia. Es feia el malalt, procurava carregar allò que no pesava, trigava tot un dia a transportar una càrrega a dues hores de distància, o bé, més senzillament, desapareixia tot el temps que el treball havia de durar, i ni la seva dona podia saber on s’havia amagat. Quant a descregut, prou que ho demostrava a la festa de la Muntanya sagrada, on dansava només una estona i ja es deixava caure estenallat sota un arbre, mentre els bons creients dansaven tot el dia i tota la nit. Igualment, ningú no recordava haver-lo vist mai traginant alguna pedra per a ampliar el temple de vora la mar, i menys portar-hi cap ofrena que no fos del peix o de la fruita més rebutjables. Però hi havia un altre motiu que encara indignava més el poble d’Houra contra d’ell: Pararu no creia en el Monstre del Mari, per tant, no el temia. A les nits, vora les fogueres, els vells contaven les antigues llegendes del poble d’Houra. I parlaven sovint del Monstre del Mar. Explicaven detalladament com era d’esgarrifosa la seva figura, mena entre peix i rèptil, el seu tamany enorme, la cresta que li anava de punta a punta del llom, la força dels cops de cua, capaços d’alçar onades com muntanyes, les grans dents punxegudes que li omplien la boca, el soroll ensordidor que produïa només amb el seu respirar. Afegien, encara, la voracitat del monstre, que s’empassava homes i piragua d’una sola mossegada, l’astúcia a presentar-se quan menys se’l podia esperar., la impossibilitat de poder-ne fugir per més llest que es fos a palejar amb la pagaia. Basaven aquestes descripcions terrorífiques en el testimoni dels pocs que, miraculosament, se n’havien salvat. Encara que tots els testimonis ja eren morts de molts anys enrera, no es podia pas dubtar de llur veracitat. I fins el rebesavi Omahu, que ja ni podia moure’s de vell i cec que era, a tots els qui li portaven una mica de fruita o de peix els explicava com ell, de jovenet, també una nit havia la gran bestia des de dalt d’un penya-segat, i com allò que l’havia esgarrifat més havia estat l’ull enorme del monstre, que brillava enmig de la foscor amb una lluentor com cap foguera no podria tenir mai. Tots els relats coincidien que les en què el vent bufava amb una rara sonoritat, la lluna era amagada per nuvolades fumejants i el mas es cobria d’ombres bellugadisses, era les que el monstre preferia per a aparèixer`sobtadament. Així, quan tombava una d’aquestes nits misterioses, a Houa ningú no hauria gosat de llançar la seva piragua al mar. Ningú excepte Pararu. Si li calia, en una nit d’aquelles no dubtava a aventurar-se mar endins i pescar més enllà de la línia d’esculls coral·lins. I gairebé sempre, en aquelles ocasions, la seva pesca era tan abundant que semblava un miracle. El rebesavi Omahu, quan li ho explicaven, repetia sempre:

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR -Deixeu-lo que faci. Això no és més que un esquer del monstre per a fer-lo caure al parany. Qualsevol dia, Pararu, no tornarà més.

Un vespre, després que Pararu havia gandulejat tot el dia, la seva dona va rondinar-li una llarga estona perquè no els quedava ni una mica de peix per a l’endemà. Cansat de sentir-la, Pararu es va decidir a sortir a pescar. Prou que la va notar, aquella remor vibrant de l’aire, prou que va veure els núvols arrapant-se tossudament a la lluna i les grans taques negres arrossegant-se per sobre el mar. Però ell va posar la piragua a l’aigua i es va allunyar de la platja mandrosament. Un cop a mar obert, va pescar una llarga estona i amb la bon sort de sempre. Tenia les mans dintre de l’aigua per a treure’n el peix que acabava d’arponejar quan, de sobte, l’aigua començar a remoure’s violentament entorn de la piragua, alhora que una fonda remor pujava de les profunditats invisibles. Alarmat, Pararu va deixar anar el peix i va prendre la pagaia per allunyar-se d’aquell lloc. Però el que va veure a continuació el va deixar paralitzat de terror. No gaire lluny d’on es trobava, un enorme cos negre anava sortint a la superfície enmig d’un terrible bullir de l’aigua. A la vaga llum existent, Pararu va distingir-ne la gran llargada, els rígids bonys que tenia sobre l’esquena, i va sentir el xiulet ronc que deixava anar. Aterrit, va deixar-se caure al fons de la piragua, procurant de fer-se invisible, ben convençut que tenia davant la bèstia temuda i que anava a ser devorat d’un moment a l’altre. Per a augmentar el seu esglai, tan aviat com el cos v haver aparegut del tot, va sentir com un xerricament de dents gegantines i, a l’altre, es va robar voltat d’una vivíssima resplendor que li queia directament a sobre venint del gran ull obert dl monstre. Xisclant de por, Pararu va agafar la pagaia i es va posar a palejar frenèticament, intentant de fugir d’aquella mena de foc que el deixava cec. Els vigorosos cops de pala feien allunyar ràpidament la piragua. Però l’ull del monstre l’anava seguint sense deixar-lo ni un moment. Enfollit per la por, Pararu va llançar la piragua per entremig dels esculls traïdors, sense preocupar-se del perill que corria de topar-hi i esclafar-s’hi. Sortosament, una grossa onada va prendre la piragua per sota i d’una sola empenta la va fer passar a l’altra banda de les perilloses roques. I en aquell mateix instant, Pararu es va trobar rodejat de nou per la foscor de la nit: l’ull del monstre s’havia apagat! VA seguir palejant desesperadament. En ser prop de la platja, els seus crits van despertar tot el poblat. Tota la gent va córrer cap a la platja a temps just de veure com Pararu saltava a terra i s’hi deixava caure, plorant com una criatura. I, de tant en tant, gemegava: -

