XAVIER RUBERT DE VENTÓS
El que cal no entendre CONFERÈNCIA 22 DE MARÇ 12h a la sala d’actes
Xavier Rubert de Ventós va néixer a Barcelona el darrer any de la Guerra Civil (1939). Filòsof, polític, assagista i professor universitari, es llicencià en Dret el 1961 i es doctorà en Filosofia l’any 1965 a la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada “La estética de la abstracción”. Deixeble de José Luis Aranguren a la Universidad Complutense de Madrid i de José María Valverde i Manuel Sacristán a la Universitat de Barcelona, ha estat Visiting Professor a la Universitat de Cincinnati, Ohio (1964), Santayana Fellow de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Harvard (1972) i Visiting Scholar de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley (1973). Va impartir classes a la Universitat Central i a l’Autònoma de Barcelona i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC), on va ser catedràtic d’Estètica i Composició des de 1973. També ha impartit cursos a les universitats de Mèxic i Caracas. Autor d’una extensa producció assagística i filosòfica d’estètica, teoria de la cultura, filosofia pràctica (ètica i filosofia política) i de filosofia en general, la seva obra ha adoptat diverses formes: assaig, aforismes, dietaris personals o anàlisis històrics. El arte ensimismado (1963, premi Ciutat de Barcelona) era una anàlisi de l’art de vanguàrdia, una crítica del que anomenà fanatisme "de la novetat o eufòria vanguardista". Teoria de la sensibilitat (1968, premi Lletra d'Or), Utopías de la sensualidad y métodos del sentido (1973), y La estética y sus herejías (1974, premi Anagrama d’assaig) són altres llibres al voltant de l’art i l’estètica en general Altres fites de la seva vasta bibliografía són: De la modernidad. Ensayos de filosofía crítica (1980), Moral y nueva cultura (1971), Ética sin atributos (1996), Dios, entre otros inconvenientes (2000) Part de la seva obra ha estat traduida a l’italià, l’anglès i l’alemany. A més de ser un activista cultural al nostre país, Xavier Rubert participà també activament en la política com a diputat del PSC al parlament espanyol i europeu. D’aquestes experiències sorgiren un conjunt de reflexions a El cortesà i el seu fantasma (1991, premi Josep Pla), El Laberinto de la Hispanidad (1991, premi Espejo de España), Nacionalismos. El laberinto de la identidad (1994), Teoria de la sensibilitat nacionalista (2006). En reconeixement a la seva carrera i a les seves aportaciones com a personalitat de la cultura catalana, el juliol de 1999 Rubert de Ventós rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Cataluña.