El monstre, el monstre! L’he vist! Allí, allí!...

Assenyalava cap al mar, de nou totalment ennegrit. I llavors, homes i dones, rodejant-lo, el van apostrofar: -

Ho veus? I tu no ens feies cas! Incrèdul, més que incrèdul!

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR ··· El tinent Murphy, de l’USA-227, va baixar per l’escala metàl·lica que portava a l’interior del submarí i es va adreçar a la cabina del comandant. -

Alguna novetat? – va preguntar aquest, en veure’l entrar. No res d’important. Només que, en emergir, amb el reflector hem descobert un indígena que pescava molt a prop. S’ha posat a xisclar i ha fugit com si l’empaités el dimoni... Pobre home! – va comentar el comandant, amb una rialleta -. Aneu a saber per quina bèstia ens deu haver pres! CARLES MACIÀ.- Històries de prop i de lluny

Després de llegir el text El Monstre del Mar responeu les següents preguntes:

a) Explica amb paraules teves (sense repetir les del text) com era Pararu per als seus veïns. b) Com descrivien els Monstre del Mar, els habitants d’Horua? c) Què pensava Pararu del Monstre del mar? d) Per què Pararu va anar a pescar la nit que va veure el Monstre? e) Què va fer Pararu en veure el Monstre? f) Què era en realitat el Monstre? g) Què va comentar el tinent Murphy? h) Què va fer Pararu després de trobar el Monstre? 2.

Llegiu el poema, treballeu i responeu les preguntes que hi ha a continuació:

Vaixell que dorms en el port Vaixell que dorms en el port, embolicat de tenebra! Has desat els gallardets I són plegades les veles. Només crema un llantió dalt de tot de l’arbre mestre. Si el mariner et guarda el son la lluna també te’l vetlla Silenci d’alta nit! Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR l’aigua del port és quieta i tèbia com un coixí, El cel és pàl·lid i tendre com si fos humitejat de rosada marinera. La nau s’adorm poc a poc sota els ulls el sentinella. Si fa una mica de vent ja vacil·len les estrelles. El tràngol gronxa les naus i a punta d’alba llangueixen la lluïssor dels estels, la remor de la taverna. El vaixell s’ha deixondit i obre totes les lluernes. Trèmula dolçor del maig, joia de la brisa fresca! El mar sembla fet pel goig dels gallardets i les veles. Mariners cal feinejar, que es fa de jorn i clareja. La mar, més enllà del port, s’ha desfet la cabellera. De “Cinc cançons del port (I)” de Tomàs Garcés a) Fixeu-vos bé amb cadascuna de les paraules. Busqueu al diccionari: Gallarets: Llantió: Arbre mestre: Tràngol: Llanguir Deixondir-se Lluernes

b) Llegiu el poema en veu alta i reciteu-lo –més d’una vegadaentenent bé el que dieu. En les primeres estrofes fixeu-vos que el Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR poeta descriu el vaixell dormint, o sigui quan és de nit. Busca totes les paraules – les de les tres primeres estrofes- que denoten aquest paisatge nocturn. c) En quina estrofa es veu que s’està fent de dia? Escriu el vers a on es manifesta. Busca en l’última estrofa totes les imatges i paraules amb què s’explica que el vaixell i tot el seu entorn ja “s’ha despertat”. d) “Una visita a un creuer”. Fes una redacció, d’unes 15 línies aproximadament, inspirada en aquest tema.

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

LLENGUA ESTRANGERA Make a leaflet Imagine that a group of young students from another country is going to visit Barcelona. Make a leaflet with information about Barcelona. Include information you have learned in “Treball de Síntesi” Topics General information about Barcelona: location, population, festivals, food, shopping … Special things to see: environment and historic sites and buildings. Special things to do: trips and places for young people to spend their free time.

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

CIÈNCIES NATURALS: FÍSICA I QUÍMICA LA LLUM -Què és la llum?

Focus de llum Al llarg de la història s’han utilitzats diferents focus de llum, com ara: la llàntia de greix, el fluorescent, el sol, la bombeta incandescent, el fanal de gas, el quinqué d’alcohol, l’entorxa, la bombeta de baix consum, l’espelma i molts més. a) Dibuixa 8 focus de llum i classifica’ls segons emeten o no escalfor (incandescent i luminiscents)

b) Situa en un eix cronològic els 8 focus segons l’època històrica en la que l’home els ha fet servir per il·luminar-se.

La llum a través dels materials Els materials es comporten de diferent forma al pas de la llum: - Els que no permeten veure a través d’ells, al no deixar passar gens de llum - els que permeten veure en part els objectes, al deixar passar part de llum - els que permeten distingir els objectes al deixar passar la llum a) Cerca papers que es comportin d’acord a les tres formes descrites, retalla una mostra dels papers i classifica’ls.

b) Titula cada grup amb el nom de la característica d’acord al seu comportament al pas de la llum

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR Propagació de la llum La llum es propaga en línia recta en un mateix medi a) Encén una llanterna i projecte els raig de llum en una paret. Col·loca una pinta perpendicular als raigs de llum i dibuixa el que es projecte. - Quin recorregut fan els raig de llum que surten de la llanterna?

b) Amb cartolines fosques i una llanterna pots comprovar que un raig de llum es propaga en línia recta Dibuixa un muntatge i realitza’l. - Com has aconseguit un raig de llum? Quin recorregut fa? (representa’l en els dibuix) Cambra osca Completa l’escrit La cambra és ............................................................................................................. que ens permet comprovar que llum ................................................................................... i obtenir una imatge invertida d’allò que observem.

fosca la

El fet que la imatge sigui invertida depèn del camí que segueixen els raigs de dins la cambra . Dibuixa un llapis davant una cambra fosca fent el camí que segueixen els raigs dins de la cambra.

Reflexió i imatge Defineix: Reflexió........................................................................................................................ Mirall.............................................................................................................................. Imatge............................................................................................................................... a) Observa la teva imatge en un mirall pla Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR - Tanca l’ull dret. Quin ull tanca la imatge? Perquè? - Com és la teva imatge en el mirall? Es exactament igual a tu?

b) Observa la teva imatge en una cullera (miralls esfèrics) - Com és la teva imatge a la part còncava?

- I a la part convexa?

Refracció Col.loca una canya de veure dintre d’un vas amb aigua. a) Observa la canya des del costat del vas

- Com varia el gruix de la canya dintre i fora de l’aigua? b) Posa la canya dins el vas i observa-la des de sobre del mateix. - Com veus la canya recta o torta? Què fa que la veiem d’aquesta forma? - Ara pots respondre, quan es desvia la llum de la línia recta? Refracció i lents Defineix la paraula LENT :............................................................................................................................................ ......................................................................................................................... A) Col·loca un tros de paper amb un nom escrit darrera del vas - Compara la mida de la lletra darrera i fora del vas. On son més gran? - A quin instrument recorda el vas amb aigua? Per què?

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR b) Aconsegueix una lupa, una espelma i una cartolina fosca. Col·loca la cartolina vertical i encén l’espelma. Situa la lupa entre cartolina i espelma i varia la posició fins aconseguir una imatge nítida de la flama de l’espelma. - Descriu la imatge de la flama: - Dibuixa el muntatge i indica en el dibuix l’observa’t. Dispersió de la llum i prismes a) La rateta. Fes incidir un raig de sol en un regle de plàstic o una llàgrima de vidre d’una làmpada. Projecte en una paret els raig desviat - Quins colors pots observar?

b) L’arc de Sant Martí Segur que has vist més d’un cop l’Arc de Sant Martí o Arc Iris. En el laboratoris existeix un aparell -el prisma òptic- que permet desviar el raig de llum blanca en un espectre de raig de colors similar al de l’arc de Sant Martí. Aquest fenomen rep el nom de dispersió cromàtica. - Quina és la causa de la dispersió de la llum? - Quins color s’observen en l’arc de Sant Martí? En quin ordre?

Llum i visió 1.L’ull humà com a sistema òptic 1- La figura mostra la secció d’un ull humà. Indica sobre el dibuix les següents parts: Còrnia, retina, cristal·lí (lent), iris, pupil·la i nervi òptic.

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR 2-Perquè varia el tamany de les pupil·les? Observa en un company el tamany de les seves pupil·les quan esta mirant per la finestra i quan mira cap a dins l’aula. a) Dibuixa les pupil·les en les dues situacions amb més llum amb poca llum

b) Ara pots explica una qualitat de la nostra vista:

3. Busca informació del funcionament de l’ull i explica breument la funció de l’iris, del cristal·lí i de la retina. 4. Busca informació sobre defectes visuals més freqüents (miopia i hipermetropia) i del tipus de lents correctores que s’utilitzen en cada cas.

2.Què et permet veure el cinema? Retalla un cercle de cartolina i col·loca dues gomes elàstiques Dibuixa un ocell en una cara de la cartolina i una gàbia Cargola la goma elàstica i fes rodar la cartolina. - Què veus? - Pots deduir una qualitat de la vista que et permet veure els objectes en moviment?

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

VISUAL I PLÀSTICA CREACIÓ D’UN LOGOTIP REFERIT AL MAR Què és un logotip? Un logotip és la plasmació gràfica del nom d’una empresa, institució o d’un producte. Un logotip no és rètol sinó una imatge que ha de ser fàcil d’identificar. Pot ser una imatge referida a la realitat (una gavina, en el cas d’un tren d’alta velocitat AVE) o una imatge abstracta que a força de repetir-la acabem associant-la amb aquella institució o producte. Ets capaç de descobrir el logotip del ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya? I el del Metro de Barcelona? Els logotips són sempre imatges d’una gran simplicitat i fetes amb traçats amples i generalment d’un sol color. En el Metro i altres locals públics pots trobar altres imatges molt semblants als logotips, serveixen per identificar-nos la direcció de sortida o que un accés està tacat. Tots els esports olímpics tenen el seu logotip. En el metro observa que els logotips que indiquen direcció o sortida són una silueta d’un home que travessa una porta. Series capaç d’inventar-te un altre? Ara que ja saps què és un ogotip et proposem dues activitats en aquest crèdit: Barcelona i el Mar. 1. Fora de l‘institut. Indaga si el Centre de Treballs del Mar, el Centre Municipal de Vela, l’Aquarium o Port Comercial tenen logotip i fes-ne una còpia (sobre paper DIN-A4 i amb llapis) 2. A l’ institut. D’acord amb les instruccions que et donarem a classe has de crear un logotip creant una imatge inspirada en el mar, ritme i formes. Aquest logotip el realitzaràs sobre una cartolina DIN-A4 amb llapis i retoladors negres i de colors, d’acord amb el disseny d’enllaços de corbes i tangències.

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

TECNOLOGIA Utilitzar els recursos informàtics del Centre durant el procés de les activitats del Treball de Síntesi, aplicant-los en la resolució de les activitats del dossier i cercant informació d’Internet, efectuant un power point, utilitzant l’excel ... a) A la taula que tens en aquesta pàgina hi figuren les mercaderies importades i exportades al port de Barcelona l’any 2006, agrupades per sectors econòmics. Calcula el percentatge d’importacions i exportacions que aporta cada sector i omple les columnes corresponents. Fes el mateix pel total de moviments de mercaderies. SECTOR

IMPORTACIONS

EXPORTACIONS

Milers de tones

TOTAL Milers de tones

Energia Agroramader alimentari Siderúrgic

9.406

162

4.554

3.236

1592

543

2210

2.237

1.291

908

618

948

784

631

368

4.363

4.314

24.861

13.347

Químic Construcció Automòbil Metal·lúrgic Adobs Altres Totals

b) Utilitza el full de càlcul per fer un digrama de secors en el que i hagi representat el total de mercaderies importades i exportades a Barcelona. c) Fes un diagrama de barres per les importacions i en per les exportacions. d) Fes un comentari periodístic d’unes 70 paraules d’extensió explicant el tràfic de mercaderies al port de Barcelona.

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013

Ins. Menéndez y Pelayo Generalitat de Catalunya 2n ESO Crèdit de Síntesi 2012/2013 BARCELONA I EL MAR

EDUCACIÓ FÍSICA

Crèditdesíntesi2nESO (10)+14/20 juny2013